Maria mercè marçal

2,203 views
1,989 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,203
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta.
  • Pertanyo cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
  • -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. AMBDUES REPRESENTEN EL PODER OCULT DE LA FEMINITAT, JA SIGUI EL BENÈTIC O EL MALÈTIC - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
  • -FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
  • -Estrofa sàfica (estrofa formada per 3 decasíl·labs i un tretasíl·lab, blancs i amb terminació paroxítona –accent penúltima síl·laba-) -Decasíl·lab -La Sextina (Clementina Arderiu) -Creació d’un llenguatge propi femení amb l’abolició de la marca lingüística del gènere per aconseguir un estat paradisíac on el sexe no marqui la diferència
  • -METÀFORA -PERSONIFICACIÓ -SINESTÈSIES amb els 5 sentits -CONTRAST, entre 2 idees mitjançant la ironia o la sàtira
  • -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
  • -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
  • -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic
  • Maria mercè marçal

    1. 1. Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta .
    2. 2. -Naix el 13 de novembre de 1952. -Va fer batxillerat a l’institut de Lleida. -En 1969, es translladà a Barcelona on es llicencià en Filologia Clàssica. -En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol. -A la dècada del vuitanta naix la seua filla Heura. -Mor a Barcelona en 1998.
    3. 4. Va pertanyer cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
    4. 5. - Obres de gran qualitat. -Compromís amb el seu temps. -Compromís polític, amb les dones i amb la llengua
    5. 7. “ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.” Maria-Mercè Marçal
    6. 9. -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. Ambdues representen el poder ocult de la feminitat, ja sigui el benètic o el malètic. - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
    7. 10. -FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
    8. 11. -Romanços -Cançons populars -Poesia culta -Ús del sonet
    9. 13. Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada -Inventa neologismes
    10. 14. -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
    11. 16. -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
    12. 17. Bruixa de dol Terra de mai Sal oberta La germana, l’estrangera
    13. 18. -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic

    ×