El Consorci Platja de Palma el formen:
el•	 Govern d’Espanya,
a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç
el•	 Go...
4
5
El turisme mallorquí i balear afronta un moment
crucial, un repte de cara al futur: la reconversió
integral de la Platja...
6
7
El Govern d’Espanya va crear a finals de l’any
2008 la figura de la Comissionada com un
impuls per a reforçar el project...
8
Aquest grup de professionals ha funcionat com
una flota d’experts coordinats i sincronitzats.
Tots i totes han cooperat ...
9
que elaborarem durant els propers mesos i en
consens amb els sectors implicats.
Els treballs realitzats han tingut un ho...
10
l’esforç, que sens dubte ens situarà a l’elit de les
destinacions turístiques innovadores, avançades
i d’èxit en el seg...
11
de manera significativa l’activitat turística. Per
això necessitarem la coordinació de projectes
i la sincronització de...
12
els sectors ja establerts a Platja de Palma, així
com d’altres de més nous que crearan noves
oportunitats per a emprene...
13
que tots estem disposats a ser protagonistes de
la construcció del millor futur que podem deixar
a les noves generacion...
14
EDITA:
	 Consorci Platja de Palma
Concepció, disseny i maquetació d’aquesta publicació:
	 Alberto Corazón / Diseño Públ...
15
Platja de Palma
Cap al turisme del segle XXI
• Dunes i pioners 17
• Del “boom” als nostres dies 25
• Un passeig per la ...
16
Pere Canals
17
Capítol 1
Dunes i pioners
Un paisatge
	 simbòlic
Horitzó lluminós, paisatge, plenitud interior.
Al segle XXI, el turism...
18
Si intentem representar-nos la imatge
prototípica del “paradís mediterrani”, què
tenim? En primer lloc, un ampli horitz...
19
Només arena, pins, i molta Posidònia. Les
fulles d’aquesta planta marina, que encara
que popularment és coneguda com “s...
20
Al costat hi havia la desembocadura del
Torrent des Jueus i una mica més enllà el
mollet per als pescadors i pedrers.Aq...
21
pedreres es podia traslladar per via fèrria,
igual que les mercaderies, el bestiar i les
provisions per al fort de Cap ...
22
Era corrent acudir a aquella llarga cinta
arenosa per fer uns banys. Però s’ha
de pensar que aleshores el normal era
qu...
23
de la millor platja de l’illa. Precisament tota
la tasca destructora s’està portant a terme
actualment com una satànica...
24
Texto de pie de foto © que corresponda
Pere Canals
25
Balearització
L’any 1975, el setmanari francès L’Express
s’inventa un terme per a explicar el rebuig
dels corsos al tur...
26
El turisme desperta un frenesí que sembla
no tenir límits. El Ministeri d’Informació
i Turisme que dirigeix Fraga Iriba...
27
campanyes a favor de la integritat de llocs
com Cala Mondragó, l’Albufera de Muro o la
platja des Trenc.
La societat ma...
28
Aquesta obsolescència s’uneix a un baix
nivell d’inversions, que ha deixat l’oferta a la
deriva.
La Platja de Palma es ...
29
En el sector comercial passa una mica
el mateix. Trobem uns 500 establiments
comercials que es dirigeixen al turisme de...
30
contacte molt més fàcil i quotidià entre un
lloc i un altre.
En vista de tot això, no és estrany que
les previsions din...
31
públics, que només s’han reparat molt
lentament. L’espai públic ha estat sempre en
funció dels interessos privats.Això ...
32
L’esgotament del teixit productiu també
influeix en els petits comerciants o
empresaris, que veuen com el seu model
sem...
33
inicial s’ha reduït progressivament a causa
de les obres de drenatge i les canalitzacions,
la qual cosa, sumat al farci...
34
Què passa
si no es fa res
Qualsevol persona sensata, sense necessitat
de ser un expert, comprèn que tot el que
hem reco...
35
West8
36
West8
37
Capítol 3
Un passeig per la
Platja de Palma
de 2025
38
Una
renovació
integral
Projectem-nos ara cap al futur. Qui sap
els mitjans de coneixement geogràfic que
hi haurà d’aquí...
39
Contemples els voltants, i sembla clar que la
població turística de la Platja de Palma està
relacionada amb una sèrie d...
40
West8
41
Experiències com les de Miami o la reforma de Bilbao demostren
que canviar la realitat és possible. La Platja de Palma,...
42
West8
43
Seguim al 2025. Hem pujat al modern tramvia que comunica
Palma amb la seva platja. Des del primer moment, alguna cosa
e...
44
Els
nous
turistes
Seguim al 2025. Hem pujat al modern
tramvia que comunica Palma amb la seva
platja. Des del primer mom...
45
El gran canvi en la tipologia del turisme que
apreciem en el tramvia és el resultat d’una
actuació coherent i voluntàri...
West8
És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. Els
nuclis aglutinen els elements urbans de vida quotidiana, pe...
48
Una altra
percepció
del
Turisme
Quan arribem a la Platja de Palma, la
imatge ens sorprèn. Estem acostumats
a un escenar...
49
amb l’atractiu especial de saber que tot
està calculat de la forma més sostenible
possible. És un gran avenç i també un...
50
West8
51
El Torrent des Jueus, que també va jugar sempre un paper
destacat, deixa de ser un tàlveg deixat a la seva sort per con...
52
Seguint aquesta mateixa lògica, fins i tot
les platges estan disposades de forma
temàtica, perquè el bany no sigui una
...
53
curts. Es pot dir el mateix dels nombrosos
accessos pensats per a persones amb
mobilitat reduïda. S’ha acabat la sensac...
54
La Platja de Palma té al darrere una estratègia que aplica les
noves tecnologies en el seu màrqueting, i que està oblig...
55
West8
56
Un
referent de
sostenibilitat
ambiental
Un altre element difícil de visualitzar, però
determinant, és el factor mediamb...
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

1,714 views
1,620 views

Published on

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI. Aproximació en clau divulgativa del Pla d'Acció Integral de Platja de Palma.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,714
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
426
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

  1. 1. El Consorci Platja de Palma el formen: el• Govern d’Espanya, a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç el• Govern de les Illes Balears el• Consell de Mallorca L´• Ajuntament de Palma L´• Ajuntament de Llucmajor • Margarita Nájera Aranzábal. Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de Palma
  2. 2. 4
  3. 3. 5 El turisme mallorquí i balear afronta un moment crucial, un repte de cara al futur: la reconversió integral de la Platja de Palma. Una reconversió que cerca canviar el model turístic actual amb l’objectiu de revalorar la zona i convertir-la en un referent del turisme costaner nacional i internacional. Com indica el text de l’acord del Consell de Ministres, el Projecte de reforma de la Platja de Palma “ha de ser un model d’actuació en el qual qualitat, competitivitat i sostenibilitat s’uneixin per afrontar els reptes que el canvi global i el canvi climàtic representen per al sector”. Des de la creació del Consorci de la Platja de Palma el 2005, des de la Secretaria d’Estat de Turisme del Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç del Govern d’Espanya; la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears; el Consell de Mallorca; i els ajuntaments de Palma i Llucmajor hem treballat àrduament per escometre amb èxit un projecte tan important per al turisme i l’economia de Balears. Després de més de cinc anys immersos en el projecte, ja estam en condicions de presentar el Pla d’Acció Integral de la reforma de la Platja de Palma (PAI), ara tenim una estratègia documentada i planificada, i comptam amb un document que recull les línies estratègiques, els objectius i les actuacions que marcaran l’èxit de les diferents fases d’aquest projecte, que va iniciar-se l’any 2005 amb la creació del Consorci de la Platja de Palma i el termini d’execució del qual acabarà el 2020. Vull destacar l’esperit de cooperació i col·laboració entre els diferents responsables de les cinc institucions que conformen el Consorci de la Platja de Palma i que han exercit la seva responsabilitat en aquest projecte en els darrers cinc anys. Com a mostra d’això, hem de destacar que totes les decisions adoptades per la Junta Rectora del Consorci s’han aprovat de manera consensuada i per unanimitat. També vull agrair la feina de l’equip del Consorci i dels professionals que han participat en els estudis i treballs tècnics que han permès arribar al document que avui presentam. Finalment, en nom del Govern de les Illes Balears, vull posar de manifest el nostre compromís amb la transformació de la destinació turística de la Platja de Palma, que suposarà un impuls cap a l’èxit de les empreses, el benestar dels veïns, la millora de les condicions laborals dels treballadors i la millora del confort dels nostres visitants. Presentació institucional JOANA BARCELÓ MARTÍ Presidenta del Consorci de la Platja de Palma i Consellera de Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears.
  4. 4. 6
  5. 5. 7 El Govern d’Espanya va crear a finals de l’any 2008 la figura de la Comissionada com un impuls per a reforçar el projecte de la revaloració integral de la Platja de Palma, com a instrument d’intervenció i dinamització dels treballs tècnics, de la gestió institucional i de la participació empresarial, sindical i cívica en tot el procés. El maig de 2009 vam presentar l’Avanç del projecte que cal desenvolupar a mitjà i llarg termini per aconseguir la revaloració integral de la Platja de Palma. Avui complim els nostres compromisos de presentar els documents definitius, que marcaran el llarg camí que hem de recórrer per assegurar el futur a una destinació esgotada, però que va ser el bressol del turisme costaner i que, durant 60 anys, ens ha aportat activitat econòmica, ocupació i benestar, tot i que també és lògic reconèixer que a vegades es va fer a costa de superar la càrrega ecològica i d’alterar greument el nostre entorn costaner, marí, rural i social, així com el nostre patrimoni paisatgístic i cultural. És una gran satisfacció poder presentar, en aquests moments, els resultats del treball realitzat per un equip complex i ampli de professionals, tècnics i especialistes en diversos àmbits del coneixement del món turístic, de la planificació i el disseny urbanístic, de gestió eficient i sostenible dels recursos, també de l’ecologia, la sociologia, l’economia, el sindicalisme, la seguretat i els serveis digitals, així com de la participació, la comunicació i la governança. Ha estat un grup d’experts que ha dedicat el seu millor temps i esforç a la creació d’un full de ruta d’èxit per a una destinació turística que es mereix una oportunitat per a seguir facilitant la vida a milers de persones i d’empreses que, fins avui, han tingut amenaçada la seva continuïtat i supervivència. PRESENTACIÓ DE Margarita Nájera Aranzabal Comissionada del Govern d’Espanya per a Platja de Palma Gerent del Consorci de Platja de Palma
  6. 6. 8 Aquest grup de professionals ha funcionat com una flota d’experts coordinats i sincronitzats. Tots i totes han cooperat i col·laborat lleialment, de manera eficient i il·lusionada, amb el convenciment que el treball realitzat servirà per a assegurar la continuïtat, amb prosperitat, de Platja de Palma i que, a més, marcarà l’esdevenidor de les destinacions turístiques costaneres del segle XXI. Si avui tenim una proposta per presentar a la societat i a les institucions és gràcies a l’entusiasme i al bon fer que ha presidit el treball d’aquests professionals i el de totes les persones que ens han aportat els seus criteris, valoracions i suggeriments basats en les seves investigacions i coneixements.A tots i a totes els hem de retre reconeixement i gratitud. Els documents que presentem conformen l’Estratègia per a la revaloració integral de Platja de Palma, formada per tres blocs diferenciats: Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI per difondre àmpliament la proposta global, La Revaloració de Platja de Palma: Pla d’Acció Integral, amb els fonaments i propostes d’actuacions estratègiques i el dels instruments urbanístics.Aquests documents s’han redactat d’acord amb les 7 estratègies i els 30 objectius que, des de la presentació de l’Avanç del pla el maig de 2009, hem confirmat i ajustat als treballs i estudis realitzats, a més de contrastar- lo amb les institucions, les organitzacions polítiques, empresarials i sindicals, i també amb la societat civil. Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI, té un caràcter divulgatiu. Es pretén fer arribar al nombre més gran possible de persones l’estratègia, les accions i el procés que proposem per aconseguir les metes marcades. Els documents de les actuacions estratègiques inclouen el Pla d’acció integral (PAI) i les Memòries Tècniques dels equips professionals que han intervingut en el procés de definició de l’estratègia global a través de 29 programes i de 98 accions. Els documents dels instruments urbanístics estan formats pel Master Plan i el Pla de reconversió integral. EL PRI és el document urbanístic de les propostes del Master Plan que tindran repercussió en el territori. El PRI està format pels instruments dels plantejaments municipals, i s’hi regulen els drets i els deures dels propietaris inclosos a l’àmbit, així com de les operacions programades per les administracions públiques i els terminis per a portar-les a terme.Amb aquestes dues decisions aconseguirem la base per a la reconversió i la rehabilitació de la Platja de Palma per assolir-ne la revaloració integral. Hem definit la proposta d’intervenció a Platja de Palma com un sistema complex i coordinat d’actuacions públiques-privades, amb la meta de la transformació integral de la destinació. Considerem que aquest gran repte col·lectiu és un projecte-procés amb execucions a curt, mitjà i llarg termini en el qual s’anirà avançant, analitzant i avaluant per projectar ajustaments que ens permetran millorar les intervencions. Desgraciadament no comptem amb experiències prèvies de referència equiparables al nostre projecte, però la ruta traçada en aquests documents ens dóna la guia que necessitem per encertar en les decisions que hem d’adoptar i en les accions que hem d’executar. Hem desenvolupat un desplegament de treballs i estudis ampli que es continuarà amb l’elaboració d’una proposta d’intervenció en el camp de l’art, de la museística d’alt nivell o de les infraestructures necessàries per a comptar amb opcions en el turisme de l’àmbit del consum cultural i artístic. De la mateixa manera, seguirem avançant amb la presentació d’una alternativa facilitadora de la reconversió de l’oferta de serveis comercials i de la restauració,
