Your SlideShare is downloading. ×
Comunicació
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Comunicació

1,753

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,753
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
63
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’home té una necessitat de comunicar-se i és aquesta necessitat el que fa que sigui un “ser social” per naturalesa. La major part de la comunicació entre humans es basa en les relacions socials i en compartir sentiments, emocions i actituds, per tant, l’acte social és comunicació pura.
  • 2. És l’intercanvi de significats entre les persones, i és possible en el grau en què els individus tenen en comú uns coneixements, uns desigs i unes actituds. (Krech) Posa en relació als subjectes, essent un requisit bàsic i fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge. TIPUS Dins el procés d’ensenyament-aprenentatge trobem dos tipus de comunicació: la tècnica i la didàctica.
  • 3. COMUNICACIÓ TÈCNICA Fa referència a la transmissió de la informació dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta, generalment verbal, informa sobre les activitats a realitzar, el coneixement dels resultats...És totalment objectiva (ha de ser contrastada amb altres informacions) COMUNICACIÓ DIDÀCTICA Fa referència a la forma d’interactuar del professor amb els alumnes dintre del procés d’ensenyament. Aquesta comunicació, no verbal, inclou tots els contactes a nivell afectiu que es produeix entre ambdós. Aquesta és molt menys objectiva.
  • 4. Tradicionalment s’ha concedit al professor la virtut de ser la font d’informació, el que posseeix el saber. Aquest és el punt de partida de possibilita la comunicació. Ningú pot transmetre una informació que no té, però això no t’assegura una bona qualitat de l’ensenyança. Dependrà de: -L’estructura didàctica dels continguts -La selecció de la informació d’acord a aquesta estructura, i a les característiques i nivell de l’alumnat.
  • 5. Per a que hi hagi comunicació ha d’haver-hi els següents elements: – Emissor: és el que transmet – Receptor: és el que rep – Missatge:és el contingut de la informació que l’emissor transmet al receptor. Els continguts són simbòlics: fets, idees, coses o sentiments. – Codi: el missatge es transmet mitjançant símbols (paraules, signes,...)L’emissor codifica i el receptor descodifica. Codis: televisiu, carrer, professió, classe,... – Canal: és el medi mitjançant el qual es transmet el missatge (aire, telèfon, internet,...)
  • 6. EL PROCÉS PROFESSOR ALUMNE SELECCIÓ I ORGANITZACIÓ PERCEPCIÓ I ASSIMILACIÓ CANAL EXPRESSIÓ ELABORACIÓ I EMISSIÓ DEL MISSATGE RETENCIÓ RECEPCIÓ DEL MISSATGE
  • 7. ELS PROBLEMES EN LA COMUNICACIÓ Segons Weaver PROBLEMES TÈCNICS Amb quina precisió pot ser transmesa la informació? Cal tenir molt en compte els canals de comunicació (auditiu, visual, i kinestèsic-tàctil). En el nostre missatge incideixen una sèrie d’estímuls de l’entorn, que guarden cap relació amb el missatge i que conformen la fressa. Fressa que pot ser causa d’interferència.
  • 8. EL PROBLEMA DEL SIGNIFICAT Amb quina precisió el missatge transmès és portador del significat desitjat? El significat del missatge docent ha d’estar en relació íntima amb l’objectiu que es pretén complir amb la seva transmissió. EL PROBLEMA DE L’EFICÀCIA Quins requisits ha de complir un missatge docent per afectar la conducta de l’alumne en la forma desitjada pel professor?
  • 9. Característiques fonamentals per tal que la informació arribi amb eficàcia Objectiva: vertadera i sense errors conceptuals o descriptius. Suficient: equilibri entre la saturació o insuficiència de dades. Organitzada: estructurada respecte als elements i aspectes bàsics o complementaris dels continguts. Adequada: selecció dels canals de comunicació i formes d’expressió, adaptades a les capacitats i nivells comprensius dels receptors del missatge.
  • 10. FASES DE LA COMUNICACIÓ EMISSIÓ DEL MISSATGE PER PART DEL PROFESSOR COMPRENSIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE RETENCIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE UTILITZACIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE
  • 11. CANALS PER A LA TRANSMISSIÓ DEL MISSATGE 1- L’AUDITU O VERBAL En podem distingir dues formes: Descripcions: A partir d’un conjunt de paraules precises pretenem que es formi la imatge mental de l’alumne. Explicacions: exposicions d’una sèrie de raonaments que justifiquin el perquè de l’execució, tal i com el professor la proposa.
