2 La Cel Lula
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

2 La Cel Lula

on

  • 3,171 views

Biologia tisular i cel.lular

Biologia tisular i cel.lular

Statistics

Views

Total Views
3,171
Views on SlideShare
3,131
Embed Views
40

Actions

Likes
1
Downloads
81
Comments
0

2 Embeds 40

http://agora.xtec.cat 37
http://www.slideshare.net 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    2 La Cel Lula 2 La Cel Lula Presentation Transcript

    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA
    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA Fa més de 3.500 milions d’anys en la Terra primitiva Evolució química en condicions prebiòtiques Biomolècules Teories de l’origen de la vida (A.I. Oparin i J.B. Haldans) La vida s’origina espontàniament a la Terra primitiva. Condicions geològiques i atmosfèriques permeten la formació de molècules orgàniques molt variades d'importància biològica. En mars arcaics es formaven moltes molècules orgàniques (brou primordial) Primers sistemes macromoleculars amb capacitat per créixer i autoreplicar-se.
    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA ARN → ADN → PROTOCÈL·LULES (fa uns 3.000 milions d’anys) Àcid nuclèic S'aïllaven del medi a través d’una membrana Intercanviaven matèria i energia amb el medi
    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA TEORIA ENDOSIMBIÒTICA Origen de las cèl·lules eucariotes Lynn Margulis la cèl·lula procariota, que augmenta de volum es transforma en eurcariota per la incorporació, per endocitosi d’organismes procariotes
    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA TEORIA ENDOSIMBIÒTICA Cèl·lules eucariotes s’originen a partir d’una primitiva cèl·lula procariota que en un moment donat englobaria a altres cèl·lules procariotes, establint-se entre elles una relació endosimbiont Segons aquesta teoria, tant flagels, mitocondris com cloroplasts eren organismes independents, que en un determinat moment van penetrar per endocitosi en l’interior d’altres cèl·lules procariotes que havien perdut la paret cel·lular, formant una associació, que amb el temps es va consolidar al fins a ser permanent
    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA Avalada pels següents fets: TEORIA ENDOSIMBIÒTICA Tant mitocondris com cloroplasts Tenen ADN del tipus de les cèl·lules procariotes (bicatenari circular no unit a proteïnes) Els seus ribosomes són iguals que en cèl·lules procariotes (70 S) Procedeixen d’altres orgànuls preexistents Tenen doble membrana, que representaria la membrana de la pròpia cèl·lula hospedadora, que englobaria a aquests simbionts La membrana interna dels mitocondris té un tipus de fosfolípid, que s’ha trobat únicament en la membrana d’organismes procariotes
    • ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA CÈL·LULA HETERÒTROF Organismes que obtenen l'energia a partir de la matèria orgànica AUTÒTROF Organismes que fabriquen el seu propi aliment, converteixen energia de fonts inorgàniques en dos formes • Fotosíntesi: és la conversió de l'energia lluminosa en els enllaços C-C dels glúcids • Quimiosíntesi: és la captura de l'energia alliberada per certes reaccions químiques
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Utilitza la paraula "cèl·lula“, a la seva obra Micrographia (1665), per referir-se a petites cavitats invisibles del suro on hi havien viscuts cèl·lules. Robert Hooke (1635-1703)
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Glòbuls vermells de la sang Éssers unicel·lulars, protozous d'una bassa Bacteris, en concret els de la seva boca Espermatozous Als qual anomenava animaliculs Antoni van Leeuwenhoek (1632-1723),
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Observacions sobre el desenvolupament embriològic de les plantes. Arriba a la conclusió que la cèl·lula era l'estructura fonamental de les plantes Mathias Jacob Schleiden 1804-1881 Posa de manifest que, en els animals, la cèl·lula també era la unitat vital. Va donar una interpretació de la fisiologia a partir de la cèl·lula considerant-la, a més d’unitat estructural, unitat funcional dels éssers vius Theodor Schwann 1810-1882
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Estableix la teoria que les cèl·lules s'originen a partir d'altres cèl·lules preexistents. Les cèl·lules eren les unitats capacitades per desenvolupar tant la vida com la malaltia. És el primer en oferir una interpretació cel·lular de la patologia Rudolph Virchow 1821-1902 En qualsevol lloc on s'origini una cèl·lula hi ha d'haver existir prèviament una cèl·lula omnis cellula e cèl·lula
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Finals segle XIX, Camilo Golgi i Santiago Ramón Cajal van demostrar que el sistema nerviós també estava constituït per cèl·lules Santiago Ramon y Cajal Camillo Golgi (1843-1926) (1852-1934)
