L'avaluació
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

L'avaluació

on

  • 4,779 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,779
Views on SlideShare
4,448
Embed Views
331

Actions

Likes
1
Downloads
28
Comments
0

2 Embeds 331

http://blocs.xtec.cat 304
http://www.slideshare.net 27

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

L'avaluació Presentation Transcript

  • 1. L'AVALUACIÓ Procés dinàmic, continu i sistemàtic enfocat cap als canvis de la conducta de l’esportista, mitjançant el qual verifiquem els èxits assolits en funció dels objectius proposats Mesura i avaluació
    • El concepte d’avaluació té una accepció més amplia que el de mesura. Així:
    • Mesurar: és una descripció quantitativa del comportament. Significa indicar una actuació en metres, segons...
    • Avaluar: comprèn la descripció qualitativa i la descripció quantitativa, i comporta, a més, judicis de valor en relació al que s’esperava
  • 2. Mesurar Avaluar Expressió quantitativa Procés descriptiu Fi en si mateixa És restringida: es concreta en un rang definit Pretén ser objectiva i impersonal Bàsicament qualitatiu Procés de valoració És un medi per a un fi Abrasa tots els elements del procés educatiu És susceptible de subjectivitat
  • 3. Finalitats de l'avaluació en l'àmbit esportiu Detecció i selecció de talents A partir del potencial motriu del jove, del seu desenvolupament evolutiu i de les qualitats requerides per a cada activitat esportiva, se’ls pot aconsellar i guiar cap a la pràctica esportiva més adequada. Més endavant ens endinsarem en el talent i la seva perversió. Control i individualització de l’entrenament Per tal d’ajustar les càrregues d’entrenament a les possibilitats de l’esportista és necessari avaluar sistemàticament el grau d'evolució i recuperació de l’organisme.
  • 4. Fases de l'avaluació Avaluació inicial Permet planificar sobre bases conegudes, és a dir, tenint en compte les capacitats, estat físic, coneixements i experiències anteriors dels esportistes. Aquestes dades són imprescindibles per determinar els objectius, adequar la programació i marcar les línies metodològiques. Avaluació formativa Determina el grau en el que es van assolint els objectius concrets del procés formatiu. Permet modificar els programes i el sistema de treball, essent una bona font d’informació del progrés de l’esportista. Es centra bàsicament en la observació de l’entrenador i anàlisi del treball diari. Es pot completar amb l’administració de proves específiques.
  • 5. Avaluació final Valora l’aprenentatge per tal de determinar el nivell assolit i l’eficàcia de tots els elements del procés educatiu.
  • 6. Avaluació normativa o criterial Avaluació referida a la norma Correspon a la intenció de comparar el resultat de l’individu amb els resultats d’una població o d’un grup al qual pertany. Les funcions que compleix són: Assignar un lloc d’ordre en un grup Certificar un nivell assolit Predir futurs resultats
  • 7. Avaluació referida al criteri
    • El resultat obtingut per l’individu es compara amb altres resultats realitzats per ell mateix, en les mateixes proves o respecte a un criteri fixat prèviament (ex: hem assolir...). Les funcions que compleix són:
    • Fer balanç respecte als objectius.
    • Diagnosticar les dificultats.
    • Determinar si l’estratègia ha sigut l’adequada.
    • És l’adequada per a l’avaluació formativa, on importa menys indicar a l’individu el lloc que ocupa que ensenyar-li el progrés que ha realitzat.
  • 8. El procés d'avaluació: com avaluar
    • Podem parlar de dos grans tipus d’avaluació:
    • AVALUACIÓ SUBJECTIVA : depèn prioritàriament del judici del formador. Es basa generalment en la seva experiència personal, que pot veure’s influenciada per factors emocionals.
    • AVALUACIÓ OBJECTIVA : resulta de la utilització de proves quantificables prèviament elaborades. El judici del formador no pot alterar els resultats
    • Disposem de :
    • TÈCNIQUES QUANTITATIVES : es basa en una escala de mesura física que ens permet quantificar (és considerada objectiva).
    • TÈCNIQUES QUALITATIVES : es basa en una escala de mesura mental que depèn de l’examinador (s’assumeixen com a subjectives).