  • 12. 2- KINESTÈSIC-TÀCTIL Mitjançant aquest canal rebem les sensacions que el propi moviment genera i que informa sobre l’execució realitzada. Medi didàctic: les ajudes Medis materials: simuladors, taules, trampolins... 3- VISUAL
  • 13. Sorprendre, emocionar i convèncer per fer reaccionar “L’emoció permet que el missatge no es quedi al cap i baixi fins al cor; el lloc on res s’oblida” Emocionar = fer treure la conclusió a qui es pretén emocionar
  • 14. CONCEPTE FORMA DE COMUNICACIÓ NO VERBAL QUE UTILITZA EL LLENGUATGE DEL COS
  • 15. GESTOS INNATS
  • 16. GESTOS CULTURALS
  • 17. GESTOS CREATIUS
  • 18. ZONES EXPRESSIVES    
  • 19. -ENS FORMEM UNA IMPRESSIÓ DE LES PERSONES EN MENYS DE 10’’. -LA PRIMERA IMPRESSIÓ ES TROBA SUBJECTA PER COMPLERT A LA ROBA I A LES APARENCES. AQUESTES PRIMERES IMPRESIONS SÓN IL·LÒGIQUES I INCONSCIENTS, I TOTALMENT RESISTENTS AL CANVI. -EL TEU ASPECTE COMUNICA EL QUE CADASCÚ SENT RESPECTE A SI MATEIX. -L’INTERLOCUTOR TAN SOLS CAPTA LA INFORMACIÓ A TRAVÉS DELS SENTITS. -LES NOSTRES PARAULES MAI SERAN UNA CÒPIA EXACTA DE LES IDEES. -EN EL NOSTRE MISSATGE HI HAURÀ OMISSIONS, GENERALITZACIONS O DISTORSIONS DEL QUÈ VOLEM DIR.
  • 20. Albert Merabaian, un expert en comunicació, diu que l’impacte de la comunicació depèn: Moviments del cos i expressions de la cara Volum, to, ritme, timbre, pauses,... També es transmeten missatges en la forma de vestir, maquillar-se, amb el perfum, etc. També amb objectes personals com: cotxe, mòbil,...
  • 21. 3 sistemes principals de comunicació no verbal • PARALLENGUATGE (com es diu, la forma) • KINÈSIA (llenguatge del cos) • PROXÈMIA (ús de l’espai)
  • 22. El Parallenguatge • Comunica sentiments, actituds i personalitat, i dóna èmfasi a la parla. • Amb el parallenguatge es pot intuir l’estat d’ànim dels altres i la seva actitud. • Les mateixes paraules poden tenir diferents significats segons: volum, to, velocitat,etc. (insults) • A primer cop d’ull, les persones es jutgen per la seva forma de parlar. – To variat i bon ritme persones dinàmiques i extravertides – Parlen a poc a poc i de forma monòtona fredes, poc treballadores i introvertides
  • 23. • Consells per millorar la c. Paralingüística: – Volum (intensitat del so): cal variar-lo per emfatitzar determinades idees i no avorrir. – To (qualitat vocal, ressonància): cal que sigui adequat al missatge. Sarcàstic =canvia missatge – Claredat: evitar arrossegar paraules, parlar a trompicons i no vocalitzar bé. – Velocitat o ritme: poden reflectir estats d’ànim i emocions. Evitar els extrems. – Pauses: aconsellable utilitzar una pausa al principi, després de cada idea important i després de la conclusió.
  • 24. – Fluïdesa i pertorbacions (vacil·lacions, intents de començar, repeticions de paraules): és normal, però si és excessiu es dóna sensació d’inseguretat, incompetència,... Cal evitar: • Molts períodes de silenci • Utilització excessiva de: bé, doncs, sons,... • Moltes repeticions, tartamudeig,males pronunciacions, omissions i paraules sense sentit
  • 25. La Kinèsia • És l’estudi dels moviments corporals o el llenguatge del cos. Els gestos ajuden a descobrir els sentiments d’una persona. Si menteix insegura contenta enfadada nerviosa
  • 26. LA MIRADA TRANSMETRE SINCERITAT NO MANTENIR LA MIRADA FIXADA. CAL REPARTIR LA MIRADA AMB CALMA I SENSE PRECIPITACIÓ. HEM DE TRASMETRE VIVACITAT I INTERÈS.
