La literatura religiosa i moral dels segles xiv

5,187 views
4,813 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,187
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
65
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La literatura religiosa i moral dels segles xiv

  1. 1. LA LITERATURA RELIGIOSA I MORAL DELS SEGLES XIV I XV
  2. 2. INTRODUCCIÓ <ul><li>El canvi de pensament de l’època medieval a l’Humanisme provocà la reacció dels sectors més involucionistes de l’església catòlica. </li></ul><ul><li>Això dóna com a resultat una literatura religiosa i moral força interessant, on destaquen tres autors: </li></ul><ul><li>Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda </li></ul>
  3. 3. FRANCESC EIXIMENIS <ul><li>Nasqué a Girona entre el 1327 i el 1330 en una família burgesa ben situada. De molt jove va ingressar en l’orde dels franciscans. </li></ul><ul><li>Viatjà i amplià estudis en les universitats més prestigioses de l’època: París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma. </li></ul>
  4. 4. FRANCESC EIXIMENIS <ul><li>Sempre va estar molt ben relacionat amb les famílies reials, i això el va ajudar a aconseguir el títol de mestre en teologia a Tolosa el 1374. </li></ul><ul><li>En tornar a Catalunya va ensenyar a Barcelona, Vic i altres poblacions. El 1383 es trasllada a València, on va residir uns 25 anys. </li></ul>
  5. 5. FRANCESC EIXIMENIS <ul><li>Durant aquests anys a València escrigué la major part de la seva obra i, també en aquest temps, va iniciar una relació d’amistat amb el cardenal Pedro de Luna, que, després d’esdevenir papa amb el nom de Benet XIII, el va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna (el Rosselló) el 1408. </li></ul><ul><li>Va morir a Perpinyà a l’abril del 1409. </li></ul>
  6. 6. OBRA de Francesc Eiximenis <ul><li>L’obra d’Eiximenis, pràcticament tota en català, és una de les més extenses – gairebé comparable a la de Ramon Llull en extensió i també en finalitat: la predicació escrita– de la nostra literatura i, fins i tot en el seu temps una de les més llegides, divulgades i traduïdes. </li></ul><ul><li>Aquesta considerable acceptació és deguda a l’habilitat literària amb què va saber presentar i posar a l’abast d’un públic laic els principis fonamentals de la filosofia i de la teologia medievals </li></ul>
  7. 7. OBRA de Francesc Eiximenis <ul><li>L’obra més important d’Eiximenis és Lo Crestià </li></ul><ul><li>El seu propòsit era de presentar en tretze llibres “sumàriament tot lo fonament de crestianisme”. </li></ul><ul><li>L’obra pretenia fer una síntesi de la filosofia, la teologia i la religió cristianes. </li></ul>
  8. 8. OBRA de Francesc Eiximenis <ul><li>Dels tretze llibres previstos només n’escrigué quatre, encara que, segons Martí de Riquer, és possible que n’escrigués algun més que després es va perdre o que tingués fragments redactats d’algun altre llibre que no ens ha arribat. </li></ul>
  9. 9. OBRA de Francesc Eiximenis <ul><li>Lo Crestià . </li></ul><ul><li>Aquest llibre, a més, mostra que Eiximenis era un home de ciutat: no creia que la solitud del camp fóra cosa bona (els pagesos “són rústecs e orats e sens raó, e quaix bèsties brutes e fort malicioses”) i pensava que la vida urbana, en canvi, enriquia l’esperit de l’home </li></ul>
  10. 10. OBRA de Francesc Eiximenis <ul><li>El llibre de les dones (1388). </li></ul><ul><li>En aquesta obra parla de la vida femenina i, especialment, dels vicis femenins. </li></ul><ul><li>El llibre ens dóna una visió total de la vida femenina del s. XIV, perquè abraça la infantesa de la dona, la joventut, el matrimoni, la viduïtat i la vida religiosa. Presenta un to predominantment misogin , però bastant diferent de tota la tradició de misogínia anterior, ja que ens ofereix algunes notes de modernitat en el tractament de la dona. </li></ul>
  11. 11. OBRA de Francesc Eiximenis <ul><li>Llibre dels àngels (1393). És l’obra més llegida i traduïda d’Eiximenis en els segles XV i XVI. </li></ul><ul><li>És un tractat d’angeologia, escrit en un to planer, que pretén estendre el culte als àngels. </li></ul>