  • 9. Procediments i instruments d’avaluació, mesura i valoració
  • 10. AVALUACIÓ SUBJETIVA = PROCEDIMENTS D’OBSERVACIÓ AVALUACIÓ OBJECTIVA = PROCEDIMENTS D’EXPERIMENTACIÓ PROCEDIMENTS D’OBSERVACIÓ
    • Ha de ser:
    • Planificada : en funció d’un objectiu definit
    • Sistemàtica: els resultats són més fiables quan han sigut comprovats en diferents dies i situacions.
    • El més complerta possible (aptituds, actituds, interessos, ritmes...)
    • Registrable i registrada : no podem dependre de la memòria
  • 11.
    • L’observació serveix per:
    • Recollir informació d’aquells factors relacionats amb l’aprenentatge que no poden ser mesurats per altres instruments.
    • Completar els resultats obtinguts per altres instruments objectius de mesura.
    Observació directa Constituïda per les impressions personals del professor respecte a l’alumne. Intenta referir, detalladament, la conducta dels alumnes en circumstàncies que es presenten de forma natural.
  • 12. 1- REGISTRE ANECDÒTIC Consisteix en una breu descripció d’algun comportament que pot semblar important per a l’avaluació. Queda limitada per el temps i la dedicació del formador. Això fa que la seva utilització sigui poc usual. La incidència que s’anota s’ha d’acompanyar per una interpretació formulada pel formador.
  • 13. Observació indirecta 2- LLISTES DE CONTROL Conjunt de frases que expressen conductes positives o negatives, seqüències d’accions..., davant les quals l’examinador senyalarà la seva absència o la seva presència, com a resultat de la seva atenta observació. Es poden distinguir aquelles proves que jutgen qualitativament l’assoliment o no s’un aprenentatge (ex: marca correctament el pas de batuda), o aquelles que per la seva complexitat exigeixen que hi hagi una gradació (ex: assolirà tres cistelles de cinc intents)
  • 14. 3- ESCALES DE CLASSIFICACIÓ Són un continuum que permet situar l’individu en relació al grau de desenvolupament del comportament o de la característica cercada. S’utilitza com a control de l’aprenentatge o com a avaluació del rendiment esportiu.
  • 15. En trobem de diversos tipus: 1- Ordinals o qualitatives : Molt deficient, insuficient, bé, molt bé, excel·lent. 2- Numèriques : Valors de 0 a 10. 3- Descriptives : breu descripció acurada sobre el rang observat. IMPORTANT: Per tal que siguin informacions fiables cal indicar molt clarament el comportament que cal observar.
  • 16.
    • 1- ESCULL:
    • -Un element tècnic.
    • -Un concepte o situació tàctica.
    • Un paràmetre motriu
    • Aspectes comportamentals.
    2- DESENVOLUPA UNA LLISTA DE CONTROL O UNA ESCALA DE CLASSIFICACIÓ 3- O PORTEM A LA PRÀCTICA?
  • 17.  
  • 18. 4- REGISTRES DE SUCCESOS És la tècnica d’observació més objectiva. Un exemple són les plantilles utilitzades per anotar les dades estadístiques d’un jugador (nº gols, nº passades, nº pèrdues...) 5- CRONOMETRATGE Temps durant el qual es realitza una activitat (ex: temps d’activitat real, temps d’execució d’un determinat comportament...) 5- MOSTREIG DE TEMPS I (6) REGISTRE D’INTERVALS Durant un període de temps curt l’observador comprova si el comportament definit es verifica (al final del temps // durant tot el període)
  • 19. PROCEDIMENTS D’EXPERIMENTACIÓ 7- EXAMENS O PROVES OBJECTIVES, 8- EXAMEN ESCRIT, 9- EXAMEN ORAL, 10- ENTREVISTA
  • 20. 11- TÈCNIQUES SOCIOMÈTRIQUES L’estudi de la organització i l’evolució dels grups i de la posició que en ells ocupen els individus, prescindint de l’estructura interna de l’individu Ens facilita conèixer socialment als esportistes, estructurant socialment el grup. Ens permetrà organitzar les activitats, i si s’escau fer teràpia individual i/o de grup.
  • 21. - TEST SOCIOMÈTRIC És un instrument que ens permet determinar el grau en el qual els individus són acceptats o rebutjats en un grup, descobrir les relacions entre ells, i revelar l’estructura del mateix grup. 1- Formulació d’una pregunta on han d’escollir amb quins individus que més o menys desitjarien tenir com a companys. 2- Tabulació de les respostes. 3- Confecció del diagrama (o sociograma). 4- Anàlisi i interpretació del sociograma.