  • 27. EL SOMRIURE IDEAL MANTENIR ELS LLAVIS RELAXATS SENSE ENSENYAR LES DENTS NO FORÇAR LA NOSTRA SIMPATIA. UN SOMRIURE EXAGERAT O FORÇAT ÉS PERJUDICIAL. “...dibuixa’ls-hi un somriure, que ningú et podrà dir no...” LAX’N’BUSTO
  • 28. VELOCITAT MOVIMENT LA AMÍGDALA CEREBRAL TÉ S LA FUNCIÓ DE PROVOCAR RESPOSTES EMOCIONALS FINS I TOT ABANS DE SER CONSCIENTS DEL QUE ESTÀ SUCCEINT PRECIPITACIÓ = IMPRESSIÓ NEGATIVA PARSIMÒNIA EXAGERADA = SUPÈRBIA I SENSACIÓ DE PERDRE EL TEMPS.
  • 29. LES MANS ENSENYAR ELS PALMELLS DE LES MANS ÉS SIGNE DE SINCERITAT EN MOMENTS DE TENSIÓ LES MANS LES SOLEM TENIR TANCADES I AMB ELS DITS CONTRETS. LES MANS HAN D’ACTUAR AMB LLIBERTAT
  • 30. EL COS LA POSTURA S’INTERPRETA DE FORMA INCONSCIENT. PROVOCA QUE ENS FORMEM UNA IDEA DEL CARÀCTER DE LA PERSONA: AGRESSIVA, TÍMIDA, ACTIVA... SABER ESTAR
  • 31. La Proxèmia Ús i percepció de l’espai social i personal. La utilització de l’espai influeix en la capacitat de relació amb els altres. A casa cadascú té assignat un espai de convivència. Si un visitant l’ocupa ens sentim envaïts. A tots els llocs que hi estem assíduament tenim el nostre propi espai (aula, cotxe, cadira,...)
  • 32. • En una comunicació passa el mateix, cada persona té una distància o zona que se sent més segura. – Si hi ha invasió, pot afectar negativament a la comunicació (actitud defensiva). – Si és massa allunyada dificulta el feedback. Z. Íntima: fins ½ metre. Persones q estimes i familiars Z. Personal: ½-1,5 m. Amb amics i persones conegudes Z. Social: 1,4-4m. Per treballar en equip o gent poc coneguda Z. Pública: +4m. Distància còmode per dirigir-se a un grup o persones q no coneixes
  • 33. COMUNICACIÓ= E3 ENSENYAR ENTRENTENIR EMOCIONAR
  • 34. El rendiment no depèn tan sols de les capacitats del jugador respecte al joc. Existeixen factors emocionals que incideixen en les possibilitats finals de rendiment. Per tant, parlarem de GESTIÓ... De gestió del famós...”ENTORNO” La relació amb: el cos tècnic, els jugadors, servei mèdic, delegat, treballadors del club, directius, la premsa, els representants, els aficionats... I amb el pares i/o dones dels jugadors...
  • 35. 1- EL COS TÈCNIC “EL CARÁCTER ES LA MITAD DEL DESTINO” W.Shakespeare Ha d’estar unit i amb una idea comuna (“sentir de la mateixa manera l’esport”) Molt important el sentit de l’humor: “No hi ha una cosa seriosa que no pugui dir un somriure” Gandhi És important repartir responsabilitats, així com compartir i intercanviar diferents formes de treball
  • 36. Repartir responsabilitats permet: -Fer grups de pocs jugadors. -Evita l'avorriment de repetir sempre les mateixes rutines. -Diferències beneficioses en els canvis de direcció de l’equip És important alternar les tasques habituals més incòmodes -Transportar i col·locar el material al camp, al gimnàs... -Avisar als jugadors del moment per sortir al camp. -Fer els canvis de material i redistribució del terreny de joc. -Recollir les pilotes, pitralls, conos... - Omplir les ampolles d’aigua...
