Ecoxarxa num1

primavera 2009 revista d’actualitat ecològica núm. 1 (SEgoNA èPocA) 2 euros La Mediterrània una mar en perill Aiguamolls de l’Empordà 25 anys del Parc Natural Matthew Tree compromís amb el medi ambient El Matarranya l’autenticitat d’un paradís inèdit

Cooperació al desenvolupament Energies renovables Fotografies de projectes finançats pel Grup Triodos Agricultura ecològica Compte Triodos El compte d’Estalvi Responsable Estalviar a Triodos Bank és una decisió socialment responsable, perquè amb els seus diners només financem empreses i organitzacions que treballen pel medi ambient, la cultura i la justícia social. Amb una interessant rendibilitat i la possibilitat de donar part dels interessos a Triodos Bank, el referent europeu en banca ètica i l´ONG que vosté decideixi* sostenible. 902 360 940 Informi-se’n www.triodos.es Un banc on compta alguna cosa més que els diners * La donació opcional (0%, 25%, 50%, 75%, o 100%) de l’interès del seu Compte Triodos es realitzarà a una de les ONG adherides al conveni. Consulti el llistat a www.triodos.es Triodos Bank NV SE, opera sota supervisió del Banc d’Espanya en matèria de liquiditat i transparència i del Banc Central del Països Baixos. Inscrit com a sucursal en el registre del Banc d’Espanya amb el núm. 1491.

ecoxarxa 1 3 editorial La reaparició d’Ecoxarxa carles B. gorbs Director cgorbs@azurmedi.net Ecoxarxa és una publicació trimestral d’actu- L’objectiu primordial, però, l’essencial, és el de alitat ecològica que continua el projecte que sensibilitzar tots els ciutadans i també les admi- va néixer l’any 1999 amb el nom d’Ecoguia nistracions públiques envers el medi ambient, i que posteriorment es va transformar en el ja que considerem que tot el mal que es faci a projecte Ecoxarxa, fins a l’any 2002. Ara, set la natura, al nostre territori, ens el estem fem a anys més tard, amb aquesta segona època, nosaltres mateixos. L’ecologisme no és ni més ni reapareix de nou com a eina d’expressió, in- menys que aquell afany per anar conquerint, dia formació i divulgació de tots aquells aspectes a dia, mica a mica, quotes més altes de qualitat relacionats amb el nostre entorn natural, així de vida. Alhora, és també una acte de solidari- com un important mitjà educatiu i pedagògic, tat amb la mateixa natura, amb tots els seus adreçat a un lector heterogeni, amb la finali- éssers vius i, lògicament, amb tots els habitants tat de sensibilitzar tota l’opinió pública i ad- del planeta, especialment d’aquells que convi- ministracions sobre la preservació de l’entorn uen més a prop de nosaltres, sense oblidar, molt i, consegüentment, de fer un ús més sostenible especialment, les generacions futures, ja que tot dels seus recursos naturals. el maltractament que avui fem al nostre entorn perdurarà irremeiablement en el futur. A les pàgines d’Ecoxarxa hi trobareu, entre d’altres aspectes, notícies, reportatges, articles En aquest sentit, Ecoxarxa informarà sobre de- d’opinió, legislació i normatives, consells, entre- terminats aspectes relacionats amb el nostre en- vistes, espais naturals..., i també, i sobretot, una torn més pròxim i, per tant, com el podem preser- molt àmplia agenda d’activitats i un directori var i millorar. Per això, hem decidit d’informar de serveis. És la nostra voluntat presentar tota d’aquells aspectes d’àmbit català i d’altres in- aquesta informació d’una manera àgil, moder- drets que, bé sigui pel seu vessant geogràfic, o na, estètica i, alhora, rigorosa. Almenys aquesta històric i cultural, ens siguin més propers. serà la nostra intenció. Us convidem, doncs, aprofitant que el reportatge Ecoxarxa reapareix amb diversos objectius. El d’aquest número el dediquem a l’estat de la Me- primer, és purament informatiu, ja que inten- diterrània, a navegar pel suggeridor mar de les tarem mantenir-vos informats de tots aquells nostres pàgines i ancorar, sovint, per observar esdeveniments que estiguin relacionats amb la amb interès aquells illots que configuren cada natura, l’ecologia o el medi ambient. Un segon secció. Enlaireu la vela i deixeu que la brisa de objectiu és pedagògic, ja que entenem que per les nostres línies us porti, lentament, al port de tal de gaudir de la natura abans cal coneix-la, l’esperança. És una esperança, però, que s’ha de estimar-la i respectar-la. I un tercer objectiu és construir des del respecte, la crítica, la solida- el d’esdevenir un vehicle d’expressió i divulga- ritat, la reflexió, el coneixement, la tolerància ció de totes aquelles entitats i institucions que, i una major igualtat social. Al cap i a la fi, el d’una manera o altra, estiguin relacionades amb respecte al medi ambient comença pel respecte el medi ambient. a l’ésser humà.

ecoxarxa 1 5 sumari Ecoxarxa número 1 (segona època) Primavera 2009 • notícies 6 • Opinió Quan la sostenibilitat ja no és una opció 20 Del Quart Cinturó a la Crisi 21 • Reportatge La Mediterrània, una mar en perill 23 • Alimentació Cap a la normalització dels aliments ecològics 27 • Legislació La legislació ambiental a les administracions públiques 30 • Descobrir... El Matarranya 35 • Consum Ajudes per a la compra de cotxes “ecològics” 42 • Animals Fundació Mona, rehabilitació de primats 44 • Art i cultura Quelot, la senzillesa contundent 48 ParcArt, natura i escultura 50 • Entitats Som Lo Que Sembrem 52 • Espais naturals El Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà compleix 25 anys 56 • Entrevista Matthew Tree 62 • Coneguem la natura Plantes medicinals, un patrimoni que no podem perdre 65 • Consells pràctics La bici, un bon mitjà de transport 67 • Ecologia a la xarxa La flora 69 • Agenda 71 • Director Carles B. Gorbs • Subscripcions Comercial Atheneum • Fotografia portada Un racó de Vall-de-roures • Coordinació general Meritxell Planas tel 936 544 061 / fax 936 542 237 (Matarranya) / Dolors Gibert • Redacció Eduard Martí, Ernest Riera, suscri.bcn@atheneum.com • Dipòsit legal Mar Moreno, Sergi Travessa subscripcions@ecoxarxa.net redaccio@ecoxarxa.net • Publicitat Isabel Izquierdo • ISSn • Fotografia Dolors Gibert publicitat@ecoxarxa.net / tel 934 949 704 • Correcció Maragda C. Vallès • Distribució Comercial AThEnEUM • Imprès en paper ecològic • Disseny Azur / Zaranda & Jo • Impressió JnP Arts Gràfiques • Ecoxarxa no s’identifica necessàriament • Maquetació Zaranda & Jo / Martí Riu • Edita AZUR amb l’opinió publicada dels articles signats JJ Comunicació Agència de Comunicació Mediambiental • Col·laboradors OCUC, Mediterrània Avda. Diagonal, 535, 1r 2a 08029 Barcelona • Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de (Centre d’Iniciatives Ecològiques), tel 934 949 704 fax 932 023 609 venda a accions per preservar el medi ambient Cristina Valsera, Fundació Mona, www.azurmedi.net Som Lo Que Sembrem, • Director editorial Albert Trepat ECOXARXA Libera atrepat@azurmedi.net www.ecoxarxa.net

6 ecoxarxa 1 notícies Catalunya lliure de bosses La Fundació Catalana per a la prevenció dels Residus i el Consum Responsable està desenvolupant la campanya Catalunya lliure de bosses de plàstic amb l’objectiu de regular l’ús abusiu de les bosses de plàstic d’un sol ús. DG A Catalunya el consum de na a Catalunya es poden usar creació, el Fons Econòmic de bosses de plàstic d’un sol ús 14 milions de bosses, que al Prevenció, per realitzar actua- va en augment, sovint el con- llarg de l’any representen el cions mediambientals. sum és abusiu, té una vida 2% de les nostres deixalles, Alhora, també es demana útil molt curta i comporta 110.000 tones. que es realitzi una campanya afectacions ambientals, so- Un dels objectius principals de sobre la prevenció dels resi- cials i econòmiques tant en el la campanya és que el Govern dus d’envasos i embolcalls, i procés de fabricació com en el de la Generalitat de Catalunya especialment de la bossa de seu posterior tractament com reguli el consum indiscriminat i plàstic d’un sol ús, i es desen- a residu. gratuït de bosses de plàstic, apli- volupin altres mecanismes Els envasos i les bosses d’un cant un impost ecològic de 0,2 €/ per fomentar entre els consu- sol ús fan augmentar el volum bossa a partir de gener de 2009. midors els elements reutilit- de les nostres deixalles. S’es- Aquest impost hauria de re- zables en contra de la bossa tima que en un cap de setma- vertir en un organisme de nova de plàstic. La manca de qualitat del medi ambient afecta el 30 per cent de les malalties infantils Segons la Societat Espanyola de neumologia i les condicions mediambientals i la seva exposi- Cirurgia Toràcica (SEPAR), un 30% de les malal- ció a la contaminació pot contribuir a augmen- ties infantils actuals estan associades al medi tar la mortalitat, la morbiditat i la discapacitat ambient. Factors com la pol·lució, la contami- infantil”. nació de l’aire, l’ús de combustibles sòlids per Segons diversos estudis, els pulmons es van cuinar, o l’ús de pesticides, entre d’altres, són desenvolupant fins a l’edat de 18 anys i, per les principals causes de malalties infantils, se- tant, la salut i qualitat d’aquest òrgan es pot gons ha manifestat el president de SEPAR, el veure greument afectada en el moment del seu doctor Julio Ancochea, ja que, segons va afir- creixement i, consegüentment, pot influir di- mar, “els nens són especialment vulnerables a rectament en el seu funcionament futur.

ecoxarxa 1 7 notícies El Parc natural del Montgrí, les Medes i el baix Ter fa nous passos El passat 30 de dues reserves naturals parcials el projecte amb un estudi més setembre va finalitzar (part submergida de les Medes acurat o que s’excloguin els el període per i porcions dels aiguamolls del seus termes municipals dels presentar al·legacions baix Ter). El futur parc regula- límits del parc. a l’Avantprojecte de llei rà la conservació del medi na- Els propietaris agrícoles es tural i del patrimoni cultural, queixen de les dificultats que de declaració del Parc la gestió de l’aigua i el sistema pot portar a l’aprofitament de Natural del Montgrí, hidrològic, com també la gestió la propietat privada i l’Asso- les Medes i el baix Ter. i aprofitament dels recursos ciació turística de Pals dema- naturals. na que hi hagi un estudi de El projecte ha aixecat molt de viabilitat econòmica que de- El nou parc natural tindria debat i polèmica a la zona, fet mostri que el parc seria auto- una superfície total de 8.061 que ha provocat la presentació suficient. ha, el 76% en l’àmbit terrestre de diverses al·legacions per Veïns de Torroella, l’Escala i el 24% seria la part marina. part d’entitats i ajuntaments. i Bellcaire també hi han pre- Inclou porcions de 7 municipis Pals, Palau-sator i Fontanilles sentat diferents al·legacions. (Torroella de Montgrí, Pals, al·leguen que no se’ls va infor- Finalment, la Plataforma del Bellcaire, l’Escala, Palau-sa- mar de la redacció de l’avant- Ter denuncia que no es fa re- tor, Ullà i Fontanilles). Dins els projecte i creuen que vulnera- ferència al funcionament hi- seus límits hi ha previst tota ria l’autonomia municipal en drològic del riu i demana que una reserva natural integral matèria d’ordenació urbanísti- s’inclogui la gestió integral del (part emergida de les Medes) i ca. Demanen que es modifiqui riu i la seva conca. CG

8 ecoxarxa 1 notícies Per altra banda, des de la IA- inclou zones inundables del EDEN i Salvem l’Empordà va- Ter i Daró a ponent i pel sud, loren molt positivament la cre- el fa arribar fins als primers ació del parc natural i creuen contraforts de les Gavarres i que les reticències inicials de massís de Begur. Pel que fa certs sectors econòmics de la a l’àmbit marí, proposen am- comarca es deuen a la manca pliar les àrees de no extracció d’informació, tot i això també incorporant l’àrea dels penya- hi ha presentat al·legacions. segats del Montgrí. Finalment, La seva proposta amplia els demanen una bona gestió i se- límits del parc i l’enllaça amb guiment, la participació de les el Par Natural dels Aigua- entitats del territori i un bon Dolors Gibert molls de l’Empordà pel nord, finançament. El biòleg Daniel Pauly és guardonat amb el Premi Ramon Margalef d’ecologia El biòleg Daniel Pauly En el marc del Congrés Mundial de Pesqueries de la University of Bri- rep el Premi Ramon la natura ha estat nomenat gua- tish Columbia (Vancouver, Canadà). Margalef pels seus nyador del Premi Ramon Margalef Pauly és una eminència en l’estudi treballs en el camp de d’Ecologia, el biòleg francès Daniel del declivi de les reserves pesque- l’ecologia marina, dos Pauly. res i la resposta dels ecosistemes a la pressió humana. ha analitzat els projectes de la RPD El Premi Ramon Margalef, creat per impactes de la pesca sobre els eco- de Laos i de Perú la Generalitat de Catalunya l’any sistemes i els ha quantificat mitjan- per portar energia 2004, és l’únic premi internacional çant l’anomenat “Índex Tròfic Marí”. renovable a comunitats consagrat únicament a l’ecologia. El aïllades comparteixen seu objectiu és reconèixer una tra- Al llarg de la seva trajectòria sem- el prestigiós Premi jectòria científica o un determinat pre ha estat molt actiu en la lluita Sasawaka del descobriment que hagin contribuït per conservar els ecosistemes ma- PNUMA. de manera significativa al progrés rins, fins al punt de denunciar la de l’ecologia. permissivitat de certs governs amb tècniques de pesca i reclamar re- Daniel Pauly és doctorat en biologia serves marines a causa de la situa- pesquera i oceanografia biològica ció límit en la qual es troben alguns i actualment dirigeix el Centre de ecosistemes marins.

ecoxarxa 1 9 notícies Irregularitats amb el reg del Club de Golf de Sant Cugat i en l’abocament de les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf El Club de Golf de Sant Cugat del Vallès no té cap concessió d’aigües de reg i, per altra banda, la urbanització Costa del Golf no té cap instal·lació de depuració de les aigües residuals. CG L’Ajuntament de Sant Cugat cia amb menys de 2.000 habi- com se subministra aigua de del Vallès ha sol·licitat una tants equivalents, la legislació reg el club de Golf, tot i que un autorització d’aigües residuals vigent fixa el nivell de tracta- informe recent de l’ACA afirma depurades de la urbanització ment per a nuclis de més de que el reg es realitza amb dos Costa del Golf al torrent de 2000 hab/eq, però pel que fa pous que no estan legalitzats. Llaceres a l’Agència Catalana als de menys habitants només Finalment, l’ADENC conside- de l’Aigua (ACA). Per un al- recomana que el tractament ra que és necessari determinar tre costat, el golf Club de Golf sigui l’adequat. Les entitats les condicions i buscar respon- Sant Cugat està tramitant des ecologistes denuncien que no sabilitats dels abocaments d’ai- de l’any 2002 una concessió es pot considerar la urbanitza- gües residuals de la urbanització d’aigua per a reg. ció aïllada de la trama urbana Costa del Golf que actualment L’ADENC-EdC, el Grup de de Sant Cugat i, que tot i això, es realitzen sense autorització, Natura del Club Muntanyenc, la els límits proposats per l’infor- com també de l’obtenció i l’ús de CUP, ERC, IC-V, PSC i l’Assem- me tècnic de l’ACA no són els l’aigua de reg per part del Club blea de Joves de Sant Cugat han adequats al medi receptor, te- de Golf Sant Cugat. denunciat en una roda de prem- nint en compte que les aigües En la roda de premsa realit- sa la situació en què es troba la s’abocarien a la capçalera del zada, els diversos grups es van urbanització Costa del Golf i les torrent de Llaceres, que aigües preguntar com es pot aprovar irregularitats en l’ús de l’aigua avall travessa el Parc Rural de una urbanització que encara per part del golf. Tanmateix, la Torre Negra, i l’estat ecolò- no té autorització d’abocament l’ADENC també ha presentat gic del torrent afectaria als va- d’aigües, amb quines bases es al·legacions als expedients que lors ambientals del Parc. considera la urbanització un està tramitant l’ACA. Per una altra part, el club de nucli de població aïllat, i d’on En la sol·licitud de l’Ajunta- Golf Sant Cugat, construït el obté l’aigua el club de golf; i ment considera la urbanització 1917, està tramitant una con- exigeixen a les administraci- Costa del Golf com un nucli de cessió d’aigua per a reg des del ons que actuïn amb responsa- població aïllat i en conseqüèn- 2002, per tant és una incògnita bilitat social.

10 ecoxarxa 1 notícies S’inaugura el tram del Montseny del camí dels Països Catalans S’ha inaugurat el tram pioner vera, quan durant el mes de Serra de Tramuntana a Ma- del camí que uneix Sant Celoni maig s’iniciaren les caminades llorca –de Sóller a Esporles–, i Vic rodejant el Montseny de de senyalització amb la parti- Marina Alta i Baixa al País Va- poble en poble, amb la publicació cipació de la gent dels pobles lencià –de Dènia a Benidorm–, de la Guia i la realització de de la zona i el vist-i-plau dels Alt Maestrat i els Ports al País les rutes culturals previstes. ajuntaments, propietaris i Valencià –de Benassal a More- responsables del Parc Natu- lla–, Prepirineu –de Santa Pau ral. El 22 d’agost membres del a Gombrèn–, Barcelona –de PAS van presentar el tram del Collserola a Gràcia– i Ribagor- Montseny dins els actes de la ça i Pallars Jussà –de Benavar- El passat 2 d’octubre de 2008 Universitat Catalana d’Estiu ri a Montrebei. Aquests trams es va presentar, a la sala de les i finalment durant aquesta es troben en diferents nivells Cotxeres del Palau Robert de tardor es portaran a terme les de desenvolupament, tot re- Barcelona, la guia El Camí al rutes culturals de presentació dactant la Guia, senyalitzant Montseny amb l’acompanya- del tram: del 12 al 14 de setem- o definint l’itinerari, fent el pla ment de la colla de trabucai- bre de Gualba a Viladrau, 11 i de senyalització o realitzant res Toca-sons de Taradell, que 12 d’octubre de Sant Celoni a els primers contactes amb en- van donar el tret de sortida Gualba i 22 i 23 de novembre titats i administració pública. definitiu per al primer tram de Viladrau a Vic. El seu objectiu és vertebrar i senyalitzat d’aquest camí, es- La inauguració d’aquest pri- cohesionar el territori a través sencialment cultural, que té mer tram representa tan sols d’una marca cultural que uneixi previst unir les terres de par- un primer pas per a aquest els principals punts d’interès his- la catalana dibuixant un 8 ir- camí de camins, que en els tòric, social, natural i paisatgís- regular, símbol de l’infinit, de propers deu anys espera poder tic del país, i promogui un turis- renaixement i de regeneració. unir les 88 comarques i illes de me que potenciï els valors de les Aquest moment va ser el resul- parla catalana, recorrent uns comarques, tot gràcies a la par- tat a quasi tres anys de feina, 4000 quilòmetres dels Països ticipació d’uns 3000 voluntaris, coordinació i participació entre Catalans. Actualment ja s’es- coneguts com a Amics del Camí, el PAS –entitat impulsora del tà treballant en sis trams més: repartits arreu del territori. Camí– i persones, col·lectius i institucions del territori. Du- AssoCiACió PAs - AmiCs Del CAmí rant aquest temps s’han portat a terme un bon grapat de caminades de reconeixement, de senyalització inicial i rutes educatives, mitjançant camps de treball culturals per a col- lectius de joves –esplais i agru- paments escoltes. Els fruits a la bona feina feta van arribar a finals de prima-

ecoxarxa 1 11 notícies PRoU a les curses de braus! Recentment s’ha creat la Plataforma Prou!, amb l’únic objectiu d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que al Parlament de Catalalunya es voti una llei que aboleixi les curses de braus. Des de fa anys gran part de la tal de Barcelona. Durant la tem- discutida al Parlament de Ca- població catalana s’ha declarat porada taurina cada diumenge talunya. Per tal de referendar d’una o altra manera antitau- d’abril a setembre sis braus són la ILP i que sigui acceptada al rina. Una enquesta del Gallup, executats a la plaça davant d’un Parlament s’han de recollir un publicada el 2006, afirmava que públic majoritàriament turista, total de 50.000 signatures de el 80% dels catalans estan en que creu veure en aquest espec- ciutadans catalans, i majors de contra de les curses de braus i tacle una tradició típicament 16 anys. de les tortures que comporten catalana. Aquesta recollida de signa- als animals. També cada diumenge des tures es realitzarà amb la col- Cal recordar que l’any 2004 de fa anys ciutadans i ciuta- laboració dels fedataris, perso- la ciutat de Barcelona es va de- danes espontànies, activistes i nes que s’han acreditat davant clarar contrària a les curses de associacions, propers a l’entorn de la Mesa del Parlament per a braus i des d’aleshores 44 mu- animalista i en contra de la tau- aquest procés. La recollida es va nicipis catalans s’han declarat romàquia, es concentren davant iniciar a principis de novembre en contra de la tortura taurina. La Monumental per protestar i i es durà terme durant 4 mesos. L’any 2006 es varen tancar les mostrar el seu rebuig a les corri- Si es recullen les signatures ne- places de toros d’Olot, Girona i des de braus i a la tauromàquia, cessàries per donar suport a la Lloret de Mar. En l’actualitat, i també per informar els turistes ILP, el ple del Parlament de- l’única plaça de braus on es de l’espectacle que s’hi ofereix. batrà i posteriorment es votarà duen a terme les “corridas de Ara, aquest moviment popu- una proposta de Llei per abolir toros” a Catalunya és a la plaça lar ha fet un pas més enllà i s’ha les curses de braus. Monumental de Barcelona. creat la Plataforma Prou! (www. El poble català, tradicional- La Plaça de Braus de Tarra- prou.cat) a fi de dur a terme una ment sensible i respectuós amb gona s’està remodelant i, pos- Iniciativa Legislativa Popular els drets dels animals, posseeix siblement, permetran realitzar per abolir les curses de braus a una de les lleis de protecció dels altres actes, a més de les corri- Catalunya. animals més avançades i pro- des a la plaça. La Iniciativa Legislativa Po- gressistes de tot Europa, però Cada any, més de 100 braus pular (ILP) és una eina que per- que encara permet la celebració són torturats i executats a la met que un grup de ciutadans de curses de braus on es tortura plaça de braus de La Monumen- proposin una llei que pugui ser i mata l’animal.

