Your SlideShare is downloading. ×
APRENENTATGE MOTOR
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

APRENENTATGE MOTOR

1,651
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,651
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
51
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉSTRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA Oscar Wilde
  • 2. " Un principi de lart de leducació, en elque haurien de fixar- se els encarregats dedirigir-la, és el que no sha deducar als nens conforme el present, sinó conforme a un estat superior, més perfecte, possible en el provenir de lespècie humana". Kant
  • 3. “LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS” Esther Vilalta
  • 4. Redactar correctament objectius generals ididàctics.Aplicar diferents estils d´ensenyament a l´activitat física.Identificar les parts d´una sessió pràctica.Diferenciar les diferents capacitats motrius.Diferenciar les habilitats motrius bàsiques iespecífiques.
  • 5. Analitzar la complexitat de les tasques motores iseqüenciar-les per facilitar-ne el seu aprenentatge.Conèixer els elements i possibilitats d´organització dCAPACITAT DE PORTAR´una sessió.Aplicar el model de processament de la informació de UN GRUP IMarteniuk a les diferents habilitats motrius. TRANSMETRE…Aplicar correctament les tasques motrius de Famose. CONEIXEMENTSDinamitzar activitats físico-recreatives adaptant-les almedi i ales necessitats dels participants (nens/es,tercera edat, poblacions especials, etc…).
  • 6. El model de processament de l´informació de Marteniuk Les parts d’una sessióEls tipus d´objectius (generals, didàctics i operatius). Tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).Les tasques motores de Famose.Els estils d´ensenyament de reproducció. Estils d´ensenyament de producció.
  • 7. CONCEPTES 70%-Prova de conceptes final  S´ha d´aprovar per fer mitjanaPROCEDIMENTS 20%-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.ACTITUDS 10% - Respecte cap al professorat i els companys - Atenció i interès a classe - Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit - Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe - Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit - Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions*Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat apresentar-se a l’avaluació extraordinària.
  • 8. OBSERVA ELS VÍDEOS I FES UN RECULL DE TOTS ELS COMPORTAMENTS QUE CONSIDERIS QUE NO S’AJUSTEN A LA DIDÀCTICA DE L’ACTIVITAT FÍSICA
  • 9. EDUCACIÓ ETIMOLÒGICAMENT EDUCARE: Crear, nutrir, EDUCERE:Treure, des de fora conduir, de dintre cap a foraFormar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal daconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat POT SER FORMAL, NO FORMAL, O INFORMAL LECTURA ARTICLE
  • 10. PEDAGOGIA DEL GREC PAIDAGOGIA: DERIVA DE NEN I CONDUIR/DIRIGIRFormar, desenvolupar i conduir al nen, i per extensió a la persona humana, a través del seu progrés integral iharmònic, i cap a seva maduresa física, psíquica, moral, cívica i social. PEDAGOGIA = EDUCACIÓ CONJUNT DE CONEIXEMENTS FETS I PROCESSOS
  • 11. DIDÀCTICA DEL GREC DIDASKEIN: ENSENYAR, INSTRUIR, EXPLICAR EN LLATÍ DISCERE: APRENDRE És l’estudi científic de la organització de les situacions d’aprenentatge que viu un educand per aconseguir un objectiu cognitiu, afectiu o motor OBJECTES DE LA DIDÀCTICAFUNCIÓ DOCENT FUNCIÓ DISCENT OBJECTIUS I RECURSOS CONTINGUTS
  • 12. DIDAXOLOGIA S’esforça a través de la investigació empírica, a elaborar un sistema coherent deprescripcions verificables que fan referència a la optimització de l’acció didàctica. ACTE DIDÀCTIC Acció que posa en relació al que ensenya amb el que aprèn. METODOLOGIAPart de la pedagogia que tracta elsmètodes d’ensenyament, és a dir,de la manera racional i sistemàtica d’ensenyar
  • 13. COMPONENTS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT L’ALUMNE No tan sols com a un jugador que aprèn tècnica i tàcticament, sinó com a un ser humà en evolució, amb totes les seves capacitats i limitacions, peculiaritats, impulsos, interessos i reaccions. No tan sols com a expert de l’esport, sinó comEL PROFESSOR- a educador apte per a desenvolupar la MONITOR complexa missió d’estimular,orientar i dirigir amb habilitat l’aprenentatge dels seus alumnes