  12. 13. Objectius, estil i estructura <ul><li>L’objectiu principal d’Eiximenis va ser la instrucció religiosa dels seglars, de la gent del carrer que estava en perill de desviar-se de les pautes d’una societat establerta que trontollava i que posava en perill el dogma cristià. </li></ul><ul><li>L’estratègia i l’estructura dels llibres d’Eiximenis són les típiques de l’escolàstica. Exposa veritats i principis a base d’una argumentació detalladíssima i àmplia amb la qual va demostrant, a còpia de gran nombre de raons i proves, exemples, cites d’autoritats, distincions i subdivisions, el que pretén des de tots els punts de vista possibles. </li></ul>
  13. 14. VICENT FERRER <ul><li>Va néixer a València el 1350. Als disset anys va entrar en el convent dominicà de la seva ciutat per estudiar. Va completar la formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. Entre els anys 1385 i 1390 va ser </li></ul><ul><li>En aquesta època ja estava molt relacionat amb Pedro de Luna, cardenal d’Aragó, i amb la casa reial. El 1394, en ple Cisma d’Occident, Pedro de Luna és elegit papa i pren el nom de Benet XIII. Un any després s’incorpora a la cort papal d’Avinyó per treballar amb el nou papa. </li></ul>
  14. 15. VICENT FERRER <ul><li>En va sortir quatre anys més tard per iniciar les seves campanyes com a predicador per Europa. Tenia plena llibertat d’acció gràcies a una llicència papal especial, que el feia dependre únicament del mestre general dels dominicans. Predicava contínuament i de vegades dues o tres vegades diàries. </li></ul>
  15. 16. VICENT FERRER <ul><li>El seguia una companyia de flagel·lants, penitents i capellans que potenciaven els efectes gairebé taumatúrgics d’uns sermons escoltats per milers de persones. El 1412 va participar en el Compromís de Casp i prengué patit per Ferran d’Antequera. Després de la sentència de Casp, va predicar per tota la Corona d’Aragó. Poc després va iniciar una campanya missionera que el dugué a Occitània, el centre de França, Borgonya i Bretanya. </li></ul><ul><li>Va morir a Vannes (Bretanya) el 5 d’abril del 1419. </li></ul>
  16. 18. ELS SERMONS DE VICENT FERRER <ul><li>Amb sant Vicent comença un nou tipus de predicació caracteritzat per diversos trets. En primer lloc, una vida nòmada, exclusivament dedicada als sermons. </li></ul><ul><li>En segon lloc, és una predicació de penitència molt més preocupada per la moral i el dogma.. </li></ul>
  17. 19. ELS SERMONS DE VICENT FERRER <ul><li>L’auditori d’aquestes predicacions era el poble , la gent senzilla de pobles i ciutats. Els sermons vicentins intenten remoure l’esperit de l’auditori i reformar uns costums socials considerats corruptes per tal d’aconseguir un examen de consciència col·lectiu que fera possible que la societat assumira amb plenitud les ensenyes de l’església. </li></ul><ul><li>Un altre tret molt característic d’aquests sermons és l’anunci de la proximitat de la fi del món i de la vinguda de l’Anticrist. </li></ul>
  18. 20. ELS SERMONS DE VICENT FERRER <ul><li>La major part dels sermons de sant Vicent s’han conservat en dos grans reculls: uns manuscrits amb 53 sermons predicats a València durant la Quaresma del 1413 i tres volums manuscrits que contenen 227 peces predicades entre els anys 1412-1418. </li></ul>
  19. 21. ELS SERMONS DE VICENT FERRER <ul><li>La manera com ens han arribat aquests textos és singular. Alguns clergues de la seva companyia, avesats a escriure amb rapidesa, s’encarregaven de prendre nota dels sermons. Després les còpies eren confrontades, passades a net (però sembla que sense que el sant les revisara) i posades en circulació. </li></ul>
  20. 22. ELS SERMONS DE VICENT FERRER <ul><li>Ideologia i conclusió </li></ul><ul><li>Sant Vicent va ser un predicador d’una ferma convicció medievalista, contraposat als nous aires humanistes prerenaixentistes. </li></ul><ul><li>Des del punt de vista literari, no sols no es va considerar mai un escriptor, sinó que blasmà sovint de pensadors i poetes del món clàssic. </li></ul><ul><li>De fet els sermons de Vicent Ferrer estan escrits contra dos col·lectius de persones: </li></ul><ul><li>Les dones </li></ul><ul><li>Els intel·lectuals </li></ul>
