Introducció A La Histologia

1,180 views
1,021 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,180
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Introducció A La Histologia

  1. 1. HISTOLOGIA Tema 3 • Introducció • Concepte de teixit • Formació dels teixits • Classificació dels teixits • Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits
  2. 2. Introducció • HISTOLOGIA – Ciència que estudia l’estructura, la organització i la funció dels teixits – Anàlisi de la composició microscòpica i funcional dels teixits biològics – El fundador és Marcello Malpighi (1628-16949
  3. 3. Introducció • A la dècada del 1600 es separa –Anatomia macroscòpica –Anatomia microscòpica
  4. 4. Concepte de Teixit
  5. 5. Concepte de teixit • Teixits → – Òrgans → – Sistemes →
  6. 6. Concepte de teixit • Alguns teixits (connectiu) també estan formats per materials intercel·lulars – Matriu extracel·lular • Consistència i fortalesa, pot estar calcificada
  7. 7. A) Cartílag B) Os C) Connectiu dens – Tendó D) Connectiu gelatinós – cordó umbilical E) Teixit vascular de planta F) Teixit epitelial – pràcticament sense substància intercel·lular G) Teixit nerviós - pràcticament sense substància intercel·lular
  8. 8. Concepte de teixit • Estroma • Parènquima
  9. 9. Concepte de teixit • Diferenciació cel·lular
  10. 10. Formació dels teixits
  11. 11. Formació dels teixits • HISTOGENESI – Estudi de la formació dels teixits des de la cèl·lula no diferenciada d’una capa germinativa fins a la cèl·lula diferenciada dels teixit Z i g o t
  12. 12. Formació dels teixits • En l’estadi de blastòcit es forma una massa de cèl·lules internes d’on es desenvolupen 3 capes germinatives – Ectoderme – Mesoderme – Endoderme • Aquestes capes es divideixen especialitzen diferencien apareixen teixits, òrgans i sistemes
  13. 13. Classificació dels teixits
  14. 14. Classificació dels teixits • Es descriuen 4 teixits fonamentals – Teixit epitelial – Teixit connectiu o de sostén o conjuntiu • Teixit adipós • Teixit cartilaginós • Teixit ossi • Teixit sanguini – Teixit muscular – Teixit nerviós
  15. 15. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits
  16. 16. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Processos experimentals necessaris per a obtenir mostres per a observar al microscopi partint de teixits vius extrets d'un animal. – Obtenció – Fixació – Inclusió – Tall – Tinción dels teixits • La majoria de les tècniques histològiques són per a preparar el teixit per a la seva observació amb
  17. 17. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Observació de teixits i cèl·lules vives (vitals) – Observació del flux sanguini en capil·lars del sistema circulatori • Observació de cèl·lules o teixits vius fora de l'organisme (supravitals) – Cultius de cèl·lules i de teixits • Observació de cèl·lules o teixits mort (postvitals)
  18. 18. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • El procés histològic – Obtenció del teixit objecte d'estudi • Porció del teixit • Processar una part, òrgan o part corporal, o l'animal complet
  19. 19. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits – Fixació • Eviten la descomposició, mantenen les estructures cel·lulars i moleculars durant el processament posterior • Físics: congelació ràpida i per calor • Químics: Solucions líquides, fixadors – Immersió – Perfusió Immersió
  20. 20. Perfusió
  21. 21. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits – Inclusió per a obtenir seccions • Hem d'endurir la mostra. Embevem el teixit amb resines (també per congelació ràpida) – Tallar els teixits • Seccions ultrafines (nm)- Ultramicrotom • Semifines (de 0.5 a 2 µm) • Fines (entre unes 3 i 10 µm)- Microtom • Gruixudes (majors a 10 µm). • Aquestes seccions cal processar-les per a poder observar-les (contrast de fase, permeten observar teixits sense tenyir. – Tinció • Colorants hidrosolubles, cal eliminar el mitjà d'inclusió • Les seccions ultrafines que s'observen amb el ME es poden contrastar amb metalls pesats, opacs als electrons, sense
  22. 22. Els aparells mecànics per a fer seccions d’un gruix de micròmetres són els microtoms N’hi ha de diferents tipus segon el gruix i el medi d’inclusió
  23. 23. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Els teixits processats s'observen amb els microscopis • Tots els microscopis utilitzen radiacions amb les quals il·luminen la mostra • La capacitat d'ampliació d'un microscopi serà tant més gran quant menor sigui la longitud d'ona de la radiació utilitzada
  24. 24. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Podem classificar els microscopis en dos grans grups – Microscopis òptics – Microscopis electrònics
  25. 25. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Microscopis òptics – Usen llum visible – Es pot observar cèl·lules vives o mortes – Els materials observats mostren colors, bé sigui els seus naturals o els que han adquirit al sotmetre'ls a un procés de tinció – El microscopi òptic té un límit de resolució al
  26. 26. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Per poder observar mostres al m.o., aquestes han de ser suficientment primes per deixar passar la llum al seu través. • La tinció permeten una millor visió
  27. 27. La font de llum pot ser elèctrica però també la podem trobar solar amb l'ajut d'un mirall El diafragma ens permet mesurar la concreció de llum que sorgeix de la font de llum L'objectiu, que consta d'una sèrie de lents per les quals passa la llum. Poden variar segons la graduació. Els oculars són les lents més properes a la visió per la persona i són situades a la part superior del tub.