12 ecoxarxa 1 notícies Augmenta el nombre de primats utilitzats per a l’experimentació a Catalunya Mentre que el 2002 es van utilit- d’investigació el 2006 i 400 eu- L’experimentació amb zar a Catalunya 48 primats per rodiputats han demanat a la primats a Catalunya a l’experimentació, el 2007 han Comissió europea un calendari ha augmentat en cinc estat 234 davant els 65 utilit- per acabar amb la utilització anys un 388 per cent, zats entre totes les altres comu- de primats en l’experimentació una xifra alarmant i nitats, la qual cosa representa el científica. sense precedents. 78.3% de tot l’Estat espanyol. Les dues organitzacions re- El Projecte Gran Simi i Dar- corden que hi ha una Directiva win han denunciat aquest alar- EU 86/609/EC que a l’article mant increment d’experiments 7.2 diu clarament: “L’experi- amb simis i es lamenten que mentació animal no ha de dur- Catalunya que al seu dia va ser se a terme si hi ha algun altre pionera en matèria de protecció mètode científic, satisfactori i animal, presenti una tendència disponible d’obtenir el mateix tan oposada a l’europea. Àus- resultat, sense que intervingui tria va prohibir aquest tipus l’ús animal”. Acord per a la protecció del delta del Llobregat Aquesta col·laboració permetrà re- A banda de cooperar en el Pro- El conseller de Medi alitzar l’avaluació dels valors dels grama de seguiment dels hàbi- Ambient i Habitatge de tres hàbitats amenaçats i que es tats del delta del Llobregat, el la generalitat, Francesc consideren de protecció priorità- conveni permetrà la col·laboració Baltasar, i el president ria. El delta del Llobregat compta en el Programa de divulgació del de gas Natural, Salvador amb 20 hàbitats naturals d’interès patrimoni natural del delta, que gabarró, han signat un europeu, 3 dels quals d’interès es concretarà en l’edició de tres acord per col·laborar en prioritari per a la conservació: lla- guies naturalistes, un material la gestió de programes cunes, pinedes i dunes. didàctic per oferir als visitants. de preservació, La consolidació i recuperació La finalitat del programa és po- millora i protecció del d’hàbitats, com també la protecció tenciar el valor divulgatiu i edu- patrimoni natural dels de la flora i la fauna característi- catiu dels hàbitats i la promoció espais naturals del ques del delta són àmbits d’actua- d’un ús sostenible d’aquest es- delta del Llobregat. ció destacats de l’activitat del Con- pai, que rep més de 50.000 visi- sorci del delta del Llobregat. tes anuals.

ecoxarxa 1 13 notícies Medi Ambient formarà part El (BACC) denuncia que d’un programa europeu REnFE es troba a la cua d’Europa en l’accés de sobre canvi climàtic les bicicletes als trens i gestió forestal El Bicicleta Club de Catalunya (BACC), s’adhereix a la campanya estatal im- La directora general del Medi La potenciació d’una gestió pulsada per la coordinadora COnBICI Natural, Núria Buenaventu- forestal sostenible i activa és “Bicis al Tren” per reclamar un canvi ra, ha signat a Berlín el do- imprescindible per mantenir integral de REnFE respecte el trans- cument que dóna el tret de tots els beneficis que els bos- port de bicicletes. sortida al projecte. cos proporcionen a la socie- Un estudi de la Federació de Ciclis- El Departament de Medi tat, entre els quals la miti- tes Europeus – European Cyclists’ Fe- Ambient i Habitatge formarà gació dels efectes negatius deration revela que l’Estat espanyol, part d’un projecte europeu, del canvi climàtic mateix. És amb l’empresa estatal de ferrocarrils FUTUREforest, que té com a per això que el Departament REnFE, es troba a la cua d’Europa en objectiu intercanviar coneixe- de Medi Ambient i Habitat- l’accés de les bicicletes als trens. ments i experiències en rela- ge considera important va- El BACC dóna suport a les accions que es duguin a terme durant de cam- ció amb els efectes del canvi lorar les múltiples funcions panya. Algunes d’aquestes accions es climàtic en la gestió forestal. dels boscos i incrementar els concreten a fer reclamacions al servei El projecte també analitza- esforços per garantir els re- d’Atenció al Client per denunciar la rà com millorar la mitigació cursos perquè puguin man- falta d’espais i possibilitats per dur la del canvi climàtic mitjançant tenir o incrementar els seus bicicleta de forma còmoda i segura en una gestió forestal sostenible valors ambientals, socials i els trens. adaptada als canvis. econòmics. Línea ICO de finançament del pla de renovació d’instal·lacions turístiques El Pla Renove Turisme L’import màxim a finançar serà Entre d’altres, són objecte de fi- s’estableix com un pla de de fins al 90% de la inversió neta nançament la millora de la sos- renovació per impulsar la (excloent impostos) i el tipus tenibilitat a partir de l’estalvi rehabilitació d’establiments d’interès aplicable a l’empresa energètic, reducció de tot tipus turístics, per tal de millorar serà de tipus fix al 1,50% TAE. de contaminació, reducció de la qualitat i sostenibilitat El termini per iniciar el proce- les emissions de gasos d’efecte de les instal·lacions turístiques existents, i diment finalitza el 15 de desem- hivernacle..., i la millora de la que contribuirà a millorar bre de 2009, o fins a l’esgota- seguretat i la implantació de sis- el nivell i l’atractiu de ment del pressupost de la línia temes de qualitat (Q, ISO, EMAS, l’oferta turística actual. de crèdit. etc.).

14 ecoxarxa 1 notícies El TSJC anul·la les llicències dels parcs eòlics de la serra del Tallat i de la serra de Vilobí El Tribunal Superior Segons la publicació El Trian- que el TSJC considera que en de Justícia de Catalunya ha gle, una sentència del Tribunal la tramitació administrativa anul·lat la tramitació per a Superior de Justícia de Cata- dels parcs s’ha vulnerat la Llei la construcció de dos lunya (TSJC) ha estimat parci- d’urbanisme catalana. En la alment el recurs presentat per sentència del TSJC s’estableix complexos d’aerogeneradors i les organitzacions ecologistes que l’emplaçament escollit no deixa en una situació incerta la Ipcena i Plataforma per la De- és compatible amb el planeja- resta de centrals. fensa de la Vall del Corb i ha ment urbanístic. anul·lat les llicències per a la Eduard Moreno, un dels ad- instal·lació dels parcs eòlics de vocats representant de les en- la serra del Tallat i de la serra titats ecologistes, afirma que de Vilobí. Totes dues centrals la majoria de parcs eòlics s’han es repartien entre els termes tramitat d’una forma molt si- de Vallbona de les Monges milar i, per tant, en una zona (Urgell), Passanant (Conca rústica no urbanitzable, motiu de Barberà), Tarrés i Fulleda pel qual “tots podrien ser il·le- (Garrigues). La raó de fons és galitzables”. Parc eòlic | eDuArD mArtí

ecoxarxa 1 15 notícies L’ADEnC inicia un any més la campanya “Una gla, un arbre” dirigida a tots els centres escolars del Vallès DG La campanya “Una gla, Es tracta d’una campanya gra- xement d’un arbre i, per tant, un arbre” és una de les tuïta que s’organitza amb perso- com de delicats són els nostres primeres campanyes nes voluntàries de l’entitat, les boscos. A partir d’aquesta cam- impulsades per l’ADENC quals preparen el material per panya es poden treballar molts (Associació per a la a les escoles i els esplais que vo- altres aspectes com, per exem- len participar-hi. La campanya ple, aprendre com es realitza Defensa i per l’Estudi està adreçada a tots els centres l’evolució natural d’una zona de la Natura) des de escolars del Vallès. deforestada o prendre conscièn- 1985, i està adreçada als L’objectiu d’aquesta campa- cia de la importància de tenir centres d’ensenyament nya és fer prendre consciència un espai natural al voltant de i als esplais. de com és de lent i delicat el crei- la ciutat, entre d’altres. L’Ajuntament de Ripoll rep la felicitació del GDT per convocar una consulta popular El Grup de Defensa Per al GDT, el que hauria de ser l’Ajuntament de Ripoll de fer una del Ter (GDT) felicita norma habitual davant propostes consulta vinculant sobre l’ARE ha l’Ajuntament de Ripoll o projectes que poden suposar merescut la seva felicitació. per la decisió de convocar canvis importants, tant pel que fa Segons el GDT, “decisions com una consulta oberta i al desenvolupament dels munici- aquesta, l’allunyament entre clas- de caràcter vinculant pis com les previsions considera- se política i ciutadania s’escurça, perquè la ciutadania es bles d’augment de població, o com ja que sovint la participació ciu- pugui pronunciar sobre les que afecten el seu entorn o a la tadana queda relegada a termes el desenvolupament mateixa qualitat de vida dels ciu- protocol·laris però no decisoris, de l’Àrea Residencial tadans, no ho és. Per aquest mo- enfosquint d’aquesta manera el Estratègica (ARE) que tiu, davant l’aprovació per part de joc democràtic”. proposa la Generalitat.

16 ecoxarxa 1 notícies La plataforma no a la MAT mostra la seva disconformitat amb les respostes a les al·legacions Segons la plataforma, la nul·la Per aquest motiu, la Platafor- Joan Martí, membre d’aquesta voluntat de comunicació amb ma NO a la MAT ha presentat plataforma, afirma, a més, que la ciutadania per part del la campanya de recollida de molts particulars no han rebut govern ha fet que la majoria signatures “Per la transparèn- cap resposta a les al·legacions de ciutadans i un número cia informativa: Cap al·legació presentades i que, per tant, no sense resposta!” que davant el responen sobre cap dels casos important d’entitats que proper tancament dels expedi- més greus. El propi Joan Martí, havien presentat al·legacions ents oberts i la seva tramitació cirurgià de l’hospital de Santa no hagin rebut cap resposta. al govern central vol visualit- Caterina de Girona, va presen- zar la disconformitat de la ciu- tar una documentada i extensa tadania i reclamar un debat al·legació sobre els perills a la públic vinculant on es pugui salut que comporta la línia i no analitzar la necessitat de la n’ha rebut cap resposta. Segons MAT i les seves alternatives. aquesta entitat, la tramitació de la MAT i l’inici d’obres al tram Sent- menat-Bescanó ha estat farcit d’irregulari tats i infraccions de la legislació, com ha denunciat en diferents ocasions el Síndic de Greuges. “L’actuació de Red Eléctrica de España (REE) i del govern, malgrat els dictàmens del Síndic, no ha canviat i continua la manca d’ac- cés a la informació, la prepotència com a forma de relació amb la ciutadania i l’in- compliment de la le- gislació”, manifesten Cb els seus responsables.

ecoxarxa 1 17 notícies S’aprova un pla per promoure l’alimentació i l’agricultura ecològiques per al període 2008-2012 El Govern de la L’objectiu fonamental d’aquest pla sistema de producció certificada Generalitat ha d’acció és el de promoure les pro- d’aliments. aprovat el Pla d’Acció duccions i el consum de productes Gairebé la meitat de la pobla- i aliments ecològics a Catalunya. ció catalana, un 48,1%, ha con- per a l’Alimentació i Actualment hi ha en territori català sumit alguna vegada aliments l’Agricultura Ecològiques 60.095 ha de producció ecològica, ecològics, si bé només 1/3 part per al període 2008-2012. que significa un 5% de la superfí- ho fa com a mínim alguna vegada Aquest pla inclou un total cie total. A més, hi ha 139 explota- al mes, concretament, un 22% ho de 105 actuacions i té un cions ramaderes beneficiàries de fa amb freqüència setmanal. La pressupost de gairebé ramaderia ecològica. motivació principal per la com- 37 milions d’euros. El Pla d’acció vol fomentar, en- pra d’aliments ecològics és la tre d’altres aspectes, la informa- salut (57%), mentre que el prin- ció i el consum d’aquests produc- cipal motiu per al no consum és tes i el de la seva qualitat amb un el preu. Acciónatura promou jornades de voluntariat ambiental per a persones grans Els voluntaris visitaran els naturals on l’ONG realitza tas- d’incloure sessions de volun- espais naturals en els quals ques de conservació i millora, i tariat ambiental, també inclou l’ONG realitza tasques de con- participar en la seva restaura- dues jornades de reflexió en les servació. El projecte pretén mi- ció a través de diferents activi- quals es parlarà sobre la im- llorar la qualitat de vida de la tats i tallers. portància de tenir un estil de gent gran tot promovent l’acti- L’objectiu d’aquesta inicia- vida saludable a través de la vitat física i la cohesió social. tiva és donar a les persones participació i l’activitat física. Sota el lema “Grans perso- jubilades l’oportunitat de par- Les jornades de voluntariat, nes per la natura”, l’ONG Ac- ticipar en els projectes d’Acció- que s’han iniciat el passat 18 de ciónatura organitza jornades natura de restauració del medi desembre de 2008, en horari de de voluntariat ambiental per a ambient. Al mateix temps, matí, són gratuïtes i estan ober- persones jubilades. Aquest pro- també es pretén millorar la tes a totes aquelles persones jecte, que compta amb el suport qualitat de vida de la gent gran jubilades que hi vulguin partici- i la col·laboració d’Obra Social promovent l’activitat física i la par. Es pot consultar la informa- “la Caixa”, engloba diverses cohesió social. ció del projecte a la web www. jornades en les quals els volun- El projecte de “Grans per- accionatura.org o a través del taris podran visitar els espais sones amb la natura”, a part telèfon 93 237 38 02.

18 ecoxarxa 1 notícies L’Obra Social de Caixa Catalunya obre la porta a la reintroducció del linx europeu a Catalunya L’Obra Social de Caixa Uy i Lu, actualment de sis me- Linx Europeu a Catalunya. Catalunya ha presentat els sos d’edat, contribuiran enor- Restitució d’una espècie em- nous inquilins del seu Centre mement a conscienciar sobre la blemàtica al Pirineu), el linx de Natura i Desenvolupament importància d’aquests depre- és una “peça necessària per Sostenible, a les Planes de dadors al Pirineus catalans, on al trencaclosques pirinenc” Son. Es tracta de Uy i Lu, dos se’ls va perdre la pista a mitjans i el seu retorn “no farà més del segle XX. L’Obra Social Cai- que restablir una situació exemplars de Linx Europeu xa Catalunya obre la porta així natural”. (Lynx linx) que Caixa Catalunya a la reintroducció d’aquest fè- Com a superdepredador, el ha incorporat recentment al lid a Catalunya, ja que la seva linx ajuda a controlar les po- Centre de Fauna d’aquestes descendència pot ser clau per blacions d’altres depredadors, instal·lacions per al seu intentar retornar-lo als nos- com les guineus, el gat salvatge programa d’educació ambiental. tres boscos. o el gat mesquer. A més, el linx Segons un estudi de l’any actua com a agent controlador 2004 del Departament de i evitador de malalties de lle- Medi Ambient i Habitatge de bres i artiodàctils, en eliminar la Generalitat de Catalunya animals malalts i mantenir la (Projecte de reintroducció del seva població. obrA soCiAl CAixA CAtAlunyA

20 ecoxarxa 1 opinió Ernest Riera Quan la sostenibilitat ja no és una opció Els científics experts i atrevits sempre van Una altra prova que la teoria sostenibilista ha un pas endavant de la societat i ara que quedat enrederida és que qui en fa publicitat és precisament potser la societat els començava a qui menys li interessa, només cal fixar-se en els a fer-los cas amb la sostenibilitat, ara, anuncis dels darrers temps de grans multinacio- comencen a postular un altre posicionament nals del sector dels recursos energètics com Ende- sa, Iberdrola o Repsol. En aquests anuncis hi ha més radical, el decreixement. una clara exaltació dels valors de la sostenibilitat. A part de l’evident operació de maquillatge verd Consumir recursos i generar residus en el pre- de la seva imatge que hi ha al darrere d’aquesta sent pensant en les generacions futures. Aquests publicitat... no serà que ja no veuen la sostenibi- eren els postulats del desenvolupament sosteni- litat com el pitjor escenari per a ells? No serà que ble primer i de la sostenibilitat després. potser veuen com un mal menor la sostenibilitat Aquest concepte, el de sostenibilitat, és rela- enfront del decreixement? tivament nou, no fa gaires anys que ronda pel D’altra banda, des d’un punt de vista científic, nostre vocabulari i la veritat és que potser no són nombroses les veus que argumenten que ara ja li queda gaire temps més. Segurament, inicial- no és suficient una desacceleració del creixement i ment era un posicionament adequat a unes de- un canvi en els hàbits de producció i consum, sinó terminades condicions, però la manca de suport que cal anar més enllà i recuperar nivells ante- per part de la classe política, els sectors de pro- riors en el temps, caldrà recular a nivells en què ducció i consum i els mitjans de comunicació, ha els equilibris de producció de residus i explotació fet que hagi tardat massa a calar en la nostra de recursos naturals no estiguessin tan decantats societat. Segurament durant aquest temps el cap al costat de la contaminació i l’esgotament. creixement continuat i el consumisme han anat Quan tardarem aquest cop a prendre seriosament fent la seva feina i han acabat fent impossible aquesta nova opció de vida i de pensament!? Tam- una opció de vida sostenibilista. bé caldrà esperar a què la situació sigui més fa- Els científics experts i atrevits sempre van un tídica (i fatal)? També caldrà esperar a què surti pas endavant de la societat i ara que precisa- una nova branca de pensament que encara vagi ment potser la societat els començava a fer-los més enllà!? Perquè l’adopti el sector productiu cas amb la sostenibilitat, ara, comencen a pos- també caldrà que ho vegin com un mal menor da- tular un altre posicionament més radical, el de- vant d’opcions més noves? Quant de temps caldrà creixement. per veure que la sostenibilitat ja no és una opció?

