La Sessió

2,926 views
2,784 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,926
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
454
Actions
Shares
0
Downloads
70
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Sessió

  1. 1. LA SESSIÓ Unitat bàsica i operativa del procés d’instrucció. A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació. És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats
  2. 2. NO es pot entendre com una unitat independent SESSIÓ UNITAT DIDÀCTICA PROGRAMACIÓ ANUAL PROGRAMACIÓ NIVELL PLANIFICACIÓ CENTRE
  3. 3. La sessió és operativa perquè obra o realitza un efecte: les modificacions dels comportaments dels alumnes Per procés d’instrucció entenem les interaccions que es donen en l’ensenyança i l’aprenentatge.
  4. 4. ESTRUCTURA TRADICIONAL TRES PARTS: ACTIVACÍÓ PART PRINCIPAL TORNADA A LA CALMA
  5. 5. CONCLUSIONS DE L’ESTRUCTURA TRADICIONAL 1- La divisió de la sessió respon a criteris fisiològics 2- La part principal fa referència, preferentment, al desenvolupament del moviment, més que l’aprenentatge de moviments 3- La atenció és conseqüència de la disciplina 4- S’utilitza amb profusió l’estil del comandament directa 5- Els salts representaven una activitat motivant
  6. 6. ESTRUCTURA MODERNA CINC PARTS: ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT PART PRINCIPAL (assoliment objectius) TORNADA A LA CALMA INFORMACIÓ ANÀLISI RESULTATS
  7. 7. CONCLUSIONS DE L’ESTRUCTURA MODERNA 1- Tot i dividir-se en parts, té un significat global 2- La part principal fa referència a l’alumne, els objectius, o les situacions d’ensenyament-aprenentatge. 3- La atenció la guanya el professor a partir dels objectius i les situacions. 4- S’utilitzen estils menys directius. És freqüent l’ús dels estils de recerca i creativitat.
  8. 8. 1-INFORMACIÓ Amb la finalitat d’informar als alumnes dels objectius que es volen aconseguir i de les activitats que es portaran a terme. Aquesta fase ha de reunir les característiques de brevetat, simplicitat i claredat. També hem de tenir clar que és el primer mitjà que utilitza l’entrenador per motivar als seus jugadors, i que la informació cal adaptar-la a les condicions i característiques del grup.
  9. 9. 2- ESCALFAMENT Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física. 1-Prevenir possibles lesions originades per la realització d’esforços violents. 2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment. 3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que realitzarà. 4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge d’habilitats senzilles OBJECTIUS
  10. 10. EFECTES DE L'ESCALFAMENT Augment de la temperatura corporal : Augmenta la irrigació sanguínia per vasodilatació Disminueix la viscositat muscular i això farà millora la contracció - relaxació Augment de les capacitats elàstiques del múscul de l’ individu Millora la coordinació muscular Augment potencial o d’acció dels enzims que accelera l’ inici de les vies energètiques Activació dels aparells cardiovascular i respiratori: Arribarem a un nivell òptim cardiorespiratori per realitzar l’activitat física posterior Activació del sistema nerviós central i perifèric: Augmenta la coordinació Accelera la velocitat de reacció (capacitat de respondre a un estímul en el menor temps possible) Estimula la destresa i habilitat Augmenta l’agilitat
  11. 11. OBJECTIUS DE L'ESCALFAMENT EN LA FORMACIÓ Existeixen diferències significatives entre l’escalfament que ha de fer un adult i el que ha de fer un nen en formació Gràcies al funcionament del sistema biològic del nen, aquest (ex:12 anys) està predisposat per fer un exercici sense necessitat de realitzar un escalfament basat en la repetició de gestos analítics.
  12. 12. AIXÍ TENIM: OBJECTIUS FISIOLÒGICS En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem amb nens que tenen una temperatura corporal superior a la d’un adult ( Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable, mentre els adults en necessiten quatre. NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS ANALÍTICS DE REPETICIÓ OBJECTIUS PSICOLÒGICS Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de l’escalfament.
  13. 13. CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SEVA ORIENTACIÓ: GENERAL : va dirigit a posar en marxa el nostre organisme: músculs, articulacions, sistema cardiorespiratori,... (ex: cursa contínua, moviments articulars...) ESPECÍFIC: es realitza després de l’escalfament general, i va dirigit a les parts de l’organisme que més directament intervenen en l’activitat posterior. (introducció d’aspectes tècnics i/o tàctics) DE COMPETICIÓ: es realitza abans de la competició i deixa l’esportista en condicions per rendir al màxim. D’ENTRENAMENT: precedeix l’entrenament i deixa l’esportista preparat per suportar la càrrega de la sessió. En funció de la càrrega haurà de ser més o menys intens. SEGONS L’ACTIVITAT POSTERIOR:
  14. 14. SEGONS L’ACTUACIÓ DE L’ESPORTISTA: ACTIU: és el que fa l’esportista amb la seva activitat física movent-se abans de realitzar l’activitat posterior. PASSIU: són tasques fetes prèviament a l’activitat no realitzades per l’esportista (Ex: massatges, banys d’aigua calenta, diatèrmia (mitjançant infrarojos),...). És un complement de l’actiu, però per si sòl no és suficient. A DISTÀNCIA: es realitza 3-4 hores abans de la competició. És semblant a l’actiu però només a nivell general. S’utilitza en dues situacions: • Abans d’una prova de llarga durada que requereix un gran desgast energètic, així és dóna temps a recuperar l’energia gastada per l’escalfament • Per reduir l’angoixa psicològica.