  7. 7. 9 que elaborarem durant els propers mesos i en consens amb els sectors implicats. Els treballs realitzats han tingut un horitzó prioritari: crear un model de turisme d’èxit, prosperitat i continuïtat en el segle XXI. Hem estudiat la tendència dels mercats emissors, les exigències i preferències dels visitants als quals aspirem, a més de localitzar els focus principals dels millors visitants potencials, tant per la seva quantitat com per la seva capacitat més gran de despesa i les facilitats en les connexions aèries. D’aquesta manera ens assegurem la rendibilitat i l’activitat econòmica durant els dotze mesos de l’any. Apostem pel canvi del model actual de negoci existent perquè el futur de les nostres empreses estigui garantit, tot construint un nou paradigma turístic que combini qualitat hotelera, serveis i prestacions noves sota el principi de la sostenibilitat i l’ecoeficiència, amb un funcionament de gestió integral de la destinació participada per ens privats i públics presidits pels paràmetres de coordinació, eficàcia, eficiència i rendibilitat. Amb aquestes condicions ens assegurem la garantia d’oferir un producte amb varietat, confort, salut, seguretat, gaudi i lleure que faci inoblidables les estades dels visitants, amb experiències atractives i molt variades, la qual cosa facilitarà que les seves estades siguin més llargues i més repetitives. Per aconseguir-ho considerem convenient acomodar el volum actual de l’oferta dels allotjaments turístics a les possibilitats de la demanda i les preferències de qualitat i serveis actuals i futurs.Això fa imprescindible la reducció de l’oferta d’allotjament amb dificultats d’adaptació als nous temps i als nous segments de visitants i que se’n faciliti la retirada i desaparició del mercat. Apostem, per tant, per una reducció significativa del nombre de les places actuals d’allotjament amb l’objectiu que millori de manera ostensible l’oferta mitjana en benefici del conjunt de la destinació, de la rendibilitat de les empreses i de la millora de l’ocupació. Els objectius proposats són ambiciosos i depenen, en gran part, de la iniciativa privada i, per aquest motiu, s’ha elaborat una proposta de projecte de llei de mesures fiscals i financeres que doni suport i estimuli els agents privats per a la realització de les inversions i actuacions previstes al PAI. Aquestes mesures tributàries previstes a l’Avanç del projecte de llei van encaminades, per una banda, a atenuar la càrrega fiscal de les empreses establertes a la zona, per minimitzar els seus costos davant d’una possible reducció de la seva activitat durant les obres de més envergadura. I per altra banda, s’estableix un sistema d’incentius a la inversió privada mitjançant l’aplicació de mesures tributàries que converteixi determinades operacions en neutres des del punt de vista fiscal, de tal manera que la fiscalitat sigui un factor dinamitzador i estimulant de noves inversions. Hem estudiat els trets diferenciadors que ha de contenir una destinació d’èxit per a les properes dècades. Sens dubte, un d’aquests trets serà que la millor destinació del futur ha de respondre al canvi global, al canvi climàtic i serà el que afavoreixi les reduccions d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Les destinacions que no responguin a aquests requisits baixaran de categoria, perdran el tren de la modernitat i la innovació, deixaran de figurar en el catàleg de les preferències de molts turistes i dels majoristes turístics. La meta dissenyada és aconseguir que al final del procés a Platja de Palma es compensin fins a zero les emissions de CO2.Aquesta fita mereix
  8. 8. 10 l’esforç, que sens dubte ens situarà a l’elit de les destinacions turístiques innovadores, avançades i d’èxit en el segle XXI. Amb el mateix criteri ens plantegem una altra condició indispensable: la millora substancial dels entorns urbans, naturals, paisatgístics i rurals, així com els costaners i marins. La rehabilitació i recuperació dels valors mediambientals en l’espai terrestre i marí ens permetrà construir una destinació turística de millor qualitat amb els atractius i valors més grans. És una meta difícil, però considerem que és una aposta segura si aspirem a atreure els visitants més exigents, més conscients de les seves responsabilitats mediambientals, que demanen serveis de qualitat i prestacions inexistents avui en dia als nostres hotels i a l’entorn que els acull. El disseny urbanístic i la revaloració i transformació de l’entorn urbà estan pensats per a la millora del confort dels visitants i del benestar dels residents. Pretenem fer més humans, còmodes, atractius i segurs els passejos, les places, les platges i les zones de lleure i de comerç.Això repercutirà en la qualitat de les estades i en el benestar dels que ens visiten, però també de les persones que resideixen a Platja de Palma, la qual cosa sens dubte millorarà la convivència del turisme i la residència permanent. En paral·lel a aquestes actuacions ens proposem executar les accions que dotin de sostenibilitat i eficiència la mobilitat, l’accessibilitat i la connectivitat interna i externa de la zona, que són necessàries per a crear el millor entorn, amb reduccions d’elements contaminants, sorolls i incomoditats. La sostenibilitat integral de la destinació en el seu conjunt exigirà el compromís inversor privat per fer ecoeficients les instal·lacions de les empreses, els habitatges i les infraestructures bàsiques. En aquesta tasca l’acció pública és insuficient. Per tant, tot això ens exigirà un canvi cultural i de mentalitat a empresaris, treballadors, residents i visitants, així com als responsables institucionals, tasca que estem disposats a assumir. Platja de Palma serà una destinació destacada i avançada en l’ús de les TIC, tant en els sistemes de gestió interna com en la comercialització i promoció, així com en les atencions i la fidelització dels visitants des de la seva arribada a l’aeroport i durant les seves estades. Per aconseguir-ho caldrà inventar nous contextos amb el suport d’infraestructures intel·ligents, tecnologies facilitadores i la capacitació d’organitzar i crear informació útil i important, tant per al turista com per a la ciutadania. Sens dubte necessitarem un esforç en aquest camp, un esforç que estem disposats a realitzar. El projecte-procés que presentem per a la transformació de la Platja de Palma compta a més amb altres trets distintius molt singulars que el converteixen en un projecte únic, perquè contempla la transformació d’un espai urbà consolidat sense necessitat de desmuntar-lo ni tancar per obres, ni esperar al seu declivi total. La destinació seguirà funcionant mentre es produeix la transformació. El turisme nacional i internacional seguirà trobant, dins de l’oferta al Mediterrani, Platja de Palma com una destinació turística operativa, alhora que realitzem la seva reconversió. Per tant, les obres s’iniciaran en tres punts de la destinació: Can Pastilla, Sometimes-Las Maravillas i S’Arenal de Palma i Llucmajor. Utilitzarem la temporada baixa per a portar a terme les obres de més envergadura amb l’objectiu de minorar les molèsties i afectar el menys possible l’activitat turística. Es procedirà a l’inici d’actuacions que no afecten
  9. 9. 11 de manera significativa l’activitat turística. Per això necessitarem la coordinació de projectes i la sincronització de la inversió pública amb la inversió d’iniciativa privada. Al PAI atenem les necessitats de millora de la qualitat de vida i residencial de la ciutadania. La població resident, que des de sempre ha viscut a la zona, mantindrà les seves residències per evitar que es desvirtuï sociològicament el lloc on viuen. Es milloraran els serveis, les instal·lacions i les infraestructures, però es conservarà l’esperit de sempre tot mantenint la seva tipologia sociològica. Les persones que viuen i treballen a la Platja de Palma actual han estat, des del principi de la nostra gestió, al centre de les nostres preocupacions. L’ocupació, l’habitatge, la formació, l’educació, la seguretat i la vertebració i cohesió social i cultural s’han incorporat a l’estratègia global del projecte. Per aquest motiu hem desenvolupat un pla de millora integral del parc d’habitatges actual i es procedirà a la supressió dels infrahabitatges existents, sense desplaçaments que suposin l’expulsió de la zona i evitin la discriminació o la marginació. La implantació progressiva del nou model turístic, la transformació urbana i la rehabilitació integral dels establiments hotelers i residencials potenciaran la creació de llocs de treball i facilitaran i incrementaran el treball de més i millor qualificació, ampliaran l’activitat al llarg dels dotze mesos, la qual cosa minorarà l’estacionalitat i diversificarà els llocs de treball i les professions; naixeran noves oportunitats professionals per als joves. De la mateixa manera, des del Consorci assumim la nostra funció de dinamitzadors de la negociació i la trobada dels agents sindicals i empresarials perquè les recol·locacions i la millora de l’ocupació i de la qualificació professional sumin energies en la transformació de la destinació. Un altre tret distintiu d’aquest projecte de reforma, reconversió i transformació és el fet que compta amb una llei urbanística per a la reconversió de Platja de Palma que, per primera vegada a Espanya, concentra en un organisme públic el poder de decisió i execució de tota la normativa urbanística, turística i mediambiental per agilitzar la tramitació del procés de canvi urbà. En definitiva, pretenem sincronitzar les iniciatives públiques i privades per guanyar eficiència i agilitat en la gestió global.Aquesta llei urbanística no seria possible sense el pacte dels partits polítics, l’acord de les institucions implicades i l’adhesió de la ciutadania i dels actors socials. Aquesta concentració de capacitat de decisió urbanística i normativa oferirà les màximes garanties d’estabilitat, continuïtat i acceptació per part de les institucions locals, insular, autonòmica i estatal, així com dels actors socials, sindicals, empresarials i professionals. Igualment, la intervenció pública garantirà l’estabilitat en la realització de les seves inversions per a promoure la remodelació i la creació de noves infraestructures públiques, així com d’altres inversions sense atractiu de rendibilitat econòmica, però amb gran potencial de crear un entorn i uns serveis de gran qualitat. Aquestes inversions s’han programat per un volum de més de 1.200 milions d’euros fins a 2020. També es recull en el programa econòmic del PAI la programació de les inversions privades necessàries per a assolir la meta proposada. Considerem crucial la participació de la inversió privada per a l’èxit del projecte, per la qual cosa hem estudiat les condicions més adients per assolir taxes de retorn homologables a les del mercat d’inversions no especulatives. Hem calibrat les possibilitats de la inversió privada en
  10. 10. 12 els sectors ja establerts a Platja de Palma, així com d’altres de més nous que crearan noves oportunitats per a emprenedors i inversors. El càlcul establert per a la inversió privada en aquestes intervencions assoleix la xifra de 2.600 milions d’euros fins a 2020. D’altra banda, és necessari i possible convertir Platja de Palma en referent de la seguretat integral en una destinació turística. Els problemes de seguretat a la Platja de Palma són recurrents i acompanyen, almenys durant la fase inicial, el procés de revaloració. Creiem que és important establir estratègies i mecanismes d’anàlisi i observació de la seguretat, i fins i tot fixar les bases per a la millora, si és possible, de la coordinació i la col·laboració de totes les administracions i policies implicades en aquest àmbit. Es pretén que en totes les actuacions urbanístiques que es desenvoluparan a la zona l’element de la seguretat es tingui en compte en el disseny i la planificació d’espais, ja que s’ha demostrat que aquesta incorporació produeix efectes importants de millora en la prevenció de la inseguretat ambiental i facilita la percepció de seguretat del visitant. Un altre tret significatiu del projecte-procés ha estat la consideració del fet que l’entramat d’actuacions i propostes del PAI gaudís de versemblança i credibilitat, per la qual cosa és bàsic que assegurem l’estabilitat normativa, la continuïtat en el temps i la fermesa en la presa de decisions complexes. Era necessari comptar amb un catalitzador per a fondre els interessos de tots els actors socials i institucionals implicats.Aquest catalitzador ha estat el model de governança per a la gestió de la transformació i revaloració de Platja de Palma. El model de governança que hem aplicat ha estat presidit pels principis de la negociació, el consens, l’acord, el pacte, la transparència i el rendiment de comptes.A través d’aquests principis volem declarar Platja de Palma lliure d’especulació i, per tant, centrat en la màxima que tothom hi guanyi, que cap sector, grup o segment no imposi els seus avantatges o els seus guanys per sobre o a costa dels altres. Bona mostra d’aquest model de governança ha estat el funcionament del Consorci des de la seva creació.Tots els acords s’adopten per unanimitat, independentment de les vinculacions de partit dels responsables institucionals que el formen. També podem mostrar l’actitud dels partits polítics, tant la dels que tenen responsabilitats de govern com la dels que les tenen des de l’oposició, ja sigui en el tractament del projecte i la tramitació de la Llei urbanística per a la reconversió de Platja de Palma, que previsiblement serà aprovada per unanimitat i per lectura única, en sessió extraordinària del Parlament de les illes Balears, com en l’acceptació de les bases i eixos estratègics del PAI. També podem mostrar amb satisfacció les adhesions manifestades per empresaris, sindicalistes, comerciants i restauradors, pensadors i professionals, veïns i veïnes, així com representants d’entitats veïnals. Fins ara aquest model de governança ens ha obligat a múltiples reunions, contactes, entrevistes i negociacions. Ens sentim orgullosos del treball realitzat. Coneixem els riscs i les dificultats que se’ns presenten, però també sabem que units, junts, remant en el mateix sentit i sense perdre el ritme, aquest gran projecte és realitzable i serà imparable. Al llarg d’aquests mesos he percebut que tots estem convençuts de la necessitat d’actuar enfront del deteriorament galopant que ens amenaça. De la mateixa manera que he sentit
  11. 11. 13 que tots estem disposats a ser protagonistes de la construcció del millor futur que podem deixar a les noves generacions. Ens espera la recreació d’una destinació turística bonica per a oferir als millors visitants un excel·lent lloc per a viure, transformat i revitalitzat.Tenim la gran oportunitat de construir- lo junts, des d’avui fins a l’any 2020.