ecoxarxa 1 21 opinió Manel Larrosa Del Quart Cinturó a la Crisi El Polític Tòpic Convencional La crisi: la fi dels PTC i la recuperació El Polític Tòpic Convencional (PTC) pensa que de les polítiques públiques una crisi és solament una aturada de ritme: si el Doncs no. Perquè el PTC té els dies comptats i té pressupost no creix, farem les obres a ritme més menys futur que les immobiliàries tòpiques con- lent, però pensa que farà essencialment el ma- vencionals, tot i que remoure’ls del seu seient no teix. Per al PTC, per exemple, el Quart Cinturó serà mai tan ràpid com les caigudes de la borsa i no és qüestionable per l’actual crisi. del mercat immobiliari. No obstant, no accelerarem la sortida de la crisi Perquè si resulta que hem de sortir de la crisi mantenint les inversions amb la creença que s’han amb major productivitat i eficiència, què millor de fer les mateixes obres. Aquesta és la visió del que esforçar-se per complir Kyoto? Seria una ric: la crisi n’atura algunes coses, però els que es bona gimnàstica i una perfecta pista de llança- reestructuraran de cap a peus seran els pobres. ment. Perquè ara és l’hora de l’eficiència ener- Que es desenganyi el PTC: la crisi és prou profun- gètica, de deslligar-se del petroli i del consum da com perquè el camí de solució ja no sigui simple. energètic barroer. El PTC pensa també que la crisi pot ser una Certament, caldrà fer inversió des de l’Estat bona excusa per aturar Kyoto i saltar-se els con- per poder fer un pas endavant, però inversió no trols ambientals. Cal afluixar controls, tenir en són solament autovies, només que ara caldrà compte que hem de sacrificar les exigències am- demostrar quines poden ser les inversions clau bientals... Ja ho hem començat a escoltar. i quin és el seu impacte real en l’economia i en Tot i això, un PTC espavilat pot veure com la l’eficiència en l’ús de l’energia. El gran dèficit en demanda de més inversió pública i l’admissió de transport públic que arrosseguem pren ara més dèficit en els pressupostos li permet vendre millor que mai dimensió social i energètica. l’obra pública, com per exemple el Quart Cinturó. El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà com a Ara mateix la inversió i la despesa de l’estat en- infants i no voldrà demostrar què és millor ni el cara té millor justificació que abans. Finalment, perquè. Però aquesta exigència és a partir d’ara podria fer de keynesià i mostrar a la societat que indefugible. No ho sap encara el PTC, acostumat la responsabilitat d’un PTC és dirigir-la per tal des de sempre a encarregar informes tècnics in- que, pobrissona, surti de la crisi. Ara, diran tam- solvents i mercenaris com, per exemple, tots els bé els PTC, podem ajudar la societat a salvar-se que fins ara han justificat el Quart Cinturó. d’ella mateixa i l’hem de reactivar econòmica- Però això s’ha acabat, forma part del passat, ment. Més dirigisme a la vista! d’un passat mort, no enterrat encara i que lluita

22 ecoxarxa 1 opinió El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà La Crisi i el Quart Cinturó: mal que com a infants i no voldrà demostrar què és vingui, visca les oportunitats millor ni el perquè. Però aquesta exigència La crisi farà més contra el Quart Cinturó que 15 és a partir d’ara indefugible. No ho sap anys de moviment opositor. Ja no és possible, si encara el PTC, acostumat des de sempre es tracta de superar la crisi, de ser la màquina a encarregar informes tècnics insolvents i europea de posar totxos. Caldrà fer una mica mercenaris com, per exemple, tots els que més del que fan a Europa i força menys del que fins ara han justificat el Quart Cinturó. nosaltres hem anat fent fins ara. Només a Espanya es pensava a tenir duplica- per no ser-ho, per fer de zombi i estendre encara da, des de Cadis a la frontera francesa, l’auto- el mateix mal. No podem perdre molt de temps pista AP-7 amb un autovia. Només a Espanya en aquesta situació: el resultat només seria un l’habitatge es menja sencer la renda familiar i allargament de les dificultats. empobreix tanta gent. Perquè, no sabem prou bé que aquesta crisi Ca... dubtarà el PTC immutable. Però la crisi, significa el final d’un motor de l’economia priva- que és profunda, el desmentirà. És només qüestió da basada amb el totxo i el d’una inversió públi- de temps que esclati del tot una realitat amagada. ca paral·lela basada també en el ciment com a És l’economia, estúpid! Una frase clau de la protagonista? política americana, que finalment ara podrem A partir d’ara, les inversions haurien de aplicar als nostres PTC, doctors en pensament competir en eficàcia. Ja no serà possible posar polític tòpic convencional. ciment per posar ciment, sinó que el ciment Benvinguda la claredat, doncs. Benvingudes hauria de competir amb altres destinacions: les oportunitats. I adéu-siau a la falsedat d’una recerca, ciència, universitat, formació professi- economia amb peus de fang i que ens havia im- onal... és a dir, hospitals, centres de formació, mobilitzat-obnubilat-enlluernat fins ara. laboratoris de recerca, ferrocarrils no faraònics, Benvinguda la crisi; benvinguda la realitat. i un llarg etcètera. Si més no, competiran molt més que no pas fins ara i les prioritats per a uns • Manel Larrosa. Arquitecte i urbanista, membre recursos escassos hauran de ser triades molt de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC). més raonadament. Siguem optimistes: encara ens queda molt per destruir! Somriures & llàgrimes Zaranda

ecoxarxa 1 23 reportatge Tetis, Mare Nostrum, Mediterrània, tres noms que han assenyalat un lloc negat des de fa segles per unes aigües blaves que han vist, a més dels canvis de nom, els canvis que s’han produït al voltant i dins d’aquesta preciosa massa d’aigua. Vell marí, llop de mar, foca frare, tres noms per a un animal que reflecteix fidelment la situació d’aquesta mar, una mar quasi tancada, una mar trencada pels colors de la contaminació, la sobreexplotació i la transformació de la seva franja costanera. Aquesta vella mar pateix el desenvolupament de les civilitzacions que l’han rodejada i l’han utilitzada, millor o pitjor, al llarg de la història. La Mediterrània, una mar en perill Dolors Gibert

24 ecoxarxa 1 reportatge Els ports esportius, els dragats de terres, els vaixells recreatius i les construccions en primera línia de mar són les principals causes de la malaltia de la Mediterrània | Dolors Gibert Actualment la població dels L’acumulació de persones es sa, i és que la mar no s’ho pot països mediterranis és de prop pot traduir en una acumula- empassar tot, com pensàvem de 400 milions de persones, la ció de residus tan sòlids com fins fa poc. La nostra és una major part es troba localitzada líquids, en una gran xarxa de mar malalta que necessita d’un a la línia de costa o situada a serveis turístics i d’esbarjo, i en tractament ràpid i efectiu, i prop d’un riu. una gran quantitat de trans- aquest es diu protecció. ports per mar de mercaderies i La contaminació de la conca Les praderies de posidònia combustibles. mediterrània esta localitzada afavoreixen la sedimentació de La blavor de la nostra mar ja al litoral, producte del vessa- partícules que queden atrapades no és conseqüència de la seva ment de les aigües residuals en les arrels i rizomes. netedat, sinó de la seva pobre- de ciutats i pobles sense cap mena de tractament. S’esti- Praderies de posidònia a Cala Caials (Cadaqués) | miquel Pontes men en un 70 per cent les ai- gües abocades al mar sense tractament, i s’arriba fins al 90 per cent a la costa sud, és a dir, a la costa espanyola. La mala qualitat de les aigües abocades als rius augmenta la possibilitat de què es desenvolupi el fenomen anomenat eutrofitza- ció, que encara empitjora més l’aigua, a causa de la manca

ecoxarxa 1 25 reportatge Vessament d’aigües residuals | Dolors Gibert d’oxigen i la forta càrrega orgà- ocupa només unes 4.000 hec- La Mediterrània és una de les nica que conté l’aigua. En ar- tàrees. El càlcul general per a mars més brutes del planeta. ribar al mar dipositen al fons tota la Mediterrània és d’un 2 un seguit de materials aliens i per cent, que constitueix una Però la contaminació de les contaminants que afecten a les xifra ridícula i alarmant, a aigües que acaben amb les poblacions animals i vegetals causa del seu descens, en com- plantes i l’abús que des de fa pròximes al litoral. Les aigües parar-la amb les extensions uns anys enrere s’està duent residuals procedents de ciutats que ocupava fa sis dècades. a terme amb la construcció i indústries també incideixen Aquesta no és solament una de ports esportius, passejos sobre el color de les aigües i la planta de litoral, sinó que té marítims i els dragats de seva terbolesa, constituint una una funció important per a la terres, trenca la dinàmica li- de les problemàtiques encade- franja costanera. Les praderi- toral, n’enterboleix l’aigua i nades, perquè afecta tant a la es de posidònia afavoreixen la n’impedeix la infiltració dels qualitat de l’aigua com a la po- sedimentació de partícules que raigs solars cap a l’interior de blació que hi viu. queden atrapades en les arrels les aigües, llum que necessi- i rizomes, a més, actuen com a ta la posidònia per realitzar La posidònia, un bon esculleres naturals, i amortei- la fotosíntesi. El resultat és bioindicador de la xen els efectes d’un temporal la desaparició de les praderi- qualitat de l’aigua sobre la costa. La dinàmica lies i l’augment de la desapa- toral en la seva funció natural rició de platges. Encara més, La posidònia és una planta fa- d’arrossegament cap a les plat- la gran quantitat de vaixells nerògama endèmica de la Me- ges es veu aparentment inver- recreatius que fondeja en diterrània que ocupa els fons tida a causa de les tempestes aigües de poca profunditat soms del litoral entre 0 i 25 que s’emporten el material de afecta les praderies, ja que metres de fondària. les platges cap a l’interior del amb les seves àncores arros- Aquesta planta suposa un clar mar i que deixen el litoral sen- seguen la posidònia i l’arren- bioindicador de la qualitat de se platges. Aquest efecte amor- quen. les aigües i de les transforma- tidor de les praderies de posi- Ja trobem zones litorals en cions que ha patit el litoral. dònia impedeix la desaparició les quals s’ha prohibit fonde- Dels prop de 500 km de costa de les platges gràcies a l’acció jar per l’impacte que produ- catalana, aquesta fanerògama semblant als esculls coral·lins. eixen sobre les praderies.

26 ecoxarxa 1 reportatge Es calcula que la Mediterrània rep uns 45 milions de turistes interns i més de 50 milions d’estrangers. Amb els actuals models de turisme s’agreugen el problema de la contaminació de les ai- gües i també la sobreexplotació, l’esgotament dels aqüífers i la generació de residus. Se suposa que la Mediterrània rep uns 45 milions de turistes interns Taques d’oli i petroli a la mar | Dolors Gibert i més de 50 milions d’estrangers, concentrats a la franja La contaminació de els treballs de descàrrega i nete- costanera amb una generació la Mediterrània ja de sentines. Això la converteix de 144.000 tones de residus en una de les mars més brutes municipals, 24 milions de me- La Mediterrània, amb un 0,7 del planeta, amb una concen- tres cúbics d’aigües residuals i per cent de la superfície dels tració superficial de quitrà equi- un consum mitjà de 500 a 800 mars de la Terra, alberga el 35 valent a deu vegades la d’altres litres d’aigua, fet totalment in- per cent del comerç mundial de mars regionals. La contamina- sostenible per les característi- crus i de productes refinats de ció per vessament de petroli del ques de la conca mediterrània, petroli, el 15 per cent dels quí- tràfic marítim a la Mediterrània amb poques pluges i nivells mics i un 17 per cent del comerç és equiparable a un desastre de molts baixos de conscienciació mundial. A aquest volum s’ha les proporcions dels accidents vers el medi ambient. de sumar un important tràfic de l’Exxon Valdes o del Prestige, Les accions per protegir la de substàncies químiques tòxi- una vegada al mes. Mediterrània s’han d’aplicar ques i persistents, subproducte Cal recordar que la renovació immediatament, ja que la ma- de la indústria petrolera. total de les aigües de la Medi- laltia que pateix la nostra mar Es calcula que entre un 60 i terrània només es produeix sembla crònica i el virus és un 70 per cent de la contamina- cada 80 anys, i es creu que la l’home. ció per petroli i els seus derivats darrera renovació es va donar Cal fer de la Mediterrània de la Mediterrània s’originen en el 1940. una mar neta. Una mar que continuï com un referent his- tòric, literari, simbòlic i utòpic. Una mar que continuï com a font d’inspiració de pintors, po- etes, músics... La mar d’antics literats que narraven llegendes èpiques cercant Itaques plenes d’esperança. • Txiqui López Mediterrània, Centre Dolors Gibert d’Iniciatives Ecològiques

ecoxarxa 1 27 alimentació Dolors Gibert cap a la normalització dels aliments ecològics La Producció Agroalimentària Aquest sistema comprèn totes de control, per tal d’oferir una Ecològica (PAE) és un sistema les activitats de producció, ela- garantia suficient als consumi- d’obtenció de productes agraris boració, manipulació i comerci- dors. A Catalunya, el sistema i alimentaris que posa un espe- alització d’aliments, tant d’ori- de control és públic i el porta cial èmfasi en la utilització de gen vegetal com animal. a terme el Consell Català de productes i tècniques que po- L’aplicació d’aquest sistema la Producció Agrària Ecològica tencien els equilibris naturals d’obtenció de productes agraris (CCPAE), corporació de dret per regular els sistemes agra- i alimentaris implica que totes públic que depèn del Departa- ris, excloent totes aquelles que les empreses que hi participen ment d’Agricultura, Alimenta- poden malmetre la qualitat del han de complir una normativa ció i Acció Rural. Podreu iden- producte final o el medi am- europea, i estar sotmeses al tificar els productes certificats bient en què es realitza aques- control i la certificació realitza- per aquest organisme pel seu ta obtenció. da per una sèrie d’organismes logotip.

28 ecoxarxa 1 alimentació En els darrers anys, la producció agroalimentària ecològica, també anomenada biològica o orgànica, ha crescut considerablement en el nostre país. De la mateixa manera, el sorgiment de botigues especialitzades en alimentació ecològica, la presència d’aliments ecològics en els comerços habituals i el naixement de diverses cooperatives de consumidors interessats en aquest tipus de productes ha permès el desenvolupament del consum i la normalització dels aliments ecològics en la societat catalana. Adobat Productes animals La producció agrària ecològica busca mantenir o incremen- • Alimentació gàstrics –porcs i aus– tenen accés a tar la fertilitat del sòl a llarg Als animals ecològics se’ls propor- patis i/o pastures). termini, i per això l’adobat es ciona una dieta equilibrada i ajus- basa en aportacions en quan- tada a les necessitats i metabolis- • Sanitat titat suficient de matèria or- me propi de cada tipus de bestiar, La sanitat animal en ramaderia eco- gànica, efectuades de forma sense forçar el seu temps natural de lògica està basada en la prevenció: adequada i en el moment opor- creixement. S’alimenten fonamen- espai adequat, exercici, llum, ven- tú. Els materials fertilitzants talment de productes vegetals de tilació natural i bona alimentació, s’haurien de produir en la prò- conreu ecològic i, preferentment, de que disminueixen molt l’aparició de pia finca, o a base de matèri- la pròpia finca. no s’utilitzen subs- malalties en els ramats. Quan algun es primeres d’origen conegut tàncies que puguin modificar o alte- animal es posa malalt, s’utilitzen, i lliures de contaminació de rar els processos fisiològics naturals preferentment, tractaments d’ori- productes agrotòxics, ja sigui del bestiar (com estimulants del gen natural. Com a última instància perquè procedeixen de finques creixement), o perjudicar la qualitat s’admet una utilització limitada de ecològiques, o bé perquè han del producte final. tractaments amb medicaments vete- rebut un procés fermentatiu rinaris de síntesi química, sota pres- suficient per degradar aquest • Allotjaments cripció d’un facultatiu, per garantir possible contingut en conta- En ramaderia ecològica és important així el benestar i confort dels ani- minants. La fertilització mi- que els animals puguin desenvolu- mals durant tot el procés productiu. neral es considera com a com- par el seu comportament natural, plementària a l’orgànica, per tant com a eina de prevenció sani- • Races i procedència tal d’aconseguir uns adequats tària com per garantir el seu benes- del bestiar equilibris entre els diferents tar i, per aquest motiu, es garanteix Per a la ramaderia ecològica s’escu- nutrients necessaris. Aquests una superfície d’allotjament coberta llen aquelles races més adaptades elements minerals s’apliquen adequada i de zones d’exercici a l’ai- a les condicions locals, suficient- en la seva forma natural, sen- re lliure (els animals herbívors tenen ment rústiques i preferentment au- se haver sofert cap tractament lliure accés a pastures i els mono- tòctones. químic de solubilització. Les aportacions de fertilitzants

ecoxarxa 1 29 alimentació es gestionen per tal d’evitar Espècies i varietats de conseqüències adverses sobre conreu emprades la salut i la qualitat de les co- llites, així com sobre el medi En agricultura ecològica es reco- ambient. mana utilitzar aquelles varietats més adaptades a les condicions locals i amb un nivell de rustici- Control de plagues tat elevat i, menys per determi- i malalties nades excepcions, s’utilitzen llavors certificades ecològiques. Aquest control es basa principalment en la utilització de pràctiques de cultiu preventi- Ambient i entorn ves que augmentin la resistèn- cia i la capacitat d’autodefensa Per evitar contaminacions ac- dels conreus. També es prote- cidentals de la finca i dels seus geixen i s’impulsen els enemics productes per l’activitat no eco- naturals de plagues i malalti- lògica dels veïns, els agricultors es. Si malgrat tot es fa neces- ecològics prenen les mesures que sari aplicar tractaments per poden ser necessàries, com per combatre els problemes que exemple, l’establiment de cledes de vegades sorgeixen, s’utilit- tallavents i separadores de camps. zen productes naturals que no Dolors Gibert perjudiquen els conreus o el • CCPAE seu entorn, i s’evita l’ús de tota mena de productes químics de síntesi. El control d’adventícies (ma- Productes elaborats les herbes) es basa també en la utilització de pràctiques de • Sistemes d’elaboració • Envasat, emmagatzematge, cultiu preventives (rotacions, En l’elaboració dels productes pro- conservació i transport èpoques de sembra adequades, cedents de la producció agrària eco- Els materials i les tècniques d’en- treballs del sòl adequats, etc.) lògica s’utilitzen les tècniques més vasament són les més idònies per per aconseguir un nivell final adequades per preservar la qualitat evitar tota mena de contaminacions d’adventícies que no perjudi- del producte final. dels aliments i es tenen en compte qui el resultat econòmic de la també els aspectes ecològics relacio- producció. Com a mètodes de • Additius alimentaris nats amb la fabricació i el reciclatge lluita s’utilitzen principalment La normativa específica de produc- dels materials d’envasament. els sistemes mecànics (escar- ció ecològica estableix una llista Pel que fa a l’emmagatzematge, des i bines) i físics (cremadors d’additius, auxiliars tecnològics i conservació i transport dels pro- superficials de gas). També es altres substàncies d’ús alimentari. ductes ecològics, s’apliquen aque- poden utilitzar tractaments Aquests additius estan permesos lles mesures i tècniques que són a base de productes naturals, en l’elaboració d’aliments ecolò- adequades per evitar una pèrdua que no perjudiquin la collita gics perquè se n’ha garantit la inno- de qualitat i la barreja o contami- ni el seu entorn, i s’eviten tota cuïtat i perquè són imprescindibles nació amb d’altres productes no mena d’herbicides químics de per al procés de transformació. ecològics. síntesi.

