Your SlideShare is downloading. ×
0
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La narrativa a les balears als anys 20 i 30

1,106

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,106
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. La narrativa a les Balears als anys 20 i 30
  • 2. Els primers assaigs de narrativa breu i de novel·la en catalàestan vinculats al costumisme (G. Maura, Pere dA. Penya,Mn. Alcover...), que havia aconseguit arribar a un públicpopular. Lèxit de lAplec de rondaies mallorquines... de Mn.Alcover també va originar un interès per les llegendes i elsrelats populars.Alguns escriptors força propers al Modernisme —com Miqueldels Sants Oliver, Àngel Ruiz i Pablo, Joan Rosselló deSon Forteza o Salvador Galmés— assajaren el conreu de lanarrativa.
  • 3. La necessitat demprendre la producció narrativa ésacceptada pels escriptors illencs, sense cristal·litzar en unnombre suficient de narradors o dobres de qualitat.Als anys 20 i 30, amb la denominada «generació de 1917»,apareixen nous narradors. Llorenç Villalonga és lúnic dellsque, amb els anys, podrà ésser considerat un autènticnovel·lista.
  • 4. La «generació de 1917» (o «segona generació de lEscola Mallorquina») està formada per intel·lectuals nascuts al canvi de segle, molts dels quals varen estudiar a Barcelona i, en haver acabat els seus estudis i instal·lar-se a Mallorca, intentaren implantar-hi les realitzacions culturals que havien vist a la capital catalana en ple Noucentisme.La generació de 1917intentà crear unainfraestructura cultural(entitats com Nostra Parla ilAssociació per la Culturade Mallorca i revistes ipublicacions en català) perpotenciar la recuperaciólingüística i cultural delpaís.
  • 5. CONTEXTEls intel·lectuals catalanistes de Mallorca no varen trobar un context polític favorable (centralisme, caciquisme, conservadorisme...).Amb la caiguda de Primo de Rivera es va produir un ressorgiment del nacionalisme cultural i polític.En el terreny cultural cal destacar la creació de lAssociació per la Cultura de Mallorca (1923-1936), que als primers anys va dur una activitat molt restringida a causa de la Dictadura de Primo de Rivera.
  • 6. El 1928, vinculada alAssociació per laCultura de Mallorca —que també publicavaanualment LAlmanac deles Lletres—, neixia LaNostra Terra, revistamensual, dun altcontingut intel·lectual icultural. L1 de gener de1931 tornà a sortir larevista La Veu deMallorca.
  • 7. El règim republicà va impulsar a les Balears lús delcatalà als ajuntaments i a les escoles i la construccióde nous centres densenyament.La Constitució de 1931 feia possible laprovació perpart de les Corts dels Estatuts dAutonomia.LAssociació per la Cultura de Mallorca inicià unavantprojecte dEstatut dAutonomia i es va convertiren el motor principal daquesta reivindicació per a lesBalears, que xocà amb les reticències delssocialistes i dels comunistes.Amb la victòria del Front Popular (en què suniren elspartits desquerra) en febrer de 1936, es va tornar aimpulsar, però el cop destat del 18 de juliol vaimpedir que sarribàs a assolir.
  • 8. Els llaços culturals entre els intel·lectuals illencs i els delPrincipat es varen reforçar durant els anys de laRepública.Lany 1936 es va crear una Secretaria de la ComunitatCultural Catalano-Balear, que tenia la seu a lAteneubarcelonès.En el Missatge dels catalans als mallorquins (23-maig-1936) es feia «una crida a les entitats animades pelsideals de la Renaixença», que fou corresposta el mes dejuny pels intel·lectuals mallorquins amb una Resposta alscatalans.A linici de la guerra, els intel·lectuals que lhavien signatsofriren una injusta persecució, atiada pels germansVillalonga, i varen haver de retractar-se públicament.
  • 9. Tot formant part daquesta «generació de 1917», peròdistanciats della per motius estètics i ideològics, hi hemdincloure els germans Miquel i Llorenç Villalonga iMàrius i Joaquim Verdaguer.També en formarien part els autors que assajarendintroduir lavantguardisme (Jacob Sureda, MiquelÀngel Colomar, etc.), que realitzaren la major part de laseva producció literària en llengua castellana.