  28. 28. El peu: peça que subjecta tota l'estructura del microscopi La platina: conté una placa petita i metàl·lica on es col·loca la mostra. Aquesta pot variar la posició El revòlver: situat a la part inferior del tub òptic, conté uns tubs més petits on es troben els objectius. Es mou 360 graus Les rodes micromètrica i macromètrica amb les quals s'ajusta la imatge
  29. 29. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits – Microscopi òptic • M. de fluorescència • M. de camp fosc • M. de contrast de fases • M. de interferència • M. de llum polaritzada • M. d’escombrada confocal • M. de llum ultraviolada
  30. 30. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Microscopia de fluorescència – Una substància natural en les cèl·lules o un colorant fluorescent aplicat al tall es estimulat per un feix de llum, emeten part de l'energia absorbida com raigs lluminosos
  31. 31. M. de camp fosc
  32. 32. M. de contrast de fases
  33. 33. M. de interferència
  34. 34. M. de llum polaritzada
  35. 35. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Microscopis electrònics – Utilitzen feixos d'electrons, que tenen una longitud d'ona molt més petita que la llum visible – En aquest cas els materials no presenten cap coloració, només són més o menys opacs front als electrons, el que es veu com diferents tons de gris – Únicament es poden observar cèl·lules mortes
  36. 36. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • En distingirem de dos tipus: – m.e. de transmissió (MET) – m.e. d'escombrada o scanning (MES)
  37. 37. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Microscopi electrònic de transmissió MET – Té un límit de resolució al voltant de 2 nm – Observem cèl·lules mortes , després d'haver estat fixades i tenyides per ions de metalls pesats – Els electrons són dispersats quan passen a través d'una fina secció del material a estudiar i posteriorment detectats i projectats cap a una imatge sobre una pantalla fluorescent.
  38. 38. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Microscopi electrònic de escombrada (scanning) (MES) – També té un límit de resolució al voltant de 2 nm – Permet d'observar cèl·lules mortes, després d'haver estat fixades i tenyides per ions de metalls pesats – Amb aquesta tècnica els electrons són reflectits sobre la superfície de la mostra
  39. 39. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Amb els primers microscopis va caldre descobrir com tenyir els teixits per a poder estudiar les seves característiques morfològiques • La biologia molecular ha portat altres tècniques molt més sofisticades per a observar elements cel·lulars
  40. 40. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Les tincions generals estan basades en l'ús de colorants – Substàncies mitjançant les quals s'aconsegueix acolorir als teixits • Els colorants són normalment hidrosolubles i s’uneixen a certes molècules presents en els teixits gràcies a afinitats químiques
  41. 41. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Es realitzen habitualment sobre seccions de teixit, les més utilitzades són les seccions obtingudes a partir d'inclusions en parafina • Els colorants són els elements principals de les tincions generals. – Molècules que posseeixen tres components importants: • un esquelet incolor, normalment és un anell aromàtic de benzè, s’hi uneixen dos tipus de radicals – un que aporta el color, denominat cromòforo – Un que possibilita la unió a elements del teixit auxocrom – El conjunt és el cromògen
  42. 42. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Segons la naturalesa química del cromòforo hi ha diversos tipus de colorants: – Nitrosos – Ozòics – Derivats de la antroquinona – Derivats de la acridina – Derivats d’imines – Quinòniques – Derivats del diferrilmetà – Triferrilmetà – Derviats del xantè – Derivats de les talocianines
  43. 43. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Segons la naturalesa química del radical auxocrom es classifiquen en: – Bàsics: • S’uneixen a substàncies àcides del teixit com el ADN o glucosaminoglucans. • Posen de manifest el nucli i l’ARN, sobretot l’ARNr. • Exemples tionina, safranina, blau de toluidina, blau de metilè i hematoxilina – Àcids: • S’uenixen a substàncies bàsiques, a proteïques localitzades en el citoplasma i al col·làgen. • Exemples fucsina àcida, verd ràpid, taronja G o la eosina
  44. 44. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits – Neutres: • Porció àcida i altra bàsica, ambdues amb capacitat per a aportar color. • Un mateix colorant pot tenyir tant les parts bàsiques com les àcides dels teixits. • Exemple el eosinat de blau de metilè – Indiferents: • realment no s'uneixen a elements dels teixits per afinitat química sinó perquè es dissolen en ells. • Exemple el colorant sudan es dissol en els lípids i per tant tenyirà a les gotes de lípids
  45. 45. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits • Tincions generals – Aquelles que usen substàncies acolorides que s'uneixen a components tissulars per afinitat química. – Estudis morfològics • Tincions – Tinció negativa – Sombregat – Fixació, inclusió i tall – Criofractura
  46. 46. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels teixits Estudis funcionals • Histoquímica – Tècniques de tinció que impliquen la modificació química d'algunes molècules tissulars per a posar-les de manifest amb colorants. També mètodes de tinció basats en la capacitat catalítica d'alguns enzims presents en els teixits que volem estudiar • Immunocitoquímica – Tècniques histològiques basades en l'alta especificitat d'unió dels anticossos als antígens • Hibridació – Tècniques basades en la unió complementària de les bases d'àcids nuclèics

×