Your SlideShare is downloading. ×
Organització política i territorial d'Espanya i Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Organització política i territorial d'Espanya i Catalunya

11,312
views

Published on

Temes 15 i 16 del temari de Geografia de 2n de Batxillerat

Temes 15 i 16 del temari de Geografia de 2n de Batxillerat

Published in: Education, Travel

0 Comments
7 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
11,312
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
7
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ORGANITZACIÓ POLÍTICAI TERRITORIAL D’ESPANYA I CATALUNYA Geografia 2n de Batxillerat Col·legi Lleó XIII
  • 2. Espanya en el context mundial Espanya en el context europeu Balanç de l’adhesió espanyola a la UE Catalunya en el context de la UEOrganització territorial de l’estat espanyol Formes de govern: la democràciaOrganització politicoadministrativa de CAT
  • 3. Espanya en el context mundial País multilingüe, amb unagran riquesa cultural. Amb el Amb 46 milions castellà amb molta El 51è país d’habitants. presència al món. Llengua en extensió del món. Volum considerable de cooficial a la UE i oficial a població. l’ONU. Índex de Un país que forma part dels desenvolupament països més desenvolupats Un país amb un bon 0.949 del món i, com a membre de la UE, un dels més nivell de benestar. 16è en el rànquing poderosos del planeta. mundial.
  • 4. Espanya en el context europeuEntre el 1939 i el 1959 Accedeix a l’ONU Accedeix a la UE i aqueda aïllada del món al 1955 l’OTAN al 1986. per la dictadura.Forma part de la OCDE (org. cooperació i desevol. PIB- 101,7 l’any 2008 Amb 92h/km2 situació Econòmic), el FMI (fons Taxa d’atur 21,29%, el monetari int.) i OMC (org. intermèdia a la UE. doble de la UE. (2011) Mundial de comerç)
  • 5. Balanç de l’adhesió espanyola a la UE
  • 6. Balanç de l’adhesió espanyola a la UEDesprés de més de 20 Zona UE: zona Des del ‘86 Esp. ha rebutanys d’adhesió, SP es preferent fons de la UE per valor troba en plena del 0,8% del seu PIB Exportacions a UE: 70% integració a la UE. Importacions de UE: 60% El benestar, la riquesa i la Tema social i econòmic: fons Els fons europeus de capacitat de consum de socials europeus: sanitat, desenvolupament han beneficiat ensenyament i cultural’estat ha augmentat: moltes moltes infraestructures de les (restauració de monumentsempreses i serveis europeus comunitats: aeroports, ports, emblemàtics – Alhambra, s’hi han instal·lat. ciutat de les arts de València.. Liceu...)
  • 7. Iniciatives comunitàriesLa Comissió Europea proposa als estats membres, des de l’any ‘88 iniciatives comunitàries INTERREG LEADER EQUAL URBANCooperació Desenvolupam. Combatre la Regeneració detrasfronterera, sostenible de discriminació barris urbanstransnacional I zones rural i en temes en crisi o eninterregional, foment i laborals situació enper tal reconversió declivid’equilibrar agràriaterritoris (esp. ala perifèria de laUE)
  • 8. Catalunya en el context de la UE Participació de Catalunya a través de: Política comunitàriaAssemblea regional del govern espanyol Quatre motorsde les regions per a Europa Catalunya•Inclou 250 regions •Associació formada per les•Treballa per reforçar la quatre regions mésrepresentació política a la UE dinàmiques del continent:•Promou la cooperació entre Promou activament Baden-Württemberg (Al),regions Llombardia (It), Roine-Alps (Fr) I Catalunya.Comunitat de treball Defensant interessosdels Pirineus (CTP) de les regions Euroregió Pirineus- Moviment Mediterrània•Constituïda al ’83: Andorra,Aquitània, Llenguadoc- regional europeu Cooperativa conjunta delsRosselló, Migdia-Pirineus, governs d’Aragó, Illes Balears,Catalunya, Aragó, País Basc i Participa Catalunya I consells regionalsNavarra. de Llen.-Rosselló I Migdia-•Tracta problemes d’aquesta Pirineuszona. Comité de les regions
  • 9. Polítiques regionals i fons de la UEOBJECTIU: REDUIR LES DIFERÈNCIES ENTRE LES REGIONS EUROPEES. CATALUNYA S’HA BENEFICIAT D’AQUESTS FONS: Fons Estructurals (endarreriments Fons socials I econ.) Cohesió FEDER (per PIB inferiors Fons europeu mitjana 90% EU) Desenvolupament regional CAT FEP Fons FSE europeu Fons social pesca europeu FEADER Fons eu. Agrícola desvol. rural
