• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

  • 1,464 views
Published

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI. Aproximació en clau divulgativa del Pla d'Acció Integral de Platja de Palma.

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI. Aproximació en clau divulgativa del Pla d'Acció Integral de Platja de Palma.

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,464
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
17
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El Consorci Platja de Palma el formen: • el Govern d’Espanya, a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç • el Govern de les Illes Balears • el Consell de Mallorca • L´Ajuntament de Palma • L´Ajuntament de Llucmajor • Margarita Nájera Aranzábal. Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de Palma
  • 2. 4
  • 3. Presentació institucional JOANA BARCELÓ MARTÍ PRESIDENTA DEL CONSORCI DE LA PLATJA DE PALMA I CONSELLERA DE TURISME I TREBALL DEL GOvERN DE LES ILLES BALEARS. El turisme mallorquí i balear afronta un moment document que recull les línies estratègiques, els crucial, un repte de cara al futur: la reconversió objectius i les actuacions que marcaran l’èxit integral de la Platja de Palma. Una reconversió de les diferents fases d’aquest projecte, que va que cerca canviar el model turístic actual amb iniciar-se l’any 2005 amb la creació del Consorci l’objectiu de revalorar la zona i convertir-la en de la Platja de Palma i el termini d’execució del un referent del turisme costaner nacional i qual acabarà el 2020. internacional. Vull destacar l’esperit de cooperació i Com indica el text de l’acord del Consell de col·laboració entre els diferents responsables de Ministres, el Projecte de reforma de la Platja de les cinc institucions que conformen el Consorci Palma “ha de ser un model d’actuació en el qual de la Platja de Palma i que han exercit la seva qualitat, competitivitat i sostenibilitat s’uneixin responsabilitat en aquest projecte en els darrers per afrontar els reptes que el canvi global i el cinc anys. Com a mostra d’això, hem de destacar canvi climàtic representen per al sector”. que totes les decisions adoptades per la Junta Rectora del Consorci s’han aprovat de manera Des de la creació del Consorci de la Platja de consensuada i per unanimitat. Palma el 2005, des de la Secretaria d’Estat de Turisme del Ministeri d’Indústria, Turisme i També vull agrair la feina de l’equip del Consorci Comerç del Govern d’Espanya; la Conselleria i dels professionals que han participat en els de Turisme del Govern de les Illes Balears; estudis i treballs tècnics que han permès arribar el Consell de Mallorca; i els ajuntaments de al document que avui presentam. Palma i Llucmajor hem treballat àrduament per escometre amb èxit un projecte tan important Finalment, en nom del Govern de les Illes per al turisme i l’economia de Balears. Balears, vull posar de manifest el nostre compromís amb la transformació de la Després de més de cinc anys immersos en el destinació turística de la Platja de Palma, que projecte, ja estam en condicions de presentar suposarà un impuls cap a l’èxit de les empreses, el Pla d’Acció Integral de la reforma de la el benestar dels veïns, la millora de les Platja de Palma (PAI), ara tenim una estratègia condicions laborals dels treballadors i la millora documentada i planificada, i comptam amb un del confort dels nostres visitants. 5
  • 4. 6
  • 5. PRESENTACIÓ DE MARGARITA NáJERA ARANzABAL COMISSIONADA DEL GOvERN D’ESPANyA PER A PLATJA DE PALMA GERENT DEL CONSORCI DE PLATJA DE PALMA El Govern d’Espanya va crear a finals de l’any el nostre entorn costaner, marí, rural i social, així 2008 la figura de la Comissionada com un com el nostre patrimoni paisatgístic i cultural. impuls per a reforçar el projecte de la revaloració És una gran satisfacció poder presentar, en integral de la Platja de Palma, com a instrument aquests moments, els resultats del treball d’intervenció i dinamització dels treballs tècnics, realitzat per un equip complex i ampli de de la gestió institucional i de la participació professionals, tècnics i especialistes en diversos empresarial, sindical i cívica en tot el procés. àmbits del coneixement del món turístic, de la El maig de 2009 vam presentar l’Avanç del planificació i el disseny urbanístic, de gestió projecte que cal desenvolupar a mitjà i llarg eficient i sostenible dels recursos, també termini per aconseguir la revaloració integral de de l’ecologia, la sociologia, l’economia, el la Platja de Palma. sindicalisme, la seguretat i els serveis digitals, així com de la participació, la comunicació i la Avui complim els nostres compromisos de governança. presentar els documents definitius, que marcaran el llarg camí que hem de recórrer per assegurar Ha estat un grup d’experts que ha dedicat el seu el futur a una destinació esgotada, però que va millor temps i esforç a la creació d’un full de ser el bressol del turisme costaner i que, durant ruta d’èxit per a una destinació turística que es 60 anys, ens ha aportat activitat econòmica, mereix una oportunitat per a seguir facilitant la ocupació i benestar, tot i que també és lògic vida a milers de persones i d’empreses que, fins reconèixer que a vegades es va fer a costa de avui, han tingut amenaçada la seva continuïtat i superar la càrrega ecològica i d’alterar greument supervivència. 7
  • 6. Aquest grup de professionals ha funcionat com que han intervingut en el procés de definició de una flota d’experts coordinats i sincronitzats. l’estratègia global a través de 29 programes i de Tots i totes han cooperat i col·laborat lleialment, 98 accions. de manera eficient i il·lusionada, amb el Els documents dels instruments urbanístics convenciment que el treball realitzat servirà estan formats pel Master Plan i el Pla de per a assegurar la continuïtat, amb prosperitat, reconversió integral. EL PRI és el document de Platja de Palma i que, a més, marcarà urbanístic de les propostes del Master Plan que l’esdevenidor de les destinacions turístiques tindran repercussió en el territori. El PRI està costaneres del segle XXI. format pels instruments dels plantejaments Si avui tenim una proposta per presentar a municipals, i s’hi regulen els drets i els la societat i a les institucions és gràcies a deures dels propietaris inclosos a l’àmbit, així l’entusiasme i al bon fer que ha presidit el com de les operacions programades per les treball d’aquests professionals i el de totes les administracions públiques i els terminis per a persones que ens han aportat els seus criteris, portar-les a terme. Amb aquestes dues decisions valoracions i suggeriments basats en les seves aconseguirem la base per a la reconversió i la investigacions i coneixements. A tots i a totes els rehabilitació de la Platja de Palma per assolir-ne hem de retre reconeixement i gratitud. la revaloració integral. Els documents que presentem conformen Hem definit la proposta d’intervenció a Platja l’Estratègia per a la revaloració integral de Platja de Palma com un sistema complex i coordinat de Palma, formada per tres blocs diferenciats: d’actuacions públiques-privades, amb la meta Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI de la transformació integral de la destinació. per difondre àmpliament la proposta global, La Considerem que aquest gran repte col·lectiu Revaloració de Platja de Palma: Pla d’Acció és un projecte-procés amb execucions a curt, Integral, amb els fonaments i propostes mitjà i llarg termini en el qual s’anirà avançant, d’actuacions estratègiques i el dels instruments analitzant i avaluant per projectar ajustaments urbanístics. Aquests documents s’han redactat que ens permetran millorar les intervencions. d’acord amb les 7 estratègies i els 30 objectius Desgraciadament no comptem amb experiències que, des de la presentació de l’Avanç del pla prèvies de referència equiparables al nostre el maig de 2009, hem confirmat i ajustat als projecte, però la ruta traçada en aquests treballs i estudis realitzats, a més de contrastar- documents ens dóna la guia que necessitem per lo amb les institucions, les organitzacions encertar en les decisions que hem d’adoptar i en polítiques, empresarials i sindicals, i també amb les accions que hem d’executar. la societat civil. Hem desenvolupat un desplegament de Platja de Palma; Cap al turisme del segle treballs i estudis ampli que es continuarà amb XXI, té un caràcter divulgatiu. Es pretén fer l’elaboració d’una proposta d’intervenció en el arribar al nombre més gran possible de camp de l’art, de la museística d’alt nivell o de persones l’estratègia, les accions i el procés que les infraestructures necessàries per a comptar proposem per aconseguir les metes marcades. amb opcions en el turisme de l’àmbit del consum cultural i artístic. De la mateixa manera, Els documents de les actuacions estratègiques seguirem avançant amb la presentació d’una inclouen el Pla d’acció integral (PAI) i les alternativa facilitadora de la reconversió de Memòries Tècniques dels equips professionals l’oferta de serveis comercials i de la restauració, 8
  • 7. que elaborarem durant els propers mesos i en Apostem, per tant, per una reducció significativa consens amb els sectors implicats. del nombre de les places actuals d’allotjament amb l’objectiu que millori de manera ostensible Els treballs realitzats han tingut un horitzó l’oferta mitjana en benefici del conjunt de la prioritari: crear un model de turisme d’èxit, destinació, de la rendibilitat de les empreses i prosperitat i continuïtat en el segle XXI. Hem de la millora de l’ocupació. estudiat la tendència dels mercats emissors, les exigències i preferències dels visitants als quals Els objectius proposats són ambiciosos i aspirem, a més de localitzar els focus principals depenen, en gran part, de la iniciativa privada i, dels millors visitants potencials, tant per la seva per aquest motiu, s’ha elaborat una proposta de quantitat com per la seva capacitat més gran de projecte de llei de mesures fiscals i financeres despesa i les facilitats en les connexions aèries. que doni suport i estimuli els agents privats per D’aquesta manera ens assegurem la rendibilitat a la realització de les inversions i actuacions i l’activitat econòmica durant els dotze mesos previstes al PAI. de l’any. Aquestes mesures tributàries previstes a l’Avanç Apostem pel canvi del model actual de del projecte de llei van encaminades, per negoci existent perquè el futur de les nostres una banda, a atenuar la càrrega fiscal de les empreses estigui garantit, tot construint un nou empreses establertes a la zona, per minimitzar paradigma turístic que combini qualitat hotelera, els seus costos davant d’una possible reducció serveis i prestacions noves sota el principi de la seva activitat durant les obres de més de la sostenibilitat i l’ecoeficiència, amb un envergadura. I per altra banda, s’estableix funcionament de gestió integral de la destinació un sistema d’incentius a la inversió privada participada per ens privats i públics presidits mitjançant l’aplicació de mesures tributàries que pels paràmetres de coordinació, eficàcia, converteixi determinades operacions en neutres eficiència i rendibilitat. des del punt de vista fiscal, de tal manera que la Amb aquestes condicions ens assegurem la fiscalitat sigui un factor dinamitzador i estimulant garantia d’oferir un producte amb varietat, de noves inversions. confort, salut, seguretat, gaudi i lleure que faci inoblidables les estades dels visitants, amb Hem estudiat els trets diferenciadors que ha experiències atractives i molt variades, la qual de contenir una destinació d’èxit per a les cosa facilitarà que les seves estades siguin més properes dècades. Sens dubte, un d’aquests llargues i més repetitives. trets serà que la millor destinació del futur ha de Per aconseguir-ho considerem convenient respondre al canvi global, al canvi climàtic i serà acomodar el volum actual de l’oferta dels el que afavoreixi les reduccions d’emissions de allotjaments turístics a les possibilitats de CO2 a l’atmosfera. la demanda i les preferències de qualitat i Les destinacions que no responguin a aquests serveis actuals i futurs. Això fa imprescindible la requisits baixaran de categoria, perdran el tren reducció de l’oferta d’allotjament amb dificultats de la modernitat i la innovació, deixaran de d’adaptació als nous temps i als nous segments figurar en el catàleg de les preferències de molts de visitants i que se’n faciliti la retirada i turistes i dels majoristes turístics. desaparició del mercat. La meta dissenyada és aconseguir que al final del procés a Platja de Palma es compensin fins a zero les emissions de CO2. Aquesta fita mereix 9
  • 8. l’esforç, que sens dubte ens situarà a l’elit de les empreses, els habitatges i les infraestructures destinacions turístiques innovadores, avançades bàsiques. En aquesta tasca l’acció pública i d’èxit en el segle XXI. és insuficient. Per tant, tot això ens exigirà un canvi cultural i de mentalitat a empresaris, Amb el mateix criteri ens plantegem una altra treballadors, residents i visitants, així com als condició indispensable: la millora substancial responsables institucionals, tasca que estem dels entorns urbans, naturals, paisatgístics disposats a assumir. i rurals, així com els costaners i marins. La rehabilitació i recuperació dels valors Platja de Palma serà una destinació destacada i mediambientals en l’espai terrestre i marí ens avançada en l’ús de les TIC, tant en els sistemes permetrà construir una destinació turística de de gestió interna com en la comercialització millor qualitat amb els atractius i valors i promoció, així com en les atencions i la més grans. fidelització dels visitants des de la seva arribada És una meta difícil, però considerem que és una a l’aeroport i durant les seves estades. Per aposta segura si aspirem a atreure els visitants aconseguir-ho caldrà inventar nous contextos més exigents, més conscients de les seves amb el suport d’infraestructures intel·ligents, responsabilitats mediambientals, que demanen tecnologies facilitadores i la capacitació serveis de qualitat i prestacions inexistents avui d’organitzar i crear informació útil i important, en dia als nostres hotels i a l’entorn que tant per al turista com per a la ciutadania. Sens els acull. dubte necessitarem un esforç en aquest camp, El disseny urbanístic i la revaloració i un esforç que estem disposats a realitzar. transformació de l’entorn urbà estan pensats per a la millora del confort dels visitants i El projecte-procés que presentem per a la del benestar dels residents. Pretenem fer transformació de la Platja de Palma compta a més humans, còmodes, atractius i segurs els més amb altres trets distintius molt singulars passejos, les places, les platges i les zones que el converteixen en un projecte únic, perquè de lleure i de comerç. Això repercutirà en la contempla la transformació d’un espai urbà qualitat de les estades i en el benestar dels que consolidat sense necessitat de desmuntar-lo ni ens visiten, però també de les persones que tancar per obres, ni esperar al seu declivi total. resideixen a Platja de Palma, la qual cosa sens La destinació seguirà funcionant mentre es dubte millorarà la convivència del turisme i la produeix la transformació. El turisme nacional i residència permanent. internacional seguirà trobant, dins de l’oferta al Mediterrani, Platja de Palma com una destinació En paral·lel a aquestes actuacions ens proposem turística operativa, alhora que realitzem la seva executar les accions que dotin de sostenibilitat reconversió. i eficiència la mobilitat, l’accessibilitat i la Per tant, les obres s’iniciaran en tres punts connectivitat interna i externa de la zona, que de la destinació: Can Pastilla, Sometimes-Las són necessàries per a crear el millor entorn, amb Maravillas i S’Arenal de Palma i Llucmajor. reduccions d’elements contaminants, sorolls i Utilitzarem la temporada baixa per a portar incomoditats. a terme les obres de més envergadura amb La sostenibilitat integral de la destinació en el l’objectiu de minorar les molèsties i afectar seu conjunt exigirà el compromís inversor privat el menys possible l’activitat turística. Es per fer ecoeficients les instal·lacions de les procedirà a l’inici d’actuacions que no afecten 10
