• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
En defensa dels serveis publics
 

En defensa dels serveis publics

on

  • 473 views

 

Statistics

Views

Total Views
473
Views on SlideShare
468
Embed Views
5

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 5

http://www.compromis.org 3
http://www.slideshare.net 1
http://compromis.org 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    En defensa dels serveis publics En defensa dels serveis publics Document Transcript

    • ABRIL2011HA ARRIBAT L’HORADe defensar els nostres serveis públics Els serveis públics (sanitat, educació, habitatge, trans- port, serveis socials, telecomunicacions, subministrament L’amenaça a la gent gran, etc. Les administracions diuen d’energia, aigua, gestió de residus, medi ambient, espai i de la que volen reduir la despe- sòl urbà, pensions...) són drets de les persones. Estan con- cebuts per a satisfer les necessitats de les persones i per a privatització sa i el deute públic i això ho fan privatitzant serveis lluitar contra les desigualtats socials. No han de ser una planeja cada públics. Però més greu en- mercaderia ni es poden regir per criteris de rendibilitat i de benefici econòmic, sinó per criteris d’interès social. Per cop més cara és que s’està produint un traspàs de diners públics això no poden ser ni liberalitzats, ni privatitzats. sobre drets per a fomentar el negoci Les privatitzacions dels serveis públics les estem vivint a Ripollet com arreu de l’Estat. Tenim l’experiència que els que fa només privat d’uns quants. Fins fa poc l’Estat construïa serveis públics privatitzats provoquen un empitjorament quatre anys els equipaments per a do- des mateixos, una pitjor atenció de l’usuari, empitjoren les condicions laborals dels treballadors i treballadores, no semblaven nar-los en explotació als privats, per tal que en fa- resultem més cars a la comunitat i a l’Estat i el seu control qüestionats. cin negoci. Darrerament les escapa de la ciutadania – usuària. administracions fins i tot Les directrius de la Unió Europea han permès a les di- estan cedint la construcció ferents administracions avançar en aquests darrers anys dels equipaments a les empreses privades perdent així tot en la línia de les privatitzacions de serveis, tot esdevenint el control sobre el servei que prestaran. A Ripollet tenim el una coartada perfecta per implementar-les cada cop més. cas clar de la nova residència per a la gent gran. A hores d’ara la tendència privatitzadora de les diferents La conseqüència de les privatitzacions dels serveis públics administracions públiques s’ha incrementat de manera ex- és el progressiu deteriorament dels mateixos. A les empre- ponencial. Ara cal afegir-hi la coartada de la crisi: les ad- ses privades que gestionen serveis públics els interessa que ministracions no tenen diners per pagar els serveis públics i aquests funcionin malament per tal que les persones usuà- per tant cal posar-los en mans privades per tal que continu- ries es decantin cap als serveis totalment privats. Això ja ïn funcionant. D’altra banda, l’amenaça de la privatització està passant en aquests moments, concretament en la sani- planeja cada cop més sobre drets que fa només quatre anys tat. L’objectiu és fer veure a la ciutadania que lo privat fun- no semblaven qüestionats: pensions, sanitat, per exemple. ciona millor. D’aquesta manera els serveis que quedaran enOn és l’arrel del problema de les privatitzacions dels mans de l’Estat tindran un caràcter merament assistencial,serveis públics? per a la gent amb menys recursos i seran de baixa qualitat. El problema de base rau en l’economia capitalista. Aquest El que pretenen és trencar amb la idea d’uns serveis públics és un sistema econòmic que per mantenir-se ha de créixer universals, per a tothom i en les mateixes condicions. constantment, ha de generar contínuament plusvàlues, ne- cessita noves mercaderies amb les quals fer el seu negoci. No és d’estranyar, doncs, que quan es comença a albirar que els recursos naturals són limitats, el capitalisme centri la seva mirada sobre els serveis i els drets fonamentals de les persones com a nova font de negoci i de generació de més i majors plusvàlues. Es tracta de posar en el mercat els drets de les persones per tal que els especuladors puguin continuant fent negoci. Actualment ja hi ha multinacionals dels serveis sanitaris, del tractament de residus, dels serveis