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA Nova ciència emergent, la Biologia Cel·lular Meitat del XX La utilització del microscopi electrònic combinat amb les tècniques de fraccionament cel·lular va permetre aprofundir en el coneixent de la subestructura i la fisiologia cel·lular
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA La Teoria Cel·lular 1. La cèl·lula és la unitat morfològica dels éssers vius Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules 2. La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius Les reaccions químiques dels éssers vius (els processos d’obtenció d'energia i les reaccions de biosíntesi, tenen lloc a l’interior de la cèl·lula 3. La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula ja existent. Contenen el material hereditari, que transmeten de cèl·lula mare a cèl·lules filles 4. La cèl·lula és la unitat vital dels éssers vius És la entitat més petita que compleix les funcions vitals
    • DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULA La Teoria Cel·lular • Tot ésser viu està format per una o més cèl·lules • La cèl·lula és l’estructura més petita que està viva • La cèl·lula és la unitat funcional anatòmica i fisiològica dels éssers vius • Tota cèl·lula procedeix d’una altra cèl·lula preexistent • El material hereditari passa de cèl·lules mare a cèl·lules filles
    • DIVERSITAT CEL·LULAR
    • DIVERSITAT CEL·LULAR Formes de les cèl·lules Cúbiques Esfèriques la forma ve determinada pel lloc que ocupa en l'ésser viu on es troba, o bé per la funció que hi fa Allargades Estrellades
    • DIVERSITAT CEL·LULAR Una micra es la mil·lèsima part d’un mil·límetre (10-3 mil·límetres), és a dir, la milionèsima part d’un metro (10-6 metres) Cèl·lules Mida Bacteris 1-5 micres (1-5 · 10-3mm) Glòbuls vermells 7 micres (7·10-3mm) Cèl. nervioses humanes 160 micres (1'6 · 10-1mm) Ameba (protozou) 1 mm Alga acetabulària 10 cm Neurones de balena 30 m
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR Totes les cèl·lules tenen la mateixa composició química: Glúcids Lípids Proteïnes
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR Totes les cèl·lules tenen una estructura comuna: Membrana: Citoplasma: Material genètic: Orgànuls cel·lulars:
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR Les cèl·lules les podem classificar en dos grans grups CÈL·LULES PROCARIOTES CÈL·LULES EUCARIOTES
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR La característica pròpia és que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma, dins el nucli trobem la cromatina que forma els cromosomes. Formen part de tots els protozous (unicel·lulars), fongs, animal i vegetals (pluricel·lulars) Orgànuls: Nucli Aparell de golgi Ribosomes Mitocondris Lisosomes Reticle endoplasmàtic
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR ORGÀNULS CEL·LULARS Petits òrgans d'estructura i mida diversa que realitzen funcions ben especialitzades (cèl·lula eucariota) Totes les cèl·lules contenen totes les classes d'orgànuls cel·lulars, tot i que hi ha petites diferències entre les cèl·lules animals i cèl·lules vegetals
    • LA MEMBRANA PLASMÀTICA
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR Envolta prima que rodeja la cèl·lula i la separa de medi extern No es visible al microscopi òptic Forma Part d’un sistema de membranes de composició, estructura i característiques bàsiques comunes:
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR Composició química de la membrana • Bicapa lipídica • Proteïnes • Glúcids
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR • Bicapa lipídica. • Els lípids (40%) es disposen en forma de bicapa. Caps hidrofílics situat cap a l’exterior (medis hídrics). Cues hidrofòbiques enfrontades en l’interior de la doble capa. És fluida.
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR LÍPIDS • Fosfolípids • Esfingolípids • Colesterol
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR • Proteïnes – Proteïnes integrals, intrínseques o transmembrana – Proteïnes perifèriques o extrínseques
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR • Glúcids – Proteïnes i lípids poden estar units a cadenes glucídiques (oligosacàrids) formen glucoproteïnes i glucolípids de membrana, només en la cara externa. Formen el glucocàlix (funció receptora)
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR PROPIETATS Asimetria Especificitat funcional
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR Fluïdesa PROPIETATS Es deu a que els fosfolípids poden desplaçar-se
