Your SlideShare is downloading. ×
Coneguem l'esgrima
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Coneguem l'esgrima

442
views

Published on

Taller d'esgrima i fitxes

Taller d'esgrima i fitxes


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
442
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Un taller escolar Autora: Pilar Soro Mateos
  • 2. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarINTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 3L’ESGRIMA ................................................................................................................. 4NOUS MATERIALS ..................................................................................................... 5OBJECTIUS GENERALS ............................................................................................ 7Àmbit físic-coordinatiu .......................................................................................................... 7Àmbit cognitiu........................................................................................................................ 7Àmbit social............................................................................................................................ 7ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ............................................................................. 8ANNEX-1...................................................................................................................... 9Jocs i activitats ....................................................................................................................... 9ANNEX-2.................................................................................................................... 11Avaluació .............................................................................................................................. 11ANNEX-3.................................................................................................................... 17Graelles d’avaluació............................................................................................................. 17ANNEX-4.................................................................................................................... 21Dossiers dels alumnes........................................................................................................... 21 Dossier cicle inicial ............................................................................................................ 22 Dossier cicle mitjà.............................................................................................................. 28 Dossier cicle superior ......................................................................................................... 37 2
  • 3. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarIntroduccióDins del projecte educatiu de moltes escoles hi ha la tradició de celebrar la setmanacultural i / o esportiva, per tal de gaudir i potenciar les diferents manifestacionsculturals o esportives. Amb aquest taller pretenem introduir als alumnes en elconeixement de l’esport de l’esgrima mitjançant l’adaptació de material específic ialternatiu.L’esgrima planteja als alumnes situacions noves de gran riquesa motriu, a més a mésde tota una sèrie de característiques molt positives com: ° Alt grau de motivació. ° Varietat de possibilitats. ° Sociabilitat. ° Canalització de l’agressivitat. ° Desenvolupament de les capacitats físiques i cognitives. ° Autocontrol. ° Possibilitat de participar l’alumne amb discapacitat física.La proposta és de realitzar el taller amb sabres d’escuma i altre material alternatiu.Això permet que els alumnes no es facin mal en cap cas, que sigui accessibleeconòmicament i que el treball pugui ser més variat i lúdic que amb armesconvencionals.Amb la utilització d’aquest material realitzarem una sèrie d’adaptacions en l’esportperquè sigui més fàcil d’entendre tant pels alumnes com pels mestres interessats.Mitjançant aquest taller els nens i nenes aprendran a conèixer de forma lúdica: ° Els antecedents històrics i l’evolució de l’esgrima. ° Les armes i indumentària bàsica. ° Les tècniques i reglament bàsic.Les sessions seran evidentment pràctiques però l’alumne tindrà un dossier amb elscontinguts propis de la iniciació a l’esgrima. 3
