Your SlideShare is downloading. ×
La sessió i recursos metodològics
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La sessió i recursos metodològics

1,150
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,150
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. REFLEXIONS METODOLÒGIQUES CURS FORMACIÓ ESPORTIVA 2011
  • 2. ON ESTIC? ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE L’ENTRENAMENT FÍSIC JOC LLIURE JOC DELIBERAT ENTRENAMENT ESTRUCTURAT ENTRENAMENT DELIBERAT Côte (1999)
  • 3. DESENVOLUPAMENT MOTRIU I ACTIVITAT FÍSICA
  • 4. 6-10 ANYS Augment de l’esquelet (extremitats inferiors). No hi ha diferències significatives segons sexe. Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser egocèntric). 11-13 ANYS (pubertat) Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs. Augment de les hormones sexuals 14-17 ANYS (adolescència) Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva
  • 5. "EL CUERPO ES FÀCIL DE PREPARAR. LO DIFÍCIL ES DOMAR CEREBROS." Zbigniew Haber (entrenador de l’equip espanyol de tir olímpic; Diario El Correo 19-09-00)
  • 6. ETAPES EVOLUTIVES PIAGET
  • 7. Estableix quatre estadis en funció del desenvolupament cognitiu del nen (canvis qualitatius en la formació mental) Sensorio-motor Dels 0 al 2 anys Preoperatoria Dels 2 al 7 anys En aquesta fase hi podem incloure els “famosos” jugadors d’escoleta i el de la categoria pre-benjamí (6-7 anys) A nivell cognitiu té capacitat de reflexió sobre el seu comportament. El pensament va més enllà dels actes i fets inmediats. A nivell afectiu es mostra egocèntric. Actua segons les seves pròpies necessitats!. Primera reflexió: És viable entrenar conceptes tàctics en aquesta edat? A nivell simbòlic el nen és capaç de fer una representació mental del què l’envolta…permet desenvolupar el llenguatge, el joc, la imitació, el dibuix
  • 8. Operatori concret Dels 7 al 12 anys (benjamí, aleví, infantil) Disminució gradual del pensament egocèntric (participar en fins comuns…una mica aquesta és la idea dels esports col·lectius). Apareixen els esquemes lògics de seriació, ordenació mental dels conjunts (sap agrupar…exemple de l’arbre…això permet interpretar la lògica interna del joc), i la classificació dels conceptes espai, temps i velocitat Operatori formal Dels 13 al 17 anys (cadet, juvenil) Utilitza el raonament lògic inductiu i deductiu. És capaç de formular pensaments abstractes. Hi ha un major desenvolupament dels conceptes morals.
  • 9. LA SESSIÓ Unitat bàsica i operativa del procés d’entrenament. A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació. És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats
  • 10. ESTRUCTURA TRADICIONAL TRES PARTS: ACTIVACÍÓ PART PRINCIPAL TORNADA A LA CALMA CRITERIS FISIOLÒGICS
  • 11. ESTRUCTURA MODERNA CINC PARTS: ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT PART PRINCIPAL (assoliment objectius) TORNADA A LA CALMA INFORMACIÓ ANÀLISI RESULTATS
  • 12. 1-INFORMACIÓ Amb la finalitat d’informar als jugadors dels objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat. També hem de tenir clar que és el primer mitjà que utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.
  • 13. 3- ASSOLIMENT D'OBJECTIUS En ella hi portarem a terme el treball principal de la sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius principals i secundaris que ens hem plantejat 4- TORNADA A LA CALMA Estiraments, recuperació i relaxació 5- ANÀLISI RESULTATS Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de reflexió, anàlisi i discussió. És important que els jugadors acabin motivats .
  • 14. EL DIA A DIA... REFLEXIONS 1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ !!!!! 2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ ( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…) 3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions: (decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…) 4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL (no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?, atenció amb el material fix!…) EXEMPLE
  • 15. L'ORGANITZACIÓ DE LA SESSIÓ EN FUNCIÓ DE: 1- FORMACIÓ DE GRUPS 2- CONDICIONS INSTRUMENTALS 3- CONTROL DE LA ORGANITZACIÓ
  • 16. 1- FORMACIÓ DE GRUPS CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de la sessió COHESIÓ El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu. Es basa en una semblança percebuda entre les persones. Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència de la família, amistats...
  • 17. MORAL La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup CLIMA SOCIAL Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil, tibat...
  • 18. L'ELECCIÓ DELS MEMBRES DEL GRUP 3 OPCIONS Professor i classe El professor escull Els alumnes escullen Petits o dif. integració Óptim per posar en marxa la formació de grups Bàsic en el rendiment esportiu Normalment inconvenients Cal molt bona cohesió Bot de confiança als alumnes.... PERÒ...