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR Permeabilitat selectiva PROPIETATS És impermeable a molècules hidròfiles, polars o amb càrrega elèctrica i permeable a molècules lipòfiles
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR Mecanismes de transport transmembrana
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MEMBRANA CEL·LULAR FUNCIONS Separa a la cèl·lula del medi extern Controla l’intercanvi de substàncies amb l’exterior Control i conservació del gradient electroquímic entre fora i dins de la cèl·lula Intercanvi de senyals entre el medi extern i el medi cel·lular
    • EL CITOPLASMA
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOPLASMA • Part de la cèl·lula que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana plasmàtica. – Format per: • Una emulsió coloidal molt fina d'aspecte granulós, – Al citosol o hialoplasma tenen lloc molts dels processos metabòlics de les cèl·lules(glucòlisi o síntesi de proteïnes). • Una diversitat d'orgànuls cel·lulars que desenvolupen diferents funcions. • S'hi troben dissolts diversos nutrients que han aconseguit atravessar la membrana cel·lular
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOPLASMA • Composició química
    • EL CITOESQUELET
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • Xarxa de fibres que recorren el citosol • Donen forma a la cèl·lula • Distribueixen orgànuls • Permeten el moviment cel·lular
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • Microfilaments • Microtúbuls • Filaments intermedis
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • MICROFILAMENTS – Diàmetre 8 nm – Proteïnes globulars i fibroses • Actina • Miosina
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • Estructures filamentoses, diàmetre inferior al dels microtúbuls. Els més abundants són els microfilaments d’actina. • Els microfilaments d’actina estan formats majoritàriament per actina, una proteïna globular que, en polimeritzar, dóna origen a una cadena; dos d’aquestes cadenes enrotllades entre sí formen una hèlix, el microfilament • Els microfilaments de miosina estan formats per miosina, una proteïna fibrosa. Dos cadenes polipeptídiques s’enrotllen entre sí, formant la tropomiosina. Vàries unitats de tropomiosina poden formar un filament dens. • Actina i miosina poden interaccionar per donar origen a citomúsculs contràctils
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • Mantenir la forma cel·lular, densa xarxa de filaments d’actina que manté la forma o la canvia, estabilitzant certes zones especialitzades de la membrana, com ara els microvil·li • Participen en la formació de vesícules d’endocitosi • Permeten la contracció de les fibres musculars • Facilitar la emissió de pseudopodis, que permeten el desplaçament cel·lular i la fagocitosi • Els filaments d’actina poden formar feixos contràctils, com l’anell contràctil que permet la citodièresi al final de la mitosi
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • MICROTÚBULS: – Cilindres llargs i buits formats per la proteïna tubulina. Més rigida que els filaments d'actina. – Són llargs i rectes i disposen d'un extrem unit a un centre organitzador de microtúbuls (MTOC) anomenat centrosoma. – Es consideren els organitzadors primaris del citoesquelet.
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • Estructures microtubulars: – Cilis: invaginacions primes amb un feix de microtúbuls al seu interior. La seva principal funció és el moviment, desplaçar fluids sobre la superfície cel·lular o propulsar cèl·lules aïllades a través d'un líquid. – Flagells: únic és molt semblant als cilis en quant a ultraestructura interna. Normalment els flagells són molt més llargs, propaguen ones sinusoïdals. – Fus mitòtic: responsable d'organitzar els cromosomes durant la divisió cel·lular
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • FILAMENTS INTERMEDIS – Fibres proteiques resistent – Entramat de cordes de 8-10 nm – Formen un cistell que rodeja el nucli i s’estén cap a la perifèria cel·lular – Són abundants en: • Epitelis • Axons • Cèl·lules musculars llises
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET • Formats per 4 polipèptids fibrosos – Tipus I → família queratines – Tipus II – Tipus III → neurofilaments – Tipus IV • Es sobreposen formant filaments • Funció: – Suport mecànic – Resistència
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR CITOESQUELET
    • EL NUCLI
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR NUCLI CARACTERÍSTIQUES Protegeix el material genètic dels enzims citoplasmàtics Orgànul més gran de la cèl·lula Conté els factors hereditaris que determinen l'estructura i funcionament de cada cèl·lula i de la globalitat de l'ésser viu Característic de les cèl·lules eucariotes