  • 9. de manera significativa l’activitat turística. Per Un altre tret distintiu d’aquest projecte de això necessitarem la coordinació de projectes reforma, reconversió i transformació és el fet i la sincronització de la inversió pública amb la que compta amb una llei urbanística per a la inversió d’iniciativa privada. reconversió de Platja de Palma que, per primera vegada a Espanya, concentra en un organisme Al PAI atenem les necessitats de millora de la públic el poder de decisió i execució de tota la qualitat de vida i residencial de la ciutadania. La normativa urbanística, turística i mediambiental població resident, que des de sempre ha viscut per agilitzar la tramitació del procés de canvi a la zona, mantindrà les seves residències per urbà. evitar que es desvirtuï sociològicament el lloc on En definitiva, pretenem sincronitzar les iniciatives viuen. Es milloraran els serveis, les instal·lacions públiques i privades per guanyar eficiència i les infraestructures, però es conservarà l’esperit i agilitat en la gestió global. Aquesta llei de sempre tot mantenint la seva tipologia urbanística no seria possible sense el pacte sociològica. dels partits polítics, l’acord de les institucions Les persones que viuen i treballen a la Platja implicades i l’adhesió de la ciutadania i dels de Palma actual han estat, des del principi actors socials. de la nostra gestió, al centre de les nostres Aquesta concentració de capacitat de decisió preocupacions. L’ocupació, l’habitatge, la urbanística i normativa oferirà les màximes formació, l’educació, la seguretat i la vertebració garanties d’estabilitat, continuïtat i acceptació i cohesió social i cultural s’han incorporat a per part de les institucions locals, insular, l’estratègia global del projecte. Per aquest motiu autonòmica i estatal, així com dels actors hem desenvolupat un pla de millora integral socials, sindicals, empresarials i professionals. del parc d’habitatges actual i es procedirà a la supressió dels infrahabitatges existents, sense Igualment, la intervenció pública garantirà desplaçaments que suposin l’expulsió de la zona l’estabilitat en la realització de les seves i evitin la discriminació o la marginació. inversions per a promoure la remodelació i la La implantació progressiva del nou model creació de noves infraestructures públiques, turístic, la transformació urbana i la rehabilitació així com d’altres inversions sense atractiu de integral dels establiments hotelers i residencials rendibilitat econòmica, però amb gran potencial potenciaran la creació de llocs de treball i de crear un entorn i uns serveis de gran qualitat. facilitaran i incrementaran el treball de més Aquestes inversions s’han programat per un i millor qualificació, ampliaran l’activitat al volum de més de 1.200 milions d’euros fins a llarg dels dotze mesos, la qual cosa minorarà 2020. l’estacionalitat i diversificarà els llocs de treball i les professions; naixeran noves oportunitats També es recull en el programa econòmic del professionals per als joves. PAI la programació de les inversions privades De la mateixa manera, des del Consorci necessàries per a assolir la meta proposada. assumim la nostra funció de dinamitzadors de Considerem crucial la participació de la inversió la negociació i la trobada dels agents sindicals privada per a l’èxit del projecte, per la qual i empresarials perquè les recol·locacions i cosa hem estudiat les condicions més adients la millora de l’ocupació i de la qualificació per assolir taxes de retorn homologables a les professional sumin energies en la transformació del mercat d’inversions no especulatives. Hem de la destinació. calibrat les possibilitats de la inversió privada en 11
  • 10. els sectors ja establerts a Platja de Palma, així i el rendiment de comptes. A través d’aquests com d’altres de més nous que crearan noves principis volem declarar Platja de Palma lliure oportunitats per a emprenedors i inversors. El d’especulació i, per tant, centrat en la màxima càlcul establert per a la inversió privada en que tothom hi guanyi, que cap sector, grup o aquestes intervencions assoleix la xifra de 2.600 segment no imposi els seus avantatges o els milions d’euros fins a 2020. seus guanys per sobre o a costa dels altres. Bona mostra d’aquest model de governança D’altra banda, és necessari i possible convertir ha estat el funcionament del Consorci des de Platja de Palma en referent de la seguretat la seva creació. Tots els acords s’adopten per integral en una destinació turística. Els unanimitat, independentment de les vinculacions problemes de seguretat a la Platja de Palma de partit dels responsables institucionals que el són recurrents i acompanyen, almenys durant la formen. fase inicial, el procés de revaloració. Creiem que és important establir estratègies i mecanismes També podem mostrar l’actitud dels partits d’anàlisi i observació de la seguretat, i fins i tot polítics, tant la dels que tenen responsabilitats fixar les bases per a la millora, si és possible, de govern com la dels que les tenen des de la coordinació i la col·laboració de totes les de l’oposició, ja sigui en el tractament del administracions i policies implicades en aquest projecte i la tramitació de la Llei urbanística àmbit. Es pretén que en totes les actuacions per a la reconversió de Platja de Palma, que urbanístiques que es desenvoluparan a la zona previsiblement serà aprovada per unanimitat l’element de la seguretat es tingui en compte en i per lectura única, en sessió extraordinària el disseny i la planificació d’espais, ja que s’ha del Parlament de les illes Balears, com en demostrat que aquesta incorporació produeix l’acceptació de les bases i eixos estratègics efectes importants de millora en la prevenció de del PAI. la inseguretat ambiental i facilita la percepció de També podem mostrar amb satisfacció les seguretat del visitant. adhesions manifestades per empresaris, sindicalistes, comerciants i restauradors, Un altre tret significatiu del projecte-procés pensadors i professionals, veïns i veïnes, així ha estat la consideració del fet que l’entramat com representants d’entitats veïnals. d’actuacions i propostes del PAI gaudís de versemblança i credibilitat, per la qual cosa és Fins ara aquest model de governança ens bàsic que assegurem l’estabilitat normativa, ha obligat a múltiples reunions, contactes, la continuïtat en el temps i la fermesa en la entrevistes i negociacions. Ens sentim orgullosos presa de decisions complexes. Era necessari del treball realitzat. Coneixem els riscs i les comptar amb un catalitzador per a fondre dificultats que se’ns presenten, però també els interessos de tots els actors socials i sabem que units, junts, remant en el mateix institucionals implicats. Aquest catalitzador ha sentit i sense perdre el ritme, aquest gran estat el model de governança per a la gestió de projecte és realitzable i serà imparable. la transformació i revaloració de Platja de Palma. Al llarg d’aquests mesos he percebut que tots El model de governança que hem aplicat ha estem convençuts de la necessitat d’actuar estat presidit pels principis de la negociació, enfront del deteriorament galopant que ens el consens, l’acord, el pacte, la transparència amenaça. De la mateixa manera que he sentit 12
  • 11. que tots estem disposats a ser protagonistes de la construcció del millor futur que podem deixar a les noves generacions. Ens espera la recreació d’una destinació turística bonica per a oferir als millors visitants un excel·lent lloc per a viure, transformat i revitalitzat. Tenim la gran oportunitat de construir- lo junts, des d’avui fins a l’any 2020. 13
  • 12. EDITA: Consorci Platja de Palma Concepció, disseny i maquetació d’aquesta publicació: Alberto Corazón / Diseño Público © Fotografies: Comparini Asociados West8, urban design and landscape architecture office IDOM, Ingeniería, Arquitectura y Consultoría Pere Canals AHPP Redacción y divulgación: Abril Cultura y C. Garrido Algunes de les imatges publicades en aquest llibre pertanyen a l’Arxiu d’Onofre Llinàs, el propietari i depositari del qual és el Sr. Pere Canals, a qui agraïm la seva amabilitat. 14
  • 13. Platja de Palma Cap al turisme del segle XXI • Dunes i pioners 17 • Del “boom” als nostres dies 25 • Un passeig per la Platja de Palma de 2025 37 • Com es fa la revaloració integral 73 • Epíleg 87 15
  • 14. Pere Canals 16
  • 15. Un paisatge Durant els segles XVIII i XIX es va formar simbòlic la noció moderna d’allò turístic. Alguns països rebien un flux constant de viatgers. Com Suïssa, per la magnitud dels seus Horitzó lluminós, paisatge, plenitud interior. paisatges i muntanyes. O Itàlia, gràcies a les Al segle XXI, el turisme s’ha convertit en ressonàncies del món clàssic. O Espanya, un motor econòmic mundial. Una activitat com un racó pintoresc i literari. que ningú no pot desconèixer o ignorar. Hi Si intentem fer una abstracció, ens ha tot tipus de modalitats, estudis, sistemes adonarem que en l’origen del turisme per a garantir millors ofertes. El turisme hi ha almenys un factor determinant, el és decisiu per a molts països, entre ells el que podríem anomenar “la síndrome del nostre. paradís”. Per això sorprèn que la base més profunda del fet turístic, la seva autèntica arrel, Què és el paradís? És en certa manera un encara resti a l’ombra. Què passa quan et lloc fora del temps, amb les seves pròpies fas una pregunta tan simple com quin és regles geogràfiques. Ha de trencar amb el l’origen psicològic del turisme? És a dir, que entenem per paisatge rutinari. Ens ha quin mecanisme no conscient fa que tots d’impressionar, despertar ressonàncies amb vulguem viatjar, conèixer i passar uns dies les nostres imaginacions. en segons quins llocs? Què ens atrau? Què busquem? Quina és la nostra recompensa? Capítol 1 Dunes i pioners Per què alguns llocs i d’altres no tant? Però, a més, ha de posseir un sentit especial És una ingenuïtat o una visió simplista del temps, fer-nos flotar, estendre molt els creure que la gent fa turisme o viatja segons, que corrin molt lents. O al revés, simplement pel factor de confort d’un hotel, que de sobte volin a corre-cuita fent-nos la per uns serveis determinats, per una oferta sensació de viure al màxim. de la mena que sigui. D’acord, tot això pesa El més important de tot: ha de contribuir a la molt, però hi ha alguna cosa més. On radica felicitat. Ha de simbolitzar en certa manera l’ànima d’aquest pelegrinatge? l’harmonia interior. A l’antiguitat ja hi havia turistes. Alguns grecs viatjaven, per exemple, a Troia. Buscaven Doncs bé, aquesta cadena de significats l’origen dels seus mites, les ressonàncies que comença en un paisatge simbòlic, seguit dels poemes homèrics. Un dels primers d’un sentit especial del temps i rematat per records documentats data de l’època una sensació de plenitud, és el que tots hel·lenística, quan Alexandre el Gran, que es busquem quan viatgem i fem turisme. En creia reencarnació d’Aquil·les, visitava Troia i major o menor mesura, busquem paradisos un espavilat li va intentar vendre una lira que era la del mateix Paris. 17
  • 16. Si intentem representar-nos la imatge Durant segles la zona limítrofa al mar estava prototípica del “paradís mediterrani”, què coberta sobretot per aiguamolls, dels quals tenim? En primer lloc, un ampli horitzó, un la zona de Ses Fontanelles és un testimoni blau lluminós, la llum del sol modelant- valuós. Les comunitats prehistòriques, ho tot, un clima acollidor. A continuació, que aprofitaven l’aigua i la caça de les el mar. Un mar ampli, de color turquesa, maresmes, se’n van anar a viure terra que sembli pintat en un decorat i produeixi endins. Així s’explica que les restes trobades el desig del bany, que t’adormi amb el siguin a Son Oms Vell (al costat de l’aeroport ritme de les ones. I, com a complement, de Son Sant Joan), les coves sepulcrals de una costa. Pinedes, metàfora de tot allò Son Sunyer, o els grans poblats de la zona mediterrani, i sobretot dunes. Arena blanca, de Llucmajor com Capocorb i Es Pedregar. I neta. Aquesta arena que a les Balears té mai a prop de la platja. un origen biològic i no tant mineral, fet que n’explica la suavitat i luminescència. Perquè Les maresmes eren un focus important de està formada per restes de petxines, cargols malalties, sobretot de paludisme. I al llarg de mar, organismes marins. Al continent, els del temps les van anar dessecant per la rius arrosseguen molts rebles minerals. Però zona de Sant Jordi, per fer més habitable a les Illes no hi ha rius. L’arena és com un tota aquesta extensió. Un altre perill producte de l’artesania mil·lenària de les important eren les ràtzies pirates, que des ones. del segle XVI fins gairebé el XIX amenaçaven I, com a complement, una costa. Pinedes, metàfora de tot allò mediterrani, i sobretot dunes. Arena blanca, neta. Aquesta arena que a les Balears té un origen biològic Aquesta combinació de cel, mar i una qualsevol lloc costaner. Les possessions costa amb pinedes i dunes té una imatge o cases rurals es completaven amb una concreta: la Platja de Palma. torre de defensa, perquè els seus habitants poguessin refugiar-s’hi en cas d’alarma Les casetes i evitar que els convertissin en captius, dels republicans amuntegats a les presons d’Alger a l’espera d’un destí negre. En l’arc que forma la badia de Palma hi ha continguts tots els ingredients del “paradís De manera que si poséssim la mirada mediterrani”. La cinta arenosa de 5,5 km al segle XVIII, per exemple, trobaríem amb un ric sistema dunar. El bosc de pi i alguna cosa molt diferent. En l’època del matoll en una segona línia. Però sobretot el famós mapa del cardenal Despuig només mar, desplegat a l’ample de tot l’horitzó com unes quantes possessions es reparteixen una invitació al somni i al viatge. l’extensió del que avui és una zona turística Ara bé, si llegim la història d’aquesta gran famosa: Son Verí d’Abaix, Son Delabau... No platja, ens sorprendrà descobrir que la seva hi ha ni camí per a arribar on avui entenem consideració paradisíaca és ben recent, com S’Arenal. Els carros seguien el Camí des absolutament moderna. Palmer, que es desviava cap al bosc de Son Sunyer sense arribar al mar. 18
  • 17. Només arena, pins, i molta Posidònia. Les Les cases d’esbarjo sorgeixen al voltant de fulles d’aquesta planta marina, que encara 1872, fins i tot coneixem el nom d’un dels que popularment és coneguda com “s’alga” pioners, Nicolau Taberner, famós per les no ho és, van marcar la història de la Platja seves idees republicanes. de Palma. El món rural utilitza tradicionalment “s’alga” L’arxiduc Lluís Salvador descriu així la zona com a fertilitzant o per a substrat de cledes aquell mateix any: “S’arriba a la platja i estables. Estacionalment, els pagesos de arenosa creuant la desembocadura del Llucmajor es dirigien cap al mar a la recerca Torrent dels Jueus. A mà esquerra hi ha dues d’un carregament de fulles de posidònia. casetes amb una closa de pedra al recinte Per facilitar aquest accés, el 1861 s’obre el de la qual s’emmagatzemen les algues que Camí de s’Alguer, que comunica directament el mar treu de la platja [...]. A continuació Llucmajor amb la desembocadura del hi ha una petita pedrera i grans mates de Torrent des Jueus. En el que era un simple llentiscles. Passada una barrera, es gaudeix alguer o acumulació d’algues sorgeix el d’una supèrbia vista de la badia de Palma: primer topònim: Es Pouet d’en Vaquer. Un el terreny és ondulat, format per bancs pou on homes i bèsties es podien abeurar, de marès sobre els quals creixen diversos la primera marca humana del que més tard grups de pins [...]. És molt bella la vista seria S’Arenal. de Son Sunyer, amb l’enlluernadora platja Pere Canals La zona costanera ja era freqüentada pels d’arena davant i les tosses de Son Seguí pedrers des de 1847. La pedra arenosa o darrere, paisatge emmarcat per la serra de marès de la badia va ser molt utilitzada des Tramuntana, que es veu en últim terme [...]. de temps immemorials, sobretot la que es Hi ha en aquest lloc nou cases modernes, troba als penya-segats que porten a Cap de gent que ve a banyar-se en aquesta Blanc. No en va, una d’aquelles pedreres platja”. mareses es coneix com “les pedreres de la Seu” pel convenciment que en va sortir una El conjur paradisíac estava formulat. El part dels carreus amb què es va construir germen de tot el que passaria després naixia la catedral de Mallorca. La proximitat al mar en aquell grupet de cases d’estiueig, enmig facilitava el transport de les peces per barca. d’un paisatge d’horitzó, mar i harmonia. La Platja de Palma va tenir, per tant, una Un element fundacional seria el grup de primera població no estable de camperols cases que ocupaven la primera fila de la a la recerca d’alga, pescadors i pedrers. Tots riba, enfront d’una tenassa o llosa de pedra. compartien un paisatge absolutament verge. Va ser aquest valor d’horitzó i natura el que va motivar la primera colònia de vacances. 19
  • 18. Al costat hi havia la desembocadura del La vocació prototurística d’aquella zona ja Torrent des Jueus i una mica més enllà el apareixia en el fet que el seu primer patró mollet per als pescadors i pedrers. Aquella fos Sant Cristòfol, sant al qual popularment agrupació de cases es va anomenar de s’atribuïa una estranya influència: si algú es seguida “S’Illeta des Republicans”. Illeta per banyava en la seva festivitat, s’ofegava o en la seva configuració d’illa d’onze cases més sortia malparat. un terreny sense edificar. I també perquè en Amb l’entrada al segle XX, aquella vocació els dies de temporal les ones rompien molt urbana s’aniria consolidant. El “Caseriu des a prop, i l’aigua acabava envoltant la zona Republicans” comptava ja amb tavernes com si fos realment una illa. El nom de les i botigues. Va ser també l’època en què “casetes dels Republicans” es fonamentava va començar l’explotació turística de Can en la presència de militants republicans Pastilla. En temps de la Primera Guerra bastant notoris, com el cas de Mateu Martí, Mundial, un fabricant de licors de la barriada conegut popularment com Ateu Martí. palmesana de Son Alegre va concebre la Aquell petit nucli també es denominava idea. Bartomeu Riutord no tenia tant una S’Almadrava, per l’existència d’unes visió comercial com familiar i d’esbarjo: “El instal·lacions per a aquest tipus de pesca. que faré serà olorós, el buquet més deliciós La Illeta dels Republicans va desaparèixer el de la construcció moderna, alguna cosa 1973. com la conversió en pedra de les essències dels meus productes Golua i Alfons XIII, cosa Entre Can Pastilla i S’Arenal només hi havia dunes i pinedes, entre les quals destacava la blanca caseta porticada amb torre de Can Moner. També va influir l’existència del fort de bona, estomacal i deliciosa”. Cap Enderrocat, el camí militar del qual Riutord va adquirir aquells terrenys deserts, avui dia segueix donant nom a un dels arenosos, situats al costat del mar, i els va carrers principals de S’Arenal. Així va anar intentar revalorar construint l’hotel restaurant naixent un caseriu de cases molt senzilles. Can Pastilla. Entre Can Pastilla i S’Arenal Estaven construïdes amb grans blocs de només hi havia dunes i pinedes, entre les marès, amb dos pisos, porxada i terrassa quals destacava la blanca caseta porticada superior. Les bigues eren de llentiscle amb torre de Can Moner. o savina, i segons el gust del propietari s’adornaven les façanes amb balustrades Dos esdeveniments fonamentals molt simples. Els pedrers buidaven primer coincideixen també en aquella època. El el terreny per treure la pedra. Després primer té lloc el 1916, quan s’inaugura la aprofitaven part del buit per a la cisterna, i a línia del ferrocarril Palma-Santanyí. Va ser sobre construïen cases molt humils, d’un sol una revolució. Primer per l’obra pública: dos pis, que encara podem contemplar al carrer grans viaductes, el del Torrent des Jueus Sant Cristòfol. (actual divisòria entre Palma i Llucmajor) i l’anomenat “Pont de ses Set Boques”, així com l’estació. En segon lloc pel flux comercial que suposava. La pedra de les 20