  • 19. CRITERIS PER A LA FORMACIÓ DELS GRUPS A L’ATZAR No hi ha motiu específic És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup QUINES OPCIONS CONEIXEU? QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU? Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup Ràpid i funcional, desigualtat
  • 20. EMOCIONALS Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si mateixos (bons o dolents), relació familiar... Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que aquesta afinitat emocional sempre perdura. ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES
  • 21. FUNCIONALS Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud... HOMOGENIS HETEROGENIS
  • 22. 2- LES CONDICIONS INTRUMENTALS 2.1- LES INSTAL·LACIONS Quan programem una sessió d’activitat física hem de tenir en compte la instal·lació disponible CAL:
    • Un manteniment satisfactori
    • Una utilització màxima
    • La incorporació de nous usos
    • Creació de noves instal·lacions
  • 23. PER NOSALTRES... QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT?
  • 24. 2.2- EL MATERIAL LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN: FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS FACILITA LA MOTIVACIÓ FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?) FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE
  • 25. L'utilizació del material Organització Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació) Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració dels participants... Cal tenir-ho previst abans) Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús... xuts incontrolats, entrebancades...) Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament dels participants.
  • 26. Emmagatzematge Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona distribució. Cal ordenar el material per especialitat. Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de transport i observació del deteriorament) Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo al dia).
  • 27. 2.3- ELS FACTORS AMBIENTALS Climatologia de la sessió Prenen rellevància quan no disposem d’una instal·lació coberta. Així hem de tenir en compte situacions com: - PLUJA: cal tenir recursos com la utilització dels mitjans audiovisuals o el treball dels valors (nens) - FRED: màxim dinamisme, evitant els temps d’espera - VENT: no es pot treballar amb material lleuger (ex. Pilotes...) - HUMITAT: incrementa el risc de caigudes SEMPRE CAL TENIR UN PLA B
  • 28. L’hora del dia Cal tenir presents els ritmes circadians, també anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores. Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals.
  • 29. 2.4- LA DURADA DE LA SESSIÓ Hem d’aconseguir el màxim temps de pràctica possible. Factors que al condicionaran: Organització i control de les normes . (Desplaçaments, canviar-se, compliment d’horaris, ordre...) El desenvolupament de la sessió (massa informació, masses correccions tècniques, transport i muntatge del material...)
  • 30. 3- EL CONTROL DE LA SESSIÓ 3.1- QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO ABANS DE LA SESSIÓ - Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació. - Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho. Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...) DURANT LA SESSIÓ Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)
  • 31. 3.2- QUI CONTROLA? - EL PROFESSOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista - L’ ALUMNE: responsabilitat personal - EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització - LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques - LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes
  • 32. "Es mejor convencer que imponer. Hay que conocer a cada jugador y saber utilizar la mano izquierda." Vicente Del Bosque
  • 33. LA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) Sentiment d’inferioritat Rendiment Frustració Objectius reals Tasques significatives Interessos Empatia
  • 34. Es pot definir també com: “el mecanisme intern o extern que dirigeix la conducta”. És com una força interna que ens provoca actuar, que ens mou, i que ens manté en l’acció. En l’àmbit esportiu, la motivació és un producte d’un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la pràctica, la persistència i el rendiment.
  • 35. MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT RECURSOS FORMES JUGADES AMBIENT DE TREBALL TASQUES SIGNIFICATIVES RECOLZAMENT VERBAL MOTIVACIÓ ENTRENADOR VARIABILITAT
  • 36. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat JOC Agonisme MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Lligada a la relació social i l’entorn Éxit Associació Estètica BÀSICA QUOTIDIANA
  • 37. MOTIVACIÓ BÀSICA DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...) GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...) EX: ANY DE MUNDIAL...
  • 38. MOTIVACIÓ QUOTIDIANA INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA. GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador, petits premis materials...)
  • 39. IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes ambiciosos Amb la motivació quotidiana... Proposa una experiència diària més grata, però incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.
  • 40. LA MOTIVACIÓ A L'ENTRENAMENT
    • Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal:
    • MOTIVACIÓ BÀSICA
    • MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT
    L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius, que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina, persistència i autocontrol, són insuficients. Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de l’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació dels esportistes...
