Your SlideShare is downloading. ×
Fonaments Sociologia i Esport
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Fonaments Sociologia i Esport

243
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
243
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • "Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única manera." Albert Einstein
  • Transcript

    • 1. -Identificar els factors sociològics que intervenen en situacions esportives a partir de la documentació escrita o audiovisual. -Identificar la influència dels agents socialitzadors en el desenvolupament de la pràctica esportiva. -Relacionar el mètode quantitatiu i el qualitatiu amb els tipus de dades que s'obtenen. -Identificar les normes, els valors i els continguts ètics que la pràctica esportiva transmet a les persones participants. - Adquirir una opinió crítica envers els valors universals que transmet l'esport, a partir de factors positius i negatius.
    • 2. 1. La sociologia com a ciència: Definició, orígens i evolució. Objecte d'estudi: particularitats que comporta l'anàlisi de grups d'éssers humans. Primeres referències de l'esport com a objecte d'estudi sociològic. 2. Valors de l'esport. Introducció al procés de socialització: Cultura i socialització: creences, ideologia, valors, normes, símbols. Cultura esportiva: valors tradicionals i valors nous. Procés de socialització: la persona com a ésser social; els agents socialitzadors; el marc de la socialització; la importància del llenguatge en el procés de socialització; la socialització primària i la socialització secundària.
    • 3. CONCEPTES 70% Escollir 5 articles/notícies sobre una mateixa temàtica (política, gènere, economia i consum, estètica i salut, multiculturalitat, violència versus fair-play) i feu un comentari crític de cada un d’ ells . (Ob. Crític Esport) PROCEDIMENTS 20% -Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades. -Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions. ACTITUDS 10% - Respecte cap al professorat i els companys - Atenció i interès a classe - Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit - Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe - Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit - Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions *Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a presentar-se a l’avaluació extraordinària.
    • 4. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La “ciència empírica de l’organització dels grups humans” (Jimenez Blanco, 1975, p.12).
    • 5. SOCIOLOGIA I ESPORT PREHISTÒRIA Podem establir tres teories al voltant al voltant de l’origen i desenvolupament de l’activitat física-esportiva: 1- A partir de la unitat vital elemental entre tots el animals (instint de supervivència). 2- Perspectiva materialista (motivació laboral i bèl·lica). 3- Perspectiva idealista (motivació lúdica i cultural).
    • 6. CULTURES ANTIGUES I SOCIETATS TRIBALS La dinàmica de l’activitat física gira al voltant de: 1- Culte als Déus 2- Entreteniment i espectacle 3- Aplacar litigis 4- Predir el futur 5-Benefici econòmic (apostes)
    • 7. ELS ANTICS JJOOCCSS OOLLÍÍMMPPIICCSS - FESTES RELIGIOSES, ESPORTIVES I CULTURALS CELEBRADES A L’ANTIGA GRÈCIA (776 adC - 392 dC) EN HONOR AL DÉUS Els grecs acordaven renunciar a la guerra per tal de rendir culte als déus de l’Olimp, mesurant les seves forces de forma pacífica i reglamentada. El 393dc l’emperador romà Teodosi va decidir suprimir-los pel seu caràcter pagà.
    • 8. Els participants eren exclusivament homes lliures Els atletes anaven despullats Treva sagrada Cada 4 anys Les dones casades no podien participar ni com espectadores. El premi per als guanyadors era una corona d’olivera
    • 9. L’ESPORT A L’EDAT MITJANA Desapareixen els esports atlètics i es torna als entrenaments físics orientats a la guerra. El cristianisme s’imposava en la societat europea...sovint el cos era considerat pecat, i les activitats físics menystingudes. La activitat física més destacada eren els tornejos i les justes
    • 10. L’ESPORT EN L’ESTAT CONTEMPORANI L’esport és fill de la Revolució Francesa. S’assumeix l’activitat física pels seus valors liberalitzadors i saludables. Per l’estat conté un valor emblemàtic i d’instrument comercial LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Apareix progressivament el sistema institucional esportiu: associacions de futbol, de ciclisme, atletisme...
