L’AIGUA A CATALUNYA Catalunya té una superfície de 32.000 km² A Catalunya hi plou, en mitja, uns 650 litres per metre quadrat cada any. Això vol dir que del cel, en mitja, cauen 20.800 hm³ cada any (un volum equivalent al de 89 vegades la capacitat de l"embassament de la Baells)

EMMAGATZEMAR L’AIGUA. A Catalunya plou prou però molt irregular. Quan plou fort, la major part de l"aigua se’n va directament al mar, perquè tenim poca capacitat per emmagatzemar aigua.

A Catalunya plou prou però molt irregular. Quan plou fort, la major part de l"aigua se’n va directament al mar, perquè tenim poca capacitat per emmagatzemar aigua.

AIGUA! Tan sols hem de ser capaços d’emmagatzemar una porció de les pluges torrencials que irregularment ens visiten.

Tan sols hem de ser capaços d’emmagatzemar una porció de les pluges torrencials que irregularment ens visiten.

LA CONCA DEL LLOBREGAT A la conca del Llobregat tenim un potencial d"aigua anual que no podem emmagatzemar superior a 3.000 hm³/any i a la del Ter superior a 2.000 hm³/any. Amb una sèrie d"embassaments petits i mitjans, hà bilment col•locats, a les conques baixes del Llobregat i/o del Ter disposaríem d"aigua per a poder superar tranquil•lament les èpoques de sequera..

A la conca del Llobregat tenim un potencial d"aigua anual que no podem emmagatzemar superior a 3.000 hm³/any i a la del Ter superior a 2.000 hm³/any. Amb una sèrie d"embassaments petits i mitjans, hà bilment col•locats, a les conques baixes del Llobregat i/o del Ter disposaríem d"aigua per a poder superar tranquil•lament les èpoques de sequera..

EL CICLE DE L’AIGUA El cicle natural de l'aigua depèn d'una sola font d'alimentació: la pluja. Si tenim en compte que Catalunya té un clima mediterrani i que topogrà ficament és un país de grans contrastos, aquest cicle es converteix en un sistema de gran vulnerabilitat. L'aigua esdevé un bé indispensable per a la vida, per al medi i per a les persones. És un recurs escàs i frà gil de difícil accés i que cal distribuir, tractar i gestionar…

El cicle natural de l'aigua depèn d'una sola font d'alimentació: la pluja. Si tenim en compte que Catalunya té un clima mediterrani i que topogrà ficament és un país de grans contrastos, aquest cicle es converteix en un sistema de gran vulnerabilitat. L'aigua esdevé un bé indispensable per a la vida, per al medi i per a les persones. És un recurs escàs i frà gil de difícil accés i que cal distribuir, tractar i gestionar…

CATALUNYA Catalunya, amb una extensió de 31.896 km2, engloba una gran diversitat de paratges, dels més secs als més humits, formacions geològiques molt diverses i de relleu molt marcat, amb períodes de mancança d’aigua i altres en què abunda i es produeixen grans riuades. D'altra banda, hi ha un gran desequilibri entre l’ocupació de les persones en el territori català i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts irregularment. La xarxa hidrogrà fica de Catalunya està constituïda geomorfològicament pel vessant occidental o conques intracomunità ries (part catalana de l’Ebre), i el vessant oriental o conques internes, format pels rius que neixen i finalitzen a Catalunya sense desembocar en cap llera del vessant occidental.

Catalunya, amb una extensió de 31.896 km2, engloba una gran diversitat de paratges, dels més secs als més humits, formacions geològiques molt diverses i de relleu molt marcat, amb períodes de mancança d’aigua i altres en què abunda i es produeixen grans riuades. D'altra banda, hi ha un gran desequilibri entre l’ocupació de les persones en el territori català i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts irregularment.

La xarxa hidrogrà fica de Catalunya està constituïda geomorfològicament pel vessant occidental o conques intracomunità ries (part catalana de l’Ebre), i el vessant oriental o conques internes, format pels rius que neixen i finalitzen a Catalunya sense desembocar en cap llera del vessant occidental.

Catalunya! Catalunya, amb una extensió de 31.896 km2, engloba una gran diversitat de paratges, dels més secs als més humits, formacions geològiques molt diverses i de relleu molt marcat, amb períodes de mancança d’aigua i altres en què abunda i es produeixen grans riuades. D'altra banda, hi ha un gran desequilibri entre l’ocupació de les persones en el territori català i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts català i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts irregularment.

Catalunya, amb una extensió de 31.896 km2, engloba una gran diversitat de paratges, dels més secs als més humits, formacions geològiques molt diverses i de relleu molt marcat, amb períodes de mancança d’aigua i altres en què abunda i es produeixen grans riuades. D'altra banda, hi ha un gran desequilibri entre l’ocupació de les persones en el territori català i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts català i la disponibilitat dels recursos hídrics, distribuïts irregularment.

La xarxa hidrogrà fica La xarxa hidrogrà fica de Catalunya està constituïda geomorfològicament pel vessant occidental o conques intracomunità ries (part catalana de l’Ebre), i el vessant oriental o conques internes, format pels rius que neixen i finalitzen a Catalunya sense desembocar en cap llera del vessant occidental.

La xarxa hidrogrà fica de Catalunya està constituïda geomorfològicament pel vessant occidental o conques intracomunità ries (part catalana de l’Ebre), i el vessant oriental o conques internes, format pels rius que neixen i finalitzen a Catalunya sense desembocar en cap llera del vessant occidental.