  • 37. 2- ELS JUGADORS Conèixer el vestuari 3-4 JUGADORS AMB FORTA PERSONALITAT Aglutinen al seu voltant jugadors amb caràcter més suau. Tindrem problemes si entre ells estan enfrontats. Són el termòmetre del grup. 10-12 QUE ACTUEN SEGONS LES CIRCUMSTÀNCIES Es deixen portar. Si guanyem estan contents, si es perd fastiguejats. Són un pes d’inèrcia dins l’equip. 2-3 JUGADORS DIFÍCILS O MOLT DIFÍCILS Inconformistes negatius: tot està malament, tot són protestes. Acaben cansant
  • 38. Compte amb els grups condicionats per la competició: -Els que no juguen es van unint, es busquen -Els que juguen reforcen la seva amistat...quan es guanya. LA CLAU ES TROBA EN NO INTENTAR FER A TOTS ELS JUGADORS IGUALS. EL PUNT DE PARTIDA ÉS ENTENDRE A QUI ANEM A DIRIGIR “Todos los jugadores deben gozar de un trato personal” “Un entrenador inteligente trata a sus jugadores al mismo tiempo como individualidades y como a un equipo” D. Morris, sociòleg anglès.
  • 39. “SE TRATA DE CONOCER A TUS JUGADORES, Y TAMBIÉN A LOS QUE TIENES ENFRENTE” J. Cruyff “UN ENTRENADOR BUENO ES EL QUE PONE A UN JUGADOR DONDE RINDE BIEN. UN GRAN ENTRENADOR ES AQUÉL QUE LO PONE DONDE RINDE POR ENCIMA DE SU NIVEL ACONSTUMBRADO” D.P. Simeone “NO HAY FUTBOLISTAS SINO HOMBRES QUE JUEGAN A FÚTBOL” A.Pedernera. “Yo no sé de fútbol, yo sé de hombres” Guy Roux
  • 40. CAL INCULCAR LA CULTURA DEL TREBALL! “CUANDO SOMOS JÓVENES PENSAMOS QUE PODEMOS JUGAR SIN ENTRENAR” F.Baressi TIPOLOGIES DE JUGADORS EL QUE NO VOL SER ENTRENAT No escolta, o fa just el contrari del que se li diu. És possible que hagi tingut conflictes amb tècnics autoritaris, o bé es pot sentir coaccionat per fer quelcom amb el que ell no confia. Cal guanyar-se la confiança mica en mica. Reafirmar-lo pot ser útil per aconseguir que rendeixi.
  • 41. PREPOTENT (NARCICISTA) És un jugador egoista, que intenta tirar endavant sense pensar en els demés. Habitualment és agradable, es guanya als del seu voltant, però posteriorment es salta les normes, i sempre té excuses. Hem d’aclarir-li que existeixen uns límits definits...i unes sancions si ens saltem la normativa. EXTROVERTIT És imprevisible. Ningú sap que passarà amb ell. Està massa ansiós abans de cada partit. Cal que li deixem molt clar què esperem d’ell. EL QUE TÉ FÒBIA A L’ÈXIT El seu problema és guanyar. Cal que entengui que tan sols ell és responsable de les seves pròpies accions.
  • 42. PROPENS A LES LESIONS Pot ser per diversos motius: no té cura de la seva salut, juga sense controlar el risc de cada acció o no es protegeix, pateix una mala preparació... MALALT FINGIT S’abona a la lesió i ho sap. Sol ser un jugador de partit i no d’entrenament. Pot simular una lesió per no haver d’entrenar. Són jugadors immadurs, que habitualment se’ls ha sobreprotegit. AMB LESIÓ PSICOSOMÀTICA El mal psicològic és el que produeix les lesions físiques, que poden ser conseqüència de l’ansietat de la competició.
  • 43. INTROVERTIT Es tanca en si mateix. No li agrada relacionar-se amb els altres membres de l’equip en cap activitat. És important que els tècnics li demostrin confiança. DEPRESSIU Es pren la derrota molt més en serio que qualsevol altre. Pot estar deprimit durant diversos dies. Cal alliberar-lo fent-nos nosaltres amb par de la responsabilitat.
  • 44. EVOLUCIÓ DE LA TEMPORADA PRETEMPORADA -Tots els jugadors volen participar al màxim i treballen a fons. -Tot és positiu -Gran interès i voluntat en el treball -Existeix un entusiasme generalitzat, i no hi ha grans problemes. -Alguns poden dubtar de la seva permanència en el club. -Poden haver-hi incorporacions de darrera hora. -Després dels primers amistosos comencen els càlculs.