  15. 15. PRINCIPIS DE L'ESCALFAMENT 1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada esport és diferent, cada esportista és diferent... 2- GLOBALITAT: existeixen tasques globals d’escalfament on els esportistes treballen diferents grups musculars. Bàsic en categories inferiors. 3- VARIETAT: provoca una major motivació
  16. 16. 4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis, l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb l’entrenament principal o el partit. 5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat dels exercicis, així com partir de tasques més analítiques i finalitzar amb globals. 6- DURADA: ha de durar com a mínim 10 minuts per tal que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible de l’increment de la temperatura corporal. (variable en funció de l’exercici posterior).
  17. 17. 7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa de formació, la diversió ha de ser el principi rector de la pràctica esportiva. 8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE: per una banda trobem els objectius psico-fisiológics, i per l’altre la integració dels continguts tècnics-tàctics de la part principal.
  18. 18. CONDICIONANTS L’EDAT : Els nens requereixen menys temps d’escalfament TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT : Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent. EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda. LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància. LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.
  19. 19. NORMES S’ha de realitzar abans d’iniciar la classe. Incrementa la tª corporal però no produeix fatiga (¿?) Ha de ser progressiu Pot tenir fases anaeròbies alàctiques (màx. intensitat, durada màxima 6-7” ) A la primera part predominen els continguts generals. A la part final farem tasques que tenen a veure amb l’objectiu de la sessió d’entrenament o competició. IMPORTANT: aspectes motivacionals L’escalfament d’entrenament: pot tenir major quantitat i intensitat, conté un component secundari d’entrenament.
  20. 20. FASES Posada en acció Estiraments Exercicis genèrics Exercicis específics Recuperació
  21. 21. ESCALFAMENT DE COMPETICIÓ Orientat a esports col·lectius i pensant en el futbol Resum del model d’escalfament en el futbol (Fernández Pombo i Da Silva, 1997a). Cursa contínua + moviments articulars (5’)+ estiraments (2’) + exercicis tècnics (5’) + exercicis tècnic-tàctics (7-8’) + sortides explosives (1’)
  22. 22. Dificultats que ens podem trobar: - Manca de pilotes : si cal portem pilotes pròpies...picaresca - Endarrerariment d’algun jugador : si cal portem pilotes pròpies... - Manca de roba de recanvi i d’abric - Modificació de l’hora d’inici del partit - No disposar de camp per a l’escalfament - Escalfen els titulars o escalfen tots els jugadors?
  23. 23. En els partits és bó repetir la mateixa rutina
  24. 24. ESCALFAMENT D'ENTRENAMENT Hem de ser creatius...podem combinar l’escalfament clàssic amb propostes més globals, jocs, exercicis tècnics-tàctics, prevenció de lesions... En la base l’escalfament s’ha de centrar en activitats lúdiques i recreatives amb pilota. I quan plou?...podem treball en els vestuaris I si fa fred?...
  25. 25. EP! QUÈ DIUS ARA! No existeix una evidència científica ferma que sostingui l’eficacia de l’escalfament en la prevenció de lesions. (Stewart i Sleivert,1998; Safran i cols., 1988,1989; Fradkin i cols. 2001...) Els efectes dels estiraments tenen incidència en les lesions? Investigació de Pope i cols. (2000). NO hi ha evidències que un estirament previ a l’exercici redueixi el risc de lesió.
  26. 26. PENSAMENTS... QUÈ HEM DE FER AMB BENJAMINS? ÉS TAN IMPORANT L’ESCALFAMENT? CAL SEGUIR EL PRINCIPI DE LA INDIVIDUALITZACIÓ EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS? QUIN MÈTODE D’ENSENYAMENT HEM D’APLICAR A L’ESCALFAMENT? COM CARAI PUC SORTIR DE LA RUTINA...
  27. 27. FORA DE L'ENTRENAMENT ESPORTIU UTILITZAR JOCS O FORMES JUGADES TASQUES NO DEFINIDES (LLIURES) S’INCLOU MATERIAL COM A UN ELEMENT DE MOTIVACIÓ S’UTILITZEN REFORÇAMENTS POSITIUS
  28. 28. 3- ASSOLIMENT D'OBJECTIUS En ella hi portarem a terme el treball principal de la sessió, amb la finalitat d’assolir els objectius principals i secundaris que ens hem plantejat 4- TORNADA A LA CALMA Jocs,estiraments, recuperació i relaxació 5- ANÀLISI RESULTATS Presenta diverses possibilitats, des d’un comentari breu del que ha passat a la sessió, fins a un procés de reflexió, anàlisi i discussió. És important que els “nens” acabin motivats .
  29. 29. EL DIA A DIA... REFLEXIONS 1- CAL TENIR PENSADA I ESCRITA LA SESSIÓ !!!!! 2- NO M’AGRADA PERDRE EL TEMPS…ORGANITZACIÓ ( arribar amb temps, muntar els exercicis, preparar el material…) 3- FORMACIÓ DE GRUPS…opcions: (decideix l’entrenador, decideixen els jugadors, decideix l’atzar…) 4- INSTAL·LACIONS I MATERIAL (no deixar pilotes al camp, qui es fa responsable del material?, atenció amb el material fix!…) EXEMPLE
  30. 30. I ARA COM CARAI S’OMPLE...
  31. 31. ELEMENTS A CONSIDERAR EN LA PROGRAMACIÓ DE LES TASQUES D'ENTRENAMENT TEMPS TOTAL DE TREBALL VELOCITAT EXECUCIÓ MATERIAL RECUPERACIÓ ENTRE SÈRIES RECUPERACIÓ ENTRE EXERCICIS Nº SERIES TEMPS TREBALL O Nº DE REPETICIONS INTENSITAT Nº EXERCICIS MÈTODE OBJETIU

×