  • 10. Projecció de Catalunya a la UE A TRAVÉS DE:Institut AgènciaRamon CatalanaLlull Cooperació Delegacións Desenvolupament GeneralitatProjecció Desenvolup.de la pobles ProjeccióCultura mediterranis EconòmicaCatalana Amèrica llatina Àfrica Social subsahariana al món
  • 11. Situació de Catalunya en el context espanyol CARACTERÍSTIQUES: POTENCIALITAT I POSICIÓ ESTRATÈGICA Transformació de Primera destinació Catalunya ha afavoritl’economia del sector turística espanyola, amb al creixement del PIB. secundari al sector el 25% dels arribats a La pobl. Cat. aprox. terciari. Spain. 20% de l’espanyola L’àrea metropolitana de Des de la recuperació de la La resta del sistema urbá de Barcelona + Madrid Generalitat (1979) i el retorn de Catalunya no ha quedat destruït, la democràcia als ajuntamentsencapçalen el sist. Urbà esp. presenta un gran nombre de s’ha millorat molt enÉs la 6è regió metropolitana ciutats mitjanes i petites molt infraestructures i intervencions d’EU. importants en activitat i serveis. urbanístiques.
  • 12. Organització territorial de l’estat espanyol TERRITORI ESTAT“Part de la superfície terrestre, limitada “Unitat politicoadministrativasocialment o política mitjançant independent, establerta en un territorifronteres administratives o barreres delimitat, habitada per una població, isocioculturals, i ocupada per una amb un poder jurídic institucionalitzat”.determinada població”. Els estats constitueixen les unitatsTerritori es relaciona amb territorialitat, bàsiques de l’organització política delque consisteix en lactitud de pertànyer món.a un territori i defensar-lo com a propi,o bé en el control d’un espai sobre el El model d’Estat actual està constituït perqual exerceix l’Estat el seu domini polític tres pilars bàsics:(no hi ha Estat sense territori). el territori, la població i el sistema legal i el jurídic.
  • 13. Organització territorial de l’estat espanyol NACIÓ FRONTERA“Conjunt de persones (poble) amb “Límit entre dues formacionsfonaments ètnics comuns, que parlen la polIticoterritorials o dos estats”.mateixa llengua, amb el mateix context Són essencials.cultural, amb el mateix sistema de vida i El món és un món d’Estats, és un món dehistòria comuna”. fronteres, la frontera permet lexistència deA l’estat la nació hi afegeix la consciència la base física de l’Estat (identifica on exerceixde pertànyer a (lorgull nacional, identitat la sobirania, el seu àmbit administratiu inacional, sentiment nacional). jurídic).Així, el nacionalisme té com a projectepolític un Estat per a una nació. Sempre són productes històrics, tot iRelacionant estat i nació obtenim: relacionar-se amb accidents geogràfics.- Estat nacional (identificació total entre Són el resultat d’un acord o d’unaestat i nació): Islàndia. imposició.- Estat plurinacional (amb minories En geografia cal considerar la seva tipologianacionals identificables): RFRussa morfològica i la seva funcionalitat.- Nacions sense Estat: Kurds.
  • 14. Polítiques dels estats ESTAT UNITARI ESTAT DESCENTRALITZAT(França, Portugal, Txèquia, Finlàndia) (Espanya, Itàlia, Irlanda, Suècia, Regne Unit)La seva forma d’organització és el centralisme. És un model intermedi entre el federal iLacció política / administrativa rau en un l’unitari.govern únic (central).Aquest absorbeix les funcions pròpies dels Existeix un poder d’àmbit nacional a laorganismes locals. capital; a la vegada però, existeixen podersExisteix un únic centre de poder, que actua d’àmbit regional. Aquests, són centres desobre el territori amb els funcionaris. decisió política subsidiària, amb certesNo hi ha unitats menors amb personalitat competències atorgades.pròpia. Daquesta manera, hi ha unitats territorialsAra bé, no hi ha estats unitaris purs ja que sots estatals, políticament autònomes, peròsempre hi ha certa descentralització (p.e. una única sobirania (de l’Estat).ajuntaments).