  • 4. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarL’esgrimaL’esgrima és un esport individual, de combat, on la condició física es desenvolupaconjuntament amb les capacitats coordinatives i amb un alt requeriment cognitiudurant l’execució de l’activitat. És a dir, l’esgrima és un esport en el que no tan solsdesenvolupem les qualitats físiques, sinó que és una activitat física que ens obliga adesenvolupar la intel·ligència, atesa l’elevada component tàctica que hi ha en la sevapràctica.L’esgrima és considerat un esport de combat, des de que a finals del segle XIXdesapareixen les armes blanques al ser substituïdes per les armes de foc, ques’utilitzaven en duels per ofenses a l’honor o desafiaments.Des dels orígens dels jocs Olímpics, l’any 1896, l’esgrima sempre ha estat present, toti que sembli un esport poc conegut té molta difusió en altres països, abans i ara:França, Itàlia, Alemanya.Però els orígens de l’esgrima es remunten a milers d’anys abans de la nostra era. Eldomini de les armes ja era conegut a la Xina de fa 40 segles, a Egipte, a Grècia i al’Imperi Romà.L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li.Potencia la concentració, la velocitat, l’equilibri i la coordinació. Agilitza els reflexes iaguditza la intel·ligència, desenvolupant les capacitats físiques i cognitives.Qui practica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestred’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.A Catalunya, com a la resta d’Espanya, per motius ja superats, l’esgrima ha patit ungran endarreriment en la seva pràctica –i sobretot en la seva coneixença- en relació ad’altres països europeus . Aquest desconeixement, lligat als tòpics que han envoltataquest esport i a una certa temença pel material emprat, han fet que en certs àmbitseducatius l’esgrima s’hagi allunyat de l’entorn escolar. 4
  • 5. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarNous materialsL’esgrima està evolucionant.En els darrers anys, s’està desenvolupant l’adaptació del material específic del’esgrima de competició als requeriments d’una activitat d’iniciació, amb edats infantils iinstal·lacions no especialitzades.• Substitució de materials “durs” com l’acer i alumini per altres de tous: escuma semirígida o plàstic, totalment innocus i segurs.• Disminució de les dimensions i el pes de les armes, possibilitant un aprenentatge de la tècnica als més petits sense sobrecàrregues.• Tot això permet un alleugeriment de les proteccions necessàries, millorant la dinàmica de les sessions d’entrenament.• Eliminació de complicats mecanismes electrònics de senyalització de tocats. S’està treballant en la possibilitat de que aviat el material adaptat incorpori un senzill sonador acústic per marcar els tocats. 5
  • 6. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarEn aquest moment, els nous materials són:SabrescumaArmes de colors vius, d’escuma dura totalment inofensiva, amb les quals es potexercitar la fantasia motriu dels menuts i iniciar els mitjans en la tècnica.FloretescumaBasats en un cilindre semirígid d’escuma, arma igualment innòcua però mésconsistent, que possibilita el treball d’una tècnica més real. 6
  • 7. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarObjectius generalsL’esgrima és un esport individual, de combat, i d’implement. No existint contacte físicentre els rivals, la rivalitat queda categòricament exclosa, quedant l’habilitat com aprincipal recurs dels tiradors.Es tracta d’un esport molt equilibrat, on es desenvolupen els àmbits físic -cordinatiu,cognitiu, i moral-social dels nois i noies, sense que cap d’ells quedi exclòs.Àmbit físic-coordinatiuLes habilitats esportives requerides (i apreses) en esgrima impliquen una millora de lavelocitat (gestual i de reacció), la força i la resistència, lligat a un ampli ventall decapacitats coordinatives.Aquestes no es limiten a l’aprenentatge monòton de moviments i esquemes posturalsrealitzats amb l’arma, sinó que s’enriqueixen amb un context de variabilitat espai-temporal, anticipació i adaptació motora, ja que el rival està en moviment i en constantinteracció amb nosaltres.A més, evidentment, l’ús d’un implement (arma) amb el que realitzar tasques decoordinació fina, ens potencia enormement la destresa i la coordinació òculo-manual.En definitiva, l’agilitat general es veu incrementada gràcies a la pràctica de l’esgrima,ja que pràcticament totes les qualitats físiques i coordinatives hi són exercitades.Àmbit cognitiuS’ha parlat de l’esgrima com “escacs en moviment”. La forta component tàctica obligaa la presa constant de decisions ràpides i encertades, el que aguditza la capacitatd’anàlisi i la determinació personal.Àmbit socialEn l’assalt, els nois i noies aprenen a canalitzar energies que, tant per excés o perdefecte, no afloren encara constructivament, ajudant-los a modelar un caràcter sòlid isa.A més a més, una de les prioritats de treball de l’esgrima (especialment en edatescolar) és fomentar un exquisit respecte pels rivals i per les normes, previ a assumirel repte d’aprendre a guanyar i aprendre a perdre. L’esgrima, com a esport de combatamb implement, ofereix el context ideal per fomentar aquests hàbits. 7