  12. 12. 14 EDITA: Consorci Platja de Palma Concepció, disseny i maquetació d’aquesta publicació: Alberto Corazón / Diseño Público © Fotografies: Comparini Asociados West8, urban design and landscape architecture office IDOM, Ingeniería,Arquitectura y Consultoría Pere Canals AHPP Redacción y divulgación: Abril Cultura y C. Garrido Algunes de les imatges publicades en aquest llibre pertanyen a l’Arxiu d’Onofre Llinàs, el propietari i depositari del qual és el Sr. Pere Canals, a qui agraïm la seva amabilitat.
  13. 13. 15 Platja de Palma Cap al turisme del segle XXI • Dunes i pioners 17 • Del “boom” als nostres dies 25 • Un passeig per la Platja de Palma de 2025 37 • Com es fa la revaloració integral 73 • Epíleg 87
  14. 14. 16 Pere Canals
  15. 15. 17 Capítol 1 Dunes i pioners Un paisatge simbòlic Horitzó lluminós, paisatge, plenitud interior. Al segle XXI, el turisme s’ha convertit en un motor econòmic mundial. Una activitat que ningú no pot desconèixer o ignorar. Hi ha tot tipus de modalitats, estudis, sistemes per a garantir millors ofertes. El turisme és decisiu per a molts països, entre ells el nostre. Per això sorprèn que la base més profunda del fet turístic, la seva autèntica arrel, encara resti a l’ombra. Què passa quan et fas una pregunta tan simple com quin és l’origen psicològic del turisme? És a dir, quin mecanisme no conscient fa que tots vulguem viatjar, conèixer i passar uns dies en segons quins llocs? Què ens atrau? Què busquem? Quina és la nostra recompensa? Per què alguns llocs i d’altres no tant? És una ingenuïtat o una visió simplista creure que la gent fa turisme o viatja simplement pel factor de confort d’un hotel, per uns serveis determinats, per una oferta de la mena que sigui. D’acord, tot això pesa molt, però hi ha alguna cosa més. On radica l’ànima d’aquest pelegrinatge? A l’antiguitat ja hi havia turistes.Alguns grecs viatjaven, per exemple, a Troia. Buscaven l’origen dels seus mites, les ressonàncies dels poemes homèrics. Un dels primers records documentats data de l’època hel·lenística, quan Alexandre el Gran, que es creia reencarnació d’Aquil·les, visitava Troia i un espavilat li va intentar vendre una lira que era la del mateix Paris. Durant els segles XVIII i XIX es va formar la noció moderna d’allò turístic. Alguns països rebien un flux constant de viatgers. Com Suïssa, per la magnitud dels seus paisatges i muntanyes. O Itàlia, gràcies a les ressonàncies del món clàssic. O Espanya, com un racó pintoresc i literari. Si intentem fer una abstracció, ens adonarem que en l’origen del turisme hi ha almenys un factor determinant, el que podríem anomenar “la síndrome del paradís”. Què és el paradís? És en certa manera un lloc fora del temps, amb les seves pròpies regles geogràfiques. Ha de trencar amb el que entenem per paisatge rutinari. Ens ha d’impressionar, despertar ressonàncies amb les nostres imaginacions. Però, a més, ha de posseir un sentit especial del temps, fer-nos flotar, estendre molt els segons, que corrin molt lents. O al revés, que de sobte volin a corre-cuita fent-nos la sensació de viure al màxim. El més important de tot: ha de contribuir a la felicitat. Ha de simbolitzar en certa manera l’harmonia interior. Doncs bé, aquesta cadena de significats que comença en un paisatge simbòlic, seguit d’un sentit especial del temps i rematat per una sensació de plenitud, és el que tots busquem quan viatgem i fem turisme. En major o menor mesura, busquem paradisos
  16. 16. 18 Si intentem representar-nos la imatge prototípica del “paradís mediterrani”, què tenim? En primer lloc, un ampli horitzó, un blau lluminós, la llum del sol modelant- ho tot, un clima acollidor.A continuació, el mar. Un mar ampli, de color turquesa, que sembli pintat en un decorat i produeixi el desig del bany, que t’adormi amb el ritme de les ones. I, com a complement, una costa. Pinedes, metàfora de tot allò mediterrani, i sobretot dunes.Arena blanca, neta. Aquesta arena que a les Balears té un origen biològic i no tant mineral, fet que n’explica la suavitat i luminescència. Perquè està formada per restes de petxines, cargols de mar, organismes marins.Al continent, els rius arrosseguen molts rebles minerals. Però a les Illes no hi ha rius. L’arena és com un producte de l’artesania mil·lenària de les ones. Aquesta combinació de cel, mar i una costa amb pinedes i dunes té una imatge concreta: la Platja de Palma. Les casetes dels republicans En l’arc que forma la badia de Palma hi ha continguts tots els ingredients del “paradís mediterrani”. La cinta arenosa de 5,5 km amb un ric sistema dunar. El bosc de pi i matoll en una segona línia. Però sobretot el mar, desplegat a l’ample de tot l’horitzó com una invitació al somni i al viatge. Ara bé, si llegim la història d’aquesta gran platja, ens sorprendrà descobrir que la seva consideració paradisíaca és ben recent, absolutament moderna. Durant segles la zona limítrofa al mar estava coberta sobretot per aiguamolls, dels quals la zona de Ses Fontanelles és un testimoni valuós. Les comunitats prehistòriques, que aprofitaven l’aigua i la caça de les maresmes, se’n van anar a viure terra endins.Així s’explica que les restes trobades siguin a Son Oms Vell (al costat de l’aeroport de Son Sant Joan), les coves sepulcrals de Son Sunyer, o els grans poblats de la zona de Llucmajor com Capocorb i Es Pedregar. I mai a prop de la platja. Les maresmes eren un focus important de malalties, sobretot de paludisme. I al llarg del temps les van anar dessecant per la zona de Sant Jordi, per fer més habitable tota aquesta extensió. Un altre perill important eren les ràtzies pirates, que des del segle XVI fins gairebé el XIX amenaçaven qualsevol lloc costaner. Les possessions o cases rurals es completaven amb una torre de defensa, perquè els seus habitants poguessin refugiar-s’hi en cas d’alarma i evitar que els convertissin en captius, amuntegats a les presons d’Alger a l’espera d’un destí negre. De manera que si poséssim la mirada al segle XVIII, per exemple, trobaríem alguna cosa molt diferent. En l’època del famós mapa del cardenal Despuig només unes quantes possessions es reparteixen l’extensió del que avui és una zona turística famosa: Son Verí d’Abaix, Son Delabau... No hi ha ni camí per a arribar on avui entenem com S’Arenal. Els carros seguien el Camí des Palmer, que es desviava cap al bosc de Son Sunyer sense arribar al mar. I, com a complement, una costa. Pinedes, metàfora de tot allò mediterrani, i sobretot dunes.Arena blanca, neta.Aquesta arena que a les Balears té un origen biològic
  17. 17. 19 Només arena, pins, i molta Posidònia. Les fulles d’aquesta planta marina, que encara que popularment és coneguda com “s’alga” no ho és, van marcar la història de la Platja de Palma. El món rural utilitza tradicionalment “s’alga” com a fertilitzant o per a substrat de cledes i estables. Estacionalment, els pagesos de Llucmajor es dirigien cap al mar a la recerca d’un carregament de fulles de posidònia. Per facilitar aquest accés, el 1861 s’obre el Camí de s’Alguer, que comunica directament Llucmajor amb la desembocadura del Torrent des Jueus. En el que era un simple alguer o acumulació d’algues sorgeix el primer topònim: Es Pouet d’en Vaquer. Un pou on homes i bèsties es podien abeurar, la primera marca humana del que més tard seria S’Arenal. La zona costanera ja era freqüentada pels pedrers des de 1847. La pedra arenosa o marès de la badia va ser molt utilitzada des de temps immemorials, sobretot la que es troba als penya-segats que porten a Cap Blanc. No en va, una d’aquelles pedreres mareses es coneix com “les pedreres de la Seu” pel convenciment que en va sortir una part dels carreus amb què es va construir la catedral de Mallorca. La proximitat al mar facilitava el transport de les peces per barca. La Platja de Palma va tenir, per tant, una primera població no estable de camperols a la recerca d’alga, pescadors i pedrers.Tots compartien un paisatge absolutament verge. Va ser aquest valor d’horitzó i natura el que va motivar la primera colònia de vacances. Les cases d’esbarjo sorgeixen al voltant de 1872, fins i tot coneixem el nom d’un dels pioners, Nicolau Taberner, famós per les seves idees republicanes. L’arxiduc Lluís Salvador descriu així la zona aquell mateix any: “S’arriba a la platja arenosa creuant la desembocadura del Torrent dels Jueus.A mà esquerra hi ha dues casetes amb una closa de pedra al recinte de la qual s’emmagatzemen les algues que el mar treu de la platja [...].A continuació hi ha una petita pedrera i grans mates de llentiscles. Passada una barrera, es gaudeix d’una supèrbia vista de la badia de Palma: el terreny és ondulat, format per bancs de marès sobre els quals creixen diversos grups de pins [...]. És molt bella la vista de Son Sunyer, amb l’enlluernadora platja d’arena davant i les tosses de Son Seguí darrere, paisatge emmarcat per la serra de Tramuntana, que es veu en últim terme [...]. Hi ha en aquest lloc nou cases modernes, de gent que ve a banyar-se en aquesta platja”. El conjur paradisíac estava formulat. El germen de tot el que passaria després naixia en aquell grupet de cases d’estiueig, enmig d’un paisatge d’horitzó, mar i harmonia. Un element fundacional seria el grup de cases que ocupaven la primera fila de la riba, enfront d’una tenassa o llosa de pedra. Pere Canals
  18. 18. 20 Al costat hi havia la desembocadura del Torrent des Jueus i una mica més enllà el mollet per als pescadors i pedrers.Aquella agrupació de cases es va anomenar de seguida “S’Illeta des Republicans”. Illeta per la seva configuració d’illa d’onze cases més un terreny sense edificar. I també perquè en els dies de temporal les ones rompien molt a prop, i l’aigua acabava envoltant la zona com si fos realment una illa. El nom de les “casetes dels Republicans” es fonamentava en la presència de militants republicans bastant notoris, com el cas de Mateu Martí, conegut popularment com Ateu Martí. Aquell petit nucli també es denominava S’Almadrava, per l’existència d’unes instal·lacions per a aquest tipus de pesca. La Illeta dels Republicans va desaparèixer el 1973. També va influir l’existència del fort de Cap Enderrocat, el camí militar del qual avui dia segueix donant nom a un dels carrers principals de S’Arenal. Així va anar naixent un caseriu de cases molt senzilles. Estaven construïdes amb grans blocs de marès, amb dos pisos, porxada i terrassa superior. Les bigues eren de llentiscle o savina, i segons el gust del propietari s’adornaven les façanes amb balustrades molt simples. Els pedrers buidaven primer el terreny per treure la pedra. Després aprofitaven part del buit per a la cisterna, i a sobre construïen cases molt humils, d’un sol pis, que encara podem contemplar al carrer Sant Cristòfol. La vocació prototurística d’aquella zona ja apareixia en el fet que el seu primer patró fos Sant Cristòfol, sant al qual popularment s’atribuïa una estranya influència: si algú es banyava en la seva festivitat, s’ofegava o en sortia malparat. Amb l’entrada al segle XX, aquella vocació urbana s’aniria consolidant. El “Caseriu des Republicans” comptava ja amb tavernes i botigues.Va ser també l’època en què va començar l’explotació turística de Can Pastilla. En temps de la Primera Guerra Mundial, un fabricant de licors de la barriada palmesana de Son Alegre va concebre la idea. Bartomeu Riutord no tenia tant una visió comercial com familiar i d’esbarjo: “El que faré serà olorós, el buquet més deliciós de la construcció moderna, alguna cosa com la conversió en pedra de les essències dels meus productes Golua i Alfons XIII, cosa bona, estomacal i deliciosa”. Riutord va adquirir aquells terrenys deserts, arenosos, situats al costat del mar, i els va intentar revalorar construint l’hotel restaurant Can Pastilla. Entre Can Pastilla i S’Arenal només hi havia dunes i pinedes, entre les quals destacava la blanca caseta porticada amb torre de Can Moner. Dos esdeveniments fonamentals coincideixen també en aquella època. El primer té lloc el 1916, quan s’inaugura la línia del ferrocarril Palma-Santanyí.Va ser una revolució. Primer per l’obra pública: dos grans viaductes, el del Torrent des Jueus (actual divisòria entre Palma i Llucmajor) i l’anomenat “Pont de ses Set Boques”, així com l’estació. En segon lloc pel flux comercial que suposava. La pedra de les Entre Can Pastilla i S’Arenal només hi havia dunes i pinedes, entre les quals destacava la blanca caseta porticada amb torre de Can Moner.