  • 19. pedreres es podia traslladar per via fèrria, El somni d’una igual que les mercaderies, el bestiar i les Olímpia moderna provisions per al fort de Cap Enderrocat. Resulta molt curiós mirar enrere i comprovar Però, a més, el tren va canviar la forma de la gran diferència entre la “indústria dels vida. Molts dels trencadors de les pedreres banyistes” d’aquell principi del segle XX es podien traslladar amb més facilitat per i l’actual. A la guia de Balears de Pere treballar a la zona, sense les incomoditats Alcàntara Penya es pot llegir amb referència d’anar i tornar en carro o a peu. Apareixien a la Platja de Palma: “L’arenal sol ser noves feines, com el cap d’estació, un concorregut per persones que desitgen personatge de gran prestigi per a la gent passar un dia de solaç al camp, sense del poble. O els guardavies. El topònim de testimonis que presenciïn les seves bogeries Ses Cadenes recorda un pas a nivell on una en anar rodant per les muntanyes d’arena madona tancava i obria el pas amb cadenes com si fossin muntanyes russes”. al pas de cada comboi. I de passada tenia una petita parada per treure “quatre doblers” Aquella apoteosi de l’arena era la (quatre cèntims). característica d’aquell paisatge. Bartomeu Font Obrador l’evocava líricament: “Arena, Pere Canals Gairebé al mateix temps, Francesc Berga, un tanta arena que ens invitava a córrer home emprenedor i amb visió de futur (no i rebolcar-nos com si fos un llit suau i en va era natural del barri mariner de Santa polidíssim. Les cebes marines, els lliris Catalina) obria el primer hotel a S’Arenal, de mar de flor blanca i perfum suavíssim l’hotel Terminus. Tenia bar, sala menjador, i intens, els cards de fines espines que cuina, quatre habitacions dobles i dues atreien nombroses papallones, els salts d’individuals, més un vàter general. Berga inesperats i lleugers dels saltamartins, els hi feia de director, bàrman i cuiner alhora. pins, els ullastres, les savines, els llentiscles La clientela era escassa i de tracte molt [...]. Tot era un bell paisatge d’una rusticitat familiar: palmesans i algun militar del fort. i un caràcter bucòlic que hauria estat la font El 1919 va prendre una iniciativa visionària: d’inspiració per als millors artistes pintors. va presentar una sol·licitud per construir un I què es pot dir de les postes de sol? balneari davant de l’hotel. L’espectacle només es podia contemplar Així, la dècada de 1920 naixia amb la entre el silenci i la veneració, davant d’una formulació del que anys més tard seria la grandesa que era obra del mateix Creador. Platja de Palma. S’Arenal era aleshores l’arenal”. 21
  • 20. Era corrent acudir a aquella llarga cinta Olímpia moderna”. Es conserva el disseny arenosa per fer uns banys. Però s’ha urbanístic d’aquella idea profètica: un plànol de pensar que aleshores el normal era en què tota la primera línia estava reservada que homes i dones es banyessin per a zona verda, amb uns vint metres de separat. Fins i tot es marcava amb cartells separació entre els habitatges i la platja. La l’emplaçament apropiat per a solters, casats concentració urbana se situava en un segon i dones soles, sense oblidar que la platja pla i sense destruir el paisatge. tenia també el seu racó per a “ses bísties”, ja que era habitual portar el bestiar o les Bennàssar volia contribuir a “una indústria cavallerisses fins al mar. Cavalls, eugues, del banyista d’acord amb les excepcionals muls i ases compartien també les delícies condicions d’aquella platja, que seria d’un mar blau i transparent. poblada molt aviat per casetes poètiques, xalets riallers i hotels i restaurants La segregació per sexes venia d’antic. A la confortables”. zona rocosa de Son Verí encara es conserven dos o tres racons amb el topònim d’“els La proposta no va tenir cap ressò entre els banys de sa senyora”, indicant que aquell homes de negocis, que com explicava ja lloc era reservat per al gaudi marí de la aleshores el setmanari Llucmajor, “fixant- propietària de la possessió, lluny de mirades se en la proporció o tipus mitjà d’habitant inoportunes. per quilòmetre de línia per a ser explotable Pere Canals Perquè els conflictes també esclataven. econòmicament, la van considerar una Així, el 1915 hi va haver un autèntic enrenou il·lusió”. que fins i tot va sortir reflectit a la premsa. Els causants van ser una sèrie d’homes que, És simptomàtic que ja a principis del segle sense fer cas de les normes, es banyaven XX, abans de qualsevol explotació massiva, “sense calçotets” a la vista de dones i nens. surti a la llum el problema de fons que ha Aquell nudisme primigeni ja indica fins a estat una constant a la història posterior quin punt començaven a canviar els costums de la Platja de Palma. La manca de visió i les idees. per a portar a terme una activitat turística Aquella transformació es trasllada també raonable i rendible, però al mateix moment a la primera mentalitat turística. Gaspar sostenible i capaç de conservar els atractius Bennàssar, notori arquitecte palmesà i autor de la zona. d’importants edificis, fa una conferència Podem pensar que les exigències a l’Associació de la Premsa l’any 1913. ecològiques i conservacionistes són cosa Eren els temps de les ciutats jardí. I d’avui. Però llegim aquesta elegia de la Bennàssar s’avança més d’un segle al revista Concepción Arenal de 1929: “Aquests seu temps. Proposa complir “el bell somni dies es veu concorregudíssima l’encantadora de construir a l’arenal de Son Sunyer una platja del nostre poblat. Però és una ciutat esportiva (sic), transformar-lo en una veritable llàstima que segueixi la destrucció 22
  • 21. de la millor platja de l’illa. Precisament tota delícies del “sanatori marítim” i els “petits la tasca destructora s’està portant a terme racons parisencs” en una oferta d’elit. actualment com una satànica delectació. Esperaven l’arribada de gent culta, d’una Munts d’algues han estat extrets del petit minoria selecta capaç d’apreciar tots aquells port i col·locats al costat del moll. En alguns atractius sensibles. En aquell moment ningú llocs la platja només té dos metres, que no hauria sospitat que el futur de Mallorca s’han anat guanyant al mar destruint la seria un turisme de masses, basat en l’oci i bellesa inenarrable que la feia adorable [...]. protagonitzat majoritàriament per la classe La comandància de marina ha de prohibir mitjana-baixa. que en terrenys de zona marítima s’aixequin indecorosos molls i ridículs passejos en Aquella primera formulació va despertar la detriment de la bellesa natural que tenia iniciativa privada. Els orígens del turisme l’Arenal a la seva platja”. estan lligats a una sèrie d’empresaris precursors, gent treballadora i amb il·lusió, A finals del segle XIX i principis del que veient la possibilitat de sortir d’una XX la intuïció del que havia de ser el economia merament de subsistència es van turisme resultava bastant diferent del que llançar a la conquesta del món, amb les després es convertiria en realitat. El gran úniques armes d’aquell paisatge de faula, intel·lectual Miquel dels Sants Oliver escrivia aquell cel, aquell mar, i també el caràcter el següent el 1890: “El dia que augmentin afable i acollidor de l’illa. Els orígens del turisme estan lligats a una sèrie d’empresaris precursors, gent treballadora i amb il·lusió, que veient la possibilitat de sortir d’una economia merament de subsistència les facilitats de comunicació, el dia que la Un exemple va ser Manel Fontirroig, que publicitat periodística faci arribar a tots els havia fet negocis a Bombai i Calcuta, i extrems del món la seguretat de trobar els va tornar a l’illa amb ganes de contribuir mitjans que ara per ara no es tenen; el dia al progrés de la seva terra. La seva idea que es pugui agafar una guide o un itineraire va ser construir un trenet de via estreta de Majorque que condueixi de la mà el per unir Can Pastilla i S’Arenal. Aquella viatger, el dia que s’hagi inaugurat un hotel iniciativa, indubtablement visionària per elegant i es munti un servei complet d’hotel, a l’any 1921, va durar poc i va acabar en expedicions a Valldemossa, a Sóller, a les fracàs econòmic, tot i que va donar pàbul coves d’Artà, sabent que a l’hora precisa a nombroses anècdotes sobre el caràcter i sense necessitats d’encarregar-se’n ho entranyable i calmós del carrilet. Atès que tindrien tot arreglat, des del menjar fins als els passatgers sempre eren els mateixos, carruatges, aleshores podrem estar segurs el conductor s’esperava a la parada si de veure el nom de Mallorca esmentat a tot algun encara no havia arribat. I a mig camí arreu i comptarem amb aquesta influència parava la locomotora de fuel per saltar a que es tracta d’atraure i estimular”. l’arena i recollir uns quants troncs, que a la Aquesta era la concepció d’aquell temps. nit li servirien per a escalfar la casa. Eren Una “indústria dels forasters” que combinava indubtablement altres temps. els atractius naturals per a artistes, les 23
  • 22. Pere Canals Texto de pie de foto © que corresponda 24
  • 23. Balearització sobretot una qüestió de propaganda. No s’arriba a entendre l’envergadura econòmica L’any 1975, el setmanari francès L’Express que pot suposar. D’aquí les pintoresques s’inventa un terme per a explicar el rebuig campanyes del “turista número...”, que dels corsos al turisme: la “balearització”. El semblen proclamar als quatre vents les neologisme serveix per a explicar l’explotació bondats de la dictadura enfront de l’anterior turística abusiva i desordenada d’un territori. pressió internacional. I s’aplica d’una manera una mica injusta a les Balears, perquè ja en aquell moment a la Al mateix temps, el boom o explosió costa llevantina i catalana hi havia d’altres turística dels anys 60 produeix una inversió models bastant més flagrants. social total. De ser terra d’emigrants, tant Però la paraula fa fortuna i serveix per a cap a Amèrica com a Europa, Mallorca evocar el boom turístic que va començar de es converteix de sobte en receptora forma inesperada a principis dels 60 i no d’immigració. La construcció de nous va parar de créixer fins la crisi del petroli de hotels ofereix feina a una gran població 1973. vinguda de les zones més deprimides de la La Platja de Palma va ser una de les Península, on l’agricultura gairebé no ofereix protagonistes d’aquell canvi històric, en perspectives de futur. Aquesta immigració Capítol 2 Del Boom als nostres dies què el turisme converteix Mallorca en una nacional crea una nova classe, subordinada societat basada en els serveis, i activitats a la indústria turística: el germen d’una com l’agricultura i la indústria queden en societat diferent. segon terme. Els valors socials i culturals experimenten, a conseqüència d’això, una Fins i tot la valoració de la terra fa un transformació profunda, originada per gir. Durant segles, les zones costaneres l’arribada massiva de turistes europeus. no valien res. Perilloses i improductives, No són els artistes o diletants amb què només servien per a extraure “s’alga”. En els somiaven els pioners, sinó treballadors amb repartiments d’herències, “s’hereu” principal un nivell adquisitiu suficientment alt per s’emportava les finques de cultiu, sempre en pagar-se unes vacances de sol i platja. El zones interiors. Al més desfavorit li tocaven canvi de moneda els afavoreix, l’illa ofereix les platges i zones marines. un autèntic paradís de clima i paisatge per Aquella valoració cadastral pateix un als que viuen als països de l’Europa freda, autèntic terratrèmol. Els que tenien terres i a més tant el règim com l’empresariat considerades “de tercera” veuen que de s’impliquen en aquesta nova activitat. sobte el seu preu es revalora cada dia més. Curiosament, en un primer moment el En canvi les propietats tradicionals de camp turisme significa per al règim franquista o muntanya s’estanquen, perden valor. 25
  • 24. El turisme desperta un frenesí que sembla restaurants i bars, discoteques, parcs no tenir límits. El Ministeri d’Informació aquàtics, etc. i Turisme que dirigeix Fraga Iribarne es vanagloria que el 1964 “s’inaugura un hotel Aquest creixement suposa, per una banda, cada dos dies, quatre hores i quaranta-cinc la consolidació d’un esperit empresarial, minuts”. El propi Fraga acudeix triomfal a l’aprofitament d’una oportunitat històrica, Mallorca a l’obertura de l’“hotel número mil”: la il·lusió per establir nous tipus de negoci. l’Hotel de Mar. En aquell context, la Platja Però quan es produeix la crisi del petroli el de Palma es transforma vertiginosament. No 1973, apareix també la primera consciència només augmenten les places hoteleres, sinó crítica. Tal com escriu el geògraf Pere Salvà, també les segones residències. Entre 1960 “el creixement urbanístic va ser caòtic per i 1968 es passa dels 11 hotels i 8 hostals l’absència d’ordenació territorial, que va a 47 hotels i 32 hostals. Des de 1966 implicar en tots els casos un deteriorament fins a 1970 la xifra s’incrementa amb 59 accelerat dels recursos paisatgístics [...]. hotels més i 38 hostals. De 1971 a 1974 Un exemple significatiu és la Platja de s’afegeixen 25 hotels i 10 hostals. Fins i tot Palma, on hi ha una línia d’edificacions altes després de la crisi del petroli, entre 1975 i que imposen una muralla de ciment”. La 1980, apareixen 5 nous hotels. ‘balearització’. Pere Canals Sorgeixen els hotels que serien símbols A partir de 1977, any en què entra en de la Platja de Palma. La pensió Brisas escena el moviment ecologista, aquell (convertida després en l’hotel San model desenvolupador dels anys 60 entra Francisco), el Copacabana, el Tívoli, el en discussió. Mallorca experimenta a partir Solimar, l’Acapulco, el Neptuno, el San Diego d’aquell any, quan un grup de joves envaeix i tants d’altres... simbòlicament Sa Dragonera per evitar-ne La Platja de Palma es converteix en la la urbanització, una forta ambivalència. concentració hotelera més gran de Mallorca Per una banda, la seva economia depèn ja i la més alta del Mediterrani. És el temps en exclusivament del turisme. Però ha passat què es repeteix que “la Platja de Palma té l’eufòria dels anys 60 i es comencen a veure més places que Grècia i Tunísia juntes”. El els problemes que origina una explotació 1989 es comptabilitzen 114 hotels, a més sense planificar. Seguint la lògica dels de 55 hostals i blocs d’apartaments, la qual primers anys, els paratges més emblemàtics cosa facilita també el desenvolupament es veuen amenaçats per plans d’explotació d’una oferta complementària a base de urbanística. Però una part de la societat civil petits comerços, agències de viatges, reacciona i, per evitar-ho, es posen en marxa 26
  • 25. campanyes a favor de la integritat de llocs La primera fila apareix amb una textura com Cala Mondragó, l’Albufera de Muro o la geomètrica, atapeïda i compacta. Es platja des Trenc. distingeix perfectament la construcció intensiva, per la densitat de les edificacions, La societat mallorquina prendrà i també el desordre, la manca d’espais consciencia aleshores que el medi ambient, intermedis, els traçats divergents dels els llocs emblemàtics, representen un carrers, l’absència d’esponjament. I darrere actiu per a aquell turisme del qual viu, i d’aquest rivet de ciment, veiem el paisatge que si vol mantenir una competitivitat cada intemporal. Els camps de cultiu, l’horitzó dia més amenaçada per la pujada dels agrari tal com era fa cent anys. Això sí, creuat preus i la massificació no pot continuar amb per una autovia i diverses carreteres. Peces un desenvolupament indefinit. La dinàmica que no encaixen, realitats que es donen eufòrica dels anys 60 s’ha acabat. l’esquena. Una destinació En l’actualitat, la Platja de Palma com madura i en declivi a entitat urbanística té 1.000 hectàrees Cinquanta anys després, què ha passat a d’extensió. Una població censada de la Platja de Palma? Utilitzem un recurs molt 29.247 residents, dels quals 9.000 han propi dels nostres dies: el Google Earth. arribat d’altres llocs. Com a lloc turístic, Busquem l’arc de la badia. Què hi veiem? La és el que els sociòlegs anomenen “una Els problemes que té la Platja de Palma com a destinació turística són molt seriosos. Ha perdut competitivitat per diferents factors. fotografia satèl·lit és tota una radiografia de destinació madura i en declivi”. Compta la situació actual en aquesta zona. amb 43.000 places hoteleres contingudes Allí hi ha el mar, l’aigua d’un blau profund. en 182 establiments, i 21.000 llits de Intuïm aquell horitzó paisatgístic privilegiat. segona residència. La seva situació és molt L’arena destaca com un rivet lluminós, marca complexa, però per resumir-la en un símil metre per metre el perfil de la costa. Però basta adonar-se que el nom de Platja de a terra és com si s’intentessin col·locar Palma s’ha convertit en sinònim de turisme diverses peces d’un trencaclosques que no barat, massificat; de platja, discoteca i coincideixen. cervesa. Els problemes que té la Platja de Palma com a destinació turística són molt seriosos. Ha perdut competitivitat per diferents factors. En primer lloc, a causa de l’envelliment de part de l’oferta hotelera. Pel fet que molts establiments provenen dels temps del boom, els estàndards de qualitat resulten incompatibles amb el que avui s’espera d’una destinació turística de primer nivell. 27