30 ecoxarxa 1 legislació A grans trets, podem dir que la legislació ambiental és aquella que regula tots els aspectes que tenen relació amb el medi ambient. No només regula la protecció i conservació, sinó que també fa referència a la gestió i a la sanció. La legislació ambiental a les administracions públiques Una característica que dife- ves pròpies necessitats”. Per • Catalunya. Elabora lleis, rencia la legislació ambiental portar a terme aquesta nova decrets i ordres autonòmics. d’altres legislacions sectori- idea, cal una regulació clara Aquests documents adapten la als és l’edat, ja que la legisla- de l’explotació de les matèries normativa general a les carac- ció ambiental és molt jove. La primeres, de l’ús dels recur- terístiques i les necessitats del preocupació pel medi ambient sos energètics, i un canvi en territori català. comença a sorgir a finals dels les pautes de comportament anys seixanta i principis dels i consum de la societat. En • Administració local. La setanta del segle XX. Inicial- el cas de Catalunya, aquesta normativa reguladora del rè- ment és una preocupació de- nova normativa es desenvolu- gim local, tant estatal com au- rivada de les activitats indus- pa a diferents nivells, del més tonòmica, estableix que la pro- trials agressives, però encara global al més local: tecció del medi ambient és una té poc a veure amb la regulació competència que exercirà el de les activitats individuals i • Unió Europea. Elabora municipi, mitjançant les seves sectorials. No és fins a l’any els reglaments i les directives Ordenances, en els termes de 1987, que l’Informe Brunt- europees sobre temes diversos. la legislació general. Aquests land, elaborat per la Comissió Aquests documents serveixen documents són els que ens afec- Mundial del Medi Ambient i com a normes generals per ten més al dia a dia, ja que or- Desenvolupament de les Na- homogeneïtzar les accions de denen temes com la gestió dels cions Unides (UNCED), parla cada Estat membre. residus, la llicència d’activitats, per primera vegada del con- el tractament d’aigües, animals cepte de “desenvolupament • Estat espanyol. Elabora domèstics... sostenible”, i el defineix com les lleis, els decrets i les ordres Seguint amb la història de “el desenvolupament que sa- estatals. Aquests documents l’administració ambiental, a tisfà les necessitats de les són la legislació bàsica que s’ha Catalunya no sorgeix el De- generacions presents sense d’aplicar a tot el territori esta- partament de Medi Ambient comprometre les capacitats tal. A partir d’aquí, les comuni- fins a l’any 1991. Cal remarcar, de les generacions futures tats autònomes podran redac- però, que és el primer de tot per fer-se càrrec de les se- tar la seva pròpia normativa. l’Estat espanyol. Finalment,

ecoxarxa 1 31 legislació agropecuaris, a excepció dels residus radioactius, els provi- nents d’activitats mineres, els residus d’explotacions agríco- les i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’ex- plotació agrària, els explosius desclassificats, els que es gestionen com a aigua residual i els efluents gasosos. Es prenen com a documents de referència els plans i programes de gestió de residus. • Atmosfera. Fa referència a la legislació sobre emissions de gasos i partícules a l’atmosfera, les immissions, la conta- minació acústica i lumínica, la meteorologia i les instal·lacions de telefonia mòbil i de radioco- municació. At • Natura. Hi trobem englo- Seu central del Departament de Medi Ambient i habitatge a Barcelona bades totes les legislacions que fan referència a la caça i pesca, la flora, els espais na- l’any 1996 es crea el Ministerio referència la directiva marc de turals, els espais forestals, de Medio Ambiente. l’aigua, instrument d’aplicació la fauna, la prevenció d’in- Un cop creada l’administra- obligada als estats membres de cendis i la protecció dels ani- ció ambiental, es van desenvo- la Unió Europea per convertir mals. Dins l’apartat forestal lupar les diferents normatives la “nova cultura de l’aigua” en hi trobem Forestal Catalana, sectorials per a cada tema. Per una política concreta que s’ha l’empresa pública de la Ge- fer-ho més entenedor, cal cen- de coordinar amb la resta de neralitat de Catalunya que trar-se en el cas de Catalunya, polítiques sectorials. realitza diferents actuacions que té el seu màxim exponent mediambientals de conserva- en el Departament de Medi • Residus. L’empresa públi- ció, protecció, gestió forestal Ambient i Habitatge (DMAH). ca que s’encarrega de la gestió i repoblació d’espècies natu- Des del DMAH divideixen la dels residus a Catalunya és rals i el Centre de la Propie- legislació ambiental en les se- l’Agència de Residus de Ca- tat Forestal, que és un òrgan güents categories: talunya (ARC), que té compe- de l’administració Forestal de tències sobre els residus que Catalunya, participat pel sec- • Aigua. L’òrgan competent es generen a Catalunya i els tor forestal privat, que té com per a la gestió de l’aigua a Cata- que es gestionen en el seu àm- a objectiu promoure l’ordena- lunya és l’Agència Catalana de bit territorial, ja siguin indus- ció i la gestió dels boscos de l’Aigua (ACA), que pren com a trials, municipals, sanitaris o titularitat privada.

32 ecoxarxa 1 legislació els documents legals que fan referència a l’organització del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la creació d’ens associats. • Legislació comple- mentària. Moltes activitats i instal·lacions regulades per altres Departaments de la Generalitat de Catalunya han de passar part de la seva tramitació pel DMAH, per l’afectació que poden compor- tar sobre el medi ambient. Aquest apartat és un recull de documents legals sobre aquests temes. At En àmbits territorials com el nostre, en què hi ha diver- • Prevenció i control. Fa d’un altre Departament de la ses administracions que hi referència a les lleis de pre- Generalitat, també està relaci- tenen incidència, els temes venció i control de les activi- onat amb aquest apartat. legals són complicats. En cas tats, concretament a la Llei de de dubte, el més recomana- la intervenció integral de l’ad- • Empresa i medi ambient. ble és mirar la regulació de ministració ambiental (IIAA), Aquest apartat recull els docu- l’administració menor, ja que les avaluacions d’impacte am- ments legals que fan referència en principi ha de ser la més biental i les activitats extrac- a les ajudes, la implantació i el restrictiva en no poder ultra- tives, entre d’altres. Moltes control de sistemes de gestió am- passar el límits que li marca lleis d’altres temes també fi- biental destinats a les empreses. l’administració major. guren en aquest apartat per- què preveuen sistemes de pre- • Organització adminis- • L’OBAGA venció i control de l’activitat trativa. Aquest apartat recull Serveis Ambientals que regulen. • Legislació d’ecoproduc- Els enllaços següents poden ampliar la informació i es poden tes i ecoserveis. Inclou dife- trobar els cercadors que porten als textos legals que es vulguin rents resolucions, decrets i lleis consultar: que regulen les característiques • comissió de Medi Ambient de la Unió Europea i condicions per atorgar distin- http://europa.eu/pol/env/index_es.htm tius de qualitat ambiental. • Secció de legislació del Ministerio de Medio Ambiente http://www.mma.es./portal/secciones/normativa • Sostenibilitat. Preveu les • Secció de legislació del Departament de Medi Ambient accions per promoure la soste- i Habitatge nibilitat local i el decret per la http://mediambient.gencat.cat/cat/el_ implantació d’energia eòlica a departament/actuacions_i_serveis/legislacio Catalunya, que tot i que depèn

34 ecoxarxa 1

ecoxarxa 1 35 descobrir... Pantà de Pena El Matarranya, l’autenticitat d’un paradís inèdit El Matarranya és una comar- com una divisió administrati- ranya. Aquest inèdit territori ca integrada administrativa- va, però també paisatgística. –de parla catalana– configura ment per 18 municipis, situa- A l’est, a pocs quilòmetres, El un singular i variat tapís de pai- da a l’Aragó, al nord-est de la Delta de l’Ebre descansa plàci- satges i història que, sense cap província de Terol (Franja de dament en el seu pla desitjós dubte, sorprendran el viatger. Ponent), que limita amb dues de mostrar-nos els seus arros- Com diu un dels fullets turís- comunitats mediterrànies: Ca- sars temporalment tenyits de tics de la comarca “Una terra a talunya i País Valencià, el que verd que contrasten amb el descobrir amb els sentits oberts fa d’aquesta comarca un terri- blau suggeridor de la Mediter- per a captar tota la seva rique- tori de l’interior a un pas del rània i el daurat de la sorra de sa de matisos i contrastos”. mar. Els Ports, formats per un les seves desèrtiques i llargues D’aquesta manera, doncs, El massís calcari i una gran font platges. Matarranya ens ofereix una de recursos naturals replet A l’altre costat dels Ports, cap multitud de contrastos i sorpre- de vida salvatge, emergeixen a l’interior, es troba El Matar- ses: rius d’aigües cristal·lines,

36 ecoxarxa 1 descobrir... La principal sensació que rep qualsevol persona quan arriba al Matarranya és, per sobre de tot, l’autenticitat dels seus pobles, dels seus edificis, de la gent, de les seves tradicions..., que converteix tot el seu territori en una personalitat ben arrelada. És un encisador indret poc conegut que persuadirà el viatger a visitar, explorar i descobrir un continu de pobles i llocs que el sorprendran. pantans, boscos frondosos, eix vertebrador, el riu Matarra- una terra de pas i d’intercan- estrets i perforats barrancs, nya (afluent de l’Ebre i un dels vi. No obstant això, la seva majestuoses roques gegants, pocs rius verges d’Europa) que proximitat al litoral medi- oliveres centenàries, colònies dóna nom a la comarca. terrani ha significat un nexe de voltors que solquen els cels, Un dels primers aspectes entre l’interior i el litoral. De camps de cultiu, cabres hispà- que ens sedueixen d’aquesta la mateixa manera, aquesta niques, pintorescs pobles, valu- zona és, entre molts d’altres, la circumstància ha dibuixat osos retalls d’història passada... seva autenticitat, la dels seus una marcada personalitat en És un variat i ric mosaic amb paisatges, els seus pobles, les les seves gents i el seu patri- diversos elements convergents seves gents... És una autenti- moni cultural, arquitectònic i que entrellacen uns nexes citat que ens mostra la seva paisatgístic. d’unió en aquest territori entre rica diversitat i contrastos Els primers pobladors, en la els quals cal ressaltar, pel seu que ens conviden, gentilment, prehistòria, ja van deixar cons- a descobrir els seus secrets. tància de la seva presència o Recorrent la comarca, amb pas per aquesta zona com ho la tranquil·litat i l’harmonia demostra un conjunt de pin- que es desprèn del seu entorn, tures rupestres en el Barranc descobrirem infinitat de llocs de Calapatà (Queretes), en la i aspectes difícils d’imaginar coneguda Roca dels Moros. A abans de conèixer-los. El seu aquest important descobriment entorn natural, història, tra- de l’art rupestre li van seguir dicions, arquitectura..., conflu- altres com els d’Els Gascons, eixen com a peces disgregades Els Secans o les pintures de la per formar un ric patrimoni Fenellasa, entre d’altres mani- que anirem esbrinant afable- festacions artístiques d’aquell ment en nombrosos llocs de la període i que han comportat seva geografia. que se les declarés, en el seu conjunt, patrimoni de la huma- Un passeig per la història nitat per la UNESCO. A aquests poblats els van Donada la seva accidentada i seguir fenicis, grecs, ibers i ro- peculiar orografia, els pobles mans. Aquests últims es van del Matarranya han tingut, establir al Matarranya per im- a través del temps, una cer- pedir l’avanç i l’expansió carta- Beseit ta dificultat a mostrar-se com ginesa.

ecoxarxa 1 37 descobrir... Durant la seva estada van L’epíleg en la història va ser deixar un ric i variat patrimo- escrit per la Guerra Civil. Fina- ni artístic: ceràmiques, vies, litzada la guerra es va desenvo- mansions..., però, sobretot, lupar un fort flux migratori cap destaca el mausoleu de la fa- a altres zones on el desenvo- mília dels Emilios, erigit en el lupament estava en una lenta segle II dC, a Favara, a la part expansió i que va provocar una inferior del riu. notable reducció de la demogra- Són importants, també, els ja- fia. A la fi del segle XX l’emi- ciments de poblats ibers de San gració es va detenir i molts dels Antoni i Tossal Redó a Calaceit, que van marxar van retornar Sant Cristòfor a Massalió, la als seus orígens per reconstruir Torre Cremada en el terme mu- les cases de les seves famílies nicipal de La Vall del Tormo o els reforçant l’autenticitat identifi- Castellans a Queretes, que ens cativa de tota la zona. mostren les activitats d’aquelles Aquesta autenticitat va inspi- Pena-roja de Tastavins poblacions i ens presenten uns rar el cineasta Vicente Aranda enclavaments d’especial interès per rodar la seva pel·lícula Li- En 1989 es va fundar l’Associació turístic i científic. bertarias pels carrers, racons Cultural del Matarranya (ACM), Posteriorment els musul- i places de diversos municipis adscrita a l’Institut d’Estudis mans van deixar com a herèn- del Matarranya. Turolenses, que vetlla per la cia nombrosos elements cultu- protecció de la llengua catalana rals, a més dels topònims dels Patrimoni artístic a través de l’ensenyament, pobles i de la seva aportació i arquitectònic publicacions, exposicions, etc. hidràulica als camps de reg. En el segle XII, amb l’enllaç El patrimoni artístic i arquitec- seva història que s’ha anat de- matrimonial de Peronella i Ra- tònic del Matarranya configura senvolupant i esculpint a través mon Berenguer IV, es produeix una extensa, variada i rica pro- dels segles per mostrar-nos una la unió entre el regne d’Aragó i posta realitzada a través de la esplèndida obra elaborada per el Comtat de Barcelona, el que va suposar la creació del Regne Roques de Masmut d’Aragó com una entitat jurídi- ca que comprendria les avui comunitats d’Aragó, Catalu- nya, València i Balears, més la franja del sud de França (Ca- talunya Nord). Després que els musulmans fossin expulsats del territori del baix Aragó, aquest va ser repoblat per catalans procedents, principalment, de les terres de Lleida. D’aquesta manera, s’explica que en l’actualitat el Matar- ranya segueixi parlant català com a forma d’expressió quotidiana i símbol d’identitat.

38 ecoxarxa 1 descobrir... tota la comarca i que ha creat de cases consistorials, com les Conèixer tots i cadascun dels 18 formidables conjunts historico- de Massalió i Calaceit, per ci- municipis, recórrer els seus car- artístics poc coneguts, a pesar tar dos exemples. Les esglési- rers, places i racons, i observar de la magnitud i bellesa de tots es i ermites, els palaus i pala- els seus edificis, monuments i els seus elements. uets, les cases senyorials, la detalls artístics ens aporta el Amb l’establiment i consoli- conservació d’antigues cases i sorprenent descobriment d’una dació de la noblesa en aques- carrers empedrats conflueixen zona que ha resistit al pas de la ta comarca, a partir del segle en harmonia en determinats història, de les guerres, catàs- XVI, d’acord amb les pautes nuclis exhibint una elegant i trofes naturals..., amb l’orgull renaixentistes i barroques, es manifesta riquesa patrimoni- de mostrar-nos la bella nuesa van construir importants casa- al que ha derivat en la cata- de la seva autenticitat. lots senyorials, palaus i altres logació d’un gran nombre de edificacions, seguint la moda monuments com a Bé d’Inte- Vall-de-roures arquitectònica imperant de rès Cultural i en quatre nuclis l’època. Amb el pas del temps, com Conjunt Històric Artístic Vall-de-roures és la capital de la algunes d’aquestes construc- (Calaceit, Vall-de-roures, La comarca del Matarranya, reco- cions s’han convertit en seus Freixneda i Ràfels). neguda com a Conjunt Històric- artístic. Assentada en el vessant d’un pujol i banyada pel riu que dóna nom a la comarca és coro- nada pel majestuós conjunt que forma el castell i l’església parroquial. La torre-porta de Sant Roc dóna pas a l’entrada a la vila, antigament emmurallada i que, lògicament, envoltava tota la població. Una vegada s’accedeix a les interioritats de Vall-de- roures, el visitant té la sensació de reviure passatges de la his- tòria i descobrir, pas a pas, racó per racó, un infinit mostrari d’edificis, construccions i detalls d’un ric valor històric i estètic. La Casa Consistorial, acabada l’any 1599, va ser declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1982. Alhora, l’església de Santa Ma- ria la Major, construïda a la part més alta de la vila, és una de les construccions arquitectò- niques gòtiques més importants del gòtic aragonès. El pont sobre el riu Matarra- nya, típicament medieval, ens La cabra, uns dels animals emblemàtics del Matarranya condueix a conèixer el nucli

ecoxarxa 1 39 descobrir... urbà de Vall-de-roures. És un La casa consistorial, malgrat Darrerament han proliferat nucli format per estrets, cos- que va ser modificada, encara les cases de turisme rural i els teruts, ombrejats i empedrats conserva certs aspectes de gran hotels “amb encant”. Per a això, carrers que ens aporten l’au- interès, entre ells l’antiga pre- s’han rehabilitat tant antigues tenticitat d’un recinte del qual só a la qual s’accedeix per una cases agrícoles, com edificis encara es conserven restes de petita porta, que es pot visitar, d’una marcada singularitat l’antiga muralla i del que va ser i descobrir alguns dels seus se- com antics convents, molins, durant segles un senyoriu de la crets més remots. estacions de tren..., que s’han Mitra de Saragossa. Els portals, L’església parroquial de San- arcs i voltes d’alguns dels seus ta Maria la Major i la plaça on situat en bells paratges i habitatges afegeixen els ele- reposa, la capella- portal de la han conservat l’harmonia i ments necessaris per passejar Verge del Carme, la Plaça de la l’encant de cadascun d’ells. per una població que ens evoca, Font, amb el seu safareig pú- irremeiablement, l’època medie- blic, són alguns dels llocs d’obli- l’Estat espanyol, i la seva rèpli- val, assaborint un espai sugge- gada visita. En el mateix nucli ca a grandària natural. A més, ridor que ens anuncia un passat de Pena-roja trobem el Centre Pena-roja també conta amb un que sembla haver-se detingut. A Paleontològic “Inhóspitak” que, Museu Etnològic i un Centre pocs quilòmetres, en direcció a entre molts altres aspectes, ofe- d’interpretació del porcí. Pena-roja de Tastavins, el color reix els fòssils originals d’un A sols 2 km de la població es blavenc del pantà de Pena es re- Tastavinsauri, un sauròpode troba el Santuari de la Verge de flecteix com un oasi d’aigua que de 17 metres d’altura, el més la Font, declarat Patrimoni de la contrasta amb el verd dels bos- complet que s’ha trobat a tot Humanitat per la UNESCO l’any cos de pins que l’envolten. Pena-roja de Tastavins Pena-roja de Tastavins i els seus voltants aglutinen nombrosos i variats llocs d’interès. El conjunt arquitectònic i urbanístic d’aquesta població es mostra amb l’eloqüència d’una elegant autenticitat que ens transporta, gairebé per art de màgia, cap a un espai i un temps allunyat. Les belles i nombroses balcona- des volades de fusta de les seves cases, els, també, costeruts i empedrats carrers, la monumental torre de l’església parroquial, les portes amb arcs de mig punt, els edificis palatins com casa Palomo, ens ofereixen un atractiu nucli que ens convida, gentilment, a conèixer-lo amb la mateixa tranquil·litat que emana del seu entorn. Una de les múltiples colònies de voltors que habiten al Matarranya | Arxiu ComArCAl Del mAtArrAnyA