  • 8. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarOrganització de l’activitatEl taller d’iniciació a l’esgrima s’inicia amb una activitat jugada, on s’exerciti de formageneral alguna capacitat coordinativa implicada en les diferents tècniques de l’esgrima.Posteriorment es practiquen les tècniques de cames i els esquemes posturals on esbasa l’esgrima. Després, col·lectivament o per parelles, s’ensenyen o es practiquen elsrecursos tècnics.Finalment, es realitzen assalts, limitant la tècnica disponible si es vol reforçar algunaspecte tàctic, o lliures si es vol integrar el que s’ha après.Cal dir que, en la línia d’adaptació dels esports a les edats infantils, no nomésadaptarem el material per fer-lo més segur i manejable, sinó que també ho farem ambel reglament, reforçant allò que pot ser assimilar plenament per un infant de primària.Les sessions són evidentment pràctiques, però també es poden introduir explicacionsteòriques sobre temes relacionats amb la pràctica de l’esgrima, com per exemplel’equipament necessari (careta, guants, vestit) o les armes principals (floret, espasa isabre).Cada cicle disposa d’un quadern fotocopiable amb els continguts propis del taller il’avaluació corresponent.Taller per a 20 nens/es de 1er a 6è de primària.El taller està dissenyat per a un curset d’iniciació de 2 a 6 hores per grup(aproximadament) , segons les necessitats i interessos.Material:1 ü 20 sabrescumes ü 10 floretescumes o florets amb sonador ü 2 caretes ü Les tres armes reglamentaries ü Equip complet d’esgrimidor/a • Monitor/a de la Federació Catalana d’Esgrima o en el seu cas Mestre/a motivat per l’activitat2.1 La Federació Catalana d’Esgrima disposa d’aquest material en venda o lloguer.2 L’INEFC porta a terme cada any cursos d’estiu d’iniciació a l’esgrima amb material alternatiu 8
  • 9. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAnnex-1 Jocs i activitats 9
  • 10. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar 3 Enganyar al contrari amb la distànciaJOC 1 mitjançant els desplaçamentsObjectius característics de l’esgrima. Iniciar l’atacFamiliaritzar-se amb el nou material. quan la distància es fa curta de formaActivar el grup. predeterminada.Distribució DistribucióGlobal i lliure. Un sabrescuma per Tots els alumnes amb sabrescumes ialumne. per parelles.Descripció DescripcióTothom pot tocar tothom, però s’ha Un en front de l’altre a una distànciad’evitar que ens toquin. Val tocar a aproximada de 2 metres. Un dels dosqualsevol part del cos. Tan sols amb el es desplaça i l’altra el segueixsabrescuma: prohibit el contacte físic. mantenint la distància inicial. El que dirigeix ha d’intentar de tocar al contrariVariants en qualsevol part del cos realitzant unLimitar la superfície de tocat (cames, fons. L’altre es defensa tirant enrere,braç, esquena...) fent gran la distància que havi aCanvi de mà armada després de cada inicialment.tocat. Si el que dirigeix fa fons i no toca, l’altraColor contra color pot donar-li al cap fins que torni a la posició de partida (guàrdia).Un contra un Cada alumne de la parella farà 5JOC 2 intents.Objectius JOC 4Apreciar la distancia en la qual es pot Objectiusser tocat Familiaritzar-se amb elsdesplaçaments específics de l’esgrima. Gaudir del joc a través de l’esgrima. Conèixer els diferents desplaçamentsDistribució ofensius.Tots els alumnes amb sabrescumes i Distribucióper parelles Tots els alumnes amb armes i la classeDescripció dividida en dos o tres grups segons elUn en front a l’altre i a una distància número. Joc d’agafar.aproximada de 2 metres. Un dels dos Descripcióes desplaça lliurement per tot l’espai il’altre ha de mantenir la distància inicial . Un alumne ha de tocar amb la sevaSi el que manté la distància , es a dir, el arma a qualsevol company del seuque no dirigeix, s’apropa molt, el que grup en qualsevol part del cos, elsdirigeix li pot tocar amb l’arma a demés han d’evitar-ho corrent per totaqualsevol part del cos. la sala. Variants Es desplacen amb passes d’esgrima,JOC 3 davant o enrere sense poder córrer.Objectius Per tocar s’ha de fer fons. A qui els van a tocar es poden defensar-se amb l’arma perquè no els3 Aquesta es una petita mostra dels toquin.possibles jocs a realitzar en el taller 10
  • 11. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAnnex-2 Avaluació 11
  • 12. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarNom: Curs: Data: Relaciona • Floret • Guàrdia • Fons • Assalt • Espasa • Sabre • Marxar12 Avaluació Cicle Inicial