  • 26. Aquesta obsolescència s’uneix a un baix perfil d’un turisme barat i poc exigent que ha nivell d’inversions, que ha deixat l’oferta a la acabat imposant-se. deriva. Les tendències de futur han d’apostar La Platja de Palma es basa en aquests per un turista més selectiu, que demana moments en un model de turisme de ofertes extrahoteleres i té en compte masses. Els preus són baixos i per tant aspectes com el benestar, la cultura, el es necessita un nombre elevat de turistes. senderisme, les activitats esportives, etc. En Mentre la mitjana espanyola és de 907 aquest aspecte, la Platja de Palma només euros per viatge i 95 per persona i dia, a la pot oferir el seu magnífic paisatge i una Platja de Palma es redueix a 479 euros per concentració de bars, restaurants i comerços viatge i 65 per persona i dia. molt convencional. Cada dia li resulta més L’oferta està enfocada, a més, cap a la difícil competir amb noves destinacions temporada d’estiu, basada en el sol i la els costos de producció de les quals són platja, la qual cosa fa que quan passen els menors i la capacitat d’innovació, més mesos estivals el model deixi de ser eficaç. gran. Estem parlant de llocs emergents com L’estacionalitat resulta inevitable i s’intenta Croàcia, Turquia, el Marroc, Mèxic o Tailàndia. pal·liar en alguns casos amb paquets de touroperadors i grups de jubilats. Això no AHPP evita que el turisme descendeixi un 75% en Examinem ara l’oferta que complementa acabar la temporada. l’estada hotelera. El sector de la restauració El perfil del turista està molt dividit per compta amb uns 400 establiments, però sectors. Hi ha un monocultiu alemany la gran majoria es basen en una cuina manifest, la qual cosa origina una imatge estàndard, un servei poc variat i un producte de marca que pot ser negativa per a de qualitat mitjana-baixa. A causa de d’altres nacionalitats. La Platja de Palma la nombrosa oferta, la rivalitat entre els té a Alemanya la imatge d’un lloc barat, de locals és molt accentuada, i a vegades la gresques i borratxeres, molt poc atractiu per competitivitat del que s’ofereix no es basa als que no participen d’aquest concepte de tant en la qualitat sinó en el preu barat, a vacances. Cada estiu, revistes i televisions costa del nivell del producte. A pesar de s’encarreguen de recordar-ho. la seva ubicació geogràfica privilegiada, la Platja de Palma no ha pogut consolidar un Si analitzem l’oferta hotelera, comprovem turisme gastronòmic fins ara, modalitat que que la major part dels establiments hotelers es considera un actiu molt interessant en són de 3 estrelles. No hi ha cap establiment d’altres zones. de 5 estrelles, la qual cosa reafirma aquest 28
  • 27. En el sector comercial passa una mica d’interès. Els monuments prehistòrics dels el mateix. Trobem uns 500 establiments voltants són impressionants. Hi ha, a més, comercials que es dirigeixen al turisme de enormes possibilitats basades, per exemple, masses. És a dir, productes estàndard i de en l’arquitectura popular, el treball de la poca qualitat. La imatge més típica és la del “pedra en sec”, els antics elements de la via record, un model que a penes ha canviat fèrria, els recintes militars sense utilitzar... des dels anys 60 i se sosté en objectes de platja, records “típics” tan dubtosos com els Tot això no només no està aprofitat, sinó barrets mexicans o les nines andaluses, i que resta en un estat d’abandó lamentable, una infinitat de coses en general barates i perquè no entra dins del retrat robot del de poc gust. La zona no ha sabut aprofitar turista al qual va dirigit el producte. Passa el filó que suposa, per exemple, l’artesania el mateix amb les excursions programades, local. que segueixen encara amb els models més tòpics i antics (coves, botigues de records, Si examinem el sector dedicat a evocació de Chopin i George Sand), sense l’entreteniment, l’estandardització generar noves ofertes que, tanmateix, es s’accentua encara més. La Platja de tenen ben a mà. Palma s’identifica amb fileres de bars i discoteques, a l’estil de molts altres llocs turístics del Mediterrani. No hi ha un element Tenint en compte la personalitat de la Platja de Palma no s’ha sabut generar una projecció igualment singular a l’hora d’oferir activitats d’oci complementàries al sol i la platja. que el caracteritzi, excepte la massificació A això s’uneix el desfasament total intensa. L’oferta es completa amb d’altres davant d’una cultura cada dia més serveis igualment habituals en molts llocs, tecnologitzada. Aquests nous recursos com ara parcs aquàtics, aquari, etc. Tenint no s’apliquen amb eficàcia al producte en compte la personalitat de la Platja de turístic Platja de Palma, amb la qual cosa Palma no s’ha sabut generar una projecció es desaprofiten les immenses possibilitats igualment singular a l’hora d’oferir activitats d’accedir a un turisme més exigent i que d’oci complementàries al sol i la platja. valora des del Wi-Fi fins als complements via Internet de les activitats que pugui portar a El turisme des dels seus inicis va tenir un terme a la seva destinació de vacances. contacte més o menys intens amb allò cultural. En el cas de la Platja de Palma, Aquest aspecte cultural té un darrer llast. A també aquest aspecte brilla per la seva pesar de la proximitat geogràfica, la Platja de absència. Els recursos d’interès que conté Palma viu a anys llum de la ciutat de Palma. aquesta zona són múltiples. Des d’àrees Són dos mons divergents i que no es miren naturals com torrents, penya-segats, de cara, ni tan sols es comuniquen. Tenint les maresmes de Ses Fontanelles o el en compte la importància de Palma com a propi arenal. Les pedreres i el seu món capital cultural, les seves grans possibilitats, representen un testimoni etnològic ple falta aquesta sinergia que permeti un 29
  • 28. contacte molt més fàcil i quotidià entre un llarg termini. La forma d’actuar d’aquells lloc i un altre. moments era a curt termini, aprofitant l’absència de planificació per improvisar i En vista de tot això, no és estrany que seguir la política de fets consumats. les previsions dins del sector siguin molt pessimistes. Els touroperadors que operen Així s’explica la baixa qualitat urbanística del a la Platja de Palma consideren que la conjunt de la Platja de Palma. La majoria sostenibilitat de la destinació es redueix a dels establiments aspiraven a ocupar la un 3,1 sobre 10. Una enquesta revela que primera fila, davant mateix del mar. Amb un 65% està convençut que la situació de això es va crear una autèntica barrera la Platja de Palma serà pitjor d’aquí a deu urbanística, d’altura desproporcionada i uns anys. Els que creuen que seguirà igual que paràmetres arquitectònics molt deficients. Es en l’actualitat són un 35%. pot dir el mateix de la concepció de molts I el percentatge de touroperadors convençuts edificis, dels seus materials, del seu aspecte, que la situació millorà en el futur és de... fins i tot de la seva funcionalitat. 0%. AHPP L’homogeneïtat del front marítim és avui Un entorn un dels problemes més evidents. Al contrari urbanístic estressat del que va imaginar l’arquitecte Bennàssar El turisme no es redueix a l’ocupació a principis de segle, aquí no es va optar per hotelera. És una activitat que modela el una ciutat jardí sinó per un model periurbà, seu propi entorn. Crea un món propi al seu amb l’agreujant que les altures més altes voltant que també constitueix un reflex de són precisament les que són més a prop la seva realitat. Urbanísticament parlant, la del mar. Això va desfigurar greument el Platja de Palma té problemes similars als de perfil del paisatge, i va crear un ambient la seva explotació econòmica. És un entorn urbà de segona fila, sense caràcters que li sotmès a estrès. asseguressin un atractiu per al futur. No hi ha un criteri urbanístic coherent, sinó una Hi ha diversos factors que hi contribueixen. amalgama de poca qualitat estètica, amb un Els anys 60, quan l’activitat hotelera parc immobiliari molt deteriorat pel pas del representava una novetat absoluta, ningú temps. no es plantejava si duraria poc o molt, La monotonia i banalitat d’aquest entorn ni tampoc si tindria conseqüències a s’agreugen amb la manca d’equipaments 30
  • 29. públics, que només s’han reparat molt Les antigues “casetes dels republicans”, lentament. L’espai públic ha estat sempre en orgulloses del seu caràcter “d’arenal”, han funció dels interessos privats. Això s’aprecia anat perdent les seves senyes d’identitat. en la preeminència de llocs pensats per Només en una petita part es manté aquest a automòbils sobre els espais d’ús comú, llegat d’altres temps, el fil conductor que a la qual cosa s’uneix el problema dels situa una població dins del seu context accessos, que amb el temps han esdevingut històric. La realitat actual ja quasi no té absolutament impropis per a un centre res a veure amb el passat, s’ha trencat el turístic de l’envergadura de la Platja de coneixement transmissor. Palma, a més del dèficit de transports públics eficaços que comuniquin la zona El brou de cultiu de tot això és la precarietat turística amb la capital i la resta de l’illa. laboral de molts treballadors, el nivell Urbanísticament parlant, la Platja de Palma salarial baix causat pel poc volum de conté un conjunt antiquat i amb mancances negoci, la manca d’una política eficaç de fons greus. d’integració en el cas de la població immigrada, l’alt índex de fracàs escolar i Cruïlla social la formació professional deficient. És com L’activitat turística i l’urbanisme marquen si la degradació urbanística es reflectís en un tercer àmbit: el social. Aquí la Platja de aquest mirall de realitats humanes, fins a Palma també es troba en una cruïlla difícil. tal punt que resulta difícil separar l’una de Els anys 60, quan l’activitat hotelera representava una novetat absoluta, ningú no es plantejava si duraria poc o molt, ni tampoc si tindria conseqüències a llarg termini. La posada en marxa d’hotels i restaurants va l’altra. Els habitatges sense condicions, els generar primer una immigració peninsular, barris sorollosos, els carrers sense serveis... a la qual es va unir més tard la mà d’obra Resulta sorprenent trobar, en algunes zones estrangera. En aquests moments, la de la Platja de Palma, un mosaic a base polarització social s’accentua cada dia més. de vil·les d’esbarjo coquetes, antigues pedreres, pensions tancades ocupades per Socialment parlant, la Platja de Palma és un immigrants, soterranis sense condicions aglomerat d’antics residents, propietaris de higièniques habitats per famílies, hotels, segones residències, turistes, treballadors i restaurants, edificis sense acabar, passejos persones a la frontera de l’exclusió social, i carrerons. És com si en alguns aspectes la que s’aprofiten del món turístic per cometre destinació turística capdavantera compartís petits delictes i viure de qualsevol manera. urbanisme amb un veritable gueto. El problema de la inseguretat ciutadana ha anat creixent amb el temps fins a convertir-se en un tema que sembla irresoluble. És una realitat que danya profundament la imatge de marca, i que ha convertit el que abans es considerava un lloc tranquil i residencial en una espècie de suburbi conflictiu. 31
  • 30. L’esgotament del teixit productiu també mediterrània. Mentre aquesta pujada es xifra influeix en els petits comerciants o en 0,18 cm per dècada, a la Platja de Palma empresaris, que veuen com el seu model seria de 0,87 cm per dècada. En aquestes sembla destinat a desaparèixer sense que previsions s’hauria de tenir present també puguin evitar-ho. el component atmosfèric i la massa que El desafiament social depèn de l’economia i provingui del desglaç. Amb totes aquestes l’urbanisme, i resulta tan transcendental com dades a la mà, es pot suposar que el 2050 aquests dos aspectes. el nivell del mar a la Platja de Palma se situï entre 5 i 13 cm més elevat que l’actual. Un entorn natural Un altre paràmetre que avui dia resulta sotmès a pressió imprescindible és el de la biodiversitat. Un dels temes que es plantegen més El caràcter urbà de la Platja de Palma urgentment en aquests moments és la posa en perill l’existència d’espècies i prevenció del canvi climàtic. Els estudis ecosistemes valuosos. Així ocorre amb les científics confirmen aquesta tendència, pinedes i màquies o garrigues mediterrànies que sens dubte afectarà de ple l’activitat que han caracteritzat el paisatge d’aquest turística. lloc, deformades per la intrusió urbanística Aquest canvi és un fenomen global, que i convertides a vegades en autèntics incumbeix a tot el planeta. Però localment abocadors. Amb totes aquestes dades a la mà, es pot suposar que el 2050 el nivell del mar a la Platja de Palma se situï entre 5 i 13 cm més elevat que l’actual. té incidències diferents i també pot ser Les praderies de posidònia oceànica són les detectat amb més facilitat. Segons els mateixes que van subministrar durant segles estudis que maneja l’IMEDEA (Institut “s’alga” que els camperols anaven a buscar. Mediterrani d’Estudis Avançats), queda És una planta de vital importància, tant per en evidència l’augment de la temperatura la seva condició d’alberg i planter d’espècies mitjana atmosfèrica a la zona de la Platja marines, com per la seva funció fixadora de Palma, gràcies sobretot a les dades de l’arena. En l’actualitat, les praderies subministrades pel proper aeroport de Son d’aquesta zona es troben en mal estat i Sant Joan. pateixen a més una aportació excessiva de matèria orgànica a causa de la concentració Per al 2050, les previsions anuncien humana. un increment de 0,3 graus per dècada Es pot dir el mateix de l’aiguamoll de Ses en els primers deu metres d’aigua. Això Fontanelles, una resta de les extenses suposaria una temperatura mitjana de maresmes que en altres temps van cobrir 20,5 graus enfront dels 19 actuals. Com la zona i la zona humida més gran del sud a conseqüència, augmentarà la salinitat. de l’illa. Les llacunes presenten períodes Aquestes dues variables permeten calcular prolongats d’anòxia o falta d’oxigen i que la pujada del nivell del mar a la pateixen els efectes de l’alta pressió Platja de Palma serà superior a la mitjana urbanística que les rodeja. El seu perímetre 32
  • 31. inicial s’ha reduït progressivament a causa altra cadena de problemes relacionats de les obres de drenatge i les canalitzacions, amb la qualitat de les aigües. Així, quan la qual cosa, sumat al farcit de runes, ha es produeixen fortes pluges els torrents ocasionat un desajustament important del porten les seves aportacions fins al mar. cicle hidrològic. Ses Fontanelles són sens Els abocaments incontrolats, la separació dubte la zona natural de més interès de incompleta de les xarxes de pluvials i fecals, la Platja de Palma i allí es troba la planta així com el tractament insuficient de les endèmica Limonium barceloi. Està inclosa aigües residuals són responsables de la a la “llista vermella” nacional i també contaminació fecal a la zona de la Platja sobreviu a la zona de Son Verí i el Torrent de Palma, un arc costaner molt sensible a des Jueus. La població actual es redueix a l’acció de torrents, emissaris i ports situats a uns 300 individus. D’altres espècies vegetals la badia. i animals representen valors naturals que obliguen a conservar aquest patrimoni, L’ecosistema urbà també produeix els seus aspecte que no s’ha tingut en compte al propis problemes ambientals. Des de la llarg del desenvolupament urbanístic fins fa introducció d’espècies invasores (vegetals molt poc. com el bàlsam o l’àloe, animals com el gat AHPP Un problema greu és el de la qualitat feral i la rata negra), fins als dipòsits de de les aigües. Les anàlisis realitzades fins runes o les infraestructures abandonades, a el moment detecten un increment de les la qual cosa cal sumar problemes com els bactèries indicadores de contaminació fecal, residus, considerables en un centre turístic, així com la proliferació de biomassa a causa o la contaminació acústica i lumínica. de la descàrrega de nutrients, causada per L’indicador de futur en allò mediambiental l’ús intensiu d’aigües depurades i per la es basa en la sostenibilitat, i és més que fertilització agrícola. No s’ha d’oblidar que el evident que l’actual situació de la Platja de proper Pla de Sant Jordi és, juntament amb Palma no compleix aquesta condició. l’eix Inca-Sa Pobla, la zona de cultiu més productiva de l’illa. Per evitar els problemes de salinització dels aqüífers s’utilitzen aigües depurades, la qual cosa afavoreix l’eutrofització o augment de nutrients fins a índexs que sobrepassen els límits legals. La proximitat de Palma produeix una 33
  • 32. Què passa En els camps mediambiental i urbanístic si no es fa res l’horitzó també resulta ombrívol. El Qualsevol persona sensata, sense necessitat paisatge urbà estaria condemnat a una de ser un expert, comprèn que tot el que homogeneïtzació pel cap baix, com a resultat hem recollit suposa una autèntica incògnita de l’expansió de comerços de baixa qualitat. de cara al futur. Què passa si tot segueix La pressió urbana pot augmentar fins a igual? Què passa si no es fa res? extrems insostenibles sobre els recursos naturals. Es consolidaria la degradació de Les previsions són rotundes. Si no es l’àrea situada al voltant de l’autovia, i el prenen mesures, en els propers vint anys creixement del teixit urbà seguiria modificant disminuiran l’ocupació hotelera i el volum les zones naturals encara existents. de negoci, i amb això l’índex de prosperitat. Les estades turístiques seran menors i més Els problemes de contaminació de l’aigua curtes. s’agreujarien. La Platja de Palma patiria els efectes d’un canvi climàtic que no hauria Si continua el monocultiu del producte contribuït a evitar. “sol i platja” es bloquejarà la posada en marxa de nous atractius, i amb ells es perdrà la possibilitat d’obtenir inversions. Aquesta situació deixaria la Platja de Palma Si continua el monocultiu del producte “sol i platja” es bloquejarà la posada en marxa de nous atractius, i amb ells es perdrà la possibilitat d’obtenir inversions. en inferioritat de condiciones enfront de La conclusió resulta tan elemental com les destinacions competidores que sí que devastadora. millorin la seva oferta. ¿Què cal fer per evitar-ho? Això suposarà la pèrdua de llocs de treball i el creixement de la precarietat laboral. L’índex de benestar empitjorarà i generarà una agudització de les tensions socials. Les bosses d’exclusió social i delinqüència poden augmentar. 34
  • 33. West8 35
  • 34. West8 36
  • 35. Capítol 3 Un passeig per la Platja de Palma de 2025 37