    • 11. FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT MUNDIAL DE L’ESPORT MODERN Segons J.M. Brohm: 1- El desenvolupament del temps lliure i l’oci. 2- La universalització 3- La revolució científico-tècnica. 4- La revolució democràtica-burguesa i l’enfrontament entre nacions
    • 12. Els jocs reneixen a Atenes l’any 1896 de la mà de Pierre de Fredi, Baró de Coubertain
    • 13. ATENES 1896 PARIS 1900
    • 14. ST LOUIS 1904 FRED LORZ DESQUALIFICAT, DESPRÉS DE GUANYAR LA MARATÓ, PER HAVER PUJAT A UN COTXE JOCS MARCATS PEL RACISME, AMB LA CELEBRACIÓ DELS DIES ANTROPOLÒGICS
    • 15. LONDRES 1908 ESTOCOLM 1912
    • 16. 1era GUERRA MUNDIAL
    • 17. ANVERS 1920 PER PRIMERA VEGADA ES LLEGEIX EL JURAMENT OLÍMPIC DELS ESPORTISTES: “Jurem que prendrem part en els Jocs Olímpics amb un esperit de cavallerositat, per l’honor del nostre país i per la glòria de l’esport “
    • 18. PARIS 1924 JOHNNY WEISSMULLER (TARZAN) ACONSEGUIEX 3 MEDALLES OR EN NATACIÓ HAROLD ABRAHAMS GUANYA LA CURSA DELS 100m. I ERIC LIDDELL NO PARTICIPA EN LA PROVA DE 400m. ANYS MÉS TARD LA SEVA HISTÒRIA ÉS PORTADA AL CINEMA AMB LA PEL·LÍCULA CARROS DE FOC
    • 19. AMSTERDAM 1928 LOS ANGELES 1932
    • 20. BERLIN 1936 JESSE OWENS, UN ATLETA DE COLOR, VA GUANYAR ELS 100 I 200m. LLISOS, EL 4X100, I EL SALT DE LONGITUD, POSANT EN ENTREDIT AL SUPERIORITAT DE LA RAÇA ÀRIA
    • 21. 2ona GUERRA MUNDIAL 1940-1944
    • 22. LONDRES 1948 APAREIX UNA FIGURA DE L’ATLETISME MUNDIAL, EMIL ZATOPEK “LA LOCOMOTORA HUMA” , UN INNOVADOR DEL MÓN DE L’ENTRENAMENT
    • 23. HELSINKI 1952 MELBOURNE 1956
    • 24. ROMA 1960 EL CORREDOR ETÍOP ABEBE BIKILA GUANYA LA MARATÓ (42185m) DESCALÇ
    • 25. MÈXIC 1968 BOB BEAMON VA ACONSEGUIR UN SALT DE LONGITUD DE 8,90m. DICK FOSBURY VA REVOLUCIONAR EL SALT D’ALÇADA AMB LA SEVA TÈCNICA D’ESQUENES.
    • 26. BLACK POWER En els jocs olímpics de Mèxic 1968, durant la cerimònia per el lliurament de medalles de la prova dels 200 metres llisos, els atletes americans Tommie Smith i John Carlos, primer i tercer classificats respectivament, varen baixar el cap i aixecaren el puny amb un guant negre mentre sonava l’himme del seu país, com símbol del moviment Black Power i en protesta per les tensions racials que es vivien als Estats Units. Foren expulsats dels jocs, i el seu retorn a casa fou d’allò més desagradable: els tractarem com a delinqüents i foren repudiats durant anys.