  • 13. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarNom: Curs: Data:Completa: 1. Protecció per la cara amb fil.lat metàl·lic 2. Arma d’estocada al tronc ideal per l’aprenentatge. 3. Desplaçament enrere. 4. Posició bàsica per poder iniciar qualsevol acció o desplegament. 5. Arma d’estocada, de tall i contratall. Es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura. 6. Acció ofensiva per excel·lència 7. Arma d’estocada a qualsevol part del cos 8. Desplaçament endavant 9. Combat entre dos tiradors. 6 F 2 4 G 8 M 5 S 3 T C 1 9 A 7E13 Avaluació Cicle Mitjà
  • 14. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarNom: Curs: Data:Contesta aquestes preguntes: (marca amb una “X” la teva valoració) • Creus que ha estat una bona idea realitzar el taller d’iniciació a l’esgrima? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • T’ha agradat conèixer l’esport de l’esgrima? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • Creus que val la pena repetir l’activitat un altre any? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • T’has sentit bé amb els teus companys i companyes? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • I amb la monitora? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • Has col·laborat perquè tot surtis bé? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • T’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte? • Què és el que més t’ha agradat? • Què és el que t’ha agradat menys?14 Avaluació cicle mitjà
  • 15. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarNom: Curs: Data:Completa: 1. Protecció per la cara amb fil.lat metàl·lic 2. Arma d’estocada al tronc ideal per l’aprenentatge. 3. Desplaçament enrere. 4. Posició bàsica per poder iniciar qualsevol acció o desplegament. 5. Arma d’estocada, de tall i contratall. Es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura. 6. Acció ofensiva per excel·lència 7. Arma d’estocada a qualsevol part del cos 8. Desplaçament endavant 9. Combat entre dos tiradors. 6 2 4 8 5 3 1 9 7 15 Avaluació cicle superior
  • 16. Nom: Curs: Data:Contesta aquestes preguntes: (marca amb una “X” la teva valoració) • Creus que ha estat una bona idea realitzar el taller d’iniciació a l’esgrima? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • T’ha agradat conèixer l’esport de l’esgrima? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • Creus que val la pena repetir l’activitat un altre any? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • T’has sentit bé amb els teus companys i companyes? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • I amb la monitora? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • Has col·laborat perquè tot surtis bé? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 • T’han hagut d’avisar per alguna actuació incorrecte? • Què és el que més t’ha agradat? • Què és el que t’ha agradat menys16 Avaluació cicle superior
  • 17. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAnnex-3 Graelles d’avaluació 17
  • 18. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarCurs: Nivell: Tutor: Avaluació del taller: “ Coneguem Cicle Inicial l’esgrima amb material alternatiu” L’han S’ha Li ha S’ha Ha hagut sentit agradat S’ha sentit bé col·laborat d’avisar conèixer divertit amb els bé perquè tot per alguna Observacions Alumne amb la l’esgrima companys surtis bé actuació mestra incorrecte. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Observacions generals del grup 18 Graella avaluació cicle inicial
  • 19. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarCurs: Nivell: Tutor: Avaluació del taller: “ Coneguem Cicle Mitjà l’esgrima amb material alternatiu” L’han S’ha Li ha Repetiria S’ha Ha hagut sentit agradat un altre sentit bé col·laborat d’avisar conèixer any amb els bé perquè tot per alguna Observacions Alumne amb la l’esgrima l’activitat companys surtis bé actuació mestra incorrecte. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Observacions generals del grup 19 Graella avaluació cicle mitjà
  • 20. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarCurs: Nivell: Tutor: Avaluació del taller: “ Coneguem Cicle l’esgrima amb material alternatiu” Superior L’han Li ha Repetiria hagut Relació Relació agradat l’activitat Col·laboració d’avisar conèixer un altre amb els amb la en l’activitat Observacions Alumne companys mestra per alguna l’esgrima any. actuació incorrecte. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Observacions generals del grup 20 Graella avaluació cicle superior
  • 21. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAnnex-4 Dossiers dels alumnes 21
  • 22. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarDossier cicle inicial Coneguem l’esgrima mitjançant l’esgrima material alternatiu Dossier de l’alumne/a Cicle Inicial Nom: Curs: Data:22 Dossier de l’alumne Cicle inicial
