Entrevista Diari el Punt 10/11/09
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Entrevista Diari el Punt 10/11/09

on

  • 644 views

L'origen d'aquesta petita entitat, que aplega una dotzena de persones, es troba al 2005, quan un grup d'estudiants d'economia i administració d'empreses de la UPF constaten la pobra presència del ...

L'origen d'aquesta petita entitat, que aplega una dotzena de persones, es troba al 2005, quan un grup d'estudiants d'economia i administració d'empreses de la UPF constaten la pobra presència del català a la docència i en conjunt en aquesta universitat. La nostra llengua està molt lluny de ser normal en l'àmbit universitari. Ho avalen les dades: a la demarcació de Barcelona, un 60% dels materials complementaris a les classes són en castellà

Statistics

Views

Total Views
644
Views on SlideShare
476
Embed Views
168

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 168

http://pucatala.wordpress.com 156
http://www.puc.cat 12

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Entrevista Diari el Punt 10/11/09 Entrevista Diari el Punt 10/11/09 Document Transcript

  • EL PUNT | Dimarts, 10 de novembre del 2009 P U N T D E V I S TA 15 l’entrevista | ANDREU MAS plaça major «El català a la Universitat Pompeu AGNÈS RUSSIÑOL I AMAT (*) Per un canvi de Fabra està en un clar retrocés» model econòmic Q Roger Melcior uè ha fet fins ara la PUC? –«Ens hem preocupat per fer entendre als professors es- trangers que calia que fessin la docèn- PRESIDENT DE LA professors que vénen de fora no ente- nen el català. Per tant, el que proposa el PAM queda en paper mullat.» –S’han trobat professors reticents J a fa mesos que es parla d’una crisi econòmica global. Cada dia en ve- iem mostres en la nostra vida més quotidiana o als mitjans de comunicació. Una crisi que ha servit també per posar de cia en català; hem editat guies reco- PLATAFORMA a fer servir el català? manifest tota una sèrie de problemàtiques llint la realitat sociolingüística de la UNIVERSITÀRIA PEL –«No expressen la seva resistència anteriors, com l’ambiental o la social, que universitat; hem promogut un major explícitament, és més una qüestió im- obliguen a repensar el sistema. És en ús social del català a la universitat i CATALÀ (PUC) plícita, et fan repetir la pregunta di- aquest context que més de 130 joves cata- hem vetllat pel compliment del Pla verses vegades si la fas en català i lans/es, valencians/es i de les Illes hem d’Acció pel Multilingüisme a la UPF, Roger Melcior té 20 anys i diuen que no t’entenen. El Pla Bolo- afrontat el repte de reflexionar sobre les entre moltes altres coses.» estudia ciències polítiques i nya ho agreuja perquè s’incrementen causes, però sobretot de buscar-hi possi- –Hi ha plataformes com les seves de l’administració a la els seminaris en grups reduïts impar- bles solucions. Sota el lema Crisi i canvi en altres universitats? Universitat Pompeu Fabra. tits per professors estrangers amb en el model econòmic actual s’ha dut a –«Actualment, que es dediquin ex- Des d’aquest àmbit defensa mancances en competència lingüísti- terme a Sant Feliu de Guíxols l’onzena clusivament a la promoció i protecció ca, sobretot en català, però també en trobada Triangle Jove, amb representants de la llengua, no. Les associacions la promoció del català i ho fa castellà.» d’entitats juvenils del Consell Nacional d’estudiants tenen, però, com a un mitjançant la Plataforma –La situació del català a la UPF de la Joventut de Catalunya, del Consell dels temes centrals la promoció del Unitària pel Català. està en retrocés? de la Joventut de la Comunitat Valencia- català. Possiblement som un cas únic, na i del Consell de la Joventut de les Illes perquè la Pompeu és la universitat on Balears. el català està més maltractat.» Som joves i patim molt la crisi, però no –Per què està tan malament la si- només ens en lamentem. Som entitats tuació del català a la UPF? compromeses amb el nostre entorn i ho –«A la UB i a la UAB la mitjana de volem continuar sent. Volem anar cap a classes en català és del 60% i a Giro- una economia amb responsabilitat social na supera el 80%, mentre que a la i ambiental, basada en el cooperativisme i UPF és del 52,4%. A la Pompeu s’ha apostat per la internacionalització, tot renunciant a la llengua catalana. Hi ha un Pla d’Acció pel Multilingüisme, el Cal un gir urgent que PAM, que hauria de vetllar per la cada cop volen més veus llengua, però a l’hora d’aplicar-lo per- judica el català. No s’exigeix prou competència lingüística al professo- rat. El català