  • 45. TEMPORADA -Primeres alineacions, primeres desil·lusions -Es comencen a fer grups: els que sí i els que no. Dels que no poden optar per abandonar o seguir lluitant. -El mercat d’hivern pot suposar la fugida de jugadors... I l’arribada de noves incorporacions (poden provocar canvis de relació en el grup). -Si hi ha bons resultats els que no juguen callen i aguanten. Si hi ha mals resultats comencen les ruptures, es deterioren les relacions i s’inicien els missatges a la premsa. -Al final de temporada apareixen les primeres negociacions. - Si els objectius no es poden assolir és difícil mantenir la concentració en el treball.
  • 46. 3- ELS ALTRES COMPONENTS DEL CLUB AMB EL SERVEI MÈDIC AMB EL DELEGAT AMB ELS TREBALLADORS FISIOTERAPEUTA, METGE(?) Uns són autònoms i altres requereixen ajuda. Hi ha dos llocs claus: l’encarregat de material i el responsable de manteniment del camp
  • 47. 4- ELS DIRECTIUS RELACIÓ CONTRACTUAL -CAL FER-HO TOT PER ESCRIT. -FINS QUE NO FIRMEM EL DOCUMENT DEFINITIU NO ÉS CONVENIENT COMENÇAR A TREBALLAR. -INCLOURE CLÀUSULES QUE ENS PROTEGEIXIN EN CAS DE DESTITUCIÓ. -UTILITZAR CLÀUSULES QUE ENS VINCULIN AMB LA RESTA DEL COS TÈCNIC. - SI T’ACOMIADEN CAL QUE HO COMUNIQUIN PER ESCRIT. SI NO ÉS AIXÍ HEM DE SEGUIR ANANT A TREBALLAR.
  • 48. 5- EL PERSONAL D’OFICINA És important conèixer el personal d’oficina per saber a qui ens hem de dirigir quan requerim alguna cosa, però... Moltes vegades veuen a l’entrenador com una font d’informació per obtenir primícies!. És recomanable aparèixer poc per les oficines, així evitarem malentesos.
  • 49. RELACIONS EXTERNES 6- L’AFICIÓ Cal tenir molt present que sense ells no existiria el “boom” de l’esport És aconsellable quan s’arriba a un club conèixer la història de l’entitat (et permet tenir una visió global del què ha sigut i del que representa per a l’afició). En els mals moments hem de ser capaços d’aguantar les recriminacions de l’afició. Cal evitar respondre! També hem de ser capaços de suportar els aficionats dels altres clubs...faltes de respecte, insults, objectes, escopinades...
  • 50. Betis
  • 51. PARES ES D IN SS RE TE TS A SO BR EP RO T EC TO RS EXCESSIVAMENT CRÍTICS CRI D ANE RS NA RE NT “E S” OR D
  • 52. 7- ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LA INFORMACIÓ ÉS UN PRODUCTE ESTRATÈGIC I CAL APRENDRE A UTILITZAR AQUESTA EINA AMB TANT PODER. “ERES DUEÑO DE TUS SILENCIOS I ESCLAVO DE TUS PALABRAS.” “EL PERIODISMO TE SUBE CUANDO ESTÁS SUBIENDO,Y TE BAJA CUANDO ESTÁS BAJANDO.” O. Corbata
  • 53. “En una entrevista escrita, la conversación suele durar el tiempo suficiente para llenar treinta folios, de los que se van a publicar, como màximo, cuatro o cinco. Aun el mejor periodista que tenga que resumir esos treinta folios en cuatro, no podrá recoger todo lo que el entrevistado ha dicho, o convertirá en apodícticas afirmaciones que estaban llenas de matices” Umberto Eco COM ACONSEGUIR FER ENFADAR ALS PERIODISTES... -No contestar a les trucades -Ser evasiu en les respostes, portant al periodista a sentir-se enganyat. -Desconsiderar als periodistes novells. -Concedir exclusives als periodistes amics. -Ser intolerant, exigent, no comprendre les preses...
  • 54. 8- REPRESENTANTS Delegar assumptes que no dominem és el nostre dret, ens evita incertesa. Tots sabem que el món del futbol es mou (en gran mesura) pels “contactes”....el que coneix a més dirigents gaudeix de més possibilitats de treballar. De totes maneres, el nostre millor aval és la qualitat del treball.

×