  • 15. Polítiques dels estats ESTAT FEDERAL CONFEDERACIÓ(R.F. Russa, RFA, EUA, Mèxic) (Confederació Helvètica)Es produeix una repartició del poder entrelestat central i els diversos estats o territoris És un pacte internacional entre Estats, quefederats. crea una unió de caràcter permanent.Això implica l’acord de divisió del poder en dos Sestableixen lligams per regular i coordinarnivells de govern, el de la federació (govern afers comuns.federal) i els dels estats. El principi bàsic és la igualtat de cadascun delsCada autoritat, dins el seu àmbit té plena Estats.sobirania. Cada Estat manté la seva sobirania iEl principal problema és la delimitació de independència.competències, que vénen delimitades per la És un sistema poc utilitzat actualment, en crisiconstitució federal. des del segle XIX. De fet la ConfederacióEl govern federal és sobirà en l’àmbit Helvètica (Suïssa) ara és més aviat un estatinternacional (política exterior, defensa, federal.comerç internacional) i en temes Alguns creuen que sacabarà aplicant a la UE.d’interès comú (política monetària).
  • 16. La jerarquia entre estats LA GEOPOLÍTICA INTENTA EXPLICAR LA COMBINACIÓ DELS ELEMENTS QUE CREEN LA JERARQUIA ENTRE ESTATS: DIVERSOS CONFLICTES DESEQUILIBRIS GEOPOLÍTICSCombinacions entre: Causes: De recursos- Recursos naturals Diversitat cultural. (Àfrica subsahariana).- Grau de desenvolupament A Europa: conflictestecnològic nacionals com Euskadi,- Població, quantitat i grau De qüestions religioses Catalunya, Bretanya,de qualificació (fonamentalisme islàmic). Còrsega, Escòcia, Flandes- Posició geogràfica: i Valònia, Iugoslàvia o Dels problemes fronterers.  Absoluta, coordenades l’ex-URSS). geogràfiques Al món: els xocs entre  Relativa, context De repressions polítiques. israelites i palestins; el socioeconòmic de la problema del poble kurd, zona on es troba. els tàmils, els hutus i els tutsis, els berbers o els talibans...
  • 17. Organització territorial de l’estat espanyol En època Medieval es En època Moderna, creen regnesEls romans van dividir amb la nova dinastia peninsulars, que van el territori en dels Borbons ser units en lèpoca dels províncies. Reis Catòlics, creant una simpulsà el model federació d’Estats. centralista.
  • 18. Organització territorial de l’estat espanyol Segle XX, els Es parlava dun Estat A finals del segle XIX moviments polítics i integral, que oferí laapareixen demandes culturals nacionalistes Possibilitat daconseguir descentralitzadores, qüestionen l’Estat lautonomia. primer federalistes centralista. Aquesta va ser atorgada(primera República) i a Catalunya, País Basc i Amb la II Repúblicadesprés autonomistes Galícia (CCAA arribà un intent de (catalanistes). històriques). descentralització.
  • 19. Organització territorial de l’estat espanyol El Franquisme significà la tornada del centralisme “una, grande y libre”. Aquesta defineix La Dictadura franquista ignorà Amb la mort de Franco Espanya com un estatla realitat regional i practicà un (1975) s’inicia el procés social i democràtic deexaltat nacionalisme espanyol, de transició política de la dret, i la forma de unitarista i excloent. dictadura a la L’estat dictatorial, unitari i govern és la monarquia democràcia que culmina centralista, reprimí durament Parlamentària: amb l’aprovació de la qualsevol forma de el rei regna, però no Constitució el 1978. nacionalisme i regionalisme i governa. l’ús de llengües pròpies distintes del castellà.
  • 20. Formes de govern: la democràcia
  • 21. Formes de govern: la democràcia Com a La democràcia espanyola no és directa sinó democràtica, estableixLa Constitució és la llei representativa. la sobirania nacional fonamental del país. Els majors de 18 anys i la separació voten i deleguen en uns de poders. representants.A Espanya hi ha quatre convocatòries electorals: Eleccions generals (Congrés President del govern, Govern i Senat). Eleccions autonòmiques (Parlament -President, Govern-). Eleccions municipals (Ajuntament -Alcalde, Govern municipal-). Eleccions europees (Parlament europeu).