  19. 19. 21 pedreres es podia traslladar per via fèrria, igual que les mercaderies, el bestiar i les provisions per al fort de Cap Enderrocat. Però, a més, el tren va canviar la forma de vida. Molts dels trencadors de les pedreres es podien traslladar amb més facilitat per treballar a la zona, sense les incomoditats d’anar i tornar en carro o a peu.Apareixien noves feines, com el cap d’estació, un personatge de gran prestigi per a la gent del poble. O els guardavies. El topònim de Ses Cadenes recorda un pas a nivell on una madona tancava i obria el pas amb cadenes al pas de cada comboi. I de passada tenia una petita parada per treure “quatre doblers” (quatre cèntims). Gairebé al mateix temps, Francesc Berga, un home emprenedor i amb visió de futur (no en va era natural del barri mariner de Santa Catalina) obria el primer hotel a S’Arenal, l’hotel Terminus.Tenia bar, sala menjador, cuina, quatre habitacions dobles i dues d’individuals, més un vàter general. Berga hi feia de director, bàrman i cuiner alhora. La clientela era escassa i de tracte molt familiar: palmesans i algun militar del fort. El 1919 va prendre una iniciativa visionària: va presentar una sol·licitud per construir un balneari davant de l’hotel. Així, la dècada de 1920 naixia amb la formulació del que anys més tard seria la Platja de Palma. El somni d’una Olímpia moderna Resulta molt curiós mirar enrere i comprovar la gran diferència entre la “indústria dels banyistes” d’aquell principi del segle XX i l’actual.A la guia de Balears de Pere Alcàntara Penya es pot llegir amb referència a la Platja de Palma: “L’arenal sol ser concorregut per persones que desitgen passar un dia de solaç al camp, sense testimonis que presenciïn les seves bogeries en anar rodant per les muntanyes d’arena com si fossin muntanyes russes”. Aquella apoteosi de l’arena era la característica d’aquell paisatge. Bartomeu Font Obrador l’evocava líricament: “Arena, tanta arena que ens invitava a córrer i rebolcar-nos com si fos un llit suau i polidíssim. Les cebes marines, els lliris de mar de flor blanca i perfum suavíssim i intens, els cards de fines espines que atreien nombroses papallones, els salts inesperats i lleugers dels saltamartins, els pins, els ullastres, les savines, els llentiscles [...].Tot era un bell paisatge d’una rusticitat i un caràcter bucòlic que hauria estat la font d’inspiració per als millors artistes pintors. I què es pot dir de les postes de sol? L’espectacle només es podia contemplar entre el silenci i la veneració, davant d’una grandesa que era obra del mateix Creador. S’Arenal era aleshores l’arenal”. Pere Canals
  20. 20. 22 Era corrent acudir a aquella llarga cinta arenosa per fer uns banys. Però s’ha de pensar que aleshores el normal era que homes i dones es banyessin per separat. Fins i tot es marcava amb cartells l’emplaçament apropiat per a solters, casats i dones soles, sense oblidar que la platja tenia també el seu racó per a “ses bísties”, ja que era habitual portar el bestiar o les cavallerisses fins al mar. Cavalls, eugues, muls i ases compartien també les delícies d’un mar blau i transparent. La segregació per sexes venia d’antic.A la zona rocosa de Son Verí encara es conserven dos o tres racons amb el topònim d’“els banys de sa senyora”, indicant que aquell lloc era reservat per al gaudi marí de la propietària de la possessió, lluny de mirades inoportunes. Perquè els conflictes també esclataven. Així, el 1915 hi va haver un autèntic enrenou que fins i tot va sortir reflectit a la premsa. Els causants van ser una sèrie d’homes que, sense fer cas de les normes, es banyaven “sense calçotets” a la vista de dones i nens. Aquell nudisme primigeni ja indica fins a quin punt començaven a canviar els costums i les idees. Aquella transformació es trasllada també a la primera mentalitat turística. Gaspar Bennàssar, notori arquitecte palmesà i autor d’importants edificis, fa una conferència a l’Associació de la Premsa l’any 1913. Eren els temps de les ciutats jardí. I Bennàssar s’avança més d’un segle al seu temps. Proposa complir “el bell somni de construir a l’arenal de Son Sunyer una ciutat esportiva (sic), transformar-lo en una Olímpia moderna”. Es conserva el disseny urbanístic d’aquella idea profètica: un plànol en què tota la primera línia estava reservada a zona verda, amb uns vint metres de separació entre els habitatges i la platja. La concentració urbana se situava en un segon pla i sense destruir el paisatge. Bennàssar volia contribuir a “una indústria del banyista d’acord amb les excepcionals condicions d’aquella platja, que seria poblada molt aviat per casetes poètiques, xalets riallers i hotels i restaurants confortables”. La proposta no va tenir cap ressò entre els homes de negocis, que com explicava ja aleshores el setmanari Llucmajor,“fixant- se en la proporció o tipus mitjà d’habitant per quilòmetre de línia per a ser explotable econòmicament, la van considerar una il·lusió”. És simptomàtic que ja a principis del segle XX, abans de qualsevol explotació massiva, surti a la llum el problema de fons que ha estat una constant a la història posterior de la Platja de Palma. La manca de visió per a portar a terme una activitat turística raonable i rendible, però al mateix moment sostenible i capaç de conservar els atractius de la zona. Podem pensar que les exigències ecològiques i conservacionistes són cosa d’avui. Però llegim aquesta elegia de la revista Concepción Arenal de 1929: “Aquests dies es veu concorregudíssima l’encantadora platja del nostre poblat. Però és una veritable llàstima que segueixi la destrucció Pere Canals
  21. 21. 23 de la millor platja de l’illa. Precisament tota la tasca destructora s’està portant a terme actualment com una satànica delectació. Munts d’algues han estat extrets del petit port i col·locats al costat del moll. En alguns llocs la platja només té dos metres, que s’han anat guanyant al mar destruint la bellesa inenarrable que la feia adorable [...]. La comandància de marina ha de prohibir que en terrenys de zona marítima s’aixequin indecorosos molls i ridículs passejos en detriment de la bellesa natural que tenia l’Arenal a la seva platja”. A finals del segle XIX i principis del XX la intuïció del que havia de ser el turisme resultava bastant diferent del que després es convertiria en realitat. El gran intel·lectual Miquel dels Sants Oliver escrivia el següent el 1890: “El dia que augmentin les facilitats de comunicació, el dia que la publicitat periodística faci arribar a tots els extrems del món la seguretat de trobar els mitjans que ara per ara no es tenen; el dia que es pugui agafar una guide o un itineraire de Majorque que condueixi de la mà el viatger, el dia que s’hagi inaugurat un hotel elegant i es munti un servei complet d’hotel, expedicions a Valldemossa, a Sóller, a les coves d’Artà, sabent que a l’hora precisa i sense necessitats d’encarregar-se’n ho tindrien tot arreglat, des del menjar fins als carruatges, aleshores podrem estar segurs de veure el nom de Mallorca esmentat a tot arreu i comptarem amb aquesta influència que es tracta d’atraure i estimular”. Aquesta era la concepció d’aquell temps. Una “indústria dels forasters” que combinava els atractius naturals per a artistes, les delícies del “sanatori marítim” i els “petits racons parisencs” en una oferta d’elit. Esperaven l’arribada de gent culta, d’una minoria selecta capaç d’apreciar tots aquells atractius sensibles. En aquell moment ningú no hauria sospitat que el futur de Mallorca seria un turisme de masses, basat en l’oci i protagonitzat majoritàriament per la classe mitjana-baixa. Aquella primera formulació va despertar la iniciativa privada. Els orígens del turisme estan lligats a una sèrie d’empresaris precursors, gent treballadora i amb il·lusió, que veient la possibilitat de sortir d’una economia merament de subsistència es van llançar a la conquesta del món, amb les úniques armes d’aquell paisatge de faula, aquell cel, aquell mar, i també el caràcter afable i acollidor de l’illa. Un exemple va ser Manel Fontirroig, que havia fet negocis a Bombai i Calcuta, i va tornar a l’illa amb ganes de contribuir al progrés de la seva terra. La seva idea va ser construir un trenet de via estreta per unir Can Pastilla i S’Arenal.Aquella iniciativa, indubtablement visionària per a l’any 1921, va durar poc i va acabar en fracàs econòmic, tot i que va donar pàbul a nombroses anècdotes sobre el caràcter entranyable i calmós del carrilet.Atès que els passatgers sempre eren els mateixos, el conductor s’esperava a la parada si algun encara no havia arribat. I a mig camí parava la locomotora de fuel per saltar a l’arena i recollir uns quants troncs, que a la nit li servirien per a escalfar la casa. Eren indubtablement altres temps. Els orígens del turisme estan lligats a una sèrie d’empresaris precursors, gent treballadora i amb il·lusió, que veient la possibilitat de sortir d’una economia merament de subsistència
  22. 22. 24 Texto de pie de foto © que corresponda Pere Canals
  23. 23. 25 Balearització L’any 1975, el setmanari francès L’Express s’inventa un terme per a explicar el rebuig dels corsos al turisme: la “balearització”. El neologisme serveix per a explicar l’explotació turística abusiva i desordenada d’un territori. I s’aplica d’una manera una mica injusta a les Balears, perquè ja en aquell moment a la costa llevantina i catalana hi havia d’altres models bastant més flagrants. Però la paraula fa fortuna i serveix per a evocar el boom turístic que va començar de forma inesperada a principis dels 60 i no va parar de créixer fins la crisi del petroli de 1973. La Platja de Palma va ser una de les protagonistes d’aquell canvi històric, en què el turisme converteix Mallorca en una societat basada en els serveis, i activitats com l’agricultura i la indústria queden en segon terme. Els valors socials i culturals experimenten, a conseqüència d’això, una transformació profunda, originada per l’arribada massiva de turistes europeus. No són els artistes o diletants amb què somiaven els pioners, sinó treballadors amb un nivell adquisitiu suficientment alt per pagar-se unes vacances de sol i platja. El canvi de moneda els afavoreix, l’illa ofereix un autèntic paradís de clima i paisatge per als que viuen als països de l’Europa freda, i a més tant el règim com l’empresariat s’impliquen en aquesta nova activitat. Curiosament, en un primer moment el turisme significa per al règim franquista sobretot una qüestió de propaganda. No s’arriba a entendre l’envergadura econòmica que pot suposar. D’aquí les pintoresques campanyes del “turista número...”, que semblen proclamar als quatre vents les bondats de la dictadura enfront de l’anterior pressió internacional. Al mateix temps, el boom o explosió turística dels anys 60 produeix una inversió social total. De ser terra d’emigrants, tant cap a Amèrica com a Europa, Mallorca es converteix de sobte en receptora d’immigració. La construcció de nous hotels ofereix feina a una gran població vinguda de les zones més deprimides de la Península, on l’agricultura gairebé no ofereix perspectives de futur.Aquesta immigració nacional crea una nova classe, subordinada a la indústria turística: el germen d’una societat diferent. Fins i tot la valoració de la terra fa un gir. Durant segles, les zones costaneres no valien res. Perilloses i improductives, només servien per a extraure “s’alga”. En els repartiments d’herències,“s’hereu” principal s’emportava les finques de cultiu, sempre en zones interiors.Al més desfavorit li tocaven les platges i zones marines. Aquella valoració cadastral pateix un autèntic terratrèmol. Els que tenien terres considerades “de tercera” veuen que de sobte el seu preu es revalora cada dia més. En canvi les propietats tradicionals de camp o muntanya s’estanquen, perden valor. Capítol 2 Del Boom als nostres dies