ha perdut terreny en fa- no en el lucre. Volem transparència polí- vor del castellà.» tica, democratització de les relacions la- Foto:QUIM PUIG. –A què atribueixen aquesta pèr- borals. Volem, en definitiva, una societat dua en favor del castellà? del benestar. No cal inventar massa coses. –«És una aposta més aviat política. Com sempre, la participació col·lectiva i En primer lloc, perquè no respon a la la implicació en l’entorn són garantia de realitat sociolingüística de la UPF. progrés i de defensa de drets, l’associa- Aquesta clara aposta pel castellà Roger Melcior és –«El català a la Pompeu està en un cionisme és formació i la formació, crei- s’evidencia en la política estratègica clar retrocés i les xifres ho avalen. El xement. Per fer possible aquest canvi de de contractació de professorat, que membre de la català no arriba a usar-se ni en un model instem les administracions que mai no té en compte el coneixement Plataforma Universitària 50% a dret, per exemple.» promoguin polítiques laborals que eradi- del català. Això comporta que la pel Català, que es va –Davant d’aquesta situació què quin l’economia submergida i la contra- Pompeu contracti molt professorat es- poden fer els estudiants? ctació precària; l’afavoriment de nous ja- tranger per fer docència en castellà. A crear al 2005 quan un –«Demanar que es compleixi el ciments d’ocupació vinculats a les ener- aquests nous professors no se’ls de- grup d’estudiants PAM, i en cas que no es compleixi re- gies renovables, les noves tecnologies i la mana fer cap curs de català ni se’ls in- córrer al Serveis d’Intermediació per recerca; que es fomenti el lloguer i es li- centiva a fer la docència en aquesta d’economia i la Llengua, que és una eina per solu- miti el preu de l’habitatge; que es garan- llengua. A més, el rectorat està apos- administració cionar aquests conflictes. Això i de- teixi educació i sanitat públiques i de qua- tant per duplicar els estudiants provi- d’empreses de la UPF manar a la Generalitat que, mitjançant litat. En l’àmbit financer és bàsic el con- nents de l’Estat espanyol.» decret de govern, desplegui l’article trol i democratització del sistema; la –El problema, doncs, és a les dues constaten la pobra 6.4 de la Llei d’Universitats de Cata- compra pública responsable, la potencia- bandes. presència de l’idioma a lunya, que estableix quina ha de ser la ció de la banca ètica. A nivell productiu –«Sí. Ara hi ha en vigor fins al la docència. La nostra competència lingüística del professo- proposem emprar totes les eines governa- 2013 el PAM, que és un pla que reco- rat.» mentals per evitar deslocalitzacions neix el català com a llengua pròpia de llengua està molt lluny –Els alumnes recorren al Servei d’empreses i fer més partícips els sindi- la universitat i que contempla l’ús del de ser normal en l’àmbit d’Intermediació Lingüística o s’han cats en la presa de decisions. També cal castellà i l’anglès. En principi tothom resignat? legislar d’una manera més estricta en ma- hauria de tenir un domini dels tres universitari. Ho avalen –«La majoria s’adapta a les imposi- tèria mediambiental, afavorir els criteris idiomes i això permetria als docents les dades: a la cions lingüístiques del professorat, de proximitat i traçabilitat en les rela- fer les classes en la llengua que vul- demarcació de normalment no favorables al català. cions comercials, fer obligatòria la petja- guin i als estudiants expressar-se a Els més conscienciats dels seus drets i da ecològica en l’etiquetatge dels pro- l’aula també en la llengua que els si- Barcelona, un 60% dels actius en la política universitària són ductes. Sabem que canviar de model no gui més còmoda. El mestre, abans materials els que reclamen.» és fàcil, però es tracta d’un gir urgent, que que comenci el curs, ha d’anunciar en complementaris a les –Els materials també deuen estar cada cop demanen més veus. Nosaltres quina llengua farà les classes i aques- en castellà? continuarem treballant per la millora de ta decisió és vinculant, ningú no pot classes són en castellà –«Els materials majoritàriament es- les condicions de vida dels joves dels Pa- demanar que s’imparteixin les classes tan en castellà i anglès, fins i tot en ïsos Catalans. en un idioma diferent. A la pràctica, les classes que es fan en català.» la llengua de docència no sempre és (*) Presidenta del Consell Nacional de la Joven- tut de Catalunya (CNJC) la que s’anuncia, o es canvien mestres La versió llarga de l’entrevista es pot a última hora. A més, la majoria dels llegir a www.elpunt.cat