  • 36. Una La disposició regular dels espais urbanístics suggereix des de l’espai una renovació planificació, un pla preestablert. Pots endevinar l’existència de diferents centres integral o nuclis, cadascun amb la seva pròpia disposició. Diferents però relacionats entre ells, formant part d’un mateix sistema que “respira”, “dialoga”. Projectem-nos ara cap al futur. Qui sap Ja no hi ha una retícula caòtica de carrers els mitjans de coneixement geogràfic que i camins. Les vies d’accés estan ben hi haurà d’aquí a vint anys. Però suposem definides, i dins de les diferents zones que podem seguir utilitzant la fotografia de urbanístiques els carrers s’intercalen amb satèl·lit, molt més perfeccionada. Imaginem espais buits i zones de vegetació. Si abans que traiem el cap a la mateixa imatge de la la imatge suscitava l’analogia d’un esborrall, Platja de Palma al Google Earth de 2025. d’una taca, ara sembla una escriptura, una paraula composta de lletres i espais en Què veiem? blanc, amb un significat. El mar, la corba de la badia, els colors, la morfologia segueix igual. Tal vegada amb Si t’hi fixes més, comproves que l’antiga alguna variació en el nivell del mar que no separació entre zona urbanitzada i paisatge Si abans la imatge suscitava l’analogia d’un esborrall, d’una taca, ara sembla una escriptura, una paraula composta de lletres i espais en blanc, amb un significat. podem apreciar des de l’altura. Però de rural ha quedat desdibuixada. L’aglomeració seguida notem un canvi substancial. urbana ha anat perdent densitat per deixar Si el 2010 apreciàvem el xoc entre diverses entrar taques de bosc, de camps. Hi ha peces que no casaven, ara en canvi la visió camins que s’internen pels voltants. Tot és diferent. Per començar, la línia compacta indica que ambdós mons ja no es donen de ciment que resseguia el perfil del mar l’esquena, sinó que caminen en una mateixa s’ha trencat. En molts llocs es percep direcció. l’existència d’edificis i illes. Però estan Es podria dir el mateix de la relació amb la aïllades, componen sistemes geomètrics i ciutat de Palma. Es pot distingir l’existència regulars. Estan separades per zones verdes, d’una via d’enllaç, el traçat continu de les per espais buits. Ja no es produeix aquella comunicacions que porten de la ciutat a la sensació una mica angoixant de congestió Platja de Palma. També en aquest cas s’ha edificativa. La costa apareix esponjada i trencat la barrera d’un paisatge perimetral distesa. i degradat, que rodejava com un lleig reixat la capital mallorquina. Pel mar, la badia s’integra suaument en la seva realitat urbana. 38
  • 37. Contemples els voltants, i sembla clar que la Urbanístic de la Platja de Palma. Per afrontar població turística de la Platja de Palma està tots els problemes acumulats durant els relacionada amb una sèrie d’espais propers. últims anys, es pren una decisió radical: Cap als penya-segats de Cap Enderrocat, per elaborar un projecte de renovació integral de l’interior del bosc, seguint els torrents, en els la Platja de Palma. espais de les pedreres. Endevines itineraris, llocs d’interès, senders. Les ramificacions Això suposa una experiència pilot no surten del nucli urbà i s’estenen al seu només a nivell insular, sinó també a escala voltant com a símbol de la curiositat i el nacional. Representa una idea simètrica coneixement. al boom i els inicis. Si aleshores els temes es resolien sobre la marxa, amb il·lusió i El mapa d’aquesta realitat, sent el mateix iniciativa, ara es tracta d’escometre una lloc geogràfic, ha canviat per complet, te cosa igualment nova i que il·lusiona: posar West8 n’adones contemplant aquesta imatge. les bases del turisme del segle XXI d’una forma integral, planificada, estudiada; Què ha passat? abandonar la inèrcia i canviar-la per una Estem veient el resultat d’una acció planificació futurista. col·lectiva, d’un esforç que en un determinat moment podia semblar utòpic, com les Experiències com les de Miami o la reforma iniciatives dels pioners del turisme, que van de Bilbao demostren que canviar la realitat apostar per allò en què poca gent creia. Van és possible. La Platja de Palma, en aquest seguir endavant tot i la desconfiança o el 2025, s’ha convertit en un exemple, un desconeixement. I al final va funcionar. referent a nivell mundial. Aquesta Platja de Palma de 2025 és el producte d’una iniciativa que neix l’any 2005, quan es constitueix el Consorci 39
  • 38. West8 40
  • 39. Experiències com les de Miami o la reforma de Bilbao demostren que canviar la realitat és possible. La Platja de Palma, en aquest 2025, s’ha convertit en un exemple, un referent a nivell mundial. 41
  • 40. West8 42
  • 41. Seguim al 2025. Hem pujat al modern tramvia que comunica Palma amb la seva platja. Des del primer moment, alguna cosa ens crida l’atenció: la gent. 43
  • 42. Els No és que s’hagi produït una mutació espontània. Es tracta del resultat d’una nous acció continuada i molt ben pensada. Els estudis del Projecte de Renovació Integral turistes van calcular l’existència de diversos mercats. L’anomenat “mercat de vacances” suposa a Europa un potencial de 120 milions de turistes. El “mercat de viatges”, uns 40 Seguim al 2025. Hem pujat al modern milions. tramvia que comunica Palma amb la seva platja. Des del primer moment, alguna Aquests dos sectors són mercats genèrics, cosa ens crida l’atenció: la gent. Per a un massius, però n’hi ha uns altres quatre amb ciutadà de 2010 la Platja de Palma es interessos més específics, com el mercat caracteritza per un cert tipus de turisme, de la salut i el benestar. Un sector emergent amb molts joves que busquen diversió a que es basa en els centres de benestar, amb cabassos, visitants de nivell econòmic reduït, activitats relacionades amb la salut física, grups que hi acudeixen sobretot pels preus els spa, les teràpies, etc. A Europa suposa barats i només s’interessen per la platja i la en aquests moments un potencial de 10 discoteca. milions de turistes. Tanmateix, els turistes amb què ens trobem Els viatges amb interès especial, és a dir, aquells que es dirigeixen a un atractiu en particular com poden ser alguns temes culturals, també suposen uns 10 milions de turistes potencials responen a un perfil diferent. En primer Un altre mercat genèric en augment és el lloc ja no predomina exclusivament la que es basa en activitats esportives. Des nacionalitat alemanya, sinó que es reparteix d’excursions amb bicicleta o caiac fins a entre visitants espanyols i de països propers activitats de muntanya, senderisme, busseig, com França, Itàlia o els Països Baixos. etc. L’augment del preu del combustible ha acabat amb el “turisme de llarg recorregut” Els viatges amb interès especial, és a dir, i ha estimulat mercats més propers. És un aquells que es dirigeixen a un atractiu en públic més madur, amb un nivell d’ingressos particular com poden ser alguns temes mitjà-alt, i pel seu aspecte podem endevinar culturals, també suposen uns 10 milions de que no són a la Platja de Palma només turistes potencials. I finalment, el mercat de per la cervesa i el para-sol. Sembla gent les reunions d’empresa significa un sector exigent, interessada en els incentius del lloc molt ampli, on es combinen pràcticament on es troben. Endevines que saben el que tots els atractius anteriors per complementar busquen, s’informen. Els veus consultant uns dies de feina: convencions, seminaris, dades als seus mòbils, que probablement reunions, etc. el 2025 hauran substituït els ordinadors portàtils. 44
  • 43. El gran canvi en la tipologia del turisme que Al principi podia semblar un canvi apreciem en el tramvia és el resultat d’una conceptual, una idea, però la posada en actuació coherent i voluntària per treure marxa d’idees eficaces, amb el suport dels la Platja de Palma d’una sola categoria: mitjans suficients, arriba a canviar el món. la del “mercat de vacances”. Aquesta línia Perquè la substitució de l’antic turisme de d’actuació tenia una base filosòfica: reduir masses per aquell d’interessos més genèrics el nombre de turistes. Abandonar la idea ha generat tot un dominó econòmic. L’oferta que la quantitat supleix la qualitat. El Pla de comercial s’ha reduït però ha guanyat Reforma Integral contempla una disminució en qualitat. En augmentar el nivell de la del 29% en les quantitats de visitants. Tot marca, s’han obtingut més inversions. La al contrari dels cèlebres “turistes número...” Platja de Palma ha deixat de ser un lloc dels anys del boom. Es tracta de canviar el d’escassa rendibilitat per convertir-se en una model actual de 43.000 places turístiques destinació de primer ordre en la qual moltes per una mitjana de 21.000, amb una empreses volen tenir nous horitzons de estacionalitat molt menys marcada. negoci. S’ha trencat per fi el cercle viciós que tenallava el futur d’aqueta destinació. A canvi, es van posar en marxa estratègies per aconseguir un nou model de client, el I l’indici són aquells turistes que consulten el mateix que hem contemplat en el tramvia. seu mòbil o contemplen l’arribada a la Platja de Palma des del tramvia. Els accessos a Aquest turista més innovador pot elevar el nivell de despeses mitjanes, fins arribar als 158 euros diaris enfront dels 65 actuals. Això suposa que els ingressos turístics es dupliquen: Un públic que busca sobretot nous la zona turística han canviat molt. Aquell estímuls, experiències, i no la repetició de espai de benvinguda ja no és suburbial, sinó la fórmula platja-sol-discoteca. Per això emblemàtic. Integrat al paisatge, simbolitza s’ha construït una nova oferta basada en el la porta d’entrada a Mallorca per a tots que els sociòlegs anomenarien “emocions els que arriben per l’aeroport, amb una positives”. És a dir: l’oci d’experiències dins categoria estètica i urbanística d’acord amb d’un entorn mediterrani segur i harmònic. aquesta significació: zones verdes, places, Aquest turista més innovador pot elevar el obres d’art. No tens la impressió d’arribar a nivell de despeses mitjanes, fins arribar als la part del darrere d’una barriada turística, 158 euros diaris enfront dels 65 actuals. sinó que el protocol urbanístic i estètic t’està Això suposa que els ingressos turístics es mostrant les virtuts i possibilitats al lloc en dupliquen: dels 612 milions d’euros anuals el qual estàs entrant. als 1.000. 45
  • 44. West8
  • 45. És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. Els nuclis aglutinen els elements urbans de vida quotidiana, però units a una determinada experiència turística.
  • 46. Una altra El teixit construït s’ha anat modelant segons un altre criteri. No es tracta percepció de la mera superposició, sinó d’una racionalització. Cada espai s’ha modelat del segons uns objectius determinats per convertir-se en un nucli d’interès propi. És el Turisme que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. Els nuclis aglutinen els elements urbans de vida quotidiana, però units a una Quan arribem a la Platja de Palma, la determinada experiència turística. imatge ens sorprèn. Estem acostumats a un escenari d’edificis de diverses Així, el turista es troba, per exemple, altures, separats per carrers de vegades un poble mediterrani a Can Pastilla, un massa estrets. Els hotels solien tenir una centre d’estil de vida basat en la salut a façana pantalla dirigida al mar, i a la seva Sometimes. Las Maravillas funciona com un base s’obrien nombrosos comerços que centre animat, concentrant determinades competeixen a vegades de forma estrident ofertes d’oci, i en canvi S’Arenal ha amb els seus rètols. recuperat part del seu antic patrimoni amb la funció d’un poble de pescadors. Cada espai s’ha modelat segons uns objectius determinats per convertir-se en un nucli d’interès propi. És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. En l’etapa anterior, el pas dels cotxes, la El disseny d’aquests nuclis, que gent, la densitat urbanística, constituïa una estan singularitzats però a la vegada espècie d’element impulsor cap a la platja interrelacionats entre si, s’ha fet a partir i el mar. Perquè allí tot és espai, amplitud, d’uns punts temàtics. És el que els tècnics horitzó. Canvies el so urbà per la música anomenen “catedrals”, llocs amb un alt de les ones. La vida en un centre turístic índex d’atractiu que permeten sostenir un d’aquestes característiques suposa una teixit urbanístic i una oferta temàtica al seu espècie de pèndol entre el buit de la platja voltant. És el cas, per exemple, d’un edifici sota el sol i el caràcter bigarrat de les hores avantguardista que ens crida de seguida de bars, restaurants i discoteques. l’atenció. Es tracta del Centre Mediterrani. No obstant això, en aquella Platja de Un altre pol d’atenció són un Palau de Palma de 2025 trobem una primera dansa, música i espectacles, capaç de novetat. Ja no som en una acumulació de concitar l’atenció d’un públic internacional. petits nuclis que han anat creixent fins a Aquí es presenta una oferta de primera fila, unir-se els uns amb els altres: Can Pastilla, capaç de competir amb els festivals més Sometimes, Las Maravillas, Ses Cadenes, notoris del país, amb el gran avantatge d’un S’Arenal... Aquesta lògica urbanística ha entorn molt especial. desaparegut. El mateix passa amb un hotel presentat com “el més bio del món”, on els clients compten 48
  • 47. amb l’atractiu especial de saber que tot Aquell disseny de “catedrals” o centres està calculat de la forma més sostenible d’interès permet, en un segon nivell, possible. És un gran avenç i també un reforç recuperar d’altres elements destacables que per a l’autoestima turística. anteriorment restaven ignorats. Per exemple, l’extensa pineda de la Porciúncula suposa També la zona natural de Ses Fontanelles un homenatge als boscos mediterranis que ha deixat de ser un lloc abandonat. Ja van cobrir aquesta costa durant segles. En no està aïllada, envaïda per les runes, reconèixer-se la seva entitat natural se’n ignorada, sinó que s’ha convertit en un garanteix la conservació i al mateix temps espai protegit. S’ho mereix, en ser l’últim pot servir d’atractiu, amb una senyalística testimoni d’aquelles maresmes primigènies didàctica i itineraris per al seu gaudi. que van marcar aquest paisatge. Però al mateix temps no es tracta d’un recurs El Torrent des Jueus, que també va jugar tancat, merament de conservació. Juga sempre un paper destacat, deixa de ser un també un paper destacadíssim com tàlveg deixat a la seva sort per constituir a element didàctic, amb un aviari i un element simbòlic de la Platja de Palma. centre d’interpretació, amb racons per a Des del topònim, que recorda la fugida l’observació de les espècies i zones dels conversos perseguits per la inquisició d’ús públic. el segle XVII, fins a la seva funció divisòria entre els termes de Palma i Llucmajor, El mateix passa amb un hotel presentat com “el més bio del món”, on els clients compten amb l’atractiu especial de saber que tot està calculat de la forma més sostenible possible. El visitant d’aquest 2025 arriba a l’inici de la sense oblidar el ric ecosistema del torrent o zona del penya-segat i té a la seva disposició l’existència del majestuós viaducte del tren. un immens mirador sobre la badia. La De ser un reducte desaprofitat ha passat a costa de Son Verí compta amb un passeig representar una zona amb itineraris, plafons dissenyat per al gaudi d’aquesta panoràmica, explicatius, i una preservació assegurada del i que aprofita també com a element singular medi natural. les antigues pedreres del costat del mar, un paisatge avui en total degradació. El vell fort de Cap Enderrocat, que tant va contribuir a la història de la Platja de Palma, segueix jugant un paper important. Després de quedar inutilitzat i restar buit molt de temps, ha estat recondicionat com un hotel de 6 estrelles. Un centre d’interès que ofereix la natura en estat verge, les vistes supèrbies, les velles construccions, juntament amb d’altres al·licients com la tecnologia de primer ordre o una gastronomia d’alt nivell. 49
  • 48. West8 50
  • 49. El Torrent des Jueus, que també va jugar sempre un paper destacat, deixa de ser un tàlveg deixat a la seva sort per constituir un element simbòlic de la Platja de Palma. 51
  • 50. Seguint aquesta mateixa lògica, fins i tot això ha estat molt eficaç el segell de qualitat les platges estan disposades de forma ambiental, que certifica els criteris que s’han temàtica, perquè el bany no sigui una utilitzat en les construccions. Assegura que mateixa experiència en tot l’arc arenós, sinó siguin adequats a les noves exigències de que els amants de la vivència tranquil·la i sostenibilitat i impacte mínim. Gràcies a adormidora no coincideixin per exemple amb això, una part del parc immobiliari ha deixat els que practiquen esports. Una part de la de ser una càrrega per convertir-se en una platja es manté en estat natural, una altra es inversió de futur. converteix en passeig mediterrani amb bars i terrasses, un altra en un bulevard. Tot es La reforma urbanística ha tingut en basa en una anàlisi de l’experiència, en una compte els edificis singulars i de valor feina de diversificació dels diferents atractius històric. El passejant pot contemplar les que coincideixen a la Platja de Palma. primeres cases de la Platja de Palma, amb la seva estructura senzilla i mediterrània, Naturalment, els hotels hi participen. ben conservades i explicades. Els vells Passegem per la Platja de Palma del futur elements urbans com els aljubs o les “parets i apreciem de seguida un canvi. Els nous seques”, els locals de més tradició com ara edificis i els reformats eviten l’error que comerços o cafès, han estat restaurats i a es va cometre en l’època dels pioners. més compten amb una explicació retolada Aleshores es van adoptar els principis que en realça el valor. No només no s’ha Les noves edificacions i les reformes s’han pensat tenint en compte el futur. I per assegurar aquesta pervivència el millor és recórrer també a les arrels. estètics del moment, allò que els anys 60 o perdut el valor “de sempre”, sinó que aquest 70 es considerava “modern” i que després patrimoni s’ha recuperat de l’oblit i la ha envellit, fins a convertir-se en una visible barrija-barreja per fer-ne un element més exposició de criteris ja obsolets. d’atractiu turístic. Ara, el passejant no contempla hotels torre, ni grans façanes cortina. Les noves També ha canviat la retícula urbana. Ja edificacions i les reformes s’han pensat no creues per carrers estrets, on aparquen tenint en compte el futur. I per assegurar els cotxes o costa caminar per culpa de aquesta pervivència el millor és recórrer l’estretor de les voreres. Els carrers són també a les arrels. Es combinen així amplis, arbrats. La mobilitat s’ha revisat elements molt avançats amb els estils segons els criteris del nostre temps. Això tradicionals mallorquins, extrapolant suposa una preeminència d’espais comuns, aquella estètica senzilla i mediterrània de una reducció del trànsit i una racionalització la Platja de Palma de principis del segle dels aparcaments. I també l’habilitació XX, donant-li a l’arquitectura un caràcter de carrils bici que permeten desplaçar- que complementa, valora, encara més el se fàcilment. Els turistes tenen a la seva paisatge en lloc d’enfrontar-s’hi. disposició un eficaç sistema de bicing o La rehabilitació dels antics edificis s’ha lloguer de bicicletes, la qual cosa evita realitzat de manera molt controlada. I per moure els cotxes per a desplaçaments 52