  24. 24. 26 El turisme desperta un frenesí que sembla no tenir límits. El Ministeri d’Informació i Turisme que dirigeix Fraga Iribarne es vanagloria que el 1964 “s’inaugura un hotel cada dos dies, quatre hores i quaranta-cinc minuts”. El propi Fraga acudeix triomfal a Mallorca a l’obertura de l’“hotel número mil”: l’Hotel de Mar. En aquell context, la Platja de Palma es transforma vertiginosament. No només augmenten les places hoteleres, sinó també les segones residències. Entre 1960 i 1968 es passa dels 11 hotels i 8 hostals a 47 hotels i 32 hostals. Des de 1966 fins a 1970 la xifra s’incrementa amb 59 hotels més i 38 hostals. De 1971 a 1974 s’afegeixen 25 hotels i 10 hostals. Fins i tot després de la crisi del petroli, entre 1975 i 1980, apareixen 5 nous hotels. Sorgeixen els hotels que serien símbols de la Platja de Palma. La pensió Brisas (convertida després en l’hotel San Francisco), el Copacabana, el Tívoli, el Solimar, l’Acapulco, el Neptuno, el San Diego i tants d’altres... La Platja de Palma es converteix en la concentració hotelera més gran de Mallorca i la més alta del Mediterrani. És el temps en què es repeteix que “la Platja de Palma té més places que Grècia i Tunísia juntes”. El 1989 es comptabilitzen 114 hotels, a més de 55 hostals i blocs d’apartaments, la qual cosa facilita també el desenvolupament d’una oferta complementària a base de petits comerços, agències de viatges, restaurants i bars, discoteques, parcs aquàtics, etc. Aquest creixement suposa, per una banda, la consolidació d’un esperit empresarial, l’aprofitament d’una oportunitat històrica, la il·lusió per establir nous tipus de negoci. Però quan es produeix la crisi del petroli el 1973, apareix també la primera consciència crítica.Tal com escriu el geògraf Pere Salvà, “el creixement urbanístic va ser caòtic per l’absència d’ordenació territorial, que va implicar en tots els casos un deteriorament accelerat dels recursos paisatgístics [...]. Un exemple significatiu és la Platja de Palma, on hi ha una línia d’edificacions altes que imposen una muralla de ciment”. La ‘balearització’. A partir de 1977, any en què entra en escena el moviment ecologista, aquell model desenvolupador dels anys 60 entra en discussió. Mallorca experimenta a partir d’aquell any, quan un grup de joves envaeix simbòlicament Sa Dragonera per evitar-ne la urbanització, una forta ambivalència. Per una banda, la seva economia depèn ja exclusivament del turisme. Però ha passat l’eufòria dels anys 60 i es comencen a veure els problemes que origina una explotació sense planificar. Seguint la lògica dels primers anys, els paratges més emblemàtics es veuen amenaçats per plans d’explotació urbanística. Però una part de la societat civil reacciona i, per evitar-ho, es posen en marxa Pere Canals
  25. 25. 27 campanyes a favor de la integritat de llocs com Cala Mondragó, l’Albufera de Muro o la platja des Trenc. La societat mallorquina prendrà consciencia aleshores que el medi ambient, els llocs emblemàtics, representen un actiu per a aquell turisme del qual viu, i que si vol mantenir una competitivitat cada dia més amenaçada per la pujada dels preus i la massificació no pot continuar amb un desenvolupament indefinit. La dinàmica eufòrica dels anys 60 s’ha acabat. Una destinació madura i en declivi Cinquanta anys després, què ha passat a la Platja de Palma? Utilitzem un recurs molt propi dels nostres dies: el Google Earth. Busquem l’arc de la badia. Què hi veiem? La fotografia satèl·lit és tota una radiografia de la situació actual en aquesta zona. Allí hi ha el mar, l’aigua d’un blau profund. Intuïm aquell horitzó paisatgístic privilegiat. L’arena destaca com un rivet lluminós, marca metre per metre el perfil de la costa. Però a terra és com si s’intentessin col·locar diverses peces d’un trencaclosques que no coincideixen. La primera fila apareix amb una textura geomètrica, atapeïda i compacta. Es distingeix perfectament la construcció intensiva, per la densitat de les edificacions, i també el desordre, la manca d’espais intermedis, els traçats divergents dels carrers, l’absència d’esponjament. I darrere d’aquest rivet de ciment, veiem el paisatge intemporal. Els camps de cultiu, l’horitzó agrari tal com era fa cent anys.Això sí, creuat per una autovia i diverses carreteres. Peces que no encaixen, realitats que es donen l’esquena. En l’actualitat, la Platja de Palma com a entitat urbanística té 1.000 hectàrees d’extensió. Una població censada de 29.247 residents, dels quals 9.000 han arribat d’altres llocs. Com a lloc turístic, és el que els sociòlegs anomenen “una destinació madura i en declivi”. Compta amb 43.000 places hoteleres contingudes en 182 establiments, i 21.000 llits de segona residència. La seva situació és molt complexa, però per resumir-la en un símil basta adonar-se que el nom de Platja de Palma s’ha convertit en sinònim de turisme barat, massificat; de platja, discoteca i cervesa. Els problemes que té la Platja de Palma com a destinació turística són molt seriosos. Ha perdut competitivitat per diferents factors. En primer lloc, a causa de l’envelliment de part de l’oferta hotelera. Pel fet que molts establiments provenen dels temps del boom, els estàndards de qualitat resulten incompatibles amb el que avui s’espera d’una destinació turística de primer nivell. Els problemes que té la Platja de Palma com a destinació turística són molt seriosos. Ha perdut competitivitat per diferents factors.
  26. 26. 28 Aquesta obsolescència s’uneix a un baix nivell d’inversions, que ha deixat l’oferta a la deriva. La Platja de Palma es basa en aquests moments en un model de turisme de masses. Els preus són baixos i per tant es necessita un nombre elevat de turistes. Mentre la mitjana espanyola és de 907 euros per viatge i 95 per persona i dia, a la Platja de Palma es redueix a 479 euros per viatge i 65 per persona i dia. L’oferta està enfocada, a més, cap a la temporada d’estiu, basada en el sol i la platja, la qual cosa fa que quan passen els mesos estivals el model deixi de ser eficaç. L’estacionalitat resulta inevitable i s’intenta pal·liar en alguns casos amb paquets de touroperadors i grups de jubilats.Això no evita que el turisme descendeixi un 75% en acabar la temporada. El perfil del turista està molt dividit per sectors. Hi ha un monocultiu alemany manifest, la qual cosa origina una imatge de marca que pot ser negativa per a d’altres nacionalitats. La Platja de Palma té a Alemanya la imatge d’un lloc barat, de gresques i borratxeres, molt poc atractiu per als que no participen d’aquest concepte de vacances. Cada estiu, revistes i televisions s’encarreguen de recordar-ho. Si analitzem l’oferta hotelera, comprovem que la major part dels establiments hotelers són de 3 estrelles. No hi ha cap establiment de 5 estrelles, la qual cosa reafirma aquest perfil d’un turisme barat i poc exigent que ha acabat imposant-se. Les tendències de futur han d’apostar per un turista més selectiu, que demana ofertes extrahoteleres i té en compte aspectes com el benestar, la cultura, el senderisme, les activitats esportives, etc. En aquest aspecte, la Platja de Palma només pot oferir el seu magnífic paisatge i una concentració de bars, restaurants i comerços molt convencional. Cada dia li resulta més difícil competir amb noves destinacions els costos de producció de les quals són menors i la capacitat d’innovació, més gran. Estem parlant de llocs emergents com Croàcia,Turquia, el Marroc, Mèxic o Tailàndia. Examinem ara l’oferta que complementa l’estada hotelera. El sector de la restauració compta amb uns 400 establiments, però la gran majoria es basen en una cuina estàndard, un servei poc variat i un producte de qualitat mitjana-baixa.A causa de la nombrosa oferta, la rivalitat entre els locals és molt accentuada, i a vegades la competitivitat del que s’ofereix no es basa tant en la qualitat sinó en el preu barat, a costa del nivell del producte.A pesar de la seva ubicació geogràfica privilegiada, la Platja de Palma no ha pogut consolidar un turisme gastronòmic fins ara, modalitat que es considera un actiu molt interessant en d’altres zones. AHPP
  27. 27. 29 En el sector comercial passa una mica el mateix. Trobem uns 500 establiments comercials que es dirigeixen al turisme de masses. És a dir, productes estàndard i de poca qualitat. La imatge més típica és la del record, un model que a penes ha canviat des dels anys 60 i se sosté en objectes de platja, records “típics” tan dubtosos com els barrets mexicans o les nines andaluses, i una infinitat de coses en general barates i de poc gust. La zona no ha sabut aprofitar el filó que suposa, per exemple, l’artesania local. Si examinem el sector dedicat a l’entreteniment, l’estandardització s’accentua encara més. La Platja de Palma s’identifica amb fileres de bars i discoteques, a l’estil de molts altres llocs turístics del Mediterrani. No hi ha un element que el caracteritzi, excepte la massificació intensa. L’oferta es completa amb d’altres serveis igualment habituals en molts llocs, com ara parcs aquàtics, aquari, etc.Tenint en compte la personalitat de la Platja de Palma no s’ha sabut generar una projecció igualment singular a l’hora d’oferir activitats d’oci complementàries al sol i la platja. El turisme des dels seus inicis va tenir un contacte més o menys intens amb allò cultural. En el cas de la Platja de Palma, també aquest aspecte brilla per la seva absència. Els recursos d’interès que conté aquesta zona són múltiples. Des d’àrees naturals com torrents, penya-segats, les maresmes de Ses Fontanelles o el propi arenal. Les pedreres i el seu món representen un testimoni etnològic ple d’interès. Els monuments prehistòrics dels voltants són impressionants. Hi ha, a més, enormes possibilitats basades, per exemple, en l’arquitectura popular, el treball de la “pedra en sec”, els antics elements de la via fèrria, els recintes militars sense utilitzar... Tot això no només no està aprofitat, sinó que resta en un estat d’abandó lamentable, perquè no entra dins del retrat robot del turista al qual va dirigit el producte. Passa el mateix amb les excursions programades, que segueixen encara amb els models més tòpics i antics (coves, botigues de records, evocació de Chopin i George Sand), sense generar noves ofertes que, tanmateix, es tenen ben a mà. A això s’uneix el desfasament total davant d’una cultura cada dia més tecnologitzada. Aquests nous recursos no s’apliquen amb eficàcia al producte turístic Platja de Palma, amb la qual cosa es desaprofiten les immenses possibilitats d’accedir a un turisme més exigent i que valora des del Wi-Fi fins als complements via Internet de les activitats que pugui portar a terme a la seva destinació de vacances. Aquest aspecte cultural té un darrer llast.A pesar de la proximitat geogràfica, la Platja de Palma viu a anys llum de la ciutat de Palma. Són dos mons divergents i que no es miren de cara, ni tan sols es comuniquen.Tenint en compte la importància de Palma com a capital cultural, les seves grans possibilitats, falta aquesta sinergia que permeti un Tenint en compte la personalitat de la Platja de Palma no s’ha sabut generar una projecció igualment singular a l’hora d’oferir activitats d’oci complementàries al sol i la platja.