    • EL NOU HOSPITAL:Mentides i degradació dels serveis a les persones La història de la construcció del nou Hospital Ernest Lluch sembla més aviat el guió d’una telenovel·la pel seu enre- vessat guió, o si ho preferiu la narració d’una presa de pèl considerable sobre la ciutadania (veure el quadre adjunt sobre la cronologia dels fets). En aquests moments el nou hospital pateix un nou endar- reriment. Primer s’havia de començar a construir el 2.006, després el 2008, després el 2.011, i ara després de la darre- ra entrevista dels alcaldes del PSC de Ripollet, Cerdanyola, Montcada i Barberà amb el nou Conseller de Sanitat, Sr. Boi Ruiz, aquesta data es torna a posposar, i el que és pit- jor, sense cap data fixada d’inici de les obres.L’hospital és necessari, amb la salut no s’hi juga A banda del què percebem tots els usuaris quan anem a l’Hos- servei públic de salut. Correm el risc que acabem tenint pital Parc Taulí de Sabadell, el nostre hospital de referència, l’hospital que tant necessitem, però que aquest ens presti sobre la saturació del mateix, les llargues llistes d’espera, el una atenció insuficient i fora del nostre abast. col·lapse de les urgències... , hi ha dades objectives que evi- Per què s’ha endarrerit tant la dencien la necessitat que tenim d’aquest nou equipament. construcciódel nou hospital? A Catalunya hi ha una mitjana de 104.000 persones per A banda de les dificultats econòmiques que esgrimeix la Con- hospital de la xarxa pública. El territori al qual ha de do- selleria de Sanitat de la Generalitat en els darrers dos anys, cal nar servei el nou hospital, anomenat Vallès Occidental recordar que la crisi econòmica no va començar fins el 2009, i Est, format per 7 municipis, compta amb una població de que el procés de construcció del nou hospital s’inicià el 2003. més de 440.000 habitants. És a dir caldrien 4 hospitals per Durant cinc anys el govern del PSC a la Generalitat ho ha igualar-nos a la mitjana catalana i només en tenim un. A anat endarrerint de manera deliberada. Cal preguntar-se el més la necessitat d’aquest nou hospital es reconeix en el perquè, donat que la situació de col·lapse de l’Hospital Parc mapa sanitari de Catalunya. Taulí era evident durant tot aquest temps i molt abans.Volem que l’hospital sigui de gestió pública La raó cal buscar-la en la política de privatització dels ser- Si el primer problema és que es construeixi d’una vegada veis públics que s’ha vingut practicant paulatinament però l’hospital, el segon, i no més greu, és el tipus de gestió del sense treva en els darrers anys. Aquesta política fa que es mateix. La Conselleria de Sanitat de l’anterior govern del degradin progressivament els serveis a les persones, l’as- PSC a la Generalitat plantejava que la construcció i la ges- sistència sanitària pública en aquest cas, per tal que tots tió del nou hospital de Ripollet, Cerdanyola, Montcada i aquells usuaris que, farts de llistes d’espera, de col·lapses Ripollet fossin realitzats íntegrament per una empresa pri- i de massificació, sempre que s’ho puguin permetre, optin vada. El mateix model que per la Residència per a la gent per l’assistència sanitària privada. gran planteja el govern municipal del PSC i CiU a Ripollet. El paper gens innocent dels alcaldes: Seria la primera vegada que un hospital de la xarxa públi- corresponsables de que no tinguem l’hospital encara ca fos construït i gestionat d’aquesta manera a Catalunya. Sorprèn que ara els alcaldes es mostrin “decebuts” per El fet que una empresa privada gestioni un hospital no és l’anunci de la Conselleria. No fa gaire justificaven els suc- per oferir el millor servei, sinó per guanyar diners i això és cessius endarreriments perpetrats per la conselleria de Sa- diametralment oposat a la funció que ha de dispensar un nitat de la Generalitat, i fins i tot es mostraven tan com- prensius amb les dificultats econòmiques del govern que, a compte dels recursos municipals, avançaven els diners per fer un primer estudi sobre el nou Hospital per tal de “guanyar temps”. A més, ells també han estat els responsables d’algun dels successius endarreriments que ha patit la construcció de l’Hospital. Cal recordar que la posada en marxa d’una operació d’especulació urbanística que, amb l’excusa d’ob- tenir terrenys gratuïts pel nou hospital, va suposar requali- ficacions de terrenys, la possibilitat de construir centenars