40 ecoxarxa 1 descobrir... grans rapaços com els voltors, que han desenvolupat diverses colònies i que, amb freqüència, solquen el cel decorant-lo amb els seus elegants vols. La gran- diloqüent àguila reial també es deixa veure esporàdicament com volent-se reivindicar en un espai que li és afable. A partir de l’Edat Mitjana es va anar dibuixant una xarxa de camins de “trajín y vecindad” davant la necessitat que teni- en els seus habitants de comu- nicar-se amb altres llogarets o llocs d’interès. Aquests camins, alguns dels quals encara es conserven, s’han anat transfor- mant amb el temps en pistes forestals i camins agrícoles que formen, en el seu conjunt, una xarxa de senders senyalitzats El Parrissal que ajuden el caminant a descobrir i conèixer els paratges de 2001, per la seva extraordinària Les oliveres centenàries són la zona més enllà de les rutes sostrada mudèjar. En la part una constant del paisatge de convencionalment turístiques. més alta de la localitat ens tro- la comarca, i es proclamen com Aquests senders ens portaran bem amb el punt de partida que un dels símbols identificatius a nombrosos llocs en els quals ens conduirà per una pista fores- de la zona, a més d’exercir una podrem presenciar la riquesa tal cap a les Roques del Masmut. important funció economicoso- natural que ens ofereix El Ma- cial entre la seva població. tarranya i als quals podrem ac- Entorn natural Al Matarranya, cohabiten, cedir-hi, segons cada cas, a peu, també, nombroses espècies ani- amb bicicleta o amb cotxe. El Matarranya ens ofereix mals entre les quals cal ressaltar, Són nombrosos els llocs i ru- un gran mosaic de contras- sobretot, la cabra hispànica, que tes que es poden portar a terme tos naturals, format pel pla habita principalment en els Ports per tot aquest territori. Des- dels camps de cultiu; boscos de Beseit tot originant en aques- criure-les seria interminable, de pi, roure o alzines; estrets ta àrea una de les seves més el que dóna a entendre la vari- barrancs; monumentals mun- importants poblacions de tota la etat i riquesa natural de tota la tanyes rocoses; valls; rius; península ibèrica. Amb el temps comarca. No obstant això, seria embassaments..., que confor- aquest animal ha anat freqüen- imperdonable deixar de visitar men un interessant patrimoni tant zones pròximes als Ports i i recórrer la ruta del Parrissal natural que convida a conèi- s’hi ha estès, el que propicia l’al- i els Estrets per una pista i xer-lo i contemplar la bellesa birament en zones en les quals sender en el qual el riu Matar- de determinades rutes i llocs en el passat eren del tot inusuals. ranya ens guiarà i ens endins- que, amb tota seguretat, no Altres dels animals emble- arà en el massís dels Ports. La ens deixaran indiferents. màtics de la comarca són els ruta, que s’inicia a la població

ecoxarxa 1 41 descobrir... La gastronomia enriqueix aquest territori amb alguns productes de qualitat com l’oli d’oliva –que ve avalat per la certificació de Denominació d’Origen del Baix Aragó–, o el pernil, també amb Denominació d’Origen de Pernil de Terol, a més d’ametlles, els formatges, la mel, el xai, i les pastes artesanals o els adobs. cies innecessàries, la comarca del Matarranya ens ofereix la bella nuesa d’un paradís a descobrir, i ens ofereix tots els Les oliveres i els ametllers són els cultius més representatius elements necessaris per a una perfecta i feliç estada. de Beseit, posarà al descobert tor mostrarà l’elegància del Realment, és un paradís la bellesa de variats paratges seu vol. És indispensable anar perdut on val la pena deixar- on les aigües cristal·lines del proveïts de prismàtics, ja que, se perdre’s. riu Matarranya i de les seves a més de la colònia de voltors www.portalmatarranya.es piscines naturals contrasten que habita aquesta zona, tam- amb el verd de la vegetació i bé podrem observar exemplars, • Text: Carles Gorbs els variats colors de les roques entre d’altres, de la cabra his- Foto: Dolors Gibert muntanyenques que l’envolten pànica, senglars, esquirols... i dels congosts que ens seduei- A més de la riquesa natural xen en el seu recorregut. que ens ofereixen els mateixos Un altre dels recorreguts Ports, diversos camins ens gui- “obligats” és el que s’inicia des en fins a altres llocs no menys de Pena-roja de Tastavins fins interessants. El Pantà de Pena, a les espectaculars Roques de la Mola de Lino, del Algars Masmut, un conjunt de conglo- a Ulldemó, són alguns, entre merades roques vermelloses molts d’altres, dels intermina- que es troben a 1.058 metres bles recorreguts que ens mos- d’altitud i en les quals habi- tra la comarca del Matarranya. ten una important colònia de El Matarranya engendra voltors comuns que es deixen una comarca d’una riquesa in- veure amb facilitat com si es sospitada per a aquell que no mostressin amb un cert aire la coneix. Posseeix una riquesa d’exhibicionisme. Si seguim el patrimonial que abraça i flirte- camí ens trobarem amb un pe- ja amb la natura, la cultura, la tit mirador que ens obsequiarà història, l’art, la gastronomia amb una magnífica panoràmi- i l’arquitectura i, per sobre de ca per contemplar-la amb tot tot, l’autenticitat que emergeix la seva màxima esplendor i com un dels seus més preuats espectacularitat, mentre que, valors. Lluny de falses sofisti- amb tota seguretat, algun vol- cacions turístiques, d’arrogàn- Un dels pintorescs carrers de Vall-de-roures

42 ecoxarxa 1 consum Després d’alguns mesos amb les vendes de turismes sota mínims, el mercat espanyol rebrà noves ajudes governamentals per animar les vendes dels vehicles nous, més segurs i menys contaminants. Les ajudes es divideixen en dos vessants, en l’anomenat “Plan VIVE” (Vehicle Innovador, Vehicle Ecològic) i en descomptes en l’impost de matriculació. Ajudes per a la compra de cotxes “ecològics” El “Plan VIVE” pretén substi- es destinen a la renovació de Descomptes en l’impost de tuir els cotxes antics més con- vehicles de més de 15 anys per matriculació taminants i amb mancances nous models amb prestacions de seguretat per models més de seguretat com el EPS (sis- A banda d’aquest pla, des de actuals per tal de reduir les tema control electrònic d’esta- l’1 de gener de 2008 hi ha una emissions i la mortalitat en cas bilitat) i que emetin menys de nova regulació de l’impost de d’accident. Per això, les ajudes 120 g/km de CO2. matriculació dels vehicles amb descomptes per als turismes amb unes emissions de CO2 re- duïdes. Els cotxes que emetin Plan VIVE menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre quedaran exempts de l’impost, en un 4,75 per cent Ajut Finançament 100% del preu del vehicle amb en automòbils que emetin entre amortització a 5 anys sense comissions 121 i 160 grams de CO2 per qui- 5.000 euros sense interessos, resta máx. lòmetre, en el 9,75 per cent per Euribor a 1 any més 2,5% anualment emissions entre 161 i 200 grams i en el 14,75 per cent per a ve- Requisits vehicle antic Turisme baixa per desguàs hicles que emetin més de 200 Antiguitat major a 15 anys grams de CO2 cada quilòmetre. Amb la nova regulació de Requisits vehicle nou Menys de 140 g/km CO2 amb ESP l’impost es beneficiaran els compradors de cotxes petits Menys de 140 g/km CO2 sense ESP o de gamma mitjana (els més Menys de 20.000 euros, inclòs IVA venuts), i també als cotxes hí- brids o amb tecnologies que ac-

ecoxarxa 1 43 consum tualment aconsegueixen unes emissions per sota dels 120 grams de CO2 per quilòmetre. En canvi, els compradors de vehicles més contaminants com tot-terrenys i familiars es veuran perjudicats en haver de pagar de forma íntegra l’impost de matriculació. Un dels cotxes del mercat amb un major component ecològic. Els “cotxes ecològics” Aquestes ajudes poden renovar el parc automobilístic i reduir Informació ambiental una mica les emissions de ga- a la factura elèctrica sos contaminants, però no hem d’oblidar que els cotxes no tenen res d’ecològics des de la seva fa- Des de l’abril de 2008 les compa- a major impacte, de la A a la G, i fa bricació, la seva utilització i el nyies elèctriques han d’incloure servir el mateix format d’etiqueta desmantellament final. Malgrat a les factures emeses entre els energètica que s’utilitza en els elec- que la publicitat ens vulgui fer mesos de gener i març l’origen de trodomèstics. La categoria A corres- veure els cotxes com a sosteni- l’electricitat que venen i l’impacte pon a un nivell d’emissions de CO2 bles i “verds” no hem de caure en ambiental provocat durant l’any o de producció de residus radioac- el parany de les grans marques anterior. tius inferior al 35 per cent de la mit- d’automòbils que volen millorar jana nacional. la seva imatge envers el medi Aquesta informació, obligatòria per ambient. Hem de ser conscients a totes les comercialitzadores i dis- La informació té un disseny estàn- que el transport motoritzat és un tribuïdores d’electricitat, ens indica dard oficial que permet comparar dels principals causants del can- l’origen de l’energia consumida, les entre els diferents proveïdors. vi climàtic i de l’esgotament del emissions de CO2 generades i els petroli. Com a consumidors la residus radioactius associats i llur millor opció sempre serà no ser impacte sobre el medi ambient. La • Cinta Barrachina Bonet propietari d’un vehicle i optar pel informació sobre l’efecte ambiental Tècnica de l’àrea de medi transport públic, o si més no, fer es presenta classificada de menor ambient de l’OCUC servir el cotxe el mínim possible. • Sergi Viñals Villarino Tècnic de l’àrea de medi ambient de l’OCUC MéS INFoRMAcIó: L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC) Tel. 93 417 47 37 Fax 93 212 08 43 Av. República Argentina 29, 1r pis. 08023 Barcelona / www.ocuc.cat

44 ecoxarxa 1 animals nico | Dolors Gibert

ecoxarxa 1 45 animals La Fundació Mona és una organització dedicada al rescat i rehabilitació de primats que provenen del món de l’espectacle o del món de les mascotes exòtiques. Els primers inquilins van arribar l’any 2001. Eren un grup de ximpanzés, antigues estrelles del circ i la televisió, que havien protagonitzat campanyes publicitàries per a grans companyies, com ara Estrella Damm, McDonald’s o Telefónica, i sortit a coneguts programes com Crónicas Marcianas, entre d’altres. Fundació Mona rehabilitació de primats El drama ve quan aquests sim- Mona és la llar de dotze xim- mica en mica s’anava fent més pàtics animals creixen i passen panzés (Pan troglodytes) i tres palesa la poca idoneïtat de triar de ser dòcils cries a ser rebels macacos de Berbería (Macaca un animal salvatge com a mas- i forts adolescents. Després sylvanus). cota. Quan va començar a ser d’anys d’explotació, tots ells Darrere de cada animal hi ha massa actiu i fort, van optar malvivien tancats en gàbi- una història, normalment tris- per castrar-lo, però evident- es minúscules, a les fosques, ta, quan no dramàtica. L’últim ment sense els resultats espe- dintre d’un camió. Així van cas és el d’en Víctor, el darrer rats. Així que se’n van haver estar durant vuit llargs anys i ximpanzé rescatat. Ens hem de de desfer d’ell, i el van inten- el seu futur no semblava gaire remuntar a l’any 1983, a la sel- tar presentar a una parella de esperançador, fins que la Fun- va de Mali, Àfrica. És allà on ximpanzés, que vivien en un dació Mona els va rescatar. uns furtius van matar la seva parc públic a la ciutat france- L’existència d’aquell camió no mare i part de la seva família sa de Nancy. La trobada va ser era cap secret, les autoritats quan encara era molt petit. catastròfica, ja que en Víctor estaven més que alertades, Aquesta matança és habitual va actuar amb gran agressivi- però ningú no se’n volia fer càr- per a l’assortiment de cries per tat contra els seus congèneres, rec. Durant els cinc anys pos- al tràfic il·legal. Ell va passar dut pel pànic d’estar en un lloc teriors, s’han anat rescatant a ser l’animal de companyia estrany i amb uns éssers que li més primats i en l’actualitat el d’una família francesa. Però eren ben desconeguts. Amb ca- centre de rescat de la Fundació en Víctor anava creixent i de torze anys es va trobar que no

46 ecoxarxa 1 animals és una organització privada, que pot dur a terme la seva tasca gràcies a les aportacions de socis i padrins i als donatius de particulars i altres col- laboradors, i a l’Ajuntament de Riudellots, que els ha cedit els Juanito rient | miquel llorente terrenys on s’ha construït el centre, pioner a tot el territori La Fundació Mona és una musculatura i el que era pitjor, peninsular. un ximpanzé completament Aquests animals gaudeixen organització privada, que pot dur asocial. És aquí on comença la d’una gran instal·lació exterior a terme la seva tasca gràcies a tasca de l’equip multidiscipli- de més de 5.600 m2 on poden les aportacions de socis i padrins nari de la fundació, format per compartir les seves vides amb i als donatius de particulars veterinaris, auxiliars veterina- altres ximpanzés, com animals i altres col·laboradors, i a ris, psicòlegs i biòlegs, que con- socials que són, en un ambient l’Ajuntament de Riudellots, sisteix a millorar l’estat físic i de respecte i tranquil·litat. Po- que els ha cedit els terrenys on psíquic de l’animal i aconseguir deu anar a conèixer-los, ja que s’ha construït el centre, pioner que es relacioni amb altres de la Fundació Mona té les portes a tot el territori peninsular. la seva espècie. Aquest procés obertes a les visites d’escolars de sociabilització sol ser difí- i de particulars. Durant dues tenia lloc dintre de la seva fa- cil en casos com el d’en Víctor, hores un cuidador us acompa- mília d’humans, l’única que ell mascles adults que han patit nyarà i us explicarà les històri- coneixia, però tampoc no tenia moltes mancances emocionals es particulars de cada un dels lloc dintre del món dels xim- i de desenvolupament social animals rescatats, les seves panzés. En aquell parc es va des de ben petits. En aquests vides abans de Mona i què po- passar deu anys vivint comple- moments es troba en ple pro- dem fer des de casa per poder tament sol, fins que finalment cés d’adaptació i ja ha conegut ajudar a aquests animals, que va arribar el passat 28 de març a dos mascles més, així que la recordem, estan en greu perill a les instal·lacions de la Fun- seva recuperació està en mar- d’extinció. dació Mona. Un cop al centre, xa i tot apunta a què serà un Per visitar el centre de rescat els cuidadors es van trobar un èxit. de la Fundació Mona a Riude- animal obès, sense cap mena de Però aquests quinze primats llots de la Selva, Girona, cal són els afortunats. Encara en demanar hora trucant per te- queden molts més a tot l’Estat, lèfon o via e-mail. Tel. 972 477 618 visit@fundaciomona.org patint i vivint en condicions www.fundaciomona.org pèssimes, que esperen per ser • Cristina Valsera. Biòloga rescatats. La Fundació Mona i membre de la Fundació Mona.

48 ecoxarxa 1 art i cultura Quelot, la senzillesa contundent Il·lustrador d’ofici, dissenyador, dibuixant, pintor, escultor, vinater, voluntari forestal, amant de les tertúlies casolanes i home d’acció, són algunes de les múltiples facetes que il·lustren la signatura de Quelot (Miquel Martínez Piera, Barcelona, 1963), veí de Sant Llorenç Savall. Tot i que és més coneguda la pintura i de l’escultura, amb- reserva per enfrontar moments la seva trajectòria com a il- dues facetes autodidactes amb més difícils. El resultat del seu lustrador, la millor lectura d’en les quals l’artista es deslliura a treball, sempre d’una senzillesa Quelot ens arriba de la mà de plaer dels lligams imposats pel contundent, capta d’immediat text. En totes les dis- la mirada de l’espectador sense ciplines, l’autor n’ha aclaparar-lo, amb la complicitat sabut excel·lir gràci- de referents coneguts, però ales a uns denomina- hora amb resultats sorprenents. dors comuns: una cu- Textures orgàniques, colors vius, riositat infinita i un incisions profundes, Quelot es- treball constant de trena cada peça amb el repte de recerca que deixen dirigir un rumb creatiu que pot una empremta ben variar en funció del diàleg esta- distintiva en la seva blert amb els materials al llarg obra. de tot el procés. Fruit d’aquest Pedres, mobles, fus- diàleg en sorgeixen l’animisme i tes, ferros, material la màgia que caracteritzen tota de rebuig, conformen la obra d’en Quelot i amb la qual l’abecedari amb el sembla voler recordar-nos que qual Quelot destil·la per si alguna raó estem aquí, les seves intuïcions tal volta sigui per dur a terme sobre el món que l’en- el nostre poder transformador, volta, sense oblidar sobretot de les coses que més d’afegir un subtil toc rebutgem i desitjaríem canviar. irònic, senyal inequí- Mentre la natura i l’home prove- voc que hom encara eixin, la collita d’en Quelot pro- gaudeix d’oxigen de met ser generosa.

ecoxarxa 1 49 art i cultura Pneumàtics Pedres, mobles, fustes, ferros, material de rebuig, conformen l’abecedari amb el qual Quelot destil·la les seves intuïcions sobre el món que l’envolta. Ferro

50 ecoxarxa 1 art i cultura ParcArt Dolors Gibert Natura i escultura L’art i el medi ambient sempre minats medis urbans. No és res, on es pot gaudir de totes han mantingut una estreta i tan freqüent, però, veure una les possibilitats de l’escultura, harmoniosa relació. El cinema, exposició de més de 200 obres envoltats d’un paratge natu- la fotografia, la pintura i l’es- en mig de la natura en la qual, ral esplèndid. És una perfecta cultura en són alguns exem- tot passejant, es pot gaudir, al- síntesi entre natura i art con- ples. hora, de la percepció i contem- temporani on el visitant pot En el cas de l’escultura, pel plació d’aquesta mateixa natu- mirar, d’una manera lúdica i volum de les seves obres, nera i de nombroses escultures relaxada, una representati- cessita de grans espais perquè repartides en el seu entorn. va col·lecció d’obres escultò- es pugui contemplar. A més de El Parc de les Arts Contem- riques de reconeguts artistes la normal oferta dins de mu- porànies és un original espai, contemporanis ubicades amb seus i exposicions, hi trobem situat al municipi de Cassà de un suggeridor criteri estètic i escultures ubicades en deter- la Selva, al peu de les Gavar- paisatgístic.

ecoxarxa 1 51 art i cultura D’una banda, sorprèn un conjunt significatiu d’obres de prestigiosos artistes contemporanis. Aquí s’hi troben alguns dels grans noms de la plàstica actual, de Catalunya i de fora. A més, com un fet excepcional, els escultors han pogut escollir la ubicació i instal·lació de la seva obra que, d’aquesta manera, estableix un harmoniós complement amb el seu entorn i una conjuminació perfecta entre la natura –el paratge natural originari– i l’artifici –l’acurat disseny paisatgístic d’enjardinament. En aquest espai hi podem trobar importants peces d’Emília Xargay, Torres Monsó, Marcel Martí, Domènec Fita, Xico Ca- banyes, Xavier Corberó, Lluís Lleó, Medina Campeny, Jakob Engler, Enric Pladevall, Jorge Oteiza, Jaume Roser, Bernd Zimmermann, Vandereyc- ken…, ubicades amb un suggeridor criteri estètic i paisatgís- tic que potencia aquest entorn tan especial de la comarca. El ParcArt integra bosc, jardí, animals i cultura. És una com- binació ideal per delectar-se amb varietat de formes, colors, textures i olors…, que aporten al visitant tot un plaer per als seus sentits. Durant el recorregut es pot observar com les obres dialoguen en perfecta harmonia amb el seu entorn, i creen un veritable jardí d’escultures. ParcArt Veïnat de Matamala 17244 Cassà de la Selva Tel. 972 463 081 www.parcart.net

52 ecoxarxa 1 entitats Dolors Gibert Som Lo Que Sembrem 105.896 signatures contra els transgènics, la lluita continua! Som Lo Que Sembrem no es pot organitzacions d’àmbit nacional Objectiu: ILP per qualificar com una simple enti- –sindicats, cooperatives, enti- una Catalunya lliure tat ecologista, sinó que recull les tats culturals, empreses, esco- de transgènics perspectives de les més de 70 les tècniques, fundacions, enti- entitats diferents que la confor- tats pageses, grups ecologistes, La Plataforma Som Lo Que men: salut, alimentació, econo- ONG, associacions de veïns, ex- Sembrem es va fixar com a ob- mia, pagesia i medi ambient. La cursionistes, col·lectius, casals, jectiu difondre la problemàti- Plataforma suposa un espai de etc.–, a favor d’un model agroa- ca dels transgènics i impulsar treball de diferents persones i limentari alternatiu al vigent. una “Proposició de llei per a

ecoxarxa 1 53 entitats La Plataforma Som Lo Que Sembrem sorgeix de l’entorn rural a mitjans del 2007, concretament d’un grup de pagesos i pageses afiliats a l’Assemblea Pagesa de Catalunya. Després d’un seguit de contactes arreu de les comarques catalanes es constitueix la plataforma, el 2 de març de 2008, a la ciutat de Lleida. La raó del seu naixement és aturar els cultius i aliments dels Organismes Genèticament Modificats (OGM) a Catalunya, a favor d’una agricultura justa a nivell social i econòmic, que respecti el medi ambient i sigui una garantia per a la salut dels consumidors. la prohibició del cultiu de pro- Parlament– que van arribar a partits polítics, parlamentaris ductes agrícoles modificats ge- 300 persones acreditades. i departaments del govern i al- nèticament”, emmarcada dins Finalment, el dia 21 d’agost, hora afirmen que volen conti- la llei de participació –Llei després de 135 dies hàbils de nuar generant debat en el si de 1/2006, de 16 de febrer, de la recollida, la Plataforma va la societat catalana. iniciativa legislativa popular, aconseguir presentar 105.896 DOGC núm. 4579–23/02/2006. signatures de catalans i cata- La Iniciativa Legislativa Po- lanes en favor que la proposta pular (ILP) permet que un grup de Llei de Som Lo Que Sem- de persones puguin proposar brem es debati al Parlament. una llei i que aquesta pugui ser Una vegada validades les sig- discutida al Parlament de Cata- natures i després dels tràmits lunya. Les condicions que fixa parlamentaris, el debat al ple aquesta llei són recollir 50.000 del Parlament pot arribar al firmes de ciutadans majors de desembre d’aquest any. 16 anys censats a Catalunya, en Entre les signatures de su- 120 dies, de manera que la pro- port a la plataforma, hi apa- posta estigui referendada per la reixen destacats personatges ciutadania i es pugui debatre al de la cultura catalana, des de Parlament de Catalunya. cuiners com Santi Santama- La recollida de signatures ria, cantants com Lluís Llach, s’inicià el 29 de febrer de 2008 i escriptors com Isabel Clara- durant el mes de juny la Mesa Simó o cineastes com Bigas del Parlament concedia 15 dies Luna. més de pròrroga, cosa que situ- Des de Som Lo Que Sembrem ava la fi del termini de recolli- han valorat molt positivament da el 21 d’agost de 2008. el suport rebut i esperen que Un paper molt important du- “això ha de fer reflexionar rant el procés de recollida de tant als parlamentaris, com signatures el van jugar els i les a tots els agents relacionats fedatàries –figura que preveu la amb els transgènics”. Han llei que dóna fe de les signatures anunciat que el proper pas som lo que sembrem recollides davant de la Mesa del serà iniciar els contactes amb