  28. 28. 30 contacte molt més fàcil i quotidià entre un lloc i un altre. En vista de tot això, no és estrany que les previsions dins del sector siguin molt pessimistes. Els touroperadors que operen a la Platja de Palma consideren que la sostenibilitat de la destinació es redueix a un 3,1 sobre 10. Una enquesta revela que un 65% està convençut que la situació de la Platja de Palma serà pitjor d’aquí a deu anys. Els que creuen que seguirà igual que en l’actualitat són un 35%. I el percentatge de touroperadors convençuts que la situació millorà en el futur és de... 0%. Un entorn urbanístic estressat El turisme no es redueix a l’ocupació hotelera. És una activitat que modela el seu propi entorn. Crea un món propi al seu voltant que també constitueix un reflex de la seva realitat. Urbanísticament parlant, la Platja de Palma té problemes similars als de la seva explotació econòmica. És un entorn sotmès a estrès. Hi ha diversos factors que hi contribueixen. Els anys 60, quan l’activitat hotelera representava una novetat absoluta, ningú no es plantejava si duraria poc o molt, ni tampoc si tindria conseqüències a llarg termini. La forma d’actuar d’aquells moments era a curt termini, aprofitant l’absència de planificació per improvisar i seguir la política de fets consumats. Així s’explica la baixa qualitat urbanística del conjunt de la Platja de Palma. La majoria dels establiments aspiraven a ocupar la primera fila, davant mateix del mar.Amb això es va crear una autèntica barrera urbanística, d’altura desproporcionada i uns paràmetres arquitectònics molt deficients. Es pot dir el mateix de la concepció de molts edificis, dels seus materials, del seu aspecte, fins i tot de la seva funcionalitat. L’homogeneïtat del front marítim és avui un dels problemes més evidents. Al contrari del que va imaginar l’arquitecte Bennàssar a principis de segle, aquí no es va optar per una ciutat jardí sinó per un model periurbà, amb l’agreujant que les altures més altes són precisament les que són més a prop del mar.Això va desfigurar greument el perfil del paisatge, i va crear un ambient urbà de segona fila, sense caràcters que li asseguressin un atractiu per al futur. No hi ha un criteri urbanístic coherent, sinó una amalgama de poca qualitat estètica, amb un parc immobiliari molt deteriorat pel pas del temps. La monotonia i banalitat d’aquest entorn s’agreugen amb la manca d’equipaments AHPP
  29. 29. 31 públics, que només s’han reparat molt lentament. L’espai públic ha estat sempre en funció dels interessos privats.Això s’aprecia en la preeminència de llocs pensats per a automòbils sobre els espais d’ús comú, a la qual cosa s’uneix el problema dels accessos, que amb el temps han esdevingut absolutament impropis per a un centre turístic de l’envergadura de la Platja de Palma, a més del dèficit de transports públics eficaços que comuniquin la zona turística amb la capital i la resta de l’illa. Urbanísticament parlant, la Platja de Palma conté un conjunt antiquat i amb mancances de fons greus. Cruïlla social L’activitat turística i l’urbanisme marquen un tercer àmbit: el social.Aquí la Platja de Palma també es troba en una cruïlla difícil. La posada en marxa d’hotels i restaurants va generar primer una immigració peninsular, a la qual es va unir més tard la mà d’obra estrangera. En aquests moments, la polarització social s’accentua cada dia més. Socialment parlant, la Platja de Palma és un aglomerat d’antics residents, propietaris de segones residències, turistes, treballadors i persones a la frontera de l’exclusió social, que s’aprofiten del món turístic per cometre petits delictes i viure de qualsevol manera. El problema de la inseguretat ciutadana ha anat creixent amb el temps fins a convertir-se en un tema que sembla irresoluble. És una realitat que danya profundament la imatge de marca, i que ha convertit el que abans es considerava un lloc tranquil i residencial en una espècie de suburbi conflictiu. Les antigues “casetes dels republicans”, orgulloses del seu caràcter “d’arenal”, han anat perdent les seves senyes d’identitat. Només en una petita part es manté aquest llegat d’altres temps, el fil conductor que situa una població dins del seu context històric. La realitat actual ja quasi no té res a veure amb el passat, s’ha trencat el coneixement transmissor. El brou de cultiu de tot això és la precarietat laboral de molts treballadors, el nivell salarial baix causat pel poc volum de negoci, la manca d’una política eficaç d’integració en el cas de la població immigrada, l’alt índex de fracàs escolar i la formació professional deficient. És com si la degradació urbanística es reflectís en aquest mirall de realitats humanes, fins a tal punt que resulta difícil separar l’una de l’altra. Els habitatges sense condicions, els barris sorollosos, els carrers sense serveis... Resulta sorprenent trobar, en algunes zones de la Platja de Palma, un mosaic a base de vil·les d’esbarjo coquetes, antigues pedreres, pensions tancades ocupades per immigrants, soterranis sense condicions higièniques habitats per famílies, hotels, restaurants, edificis sense acabar, passejos i carrerons. És com si en alguns aspectes la destinació turística capdavantera compartís urbanisme amb un veritable gueto. Els anys 60, quan l’activitat hotelera representava una novetat absoluta, ningú no es plantejava si duraria poc o molt, ni tampoc si tindria conseqüències a llarg termini.
  30. 30. 32 L’esgotament del teixit productiu també influeix en els petits comerciants o empresaris, que veuen com el seu model sembla destinat a desaparèixer sense que puguin evitar-ho. El desafiament social depèn de l’economia i l’urbanisme, i resulta tan transcendental com aquests dos aspectes. Un entorn natural sotmès a pressió Un dels temes que es plantegen més urgentment en aquests moments és la prevenció del canvi climàtic. Els estudis científics confirmen aquesta tendència, que sens dubte afectarà de ple l’activitat turística. Aquest canvi és un fenomen global, que incumbeix a tot el planeta. Però localment té incidències diferents i també pot ser detectat amb més facilitat. Segons els estudis que maneja l’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats), queda en evidència l’augment de la temperatura mitjana atmosfèrica a la zona de la Platja de Palma, gràcies sobretot a les dades subministrades pel proper aeroport de Son Sant Joan. Per al 2050, les previsions anuncien un increment de 0,3 graus per dècada en els primers deu metres d’aigua. Això suposaria una temperatura mitjana de 20,5 graus enfront dels 19 actuals. Com a conseqüència, augmentarà la salinitat. Aquestes dues variables permeten calcular que la pujada del nivell del mar a la Platja de Palma serà superior a la mitjana mediterrània. Mentre aquesta pujada es xifra en 0,18 cm per dècada, a la Platja de Palma seria de 0,87 cm per dècada. En aquestes previsions s’hauria de tenir present també el component atmosfèric i la massa que provingui del desglaç.Amb totes aquestes dades a la mà, es pot suposar que el 2050 el nivell del mar a la Platja de Palma se situï entre 5 i 13 cm més elevat que l’actual. Un altre paràmetre que avui dia resulta imprescindible és el de la biodiversitat. El caràcter urbà de la Platja de Palma posa en perill l’existència d’espècies i ecosistemes valuosos.Així ocorre amb les pinedes i màquies o garrigues mediterrànies que han caracteritzat el paisatge d’aquest lloc, deformades per la intrusió urbanística i convertides a vegades en autèntics abocadors. Les praderies de posidònia oceànica són les mateixes que van subministrar durant segles “s’alga” que els camperols anaven a buscar. És una planta de vital importància, tant per la seva condició d’alberg i planter d’espècies marines, com per la seva funció fixadora de l’arena. En l’actualitat, les praderies d’aquesta zona es troben en mal estat i pateixen a més una aportació excessiva de matèria orgànica a causa de la concentració humana. Es pot dir el mateix de l’aiguamoll de Ses Fontanelles, una resta de les extenses maresmes que en altres temps van cobrir la zona i la zona humida més gran del sud de l’illa. Les llacunes presenten períodes prolongats d’anòxia o falta d’oxigen i pateixen els efectes de l’alta pressió urbanística que les rodeja. El seu perímetre Amb totes aquestes dades a la mà, es pot suposar que el 2050 el nivell del mar a la Platja de Palma se situï entre 5 i 13 cm més elevat que l’actual.
  31. 31. 33 inicial s’ha reduït progressivament a causa de les obres de drenatge i les canalitzacions, la qual cosa, sumat al farcit de runes, ha ocasionat un desajustament important del cicle hidrològic. Ses Fontanelles són sens dubte la zona natural de més interès de la Platja de Palma i allí es troba la planta endèmica Limonium barceloi. Està inclosa a la “llista vermella” nacional i també sobreviu a la zona de Son Verí i el Torrent des Jueus. La població actual es redueix a uns 300 individus. D’altres espècies vegetals i animals representen valors naturals que obliguen a conservar aquest patrimoni, aspecte que no s’ha tingut en compte al llarg del desenvolupament urbanístic fins fa molt poc. Un problema greu és el de la qualitat de les aigües. Les anàlisis realitzades fins el moment detecten un increment de les bactèries indicadores de contaminació fecal, així com la proliferació de biomassa a causa de la descàrrega de nutrients, causada per l’ús intensiu d’aigües depurades i per la fertilització agrícola. No s’ha d’oblidar que el proper Pla de Sant Jordi és, juntament amb l’eix Inca-Sa Pobla, la zona de cultiu més productiva de l’illa. Per evitar els problemes de salinització dels aqüífers s’utilitzen aigües depurades, la qual cosa afavoreix l’eutrofització o augment de nutrients fins a índexs que sobrepassen els límits legals. La proximitat de Palma produeix una altra cadena de problemes relacionats amb la qualitat de les aigües.Així, quan es produeixen fortes pluges els torrents porten les seves aportacions fins al mar. Els abocaments incontrolats, la separació incompleta de les xarxes de pluvials i fecals, així com el tractament insuficient de les aigües residuals són responsables de la contaminació fecal a la zona de la Platja de Palma, un arc costaner molt sensible a l’acció de torrents, emissaris i ports situats a la badia. L’ecosistema urbà també produeix els seus propis problemes ambientals. Des de la introducció d’espècies invasores (vegetals com el bàlsam o l’àloe, animals com el gat feral i la rata negra), fins als dipòsits de runes o les infraestructures abandonades, a la qual cosa cal sumar problemes com els residus, considerables en un centre turístic, o la contaminació acústica i lumínica. L’indicador de futur en allò mediambiental es basa en la sostenibilitat, i és més que evident que l’actual situació de la Platja de Palma no compleix aquesta condició. AHPP
  32. 32. 34 Què passa si no es fa res Qualsevol persona sensata, sense necessitat de ser un expert, comprèn que tot el que hem recollit suposa una autèntica incògnita de cara al futur. Què passa si tot segueix igual? Què passa si no es fa res? Les previsions són rotundes. Si no es prenen mesures, en els propers vint anys disminuiran l’ocupació hotelera i el volum de negoci, i amb això l’índex de prosperitat. Les estades turístiques seran menors i més curtes. Si continua el monocultiu del producte “sol i platja” es bloquejarà la posada en marxa de nous atractius, i amb ells es perdrà la possibilitat d’obtenir inversions. Aquesta situació deixaria la Platja de Palma en inferioritat de condiciones enfront de les destinacions competidores que sí que millorin la seva oferta. Això suposarà la pèrdua de llocs de treball i el creixement de la precarietat laboral. L’índex de benestar empitjorarà i generarà una agudització de les tensions socials. Les bosses d’exclusió social i delinqüència poden augmentar. En els camps mediambiental i urbanístic l’horitzó també resulta ombrívol. El paisatge urbà estaria condemnat a una homogeneïtzació pel cap baix, com a resultat de l’expansió de comerços de baixa qualitat. La pressió urbana pot augmentar fins a extrems insostenibles sobre els recursos naturals. Es consolidaria la degradació de l’àrea situada al voltant de l’autovia, i el creixement del teixit urbà seguiria modificant les zones naturals encara existents. Els problemes de contaminació de l’aigua s’agreujarien. La Platja de Palma patiria els efectes d’un canvi climàtic que no hauria contribuït a evitar. La conclusió resulta tan elemental com devastadora. ¿Què cal fer per evitar-ho? Si continua el monocultiu del producte “sol i platja” es bloquejarà la posada en marxa de nous atractius, i amb ells es perdrà la possibilitat d’obtenir inversions.