    • 27. MUNICH 1972 MARK SPITZ GUANYA 7 MEDALLES D’OR I ACONSEGUEIX 7 RECORDS MUNDIALS DIMARTS NEGRE
    • 28. UN GRUP TERRORISTA ANOMENAT SETEMBRE NEGRE ES VA INTRODUIR A LA RESIDÈNCIA DE LA DELEGACIÓ D’ISRAEL MATANT A DOS DELS SEUS MEMBRES, A MÉS DE RETENIR A NOUS ATLETES MÉS. DEMANAVEN L’ALLIBERAMENT DE MÉS DE 200 ACTIVISTES PALESTINS. LA FUGIDA VA ACABAR AMB TRAGÈDIA: ELS NOU ATLETES RETINGUTS, UN POLICIA ALEMANY, I TRES SEGRESTADORS MORTS.
    • 29. MONTREAL 1976 L’ESTRELLA D’AQUESTS JOCS FOU NADIA COMANECI, “LA NUVIA DE MONTREAL”. AMB TAN SOLS 14 ANYS VA OBTENIR 7 DEUS EN GIMNÀSTICA ESPORTIVA
    • 30. MOSCOU 1980 58 PAÏSOS, AMB ESTATS UNITS AL CAPDAVANT, BOICOTEGEN ELS JOCS COM A PROTESTA PER LA INVASIÓ D’AFGANISTAN DESTACA L’ATLETA BRITANIC SEBASTIAN COE (1500M.)
    • 31. LOS ANGELES 1984 CARL LEWIS ACONSEGUEIX 4 MEDALLES D’OR (ATLETISME) LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE BÀSQUET ACONSEGUEIX LA MEDALLA DE PLATA PERDENT LA FINAL CONTRA ELS EEUU. LA IMATGE DELS JOCS: GABRIELA ANDERSEN
    • 32. SEÜL 1988 L’ATLETA CANADENC BEN JOHNSON VA GUANYAR LA MEDALLA D’OR EN ELS 100M. AMB UN TEMPS DE 9,79 s. MÉS TARD VA DONAR POSITIU PER ANABOLITZANTS EN UN CONTROL ANTIDOPATGE.
    • 33. L’EQUIP DE BÀSQUET DELS EEUU EL FORMAREN JUGADORS DE LA NBA. ELS VAREN BATEJAR COM EL DREAM TEAM ESPANYA VA ACONSEGUIR 22 MEDALLES I ELS JOCS VAREN SER UN ÈXIT BARCELONA 1992 ORGANITZATIU.
    • 34. ATLANTA 1996 SYDNEY 2000
    • 35. ATENES 2004 BEIJING 2008
    • 36. PRINCIPIS QUE ENS PERMETEN ORIENTAR EL NOSTRE COMPORTAMENT…ES REFEREIXEN A NECESSITATS HUMANES I REPRESENTEN UN IDEAL VALORS PERSONALS Esforç, modèstia, autoestima, responsabilitat ... "En comptes de 'Special One' m'haurien de dir l''únic'"
    • 37. VALORS PER CONVIURE Cortesia, respecte, honestedat, compromís, cooperació, autocontrol, empatia...
    • 38. “He destrossat a tots els coreans. Aneu amb el dimoni, colla de retardats” “Amb tants africans a Grècia, com a mínim els mosquits del Nil Occidental seran nodrits amb menjar casolà”
    • 39. Tracta a l’altre com un fi i no com a un instrument. Kant
    • 40. PERÒ TAMBÉ HA ESTAT NOTÍCIA...