54 ecoxarxa 1 entitats És a partir d’aquí que neix Som Lo Que Sembrem i presenta la proposta de llei que finalment s’haurà de debatre al Parla- ment de Catalunya. Aquesta proposició de llei pretén aconseguir els següents objectius bàsics: declarar Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics; prohibir immediatament els productes modificats genètica- ment; etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics; i aconseguir una moratòria al desenvolupament de trans- gènics a les nostres terres per investigar els seus efectes en la salut, ecosistemes, biodiversi- tat i àmbit socioeconòmic. Què en sabem dels transgènics? Els Organismes Genèticament Modificats són organismes vius als quals s’ha introduït, artificialment, nova informa- ció genètica en el genoma de l’espècie. La seva incorporació en els camps de l’agricultura i l’alimentació és relativament Dolors Gibert recent, no obstant, aquests organismes estan ja molt pre- Què proposa Som Lo i amb varietats autòctones; sents en els nostres conreus i Que Sembrem? l’altre, la contaminació per en els nostres plats. Aquest transgènics de la carn de ve- boom contrasta amb la man- Hi va haver tres factors de- della ecològica que sofreixen ca d’informació sobre els seus terminants que van moure a diverses explotacions del Pa- impactes socials, ambientals i l’Assemblea Pagesa de Catalu- llars; i finalment la condemna sanitaris. nya a impulsar la ILP i la cam- de Josep Pàmies per una acció Consumim transgènics amb panya sobre els Organismes de denúncia contra la varietat els productes que inclouen pa- Genèticament Modificats. Un de panís BT 176, prohibida a nís i soja, i també amb els que d’ells va ser la contaminació Europa i posteriorment a l’Es- han estat produïts amb prime- repetida del darrer pagès cata- tat espanyol pels efectes sobre res matèries fetes a partir de là que cultivava panís ecològic la salut humana. pinsos transgènics –làctics,

ecoxarxa 1 55 entitats carn, ous–, tot i que aquests no transgènics. Estats com Fran- aviat de la seva distribució? s’etiqueten com a transgènics. ça, Suïssa, Àustria o Grècia han Què en farem d’augmentar la Les multinacionals del sector aturat el cultiu de transgènics i producció si les regles de mer- n’estan desenvolupant en tot 175 regions i 4.500 municipis cat actuals ens obliguen a llen- tipus d’aliments vegetals i ani- europeus han estat declarats çar aliments per mantenir els mals –tomàquets, arròs, pres- zones lliures de transgènics. preus o a limitar la producció seguers, cereals, etc.– i estan per no superar les quotes mar- pressionant perquè s’autoritzin, cades des de la UE? Veritable- sempre promocionant-los en Quins en són els ment, el problema de la gana dues idees principals: una ma- seus perills? és un problema de repartiment jor productivitat i la possibilitat de la terra i d’accés a la produc- d’acabar amb la fam al món. La principal justificació que ció i a les llavors, problemes A Catalunya, l’any 2007, el utilitzen els governs i les em- que l’agricultura transgènica 46,13 per cent del blat de moro preses productores de vegetals només agreujarà. o panís cultivat va ser transgè- transgènics, per justificar-ne la Més enllà del problema de la nic. Entre aquest panís es cul- investigació i el cultiu, és afir- fam, la manca d’eines objecti- tiva el tipus MON810, prohibit mar que poden acabar amb la ves d’anàlisi sobre els OGM a França. El 2005, el blat de fam al món. Segons la compa- legitima l’oposició i el dret moro tipus BT176 va haver de nyia nord-americana Monsan- d’informació a la població dels retirar-se del mercat per pro- to, segon productor mundial molts dels perills que els trans- blemes de resistència als anti- de llavors transgèniques, “re- gènics presenten en camps com biòtics en humans i resistència tardar l’acceptació dels OGM els de la salut, el medi ambient a les mateixes plagues que su- és un luxe que el nostre món o en l’economia local i global. posadament combatia. El Prin- famolenc no pot permetre’s”. cipat és la segona regió europea Però la fam és realment un • www.somloquesembrem.org amb més quantitat de cultius problema de recursos o més Salut • Incertesa respecte com s’expressarà, en l’organisme, el gen inserit. • Inducció de nous al·lèrgens i augment de les al·lèrgies. • Resistència als antibiòtics induïda per la presència de gens resistents. • Possibles efectes directes sobre els pagesos causats la toxina BT, present en el blat de moro transgènic. Medi ambient • Pèrdua de diversitat biològica i cultural. • Reducció de les terres fèrtils i acumulació de tòxics en els sòls. • Contaminació genètica dels conreus i la ramaderia. Impossible coexistència amb l’agricultura convencional i ecològica. • Alteració de les línies evolutives de les espècies que pot afectar l’equilibri dels ecosistemes. Economia • Monopoli de les grans empreses, que reforcen el control de l’alimentació mundial. • Els pagesos deixen de ser autònoms i passen a dependre de les multinacionals.

56 ecoxarxa 1 espais naturals aPNaE El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà compleix 25 anys

ecoxarxa 1 57 espais naturals Recentment s’ha celebrat el 25è aniversari del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Els Aiguamolls, com és conegut popularment, és una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya. que comença a fer una campa- esforços, a favor d’aquells que nya de conscienciació i difusió. s’oposaven que aquell singular La campanya, amb el lema territori es convertís en una “Salvem els Aiguamolls de macrourbanització. Com va dir l’Empordà”, va comptar amb el la poetessa M. Àngels Anglada suport de nombroses persones en un poema dedicat al GDAE, de variades professions i pro- l’any 1977 “... Murs de ciment, cedència que van sumar esfor- deixalles, només pols seran els ços per protegir aquest entorn. nius on bategà la vida”. Finalment, el Parlament de Per això, avui, quan visitem Catalunya va aprovar per una- els “Aiguamolls” i observem les nimitat, l’any 1983, la Llei de diferents espècies d’aus i plan- Protecció dels Aiguamolls de tes, els aguaits, els estanys, els l’Alt Empordà. Jordi Sargatal, seus itineraris..., cal recordar juntament amb d’altres perso- que ha estat possible gràcies a nes, va ser qui va encapçalar l’empeny, perseverança, esforç aPNaE aquelles mobilitzacions i, pos- i treball d’un col·lectiu de per- teriorment, va ser el director sones que van poder, finalment, del Parc durant 14 anys. seduir els seus representants La creació del Parc Natural, Per aquest motiu, el Parc polítics perquè l’any 1983 fou l’any 1983, va ser conseqüència Natural dels Aiguamolls de declarat com a parc natural. d’una intensa i llarga campa- l’Empordà és molt més que En la història del Parc cal nya de defensa iniciada el 1976 un parc natural. És un dels comptar el suport que ha ob- per aturar un projecte d’urba- exemples de la plasmació que tingut de diverses entitats com nització que pretenia construir les utopies del passat són les la Lliga per la Defensa del Pa- una marina residencial per a realitats del present. Aquella trimoni Natural (Depana), el 60.000 persones en el sistema desigual lluita portada a ter- Congrés de Cultura Catalana, llacunar situat entre les de- me per pocs centenars de per- l’Assemblea de Catalunya, la sembocadures dels rius Muga sones –arribades de diversos Institució Altempordanesa per i Fluvià a la comarca de l’Alt punts de Catalunya– contra la a l’Estudi i Defensa de la Na- Empordà. L’any 1977 es crea sempre potent maquinària de tura (IAEDEN) i l’Associació el Grup de Defensa dels Aigua- l’especulació es va decantar, d’Amics del Parc Natural de molls de l’Empordà (GDAE), finalment, després de molts l’Empordà (APNAE).

58 ecoxarxa 1 espais naturals El Parc Natural dels Aigua- molls de l’Empordà és un en- clavament importantíssim per a les aus migratòries europees, ja que és la zona humida més septentrional que troben abans d’arribar al Pirineu en la seva ruta primaveral cap al nord i també lloc d’hivernada. Actualment, els Aiguamolls de l’Empordà és la segona zona humida de Catalunya, després de la del Delta de l’Ebre i un dels millor paratges del país per a l’observació d’ocells. Un paradís per a les aus A més de les diverses i riques espècies vegetals, els ocells són, sens dubte, els protagonistes La declaració de parc natural va significar un fre a l’especulació dels Aiguamolls de l’Empordà. immobiliària dels anys setanta i vuitanta Aquest parc és un santuari per a l’avifauna. Fins ara s’hi han Les maresmes de l’Empordà arrossars. Aquest espai protegit pogut observar més de 328 es- ocupaven en el passat comprèn diverses zones de parc pècies diferents d’aus, entre les gairebé tot el pla de la badia natural i tres reserves naturals quals cal esmentar la cigonya, de Roses i del Baix Ter. integrals. l’ànec collverd, el roncaire, el Les maresmes de l’Empordà camallarg, la polla d’aigua, la ocupaven en el passat gairebé polla blava, el bitó i l’arpella, en- Els “Aiguamolls” tot el pla de la badia de Roses tre moltes d’altres. Al parc s’hi en l’actualitat i del Baix Ter. Per fer-nos una han recuperat també espècies idea, el massís del Montgrí es animals com la daina i races El Parc Natural dels Aiguamolls trobava aïllat per les aigües, i domèstiques com la vaca mari- de l’Empordà, situat a la badia els grecs van fundar Empúries nera i l’ase català, i se n’hi han de Roses, entre els rius Muga sobre una illa entre les anti- introduït d’altres originàries de i Fluvià, ocupa una extensió gues desembocadures dels rius zones humides, com el cavall de aproximada de 5.000 hectàre- Fluvià i Ter. la Camarga. Referent als ma- es, de les quals 825 són reserva Aquella extensa àrea de mífers, és necessari destacar la natural estrictament protegida. maresmes va anar desaparei- llúdriga, amb què es va desen- A prop del mar s’hi troben du- xent a causa de la dessecació volupar un important projecte nes i llacunes salabroses que, per a aprofitaments agrícoles de reintroducció. a mesura que ens allunyem de i ramaders, per evitar el palu- Un habitant habitual del la platja, donen pas a estanys disme i, a partir dels anys 60, Parc és, sens dubte, la cigonya. d’aigua dolça, prats inundables a causa de l’especulació urba- La cigonya és un ocell migrato- i zones de cultiu amb abundants nística. ri de dimensions considerables

ecoxarxa 1 59 espais naturals que alterna el seu lloc d’estada associació sense afany de lu- L’any 1977 es crea el Grup de entre Europa i Àfrica. Camina cre que va néixer la tardor de Defensa dels Aiguamolls de a poc a poc i sovint vola a gran l’any 1992 per gestionar alguns l’Empordà (GDAE) per aturar altura de forma lenta i pausa- serveis del parc i, sobretot, per un projecte d’urbanització que da. Té el plomatge blanc amb vetllar pel bé del Parc i de la pretenia construir una marina l’extrem de les ales i la cua ne- natura, fent especial èmfasi en residencial per a 60.000 persones. gres com l’atzabeja. Les potes i la conservació d’aquest espai el bec, llarg i robust, són d’un natural i en l’educació ambien- vermell llampant. És molt fà- tal dels seus visitants, a més de L’any 1992, arran del malaurat cil de veure-la al niu, on s’està poder aglutinar un important accident que li va costar la vida llargues estones dreta sobre cos social de suport al Parc i, al- al jove naturalista Albert Ramon una sola pota, molts cops fent hora, fomentar l’estima i el res- i Estarriol, el Parc, la IAEDEN petar el bec amb un “clac” molt pecte per la natura i la sensibi- i l’APNAE, amb la col·laboració característic. Es diu que la ci- lització ambiental en general. de la seva família, van crear el gonya porta sort allà on fa el Al llarg de la seva història, memorial que porta el seu nom niu; per això al nord i al cen- l’APNAE ha realitzat i col·laborat i, així, anualment, organitzar tre d’Europa hom els conserva amb nombroses activitats del un concurs de dibuix naturalis- perquè cada any la cigonya tor- parc, entres les quals cal ressal- ta que, entre tots aquests anys, ni al mateix lloc. tar la potenciació del dibuix natu- ha tingut una gran acollida de ralista i el projecte Llúdriga. participants i en el qual han col- L’any 1987 es varen iniciar laborat diversos artistes empor- L’APNAE els cursets de dibuix naturalis- danesos com Lluís Roura, Daniel ta i, dos anys més tard, l’any Lleixà, Ramon Pujolboira, Joan L’Associació d’Amics del Parc 1989, es va començar a orga- Comella, Ricard Anson i Josep Natural dels Aiguamolls de nitzar diverses exposicions Ministral, entre d’altres. l’Empordà (APNAE) és una d’artistes naturalistes. Un dels projectes més importants portats a terme per l’AP- NAE ha estat, sens dubte, el Projecte Llúdriga. Aquest projecte, nascut pràcticament en el mateix moment que naixia l’APNAE, ha tingut com a objectiu el de reintroduir aquesta espècie a l’Empordà. Cal recordar que les llúdrigues van de- saparèixer fa més de vint anys, víctimes de la caça, la contami- nació dels rius i la destrucció dels boscos de ribera. Aquest projecte ha estat tot un èxit i avui la llúdriga torna a viure als Aiguamolls de l’Empordà i a les conques dels rius Muga i Fluvià, a més d’haver colonit- zat també les conques dels rius Ter i Tec (aquest darrer a la La cigonya s’ha convertit en un símbol dels Aiguamolls | APnAe Catalunya Nord).

60 ecoxarxa 1 espais naturals El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge (abans CAR- FA), situat al cor del Parc Na- tural dels Aiguamolls de l’Em- pordà, va néixer a l’any 1989. Aquest Centre és un dels pun- tals existents a les comarques de Girona per assolir una terra en la qual hi puguem conviure tant els grups humans com els animals. Especialment la fauna salvatge (cigonyes, rapinyaires, aus aquàtiques...) és un exemple d’una fauna cada vegada més pressionada per l’home i les seves activitats i que, gràcies a aquest Centre, tenen la possibilitat de recuperar-se i tornar a la seva posició dins la complexa cadena del medi natural. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, l’any 1983, la Llei de Protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. Un dels animals ferits en el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge El Centre de Recuperació de Com ens confirma Berto Mino- Fauna Salvatge (CRFS) dels bis, un dels responsables del Aiguamolls de l’Empordà, Centre: “No només es tracta doncs, és un lloc o es guareixen de recuperar un animal ferit, els exemplars d’animals de sinó de fer tot el possible per- fauna salvatge autòctona que què aquest animal es reincor- es troben ferits o desvalguts. pori a la vida salvatge i pugui En aquests centres s’intenta jugar el paper que li toca en el la seva recuperació clínica i la medi”. seva aclimatació a la vida lliu- Els animals ingressats en re per tal de poder tornar-los aquest Centre els podem divi- Un dels aguaits on es pot observar les diverses a la natura amb garanties de dir en dos grans grups: els re- espècies d’aus què puguin sobreviure. cuperables i els irrecuperables.

ecoxarxa 1 61 espais naturals Els irrecuperables són, bàsi- cament, aus rapinyaires. Per lesions fortuïtes o per agressions, com els trets dels caça- dors, aquestes aus mai més no volaran i, per tant, la seva supervivència com a animals lliures és del tot impossible, ja que l’animal queda impedit per recuperar la vida en llibertat. El Parc Naturals dels Ai- guamolls de l’Empordà, a més de ser una zona amb una gran varietat d’espècies animals i vegetals aglutina, dins seu, quotidianitat d’activitats i serveis promoguts tant pel mateix parc com per Els diversos estanys aglutinen una important població d’aus l’APNAE, a més del treball del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge. Així doncs, a més de recór- rer a peu o amb bicicleta alguns dels itineraris del Parc, també podem gaudir de la companyia dels textos lite- raris de M. Àngels Anglada, visitar alguna exposició de dibuix, pintura o escultura o, simplement, relaxar-nos tot passejant per algun dels seus camins observant algunes de les seves espècies, mentre algun ocell ens obsequia amb la interpretació d’alguna evoca- La Rubina és una de les poques platges verges i protegides dora simfonia. del litoral altempordanès Sigui el que sigui, la seva particularitat, història i riquesa Municipis que conformem el Parc converteix aquest Parc en un Natural dels Aiguamolls de l’Empordà espai de visita obligada. Castelló d’Empúries (57,4%), Sant Pere Pescador (12,8%), Palau- saverdera (10,2%), Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%), L’Escala (2,1%), Roses (1,1%) i L’Armentera (0,2%). • Text: Carles Gorbs Foto: Dolors Gibert

62 ecoxarxa 1 entrevista El compromís amb el medi ambient de... Matthew Tree Dolors Gibert Matthew Tree (Londres, 30 de desembre de 1958) és un escriptor anglès que l’any 1979 va aprendre el català. L’any 1984 va venir a viure a Barcelona i el 1990 va començar a publicar en aquesta llengua. Matthew Tree, defensor de la llengua catalana, ha col·laborat en diverses publicacions, emissores de ràdio i televisió, tant angleses com catalanes. Ha col·laborat, entre d’altres, a El Punt, The Times, El País, Diari de Barcelona, Avui, Vertigen, Catalonia Today (diari català en anglès), The Times Literary Supplement, La Directa, i amb emissores de ràdio com Catalunya Ràdio, Ràdio 4, RAC1 o Ràdio Contrabanda. En televisió ha col·laborat en el programa La Cosa Nostra, d’Andreu Buenafuente i ha tingut un programa propi sobre Catalunya, a TV3, Passatgers. Ha publicat nou llibres (l’últim La vida després de Déu) i ha obtingut el Premi Octubre-Andròmina de narrativa, l’any 1999, per Ella ve quan vol, i el de Columna, l’any 2001, per Privilegiat.