  • 14. ELS OBJECTIUS Són la raó de ser, les metes que perseguim Han de ser seleccionats, programats iELS CONTINGUTS dosificats de tal forma que facilitin el seu aprenentatge ELS MÈTODE Que fusiona intel·ligentment tots els recursosD’ENSENYAMENT material i personals disponibles per tal d’assolir els objectius proposatsELS CONTEXT Entorn social i dinstal·lacions on portarem aD’INTERACCIÓ terme el procés
  • 15. MÉS CONCEPTES!!! HABILITAT MOTRIUHabilitat és la capacitat adquirida per l’aprenentatge de produir unsresultats previstos amb el màxim de certesa i freqüentment amb la mínima despesa de temps i energia (B.Knapp) TOTA HABILITAT ÉS APRESA I ÉS QUELCOM FÍSIC L’habilitat és igual per a tothom... La destresa és individual
  • 16. TASCA MOTRIURepresenta la unitat bàsica de les activitats, exercicis, situacions i problemes plantejats, i té com a objectiu oferir als alumnesl’oportunitat d’experimentar, de realitzar una sèrie d’exercicis amb les quals assolir les habilitats motrius (Florence) LA PROPOSTA DEL PROFESSOR PER TAL D’APRENDRE L’HABILITAT ACCIÓ MOTRIU És el moviment en sí, allò que es realitza realment. DESTRESACapacitat de la qual gaudeix un individu per adquirir una habilitat .
  • 17. MOVIMENTS REFLEXESComportament motor involuntari i no conscient, caracteritzat per laseva elevada velocitat d’execució. Són innats a l’individu i, per tant, no hi ha aprenentatge previ. Ex: reflexa de succió dels nadons, reflexa plantar, reflexa ocular
  • 18. MOVIMENTS VOLUNTARISS’origina i es realitza de forma conscient i voluntària per l’individuMOVIMENTS AUTOMÀTICS (AUTOMATISMES)Es realitzen de forma inconscient, i en podem distingir dos tipus: -Innats: no en tenim control absolut però hi podem incidir (ex: respiració, pols...) - Voluntaris que a partir de la repetició s’han transformat en un hàbit. Permeten alliberar la consciència
  • 19. És qüestió d’anatomia? Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment... Alguns científics creuen que el sistema de control delmoviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al sistema motor Doncs en què pensa? FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.
  • 20. Potser pensa en el moviment?Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dretaLes dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhoraLes darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda
  • 21. Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiuÉs a dir, el control de moviment necessita tenir una ideaclara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en moviments corporalsEns fem una imatge mental d’allò que volem fer
  • 22. I saber això per a què carai ens servirà? Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes lesinformacions sobre músculs que intervenen i moviments específics Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici) ALTRES INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)
  • 23. Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació? LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat establim una base motriu amplia ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDASi repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.
  • 24. TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme). S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva. L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient.
  • 25. “El dominio cognitivo es ladiferencia fundamental entre el hombre y los animales inferiores y se hace difícil plantear las leyes del aprendizaje humano al margen de él” ADAMS,1971
  • 26. ADAMS,1971 Es tracta del model bàsic del processament de la informació S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquís’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb lemissió d’una resposta motora (output)
  • 27. El processament de la informació no és observable Ex: dibuixa un arbre Es varen adonar que tot i queles entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren iguals, ni desitjades. Calia detectar les fases d’aquest procés…
  • 28. Per intentar donar respostes a aquests processos Materniuk presenta el següent model:
  • 29. Presenta un model on desglossa l’execució motriu entres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu. 1- MECANISME PERCEPTIU Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.
  • 30. Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar estímuls. 2- MECANISME DE DECISIÓProcés de decisió intern que té lloc abans d’executarqualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre ésconscient. Intervenen les capacitats cognitives del’individu.