  • 10. Com el Noucentisme al Principat, lEscola Mallorquina vamantenir una actitud de sobrevaloració de la poesia sobreels altres gèneres.Però tampoc no refusà la incorporació de la narrativa a laliteratura de Mallorca, sinó que defensà una prosa narrativai descriptiva basada en la idealització de la realitat.LEscola Mallorquina accentuà la tendència a laatemporalitat i al classicisme. Com la poesia, la prosa vatendir a la idealització, a la intel·lectualització i a la fuita dela realitat.Va voler expressar literàriament una Mallorca mítica, ideali eterna, i soblidà de la realitat social i humana immediata.Aquesta actitud contrasta amb la dels modernistes JoanRosselló i Salvador Galmés, que es caracteritzen per unruralisme tràgic, que mostrava la duresa de la vida rural.
  • 11. La tendència a retratar una Mallorca ideal duu al mite de «la vidador» i al conreu de la prosa paisatgística.El paisatgisme —descobert anys abans pels pintors modernistes ipels primers turistes— contribueix a la desnarrativització delsgèneres en prosa, tot i que aquest procés ja tenia antecedents enel quadre costumista i en el poema en prosa modernista, iaccentua les qualitats poètiques del text narratiu.El conreu de la prosa descriptiva per part dels escriptors delEscola Mallorquina dóna lloc a textos de molt diversa qualitat:* Josep M. Tous i Maroto, Trescant per la Serra (1906)* Rafel Ginard i Bauçà amb Croquis artanencs (1929)* Josep Sureda Blanes amb El paisatge dArtà (1932)* Mateu Cladera Palmer LIlla del Cel Blau.
  • 12. El costumisme, que havia donat obres narratives importants al finaldel XIX (Gabriel Maura, Aigoforts; Miquel dels Sants Oliver,LHostal de la Bolla; Mn. Antoni M. Alcover, Contarelles, Aplec derondaies mallorquines, NArnau) encara és viu als anys vint.Sovint apareix en una narrativa que defensa punts de vistareaccionaris i formes de vida arcaiques, i soposa a qualsevol signede progrés.Andreu Ferrer Ginard: Amor pur (1919),Jeroni Pons: La llar dels avis (1921).Miquel Puigserver: Records de nostra terra (1928).
  • 13. Lamalgama entre narració i memòries, entre realitat i ficció, dónaen Llorenç Riber una de les obres més importants de la literaturamallorquina del nostre segle: La minyonia dun infant orat (1935), quepalesa la tendència a la idealització i a la fuita de la realitat,presentades com unes «memòries» dinfantesa.A Els Camins del Paradís Perdut (1920) ja havia recollit dues llegendes—una delles basada en una història de la Llegenda àuria i laltradorigen cèltic— que narren dos viatges protagonitzats per monjos, enun ambient fantàstic i medievalitzant, i amb un rerafons religiós.La prosa de Llorenç Riber destaca per la importància de lestil i per latendència a subratllar els valors poètics del llenguatge i de la narració.
  • 14. En contrast amb la idealització de la infantesa i del món rural de Laminyonia dun infant orat, per aquells mateixos anys, Rafel GinardBauçà escriu De com era infant (1932?), biografia de la sevainfantesa que destaca pel tractament realista i per laprofundimenten la psicologia. Tanmateix aquesta obra restà inèdita fins el 2003.
  • 15. Cap als anys 30 apareixen altres narradors mallorquins,que inicien un retorn a largument, a la intriga i alanàlisi de la psicologia dels personatges.El relat breu és sobretot el gènere narratiu més conreatper aquests narradors, alguns dels quals no veuranpublicat cap volum de la seva obra fins a la postguerra.Els narradors mallorquins dels 30 assagen obresemmarcables en gèneres narratius força consolidats(el relat fulletonesc, la novel·la rosa, daventures ohistòrica, la rondalla, etc.), tot renunciant a lesinnovacions.