  • 41. ESTRATÈGIES...o els meus pensaments APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat no transmeto. EVITAR LA MONOTONIA DE L’ESCALFAMENT... Variants: direcció de les curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici amb pilota, per parelles, segons estil tradicional....+ LES ORDRES...feedback positiu, el to de veu, reforçar... VARIABILITAT ENTRENAMENTS L’AMBIENT DE TREBALL PROPOSA ACTIVITATS.... *
  • 42. LA MOTIVACIÓ COM A ELEMENT MULTIPLICADOR Si tens un burro i el motives tindràs un burro motivat, però mai tindràs un cavall de carreres. PERÒ
  • 43. LA MOTIVACIÓ EN ELS PARTITS Durant un partit, un futbolista haurà enfrontar-se a moltes dificultats (marcador en contra, arbitratge, fatiga, dolor físic, ambient hostil...). Moltes vegades requerirà un sobreesforç que s'assoleix amb la motivació. EP!, hi ha un risc... La motivació incontrolada ens pot conduir a accions impulsives inadequades, perdent el referent tàctic i/o la concentració en l’objectiu. Quan és especialment important incrementar la motivació quotidiana?....En els partits “fàcils”
  • 44. LA MOTIVACIÓ DESPRÉS DELS PARTITS PER Recuperar física i psicològicament els jugadors... Sobretot quan el resultat no ha sigut satisfactori Important en esports col·lectius Al cap de poc temps tornen a tenir partits. Hem de recuperar la il·lusió i el rumb.
  • 45. MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIP LA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS Cal que l’equip tingui uns objectius atractius, i que cada jugador tingui uns objectius individuals, que els percebi relacionats amb els objectius del conjunt, i que aquest beneficis col·lectius li proporcionin beneficis individuals.
  • 46. NECESSITATS I INTERESSOS DELS JUGADORS LES NECESSITATS DE LES PERSONES INFLUEIXEN EN LA MOTIVACIÓ.
  • 47. ELS BENEFICIS I ELS COSTOS LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIU DELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...), DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS (hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren... IMPORTANT: No es pot motivar als jugadors parlant tan sols dels beneficis, han de conèixer els costos.
  • 48. QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ? NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista valori la importància de l’esforç personal, però proporcional al possible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.
  • 49. COMPROMÍS DELS JUGADORS ELS JUGADORS HAN D’ADQUIRIR EL COMPROMÍS D’ASSOLIR ELS BENEFICIS AFRONTANT ELS COSTOS Exemple: jugador que vol ser titular PER ACONSEGUIR AQUEST COMPROMÍS CAL ESCOLTAR ELS DESITJOS I LES OPINIONS DELS JUGADORS... Entrenem el dissabte amb matí per... Calen reunions individuals...i reunions col·lectives (fins i tot per zones)...però han de ser poques si volem que siguin efectives
  • 50. CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ REPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA
  • 51. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM ESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL SANCIONAR ENTORN VERBAL JOC AMBIENT TREBALL
  • 52. CORREGIR L’ERRADA FEEDBACK CONTINU CONSECUTIU IMMEDIAT RETARDAT HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els encerts per tal d’informar a l’alumne.
  • 53. EL CÀSTIG És la pràctica d’imposar quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte no convenient ¿? MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE MAI AGREDIR VERBALMENT
  • 54. ESCALFAMENT
  • 55. Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física. 1-Prevenir possibles lesions originades per la realització d’esforços violents. 2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment. 3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que realitzarà. 4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge d’habilitats senzilles OBJECTIUS
  • 56. EFECTES DE L'ESCALFAMENT Augment de la temperatura corporal : Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatació Disminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxació Augment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individu Millora la coordinació muscular Augment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les vies energètiques Activació dels aparells cardiovascular i respiratori: Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat física posterior Activació del sistema nerviós central i perifèric: Augmenta la coordinació Accelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el menor temps possible) Estimula la destresa i habilitat Augmenta l’agilitat
  • 57. OBJECTIUS DE L'ESCALFAMENT EN LA FORMACIÓ Existeixen diferències significatives entre l’escalfament que ha de fer un adult i el que ha de fer un nen en formació Gràcies al funcionament del sistema biològic del nen, aquest (ex:12 anys) està predisposat per fer un exercici sense necessitat de realitzar un escalfament basat en la repetició de gestos analítics.
  • 58. AIXÍ TENIM: OBJECTIUS FISIOLÒGICS En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem amb nens que tenen una temperatura corporal superior a la d’un adult ( Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable, mentre els adults en necessiten quatre. NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS ANALÍTICS DE REPETICIÓ OBJECTIUS PSICOLÒGICS Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de l’escalfament.