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR NUCLI FUNCIÓ El nucli està envoltat per una membrana nuclear Durant la interfase a l'interior hi podem trobar la cromatina, el nuclèol i el nucleoplasma
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR NUCLI MEMBRANA NUCLEAR Doble membrana que separa el nucleoplasma del citoplasma Perforada pels porus nuclears (transport actiu de molècules entre el núcli i el citoplasma Membrana externa connectada directament amb el R.E. i té ribosomes
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR NUCLI CROMATINA Formada per (ADN + HISTONES). Entramat d’estructura fibrilar Eucromatina. Zones on la cromatina està poc condensada facilitar la transcripció Heterocromatina. Zones on la cromatina està més condensada, més empaquetada. L’ ADN no se transcriu Funcions: Expressió de la informació genètica (síntesi d’ARN) Conservar i transmetre la informació genètica, replicació de l’ADN s’originen dos brins iguals o cromátides
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR NUCLI NUCLEOL Orgànul no membranós que es troba en el nucleoplasma. Síntesi de ARNr i acoblament del ribosomes
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR NUCLI NUCLEOPLASMA O CARIOPLASMA Medi intern del nucli, on es troben els components nuclears Dissolució coloïdal que conté nombroses substàncies (glúcids, àcid fosfòric, bases nitrogenades, enzims, etc.)
    • L’APARELL DE GOLGI
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR APARELL DE GOLGI CARACTERÍSTIQUES Conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals Descobridor, Camil Golgi, neuròleg italià, el 1898 Estructures en forma de sacs aplanats anomenats dictiosomes Desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: • Lisosomes (substàncies digestives) • Vesícules de secreció (aboquen el seu contingut a l'exterior)
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR APARELL DE GOLGI
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR APARELL DE GOLGI FUNCIÓ Organitza la circulació de molècules dins la cèl·lula: Transport Maduració de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic Acumulació Secreció Sintetitza substàncies que formaran part de la membrana plasmàtica Síntesi de glúcids de la paret cel·lular en cèl·lules vegetals
    • ELS RIBOSOMES
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR APARELL DE GOLGI CARACTERÍSTIQUES Orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets poden trobar-se lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós RER Constituïts per dues subunitats corpusculars unides fortament, una d'elles formada per Àcid Ribonuclèic (ARN) i l'altra per proteïnes (80S) Se'ls troba en gran quantitat en totes les cèl·lules
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR RIBOSOMES FUNCIÓ Síntesi de proteïnes de la cèl·lula
    • ELS MITOCONDRIS
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MITOCONDRI Forma allargada, com un bastonet Repartits per tot el citoplasma Nombre alt en general, pot variar entre cèl·lules Envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes.
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MITOCONDRI Espai interior, anomenat matriu, ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes Tenen un Àcid desoxiribonucleic (ADN) propi, diferent del que hi ha al nucli
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR MITOCONDRI FUNCIÓ Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes les seves activitats
    • ELS LISOSOMES
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR LISOSOMA Vesícules envoltades per una membrana que es formen a partir de plecs més o menys esfèrics que es desprenen de l'aparell de Golgi Són petites bossetes o vesícules que contenen substàncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint Destrucció dels bacteris que fagociten els glòbuls blancs
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR LISOSOMA
    • EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR RETICLE ENDOPLASMÀTIC Conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, delimita un espai intern anomenat lumen del RE Una part del RE rugós continua amb la membrana externa del nucli mentre que una altra part es comunica dinàmicament amb l'aparell de Golgi, a través de vesícules transportadores Pot presentar dos aspectes: llis i rugós • RER: conté ribosomes associats a la cara externa de la seva membrana • REL: no té ribosomes, constituït per una sèrie de túbuls fins, molt sovint ramificats
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR RETICLE ENDOPLASMÀTIC
    • ESTRUCTURA CEL·LULAR RETICLE ENDOPLASMÀTIC Intervé en la síntesi de proteïnes i lípids Emmagatzema i transporta certes substàncies tant endògenes com exògenes d'un punt a un altre de la cèl·lula