  • 16. Les provatures delaboració de novel·la breu per part delsescriptors de la «generació del 1917» són molt més freqüents queles de realitzar novel·la pròpiament dita.Lúnica novel·la llarga que es publica a Mallorca als anys 30 ésMort de Dama (1931), de Llorenç Villalonga.Leivissenc Jordi Juan Riquer (1905) treu una novel·la llarga,Metges... o traficants, publicada a Badalona en 1937, on crítica elsprofessionals de la medicina.
  • 17. El menorquí Nicolau Maria Rubió i Tudurí(1891-1981), arquitecte i urbanista, haviapublicat a Barcelona en aquests anys dabansde la guerra alguns llibres de viatges perÀfrica i de narracions de caceres (Caceres alÀfrica tropical, 1926; Sàhara-Níger, 1932).Però la seva obra narrativa de ficció no esdesenvoluparà ja fins a la postguerra (Caceraen el no-res, 1954; No ho sap ningú, 1961; iUn crim abstracte o El jardiner assassinat,1965).També conreà el teatre.
  • 18. Manuel Andreu Fontiroig, després de Madò Tiana (1934), a lapostguerra va tornar a la novel·la de consum en castellà amb José Luis,una «novel·la rosa» amb trets costumistes, i El secreto de Maribel.Joaquim Verdaguer (1895-1966), escriptor bilingüe, esva dedicar a larticle periodístic i a larticle humorístic.Encara que la major part de la seva producció esdesenvolupàs en castellà, va col·laborar amb freqüènciaa La Nostra Terra i a LAlmanac de les Lletres.Els relats Al caire de la vida (1933) i Un conte ensofrat,foren aplegats al volum Dues històries ferestes (1950),un llibre de to humorístic.Després de lèxit Dues històries ferestes va tornar provarfortuna amb un altre llibre molt semblant, en castellà, Eleco del castillo. Un avaro (1953).També és autor del “best-seller” Lart de fumar ambpipa.
  • 19. Miquel Manuel Serra Pastor (1903-1980) a la postguerra norenuncià al català i va haver de patir els rigors de la censura.Als anys 30 va dur una intensa activitat literària: lamajoria dels relats foren recollits més tard a Agredolç(1952), llibre que va tenir molts de problemes amb lacensura. També va escriure:* una novel·la que ha romàs inèdita, Els cingles* un altre volum de relats, De tot vent (pòstum, 1984)* traduí al català de La família de Pascual Duarte, deCamilo J. Cela (1956)* la biografia de Jesús, Crist (1958).La seva obra revela la influència de la narrativa russa,de la qual, fins i tot, va traduir el conte Lheroi, deMàxim Gorki, per a la revista La Nostra Terra.Els relats de Serra Pastor es basen en la importànciade largument i de lanàlisi psicològica delspersonatges.
  • 20. El corrent de la novel·la històrica és representat perlhistoriador mossèn Antoni Pons, autor de Besllums (1926),novel·la sobre les lluites dels Canamunts i Canavalls delsegle XVII i de A la miranda del passat (1933).Elvir Sans als anys 30 recrea èpoques del nostre passat alscontes de Lluernes (1936).
  • 21. Josep Sureda Blanes (1890-1984) es va dedicar sobretot alassaig històric i científic i bona part daquesta obra fou publicada ala postguerra.Home de formació científica i desperit cosmopolita, fou unhumanista, autor dun gran nombre de monografies sobre temeshistòrics, literaris i artístics.La seva prosa de creació és molt reduïda: el conte La princesa quetenia el rellotge aturat (1930) i les proses dEl paisatge dArtà(1932).Maria Verger (1905), poetessa, va publicar la novel·la breuLesflorament duna il·lusió al setmanari Sóller (1930), molt properaal gènere de la «novel·la rosa».
  • 22. El tall brutal que va suposar laixecament feixista de 1936 vaacabar destroncar qualsevol assaig de creació duna narrativacatalana a Mallorca, que fins als anys 50 (i amb moltes dificultats)no va poder reemprendre lactivitat.
  • 23. ● © Pere Rosselló Bover ● 2011

×