ecoxarxa 1 63 entrevista Anys enrere l’ecologia era abanderada quasi Diria que la mateixa paraula “ecologia” –que fa 30 exclusivament per als hippies, escoltes... Avui anys ningú no sabia ben bé què volia dir– ha entrat en dia, però, la defensa del medi ambient és a formar part del vocabulari habitual de la gent. Tot- molt més general. Què penseu? hom ara és conscient que no respectar el medi am- Que hi ha coses que són de sentit comú, tot i que no bient està mal vist. De la mateixa manera que el ra- ho eren fa 30 anys (o ho eren, com dieu, només per cisme i el masclisme, avui en dia, estan considerats als hippies). El reciclatge, la imposició de sancions a inacceptables. Això no vol dir, però, que la gent no empreses que contaminen el medi ambient, etc. coses sigui ni masclista ni racista i amb el medi ambient d’aquestes ara es donen per descomptat. Abans, no. passa el mateix: “Jo no sóc antiecològic, però no passa Val a dir que en alguns dels països que més conta- res si llenço les escombraries per aquest barranc...” minen –com ara la Xina– no es fa res de tot això, per molt sentit comú que puguin tenir. Són com Anglater- Així, doncs, com valoreu la incidència de la ra –o Catalunya– fa unes dècades, en aquest respecte. política mediambiental a Catalunya? No sóc cap expert en la matèria, però tinc entès que Fa moltes més dècades, a un cabdill indi se li el gran èxit, en aquest aspecte, ha estat la recupe- atribueix la cèlebre frase: “El mal que l’home ració dels rius catalans. Per altra part, premiaria fa a la terra se’l fa a si mateix. La terra no qualsevol millora que pugui millorar directament pertany a l’home, és l’home que pertany a la la salut i la longevitat de les persones. A Catalu- terra”, i amb la qual es va adreçar al presi- nya encara hi ha gent que viu en unes condicions dent dels EE.UU. ambientals del tot inacceptables. Aquest missatge no el va dir mai el cabdill indi es- mentat (Seattle, cap dels duwamish), sinó que tot el Moltes personalitats de diferents sectors amb text és l’invent d’un guionista que es diu Ted Perry, rellevància social estan donant suport públic que va adaptar un text molt més breu –aquest sí, del a iniciatives i plataformes mediambientals cabdill Seattle (però que no parla de temes ecològics)– d’àmbit local. Per exemple, les associacions en per a un programa fet per una televisió baptista del contra del maltractament als animals, en de- Sud dels EE.UU, l’any 1972. En contra dels desitjos fensa del patrimoni natural, o manifestacions de Perry, l’emissora en qüestió va presentar el text diverses en relació a la MAT. Què n’opineu? “revisat” com si fos genuí i d’aquí la seva reproducció Que endavant, sempre que la informació científica interminable en més de 30 idiomes. Explico la histò- que forma la base de totes aquestes iniciatives sigui ria sencera d’aquest frau en un article: del tot fiable. Per exemple, la MAT tindria conse- http://www.matthewtree.cat/index. qüències greus pel que fa al paisatge, però no anem php?seccio=article&articles_id=36&idioma= dient que donarà càncer a tothom, per exemple no hi ha –encara, si més no– cap prova que les línies Agraïm l’aclariment i farem la pregunta d’al- d’alta tensió ho fan, això. tra manera. El progrés i el desenvolupament és compatible amb el respecte pel territori? Potser és que hi ha algun dèficit comunica- En un món en què la població creix, com el nostre, tiu... Creieu que els mitjans de comunicació cal progressar i desenvolupar. Però no pas fent, po- estan donant el suport mediàtic que aquestes sem per cas, segones residències o urbanitzacions iniciatives requereixen? turístiques on no viu ningú durant mesos sencers, Només quan són “noticiables”, és a dir, quan hi ha a alguns dels llocs més bells del país. merder amb la policia o al carrer. Al marge d’aquesta realitat que ha malmès im- En els últims anys s’està parlant molt de l’eco- portants zones del nostre territori, creieu que logia urbana, de fer ciutats més humanes i ha- el teixit social està suficientment conscienciat bitables. Què penseu? de la importància de preservar el medi am- Em sembla que durant els últims quatre segles s’ha bient? O encara falta camí per recórrer? parlat força del tema. Ara bé, depèn molt del punt

64 ecoxarxa 1 entrevista de vista dels ciutadans. Un que té cotxe voldrà més Les plaques solars, les veig més viables, molt més. pàrquings mentre que un vianant com jo que no A més, però, d’aquestes energies renovables, condueix ni va amb bicicleta voldria menys cotxes el respecte pel medi ambient preveu el res- però també menys bicicletes, ja que aquests estan pecte i l’ajut per l’ésser humà. Què és Chalin- convertint les voreres de Barcelona en llocs força ze Cultural Troupe, en el qual hi col·laboreu? perillosos per als que caminem. Són un grup d’actors, ballarins i músics que provenen del poble més assotat per la sida a Tanzània, A partir del programa Passatgers que vàreu Chalinze. Ells informen la gent dels perills de la fer per a TV3, vàreu tenir la possibilitat de sida a través de les seves actuacions, i això que amb recórrer el territori. Vèieu diferències entre prou feines tenen ni instruments, ni local... Neces- el “sentiment” mediambiental de les grans siten exactament 5.000 euros per remuntar-se i ac- ciutats i la dels pobles? Quines serien? tuar, no només a Chalinze, sinó arreu del seu país. No veia diferències en aquest sentit, tret que par- Són molt bons, els vaig veure en directe. Només he lem de casos molt concrets, com els empordanesos recollit poc menys de 400 €, fins a la data. que volen protegir els aiguamolls. Tot i fent una crida a col·laborar amb aquest Anem més lluny. En la vostra condició d’una grup de Chalinze, què feu, a més, en la vos- persona nascuda en un altre país, quines di- tra vida quotidiana per preservar el medi ferències creieu més rellevants, mediambi- ambient? entalment parlant? El normal: reciclar, recollir, no embrutar... A Anglaterra els moviments ecològics lligats amb territoris concrets tenen una tradició arreladíssi- Confesseu-nos un “pecat mediambiental” que ma. Un exemple serien les protestes actuals con- feu habitualment o que heu fet ocasionalment. tra la tercera pista de l’aeroport de Heathrow: són No reciclo les ampolles de Coca-Cola de mig litre. massives i reeixides, justament perquè afecten De litre sí, però les de mig em fa mandra. moltíssima gent dins la zona en qüestió. Què demanaríeu a les respectives adminis- Fins a quin punt veieu compatible la inver- tracions que fessin per millorar la salut am- sió en infraestructures d’energies renovables biental del nostre planeta i, més concreta- (plaques solars, molins de vent, etc.) amb el ment, del nostre país? respecte al patrimoni natural i paisatgístic? Al govern espanyol, que pressioni els governs xinès És la gran contradicció: a l’escola, ens ensenyaven i rus, per exemple –que són els pecadors mediambi- que els parcs eòlics serien la solució ideal al pro- entals per excel·lència– perquè prenguin unes pre- blema de la contaminació. Ara que els tenim, s’han caucions mínimes. Al govern català, que posi límits convertit en un problema de contaminació visual. –permanents!– a la construcció a la babalà de segones residències en els racons més atractius del país. Dolors Gibert Parlant de racons atractius, quin indret o espai natural ens recomanaríeu per observar, caminar o deixar-nos perdre? L’estany de Banyoles. Per últim, i canviant de registre, quin són els vostres propers projectes professionals? Una novel·la en anglès, que m’agradaria acabar d’aquí a un parell d’anys. I un llibre de no ficció en català sobre el racisme, que vull acabar aquest any mateix.

ecoxarxa 1 65 coneguem la natura Plantes medicinals, un patrimoni Dolors Gibert que no podem perdre Deuria ser en observar quins És evident que, tot aquest co- seva joventut. Aquell era un efectes feien les plantes en neixement que fins no fa gaires temps en què era molt més im- els animals i en ells mateixos anys es transmetia de pares a prescindible conèixer les pro- com, de mica en mica, genera- fills, ara està desapareixent a pietats curatives de les plantes ció a generació, van esdevenir marxes forçades. Els canvis so- que no pas saber fer funcionar veritables coneixedors de les cials i econòmics de les últimes un ordinador. utilitats de les plantes com a dècades han portat un estil de La medicina actual ha evo- aliment, estri, medicament o, vida molt diferent al que van lucionat moltíssim i, real- fins i tot, verí. viure els nostres avis en la ment, ha permès una millora Herba de Sant Joan L’herba de Sant Joan o Pericó (Hypericum perforatum) al seu punt àlgid a finals de juny, però hi ha qui diu que és una planta herbàcia de tija rígida, fins i tot llenyo- recollida a la matinada de la nit de Sant Joan, allunya els sa a la base, ramificada i que pot arribar a fer uns 80 mals esperits. També és un dels ingredients més especi- cm d’alçada. La trobem a les vores del camins i dels als d’una bona ratafia. camps o enmig d’herbassars. La major part de les El remei que proposem aquí és d’ús extern, amb fulles són petites i estirades, distribuïdes de manera propietats antiinflamatòries, estimula la circulació de oposada. Les flors són d’un groc viu quan són tendres, la sang i elimina els hematomes. Cal posar, en un pot i d’un groc ennegrit quan ja són velles. El fruit és una de vidre opac, flors d’herba de Sant Joan en macera- càpsula petita. La floració comença a l’abril i s’allarga ció amb oli d’oliva i deixar-ho 40 dies a sol i serena. fins l’octubre. Després ja es pot colar i utilitzar en cas de ferides, Entorn a l’herba de Sant Joan hi ha moltes tradicions i cremades o cops. És per això que rep el nom d’oli de llegendes. Té aquest nom perquè el seu cicle vital arriba cop.

66 ecoxarxa 1 coneguem la natura qualitativa i quantitativa de ens han deixat perquè les fu- tota la planta, només agafarem les nostres vides. tures també el puguin conèixer la part que conté els principis Però això no vol dir que hà- i gaudir. actius que volem utilitzar i la gim d’abandonar les teràpies Per a la recol·lecció, talment quantitat que en necessitem, naturals i tradicionals, que en com si es tractés de bolets, la no cal arrasar-ho tot, si no, al els petits malestars de la vida primera norma, i més impor- següent any, potser ens costa- quotidiana, poden ser, en molts tant, és conèixer bé les plantes rà trobar-la. casos, més efectius que la quí- que volem. Hem d’estar segurs Si el lloc on vivim ens ho per- mica sintètica actual. de la identificació de l’espècie i met, és interessant cultivar El deure que tenim ara és que, almenys la part que volem les pròpies plantes medicinals, mantenir aquest patrimoni utilitzar, no presenta toxicitat. així les tindrem sempre al nos- que les generacions passades En molts casos no cal arrencar tre abast. Dolors Gibert El coneixement de les propietats de les plantes que tenim al nostre entorn és el producte d’una lenta però constant experimentació que els nostres avantpassats van anar fent, segurament sense adonar-se’n. Saüc El saüc (Sambucus nigra) és un arbust que pot arribar a El saüc és una de les plantes medicinals per excel- fer 8 o 10 metres d’alçària, amb els brots que neixen des lència; se n’han descrit molts usos, entre els que desta- de la base, sense arribar a formar un gran tronc. El tro- quen l’acció contra els refredats o per combatre el mal bem a zones humides com clarianes de boscos de ribera, de ventre i les retencions d’aigua. tot i que en el món rural és fàcil trobar-ne exemplars a El remei que proposem aquí és contra els refredats. prop de les cases de pagès, als horts o als marges de Quan el saüc està florit, hem de recol·lectar un bon gra- camps i camins. Les fulles, que són oposades, estan for- pat de flors, deixar-les assecar i guardar-les en un pot mades per 5 o 7 folíols amples i dentats. Les flors són de per l’hivern. En èpoques de refredat, el podem prendre color blanc esgrogueït, i s’agrupen en una inflorescència en forma d’infusió amb una proporció aproximada de d’aspecte planer que pot arribar a fer de 10 a 24 cm de 20 grams de flors per litre d’aigua i es pot beure un pa- diàmetre. La floració comença al març i s’allarga fins al rell o tres de cops al dia sol o acompanyat amb suc de juny. llimona i mel.

ecoxarxa 1 67 consells pràctics La bicicleta ocupa el primer lloc en l’eficiència energètica de tots els mitjans de transport. Anar amb bicicleta, a més de no contaminar, representa anar tres o quatre vegades més ràpid que a peu, amb un esforç que és només un terç del que fa un vianant. La bicicleta, un bon mitjà Dolors Gibert de transport La mobilitat, avui en dia, és Km, aconseguirem un estalvi A més, està comprovat que, una necessitat fonamental en energètic de fins al 60%, a més en molts casos, és més ràpid les actuals relacions laborals i de contribuir a reduir la conta- el desplaçament amb bicicleta socials quotidianes, més enca- minació acústica i atmosfèrica que amb vehicle motoritzat, ja ra quan els llocs de treball i es- i, alhora, a contribuir, també, a que s’eviten embussos, apar- tudi, els d’oci i els de consum, reduir l’emissió de gasos d’efec- caments i l’estrès que tot això cada vegada estan més allu- te hivernacle (CO2) que, com comporta. La distància recor- nyats del nostre domicili. se sap, són una des les causes reguda cada any amb bicicle- Els vehicles que utilitzem principals de l’escalfament del ta a la Unió Europea és de 70 per als nostres desplaçaments planeta i, consegüentment, del bilions de quilòmetres. Al cap- són la principal font de conta- canvi climàtic. davant hi ha els Països Baixos, minació acústica i atmosfèrica, Per altra part, el desplaçament amb una mitjana de 1.020 km a més de suposar una enorme amb bicicleta per ciutat es consi- per habitant i any, mentre que despesa energètica. Per exem- dera que és adequat en aquells a l’Estat espanyol la mitjana ple, si deixem d’utilitzar el cot- trajectes iguals o inferiors a 8 és només de 24 km. Són unes xe i la moto per desplaçar-nos km. Anar amb bicicleta no conta- dades que ens han de fer refle- en distàncies de menys de 3 mina i, alhora, es fa salut. xionar per tal de poder-nos po-

68 ecoxarxa 1 consells pràctics El transport amb bicicleta presenta • Guardeu una distància prudencial • Feu respectar els vostres drets. no molts avantatges: amb la vorera i amb els cotxes aparcats, dubteu a fer servir el timbre o a alçar la ja que una porta que s’obri o un vianant veu. De nit utilitzeu els llums i materials • Ocupa poc espai. que baixi de la vorera us pot obligar a reflectants. • És econòmic. fer un moviment brusc. • Contracteu una assegurança de res- • no contamina ni fa soroll. • Respecteu els vianants, sempre ponsabilitat civil per a la vostra tranquil- • És saludable i divertit. tenen prioritat. Quan circuleu per la vo- litat. Podeu aconseguir-la fent-vos socis • És a l’abast de tothom (pots llogar- rera, les illes de vianants i els passeigs d’algunes de les associacions ciclistes la...) respecteu la preferència de pas dels existents. • A les ciutats és el mitjà de transport vianants, i adeqüeu la vostra velocitat • Trieu bé l’itinerari i sigueu respectuo- porta a porta més ràpid. segons la seva afluència, sense sobre- sos amb l’entorn. Escolliu els itineraris • Proporciona molta llibertat de mo- passar els 10 km/h, i no realitzeu ma- més adequats: carrils bici, carrers de viment. niobres ni ziga-zagues que puguin afec- poca circulació... Si el vostre recorregut • Facilita la intermodalitat. tar la seva seguretat. Quan hi hagi una és massa llarg o us obliga a anar per aglomeració de vianants, baixeu de la carrers amb molt de trànsit, proveu de A l’hora d’anar amb bicicleta cal tenir bicicleta i porteu-la a peu. Circuleu amb combinar la bicicleta amb el transport presents alguns consells: civisme i respecte públic. • Mantingueu sempre la bicicleta en • Quan aparqueu la bicicleta lligueu- • Sigueu prudents i respecteu les nor- bon estat. Abans de sortir reviseu els la bé, immobilitzant el quadre, les rodes mes i els senyals de circulació. Feu ser- pneumàtics, els frens i el llum de la vos- i el seient, si pot ser en un lloc a la vista vir els carrils bici, que són d’ús exclusiu tra bicicleta. de tothom. dels ciclistes. Quan no pugueu, utilitzeu • Maniobreu progressivament i amb • Poseu-vos en contacte amb altres ci- sempre que sigui possible el carril de la seguretat. Indiqueu amb anterioritat les clistes. Per estar ben informats/des feu dreta més proper a la vorera, i si aquest maniobres d’avançament o de canvi de arribar les vostres queixes i propostes i, està reservat al transport públic, circu- direcció, i assegureu-vos que us hagin per a la promoció d’aquest mitjà de trans- leu pel següent. vist. port, participeu en les associacions. sar, també en aquest aspecte, que la gent s’animi a escollir a nivell europeu. la bicicleta com a mitjà de Encara que la majoria d’ad- transport mentre tingui el risc ministracions locals responsa- de perdre la vida en els atribo- bilitzin a la manca d’hàbit de lats carrers”. la població en l’ús de la bici- Si les persones tinguessin cleta, no pot servir per justifi- l’opció d’escollir la bicicleta en car que no es desenvolupi una una ciutat dissenyada perquè veritable política de pacifica- aquest vehicle estigués prote- ció del trànsit i, per tant, el git dels automòbils, ben segur foment de l’ús de la bicicleta. que l’ús de la bicicleta s’incre- Cal posar els mitjans i serveis mentaria. Al capdavall és un perquè el ciclista urbà se senti transport eficient, econòmic, més segur i protegit. Com va ràpid i no contaminant. dir Martia Lowe (Worldwatch CG Institute): “És poc probable • Font: Barnabici / CILMA

ecoxarxa 1 69 ecologia a la xarxa • http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html • http://www.xtec.es/col-anunciatacerdanyolaplantes/index%20.htm La flora Amb aquesta secció, pretenem donar ressò a accions que tinguin lloc al web i que d’alguna forma contribueixin a impulsar l’ecologisme de forma general però també altres àmbits relacionats (consum, legislació…). Autor/a D’informació a la xarxa mun- D’una banda l’Herbari Virtual terior, perquè també ens aju- dial n’hi ha molta, però quina del Mediterrani Occidental és darà a conèixer millor el nos- és de qualitat? Quina ens pot una proposta iniciada per la tre entorn botànic. Plantes de ser més útil? I més fàcil d’ac- Universitat de les Illes Bale- Collserola i Flors de Catalunya cedir-hi? Aquests són alguns ars i a la qual posteriorment es basa en un sistema molt més paràmetres que ens poden in- s’hi han afegit la Universitat simplista però molt més fàcil teressar a l’hora d’informar- de Barcelona i la Universitat d’utilitzar, podrem identificar nos i que potser no tenim en de València, la qual cosa dóna un gran nombre de plantes del compte tot sovint. Així que una idea de l’alt rigor científic nostre entorn simplement pel en aquest punt intentarem amb què està fet. Hi trobarem color de les seves flors. Cal desfer una mica de garbell a la informació i fotografies de qua- tacar que aquesta web la van xarxa i anar destriant, tal litat de totes les espècies cata- realitzar alumnes del Col·legi com feien els nostres avant- logades (2.252 fins ara) i si en Anunciata de Cerdanyola del passats amb el gra i la palla, coneixem algun dels noms (po- Vallès l’any 2002 i que inclou iniciatives digitals remarca- pular o científic) hi arribarem unes 900 espècies. bles. amb facilitat. També hi podrem En definitiva, són dos espais La proposta d’avui fa refe- fer cerques per temes d’interès web que contribueixen a millo- rència a dues iniciatives que (orquídies, endemismes, hàbi- rar el coneixement botànic a contribueixen a la difusió i al tats...). L’accés és públic. dos nivells ben diferents, però coneixement del medi natural, L’altra opció que presentem molt vàlids i útils també a ni- concretament a la flora. és ben complementària a l’an- vells diferents, o no!