    • 41. No facis el que no vulguis que et facin a tu Ignasi Vila
    • 42. VALORS PER LA HUMANITAT Pau, justícia, igualtat, llibertat, solidaritat
    • 43. “ EL DEPORTE NO POSEE NINGUNA VIRTUD MÁGICA, PUEDE DESPERTAR EL SENTIDO DE SOLIDARIDAD Y COOPERACIÓN COMO ENGENDRAR UN ESPÍRITU INDIVIDUALISTA”... “PUEDE EDUCAR EL RESPETO A LA NORMA COMO FOMENTAR EL SENTIDO DE LA TRAMPA. DEPENDE DEL EDUCADOR Y DE LA FORMA DE ENSEÑAR QUE SE FOMENTEN O NO LOS VALORES EDUCATIVOS QUE INDISCUTIBLEMENTE POSEE EL DEPORTE” Parlebas
    • 44. LA PRÀCTICA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT AFAVOREIX EL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL DELS NENS I ELS JOVES. (Brustad 1996) POTENCIA L’AUTOESTIMA, EL SENTIMENT D’AUTOEFICÀCIA I LA COMPETÈNCIA. TAMBÉ HI HA PERILL QUE L’ESPORT ES TORNI DES-EDUCATIU. (Martens 1996) (Martens 1996) PERÒ Jafree y Wu (1996) LES NOIES QUE PARTICIPAVEN EN ACTIVITATS FÍSIQUES EXTRAESCOLARS ES SENTIEN MÉS COMPETENTS I AMB L’AUTOESTIMA MÉS ELEVADA. Escartí et al. (2004) ELS NENS QUE ES PERCEBIEN MÉS COMPETENTS TENIEN MÉS MOTIVACIÓ INTRÍNSECA. Balaguer, García Merita (1994) VAREN TROBAR UNA RELACIÓ POSITIVA ENTRE LA PRÀCTICA FÍSICA REGULAR I LA MILLORA DE L’AUTOESTIMA, L’ESTAT D’ÀNIM, L’ANSIETAT, LA DEPRESSIÓ, L’ESTRÈS...
    • 45. I JO COM A TUTOR DE JOC QUÈ HI PUC FER? LECTURA
    • 46. FORMACIÓ COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM A PERSONA RENDIMENT MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
    • 47. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.
    • 48. LA CLAU: Autoconfiança
    • 49. ESTRATÈGIES PER SER ASSERTIUS Autoestima: És tan important un mateix com els altres No enfadar-se, ser educat: Enfadar-se perjudica la pròpia imatge Guardar les disculpes per quan siguin necessàries No arraconar als altres No arribar a les amenaces Acceptar les crítiques
    • 50. EENNTTRREENNAANNTT PPAARREESS II MMAARREESS
    • 51. IDEES DE COORDINACIÓ DE VIDA ESCOLAR I L’ENTITAT ESPORTIVA Classes de suport integrades dins l’organigrama del club. Adaptació dels entrenaments al calendari escolar Seguiment del rendiment acadèmic del jugador (“exigència” de treball i dedicació a la seva formació) ... O com a mínim l’interès de l’entrenador...
    • 52. Una pelea entre los padres obliga a suspender un partido de la categoría infantil ...Las madres de los jóvenes futbolistas protestaron y en un abrir y cerrar de ojos, se llegó a las manos, provocándose una pelea en la que no fueron pocos los padres que intervinieron...
    • 53. ESTRUCUTURA: 1- PRESENTACIÓ DEL CLUB (MISIÓ, VISIÓ I VALORS) 2- PRESENTACIÓ PERSONAL DE L’ENTRENADOR (I DEL COORDINADOR SI S’ESCAU). Experiència, objectius, complicitat formativa... 3- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ: Horaris d’entrenament, material, desplaçaments, calendari de competició, cuotes... 4- PRESENTACIÓ DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERN I DEL CODI ÈTIC (Cal saber les regles del joc: manques d’assistència, responsabilitats del jugador, responsabilitats dels entrenadors, responsabilitats de les famílies, responsabilitats del club...)