  • 31. El subjecte escull d’entre les respostes que téemmagatzemades la que més s’ajusta a la situació concreta.Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen. 3- MECANISME D’EXECUCIÓ Encarregat de la realització del moviment.
  • 32. És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades en la resposta programada prèviament. EXEMPLES:MECANISME PERCEPCIÓ X MECANISME DECISIÓ X MECANISME EXECUCIÓ X
  • 33. Segons l’exemple anterior la tasca proposadapresenta unes exigències en l’aprenentatge que fan referència als tres mecanismes…. Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent
  • 34. WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL:QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!
  • 35. 1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la respostamotriu, l’individu recorre a les experiències passades o fins i tot a la pràctica imaginada.2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar. 3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestésic4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oída...)
  • 36. EL DIA DEL GOL
  • 37. Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans sensorials La interpretació de les sensacions, donant significat i organitzacióCada persona construeix d’una manera exclusiva iúnica les percepcions recollides per estímuls. Ex: un perfum que ens recorda...
  • 38. Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com ainformació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària per tal de ser identificada. Receptors sensorialsSón els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.
  • 39. Característiques dels receptorsEspecificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari perprovocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls cap al cervell. Adaptació: en la mesura que l’estímul es mantéconstant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una adaptació (ex: olor permanent)
  • 40. Classificació
  • 41. Pel que fa al moviment:Els propioceptors són els receptors més específics pelque fa al comportament motor.Els interoceptors no tenen funcions directesrelacionades amb el moviment.D’entre els exteroceptors la vista és el que té mésimportància per les conductes motores GUITART
  • 42. ON SOM?
  • 43. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. DUES CATEGORIES KINESTÈSICS LABERÍNTICS A l’aparell locomotor i pell A l’oïdaExisteix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici provoca...
  • 44. DESORIENTACIÓ INCERTESA Durant el procés d’aprenentatge integrem totes lesfonts propioceptives, i també la visual, en unitats més grans.
  • 45. Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa. Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.
  • 46. El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget) Element comú a diferents objectes i situacionsL’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs
  • 47. Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva entesa com: Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu. D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la realització de la tasca.Aquest filtrat està condicionat per: Edat del subjecte Sobreexclusiva (5-6anys) Nivell d’experiència Sobreinclusiva (11-12anys) Atenció selectiva (12 anys) Característiques dels estímuls
  • 48. Codi PerceptiuMEMÒRIA Anàlisi Comparació MECANISME DE PERCEPCIÓANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
  • 49. Cal adaptar contínuament la conducta motriu en relació a factors externsNo ha prendre decisions respecte a la tasca motriu (automatitzada)
  • 50. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ Directa, dels ESPAI Camp i joc properADVERSARIS companys, i intencionsCOMPANYS Situacions i intencions TEMPS Del partit i de la acció concretaREGLAMENT De joc i de la competició CAPACITATS Tècniques, físiques i PRÒPIES tàctiques PILOTA Ubicació i perillositat
  • 51. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUSELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITATSegons condicions Entorn estable Entorn canviant entorn Segons tipus de Feedback intern Feedback extern controlSegons estat inicial Individu i objecte Individu i objecte en de l’individu i estàtic moviment l’objecte
  • 52. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITATSegons el propòsit Llançament a distància Llançament en precisió de la tasca en relació a la Intercepció del mòbil Intercepció del mòbil mobilització buscant-nos evitant-nos d’objectes Colpejar objecte estàtic Colpejar d’objectes en moviment Petit nº d’estímuls Gran nº d’estímuls Segons el tipus Baixa velocitat i màxima Alta velocitat i poca d’estimulació durada de l’estímul durada de l’estímul Molta intensitat d’estímul Poca intensitat d’estímul Estímuls poc conflictius Estímuls molt conflictius
  • 53. ANTICIPACIÓCOM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
  • 54. LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? MECANISME CodiPerceptiu DE DECISIÓ PROGRAMA D’ACCIÓ COM?