  • 51. curts. Es pot dir el mateix dels nombrosos turistes (amb sistemes automatitzats) sinó accessos pensats per a persones amb en la pròpia gestió interna de l’empresa. mobilitat reduïda. S’ha acabat la sensació d’angoixa i d’incomoditat. Tot això ha estat possible perquè hi ha una Agència de Gestió de la Platja de Palma El problema dels camions i vehicles de que dissenya i gestiona els processos clau subministres s’ha solucionat d’una forma de transformació. S’ha fet un gran treball molt racional: habilitant a la part exterior per a la recuperació i promoció de la marca, de la zona un centre de consolidació de fet que obliga a una constant anàlisi i a mercaderies, una espècie d’“estació central l’autoavaluació. Han passat a la història els de mercaderies” de la Platja de Palma, on temps de la improvisació. La Platja de Palma es realitzen les operacions més pesades de té al darrere una estratègia que aplica les càrrega i descàrrega. El trasllat als posteriors noves tecnologies en el seu màrqueting, punts de subministrament es fa de manera i que està obligada a seguir els últims menys impactant i de forma individual. avenços per incorporar-los. I, per descomptat, el tramvia. Es tracta No ha estat una iniciativa unilateral. Hi d’una gran transformació en l’àmbit de la ha col·laborat tant el sector públic com el mobilitat, en permetre el trasllat fins a Palma privat, tant hotelers com touroperadors i de manera ràpida i còmoda. Aquesta línia companyies aèries. L’adhesió social ha estat L’adhesió social ha estat un factor imprescindible, perquè la població ha comprès que es trobava en un moment històric i que havia de col·laborar en aquest repte. ha suposat, en versió segle XXI, el que va un factor imprescindible, perquè la població representar aquell tren de començaments ha comprès que es trobava en un moment del XX: la posada en marxa d’un sistema històric i que havia de col·laborar en aquest de comunicació capaç de revolucionar repte. El que estava en joc era el futur de molts aspectes de la vida quotidiana, a tots. més d’evitar la congestió del trànsit, la contaminació i la despesa energètica. Gràcies a això, el mercat turístic global, el En aquest procés de transformació, els llunyà 2025, ha canviat la seva percepció hotels de la Platja de Palma ja no tenen sobre la Platja de Palma. En comptes de una mitjana de 3 estrelles. Han passat representar un lloc de “sol i cervesa” s’ha a la categoria superior, 4 estrelles plus, i convertit en un exemple per imitar. això es nota especialment en el personal i l’organització. Només cal entrar a qualsevol d’aquests establiments hotelers per adonar- te que han estat planificats per experts en gestió turística. Compten amb els serveis adequats per a la demanda dels clients, i sobretot han incorporat les últimes tecnologies no només pensant en els 53
  • 52. La Platja de Palma té al darrere una estratègia que aplica les noves tecnologies en el seu màrqueting, i que està obligada a seguir els últims avenços per incorporar-los. 54
  • 53. West8 55
  • 54. Un És una realitat que no s’ha aconseguit només amb una planificació rigorosa, sinó referent de també mitjançant un seguiment diari. És el treball, per exemple, de l’Ens Energètic de la sostenibilitat Platja de Palma, que centralitza tot allò que té relació amb l’energia. ambiental L’eficiència energètica és total. El balanç es basa en un 100% d’utilització Un altre element difícil de visualitzar, però d’energies renovables. S’han acabat els determinant, és el factor mediambiental. malbarataments d’electricitat, d’aigua En aquest àmbit el pas endavant ha estat calenta o sistemes de combustió. Els hotels enorme. La Platja de Palma de 2025 no i els edificis residencials compten amb té res a veure amb la del 2010 i molt energies alternatives per a suplir al màxim menys amb la del segle XX. Les necessitats les convencionals, però, d’altra banda, mediambientals no només constitueixen també utilitzen sistemes de reciclatge i un imperatiu legal i també ètic, sinó que, d’estalvi energètic. Per tal de centralitzar els amb l’augment de la consciència ciutadana, centres de producció d’aquestes tecnologies l’ecologia ha acabat convertint-se en un netes, s’han habilitat, fora del nucli actiu turístic. urbanístic, unes centrals a partir de les quals La impressió inconscient que rep el viatger és la d’un lloc “net”, gestionat d’una forma molt avançada i exigent. I la Platja de Palma, en aquest moment, se serveix energia al centre. És el concepte pot col·locar al costat de la sorra, el mar, de “turisme responsable”, que també forma el sol, els atractius d’oci i culturals un altre part de la marca Platja de Palma. eslògan definitiu: és una destinació turística exemplarment sostenible. Si la política energètica és difícil de veure, Quan passegem pels seus carrers no ho el tema de la qualitat de l’aigua resulta una podem percebre d’una forma directa, mica més evident. En 2025, les anàlisis però sí inferir-ho de molts aspectes. Per de l’aigua del mar han revelat un descens exemple, l’objectiu d’aconseguir el balanç 0 dràstic en els nivells de contaminació. d’emissions de CO2 per al 2050 resulta fàcil Això és conseqüència, en primer lloc, d’endevinar en la racionalització del trànsit d’una actuació integral per eliminar els automobilístic, l’impuls a la bicicleta, l’ús abocaments, siguin directes o siguin a partir del tramvia, l’absència de contaminació per de la llera dels torrents de la zona que la combustió de calefaccions. La impressió després acaben arrossegats fins a la costa. inconscient que rep el viatger és la d’un lloc Així mateix, s’han habilitat solucions de “net”, gestionat d’una forma molt avançada drenatge sostenible. D’aquesta manera, s’ha i exigent. evitat al màxim l’excés de matèria orgànica en les aigües marines i la contaminació fecal. 56
  • 55. De manera directa, això ha suposat la La sostenibilitat s’assegura també quant a conservació de les praderies de Posidònia. l’aigua potable. Tot el sistema està pensat L’enterboliment de les aigües suposa un per eliminar, almenys, un 35% de consum, perjudici per a aquestes plantes, que com fet que resulta especialment necessari en a tals realitzen la funció clorofíl·lica a partir una destinació turística, on és fàcil caure de la llum solar, encara que sigui en el en el malbaratament d’aigua. Els sistemes fons submarí. Un altre aspecte important d’hotels i d’habitatges estan dissenyats ha estat l’abandonament de la mal amb aquesta visió. I també s’ha revisat i anomenada “regeneració” de platges, que regenerat la xarxa de canalització, evitant consisteix simplement en la succió d’arenals aquest percentatge tan elevat que suposen submarins per ser dipositats després en un les pèrdues. lloc diferent. Aquesta sorra no consolidada només dura un curt període, fins que els Es pot dir el mateix d’un altre mal endèmic temporals d’hivern se l’emporten a causa de de tots els nuclis de vacances: els residus. la seva escassa fixació. I justament aquest Es tracta d’una gran població flotant i que, arrossegament mar endins perjudica de a més, consumeix molts productes peribles i manera col·lateral les praderies de posidònia genera una quantitat important de deixalles, Són precisament les fulles d’aquesta planta, la qual cosa al seu torn ha representat la famosa “alga”, les que contribueixen a durant molt de temps un problema ecològic fixar la sorra a la zona de vaivé. greu. El principi a partir del qual s’ha Tot el sistema està pensat per eliminar, almenys, un 35% de consum, fet que resulta especialment necessari en una destinació turística, on és fàcil caure en el malbaratament d’aigua. Els estudis realitzats mostren que la actuat ha estat “0 residus a l’abocador”. superfície de sorra no ha tingut una Es tracta d’establir un cicle de vida circular pèrdua significativa en els darrers per a qualsevol matèria de la qual ens anys, després de la remodelació dràstica desfem. És a dir, un sistema de reciclatge realitzada a finals dels anys 80, quan i reaprofitament dels diferents materials, l’espai de platja va augmentar un 60%, ni seleccionats preferentment en origen, més ni menys. De tota manera, en aquest evitant la seva acumulació inerta. En aquest futur 2025 hi ha un sistema de control per aspecte, la Platja de Palma es converteix en detectar el comportament morfodinàmic un altre referent internacional en aconseguir de la platja, com a conseqüència del canvi que els seus milers de visitants no acumulin climàtic, que de ben segur afectarà també el cap tipus de residu contaminant ni obliguin nivell de la Platja de Palma. a un costós sistema d’eliminació. El sistema Independentment del seu impacte, la circular permet que res no es perdi i que no garantia és que res del que es faci en es causin danys al medi ambient. aquesta zona no contribuirà a aquest canvi global, sinó que, al contrari, es prendran totes les mesures per compensar-lo en la mesura del possible. 57
  • 56. Els hotels i els edificis residencials compten amb energies alternatives per a suplir al màxim les convencionals, però, d’altra banda, també utilitzen sistemes de reciclatge i d’estalvi energètic. West8 58
  • 57. 59
  • 58. Tornem amb al nostre passejant. Percebrà De manera que el turista no escolta ni un altre aspecte relacionat amb el medi músiques estridents, ni sorolls de motors o ambient, i molt important: la reducció de clàxons, ni la remor llunyana de l’autovia. l’impacte acústic. Sembla com si el so del mar i de les zones verdes fos més proper, més perceptible. Comparada amb l’enrenou típic dels centres Això, molt lluny de ser un detall irrellevant, turístics de finals del segle XX, la Platja de constitueix un factor emocional de primer Palma del 2025 resulta molt més silenciosa. ordre. Qualsevol psicòleg sap l’efecte Fins i tot en les zones adjacents a l’autovia enervant i neurotitzant d’un soroll elevat que ha baixat el nivell de contaminació sonora. es produeix de manera contínua. Això s’ha aconseguit amb la instal·lació En reduir aquesta emissió, tot el conjunt de pantalles acústiques i, especialment, urbà s’ha aproximat més a l’atmosfera pavimentant aquesta ruta amb un producte sonora dels seus orígens: el mar i el vent sonoreductor. passant per les branques dels pins. West8 Pel que fa a l’aeroport, el compliment rigorós dels nivells legals establerts pel document SIRPA ha aconseguit reduir l’impacte sonor, com ha passat en altres poblacions com ara Barcelona. 60
  • 59. El I si parlem de factor humà, hem de considerar que el món turístic no es redueix factor a l’explotació d’una sèrie de recursos, ni roman encapsat en els hotels o les social residències. Darrere del món turístic hi ha una àmplia realitat humana i social que transcorre de manera paral·lela al món La realitat empresarial a la Platja de Palma econòmic. de 2025 és ben diferent de la de vint Durant una època del segle XX es va conrear anys enrere. El factor humà suposa un la imatge de “l’ombra social” del món condicionant de primer ordre, el primer pas turístic. Això suposa que darrere de la façana de qualsevol acció col·lectiva, i això s’ha d’algunes destinacions hi havia una realitat tingut en compte. Aquest ha estat el sentit, oculta de tipus social que no es corresponia per exemple, del Pla de Modernització amb els estàndards de la marca. Aquest Comercial, una actuació adreçada turisme de greus desigualtats, on el directament a donar suport a la petita i treballador i el resident es beneficiaven de la mitjana empresa i als nous emprenedors. indústria però al mateix temps pagaven un preu molt alt en qualitat de vida o laboral, Es tracta de canviar la realitat comercial pertany al passat. de la Platja de Palma. I en aquest sentit, El factor humà suposa un condicionant de primer ordre, el primer pas de qualsevol acció col·lectiva, i això s’ha tingut en compte. Aquest ha estat el sentit, per exemple, del Pla de Modernització cal un perfil empresarial capaç d’innovar, El nou model que representa la Platja d’adaptar-se al nou model turístic que de Palma es basa en l’equació de menys s’ha generat. L’acció d’aquest Pla inclou quantitat igual a més qualitat. I en aquest mesures reguladores, fiscals, financeres i apartat també s’inclouen més llocs de organitzatives. El resultat són unes iniciatives treball, més professionalitat i millor qualitat empresarials que han evolucionat des dels de vida per als residents. antics motlles i ofereixen un panorama de negoci capaç de satisfer la nova clientela Tenim al davant, per tant, una societat més de la Platja de Palma. Uns professionals justa, més competitiva i més cohesionada. i directius que han incorporat a la seva L’ocupació és més estable, lluny dels cicles gestió les noves tecnologies, l’exigència estacionals d’altres temps: horitzons laborals de sostenibilitat i les vies modernes més òptims, condicions de treball superiors de comercialització, i que, gràcies al i també salaris més elevats. El diàleg social posicionament d’aquesta nova oferta, han i la modernització empresarial han permès aconseguit sobretot atraure inversions al un gran avenç en aquest territori humà que, sector. fet i fet, beneficia directament l’economia turística. 61
  • 60. West8 62
  • 61. Tenim al davant, per tant, una societat més justa, més competitiva i més cohesionada. L’ocupació és més estable, lluny dels cicles estacionals d’altres temps: horitzons laborals més òptims, condicions de treball superiors i també salaris més elevats. 63
  • 62. Dos són els grans àmbits que s’obren. En Una primera prioritat és l’educació. primer lloc, el laboral. El punt de partida Suposa la base de qualsevol societat, i és un protocol d’ocupació aconseguit a els problemes de desestructuració familiar partir de l’acord entre els agents socials i i fracàs escolar llasten greument els econòmics. Era una acció necessària per tal fonaments de qualsevol comunitat. Això de reduir el primer impacte de la reconversió explica que, al costat de les mesures de turística, evitar que els costos d’aquest reforma urbanística, de les iniciatives de procés afectessin els treballadors del negoci turístic, de l’aplicació de noves sector. Amb aquest objectiu, s’ha impulsat tecnologies i paradigmes, no s’hagi oblidat la formació i el reciclatge de coneixements, l’educació. La resposta a aquesta necessitat de manera que es puguin cobrir els llocs ha estat un pla d’èxit escolar que té per de treball que sorgeixen amb el nou model objectiu assegurar que els estudiants turístic. perllonguin els seus estudis més enllà Amb aquesta finalitat es crea un Centre de l’ESO i, en un segon esglaó, ajudar la de Formació que, al mateix temps, serveix integració laboral. per a canalitzar les ofertes laborals als treballadors de la zona. I es porta a terme Una altra necessitat satisfeta és la una tasca conjunta amb les diferents cohesió social. Cap iniciativa global no pot administracions que garanteixi l’èxit recolzar-se en una societat amb problemes d’aquesta gestió. de desigualtat, marginació o inseguretat Cap iniciativa global no pot recolzar-se en una societat amb problemes de desigualtat, marginació o inseguretat ciutadana. Per tant, a la Platja de Palma de 2025 ha ciutadana. Així, el primer esforç va ser desaparegut tota desigualtat estructural atendre les famílies afectades pel procés en les relacions laborals. Els avenços que de reforma urbanística amb la finalitat s’han aconseguit en el mercat turístic han d’evitar que es provoquessin situacions de repercutit directament en la professionalitat pèrdua de recursos. Ha estat un treball que i el nivell de vida dels treballadors. La el 2025 ja no s’aprecia, perquè va tenir progressió cap endavant ha estat compartida lloc principalment durant els primers anys, per tots els sectors. quan moltes famílies de sobte veien com les noves obres els afectaven directament. I no oblidem el tema social. Perquè la La cura per atendre-les va ser paral·lela a la reforma integral de la Platja de Palma no lenta reestructuració del teixit urbà. s’ha realitzat pensant només en el negoci turístic, sinó també en la pròpia població en si, en el seu teixit social, en la seva raó de ser. 64