  • 22. Formes de govern: la democràcia
  • 23. Formes de govern: la democràcia
  • 24. Formes de govern: la democràcia En els estats democràtics el Parlament és la seu del poder legislatiu. El Congrés (cambra A Espanya el Un cop triats, el rei baixa) té el poder de Parlament són les (prèvia consulta amb els legislar. Està format Corts Generals, diversos partits per 350 diputats.formades pel Congrés parlamentaris) proposa La província és la un candidat a la dels Diputats i el circumscripció Presidència del Govern. Senat. electoral. El Congrés regula i controla el Govern (fins i tot pot provocar una moció de censura), aprova les lleis i els pressupostos de lEstat.
  • 25. Formes de govern: la democràciaEl Senat (cambra alta) El Senat pot revisar és una cambra de les propostes representació legislatives queterritorial, que duplica prèviament han pràcticament les passat pel Congrés funcions del Congrés. dels Diputats. És el Congrés qui aprova els textos finalment. En política exterior, el Senat pot autoritzar o denegar la ratificació de tractats internacionals.
  • 26. Formes de govern: la democràcia El Congrés tria el President del Govern. Aquest nomena els seus ministres, configurant així el poder executiu. El President del El president Govern està facultat governa, però és per dissoldre les Cortscontrolat per les Corts i convocar noves Generals. eleccions.
  • 27. Formes de govern: la democràcia El poder executiuEl Consell General delPoder Judicial és lòrgande govern dels jutges imagistrats encarregatsdadministrar justíciasegons la legislació delpaís.Lintegren el presidentdel Tribunal Suprem ivints membres designatsper les Corts Generals inomenats pel rei per aun període de cinc anys.
  • 28. Formes de govern: la democràcia
  • 29. Un estat d’autonomiesLa tornada de la Democràciapossibilità un nou intent dedescentralització.Lactual Constitució reconeixla plurinacionalitat delEstat, que quedà dividit en17 autonomies (17+2).
  • 30. Un estat d’autonomies LEstat és unitari, un principi suprem de la La Constitució de Espanya és un constitució, però a la1978 estableix una via “Estat unitari, amb vegada és intermèdia entre autonomia de les descentralitzat, ja que el lestat unitari i el nacionalitats i les principi d’autonomia descentralitzat. regions”. s’aplica a tots els nivells (autonòmic, provincial i municipal). El títol VIII, “sobre l’organització territorial d’Espanya”, estableix que Espanya s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA.Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública, la local, lautonòmica i la central.
  • 31. Un estat d’autonomies
  • 32. Un estat d’autonomies
  • 33. Els municipisEls municipis són “lens menor territorial Són competència municipal:primari”. - Organitzar ladministració pública municipal - Recaptar i administrar els ingressos municipalsLa constitució garanteix l’autonomia dels - Atorgar llicències (en les seves competències)municipis, que tenen personalitat jurídica - Lordenació territorial i lurbanismeplena. - Lenllumenat públic - La recollida de residus i la netejaEls ajuntaments governen i administren els - La gestió dels cementirismunicipis. Són formats per alcaldes i regidors - La gestió dels mercats(varien en funció dels habitants) triats per tots - El control del trànsit dins el terme municipalels empadronats en el municipi, majors d’edat. - El transport públicEl terme municipal és l’àmbit on exerceix les - Fomentar les activitats educatives, culturals,seves funcions. Les seves competències venen sanitàries i esportivesrecollides en la “Llei de Bases de Règim Local”. - ... / ... Es poden crear mancomunitats de municipis.
  • 34. Les provínciesÉs“entitat local amb personalitat jurídica La diputació provincial és un òrgan intermedi depròpia, determinada per l’agrupació de caràcter representatiu i d’elecció indirecta. Ésmunicipis”. formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de la província.És la divisió territorial per a que l’Estat pugui La diputació provincial ha de coordinar elscomplir les seves activitats. Cal recordar que serveis municipals entre si, l’assistència alsl’Estat hi exerceix les competències exclusives municipis de menor capacitat econòmica i lasobre 32 matèries, com ara emigració, prestació de serveis públics supramunicipals.defensa, hisenda general ..., de les quals Per tal de complir aquestes funcions municipiss’encarrega el govern civil. i diputacions es nodreixen fonamentalment deLes Delegacions i Subdelegacions del Govern i tributs propis i de la participació en els dedels diferents Ministeris són òrgans de l’Estat i les CCAA (sempre són proporcionals al’Administració de l’Estat que tenen un marc la seva població).d’actuació provincial. Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funció electoral, cat són circumscripcions electorals.