  • 23. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar IntroduccióL’esgrima és un esport de combat on es tracta detocar amb l’arma al rival i no deixar que ell ettoqui.Fa milers d’anys que l’home utilitza les armes, peròes practica com esport des dels primers jocs olímpicsde l’any 1896.23 Dossier de l’alumne Cicle inicial
  • 24. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar L’equipamentPer tal de protegir-se l’esgrimidor o esgrimidora hande portar l’equip correcte:Careta per protegir la caraGuant per protegir la mà armada.Vestit de color blanc i de material gruixut, formatper jaqueta i pantalons.Mitges de color blanc.Sabatilles especials amb reforços laterals. vestit caretaguants pantalons mitges sabatilles24 Dossier de l’alumne Cicle inicial
  • 25. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Les armesHi ha tres armes:El floret és la ideal per començar a aprendre. Noméses por tocar el troncL’espasa es pot tocar a qualsevol part del cos.El sabre es pot tocar només per damunt de lacintura25 Dossier de l’alumne Cicle inicial
  • 26. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Les principals accions i desplaçamentsHi ha moltes però les més bàsiques són:La guàrdia posició bàsicaMarxa o pas endavantRetrocés o pas enrere (trencar).Fons26 Dossier de l’alumne Cicle inicial
  • 27. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar L’assaltUn combat entre dos tiradors es denomina assalt.Els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seurival. Guanya qui ha arribat a cinc o el que hatocat més vegades en el temps de quatre minuts.L’assalt sempre comença i s’acaba amb unasalutació al contrari, al jurat i al públic. L’assalt ésdirigit per un àrbitre.Aquest es dirigeix als tiradors dient: • Llestos? (per saber si estan a punt de començar). • Endavant! per dir-lis que ja poden començar. • Alto! per aturar el combat. Alto27 Dossier de l’alumne Cicle inicial
  • 28. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarDossier cicle mitjà Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Nom: Curs: Data:28 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 29. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarIntroduccióEls orígens de l’esgrima van lligats a l’evolució natural de l’home, milers d’anys abansde la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles,i també a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà. Però els fonaments de l’esgrima com aesport de combat tenen origen en el duel o desafiaments per ofenses a l’honor, perquède fet no serà fins l’aparició de les armes de foc i consegüentment la decadència deles armes blanques per a la guerra, que a final del segle XIX s’inicia la seva pràcticaesportiva.Tot i que sembli un esport força desconegut, va tenir molta difusió per Europa,sobretot a França i a Itàlia, i és per aquest motiu que ha estat sempre present en elsJocs Olímpics ja des dels seus inicis l’any 1896.L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Quipractica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestred’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.L’esgrima com a esport és un combat entre dos tiradors que consisteix a vèncer elcontrincant a través d’un nombre de tocats. Pot ser, per tant un esport competitiu en elque la preparació física, l’agilitat i la tècnica són fonamentals, ja que no s’ha d’oblidarque el gran objectiu de l’esgrima és tocar sense ser tocat..29 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 30. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarEquipamentHeu de tenir sempre present que el tirador/a ha de portar l’equip correcte per tal deprotegir-se: 1. Una careta que protegeix la cara amb un filat metàl·li a la part davantera i c amb una gorgera a la part inferior que serveix per protegir el coll. 2. Un guant de material reforçat que serveix per protegir la mà armada. Aquest guant té una prolongació anomenada maneguí que cobreix mig avantbraç i que serveix per evitar que l’arma entri dins la màniga. 3. Un vestit de color blanc de material gruixut compost per una jaqueta que cobreix el tronc, els braços i el coll i per uns pantalons que arriben per sota dels genolls. 4. Unes mitges de color blanc que cobreixen, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama. 5. Unes sabatilles especials amb reforços laterals.A tot aquest equip caldrà afegir tots els elements necessaris per combatre amb -hiarmes elèctriques, un d’ells és la jaqueta metàl·lica.30 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 31. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Equipament del tirador guant careta vestitpantalons mitges sabatilles sabatilles 31 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 32. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarLes armesLes principals parts d’una arma són les següents: 1. Botó 2. Punta 3. Fulla 4. Empunyadura o puny. 5. Cassoleta o guardamà.Les armes que es poden emprar són:El floret.