  • 63. Al mateix temps es va reparar un greuge No només es tracta d’un aspecte cultural, que va ser general durant els primers però. La millora dels equipaments socials anys del turisme. El xoc de cultures es va ha afavorit un ampli ventall d’activitats: produir en detriment de la identitat local. educatives, de lleure, culturals, de salut, Van aparèixer nombroses mistificacions organitzatives. S’han creat les condicions que sota l’etiqueta de “típic” van crear una per a una societat civil activa i potent, que imatge emmascarada de la realitat. En molts reforci l’autoestima d’una població que ha casos, el turisme de masses va constituir donat un gir copernicà a l’activitat turística, un factor de pèrdua de senyes d’identitat, que s’ha posat al capdavant i ha reivindicat tant per aquest arquetip falsejat com per la el nom de la Platja de Palma com a marca mobilitat de la població i la barreja de gent de bon paisatge i bon fer. de diferents orígens. Per tant, aquesta Platja de Palma de 2025 Res d’això no apareix a la Platja de Palma no és un invent artificial, sinó el producte de 2025. La reforma integral també ha d’una societat que li dóna suport, que ha West8 tingut en compte la cohesió d’identitat. intervingut activament en el seu procés de S’han recuperat els emblemes de la història realització, i que després projecta els seus de la Platja de Palma, d’enclavaments valors en activitats, entitats, festes, símbols... paisatgístics com Ses Fontanelles a El significat és l’emoció mediterrània, el testimonis etnològics, com és el cas, per civisme, l’hospitalitat, la multiculturalitat. exemple, del món de les pedreres, recreat de manera didàctica per explicar com va ser la vida d’aquells trencadors que van passar gran part de la seva vida extraient blocs de pedra en unes condicions de gran duresa. 65
  • 64. La millora dels equipaments socials ha afavorit un ampli ventall d’activitats: educatives, de lleure, culturals, de salut, organitzatives. S’han creat les condicions per a una societat civil activa i potent, que reforci l’autoestima d’una població que ha donat un gir copernicà a l’activitat turística, que s’ha posat al capdavant i ha reivindicat el nom de la Platja de Palma com a marca de bon paisatge i bon fer. West8 66
  • 65. 67
  • 66. En aquest moviment hi ha implícita una Durant tot aquest procés ha estat lluita contra la marginalitat. Les bosses de fonamental l’existència d’un Observatori població en risc d’exclusió social han estat de la Seguretat, que examina de manera objecte d’un programa concret, com per constant els problemes i les situacions que exemple a través d’una empresa d’inserció es podrien produir en un futur. En aquest social, que ofereix possibilitats de treball trànsit, les tasques de prevenció van resultar i ajuda a les persones que passen una de gran eficàcia I, al mateix temps, es va dur situació d’aquest tipus. a terme un esforç per atendre i ajudar les Es treballa activament per la integració de víctimes d’aquests delictes. la població immigrant, suprimint qualsevol tipus de desigualtat estructural i facilitant la De manera que el nostre passejant camina convivència, la formació i la cobertura social. confiat. No percep cap tipus d’atmosfera Passa el mateix respecte als temes més enrarida, ni sent l’existència d’amenaces importants en relació amb la salut pública. al seu voltant. La Platja de Palma, amb No s’ha obviat aquest aspecte tan decisiu la seva acció social, ha creat un codi de de la qualitat de vida. Existeixen programes comportaments ètics. Uns principis de pilot preventius dedicats a problemes socials convivència i solidaritat que estan implícits com l’alcoholisme, el tabaquisme, l’obesitat, en les relacions entre turistes i residents, els estils de vida saludables, etc. treballadors i empresaris, particulars i Tota aglomeració, i molt més quan té les administració. característiques del turisme, produeix un Si molts problemes socials sorgeixen del seu efecte indesitjable com és la delinqüència. propi context, es pot dir també el contrari. La Platja de Palma de 2025 ha oblidat Quan un context crea unes condicions de aquells temps en què el seu nom era prosperitat, avenç i autoestima, això es sinònim de petits furts, prostitució o consum tradueix en una realitat social. de droga. L’urbanisme mateix ha contribuït enormement a reconvertir zones marginals i degradades en nous usos, i dignificar en conjunt l’estil de vida i la població d’aquesta destinació turística. El treball social també ha jugat un rol decisiu, evitant les bosses de pobresa o exclusió, i eliminant progressivament les situacions conflictives que produeixen activitat delictiva. 68
  • 67. Si molts problemes socials sorgeixen del seu propi context, es pot dir també el contrari. Quan un context crea unes condicions de prosperitat, avenç i autoestima, això es tradueix en una realitat social. West8 69
  • 68. Per tant, aquesta Platja de Palma de 2025 no és un invent artificial, sinó el producte d’una societat que li dóna suport, que ha intervingut activament en el seu procés de realització, i que després projecta els seus valors en activitats, entitats, festes, símbols... El significat és l’emoció mediterrània, el civisme, l’hospitalitat, la multiculturalitat. West8 70
  • 69. 71
  • 70. 72
  • 71. Capítol 4 Com se fa la revaloració integral UN NOU CONTEXT La reforma integral de la Platja de Palma ECONÒMIC I parteix d’aquesta evidència, d’aquest TURÍSTIC coneixement real. Si no ho fes així seria un simple exercici voluntarista sense un Tornem al present. Hem vist en un flaix ancoratge efectiu. imaginari el destí final de tot aquest procés I quin és aquest nou context? de reforma i l’objectiu que cal complir. Però, com es transforma una realitat turística Els analistes parlen d’un canvi de cicle com la Platja de Palma dels nostres dies en històric i d’època. El que fins fa uns anys quelcom tan diferent? Quin és el procés? era vàlid ja no ho és. Hem de prendre consciència d’aquest fet i intentar identificar Abans d’explicar aquest mecanisme hem aquests canvis per valorar en quina mesura de ser conscients d’un fet. El món actual es afecten la realitat de la zona. En aquest troba en una cruïlla històrica. Vivim un nou sentit, el Consorci de la Platja de Palma ha context econòmic, sense la valoració del necessitat sis escenaris de futur a partir qual és impossible fer plans de futur. dels quals s’han orientat les estratègies d’actuació. 73 73
  • 72. El PRIMER PUNT és l’evidència Un TERCER PUNT de partida d’un “canvi global”. No vivim una ens indica que la preocupació crisi puntual de tipus econòmic o financer, mediambiental serà cada cop sinó que estem pagant la factura del més determinant, la qual cosa indica desbordament progressiu de la biocapacitat més pressió social i més necessitat de del planeta. regular. Mentre que els sectors més avançats L’alteració constant dels cicles vitals de es comprometen activament amb aquest la biosfera, en temes com ara el clima canvi global, els hàbits vells, les marques o la biodiversitat, així com l’escassetat i els mites consumistes es desfan en les estructural d’alguns recursos bàsics com ara seves contradiccions. I es desfan a tal el petroli, marquen profundament aquest velocitat que costa d’endevinar quins són els moment històric. Cal ser conscients, per nous paradigmes que cal utilitzar. exemple, que s’acaba l’era del combustible abundant i barat, la qual cosa obliga a nous Alguns exemples en són il·lustratius, com usos energètics. ara el cas de Detroit, la capital mundial de l’automòbil, que no va saber preveure el canvi energètic, o l’explosió de l’“efecte El SEGON PUNT parteix d’una Dubai” com a apoteosi d’un urbanisme que evidència. Les incerteses ja està obsolet, d’una opulència insostenible del cicle “postcrisi” no són simbolitzada pels seus gratacels. Els passatgeres, tal com molts referents del que haurà de ser el segle XXI pretenen, ni acabaran conduint són diferents, i tot just comencen a deixar-se al mateix model de “creixement entreveure. il·limitat”. Al contrari, aquests efectes poden durar bastant de temps i ens portaran a un futur en què els patrons de Un QUART PUNT es basa en desenvolupament seran diferents. una simple deducció. Tenint en El canvi climàtic i la qüestió energètica compte aquest escenari global, resultaran determinants. Alguns països el transport i l’aviació es veuran amb necessitats energètiques creixents afectats cada cop més per ensopegaran, per sortir de la crisi, amb el restriccions, tant ambientals problema de l’encariment dels combustibles. com energètiques. La forma de És previsible que la resolució de les seves viatjar en el futur serà diferent, i per tant el dificultats econòmiques quedi estrangulada mercat turístic també canviarà. per l’alça dels preus del petroli. Els temps El transport constitueix el segon generador en què era més barat volar a Londres que d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. pagar el taxi a l’aeroport s’estan acabant. És, per tant, un dels principals objectius dels Caldrà comprar, menjar i viatjar de manera programes internacionals de control climàtic. més intel·ligent. L’energia ens costarà molt Quan es produeixi l’augment del preu del més cara. Caldrà gastar menys i aprofitar-la cru, el sector aeronàutic –que fins ara ha millor. viscut una gran expansió– es trobarà davant d’una situació de complexitat enorme. No es podran mantenir les condicions, preus i fluxos actuals dels viatges amb avió, ni 74 74
  • 73. tampoc no es podrà mantenir la immensa El SISè PUNT ens afecta majoria de l’engranatge turístic que es directament. El turisme de fonamenta en aquest tipus de transport. litoral com el de la Platja de Palma ha d’assumir el final de l’era del creixement il·limitat. CINQUè PUNT: el turisme es El desbordament de la biocapacitat del veurà afectat indefectiblement sistema costaner i l’ajustament de preus per aquest canvi d’època i de a la baixa ho determinaran d’aquesta sistema. Passarà el mateix amb la manera. Els estudis indiquen que, més enllà totalitat de les activitats econòmiques en de la crisi, els paràmetres econòmics clau les quals el preu del petroli pugui incidir. En (l’impacte econòmic, les pernoctacions o aquests moments el turisme mou, allotja i la despesa mitjana diària) s’han alentit subministra serveis de vacances a uns 900 o estan estancats des de finals del segle milions de turistes a tot el món. Un sector XX. Al mateix temps, el grau de satisfacció tan calat haurà de reposicionar-se a la força dels nostres clients s’esquerda davant el davant els canvis que s’acosten. deteriorament i la pèrdua d’atractiu de les Això significa, per exemple, un retrocés en destinacions. la tendència a l’alça dels viatges low cost, més regulació sobre les emissions causades Aquest diagnòstic resulta especialment greu pel trànsit aeri per qüestions climàtiques, en el cas de la Platja de Palma: un entorn canvis en els hàbits de vida consumistes cultural i paisatgístic excepcional, però amb que inclouen les vacances anuals i una nova una incidència previsible del canvi climàtic vivència, ja que si un viatge llarg surt més a mitjà termini. Una oferta predominantment car es buscaran destinacions més properes, massiva, barata i centrada en el “sol i platja” però que a canvi proporcionin un bagatge que desborda la capacitat d’acollida del d’experiències més intens. sistema. Un excés de places de qualitat insuficient. Bones connexions, però al mateix temps una dependència quasi total del sistema aeri massiu i barat. I, finalment, amb un sector empresarial líder en el seu camp que sorprenentment coexisteix amb un dèficit important d’estratègies d’innovació i adaptació als nous temps. L’aposta de futur s’ha de basar necessàriament en la revaloració i un reposicionament integral, de manera coherent amb els reptes i els canvis històrics que hem vist abans. Però com es fa, això? 75 75
  • 74. ELS INSTRUMENTS banda, el Pla de reconversió urbanística DEL CANvI defineix l’estructura, la classificació i la qualificació del sòl, així com els sistemes La política de revaloració integral de la naturals, l’ordenació de l’edificació, les Platja de Palma parteix d’un principi infraestructures i els sistemes de gestió. estratègic: recuperar valor, competitivitat, atractiu i sostenibilitat per a la zona. Per Com s’articula quelcom tan complex com assolir aquesta fita es posen en marxa el Pla d’Acció Integral de la Platja de diferents instruments de planificació, que Palma? La resposta es resumeix en la figura seran els que abordaran els plans múltiples del triangle. A la cúspide hi ha la meta: són d’un projecte que resulta molt complex. El els objectius generals de l’Estratègia de conjunt està integrat en l’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma. revaloració de la Platja de Palma i consta En un segon nivell hi trobem les 7 d’un instrument estratègic i uns altres dos estratègies o grans línies d’acció, que al seu d’urbanístics. torn es concreten en 30 objectius. L’instrument estratègic és el Pla d’Acció Baixem un altre esglaó i trobem el nivell Integral. Aquí s’inclouen les fites, les següent de concreció. En total són 29 estratègies i els continguts, dins un programes que defineixen grans camps document transdisciplinari que estableix d’acció i 97 accions operatives que suposen un plantejament estratègic. Conté els la forma pràctica d’aconseguir-los. programes i les accions que permeten Finalment, a la base del triangle hi podem assolir els objectius previstos, així com un veure un sistema de 28 indicadors que sistema d’indicadors destinat a avaluar-los a asseguren el sistema d’avaluació i seguiment través del temps. de tots els elements anteriors. Aquesta és l’arquitectura del Pla d’Acció Com que en aquest procés hi participen Integral, que podem veure a continuació, diferents actors institucionals, socials, esglaó per esglaó. públics i privats, el Pla d’Acció Integral busca les compatibilitats i sinergies entre aquests actors. Aquests elements diferents 1 META es regeixen per una gestió conjunta o “governança”. D’aquesta manera s’imbriquen 7 ESTRATÈGIES 30 OBJECTIUS els camps econòmic, turístic, ambiental, social, urbanístic i tecnològic en una visió 29 PROGRAMES central, sempre amb l’objectiu de garantir un 98 ACCIONS valor econòmic més gran, la millora de les condicions socials i la reducció de la càrrega 29 INDICADORS ecològica, tant local com global. Pel que fa al camp urbanístic s’utilitzen dos instruments. El Master Plan aporta una visió general de futur, a partir de la qual es desenvolupen els plans i els projectes legals que s’han d’anar generant a la zona. D’altra 76 76
  • 75. LES METES i de la platja, proximitat a l’aeroport i a la ciutat de Palma, possibilitat de revalorar el Els moments històrics de canvi són cruïlles seu entorn urbà i natural i capacitat per a difícils. Els que aconsegueixen avançar generar atractius turístics nous. És a dir, el ho fan fixant-se més en allò que neix que punt de partida adient per a evolucionar dirigint la mirada cap allò que desapareix; cap a una excel·lència integral. Això significa llegint la pàgina que s’obre i no la que es valors mediterranis renovats, condicions tanca. ambientals exemplars, capacitat per a atreure un nou tipus de turisme, evolució cap Amb aquesta filosofia, el Pla d’Acció Integral a menys nombre de clients de més qualitat, parteix d’un objectiu molt clar: impulsar una una temporada més prolongada i menys revaloració general de la Platja de Palma que dependència del transport de baix cost. sigui capaç d’estimular, en aquest moment de canvi global, un nou cicle basat en la Es tracta d’aconseguir que la marca Platja innovació, la prosperitat i la sostenibilitat. de Palma sigui un referent del turisme Es tracta, per tant, d’una aposta de futur, i mediterrani del segle XXI. no d’un conjunt de mesures pal·liatives. La Un projecte d’aquestes característiques primera projecció ha de ser el compromís suposa una integralitat necessària, ja que els d’oferir als empresaris, treballadors sectors afectats són múltiples i interaccionen i població de la Platja de Palma una entre ells. Cal generar un cicle de prosperitat alternativa molt ambiciosa, capaç de socioeconòmica a la zona, ser un espai vital ser posada en pràctica com una realitat. i interessant, millorar la qualitat de vida i el La segona projecció serà facilitar noves treball de la població local, rehabilitar l’espai lògiques, criteris i propostes que serveixin urbà edificat, reduir la càrrega ecològica, per a reformular el futur del maltret litoral posar-se a l’avantguarda de la innovació mediterrani espanyol. tecnològica i, sobretot, habilitar una capacitat de gestió o governança potent per En aquest procés hi ha una sèrie articular el lideratge públic, la concertació d’oportunitats i condicions d’èxit que empresarial i la participació social. cal tenir en compte. Tot i que l’oferta de L’abast real de la revaloració integral de la Platja de Palma pateix una pèrdua de la Platja de Palma depèn de factors com valor estratègic, d’altra banda compta ara comptar amb un bon projecte a llarg amb unes condicions excepcionals per a termini, que sigui molt ambiciós, aconseguir reposicionar-se. Cal acceptar l’esgotament un compromís i lideratge institucional forts, i les tendències de declivi que hi ha en comptar amb suport social i empresarial i aquests moments. Cal ser conscients disposar del millor talent empresarial per que una supervivència del model actual portar endavant el projecte. només es podria basar en reajustaments continuats a la baixa de qualitat i preu, fins arribar a cotes que podrien arribar a ser insuportables. Com a resposta a això, es tracta de capitalitzar els potents factors geogràfics i d’èxit: clima excel·lent, qualitat de la badia 77 77