  • 55. VALORACIÓ DEL GRAU DE COMPLEXITAT D’UNA TASCA SEGONS:Nº de decisionsA més nombre de decisions la complexitat de la tasca és majorTasques de curta durada i amb un objectiu concret no donen lloc a moltes decisions.
  • 56. Nº propostes motrius alternatives en cada decisió En una progressió limitarem les opcions alternatives per després anar augmentant el número de respostes. Exemple: en volei farem abans un 1+1 i que 1x1. Velocitat requerida en la decisió Si tenim molt temps per realitzar una acció, la tasca serà més senzilla que si no en disposem. Compte!...no confondre amb temps depercepció (ex: un nedador disposa de molt temps per prendre la decisió, però ha de reaccionar ràpid davant l’estímul auditiu de la sortida) En un procés daprenentatge a l’inici el subjecte ha de tenir molt temps per prendre decisions i mica en mica cal disminuir-lo (exemple: defensa passiva)
  • 57. Nivell dincertesa Quan l’execució i el desenvolupament es veuen afectats per lescondicions de l’entorn. Exemple: escalada obrir una via o bé repetir-la.Si tenim un oponent intel·ligent el grau d’incertesa serà més gran (així, podem considerar aquest és el secret de l’scouting? ) Nivell de risc Moltes situacions es veuen condicionades per les situacions de risc mental i/o físic que les mediatitzen. RISC FÍSIC: quan la pròpia tasca té una dificultat motriu important (objectiu i subjectiu RISC PSICOLÒGIC: queden 10 segons i la pilota crema...
  • 58. Ordre seqüencial de les accions (¿?) Són més fàcils les accions d’ordre fix (ex: salt de longitud (cursa, batuda, vol, caiguda). Ens tornem a trobar de nou amb les tasques obertes (ordre seqüencial variable) i les tancades. Quantitat d’informació a recordar En la primera fase del’aprenentatge hem d’evitar donarun excés d’informació. Pot arribar a bloquejar l’aprenent per impossibilitat d’assimilar tants continguts nous.
  • 59. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE TASQUES MOTRIUSELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions Nº propostes motrius Proposta motriu Multiplicitat de alternatives en única propostes motrius cada decisióVelocitat requerida Molt temps per Temps de decisió en la decisió decidir molt breu
  • 60. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITATNivell incertesa Els factors fixes Els factors variables Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físicOrdre seqüencial Ordre fix (programa Ordre variable de decisions lineal) (programa ramificat)Nº d’elements que Pocs elements a Molts elements a és necessari memoritzar memoritzar recordar
  • 61. MECANISMED’EXECUCIÓ SISTEMANEUROMUSCULAR GEST
  • 62. Característiques de la acció motriu Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment .Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant . Anticipació: mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre.Precisió: fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix . Economia: utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments . Estètic : coincidència o no amb els estàndards.
  • 63. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME D’EXECUCIÓ I CONTROLFACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT Pocs grups ms Molts grups ms Coordinació neuro- Estructura simple Estructura complexa muscular Poca velocitat Alta velocitat execució execució Poca exigència Molta exigència precisió precisió Condició física Poca exigència Molta exigència
  • 64. El domini de l’activitatmotriu corporal que enscapacita per crear,executar, i controlar elmoviment, i ens permetposar-nos en relació ambl’entorn en els termesmotrius desitjats SEIRUL·LO
  • 65. La interacció i el bon funcionament del SNC i lamusculatura esquelètica durant el moviment. Le BoulchFuncionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor. Fetz
  • 66. CONTROL MOTOR ESPAI TEMPS
  • 67. RECURSOS METODOLÒGICSLA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) lsObjec tius rea itat ació r ustr inf erio Fr ent d’ ntim Tasques significatives Se Re ndi me nt Em Interessos pa t ia
  • 68. Es pot definir també com: “el mecanisme intern oextern que dirigeix la conducta”. És com una forçainterna que ens provoca actuar, que ens mou, i que ens manté en l’acció.En l’àmbit esportiu, la motivació és un producted’un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la pràctica, la persistència i el rendiment.