  33. 33. 35 West8
  34. 34. 36 West8
  35. 35. 37 Capítol 3 Un passeig per la Platja de Palma de 2025
  36. 36. 38 Una renovació integral Projectem-nos ara cap al futur. Qui sap els mitjans de coneixement geogràfic que hi haurà d’aquí a vint anys. Però suposem que podem seguir utilitzant la fotografia de satèl·lit, molt més perfeccionada. Imaginem que traiem el cap a la mateixa imatge de la Platja de Palma al Google Earth de 2025. Què veiem? El mar, la corba de la badia, els colors, la morfologia segueix igual.Tal vegada amb alguna variació en el nivell del mar que no podem apreciar des de l’altura. Però de seguida notem un canvi substancial. Si el 2010 apreciàvem el xoc entre diverses peces que no casaven, ara en canvi la visió és diferent. Per començar, la línia compacta de ciment que resseguia el perfil del mar s’ha trencat. En molts llocs es percep l’existència d’edificis i illes. Però estan aïllades, componen sistemes geomètrics i regulars. Estan separades per zones verdes, per espais buits. Ja no es produeix aquella sensació una mica angoixant de congestió edificativa. La costa apareix esponjada i distesa. La disposició regular dels espais urbanístics suggereix des de l’espai una planificació, un pla preestablert. Pots endevinar l’existència de diferents centres o nuclis, cadascun amb la seva pròpia disposició. Diferents però relacionats entre ells, formant part d’un mateix sistema que “respira”,“dialoga”. Ja no hi ha una retícula caòtica de carrers i camins. Les vies d’accés estan ben definides, i dins de les diferents zones urbanístiques els carrers s’intercalen amb espais buits i zones de vegetació. Si abans la imatge suscitava l’analogia d’un esborrall, d’una taca, ara sembla una escriptura, una paraula composta de lletres i espais en blanc, amb un significat. Si t’hi fixes més, comproves que l’antiga separació entre zona urbanitzada i paisatge rural ha quedat desdibuixada. L’aglomeració urbana ha anat perdent densitat per deixar entrar taques de bosc, de camps. Hi ha camins que s’internen pels voltants.Tot indica que ambdós mons ja no es donen l’esquena, sinó que caminen en una mateixa direcció. Es podria dir el mateix de la relació amb la ciutat de Palma. Es pot distingir l’existència d’una via d’enllaç, el traçat continu de les comunicacions que porten de la ciutat a la Platja de Palma.També en aquest cas s’ha trencat la barrera d’un paisatge perimetral i degradat, que rodejava com un lleig reixat la capital mallorquina. Pel mar, la badia s’integra suaument en la seva realitat urbana. Si abans la imatge suscitava l’analogia d’un esborrall, d’una taca, ara sembla una escriptura, una paraula composta de lletres i espais en blanc, amb un significat.
  37. 37. 39 Contemples els voltants, i sembla clar que la població turística de la Platja de Palma està relacionada amb una sèrie d’espais propers. Cap als penya-segats de Cap Enderrocat, per l’interior del bosc, seguint els torrents, en els espais de les pedreres. Endevines itineraris, llocs d’interès, senders. Les ramificacions surten del nucli urbà i s’estenen al seu voltant com a símbol de la curiositat i el coneixement. El mapa d’aquesta realitat, sent el mateix lloc geogràfic, ha canviat per complet, te n’adones contemplant aquesta imatge. Què ha passat? Estem veient el resultat d’una acció col·lectiva, d’un esforç que en un determinat moment podia semblar utòpic, com les iniciatives dels pioners del turisme, que van apostar per allò en què poca gent creia.Van seguir endavant tot i la desconfiança o el desconeixement. I al final va funcionar. Aquesta Platja de Palma de 2025 és el producte d’una iniciativa que neix l’any 2005, quan es constitueix el Consorci Urbanístic de la Platja de Palma. Per afrontar tots els problemes acumulats durant els últims anys, es pren una decisió radical: elaborar un projecte de renovació integral de la Platja de Palma. Això suposa una experiència pilot no només a nivell insular, sinó també a escala nacional. Representa una idea simètrica al boom i els inicis. Si aleshores els temes es resolien sobre la marxa, amb il·lusió i iniciativa, ara es tracta d’escometre una cosa igualment nova i que il·lusiona: posar les bases del turisme del segle XXI d’una forma integral, planificada, estudiada; abandonar la inèrcia i canviar-la per una planificació futurista. Experiències com les de Miami o la reforma de Bilbao demostren que canviar la realitat és possible. La Platja de Palma, en aquest 2025, s’ha convertit en un exemple, un referent a nivell mundial. West8
  38. 38. 40 West8
  39. 39. 41 Experiències com les de Miami o la reforma de Bilbao demostren que canviar la realitat és possible. La Platja de Palma, en aquest 2025, s’ha convertit en un exemple, un referent a nivell mundial.
  40. 40. 42 West8
  41. 41. 43 Seguim al 2025. Hem pujat al modern tramvia que comunica Palma amb la seva platja. Des del primer moment, alguna cosa ens crida l’atenció: la gent.
  42. 42. 44 Els nous turistes Seguim al 2025. Hem pujat al modern tramvia que comunica Palma amb la seva platja. Des del primer moment, alguna cosa ens crida l’atenció: la gent. Per a un ciutadà de 2010 la Platja de Palma es caracteritza per un cert tipus de turisme, amb molts joves que busquen diversió a cabassos, visitants de nivell econòmic reduït, grups que hi acudeixen sobretot pels preus barats i només s’interessen per la platja i la discoteca. Tanmateix, els turistes amb què ens trobem responen a un perfil diferent. En primer lloc ja no predomina exclusivament la nacionalitat alemanya, sinó que es reparteix entre visitants espanyols i de països propers com França, Itàlia o els Països Baixos. L’augment del preu del combustible ha acabat amb el “turisme de llarg recorregut” i ha estimulat mercats més propers. És un públic més madur, amb un nivell d’ingressos mitjà-alt, i pel seu aspecte podem endevinar que no són a la Platja de Palma només per la cervesa i el para-sol. Sembla gent exigent, interessada en els incentius del lloc on es troben. Endevines que saben el que busquen, s’informen. Els veus consultant dades als seus mòbils, que probablement el 2025 hauran substituït els ordinadors portàtils. No és que s’hagi produït una mutació espontània. Es tracta del resultat d’una acció continuada i molt ben pensada. Els estudis del Projecte de Renovació Integral van calcular l’existència de diversos mercats. L’anomenat “mercat de vacances” suposa a Europa un potencial de 120 milions de turistes. El “mercat de viatges”, uns 40 milions. Aquests dos sectors són mercats genèrics, massius, però n’hi ha uns altres quatre amb interessos més específics, com el mercat de la salut i el benestar. Un sector emergent que es basa en els centres de benestar, amb activitats relacionades amb la salut física, els spa, les teràpies, etc. A Europa suposa en aquests moments un potencial de 10 milions de turistes. Un altre mercat genèric en augment és el que es basa en activitats esportives. Des d’excursions amb bicicleta o caiac fins a activitats de muntanya, senderisme, busseig, etc. Els viatges amb interès especial, és a dir, aquells que es dirigeixen a un atractiu en particular com poden ser alguns temes culturals, també suposen uns 10 milions de turistes potencials. I finalment, el mercat de les reunions d’empresa significa un sector molt ampli, on es combinen pràcticament tots els atractius anteriors per complementar uns dies de feina: convencions, seminaris, reunions, etc. Els viatges amb interès especial, és a dir, aquells que es dirigeixen a un atractiu en particular com poden ser alguns temes culturals, també suposen uns 10 milions de turistes potencials
  43. 43. 45 El gran canvi en la tipologia del turisme que apreciem en el tramvia és el resultat d’una actuació coherent i voluntària per treure la Platja de Palma d’una sola categoria: la del “mercat de vacances”. Aquesta línia d’actuació tenia una base filosòfica: reduir el nombre de turistes.Abandonar la idea que la quantitat supleix la qualitat. El Pla de Reforma Integral contempla una disminució del 29% en les quantitats de visitants.Tot al contrari dels cèlebres “turistes número...” dels anys del boom. Es tracta de canviar el model actual de 43.000 places turístiques per una mitjana de 21.000, amb una estacionalitat molt menys marcada. A canvi, es van posar en marxa estratègies per aconseguir un nou model de client, el mateix que hem contemplat en el tramvia. Un públic que busca sobretot nous estímuls, experiències, i no la repetició de la fórmula platja-sol-discoteca. Per això s’ha construït una nova oferta basada en el que els sociòlegs anomenarien “emocions positives”. És a dir: l’oci d’experiències dins d’un entorn mediterrani segur i harmònic. Aquest turista més innovador pot elevar el nivell de despeses mitjanes, fins arribar als 158 euros diaris enfront dels 65 actuals. Això suposa que els ingressos turístics es dupliquen: dels 612 milions d’euros anuals als 1.000. Al principi podia semblar un canvi conceptual, una idea, però la posada en marxa d’idees eficaces, amb el suport dels mitjans suficients, arriba a canviar el món. Perquè la substitució de l’antic turisme de masses per aquell d’interessos més genèrics ha generat tot un dominó econòmic. L’oferta comercial s’ha reduït però ha guanyat en qualitat. En augmentar el nivell de la marca, s’han obtingut més inversions. La Platja de Palma ha deixat de ser un lloc d’escassa rendibilitat per convertir-se en una destinació de primer ordre en la qual moltes empreses volen tenir nous horitzons de negoci. S’ha trencat per fi el cercle viciós que tenallava el futur d’aqueta destinació. I l’indici són aquells turistes que consulten el seu mòbil o contemplen l’arribada a la Platja de Palma des del tramvia. Els accessos a la zona turística han canviat molt.Aquell espai de benvinguda ja no és suburbial, sinó emblemàtic. Integrat al paisatge, simbolitza la porta d’entrada a Mallorca per a tots els que arriben per l’aeroport, amb una categoria estètica i urbanística d’acord amb aquesta significació: zones verdes, places, obres d’art. No tens la impressió d’arribar a la part del darrere d’una barriada turística, sinó que el protocol urbanístic i estètic t’està mostrant les virtuts i possibilitats al lloc en el qual estàs entrant. Aquest turista més innovador pot elevar el nivell de despeses mitjanes, fins arribar als 158 euros diaris enfront dels 65 actuals. Això suposa que els ingressos turístics es dupliquen:
  44. 44. West8
  45. 45. És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. Els nuclis aglutinen els elements urbans de vida quotidiana, però units a una determinada experiència turística.
  46. 46. 48 Una altra percepció del Turisme Quan arribem a la Platja de Palma, la imatge ens sorprèn. Estem acostumats a un escenari d’edificis de diverses altures, separats per carrers de vegades massa estrets. Els hotels solien tenir una façana pantalla dirigida al mar, i a la seva base s’obrien nombrosos comerços que competeixen a vegades de forma estrident amb els seus rètols. En l’etapa anterior, el pas dels cotxes, la gent, la densitat urbanística, constituïa una espècie d’element impulsor cap a la platja i el mar. Perquè allí tot és espai, amplitud, horitzó. Canvies el so urbà per la música de les ones. La vida en un centre turístic d’aquestes característiques suposa una espècie de pèndol entre el buit de la platja sota el sol i el caràcter bigarrat de les hores de bars, restaurants i discoteques. No obstant això, en aquella Platja de Palma de 2025 trobem una primera novetat. Ja no som en una acumulació de petits nuclis que han anat creixent fins a unir-se els uns amb els altres: Can Pastilla, Sometimes, Las Maravillas, Ses Cadenes, S’Arenal... Aquesta lògica urbanística ha desaparegut. El teixit construït s’ha anat modelant segons un altre criteri. No es tracta de la mera superposició, sinó d’una racionalització. Cada espai s’ha modelat segons uns objectius determinats per convertir-se en un nucli d’interès propi. És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. Els nuclis aglutinen els elements urbans de vida quotidiana, però units a una determinada experiència turística. Així, el turista es troba, per exemple, un poble mediterrani a Can Pastilla, un centre d’estil de vida basat en la salut a Sometimes. Las Maravillas funciona com un centre animat, concentrant determinades ofertes d’oci, i en canvi S’Arenal ha recuperat part del seu antic patrimoni amb la funció d’un poble de pescadors. El disseny d’aquests nuclis, que estan singularitzats però a la vegada interrelacionats entre si, s’ha fet a partir d’uns punts temàtics. És el que els tècnics anomenen “catedrals”, llocs amb un alt índex d’atractiu que permeten sostenir un teixit urbanístic i una oferta temàtica al seu voltant. És el cas, per exemple, d’un edifici avantguardista que ens crida de seguida l’atenció. Es tracta del Centre Mediterrani. Un altre pol d’atenció són un Palau de dansa, música i espectacles, capaç de concitar l’atenció d’un públic internacional. Aquí es presenta una oferta de primera fila, capaç de competir amb els festivals més notoris del país, amb el gran avantatge d’un entorn molt especial. El mateix passa amb un hotel presentat com “el més bio del món”, on els clients compten Cada espai s’ha modelat segons uns objectius determinats per convertir-se en un nucli d’interès propi. És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”.