  • 35. Les comunitats autònomesSón “ens públics territorials amb facultats Les comunitats autònomes de l’estatd’autogovern i autonomia legislativa”. espanyol es poden diferenciar en tres gransLes CCAA són la principal novetat de la grups:Constitució del 78, que tracta de donar • Comunitats que van accedir a l’Estatut perresposta a la qüestió de la pluralitat nacional de l’article 151, que corresponen al quel’Estat. s’anomena comunitats històriques (via ràpida, aplicada a Catalunya, País Basc iEl principi dautonomia es va estendre a tot Galícia)el territori (“cafè per a tothom”). • Comunitats autònomes que van serAra tenim les anomenades 17 + 2: Catalunya, assimilades a aquest article (Andalusia).Aragó, València, Balears, Navarra, Galícia, • Comunitats autònomes a través de l’articleAstúries, Extremadura, Múrcia, País Basc, 143 (via lenta).Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Andalusia, La Cal citar també les dues ciutats autònomesRioja, Cantàbria, Madrid, Canàries, més Ceuta i de Ceuta i Melilla.Melilla.
  • 36. Les comunitats autònomesPolíticament, les CCAA tenen institucions pròpies, fixades pels seus estatuts. Parlament o Consell Assemblea de Govern Presidència Tribunals Superiors Per sufragi de universal, Executa Justícia legisla en allò És el cap del i que té govern autònom, Administra amb poder competències executiu. (exclusives, És la màxima compartides o representació executives) de l’autonomia.
  • 37. Les comunitats autònomesCompetències pròpies: Ordenació territorial Policia autonòmica Sanitat CCAA Gestió patrimonial Educació Medi Ambient
  • 38. Organització territorial de CatalunyaEn època medieval va El 1716, amb el Decret Napoleó dividí el ser dividida en de Nova Planta es territori en 4 vegueries i procedí a leliminació de corregiments, per sotsvegueries (sXIV- les vegueries, s’instauren després annexionar-loXVIII). El veguer era un la divisió en 12 a França i dividir-lo en funcionari reial. corregiments. 4 departaments.
  • 39. Organització territorial de CatalunyaEl 1833, arribà la divisió El 1834 es crearen els partitsprovincial. Catalunya es judicials. dividí en 4 províncies Amb la II República, Pau Vila creà la (governador civil). divisió comarcal, amb 38 Cadascuna havia de comarques i 9 vegueries. Aquestanegociar sola davant el però, no va ser aplicada per la govern central. guerra civil.
  • 40. Organització territorial de Catalunya Lactual règim Actualment a Catalunya LEstatut de Sau, comautonòmic començà el govern central manté lactual, afirmava queamb la instauració de la divisió provincial lorganització la Generalitat (manté les diputacions). territorial de provisional, el 1977. Per la seva banda, el Catalunya es basa en govern autonòmic Posteriorment el municipi, la utilitza la divisió saprovà lEstatut de comarca i la província. comarcal. Sau, el 1979.
  • 41. Organització territorial de Catalunya La comarca és una entitat local creada pel Parlament de Catalunya. La Llei de 1987, de comarcalització, crearà 41 comarques.Així, s’afegeixen 3 alprojecte de Pau Vila(Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça).
  • 42. Organització territorial de CatalunyaLa comarca dóna suport alsmunicipis (sobretot petits, ambmenys capacitat) en les sevescompetències.Les comarques són dirigides pelConsell Comarcal, triat entre elsregidors de la comarca.El Consell Comarcal técompetències en els següentsàmbits: - Cultura - Esports - Urbanisme - Ordenació territorial - Afers socials - Ensenyament - Polítiques ambientals - I allò que delegin els municipis
  • 43. Organització territorial de CatalunyaAra a Catalunya hi ha 945municipis.El 70% tenen menys de 2000habitants, i el 40% menys de500.Els problemes delque tenen poca població ésproveir de serveis als seushabitants.El problema saccentua enmunicipis molt extensos,amb població envellida...
  • 44. Organització territorial de CatalunyaLany 2000 es creà la Comissió dexperts per a la revisió del modelterritorial de Catalunya, que elaborà lInforme Roca.Aquest informe va ser polèmic, proposava: - La desaparició dels municipis amb menys de 250 h. (agregacions de municipis). - La creació de vegueries. - Ampliar el nombre de comarques. - Crear làrea metropolitana de Barcelona.Aquesta ja funcionà del 1974 al 1987. Ara existeix la corporaciómetropolitana de Barcelona, i des del 2006 la Carta Municipal deBarcelona, que atorga a lajuntament de Barcelona un règim especial,amb més competències (vivenda, serveis socials....)