ecoxarxa 1 71 agenda La fira més important de l’Estat espa- 2009, al bell mig de la població, dins nyol espera en aquesta ocasió la par- de la Setmana del Medi Ambient del FIRES ticipació de més de 700 expositors i Pla de l’Estany. uns 80.000 visitants. Durant la setmana del 15 al 21 de LLoc: 14a Fira per la Terra juny, se celebraran tota mena d’acti- Palau Sant Jordi 18 i 19 d’abril de 2009 vitats relacionades amb el medi am- Barcelona bient, l’ecologia i la natura com con- organitza: ferències, exposicions, seminaris, Associació Vida Sana cinema, etc., amb temes d’interès informació: tant per als professionals com per al Associació Vida Sana públic en general. Carrer Clot, 39, 3r, 2n LLoc: 08018 Barcelona Plaça Major i rodalies Tel: 935 800 818 Banyoles Fax: 935 801 120 organitza: A/e: biocultura@vidasana.org AZUR, Comunicació A/e premsa: Mediambiental redaccion@vidasana.org Web: www.biocultura.org informació: AZUR, Comunicació Mediambiental La Fira per la Terra és una activitat or- ganitzada a la ciutat de Barcelona per Ecocity & Industry 2009 Diagonal, 535,1r 2a 08029 Barcelona Del 27 al 29 de maig Tel.: 934 949 704 l’Associació Dia de la Terra - Catalunya. Fax: 932 023 609 La Fira per la Terra no és una fira qualse- Punt de trobada del sector del medi A/e: firaeconatur@azurmedi.net vol, ni vol fer la competència a cap fira ambient, on es presentaran les úl- Web: firaeconatur.net / concreta. La Fira per la Terra és una tro- times tecnologies i serveis relacio- www.azurmedi.net bada d’entitats de tota mena per cridar l’atenció de les agressions que la socie- nats amb l’aigua, els residus, l’aire i tat moderna fa als sistemes naturals i l’energia. socials. Es realitzaran unes jornades tècni- LLoc: ques que es desenvoluparan entorn de dos àmbits: industrial i municipal. JORnADES Parc de la Ciutadella i Passeig Lluís Companys Barcelona LLoc: Fira de Barcelona CURSOS Recinte Gran Via organitza: Associació Dia de la Terra Barcelona COnFERÈnCIES organitza: informació: Associació Dia de la Terra Fira de Barcelona SEMInARIS Carrer Camprodon 3 baixos informació: 08012 Barcelona Fira de Barcelona Apartat de Correus 10145, Tel. 902 233 200 / 932 332 000 A/e: ecocity@firabcn.es 08080 Barcelona Web: www.ecocity.es cicle de conferències Tel: 934 585 145 Retalls de Mar A/e: info@diadelaterra.org Del 29 de gener al 28 de maig Web: www.diadelaterra.org EcoNATUR 2009 de 2009 20 i 21 de juny de 2009 El cicle consta de cinc conferències BIocULTURA de temàtica diversa amb el mar com Del 7 al 10 de maig de 2009 a protagonista principal. LLoc: BioCultura, Fira de Productes Ecolò- gics i Consum Responsable és un en- Badalona contre, de caràcter internacional, que ECOnATUR és la Fira de Medi Ambient Programa: se situa en el segon d’aquestes carac- de Banyoles i Pla del l’Estany que se Cicle Conferències Retalls de Mar. terístiques que se celebra a Europa. celebrarà els dies 20 i 21 de juny de Badalona 2009

72 ecoxarxa 1 ecoxarxa 1 72 agenda organitza: LLoc: A/e: info@elraspinell.com Àrea de Medi Ambient i Mobilitat Can Met, Carrer Sant Vicens núm. 30 Web: www.elraspinell.com Ajuntament de Badalona Figueres inscriPció: informació / inscriPcions: Horari: Cal que us inscriviu enviant Àrea de Medi Ambient i Mobilitat De 18:00 a 20:00 hores un missatge a info@elraspinell.com Ajuntament de Badalona organitza: Escola del Mar de Badalona IAEDEn Rambla 37 Badalona El cant dels ocells Tel: 933 843 674 informació / inscriPcions: 15 i 16 de maig de 2009 A/e: escoladelmar@badalona.cat IAEDEn Tel: 972 670 531 Fax: 972 670 391 Plantes amb baixes Carrer Sant Vicens núm. 30 - 17600 necessitats d’aigua Figueres A/e: iaeden@sinix.net Del 20 al 27 d’abril de 2009 Web: www.iaeden.cat horari: de 09:00 a 14:00 hores curs d’etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos Curs amb l’objectiu de poder crear 9 i 16 de maig de 2009 Divendres 15 de maig, xerrada durant jardins de baix consum d’aigua i fàcils la qual es donaran pautes i consells de mantenir. per aprendre a distingir els ocells pel T’agraden els animals? Vols conèixer seu cant i el seu reclam, a partir de LLoc: el comportament, la manera de viure i Barcelona les característiques físiques del so. la identificació dels animals més veri- Dissabte 16 de maig, sortida en què Programa: nosos que tenim a Catalunya? es posaran en pràctica aquests con- http://www.bcn.cat/parcsijardins/ Des d’El Raspinell, et proposem un sells i es miraran de reconèixer els act_altres_portal.htm?codi=250 curs que té per finalitat la identifica- ocells més habituals que trobem al ció de les principals espècies d’ani- Vallès. organitza: mals verinosos de Catalunya. Les es- Ajuntament de Barcelona LLoc: pècies animals que s’explicaran amb Parcs i Jardins La sessió teòrica es més detall seran els escorpins, serps i informació / inscriPcions: aranyes. Es realitzarà una sortida per realitzarà al l’ADEnC Ajuntament de Barcelona veure animals en situ. (Carrer Sant Isidre 140, Sabadell) Parcs i Jardins La sortida serà matinal i es realitzarà LLoc i dates: al torrent de Ribatallada Centre de Formació del Laberint 9 de maig de 2009, teoria i Carrer Germans Desvalls, s/n Horari: pràctica a l’Escola de natura Can 08035 BARCELOnA La sessió teòrica es realitzarà de Lleonart, de 10:00 a 15:00 hores. Tel: 934 282 500 / 639 620 518 19:30 a 21:00 hores 16 de maig de 2009, A/e: formacio.laberint@bcn.cat sortida al Parc del Garraf, organitza: de 13:00 a 23:00 h. ADEnC és possible el decreixement? Preu: informació i inscriPcions: 2a Jornada de debat 80 euros (inclou servei de guia, ma- ADEnC ambiental de la IAEDEN terial, assegurança d’accidents i de Ca l’Estruch. Carrer Sant Isidre 140, responsabilitat civil). 08208 Sabadell 9 de maig de 2009 organitza: Tel: 937 171 887 “hem de decréixer; i ara què?”, a càr- EL RASPInELL Fax: 937 171 963 rec d’en Pep Gou, membre de Salvem Gestió i educació ambiental A/e: correu@adenc.cat l’Empordà i la IAEDEn. “Decreixement Informació / inscripcions: Web: www.adenc.cat per salvar la Terra”, a càrrec d’en Joan EL RASPInELL Quota d’inscriPció: Lluís Prat, membre del Mouvement Gestió i educació ambiental Socis ADEnC 20 euros Anti-utilitariste dans les Sciences Carrer Guilleries, 2, 4t G no socis 40 euros Sociales i col·laborador de Serge La- 17006 Girona El preu de la inscripció inclou el pro- touche, teòric del decreixement. Tel: 972 235 552 – 616 191 705 fessorat i la documentació del curs.

ecoxarxa 1 73 agenda Bioconstrucció i grup d’Acció Forestal LLoc: materials sostenibles 22 de maig de 2009 Reus Del 19 de maig al 12 de juny de 2009 Horari: A través d’una xerrada, DEPAnA presen- De 10:00 a 14:00 hores Entendre els punts clau de la soste- tarà les accions que, des del voluntariat organitza: nibilitat per construir entorns urbans ambiental,duuatermeelseuGrupd’Acció GEPEC-EdC de més qualitat i amb menys impacte Forestal (GAF) pel que fa al manteniment ecològic. del viver de plantes forestals, repoblaci- informació: ons, accions de manteniment, educa- GEPEC-EdC LLoc: Av. Prat de la Riba, 18 – 2n Reus ció ambiental, publicacions i difusió. Curs bàsic on-line (dimecres i divendres de 09:00 a També ens parlaran de la situació actu- organitza: al dels boscos del nostre país, que es 13:00 hores i dimarts i dijous de 16:30 ECO-UnIOn troben afectats per diverses problemà- a les 20:00 hores) tiques com els canvis d’ús, la gestió de- Tel: 977 331 142 informació: ficient o inexistent, l’abandó i la manca A/e: secretaria@gepec.org ECO-UnIÓn de visió de futur i de sensibilització de Web: www.gepec.cat Carrer Sant Pere més Alt, 25 baixos 08003 Barcelona la societat respecte els seus valors mediambientals, naturals i educatius, més Tel: 935 535 840 enllà del seu estricte valor econòmic. curs d’herbes remeieres A/e:: info@eco-union.org / formaci- Cap de setmana 27 i 28 de juny on@eco-union.org La xerrada es complementa amb una Web: www.eco-union.org activitat pràctica el dissabte al matí, a càrrec del GAF. Xavier Torrents Ludewig, Us proposem aprendre a reconèixer responsable-coordinador del GAF-DE- les herbes remeieres del Pirineu riba- PAnA, i Joan Cuyàs Robinson, vocal de gorçà, concretament als sectors de la Nova cultura i gestió la Junta Directiva. vall de Barrabés, vall de Castanesa, sostenible de l’aigua massís del Turbón i congost d’Obarra. Del 19 de maig al 12 de juny de 2009 LLoc: Monitora: Judith Mira (La Petjada). Centre de Recursos LLoc: Barcelona Sostenible Carrer nil Fabra, 20 baixos Pirineu ribagorçà 08012 Barcelona organitza: Horari: GEPEC-EdC De les 18:00 a les 19:30 hores informació / inscriPcions: organitza: GEPEC-EdC Centre de Recursos Av. Prat de la Riba, 18 – 2n Reus Barcelona Sostenible (dimecres i divendres de 09:00 a Centre Cívic El Coll de Barcelona 13:00 hores i dimarts i dijous de 16:30 DEPAnA a les 20:00 hores) Tel: 977 331 142 informació / inscriPcions: A/e: secretaria@gepec.org Centre de Recursos Web: www.gepec.cat Entendre els punts clau de la soste- Barcelona Sostenible nibilitat per construir entorns urbans Carrer nil Fabra, 20 baixos 08012 Bar- celona Programa de Formació de més qualitat i amb menys impacte ecològic. Tel: 932 374 743 d’Etologia de Primats Fax 932 370 894 Tot l’any, segons els nivells LLoc: A/e: recursos@bcn.cat Curs bàsic on-line Web: www.bcn.cat/agenda21/crbs organitza: Inscripcions a partir del dia 8 de maig ECO-UnIÓn informació: Taller de cosmètica natural ECO-UnIÓn 6 de juny de 2009 Carrer Sant Pere més Alt, 25 baixos 08003 Barcelona Coneixeràs les bases de la cosmètica Tel: 935 535 840 natural i aprendràs a fer una crema L’estudi del comportament dels primats A/e:: info@eco-union.org / formaci- per a la cara, una pasta de dents i un és una de las ciències fonamentals per on@eco-union.org tònic. Monitora: Marta Terrassa Vivern a la comprensió de l’evolució i la gènesi Web: www.eco-union.org (nurgaia) de la conducta humana, com també per

74 ecoxarxa 1 agenda a la conservació d’aquestes espècies organitza: X Festa de les trementinaires en llibertat i la seva cura en captivitat en CRARC 30 i 31 de maig de 2009 unes òptimes condicions de benestar. Centre de Recuperació d’Am- L’objectiu fonamental del programa de fibis i Rèptils de Catalunya formació consisteix a estudiar i conèixer informació / inscriPcions: la conducta dels primats no humans, des CRARC. Centre de Recuperació d’una perspectiva teòrica i pràctica mitjan- d’Amfibis i Rèptils de Catalunya çant la metodologia pròpia de l’Etologia. Carrer Santa Clara, s/n 08783 Masquefa Aquest programa està adreçat a totes les Tel: 93 772 6396 persones interessades en la conducta dels Fax: 93 7725311 primats, preferentment llicenciats i estudi- A/e: crac@amasquefa.com ants de psicologia, biologia, prehistòria, Web: www.crarc-comam.net veterinària o antropologia que vulguin aprofundir en els mètodes i les tècniques d’estudi de l’Etoprimatologia. Igualment, La vall de la Vansa i Tuixent us convida a endinsar-vos en el món de les tre- també està obert al públic en general. DIVERS mentinaires i de les herbes i els remeis amb què es guaria la gent d’aquells estructura deL Programa: temps. Us proposem dos dies d’activi- El programa consta de tres cursos inde- tats diverses per gaudir d’una cultura pendents (nivell bàsic, mitjà i avançat) Reconeixement de popular i tradicional que es manifesta amb una duració de 15 hores cadascun la costa de dia i d’estels més viva i actual que mai. És un home- (distribuïts en dos dies de formació i constel·lacions a la nit natge a la saviesa popular. per nivell: un divendres i un dissabte), Els divendres, del 24 d’abril LLoc: amb un horari de 10:30 a 19:00 hores. al 30 de juny de 2009 Parc natural del Cadí-Moixeró. Tuixent Per als interessats en un tipus de forma- i vall de la Vansa Aquesta sortida permetrà als assis- ció especialitzada, Fundació Mona ofe- tents reconèixer la costa des d’un organitza: reix un Curs d’Assistent de Camp en Eto- veler, ja que quan s’observa des del Museu de les Trementinaires - Tuixent logia de Primats de 6 mesos de durada. mar és molt diferent a quan es veu des de terra. Disposarem de l’ajut informació: organitza: Museu de les Trementinaires - Tuixent de cartes nàutiques i també dels Fundació Mona Tel: 973 353 112 / 973 370 030 (caps moderns aparells que actualment s’utilitzen en la navegació per ori- de setmana) informació / inscriPcions: entar-nos millor. A més, aprofitarem A/e: museu@tuixent.ddl.net Fundació Mona Web: www.trementinaires.org Centre de Recuperació de Primats que naveguem de nit per fer reconeixement d’estels i de les princi- Carretera de Cassà, Km-1 17457 pals constel·lacions. Riudellots de la Selva Simfonies nocturnes: Tel: 972 477 618 LLoc: Sortida del port granotes i gripaus A/e: recerca@fundacionmona.org de Sant Feliu de Guíxols 5 de juny de 2009 Web: www.fundacionmona.org / etologiaprimates.blogspot.com nombre d’assistents: Les granotes i els gripaus, esperonats Les places són limitades, amb un mí- pel desig amorós primaveral, entonen nim de 6 persones i un màxim de 10. Taller de Natura: els seus cants a la llum de la lluna en un concert de vegades eixordador, però El món dels amfibis i rèptils Preu: cada cop més aïllat a causa del declivi Tot l’any. Cal concertar visita 90 € (inclou vaixell, servei de guia, material, assegurança d’accidents i de que estan sofrint aquests animalons responsabilitat civil). arreu del món. Després de fer la visi- Les tasques educatives van dirigides ta a l’exposició Paisatges nocturns de al públic en general però molt espe- organitza: Collserola, ens arribarem fins al pantà cialment als escolars. En el taller de EL RASPInELL de Vallvidrera, on es reprodueixen un Gestió i educació ambiental bon grapat d’espècies com la reineta o natura del CRARC els alumnes conei- el gripau d’esperons. xeran de prop tortugues, dragons i informació / inscriPcions: Les identificarem pel seu cant i potser tritons, entre altres amfibis i rèptils. EL RASPInELL sentirem altres bèsties. A càrrec de Aprendran a respectar-los tot obser- Gestió i educació ambiental Sergi Garcia, biòleg de l’associació Carrer Guilleries, 2, 4t G - 17006 GIROnA Galanthus. vant, tocant i raonant. Tel: 972 235 552 – 616 191 705 Ells mateixos investigaran com a ci- A/e: info@elraspinell.com LLoc: entífics i trauran les seves pròpies Web: www.elraspinell.com Centre d’Informació del Parc de Collserola. conclusions. FGC - Baixador de Vallvidrera inscriPció: LLoc: Cal que us inscriviu enviant un missat- Horari: Masquefa ge a info@elraspinell.com De 19:00 a 22:00 hores

ecoxarxa 1 75 agenda organitza: Horari: dotació: Centre de Recursos De 10:00 a 13:00 hores El Premi Medi Ambient 2009 de la Barcelona Sostenible Generalitat de Catalunya en aquesta Consorci del Parc de Collserola organitza: modalitat consisteix en un import eco- Centre de Recursos Barcelona Sostenible nòmic de 36.000 euros i un diploma informació / inscriPcions: acreditatiu. En el cas que hi hagi dues Centre de Recursos informació / inscriPcions: Centre de Recursos Barcelona Soste- o més candidatures premiades, l’im- Barcelona Sostenible port destinat inicialment es repartirà a Carrer nil Fabra, 20 baixos nible Carrer nil Fabra, 20 baixos 08012 Bar- parts iguals entre les premiades. 08012 Barcelona Tel: 932 374 743 celona organitza: Fax 932 370 894 Tel: 932 374 743 Departament de Medi Ambient A/e: recursos@bcn.cat Fax 932 370 894 i habitatge Web: www.bcn.cat/agenda21/crbs A/e: recursos@bcn.cat Generalitat de Catalunya Inscripcions a partir del 4 de juny Web: www.bcn.cat/agenda21/crbs Inscripcions a partir del 4 de juny informació: Departament de Medi Ambient Exposició Desideri Lombarte: Xerrada: 10 anys d’història i habitatge Diagonal, 523-525 - 08029 Barcelona Ataüllar el món des del Molinar del camí dels Bons Homes Tel: 934 445 000 Del 16 al 30 de juny de 2009 20 de juny de 2009 Fax: 934 197 547 A/e. sea.dmah@gencat.cat L’exposició mostra el paisatge, la vida El camí dels Bons homes és un itine- Web: mediambient.gencat.cat rural i les contalles dels Ports a través rari turístic creat a través dels nexes de l’obra literària i de recerca d’aquest sorgits entre ambdós costats d’una poeta de Pena-roja, cedida per l’Associ- frontera artificial. XVIII Memorial ació Cultural del Matarranya, amb la col- A càrrec de Joan Solé, professor de la Albert Ramon i Estarriol laboració de l’Associació de veïns del Universitat de Girona i Karina Behar, Fins al 25 de juny de 2009 Reguers en el marc de les Festes Majors. gerent del Consell Regulador del Camí del Bons homes. LLoc: Casal Municipal | Els Reguers (Tortosa) LLoc: Parc natural del Cadí-Moixeró. Centre organitza: del Parc – Bagà Centre d’Informació del Parc natural dels Ports al Baix Ebre Horari: A les 20:00 hores informació: Centre d’Informació del Parc natural organitza: dels Ports al Baix Ebre Parc natural del Cadí-Moixeró Av. Val de Zafán, s/n - 43520 Roquetes informació: Tel: 977 500 845 Parc natural del Cadí-Moixeró Un any més es realitza el concurs de di- Carrer de la Vinya, 1 08695 Bagà buix i pintura de la natura “Memorial Al- Els paisatges marins Tel: 938 244 151 bert Ramon i Estarriol”, amb les tres ca- Fax: 938 244 312 de Barcelona A/e: pncadimoixero.dmah@gencat.cat tegories d’edat: categoria A (de 12 a 14 18 de juny de 2009 anys), categoria B (de 15 a 18 anys) i categoria C (de 19 a 25 anys). El tema únic del Els fons marins de les nostres costes concurs és la natura, en un sentit ampli, contenen una amalgama d’escenaris propis, plens d’organismes diversos PREMIS i podrà ser utilitzada qualsevol tècnica o estil pictòric relacionats amb el tema. que s’han adaptat al lloc on viuen. Amb aquesta activitat ens endinsarem en els paisatges marins de la Mediterrània per COnCURSOS LLoc: Es podrà fer arribar les obres al Corta- let (Centre d’Administració i Informa- conèixer-ne la diversitat i les condicions ció del Parc natural dels Aiguamolls que la fan possible, com també les diferents problemàtiques que amenacen Premi Medi Ambient 2009 de l’Empordà) la seva particular riquesa. Després Fins al 12 de maig de 2009 organitza: ens traslladarem amb una embarcació IAEDEn, APnAE i Parc natural dels Ai- tradicional de pesca, el llaüt, fins a les Poden optar al premi els projectes i les guamolls de l’Empordà instal·lacions de l’Aquari de Barcelona iniciatives en els àmbits temàtics de la per conèixer les espècies mediterrànies millora de la qualitat de l’aire i la sosteni- informació / inscriPcions: que s’hi poden veure. bilitat en l’edificació que s’hagin desen- El Cortalet volupat totalment o parcial a Catalunya. (Centre d’Informació del Parc natural LLoc: La data límit de presentació de candi- dels Aiguamolls de l’Empordà) Barcelona datures serà el 12 de maig de 2009 i els 17486 Castelló d’Empúries Lloc de trobada: Consorci El Far (Carrer premis es lliuraran en l’acte de celebra- Tel: 972 454 222 Escar 6-8, cantonada Passeig Joan de ció del Dia Mundial del Medi Ambient, (demaneu per Rosa Llinàs) Borbó). Bus 17, 36, 39, 45, 57, 59, 64, 157. que tindrà lloc el 4 de juny de 2009. A/e: rllinas@gencat.cat

http://picarona.blogspot.com	124
http://treballemlaterra.blogspot.com.es	19
http://picaronabloc.blogspot.com	13
http://www.picarona.blogspot.com	3
http://treballemlaterra.blogspot.com	3
http://translate.googleusercontent.com	1

Ecoxarxa num1

by Ester on Jun 04, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

6 Embeds 163

Statistics

Ecoxarxa num1 — Document Transcript