    • d’habitatges en terrenys que tenien un escàs aprofitament per a la construcció, i un nou endarreriment en la posada en marxa de l’hospital en no estar preparats els terrenys.Què podem fer els veïns i veïnes de Ripollet? És inadmissible aquest nou retard de l’Hospital, aquesta vegada sense cap compromís clar. Cal recordar que s’havia de començar a construir, l’any 2006, després l’any 2008 i més endavant l’any 2011. No es pot consentir que les re- tallades de la Generalitat afectin als serveis a les persones. No podem admetre que continuïn uns anys més els col·lap- ses en l’Hospital Taulí. Montcada, César Arrizabalaga i Mª Elena Pérez (PSC) i Als veïns i les veïnes ens toca defensar la construcció del Alcaldessa de Barberà, Ana Del Frago (PSC). Els que ocu- nou Hospital. És el nostre dret. Ens toca denunciar la bai- pen càrrecs polítics estan per a servir al poble, per a què xa qualitat de l’atenció sanitària que tenim, de les llistes les nostres necessitats estiguin satisfetes, i no per a donar d’espera, de la saturació dels serveis sanitaris, cada cop que benefici a unes quantes empreses privades. ho detectem. Ens toca que els polítics que ens han enganyat Hem d’organitzar-nos i reclamar conjuntament la neces- i que estan posant traves a la construcció del nou Hospi- sitat del nou Hospital. Cal que sortim al carrer i que re- tal en paguin les conseqüències: Consella de Salut, Marina colzem les mobilitzacions que convoqui la Plataforma per Geli (PSC); Conseller de Salut, Boí Ruiz (CIU); Alcalde de la Defensa de la Sanitat Pública de Ripollet, Cerdanyola, Ripollet, Juan Parralejo (PSC); Alcaldes de Cerdanyola, Barberà i Montcada i altres entitats que treballen per acon- Toni Morral i Carme Carmona (ICV i PSC); Alcaldes de seguir un Hospital públic i de qualitat Ja!!Cronología del sainete del nuevo hospitalAños 2002 y 2003 Año 2006 • Empieza a plantearse la necesidad de un nuevo hospital en la • La Consellera de Sanitat anunciaba que las obras emperezarían zona de Ripollet-Cerdanyola-Montcada. a principios de 2007. • Se constituye la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública. Año 2008 • El COP-Compromís per Ripollet es el primer grupo que lo in- • Al cabo de un año sin que el Hospital se empiece a construir, la corpora en su programa electoral con motivo de las elecciones Sra. Geli anuncia en una visita en Montcada que no se ha podi- municipales de 2003. do construir porque los terrenos no están disponibles, y que noAño 2004 tenía ninguna fecha concreta para empezar las obras, aunque • Los ayuntamientos de la zona aprueban pedir a la Conselleria en cualquier caso el inicio se produciría a lo largo de 2009. de Sanitat la construcción del nuevo Hospital. • Como los terrenos, efectivamente, no están disponibles, los • La consellera de Sanitat, Marina Geli (PSC), descarta construir alcaldes de la Mancomunitat para “ganar tiempo” encargan otro hospital en el Vallès Occidental. Semanas más tarde cam- la redacción del concurso de ideas previo a la realización del bia de opinión y declara que estudiará su construcción. proyecto del nuevo hospital, pagándolo con fondos municipa- • El COP- Compromís per Ripollet propone unos terrenos en les, cuando lo debería pagar la Generalitat. la zona de Can Tiana, calificados como equipamientos, para Año 2009 ubicar el nuevo Hospital. • El proyecto “Llum, paisatge i salut” gana el concurso de ideas • El Alcalde de Montcada (PSC) replica airadamente a esta pro- para el proyecto del Hospital. puesta, descalificándola y descalificando a sus autores. • La Conselleria anuncia el inicio de las obras en 2010. • Los alcaldes de Cerdanyola (ICV), Ripollet (PSC) i Montcada • Luz verde para el derribo de las naves industriales de Redosa (PSC) – la Mancomunitat- proponen ubicar del nuevo Hospital donde se ha de construir el nuevo hospital. en los terrenos de la Redosa, zona que no tiene calificación Año 2010 urbanística para acoger equipamientos. • Finalizado el derribo de las naves industriales de Redosa. • La Consellera de Sanitat y los alcaldes de la Mancomunitat anun- • Se constata que la Generalitat no ha efectuado la licitación del cian la construcción de un hospital en la zona de La Redosa. proyecto del hospital y cunde de nuevo la alarma entre la ciu- • Los Ayuntamientos aprueban el convenio para el desarrollo ur- dadanía. Los alcaldes ya habían sido informados. banístico del sector discontinuo Redosa – Vallensana (se inicia • Antes de las elecciones autonómicas, la Generalitat (PSC-ICV- el proceso de recalificación