Apropament a les habilitats físico-esportives
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Apropament a les habilitats físico-esportives

  • 5,420 views
Uploaded on

És un powerpoint informatiu sobre les iniciacions esportives

És un powerpoint informatiu sobre les iniciacions esportives

More in: Technology , Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
5,420
On Slideshare
5,399
From Embeds
21
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
34
Comments
0
Likes
0

Embeds 21

http://www.slideshare.net 21

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 4
    • FAMILIARITZACIÓ CONCEPTUAL
    • Per:
    • Jordi García.
    • Albert Ortega.
    • Isabel Puig.
    • Pere Sánchez.
    • 3r. Magisteri d’educació física.
  • 2.
    • HABILITAT MOTRIU, DESTRESSA MOTRIU I TASCA MOTRIU
  • 3. 1. CONCEPTE D’HABILITAT MOTRIU:
    • Capacitat adquirida per aprenentatge, capaç de produir resultats previstos amb el màxim de certesa i, freqüentment, amb la mínima despesa de temps, d’energia o d’ambdues.
  • 4. 1.1. CLASSIFICACIÓ DE LES HABILITATS MOTRIUS:
    • Habilitats tancades. Es realitzen en un entorn estable, conegut i previsible.
    • Habilitats obertes. Es realitzen en un entorn inestable, desconegut i difícilment previsible
    • Habilitats motrius bàsiques: Els salts, els desplaçaments, els llançaments, etc.,
    • Habilitats motrius especifiques: Accions pròpies de les tècniques d’expressió corporal, del món de l’esport, la pròpia realitat i especificitat laboral, etc.
  • 5. 2. CONCEPTE DE DESTRESA MOTORA:
    • Tota activitat motora que inclou la manipulació o maneig d’objectes.
    • Capacitat de donar respostes motrius de manera eficient per a arribar a un objectiu determinat.
  • 6. 3. CONCEPTE DE TASCA MOTRIU:
    • Acte específic que es realitza per a desenvolupar i posar de manifest una determinada habilitat, ja sigui perceptiva o motora.
  • 7. 3.1. CLASSIFICACIÓ DE LES TASQUES MOTRIUS.
    • Tasques fines o gruixudes:
      • Globals: impliquen moviments amplis en els quals intervenen grans grups musculars i gran esforç, amb baix grau de precisió.
      • Fines: requereixen gran precisió i poca força.
    • Control sobre l’habilitat:
      • El subjecte decideix quan començar i quan acabar així com la rapidesa del moviment. Depèn dels elements externs a ell.
    • Grau de participació cognitiva:
      • Nivell i grau de recepció de la informació, per a un tractament d’ela i una presa de decisions que dependrà de les experiències motrius prèvies.
    • Feedback:
      • Possible mentre existeixi una tasca .
    • Posició subjecta-les-en:
      • Depèn de la mobilitat o no dels dos i de la relació d’un amb l’altre.
  • 8. ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATS, DESTRESES I TASQUES MOTRIUS BÀSIQUES.
    • DESPLAÇAMENTS: La marxa i la carrera, quadrúpedes, reptacions, lliscaments, transports, grimpes i propulsions
    • SALTS: És aquell desplaçament que implica un enlairament del sòl amb el cos de l'individu en quatre fases: accions preliminars, impuls, vol i caiguda.
  • 9.
    • GIRS: És qualsevol rotació que es produeixi al voltant d’un dels eixos del cos humà, longitudinal, transversal o anteroposterior.
    • EQUILIBRIS: Gran varietat de moviments i accions diferenciats que tenen com finalitat el manteniment d’una postura o acció determinada , tant del nostre cos, com d’objectes en relació o no al mateix.
    • LLANÇAMENTS I RECEPCIONS
  • 10.
    • FORMES JUGADES, INICIACIONS ESPORTIVES, I ESPORTS
  • 11. CLASSIFICACIÓ DELS JOCS
    • Tenint en compte la classificació de jocs establerta pel Dr. Antonio Méndez Giménez ( Dr. en Educació física i esport).
  • 12.  
  • 13. Formes jugades
    • Són transformacions d’exercicis a jocs a través de la dotació de punts o creant una petita estructura competitiva. Responen a la pregunta “ Qui és capaç de...?”
  • 14. PR TANT, QUÈ ENTENEM PER INICIACIÓ ESPORTIVA?
    • La iniciació esportiva és el procés d’ensenyament - aprenentatge, seguit per un individu, per a l’adquisició de la capacitat d’execució pràctica i coneixement d’un esport. Aquest coneixement abasta des que l'individu pren contacte amb l’esport fins que és capaç de jugar-lo amb adequació a la seva estructura funcional" (GEIP, 2001).
    • Un individu està iniciat en un esport quan, "després d’un procés d’aprenentatge, adquireix els patrons bàsics requerits per la situació motriu específica i especialitat d’un esport, de manera tal que a més de conèixer les seves regles i comportaments estratègics motors fonamentals, sap executar les seves tècniques, moure’s en l’espai esportiu amb sentit del temps, de les accions i situacions i sabent llegir i interpretar les comunicacions motrius emeses per la resta dels participants en el desenvolupament de les accions motrius" (Hernández, 1986).