  21. 23. Estil de Vicent Ferrer <ul><li>Era famós per la teatralitat dels seus sermons, farcits d’onomatopies, crits dialectalismes i tota mena d’exclamacions col·loquials que feien que tinguessin molta acceptació popular i provoquessin respecte i por. </li></ul>
  22. 24. ANSELM TURMEDA <ul><li>Anselm Turmeda representa el punt àlgid de la crisi del món medieval. </li></ul><ul><li>Tenim poques notícies de Turmeda i han de ser relativitzades, ja que provenen d’una obra autobiogràfica, en àrab, laThufa, i no hi ha certesa que ell siga l’autor. </li></ul><ul><li>Nasqué a la Ciutat de Mallorca a mitjans del s. XIV i aviat va ingressar en l’orde dels franciscans. </li></ul><ul><li>Estudià a Mallorca i a Lleida i va completar estudis a les universitats de París i Bolonya, on sembla que es va interessar per la religió musulmana segons confessa en laThufa. </li></ul>
  23. 25. ANSELM TURMEDA <ul><li>El 1385 va tornar a Mallorca, des d’on passà a Sicília i d’allí s’embarcà cap a Tunis. Quatre mesos després d’arribar-hi manifestà públicament el seu desig d’abjurar del cristianisme i de fer-se musulmà. </li></ul><ul><li>El soldà de Tunis, complagut el va protegir i li va donar el càrrec d’intèrpret i de cap de duanes. </li></ul>
  24. 26. ANSELM TURMEDA <ul><li>Malgrat l’apostasia, el governador de Mallorca, el papa Benet XIII i Alfons V li enviaren diversos salconduits amb tota mena de garanties i de perdons perquè tornés a la fe cristiana, cosa insòlita en aquella època, però Turmeda sempre s’hi va oposar. </li></ul>
  25. 27. OBRA D’ANSELM TURMEDA <ul><li>El conjunt de la seva obra va ser escrita després de la seva conversió a l’islamisme. </li></ul><ul><li>El fet que l’escrigués en català demostra que, malgrat tot, no se sentia desvinculat de la seva pàtria. </li></ul>
  26. 28. OBRA D’ANSELM TURMEDA <ul><li>Llibre de bons amonestaments . </li></ul><ul><li>Es tracta d’un aplec de bons consells en vers basats en l’obra italiana del s. XIII Doctrina de l’esclau de Bari , de la qual copia bona part del text però adapta l’estrofisme. </li></ul>
  27. 29. OBRA D’ANSELM TURMEDA <ul><li>Cobles de la divisió del regne de Mallorques. </li></ul><ul><li>És una obra al·legòrica d’intenció política sobre la personalitat de les Illes. Mostra la preocupació política de l’autor pel destí de Mallorca i, alhora elogia el rei cristià i tota una sèrie de religiosos de l’època per posar-se a bé amb els poders fàctics mallorquins de cara a un possible retorn a l’illa. </li></ul>
  28. 30. OBRA D’ANSELM TURMEDA <ul><li>La disputa de l’ase . </li></ul><ul><li>D’aquesta obra, dissortadament, no hi ha cap text en català, ni imprés ni manuscrit. </li></ul><ul><li>Malgrat la seva popularitat, els exemplars en català es van perdre potser com a conseqüència de la inclusió en el s. XVI del llibre en l’índex de llibres prohibits per la Inquisició. </li></ul><ul><li>Així doncs coneixem el text a través d’una edició francesa publicada a Lió l’any 1544 </li></ul>
  29. 31. OBRA D’ANSELM TURMEDA <ul><li>L’obra relata la disputa d’un ase ronyós amb un frare anomenat Anselm. </li></ul><ul><li>L’ase és una mena d’alter ego sorneguer de l’autor. </li></ul><ul><li>El debat entre aquests dos personatges té lloc davant d’una assemblea d’animals, que acaben d’escollir el lleó com a nou rei. </li></ul><ul><li>Els arguments presentats per fra Anselm i refutats per l’ase són els mateixos de l’apòleg àrab que n’és la base. </li></ul>
  30. 32. OBRA D’ANSELM TURMEDA <ul><li>La Tuhfa o Present de l’intel·ligent que tracta de la refutació dels sequaços de la Creu (1420). </li></ul><ul><li>Encara que aconseguí un gran prestigi en el món musulmà, a nosaltres també ens interessa aquesta obra escrita en àrab perquè contenia, en els seus dos capítols primers, l’autobiografia de Turmeda, adreçada a explicar la seva conversió a l’Islam. </li></ul><ul><li>El tercer i últim capítol és doctrinal, destinat a negar la divinitat de Jesucrist i a desautoritzar els dogmes del cristianisme. </li></ul>

×