  • 22. EXEMPLE DE TESTS SOCIOMÈTRIC Font: www3.uji.es/~gonzalez/SOCIO-HOJAS.doc
  • 23.  
  • 24. I DESPRÉS QUÈ? LA MATRIU SOCIOMÈTRICA PE (valor ponderat elec) SP ( suma eleccions) IG MF (3) SE JE AE PC 1 3 (5) 3 4 JC MC RP ( Recíproc) EP (suma el) IG MF SE JE AE PC JC MC
  • 25. SOCIOGRAMA 1 Cercle interior: individus positius Cercle intermig: no significatius Cercle exterior: negatius Elecció recíproca Elecció
  • 26.  
  • 27. - LUDOGRAMA A partir de la realització d’un joc és possible plasmar en una fitxa les circulacions que realitza la pilota entre els jugadors. Nº contactes 5ena passada 4a passada 3era passada 2a passada 1era passada H G F E D C B A JUGADORS
  • 28. 12- PROVES D’EXECUCIÓ Exigeixen a l’individu que realitzi una tasca, posant de manifest l’eficàcia de l’aprenentatge. (ex: realitzar 10 bots amb desplaçament) 13- TEST Mètode de control i investigació fonamentat científicament, el qual mesura paràmetres característics, que serveixen com indicadors de les capacitats i destreses motrius esportives.
  • 29. AVENTATGES Permet diagnosticar carències que no s’observen durant el joc. Permet conèixer l’estat de rendiment individual Serveix per informar als subjectes sobre la seva evolució És suport per poder programar i saber si els entrenaments són eficaços. INCONVENIENTS Dificultat d'estandardització els tests de camp. Temps d’administració i diagnòstic de les dades
  • 30. LÍMITS Grau de la rendibilitat (qui obté més bons resultats en el test té millor resultat esportiu?) No es poden sobrevalorar els resultats dels tests El diagnòstic d’un test ha d’estar directament vinculada amb el procés d’entrenament (ex: test realitzat el dia després d’una cursa)
  • 31. QUALITATS EXIGIBLES ALS TESTS - CONFIABILITAT El grau de coincidència dels resultats quan es repeteix l’aplicació de la prova a unes mateixes persones en igualtat de condicions. POT HAVER-HI VARIACIONS DEGUT A:
    • L’estat els investigadors.
    • Condicions externes i dels equips.
    • Estat de l’avaluador.
    • Imperfecció de la prova.
  • 32. - NIVELL D’INFORMACIÓ El grau d’exactitud amb la qual aquesta mesura la propietat per a la qual s’aplica.
    • El problema del nivell d’informació es descompon en:
    • Informació de diagnòstic (què mesura la prova?, amb quina exactitud?)
    • Informació de pronòstic (per què?)
  • 33. - ESTANDARDITZACIÓ I SISTEMA D’AVALUACIONS És el procediment i les condicions d’aplicació de proves que han de ser igual en tots els casos. - ECONOMÍA La realització i la puntuació dels tests requereixen poc temps, poca despesa, poc personal, i pocs materials .
  • 34. CARACTERÍSTIQUES DELS NOSTRES ESPORTISTES
    • PARÀMETRES FISIOLÒGICS:
    • -Pes – Alçada – Composició corporal (endo-ecto-meso)
    • -VO 2 max. –Llindar anaeròbic - % fibres st i ft
    • PARÀMETRES PSICOLÒGICS:
    • -Personalitat – Llindar del dolor –Intel·ligència emocional – Intel·ligència tàctica...
    • PARÀMETRES TÈCNICS:
    • -Resolució òptima dels problemes motrius (ex: tècnica de carrera, tècnica de colpeix, tècnica del remat...)
    • PARÀMETRES SOCIALS:
    • -Estat civil –Nivell competitiu (èlit, amateur:..) – Entorn –Mitjans d’entrenament (espais, material...) – Disposició horaria...
    TESTS
  • 35. MÈTODES PER VALORAR LA RESISTÈNCIA TESTS DE CAMP Potència aeròbica màxima a partir de la determinació del VO2màx. Recórrer una distància d’anada i tornada de 20m. Al ritme que marca un cassette amb intervals decreixents d’un minut. Formula : Y= 31.025 + 3.238 (velocitat km/h) – 3.248 (edat) + 0.1536 (velocitat · edat) Y= VO2 màx. en ml / kg · min COURSE NAVETTE Determina l’ VO2màx. i valora la potència aeròbica Cobrir la màx. distància possible en 12 min. Formula : Y= 22.35 x – 11.288 Y= VO2 màx. en ml / kg · min X = distancia recorreguda km TEST DE COOPER
  • 36. TESTS PER AVALUAR LA FORÇA TEST DE SALT HORITZONTAL TEST SARGENT BATERIA TESTS BOSCO SQUAT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP BRAS // DROP JUMP // REACTIVITÉ // 15 SAUTS
  • 37. ELS TESTS PER VALORAR LA FLEXIBILITAT SIT AND REACH FLEXIÓ PROFUNDA TRONC GONIOMETRE
  • 38. HO MIREM QUAN FEM UN TEST DE VELOCITAT?
  • 39. L'AVALUACIÓ DE L'ENTRENADOR?