    • La iniciació esportiva és abans de res un procés d’ensenyament plurifacètic i progressiu dels processos tècnics, tàctics - estratègics bàsics d’un esport. Sánchez Bañuelos (1986), considera a un individu iniciat quan “és capaç de tenir una operativitat bàsica, sobre el conjunt global de l’activitat esportiva, en la situació real de joc o competència”.
  • 15. I PER ESPORT?
    • Parlebas (1986) defineix l’esport com aquella "situació motriu de competició institucionalitzada i reglada".
    • Seguint a P. Parlebas, podem dir que hi ha dos grans grups d’esports. Els psicomotors, en els quals el subjecte participa de forma individual i la presència d’altres subjectes no és essencial, i els sociomotors, en els quals participen diversos subjectes que incideixen de forma directa en les conductes que desenvolupen els seus companys i/o adversaris. Dintre del grup dels esports sociomotors, es distingeixen diversos tipus d’esports entre els quals situem als esports d’oposició - cooperació.
  • 16. Esports Sociomotors Psicomotors Cooperació amb companys Oposició contra adversaris Cooperació i oposició Ex: escalada, vela, patinatge amb parella... Ex: ciclisme en ruta, vela, motocròs... Ex: futbol, bàsquet, rugby, handbol... Acció en solitari Ex: esquí, gimnàsia artística, atletisme
  • 17. Factors que intervenen en la iniciació esportiva Individu que aprèn Principis pedagògics Estructura de l’esport Objectius de l’esport Iniciació esportiva
  • 18. PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVA
    • El joc com a mitjà d’aprenentatge
    • Com indica Blázquez (1986), hauríem de fer una sèrie de reflexions sobre les tasques que plantegem:
    • És motivant?
    • Permet una quantitat de treball suficient?
    • Permet una millora qualitativa de les accions motrius?
    • Existeix un màxim de participació?
    • S’adequa als objectius perseguits?
  • 19. PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVA
    • Principis per a la progressió dels jocs modificats
      • Globalitat del joc modificat, amb baixa exigència tècnica.
      • Plantejament de situacions concretes de joc en forma de jocs modificats.
      • Joc esportiu amb la tècnica i situacions específiques.
  • 20. PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVA
    • Estratègia global modificant la situació real
    • La tasca s’executa en la seva totalitat, però es modifiquen les condicions d’execució, que realitzarem de forma progressiva:
    • Jocs amb pocs jugadors ( 2x2, 3x 3 … ) sempre amb activitats que culminin en l’obtenció de l’objectiu motor prioritari (convertir el gol, embocar al cercle, arribar amb la pilota a una determinada zona de tant, etc.).
    • Partits reduïts (1x1 en basquet, 3x3 en futbol …) o fins i tot de determinades habilitats ( tir, passades … ).
    • Adaptació dels arcs, cercles, gols, espai, regles … etc.
  • 21. PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVA
    • Estratègia global polaritzant l’atenció
    • La tasca es realitza en la seva totalitat, però induïm als jugadors a fixar l’atenció en algun aspecte de l’execució bé individual, bé col·lectiu:
    • Només es pot aconseguir tant amb una part del peu.
    • Els tirs al cercle en l'interior de la zona de bàsquet valen més que fora.
    • És necessari fer 5 tocs en voleibol per a passar al camp contrari, etc.
  • 22. Aprenentatges i activit ats que es po den transferir des de l’esport al comportament quotidià
  • 23. Com s’aconsegueix acuesta transferència ?
    • Començant per :
    • una bona organització del centre i de les aules.
    • una participació de l’alumnat en la dinàmica del centre i en el propi procés d’aprenentatge.
    • la complementació del treball individual i el cooperatiu.
    • l’ús de determinades metodologies i recursos didàctics.
    • l’acció tutorial amb atenció especial a les relacions amb les famílies.
    • i la planificació de les activitats complementàries i extraescolars.
  • 24. Per tant, estem parlant de COMPETÈNCIES BÀSIQUES Transversals Específiques
  • 25. En concret, l’educació física què ha de fer?
    • Educar en:
    • La reflexió sobre el sentit i els efectes de l’activitat motriu .
    • El desenvolupament d’hàbits saludables, regulars i continuats .
    • I sentir-se bé amb el propi cos , contribuint, així, en la millora de l’autoestima.
  • 26. Com s’estructura aquesta educació?
    • El cos: imatge i percepció
    • Habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques.
    • Activitat física i salut.
    • Expressió corporal.
    • El joc .
    “ Desenvolupament de les capacitats vinculades a la motricitat”. “ Adquisició de formes culturals de la motricitat”. “ Educació per a la salut i educació en valors”.
  • 27. De què li serveix això a l’alumne en la seva vida quotidiana?
    • Aquest coneixement li permetrà:
    • Descobrir les possibilitats de practicar activitats físiques en el seu entorn proper.
    • Prevenir situacions de risc associades a la pràctica d’activitats físiques.
    • Tenir una mirada crítica vers les imatges corporals difoses pels mitjans de comunicació.
    • I ser sensible a les diferències culturals i la seva influència sobre els hàbits de vida i sobre la pràctica d’activitats físiques.
  • 28. CONCLUSIÓ
    • La competència del desenvolupament personal dóna resposta a les necessitats que porten cap al benestar personal i promouen una vida més saludable i de més qualitat.
    • I que, a més a més, els aprenentatges i les activitats de l’àrea d’educació física han de potenciar les actituds i valors propis d’una societat solidària , sense discriminació , i respectuosa amb les persones i l’entorn.
  • 29. ESPORTS D’EQUIP
  • 30. Què són ?
    • Són aquells que enfronten dos equips de jugadors, utilitzant algun sistema de puntuació per decidir l’equip guanyador. És la coordinació de les accions de tots els companys per assolir la victòria sobre l’equip contrari. La majoria d’esports d’equip es juguen amb pilota.
  • 31. Hi ha algun tipus de classificació ? De parelles Bàdminton Pàdel Tennis de taula (també esport individual) Tennis (també esport individual) Voleibol platja De 3 a 10 jugadors per equip Bàsquet Corfbol Cúrling Futbol sala Handbol Hoquei sobre gel i patins Polo Ultimat e Voleibol
    • Més de 10 jugadors per equip
    • Futbol
    • Futbol americà
    • Hoquei sobre herba
    • Rugbi a 15
    • Rugbi a 13
    • Beisbol
    • Criquet
  • 32. Quines accions desenvolupa un jugador dins l’equip?
    • -> Percepció:
    • L’amplitud i qualitat de la informació rebuda.
    • -> Decisió:
    • L’encert en la resposta.
    • -> Execució:
    • Autonomia del jugador per a prendre aquesta decisió.
  • 33. Què tenen en comú els esports d’equip?
    • En els diferents esports existeixen uns elements que es repeteixen i que conformen la realitat del joc. Aquests principis comuns i idèntics els denominem “Estructura funcional”.L’estructura funcional es basa en quatre principis:
  • 34. 1. L’espai
    • Terreny tancat, més o menys gran, on en el seu interior es desenvolupa la competició. Constitueix el límit d’acció dels jugadors.
  • 35. Tipus d’espais
    • A.- L’espai com a distància a franquejar o recórrer.
    • B.- L’espai dividit en subespais diferenciats.
    • Zones Fixes
    • - Prohibides
    • - Especials
    • Zones Variables
    • - Prohibides
    • - A Utilitzar
    • - A Vigilar
    • C .- L’espai com a meta o objectiu a assolir
  • 36. 2.- L’estratègia
    • Tipus de conducta que pot utilitzar el jugador pel que fa a les diferents formes d’actuar en atac o defensa.
  • 37.  
  • 38. 3.- La Comunicació Motriu
    • Llenguatge que utilitzen els jugadors per a realitzar les accions de comunicació o bé d’oposició.
    • Ex. Assistència de gol o cistella:
    • “ té, fes gol !” pensa qui la fa.
    • Podem distingir la comunicació entre companys del mateix equip , la contra comunicació, la que emeten els adversaris.
  • 39. 4.- La Reglamentació De L’esport
    • Tots els esports d’equip estan sotmesos a una reglamentació que determina molts aspectes de l’activitat motriu. La majoria de les regles responen als apartats següents:
    • a)Dimensions del terreny de joc i material.
    • b)Composició de l’equip i possibles substitucions.
    • c)Sobre la utilització dels espais.
    • d)Sobre el temps: de durada, de possessió...
    • e)Relacions entre jugadors: contacte físic permès, penalitzacions ...
    • f)Utilització del material (parts del cos amb les que es pot tocar la pilota generalment, formes de moure’l, etc ...)
    • g)L’àrbitre. Nombre i funcions específiques.
  • 40. BIBLIOGRAFIA
    • Aquest text és un extracte del que va ser publicat per Eds. APEF i Universitat d'Almería. Almería 1999, amb el títol Qüestions metodològiques sobre la iniciació als esports col·lectius en el mitjà escolar, pels autors Antonio Casimiro Andújar i Cornelio Àguila Soto. En Ruiz F., Casimiro A.J. i Àguila C . (coord.): Els Esports Col·lectius Tradicionals en el Mitjà Escolar: noves tendències metodològiques.
  • 41.