  • 69. BÀSICA JOC MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Agonisme Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat Éxit Associació MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Estètica Lligada a la relació social i l’entorn QUOTIDIANA
  • 70. MOTIVACIÓ BÀSICA DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMBL’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...) GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIESBENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...) EX: ANY DE MUNDIAL...
  • 71. MOTIVACIÓ QUOTIDIANA INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA. GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptesesportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DEGRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador, petits premis materials...)
  • 72. MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT ORRECURSOS D FORMES JUGADES NA RE AMBIENT DE TREBALL E NT IÓ TASQUES SIGNIFICATIVES IV AC O T RECOLZAMENT M VERBAL VARIABILITAT
  • 73. IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes ambiciosos Amb la motivació quotidiana... Proposa una experiència diària més grata, peròincrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.
  • 74. Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal: -MOTIVACIÓ BÀSICA -MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina, persistència i autocontrol són insuficients. Cal motivar per: obtenir el màxim benefici del’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació dels esportistes...
  • 75. APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat no transmeto. EVITAR LA MONOTONIA DE L’ESCALFAMENT... Variants: direcció deles curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici amb pilota, per parelles, segons estil tradicional....+LES ORDRES...feedback positiu, el to de veu, reforçar... VARIABILITAT ENTRENAMENTS L’AMBIENT DE TREBALL PROPOSA ACTIVITATS.... *
  • 76. LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIUDELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...),DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS (hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren... IMPORTANT: No es pot motivar als jugadors parlant tan sols dels beneficis, han de conèixer els costos.
  • 77. QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ?NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista valori la importància de l’esforç personal, però proporcional alpossible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.
  • 78. CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓREPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA
  • 79. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIMESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL VERBAL JOCSANCIONAR AMBIENT ENTORN TREBALL
  • 80. L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els encerts per tal d’informar a l’alumne. ASPECTES RELLEVANTS -NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ). -RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT. -NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis errors)
  • 81. CLASSIFICACIÓSegons la forma de donar la informació. -Auditiu – Gestual - Vídeo Segons la direcció -Individual – Grupal Segons com s’utilitza en el temps -Simultani – Terminal - Retardat
  • 82. Segons l’objectiu -Global – Segmentari Segons el caràcter -Positius (1r) – Negatius Segons la seva intenció-Avaluatius –Descriptius – Comparatiu – Afectiu - Neutral - Interrogatiu
  • 83. 1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS 4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP
  • 84. “...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes jugaba porque jugaba, y creía que las cosassucedían porque sí. Pero me han hecho entender que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho nada. A muchos entrenadores les interesa nadade lo que estamos hablando. Desde jóvenes a losjugadores les dicen que hay que luchar, que hay que ganar y esas cosas, y llegan a la primeradivisión sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable realmente de fútbol.” J. Guardiola
  • 85. MODEL INTEGRAT 1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA 2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICAESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÈCNICS POCS ELEMENTS TÀCTICS 3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA 4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICAESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÈCNICS NOUS ELEMENTS TÀCTICS 5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005
  • 86. •Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. •Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) •Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar unEN RELACIÓ temps determinat...) A L’ESPAI •Delimitar zones de llançament obligatòries. •Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. •Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys
  • 87. •Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). •Limitar el temps de possessió de pilota. •Limitar el temps de permanència en determinades •Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. EN •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits aRELACIÓ 10’...).AL TEMPS •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. •Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons) •Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius •Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.)EN RELACIÓ •Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo. AL •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinatsREGLAMENT aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)
  • 88. •Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil.EN RELACIÓ A LA •Determinar el número de contactes i la forma de contacte TÈCNICA amb la pilota. •Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior... Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). •Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra).EN RELACIÓ A LA •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: TÀCTICA còrner...) •Establir un sistema de joc. •Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.
  • 89. Explotació infantil http://www.youtube.com/watch?v=kcCwIrstIEA (pequeño genio música) http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=XYdetXI3uIs&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=WNG3len_Yw8 Los niños toman la callehttp://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53439840616&ID_PAGINA=1810082&ID_FORMATO=9&PAGINA