És una arma d’estocada, és a dir, només són vàlids els tocats que es fan amb lapunta, pesa menys de 500 g i la fulla mesura 90 cm.En floret només es comptabilitzen els tocats que es fan en el tronc. Aquesta és l’armaideal per l’aprenentatge.L’espasa.També és una arma d’estocada, pesa menys de 770 g i la fulla mesura 90 cm.En espasa, es pot tocar qualsevol part del cos.El sabreÉs una arma d’estocada, tall i contratall, és a dir són vàlids els tocats que es fan ambla punta o bé amb un dels dos costats de la fulla. El seu pes és com a màx de 500 g. imEn sabre, només es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.32 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 33. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarQuan aquestes armes són elèctriques van proveïdes d’un dispositiu conectat aL’aparell indicador de tocats.Aquestes tres armes són les que donen orígen a les tres especialitats del esgrima decompetició. Així, doncs, segons l’especialitat que practiqui un tirador pot ser:espasista, floretista o sabrista.33 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 34. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAccions i desplaçamentsEn esgrima hi ha un ventall molt gran d’accions. Les més bàsiques són: • Guàrdia: abans de començar o de reprendre l’assalt, el tirador ha de posar-se en guàrdia. Des d’aquesta posició podrà atacar, defensar i contraatacar amb -se el menor risc possible i iniciar els desplegaments i les accions bàsiques. • Marxa o pas endavant. Desplegament endavant iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a avançar el peu anterior i després el més endarrerit, sense que aquest avanci el primer • Retrocés, pas enrere o trencar. Desplegament enrere iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a fer recular el peu més endarrerit i després el peu més avançat, sense que aquest quedi més enrere que l’altre. És el contrari que la marxa. • Fons. Acció ofensiva consistent a amenaçar l’adversari amb el braç armat estirat, desplegar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i quedar amb la cama flexionada mentre l’altra resta estirada i cap enrere34 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 35. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAtac. Acció ofensiva en que es toca l’adversari amb un fons .Parada. Acció defensiva que consisteix a interceptar la fulla del tirador contrari i aturar-lo per evitar el tocat.Resposta. Acció ofensiva que s’executa després d’haver parat un atac.Distàncies • Curta: la necessària per tocar el rival amb l’extensió del braç armat • Mitja: la necessària per to el rival amb un fons car • Llarga: la necessària per tocar el rival amb un marxa i fons35 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 36. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarL’assaltUn combat entre dos tiradors es denomina assalt. L’assalt té una durada de quatreminuts durant els quals els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Si alfinal del temps cap d’ells no ha arribat als cinc tocats, guanya el tirador que més tocatsha comptabilitzat.Un assalt sempre s’inicia i s’acaba amb una salutació del tirador envers l’adversari, eljurat i el públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Entre d’altres funcions , ell ésl’encarregat de concedir els tocats i de sancionar les faltes. L’àrbitre es dirigeix alstiradors dient:Llestos? Per preguntar als tiradors si estan a punt de començar.Endavant! Per indicar-los que ja poden començar.Alto! Per aturar el combat.L’àrbitre, quan observa alguna acció antireglamentària, mostra al tirador que l’hacomesa una targeta. La targeta groga representa una advertència, la targeta vermella,la sanció amb un tocat en contra i, per últim, la targeta negra indica l’expulsió.36 Dossier de l’alumne. Cicle mitja
  • 37. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarDossier cicle superior Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu NOM: Curs: Data:37 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 38. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarIntroduccióEls orígens de l’esgrima van lligats a l’evolució natural de l’home, milers d’anys abansde la nostra era. El domini de les armes ja era conegut a la Xina de fa quaranta segles,i també a Egipte, a Grècia i a l’Imperi Romà. Però els fonaments de l’esgrima com aesport de combat tenen origen en el duel o desafiaments per ofenses a l’honor, perquède fet no serà fins laparició de les armes de foc i consegüentment la decadència de ’les armes blanques per a la guerra, que a final del segle XIX s’inicia la seva pràcticaesportiva.Tot i que sembli un esport força desconegut, va tenir molta difusió per Europa,sobretot a França i a Itàlia, i és per aquest motiu que ha estat sempre present en elsJocs Olímpics ja des dels seus inicis l’any 1896.L’esgrima és l’art de tocar sense ser tocat, l’art d’enganyar al contrari per tocar-li. Quipractica l’esgrima és un esgrimidor o un tirador, el professor serà un mestred’armes i el lloc on cal anar per aprendre és la sala d’armes.L’esgrima com a esport és un combat entre dos tiradors que consisteix a vèncer elcontrincant a través d’un nombre de tocats. Pot ser, per tant un esport competitiu en elque la preparació física, l’agilitat i la tècnica són fonamentals, ja que no s’ha d’oblidarque el gran objectiu de l’esgrima és tocar sense ser tocat.Però en l’actualitat l’esgrima també és una activitat practicada per persones de totesles edats i condicions. Qui decideixi practicar l’esgrima ha de tenir en compte quel’omplirà d’emocions a més de potenciar la concentració, la velocitat, l’equilibri i la -licoordinació. L’esgrima pot ser un esport d’evasió que agilitarà els reflexos i aguditzaràla intel·ligència.38 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 39. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarEquipamentHeu de tenir sempre present que el tirador/a ha de portar l’equip correcte per tal deprotegir-se: • Una careta que protegeix la cara amb un filat metàl·lic a la part davantera i amb una gorgera a la part inferior que serveix per protegir el coll. • Un guant de material reforçat que serveix per protegir la mà armada. Aquest guant té una prolongació anomenada maneguí que cobreix mig avantbraç i que serveix per evitar que l’arma entri dins la màniga. • Un vestit de color blanc de material gruixut compost per una jaqueta que cobreix el tronc, els braços i el coll i per uns pantalons que arriben per sota dels genolls. • Unes mitges de color blanc que cobreixen, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama. • Unes sabatilles especials amb reforços laterals.A tot aquest equip caldrà afegir tots els elements necessaris per combatre amb -hiarmes elèctriques, un d’ells és la jaqueta metàl·lica.39 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 40. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Equipament del tirador guant careta vestitpantalons mitges sabatilles 40 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 41. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarLes armesLes principals parts d’una arma són les següents: 1. Botó 2. Punta 3. Fulla 4. Empunyadura o puny. 5. Cassoleta o guardamà.Les armes que es poden emprar són:El floret.És una arma d’estocada, és a dir, només són vàlids els tocats que es fan amb lapunta, pesa menys de 500 g i la fulla mesura 90 cm.En floret només es comptabilitzen els tocats que es fan en el tronc. Aquesta és l’armaideal per l’aprenentatge.L’espasa.També és una arma d’estocada, pesa menys de 770 g i la fulla mesura 90 cm.En espasa, es pot tocar qualsevol part del cos.El sabreÉs una arma d’estocada, tall i contratall, és a dir són vàlids els tocats que es fan ambla punta o bé amb un dels dos costats de la fulla. El seu pes és com a màxim de 500 g.En sabre, només es comptabilitzen els tocats fets per damunt de la cintura.Quan aquestes armes són elèctriques van proveïdes d’un dispositiu conectat al’aparell indicador de tocats.Aquestes tres armes són les que donen orígen a les tres especialitats del esgrima decompetició. Així, doncs, segons l’especialitat que practiqui un tirador pot ser:espasista, floretista o sabrista.41 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 42. Longitud PesArma Fulla Cassoleta Empunyadura Tocat Indumentà ria Foto mà xima màxim Flexibilitat limitada De punta. Val tota la Vora circular i Anatòmica i superfície corporal de CaretaEspasa 110 cm. 770 gr. D’acer i secció diàmetre màxim triangular sense francesa l’adversari. tronc (sí val conductora de 13,5 cm. arestes tallants el coll i l’esquena) Flexibilitat limitada. Vora circular i De punta. La superfície Jaqueta D’acer. Sense diàmetre Anatòmica i vàlida queda limitada al elèctrica.Floret 110 cm 500gr. arestes tallants. superior als 9,5 francesa tronc (sí val el coll i cm. l’esquena) Careta aïllada. Quadrangular Flexibilitat limitada. Careta Compacta, De punta, de tall i conductora. D’acer. d’una sola peça, Única. Diferent a contratall.Sabre 105cm 500gr. Rectangular. Jaqueta de forma les altres armes. Sense arestes convexa Vàlid el tronc i el cap. conductora de tallants l’electricitat42 Dossier de l’alumne Cicle superior