Zones humides L'inventari ha identificat i delimitat 202 zones humides sense comptar els estanys, torberes i altres espais afins de l'alta muntanya. Aquestes zones humides han estat objecte d'una caracterització ecològica (comunitats vegetals, poblament animal, etc.) i d'una avaluació del seu interès i problemà tica de conservació i també s'han definit criteris i recomanacions per gestionar-les .

L'inventari ha identificat i delimitat 202 zones humides sense comptar els estanys, torberes i altres espais afins de l'alta muntanya.

Aquestes zones humides han estat objecte d'una caracterització ecològica (comunitats vegetals, poblament animal, etc.) i d'una avaluació del seu interès i problemà tica de conservació i també s'han definit criteris i recomanacions per gestionar-les .

PANTÀ DE SAU El embalse de Sau , en el término municipal de Vilanova de Sau , al pie del macizo de las Guilleries , perteneciente a la cuenca del río Ter , forma parte de un sistema de tres pantanos (junto a los de Susqueda y Pasteral ) que une las comarcas de Osona y de la Selva . El pantano, inaugurado en 1962 , cubrió el pueblo de Sant Romà de Sau , los restos del cual, especialmente del campanario del templo, son visibles cuando el nivel del agua embalsada es bajo e incluso en épocas de sequia prolongada el pueblo queda al descubierto y es posible visitarlo..

El embalse de Sau , en el término municipal de Vilanova de Sau , al pie del macizo de las Guilleries , perteneciente a la cuenca del río Ter , forma parte de un sistema de tres pantanos (junto a los de Susqueda y Pasteral ) que une las comarcas de Osona y de la Selva . El pantano, inaugurado en 1962 , cubrió el pueblo de Sant Romà de Sau , los restos del cual, especialmente del campanario del templo, son visibles cuando el nivel del agua embalsada es bajo e incluso en épocas de sequia prolongada el pueblo queda al descubierto y es posible visitarlo..

Pantà de Baells L'Agència Catalana de l'Aigua ha obert les comportes de l'embassament de la Baells per equilibrar els cabals d'entrada amb els de sortida. Com a conseqüència de les últimes pluges, el pantà Berguedà es troba al 87% de la seva capacitat i està previst que en els pròxims dies i continuiï arribant nou cabal. Les comportes deixeran anar un cabal de set metres cúbics per segon. Aquest és el primer pantà a desembassar del sistema Ter-Llobregatja que fins ara només ho havien fet els de la Conca Hidrogrà fica de l'Ebre.

L'Agència Catalana de l'Aigua ha obert les comportes de l'embassament de la Baells per equilibrar els cabals d'entrada amb els de sortida. Com a conseqüència de les últimes pluges, el pantà Berguedà es troba al 87% de la seva capacitat i està previst que en els pròxims dies i continuiï arribant nou cabal. Les comportes deixeran anar un cabal de set metres cúbics per segon. Aquest és el primer pantà a desembassar del sistema Ter-Llobregatja que fins ara només ho havien fet els de la Conca Hidrogrà fica de l'Ebre.

Els pantans de Catalunya Les abundants pluges caigudes en l'última setmana han aconseguit que el nivell dels pantans hagi tornat a xifres similars a les anteriors a l'inici de la sequera, ara fa tres anys. Els embassaments han recuperat part de l'aigua perduda i ara es troben al 61% de capacitat i emmagatzemen en total prop de 33.000 hectòmetres cúbics. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, cal retrocedir fins a l'agost del 2004 per trobar els embassaments a aquests nivells, en concret 33.103.

Les abundants pluges caigudes en l'última setmana han aconseguit que el nivell dels pantans hagi tornat a xifres similars a les anteriors a l'inici de la sequera, ara fa tres anys. Els embassaments han recuperat part de l'aigua perduda i ara es troben al 61% de capacitat i emmagatzemen en total prop de 33.000 hectòmetres cúbics. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, cal retrocedir fins a l'agost del 2004 per trobar els embassaments a aquests nivells, en concret 33.103.

Els pantans que abasteixen Barcelona arriben al 52% La pluja segueix omplint els pantans. Les reserves d'aigua del conjunt d'embassaments de les conques internes de Catalunya van superar ahir la barrera del 50%, i els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat -que abasteixen Barcelonaja han assolit el 52% de la seva capacitat i acumulen 318 hm3. L'espectacular recuperació dels embassaments, que en tan sols dos mesos hauran gairebé triplicat les seves reserves, farà que el Govern català declari superada demà la fase d'alerta per l'escassetat de recursos hídrics. La superació de l'excepcionalitat permetrà , al seu torn, que el Govern central derogui divendres el reial decret llei que possibilita el transvasament de l'Ebre. .

La pluja segueix omplint els pantans. Les reserves d'aigua del conjunt d'embassaments de les conques internes de Catalunya van superar ahir la barrera del 50%, i els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat -que abasteixen Barcelonaja han assolit el 52% de la seva capacitat i acumulen 318 hm3.

L'espectacular recuperació dels embassaments, que en tan sols dos mesos hauran gairebé triplicat les seves reserves, farà que el Govern català declari superada demà la fase d'alerta per l'escassetat de recursos hídrics.

La superació de l'excepcionalitat permetrà , al seu torn, que el Govern central derogui divendres el reial decret llei que possibilita el transvasament de l'Ebre. .

FINAL! TREBALL FET PER JOSEP Mª PERICAS

TREBALL FET PER JOSEP Mª PERICAS