    • 54. CAL APROFITAR PER FER UNA FORMACIÓ EN VALORS!! QUÈ ESPEREM DELS PARES/MARES? VALORAR EL DESENVOLUPAMENT FÍSIC I LA SALUT ABANS QUE EL RENDIMENT ANIMAR I APLAUDIR TANT LES BONES JUGADES COM L’ESFORÇ APLAUDIM LES JUGADES DE L’EQUIP CONTRARI VALORAR LA TASCA DE L’ENTRENADOR I NO DONAR INSTRUCCIONS
    • 55. RESPECTEM LES REGLES DEL JOC I LES DECISIONS DE L’ÀRBITRE PROMOURE EL RESPECTE I LES BONES RELACIONS AMB L’EQUIP CONTRARI CAL TENIR CURA DEL MATERIAL I DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES COL·LABORAR EN TASQUES DE SUPORT I ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP I DE L’ENTITAT Font:http://www.comptafinsatres.com/pdf /CF3_dossier_families.pdf
    • 56. TTIIPPOOLLOOGGIIEESS DESINTERESSATS SOBREPROTECTORS EXCESSIVAMENT CRÍTICS CRIDANERS “ENTRENADORS”
    • 57. EEDDUUCCAACCIIÓÓ II EESSPPOORRTT ELS PARES I LES SEVES RESPONSABILITATS •Conferir l’autoritat a l’entrenador •No interferir en l’àmbit esportiu •Saber acceptar triomfs i fracassos dels fills •Ser model de conducta per al seus fills •Permetre que els fills prenguin les pròpies decisions REUNIONS INDIVIDUALITZADES AMB LES FAMÍLIES
    • 58. http://sportmagister.com http://www.somelquefem.cat/somelquemengem/ index.php http://www.fcbkids.cat/ca/ http://www.respecte.cat/ http://www.juga-la.cat/cat/ http://www.comptafinsatres.com http://observatoriesport.uab.cat/redirect.php ?pagina=portada.php
    • 59. “És una aptitud accentuada en una direcció, superant la mitjana normal, que encara no es troba del tot desenvolupada...és la disposició per sobre del normal, de poder i voler realitzar uns rendiments elevats en el camp de l’esport” Hahn(1988) L’esportista d’èlit neix o es forma? EXPERT “algú experimentat, ensenyat a partir de la pràctica, habilidós, àgil, disposat; amb facilitat per rendir a partir de la pràctica” Durand-Bush i Salmela (1996)
    • 60. PER QUIN MOTIU S’ESTABLEIX UNA DETECCIÓ DE TALENTS? La identificació del futur jugador de futbol en una etapa matinera assegura que els jugadors rebin un entrenament especialitzat que acceleri el seu desenvolupament. PPRROOBBLLEEMMEESS!!!!!!!! 1- El fenomen de la compensació (hi ha molts camins per arribar a l'excel·lència) 2- La interacció entre l’herència i l’ambient. Molts factors depenen del genotip (fisiològics, motrius, d’adaptació...)... la resta, el 55%, depenen de factors socials i psicològics. 3- La predicció del rendiment, l’evolució de les aptituds i l’aprenentatge. (“falsos positius”/”falsos negatius”). 4- La promoció del talent a través de la coordinació del currículum. L’entrenament d’alt nivell ha d’anar coordinat amb les altres activitats de vida del nen i l’adolescent. 5- El “drop-out” o abandonament prematur de l’activitat. “mort esportiva”
    • 61. LA FORMACIÓ DE TALENTS ESPORTIUS EN EL BÀSQUET Pedro Sáenz-López; Javier Giménez A partir d'entrevistes a jugadors, coordinadors, experts i entrenadors de bàsquet SOBRE? LES QUALITATS TÈCNIQUES, TÀCTIQUES, PSICOLÒGIQUES, DE CONTEXT, FÍSIQUES I ANTROPOMÈTRIQUES QUE HA DE TENIR EL TALENT EN EL BÀSQUET.
    • 62. RREESSUULLTTAATTSS CONTEXT Perfil dels entrenadors de joves. Educar als pares. Motivar per sobre de rendir. Fomentar els estudis. TÀCTICA Desenvolupar la capacitat perceptiva i la capacitat de resoldre problemes en situacions reals de joc. PSICOLOGIA INDIVIDUAL Valorar la capacitat d’aprendre. Dissenyar tasques motivants i entorns agradables. QUALITATS FÍSIQUES Desenvolupar la velocitat i les accions explosives en els entrenaments, així com la coordinació i l’equilibri.