  • 43. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Les tres armes reglamentaries43 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 44. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Fitxa de l’arma: EspasaCaracterístiques generals(Completa les dades següents segons la gràfica) • Longitud màxima: • Pes màxim: • Fulla: • Cassoleta: • Empunyadura: • Tocat: • Indumentària:44 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 45. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Fitxa de l’arma: FloretCaracterístiques generals:(Completa les dades següents segons la gràfica) • Longitud màxima: • Pes màxim: • Fulla: • Cassoleta: • Empunyadura: • Tocat: • Indumentària:45 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 46. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar Fitxa de l’arma: SabreCaracterístiques generals:(Completa les dades següents segons la gràfica) • Longitud màxima: • Pes màxim: • Fulla: • Cassoleta: • Empunyadura: • Tocat: • Indumentària:46 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 47. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAccions i desplaçamentsEn esgrima hi ha un ventall molt gran d’accions. Les més bàsiques són: • Guàrdia: abans de començar o de reprendre l’assalt, el tirador ha de posar-se en guàrdia. Des d’aquesta posició podrà atacar, defensar-se i contraatacar amb el menor risc possible i iniciar els desplegaments i les accions bàsiques. • Marxa o pas endavant. Desplegament endavant iniciat i acabat en la posició de guàrdia, que consisteix a avançar el peu anterior i després el més endarrerit, sense que aquest avanci el primer • Retrocés, pas enrere o trencar. Desplegament enrere iniciat i acabat en la posició de guà rdia, que consisteix a fer recular el peu més endarrerit i després el peu més avançat, sense que aquest quedi més enrere que l’altre. És el contrari que la marxa. • Fons. Acció ofensiva consistent a amenaçar l’adversari amb el braç armat estirat, desplegar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i quedar amb la cama flexionada mentre l’altra resta estirada i cap enrereAtac. Acció ofensiva en que es toca l’adversari amb un fons .Parada. Acció defensiva que consisteix a interceptar la fulla del tirador contrari i aturar-lo per evitar el tocat.Resposta. Acció ofensiva que s’executa després d’haver parat un atac47 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 48. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarDistancia • Curta: la necessà per tocar el rival amb l’extensió del braç armat ria • Mitja: la necessà per tocar el rival amb un fons ria • Llarga: la necessà per tocar el rival amb un marxa i fons riaLes parades. Acció defensiva.La parada és la principal acció defensiva de l’esgrima. És l’acció realitzada amb l’armaper protegir-se de l’atac de l’adversari.Les parades reben el nom de la línia que tanquen; així la parada que cobreix la líniaalta externa la denominarem de sisena, la línia interna superior serà protegida amb laquarta, mentre que les inferiors externa i interna es protegiran amb la vuitena i setenarespectivament.La parada ha de realitzar-se de forma precisa, tancant la línia prou perquè no puguiexistir tocat, però el necessari per poder realitzar una acció ofensiva posterior ambgaranties. Una execució excessivament amplia de les parades representa unadisminució de la velocitat d’execució, així com un increment de la complexitat de laresposta. Realitzar les parades amb excessiva força, quan l’important és aconseguirun moviment precís i veloç per reduir la transició entre la fi de la parada i l’execució dela resposta o contraresposta.L’assaltUn combat entre dos tiradors es denomina assalt. L’assalt té una durada de quatreminuts durant els quals els dos tiradors intentaran tocar cinc cops al seu rival. Si alfinal del temps cap d’ells no ha arribat als cinc tocats, guanya el tirador que més tocatsha comptabilitzat.Un assalt sempre s’inicia i s’acaba amb una salutació del tirador envers l’adversari, eljurat i el públic. L’assalt és dirigit per un àrbitre. Entre d’altres funcions , ell ésl’encarregat de concedir els tocats i de sancionar les faltes. L’à rbitre es dirigeix alstiradors dient:Llestos? Per preguntar als tiradors si estan a punt de començar.Endavant! Per indicar-los que ja poden començar.Alto! Per aturar el combat.L’àrbitre, quan observa alguna acció antireglamentà mostra al tirador que l’ha ria,comesa una targeta. La targeta groga representa una advertència, la targeta vermella,la sanció amb un tocat en contra i, per últim, la targeta negra indica l’expulsió.48 Dossier de l’alumne. Cicle superior
  • 49. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolar 49
  • 50. Coneguem l’esgrima mitjançant material alternatiu Un taller escolarAprenent la tècnica de cames Aprenent els “tocats” Floret amb sonador (material alternatiu) i careta protectora Aquestes són espases de veritat....!! 50