  • 45. Organització territorial de la UELa UE presenta importants desequilibris regionals. Per tal de corregir-los iafavorir el desenvolupament de les regions més desafavorides sha creatla política regional i la política estructural i de cohesió.La classificació territorial de la UE, amb poques excepcions, segueix ladivisió administrativa de cada Estat.La UE ha creat els NUTS (Unitats Territorials Estadístiques), establint-se3 nivells territorials: Es tracta dun nivell Són l’últim nivell de Primer nivell: grans desagregació territorial més operatiu, base unitats territorials dins Estats. de la política És l’àmbit més local. amb molt poder: regional de la UE, A Espanya les 50 els länders coincideix amb la províncies, més Ceuta i alemanys o CCAA veritable divisió Melilla conformen 52 amb més poder. NUTS 3. regional.
  • 46. Nuts 2
  • 47. Organització territorial de la UE Criteris de classificació de les regions a la UEL’índex de perifericitat mesura l’aproximació o llunyania al centred’activitat econòmica, considerant el PIB regional.Hi ha regions centrals, intermèdies i perifèriques.El potencial de desenvolupament regional (PDR) es calcula en funció dela situació geogràfica, lestructura urbana, lestructura productiva, la dotaciód’infraestructures … Espanya té el PDR més elevat a la zona sud-oriental.Les classificacions serveixen per dissenyar la política regional europea,sagrupen les regions en nivells semblants de desenvolupament. Teòricamenttenen una realitat semblant, amb problemes semblants.
  • 48. La Generalitat de Catalunya Funcions representatives i governatives: Funció legislativa: L’Estatut d’Autonomia El President Generalitat. El Parlament. defineix les institucions Elegit pel Parlament i S’encarrega d’aprovar el polítiques de nomenat pel rei. pressupostos de la l’autogovern de Responsable del Consell Generalitat i de controlar Catalunya. Executiu (acció de govern i i impulsar l’activitat Descriu poders, programa legislatiu). política i el govern.competències i les seves Nombre variable de Amb 135 membres relacions amb l’Estat conselleries i dep. (durada elegits pels ciutadans espanyol. màxima 4 anys) catalans +18.
  • 49. Presidents de la Generalitat de Catalunya Els 5 primers...des del s. XIV 1 Berenguer de Cruïlles 1359-1362 2 Romeu Sescomes 1363-1364? 3 Ramon Gener 1364?-1365 4 Bernat Vallès 1365-1367 R Romeu Sescomes 1375-1376 5 Joan I dEmpúries 1376 ...
  • 50. Presidents de la Generalitat de Catalunya Els 8 darrers, s.XX i XXI 122 Francesc Macià i Llussà 1931-1933 123 Lluís Companys i Jover 1933-1940 124 Josep Irla i Bosch 1940-1954 125 Josep Tarradellas i Joan 1954-1980 126 Jordi Pujol i Soley 1980-2003 127 Pascual Maragall i Mira 2003-2006 128 José Montilla i Aguilera 2006-2010 129 Artur Mas i Gavarró 2010-
  • 51. El poder de la Generalitat de CatalunyaLa Generalitat té tres tipus de competències: Exclusives (Tota capacitat de decisió per la Generalitat) Concurrents (Estat i Generalitat disposen de les mateixes funcions) Compartides (Estat i Generalitat disposen de diferents tipus de poder)
  • 52. El poder de la Generalitat de Catalunya COMPETÈNCIES EXCLUSIVES Organització de les institucions autonòmiques desenvolupament del dret català cultura patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològici científic arxius, biblioteques i museus Administració local Urbanisme, ordenació, obres públiques, carreters,ferrocarrils, ports i aeroports Turisme Explotació recursos hidràulics Cambres de comerç i indústria Benestar social Joventut, esports i lleure...
  • 53. El poder de la Generalitat de Catalunya CAPACITAT D’ACTUACIÓ LEGISLATIVA I EXECUTIVA EN:  Regulació del crèdit  La banca  les assegurances  la mineria i l’energia  Protecció del medi ambientTambé té capacitat de signar acords amb d’altres comunitats autònomes de l’Estat en els temes que té competència exclusiva.Els ingressos provenen en gran part de les transferències que li cedeix l’Estat en funció de serveis i competències traspassades. La Generalitat pot establir taxes i impostos, emetre deute públic i accedir a crèdits.