  47. 47. 49 amb l’atractiu especial de saber que tot està calculat de la forma més sostenible possible. És un gran avenç i també un reforç per a l’autoestima turística. També la zona natural de Ses Fontanelles ha deixat de ser un lloc abandonat. Ja no està aïllada, envaïda per les runes, ignorada, sinó que s’ha convertit en un espai protegit. S’ho mereix, en ser l’últim testimoni d’aquelles maresmes primigènies que van marcar aquest paisatge. Però al mateix temps no es tracta d’un recurs tancat, merament de conservació. Juga també un paper destacadíssim com a element didàctic, amb un aviari i centre d’interpretació, amb racons per a l’observació de les espècies i zones d’ús públic. El visitant d’aquest 2025 arriba a l’inici de la zona del penya-segat i té a la seva disposició un immens mirador sobre la badia. La costa de Son Verí compta amb un passeig dissenyat per al gaudi d’aquesta panoràmica, i que aprofita també com a element singular les antigues pedreres del costat del mar, un paisatge avui en total degradació. El vell fort de Cap Enderrocat, que tant va contribuir a la història de la Platja de Palma, segueix jugant un paper important. Després de quedar inutilitzat i restar buit molt de temps, ha estat recondicionat com un hotel de 6 estrelles. Un centre d’interès que ofereix la natura en estat verge, les vistes supèrbies, les velles construccions, juntament amb d’altres al·licients com la tecnologia de primer ordre o una gastronomia d’alt nivell. Aquell disseny de “catedrals” o centres d’interès permet, en un segon nivell, recuperar d’altres elements destacables que anteriorment restaven ignorats. Per exemple, l’extensa pineda de la Porciúncula suposa un homenatge als boscos mediterranis que van cobrir aquesta costa durant segles. En reconèixer-se la seva entitat natural se’n garanteix la conservació i al mateix temps pot servir d’atractiu, amb una senyalística didàctica i itineraris per al seu gaudi. El Torrent des Jueus, que també va jugar sempre un paper destacat, deixa de ser un tàlveg deixat a la seva sort per constituir un element simbòlic de la Platja de Palma. Des del topònim, que recorda la fugida dels conversos perseguits per la inquisició el segle XVII, fins a la seva funció divisòria entre els termes de Palma i Llucmajor, sense oblidar el ric ecosistema del torrent o l’existència del majestuós viaducte del tren. De ser un reducte desaprofitat ha passat a representar una zona amb itineraris, plafons explicatius, i una preservació assegurada del medi natural. El mateix passa amb un hotel presentat com “el més bio del món”, on els clients compten amb l’atractiu especial de saber que tot està calculat de la forma més sostenible possible.
  48. 48. 50 West8
  49. 49. 51 El Torrent des Jueus, que també va jugar sempre un paper destacat, deixa de ser un tàlveg deixat a la seva sort per constituir un element simbòlic de la Platja de Palma.
  50. 50. 52 Seguint aquesta mateixa lògica, fins i tot les platges estan disposades de forma temàtica, perquè el bany no sigui una mateixa experiència en tot l’arc arenós, sinó que els amants de la vivència tranquil·la i adormidora no coincideixin per exemple amb els que practiquen esports. Una part de la platja es manté en estat natural, una altra es converteix en passeig mediterrani amb bars i terrasses, un altra en un bulevard.Tot es basa en una anàlisi de l’experiència, en una feina de diversificació dels diferents atractius que coincideixen a la Platja de Palma. Naturalment, els hotels hi participen. Passegem per la Platja de Palma del futur i apreciem de seguida un canvi. Els nous edificis i els reformats eviten l’error que es va cometre en l’època dels pioners. Aleshores es van adoptar els principis estètics del moment, allò que els anys 60 o 70 es considerava “modern” i que després ha envellit, fins a convertir-se en una visible exposició de criteris ja obsolets. Ara, el passejant no contempla hotels torre, ni grans façanes cortina. Les noves edificacions i les reformes s’han pensat tenint en compte el futur. I per assegurar aquesta pervivència el millor és recórrer també a les arrels. Es combinen així elements molt avançats amb els estils tradicionals mallorquins, extrapolant aquella estètica senzilla i mediterrània de la Platja de Palma de principis del segle XX, donant-li a l’arquitectura un caràcter que complementa, valora, encara més el paisatge en lloc d’enfrontar-s’hi. La rehabilitació dels antics edificis s’ha realitzat de manera molt controlada. I per això ha estat molt eficaç el segell de qualitat ambiental, que certifica els criteris que s’han utilitzat en les construccions.Assegura que siguin adequats a les noves exigències de sostenibilitat i impacte mínim. Gràcies a això, una part del parc immobiliari ha deixat de ser una càrrega per convertir-se en una inversió de futur. La reforma urbanística ha tingut en compte els edificis singulars i de valor històric. El passejant pot contemplar les primeres cases de la Platja de Palma, amb la seva estructura senzilla i mediterrània, ben conservades i explicades. Els vells elements urbans com els aljubs o les “parets seques”, els locals de més tradició com ara comerços o cafès, han estat restaurats i a més compten amb una explicació retolada que en realça el valor. No només no s’ha perdut el valor “de sempre”, sinó que aquest patrimoni s’ha recuperat de l’oblit i la barrija-barreja per fer-ne un element més d’atractiu turístic. També ha canviat la retícula urbana. Ja no creues per carrers estrets, on aparquen els cotxes o costa caminar per culpa de l’estretor de les voreres. Els carrers són amplis, arbrats. La mobilitat s’ha revisat segons els criteris del nostre temps.Això suposa una preeminència d’espais comuns, una reducció del trànsit i una racionalització dels aparcaments. I també l’habilitació de carrils bici que permeten desplaçar- se fàcilment. Els turistes tenen a la seva disposició un eficaç sistema de bicing o lloguer de bicicletes, la qual cosa evita moure els cotxes per a desplaçaments Les noves edificacions i les reformes s’han pensat tenint en compte el futur. I per assegurar aquesta pervivència el millor és recórrer també a les arrels.
  51. 51. 53 curts. Es pot dir el mateix dels nombrosos accessos pensats per a persones amb mobilitat reduïda. S’ha acabat la sensació d’angoixa i d’incomoditat. El problema dels camions i vehicles de subministres s’ha solucionat d’una forma molt racional: habilitant a la part exterior de la zona un centre de consolidació de mercaderies, una espècie d’“estació central de mercaderies” de la Platja de Palma, on es realitzen les operacions més pesades de càrrega i descàrrega. El trasllat als posteriors punts de subministrament es fa de manera menys impactant i de forma individual. I, per descomptat, el tramvia. Es tracta d’una gran transformació en l’àmbit de la mobilitat, en permetre el trasllat fins a Palma de manera ràpida i còmoda.Aquesta línia ha suposat, en versió segle XXI, el que va representar aquell tren de començaments del XX: la posada en marxa d’un sistema de comunicació capaç de revolucionar molts aspectes de la vida quotidiana, a més d’evitar la congestió del trànsit, la contaminació i la despesa energètica. En aquest procés de transformació, els hotels de la Platja de Palma ja no tenen una mitjana de 3 estrelles. Han passat a la categoria superior, 4 estrelles plus, i això es nota especialment en el personal i l’organització. Només cal entrar a qualsevol d’aquests establiments hotelers per adonar- te que han estat planificats per experts en gestió turística. Compten amb els serveis adequats per a la demanda dels clients, i sobretot han incorporat les últimes tecnologies no només pensant en els turistes (amb sistemes automatitzats) sinó en la pròpia gestió interna de l’empresa. Tot això ha estat possible perquè hi ha una Agència de Gestió de la Platja de Palma que dissenya i gestiona els processos clau de transformació. S’ha fet un gran treball per a la recuperació i promoció de la marca, fet que obliga a una constant anàlisi i a l’autoavaluació. Han passat a la història els temps de la improvisació. La Platja de Palma té al darrere una estratègia que aplica les noves tecnologies en el seu màrqueting, i que està obligada a seguir els últims avenços per incorporar-los. No ha estat una iniciativa unilateral. Hi ha col·laborat tant el sector públic com el privat, tant hotelers com touroperadors i companyies aèries. L’adhesió social ha estat un factor imprescindible, perquè la població ha comprès que es trobava en un moment històric i que havia de col·laborar en aquest repte. El que estava en joc era el futur de tots. Gràcies a això, el mercat turístic global, el llunyà 2025, ha canviat la seva percepció sobre la Platja de Palma. En comptes de representar un lloc de “sol i cervesa” s’ha convertit en un exemple per imitar. L’adhesió social ha estat un factor imprescindible, perquè la població ha comprès que es trobava en un moment històric i que havia de col·laborar en aquest repte.
  52. 52. 54 La Platja de Palma té al darrere una estratègia que aplica les noves tecnologies en el seu màrqueting, i que està obligada a seguir els últims avenços per incorporar-los.
  53. 53. 55 West8
  54. 54. 56 Un referent de sostenibilitat ambiental Un altre element difícil de visualitzar, però determinant, és el factor mediambiental. En aquest àmbit el pas endavant ha estat enorme. La Platja de Palma de 2025 no té res a veure amb la del 2010 i molt menys amb la del segle XX. Les necessitats mediambientals no només constitueixen un imperatiu legal i també ètic, sinó que, amb l’augment de la consciència ciutadana, l’ecologia ha acabat convertint-se en un actiu turístic. I la Platja de Palma, en aquest moment, pot col·locar al costat de la sorra, el mar, el sol, els atractius d’oci i culturals un altre eslògan definitiu: és una destinació turística exemplarment sostenible. Quan passegem pels seus carrers no ho podem percebre d’una forma directa, però sí inferir-ho de molts aspectes. Per exemple, l’objectiu d’aconseguir el balanç 0 d’emissions de CO2 per al 2050 resulta fàcil d’endevinar en la racionalització del trànsit automobilístic, l’impuls a la bicicleta, l’ús del tramvia, l’absència de contaminació per la combustió de calefaccions. La impressió inconscient que rep el viatger és la d’un lloc “net”, gestionat d’una forma molt avançada i exigent. És una realitat que no s’ha aconseguit només amb una planificació rigorosa, sinó també mitjançant un seguiment diari. És el treball, per exemple, de l’Ens Energètic de la Platja de Palma, que centralitza tot allò que té relació amb l’energia. L’eficiència energètica és total. El balanç es basa en un 100% d’utilització d’energies renovables. S’han acabat els malbarataments d’electricitat, d’aigua calenta o sistemes de combustió. Els hotels i els edificis residencials compten amb energies alternatives per a suplir al màxim les convencionals, però, d’altra banda, també utilitzen sistemes de reciclatge i d’estalvi energètic. Per tal de centralitzar els centres de producció d’aquestes tecnologies netes, s’han habilitat, fora del nucli urbanístic, unes centrals a partir de les quals se serveix energia al centre. És el concepte de “turisme responsable”, que també forma part de la marca Platja de Palma. Si la política energètica és difícil de veure, el tema de la qualitat de l’aigua resulta una mica més evident. En 2025, les anàlisis de l’aigua del mar han revelat un descens dràstic en els nivells de contaminació. Això és conseqüència, en primer lloc, d’una actuació integral per eliminar els abocaments, siguin directes o siguin a partir de la llera dels torrents de la zona que després acaben arrossegats fins a la costa. Així mateix, s’han habilitat solucions de drenatge sostenible. D’aquesta manera, s’ha evitat al màxim l’excés de matèria orgànica en les aigües marines i la contaminació fecal. La impressió inconscient que rep el viatger és la d’un lloc “net”, gestionat d’una forma molt avançada i exigent.

×