    • 63. TÈCNICA Desenvolupar els fonaments bàsics, especialment el tir en situacions bàsiques. DADES ANTROPOM. Observar l’envergadura i l’alçada. NO descartar per el físic, valorar altres aspectes. PSICOLOGIA COL·LECTI Crear un entorn agradable en l’entrenament.
    • 64. “ÉS IMPORTANTE EL ENTRENADOR DE CANTERA, ENTIENDO YO, NO PUEDE SER QUALQUIERA (...) NO SÓLO QUE SE LE ENSEÑE A ENTRENAR, SINO QUE SE LE ENSEÑE A EDUCAR, PORQUE AL JUGADOR HAY QUE EDUCARLO (...) “EL ENTRENADOR TIENE UN GRAN PAPEL, DE IR EDUCANDO” entrenador 3
    • 65. “ LO QUE DIFERENCIA A LOS QUE SON MUY BUENOS DE LOS QUE SON SIMPLEMENTE BUENOS ES QUE CON LA EDAD QUIEREN SEGUIR APRENDIENDO” entrenador 1 “ NO DESVINCULAR NUNCA LA FORMACIÓN TÁCTICA DE UNA FORMACIÓN TÉCNICA” experto 2
    • 66. “ LA VELOCIDAD Y EL PRIMER PASO. LA CAPACIDAD DE REACCIÓN Y LA VELOCIDAD DE EJECUCIÓN PARA MÍ SON DOS CONCEPTOS A TENER EN CUENTA PARA QUE UN JUGADOR PUEDA JUGAR O TRIUNFAR EN ACB” entrenador 6 “ LOS BUENOS JUGADORES DE BALONCESTO TIENEN GRANDES BRAZOS I PIERNAS LARGAS NORMALMENTE” Coordinador 3
    • 67. “...El problema está ahí, en el ámbito de la formación. A los diez años uno ya posee las cualidades, pero existen varias maneras de avanzar. Tomemos por ejemplo, los cuatro centrocampistas de mi época: Giresse salió con 26 años, Tigana era cartero a los 18, Fernández se nacionalizó con 20 años, y a mí me rechazaron en un club por insuficiencia respiratoria. Así, pues, suprimamos esos centros de formación donde meten a niños de 14 años para que se piquen con el vecino, y con lo que solo se consigue jugadores agotados en vez de lozanos, a los 21 años, y ya destrozados a los 23 o 24. Estoy a favor de los centros de formación, pero a partir de los 17 años. Yo tengo un hijo...y no lo metería nunca en un centro de formación antes de los 16 años y medio o 17. Debería estar prohibido”. Michel Platini
    • 68. CARTA DE GINEBRA SOBRE ELS DRETS DEL NEN EN L’ESPORT DRET A FER ESPORT DRET A DIVERTIR-SE I A JUGAR DRET A ESTAR EN UN MEDI SA DRET A SER TRACTAT AMB DIGNITAT DRET A MEDIR-SE AMB ALTRE JOVES DE FORÇA SIMILAR DRET A PARTICIPAR EN COMPETICIONS ADAPTADES DRET A PRACTICAR ESPORT DE FORMA SEGURA DRET A UN TEMPS DE DESCANS DRET A NO SER UN CAMPIÓ
    • 69. És una planta molt peculiar. Durant els primers mesos no passa absolutament res, l'agricultor l'haurà sembrada i no veurà cap variació al terreny que li indiqui si allò va pel bon camí o no...
    • 70. Però ell seguirà fent la seva feina, l'anirà regant, protegint, cuidant... amb tendresa, confiança, amb paciència, amb amor.... i això ho farà fins a 7 anys!
    • 71. És llavors quan el bambú començarà a créixer i amb 6 setmanes el bambú arribarà a ser una planta que mesurarà aproximadament 30 metres!
    • 72. LLEESS CCOOSSEESS SSEEMMBBLLEENN BBEENN FFEETTEESS...... FINS QUE ALGÚ LES FA MILLOR