  • 76. SET ESTRATèGIES la funció dels ecosistemes litorals, terrestres i marins. A partir de les metes, el Pla d’Acció Integral – Gestionar de manera sostenible les defineix set estratègies o línies de força i dinàmiques naturals i antròpiques de els objectius en els quals es concreten. Els la platja. criteris de base per a traçar les estratègies – Millorar la qualitat integral de les aigües i els objectius han estat els següents: subterrànies, terrestres i marines, així que siguin prou suficients per abordar la com preveure la variació futura del globalitat del projecte, que siguin coherents sistema natural. amb el fons del projecte, i una visió – Establir i implementar mesures perquè integrada capaç de produir sinergies entre els ecosistemes urbans siguin les diferents línies de treball. sostenibles. La primera estratègia fa La tercera estratègia conté les referència a l’activitat turística i línies d’actuació referents a té com a objectius els següents: l’aspecte social i laboral. Els seus – Implementar un projecte turístic objectius són els següents: innovador, sostenible i d’èxit. – Millorar l’oferta i la qualitat de l’ocupació – Revalorar l’espai i les instal·lacions a la Platja de Palma. turístiques en clau mediterrània. – Enfortir la cohesió social i la sensibilitat – Atreure una demanda de més valor que comunitària en relació amb les suposi una temporada més prolongada estratègies de canvi. i amb menys dependència del transport – Renovar el teixit productiu de les petites i massiu i barat. mitjanes empreses. – Crear una nova oferta de valor afegit gràcies a la relació privilegiada amb la Una quarta estratègia fa badia, la ciutat de Palma i el conjunt de referència a la revaloració del l’illa. sistema territorial urbà, tenint en – Posar en marxa els recursos i els compte la connexió amb la badia, la ciutat processos clau per a un projecte turístic de Palma i la resta de l’illa. Els objectius són molt ambiciós. els següents: – Revalorar i rehabilitar el sistema urbà La segona estratègia té a i el paisatge en clau sostenible i veure amb les condicions mediterrània sense que es produeixin mediambientals. Amb la col·laboració nous creixements. de l’IMEDEA es proposen els objectius – Potenciar l’atractiu urbà tot diversificant següents: les experiències urbanes i turístiques. – Establir les recomanacions generals – Crear una xarxa potent de peces d’adaptació i resiliència (terme que simbòliques que revalorin el sistema significa la capacitat de superar un urbà. problema per seguir projectant el futur) de la Platja de Palma davant del canvi climàtic. – Conservar la biodiversitat i recuperar 78 78
  • 77. A la cinquena estratègia es Internet i als serveis públics. recullen les directrius per a – Optimitzar la gestió i aprofitar al màxim els reduir la càrrega ecològica tant a serveis disponibles. nivell local com global. Els seus objectius són els següents: Finalment, la setena estratègia es – Plantejar un escenari final que sigui basa en un concepte de creació “neutral en carboni”, gràcies a les recent, com és la governança. energies renovables. Aquest terme s’aplica per designar la qualitat, – Millorar la qualitat del cicle de l’aigua, l’eficàcia i la bona orientació en l’acció reduir-ne el consum, garantir-ne conjunta entre institucions i societat civil. Per la qualitat i retornar-la al medi en aquest motiu s’entén el suport estratègic d’un les mateixes condicions que tenia front comú institucional, polític, empresarial inicialment. i social al procés de reforma. I tot això unit a – Reduir la generació de residus urbans. una gestió operativa potent. En aquesta línia, Maximitzar-ne la revaloració i plantejar el els objectius són els següents: “0 residus a l’abocador”. – Portar a terme un pacte institucional i – Reduir el nivell de sorolls i ajustar social que doni estabilitat i força al l’impacte sònic de l’aeroport als límits projecte. legals establerts. – Implantar un sistema de gestió i avaluació – Realitzar la rehabilitació de tota l’edificació transparent. turística i residencial. Revalorar-la i – Impulsar un ampli procés participatiu reduir-ne la càrrega ambiental, així com amb els diferents actors públics i privats el nombre de places turístiques. implicats en el projecte. – Millorar la mobilitat tot garantint l’accessibilitat. Es contempla la Per portar a la realitat les estratègies i els disminució sensible del trànsit amb un objectius es posen en marxa 29 programes. escenari final de “balanç 0 en carboni” Són visions que inclouen els diferents camps pel que fa als desplaçaments locals. d’acció: la posició turística, el canvi climàtic o els sistemes naturals, la qualitat de vida i La sisena estratègia es basa l’ocupació, l’entorn urbà i turístic, els serveis en la utilització dels avenços urbans, l’educació i la mobilitat, els serveis de tecnològics per millorar el nivell de vida tecnologies de la comunicació i la governança de residents i turistes a la Platja de Palma. Els o gestió conjunta. El total d’aquests programes seus objectius són els següents: es concreta en 98 accions operatives. Aquest – Dotar la zona d’infraestructura tecnològica tercer nivell del triangle estratègic s’ha de i de comunicació, de manera que concebre com un “full de ruta”, no com una actuï com un al·licient i un factor de sèrie tancada. Aquí els criteris han estat la revaloració. coherència amb la filosofia de fons de la – Facilitar aquells serveis avançats que reforma, la compacitat que permet abordar ajudin a la competitivitat i la productivitat camps comprensibles i coherents i la creació de les empreses. de sinergies amb els altres objectius i – Construir una xarxa potent de serveis estratègies del pla. orientats al turista. – Facilitar al ciutadà l’accés integral a 79 79
  • 78. LES ACCIONS MÉS capaços de generar noves experiències IMMEDIATES turístiques. S’utilitza el símil de les catedrals medievals perquè, com El procés de la reforma, per la seva amplitud aquestes construccions, generen un de continguts, s’ha de concebre com un pla urbanisme propi al seu voltant. De procés de llarg recorregut. Es treballa amb la mateixa manera, aquests centres quatre projeccions temporals: immediata turístics confereixen un valor afegit molt (abans de 2012), a curt termini (2015), a especial a la zona on es creen. mig termini (2020) i a llarg termini (més – El compromís d’inversions privades enllà de 2020). importants, com ara nous El Pla d’Acció Integral contempla una sèrie desenvolupaments hotelers de d’accions immediates. En un primer moment referència internacional i la construcció s’han d’aconseguir els pactes institucionals d’un gran centre comercial. i socials que proporcionin estabilitat al – L’inici de la rehabilitació urbana de deu projecte. S’hauran d’aprovar les lleis i els illes. plans corresponents, i s’haurà de crear un – La presentació de cinc passejos i òrgan de gestió i una xarxa social. itineraris en l’entorn de la Platja de Palma. A més, en aquesta primera fase tindran lloc – La construcció d’un passeig fins al Cap les actuacions següents: Enderrocat. – Esponjament dels primers edificis per a – La presentació i posada en funcionament iniciar la reurbanització. del pla de seguretat, així com del pla – Posada en marxa de dos concursos d’ocupació i formació específica de la d’arquitectes de prestigi internacional Platja de Palma. per a elaborar els projectes de noves “catedrals” o grans equipaments West8 80 80
  • 79. SIS GRANS CENTRES TEMÀTICS O “CATEDRALS” Una part important de la captació d’un nou turisme es basa en la creació de grans centres temàtics. El desenvolupament d’una faceta determinada actua com a atractiu per a possibles visitants que comparteixin aquesta activitat o afició. El projecte contempla els centres temàtics següents: – El centre mediterrani. Un reflex de l’arquitectura mediterrània tradicional, un centre de promoció de la cultura popular i, al mateix temps, seu internacional d’un centre d’estudis, exploració i afició al món oceanogràfic. – L’hotel més “bio” del món. Un establiment que desenvolupa tota una sèrie d’atractius per a la clientela basats en la sostenibilitat. – El centre de benestar. Una reunió d’establiments de benestar, spa, medicina preventiva i tractaments antienvelliment pionera a Europa. – El centre esportiu. Unes instal·lacions que permetran a esportistes i clubs esportius practicar estades i programes especials. – El Palau de la Dansa, la Música i els Espectacles. Servirà de punt neuràlgic per a la concentració de grans espectacles d’entreteniment i esdeveniments culturals. – L’hotel del Cap Enderrocat. Un espai d’estada i diversió d’alt nivell amb mirador a la badia de Palma, tipologia de parador i amb tres restaurants mediterranis per aprofitar l’antic emplaçament militar. 81 81
  • 80. HORITzÓ 2015 Paral·lelament, a la segona línia d’aquestes mateixes zones es desenvoluparan El Pla d’Acció Integral també contempla una programes de rehabilitació residencial i etapa de revaloració integral a curt termini, turística. L’objectiu és aprofitar la influència és a dir, centrada en l’any 2015. Aquesta dels “espais tractors” per portar a terme la fase ha de servir com a mostra del canvi i seva revaloració. del nou posicionament turístic de la Platja Quan utilitza el terme rehabilitació el Pla de Palma. Al mateix temps, té una funció d’Acció Integral fa referència a una acció d’actuar com a punta de llança per a l’etapa integral. És a dir, que afecta edificis turístics següent, situada cinc anys després. i residencials, així com els serveis urbans Per a 2015 s’estableix, per exemple, la adscrits a aquests edificis. També s’ha creació de tres dels anomenats “espais calculat una reducció del 50% dels impactes tractors”. L’objectiu és que, d’aquesta climàtics i ambientals, així com del nombre manera, la Platja de Palma es vegi de places turístiques. impulsada des de les seves tres zones clau. TRES GRANS ESPAIS PER AL CANvI Els tres espais que actuaran com a força motriu o tractora per a impulsar el canvi de la Platja de Palma són els següents: – Las Maravillas-La Porciúncula. És l’eix principal a causa de la seva centralitat, popularitat i importància turística. Aquí es concentren una sèrie d’activitats transformadores com a espais urbans i naturals relacionats amb un parc de l’aigua i un jardí botànic; un front marítim, nous hotels de categoria i algun dels centres d’activitats o “catedrals”, com ara el centre esportiu o el centre de benestar. – Can Pastilla-Ses Fontanelles. La zona compta amb un caràcter turístic i residencial, una façana excel·lent al mar i un port esportiu. Ha de servir com a “porta d’entrada” a la zona per la seva proximitat a l’aeroport. També és l’enllaç amb la ciutat de Palma. Els seus centres d’interès es troben a l’espai natural de Ses Fontanelles, l’Aquàrium ja existent, un nou centre comercial i una zona hotelera amb capacitat per a acollir noves instal·lacions. – S’Arenal. Aquesta zona, que correspon als municipis de Palma i Llucmajor, es concep com una peça d’arrencada de la revaloració del sud-est de la Platja de Palma. Per generar interès es portarà a terme el Jardí del Torrent des Jueus, a la desembocadura d’aquest torrent. També està prevista la remodelació de la marina pel costat de la platja per crear una zona de lleure i restauració. La façana marítima es rehabilitarà amb la creació d’un front comercial entre el Torrent des Jueus i el port esportiu. 82 82
  • 81. REHABILITACIÓ INTEGRAL DE 2.290 HABITATGES En relació amb la governança, durant aquesta L’objectiu del programa de rehabilitació es planteja en dues fase té importància especial fases. La primera, de tres anys, suposa rehabilitar íntegrament la implantació del nou 118 edificis en 10 illes. Es tracta d’un total d’uns 600 habitatges model turístic i de la gestió situats a Can Pastilla i S’Arenal. Servirà d’experiència pilot per a general. Al mateix temps es un procés posterior, que es concreta en un termini de dos anys, consoliden les relacions amb de manera que quan finalitzi s’hagin rehabilitat els 2.290 les institucions i la societat habitatges previstos. civil, així com la participació Aquesta rehabilitació tindrà lloc a partir de convenis voluntaris dels actors socials. amb els propietaris dels habitatges afectats. Per a aquesta acció Les inversions més es compta amb la col·laboració del Ministeri d’Habitatge, la importants en aquest Conselleria d’Habitatge del Govern Balear i el Consorci de la Platja moment es destinen a de Palma. programes i accions que tracten de l’entorn urbà i turístic (un 44% del total). El En aquest mateix moment de la reforma segueix el total destinat a les edificacions, es posen en marxa accions que incideixen tant turístiques com residencials, sumades en els sistemes naturals, el metabolisme a les millores en mobilitat (un 36%). Els urbà (emissions de CO2, consum d’aigua, serveis urbans tenen assignat un 8% del generació de residus i soroll), així com en la pressupost. mobilitat local. Aquestes xifres reflecteixen l’esforç inversor en l’obtenció d’un nou valor turístic. REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA ECOLÒGICA L’horitzó 2015 inclou els primers projectes A PARTIR DE 2015, UN 43% MÉS d’implantació d’energies renovables. Això suposarà D’OCUPACIÓ una reducció del 19% en les emissions de CO2. Al mateix temps es disminuirà la generació de residus Dins d’aquesta mateixa fase centrada en un 20%. El consum d’aigua potable s’economitzarà en el 2015, les dades relatives al camp en un 29%. I pel que fa a l’augment del transport laboral i social ja resulten rellevants. La públic davant del privat, l’índex previst és del 25%. mitjana anual d’ocupació a la Platja de Palma augmenta un 43%. La formació i la qualificació professional assoleixen un índex més gran, que se situa en un 67% més. Pel que fa al terreny de la cultura cívica i la millora en el nivell de satisfacció del resident, es calcula un augment del 33%. 83 83
  • 82. HORITzÓ 2020 haurà assolit la reforma de 21.500 places turístiques, pràcticament la meitat de Dins d’aquesta reforma integral, la data de les existents actualment. Aquest total es l’any 2020 suposa la consolidació d’accions transformarà en 10.750 noves places ja implantades, i un nou pas en la dinàmica certificades convenientment. de transformació de la Platja de Palma. Així, el 2020 els tres “espais tractors” de Can En l’àmbit residencial, l’any 2020 s’assolirà Pastilla, Les Meravelles i S’Arenal completen la xifra de 7.600 habitatges rehabilitats la seva consolidació. S’acaben els accessos (5.300 d’aquests habitatges en aquest des de l’autovia, al mateix temps que es període 2016-2020). millora la seva interconnexió a la segona i El compliment de metes també resulta tercera línia litoral. El tramvia arriba fins a significatiu en el camp mediambiental. El S’Arenal i d’aquesta manera s’enforteixen 2020 s’aconseguirà el nivell de reducció encara més els seus centres d’interès d’emissions climàtiques establert en el turístic. compromís de la Unió Europea. S’assolirà Els grans atractius o “catedrals” es un percentatge del 50% pel que fa a completen amb un element nou: l’hotel la implantació d’energies renovables i més “bio” del món. S’acaben equipaments xarxes intel·ligents, així com en la reducció com ara el Palau de la Dansa, la Música d’emissions de CO2. La disminució en i els Espectacles o la zona natural de producció de residus se situarà en el 30%. Ses Fontanelles. També és el moment de La millora en l’aprofitament de l’aigua finalitzar la primera part de la reforma i el potable assolirà el 43%. I la millora en la condicionament del Torrent des Jueus. El distribució modal a favor del transport públic front marítim s’articula amb la finalització suposarà un 50%. del passeig. Pel que fa a la rehabilitació urbanística, es En les inversions previstes per a l’etapa de desplega en tota la seva amplitud. Entre rehabilitació integral 2020, les partides 2016 i 2020 s’haurà actuat sobre 8.600 més importants són les relacionades amb places, de manera que el còmput acumulat els programes i les accions que tracten de IDOM 84 84
  • 83. l’edificació tant turística com residencial, UN 78% MÉS D’OCUPACIÓ A PARTIR DE unides a les millores de mobilitat (42%). 2020 A aquestes partides els segueixen els fons destinats a la millora de l’entorn urbà i El sector social i laboral també acusa la turístic (38%), mentre que es destina un 9% progressió en la reforma integral de la Platja als serveis urbans. de Palma. Per a aquest horitzó de 2020 es Dins del llarg procés de la rehabilitació preveu un 78% més de mitjana d’ocupació integral, en aquesta fase es posa èmfasi anual, una xifra molt significativa a la en l’allotjament i els serveis turístics. qual s’uneix ni més ni menys que un 89% Després d’inversions anteriors per canviar d’augment en la formació i qualificació el signe turístic de la zona i resoldre els professional. Pel que fa a la cultura cívica seus problemes socials i mediambientals, i la millora en la satisfacció del resident, en aquest moment l’esforç es concentra a s’assolirà un 66% més. consolidar el reposicionament turístic de la Si tenim en compte que es calcula un Platja de Palma. 100% en aquests indicadors per al final Es tracta de convertir-la de manera definitiva del procés, ens podem adonar de la gran en una destinació líder per la seva innovació. progressió realitzada. El 2020 s’estarà realment molt a prop de complir els objectius de la rehabilitació integral de la Platja de Palma. 85 85
  • 84. Comparini Asociados 86 86
  • 85. Epíleg Des de les primeres sensacions de paradís, I una cosa que també és molt important. dunes i horitzó fins aquest segle XXI, la Platja L’acord entre institucions i societat civil, per de Palma ha viscut una gran transformació. sobre dels avatars electorals, no només Però en aquesta darrera fase, el procés de garanteix l’èxit del projecte, sinó que reforça canvi s’ha realitzat d’una manera coherent la idea que la societat mallorquina és amb aquesta funció anímica, sensorial, que conscient de la importància d’un turisme va fer néixer el turisme com a adient al nou temps. I en aquest tema, més fenomen social. enllà de les idees i les diferències, tots són capaços d’encarar un mateix objectiu. El carreró sense sortida d’una època condicionada per factors com ara el L’experiència de la Platja de Palma està malbaratament energètic, el creixement destinada a exemplificar la manera com es urbanístic sense fi i la quantitat abans que pot canviar el destí d’un lloc turístic. Des del la qualitat ha estat substituït per una nova punt tècnic, des de les accions concretes i via. Un replantejament a fons, tot encarant també des de l’impuls social. els desafiaments del nou cicle històric que Com un missatge, aquesta meta de futur tot just comença. I, sobretot, la recerca es concreta amb les mateixes imatges d’una satisfacció interna en l’experiència del simbòliques dels orígens. turisme, ja sigui per la qualitat de l’entorn Horitzó lluminós, paisatge, plenitud interior. paisatgístic o per les sensacions que pot experimentar el visitant. Entre aquestes experiències també hi ha la de saber que es troba en una destinació justa socialment i sostenible mediambientalment. 87 87