urbanística de los terrenos que per- ERC) contradice los compromisos adquiridos y no se compro- mitirá contruir hasta 700 pisos en ellos). mete a dar ninguna fecha de inicio de obras ni de licitación delAño 2005 proyecto, dejando el tema en manos del gobierno entrante. • El Servei Català de la Salut anuncia que este mismo año se en- Año 2011 cargará al Hospital Taulí la redacción del proyecto básico del • El nuevo Conseller de Sanitat, Boi Ruiz (CiU), no se compro- nuevo Hospital. mete a dar ninguna fecha para el inicio de las obras del nuevo • Se firma un convenio entre la Mancomunitat y algunos de los hospital. De nuevo, la construcción del hospital se paraliza. propietarios de los terrenos para el desarrollo urbanístico de la • El COP-Compromís per Ripollet presenta una Moción al Ple- zona de La Redosa. Se consolida la operación especulativa. no del Ajuntamiento del mes de marzo, en la cual reclama la • La Consellera Marina Geli (PSC) anuncia a los alcaldes de la construcción inmediata del Hospital a la Conselleria de Salut comarca que el inicio de las obras del hospital será a lo largo y la aplicación de medidas para descongestionar el saturado de 2006. Hospital Taulí.
    • LA RESIDENCIA PARA LA 3ª EDADOtro equipamiento sin fecha de construcciónLa residencia para la tercera edad de la zona de Pinetons miento, y todavía no ha sido sancionada. El alcalde “losdebería estar acabada y funcionando, o a punto de hacerlo. comprende” y ha gestionado personalmente créditos ban-Acumula años de retraso y las obras están paralizadas des- carios para esta empresa. Si cualquier vecino o vecina node hace tiempo. cumple sus obligaciones tributarias con el Ayuntamiento, oEl gobierno municipal (PSC y CiU), de acuerdo con las di- se retrasa en las mismas, es automáticamente sancionado.rectrices privatizadoras que les marcan las cúpulas de sus Las grandes empresas, no. Se da la paradoja que mientrasrespectivos partidos, optó por ceder a una empresa privada nuestro Alcalde va mendigando créditos a los bancos parala construcción y la gestión de este equipamiento. Éste es un la gran empresa que no cumple con sus obligaciones, se nie-modelo poco usado en Catalunya, mientras que en el resto ga a tomar medidas de apoyo a aquellos vecinos y vecinas adel Estado está siendo muy empleado en las comunidades los cuales los propios bancos les quitan su vivienda.autónomas gobernadas por el PP.El alcalde Parralejo ha declarado que respecto a la residencia“tenemos mala suerte”, dado que la empresa adjudicatariano consigue dinero en forma de créditos para reemprenderlas obras. Consideramos que el que está de mala suerte esel pueblo de Ripollet por tener unos políticos que ponen enmanos de grandes empresas privadas los derechos y necesi-dades de la ciudadanía para que éstas puedan hacer negocio.Que todavía no podamos disfrutar de nuestro derecho a te-ner una residencia para la tercera edad se debe fundamental-mente a la opción por la privatización total de este servicioplanteada por el gobierno del PSC y CiU. Es la consecuenciade que los derechos de las personas se conviertan en objetode lucro para grandes empresas privadas. Cuando éstas notienen perspectivas de ganar dinero, nuestros derechos nose cumplen. Cal que resolguem lesMás grave aún es que la empresa adjudicataria ha incum-plido todos los plazos a que se comprometió con el Ayunta- necessitats de Ripollet en els serveis a les persones • Calen noves places escolars per a la població infantil de 0 a 3 anys. Hi ha, al menys, el compromís de construir la tercera escola municipal d’Educació infantil. • El nou tanatori neix ja completament privatitzat. Amb el dret a morir-se també es fa negoci, i tots sabem com és de car. • Els serveis d’ajut domiciliari per dependència també estan privatitzats, en mans de la mateixa empresa que havia de construir i gestionar la Residència per a la gent gran. Aquesta empresa també explota el Centre de dia per la gent gran. • A partir d’aquest curs, les escoles públiques d’infantil i primà- ria tornaran a estar sobresaturades. Actualment moltes aules depassen ja el nombre d’alumnes que pertocaria (25), i a més hi ha un pla per encabir progressivament aules habilitades a molts centres, que ja ha començat aquest curs, sense que hi hagi cap perspectiva de construcció d’una escola nova.ABRIL2011 Plaça 11 de Setembre, 7 Ap. Correus 7 08291 Ripollet (Barcelona) Telèfon 93 580 68 92 www.facebook.com/perripollet www.compromis.org