  • 59. CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SEVA ORIENTACIÓ: GENERAL : va dirigit a posar en marxa el nostre organisme: músculs, articulacions, sistema cardiorespiratori,... (ex: cursa contínua, moviments articulars...) ESPECÍFIC: es realitza després de l’escalfament general, i va dirigit a les parts de l’organisme que més directament intervenen en l’activitat posterior. (introducció d’aspectes tècnics i/o tàctics) DE COMPETICIÓ: es realitza abans de la competició i deixa l’esportista en condicions per rendir al màxim. D’ENTRENAMENT: precedeix l’entrenament i deixa l’esportista preparat per suportar la càrrega de la sessió. En funció de la càrrega haurà de ser més o menys intens. SEGONS L’ACTIVITAT POSTERIOR:
  • 60. SEGONS L’ACTUACIÓ DE L’ESPORTISTA: ACTIU: és el que fa l’esportista amb la seva activitat física movent-se abans de realitzar l’activitat posterior. PASSIU: són tasques fetes prèviament a l’activitat no realitzades per l’esportista (Ex: massatges, banys d’aigua calenta, diatèrmia (mitjançant infrarojos),...). És un complement de l’actiu, però per si sòl no és suficient. A DISTÀNCIA: es realitza 3-4 hores abans de la competició. És semblant a l’actiu però només a nivell general. S’utilitza en dues situacions: • Abans d’una prova de llarga durada que requereix un gran desgast energètic, així és dóna temps a recuperar l’energia gastada per l’escalfament • Per reduir l’angoixa psicològica.
  • 61. PRINCIPIS DE L'ESCALFAMENT 1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada esport és diferent, cada esportista és diferent... 2- GLOBALITAT: existeixen tasques globals d’escalfament on els esportistes treballen diferents grups musculars. Bàsic en categories inferiors. 3- VARIETAT: provoca una major motivació
  • 62. 4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis, l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb l’entrenament principal o el partit. 5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat dels exercicis, així com partir de tasques més analítiques i finalitzar amb globals. 6- DURADA: a de durar com a mínim 10 minuts per tal que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible de l’increment de la temperatura corporal. (variable en funció de l’exercici posterior).
  • 63. 7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa de formació, la diversió ha de ser el principi rector de la pràctica esportiva. 8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE: per una banda trobem els objectius psico-fisiológics, i per l’altre la integració dels continguts tècnics-tàctics de la part principal.
  • 64. CONDICIONANTS L’EDAT : Els nens requereixen menys temps d’escalfament TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT : Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent. EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda. LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància. LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.
  • 65. FASES Posada en acció Estiraments Exercicis genèrics Exercicis específics Recuperació
  • 66. ESCALFAMENT DE COMPETICIÓ Orientat a esports col·lectius i pensant en el futbol Resum del model d’escalfament en el futbol (Fernández Pombo i Da Silva, 1997a). Cursa contínua + moviments articulars (5’)+ estiraments (2’) + exercicis tècnics (5’) + exercicis tècnic-tàctics (7-8’) + sortides explosives (1’)
  • 67. Dificultats que ens podem trobar: - Manca de pilotes : si cal portem pilotes pròpies...picaresca - Endarreriment d’algun jugador : si cal portem pilotes pròpies... - Manca de roba de recanvi i d’abric - Modificació de l’hora d’inici del partit - No disposar de camp per a l’escalfament - Escalfen els titulars o escalfen tots els jugadors?
  • 68. En els partits és bo repetir la mateixa rutina
  • 69. ESCALFAMENT D'ENTRENAMENT Hem de ser creatius...podem combinar l’escalfament clàssic amb propostes més globals, jocs, exercicis tècnics-tàctics, prevenció de lesions... En la base l’escalfament s’ha de centrar en activitats lúdiques i recreatives amb pilota. I quan plou?...podem treball en els vestuaris I si fa fred?...
  • 70. EP! QUÈ DIUS ARA! No existeix una evidència científica ferma que sostingui l'eficàcia de l’escalfament en la prevenció de lesions. (Stewart i Sleivert,1998; Safran i cols., 1988,1989; Fradkin i cols. 2001...) Els efectes dels estiraments tenen incidència en les lesions? Investigació de Pope i cols. (2000). NO hi ha evidències que un estirament previ a l’exercici redueixi el risc de lesió.
  • 71. PENSAMENTS... QUÈ HEM DE FER AMB BENJAMINS? ÉS TAN IMPORANT L’ESCALFAMENT? CAL SEGUIR EL PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITZACIÓ EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS? QUIN MÈTODE D’ENSENYAMENT HEM D’APLICAR A L’ESCALFAMENT? COM CARAI PUC SORTIR DE LA RUTINA...