Narrativa Catalana <ul><li>El modernisme i les transformacions en la novel·la catalana </li></ul>
Entre 1901  (Els sots feréstecs , de Raimon Casellas )  i 1912 ( La vida i la mort d'en Jordi Fraginals , de Pous i Pagès)...
Aquest fet s'explica per diversos factors:    <ul><li>1) L'estabilitat en el món editorial català.  Apareixen noves col·le...
2) L'auge del catalanisme estimula la demanda i la creació d'obres narratives en català. 3) El públic femení esdevé el pri...
5) S'aconsegueix un equilibri entre el català parlat i el català més pur (sovint més arcaic), equilibri que permet un mode...
La novel·la modernista integra el determinisme naturalista en la novel·la simbòlica.  El naturalisme és vist com un corren...
* el món rural com un món no destruït per la societat moderna i que, per tant, conté encara el valor de l'autenticitat. * ...
El Montseny
 
La novel·la simbòlica d'ambientació rural presenta el conflicte entre:  l'home i la bèstia,  la voluntat i el determinisme...
©  Pere Rosselló Bover 2011
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El modernisme i les transformacions en la novel·la

2,235
-1

Published on

Presentació sobre alguns aspectes concrets de la novel·la catalana modernista en el context dels canvis que la novel·la experimenta en el pas del segle XIX al XX.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,235
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El modernisme i les transformacions en la novel·la

  1. 1. Narrativa Catalana <ul><li>El modernisme i les transformacions en la novel·la catalana </li></ul>
  2. 2. Entre 1901 (Els sots feréstecs , de Raimon Casellas ) i 1912 ( La vida i la mort d'en Jordi Fraginals , de Pous i Pagès) es produeix un dels períodes més brillants de la novel·la catalana.
  3. 3. Aquest fet s'explica per diversos factors: <ul><li>1) L'estabilitat en el món editorial català. Apareixen noves col·leccions que publiquen novel·les (L'Avenç, Joventut, El Poble Català, Il·lustració catalana...). </li></ul>Moltes publicacions periòdiques publiquen per fascicles (“entregues”) capítols de novel·les. (Això durà al fragmentarisme de la novel·la modernista). Es creen premis de narrativa, fins i tot als Jocs Florals.
  4. 4. 2) L'auge del catalanisme estimula la demanda i la creació d'obres narratives en català. 3) El públic femení esdevé el principal consumidor de novel·les. Això, per un costat, es relaciona amb el creixement del moviment feminista i, per un altre, amb l'èxit de la novel·la rosa o sentimental. 4) El regeneracionisme modernista converteix la novel·la en un mitjà de difusió de les noves idees i de transformació de la societat. La novel·la sovint expressa simbòlicament les frustracions i els conflictes de l'intel·lectual amb el seu món.
  5. 5. 5) S'aconsegueix un equilibri entre el català parlat i el català més pur (sovint més arcaic), equilibri que permet un model lingüístic apte per a la novel·la. 6) La novel·la intenta donar sortida a una de les principals reivindicacions dels escriptors catalans: la professionalitat. Però xoquen amb una realitat: el públic català és molt petit (gran analfabetisme de la població, poc hàbit de lectura, dificultats de difusió dels llibres, etc.)
  6. 6. La novel·la modernista integra el determinisme naturalista en la novel·la simbòlica. El naturalisme és vist com un corrent que encara no ha estat assimilat per la nostra literatura i, per tant, com a “modern”. Es perpetua el model de novel·la rural, que prové del segle XIX. Un dels debats constants durant la primera meitat del segle XX encara serà entre novel·la rural i novel·la ciutadana . Conviuran diferents concepcions del camp durant el modernisme:
  7. 7. * el món rural com un món no destruït per la societat moderna i que, per tant, conté encara el valor de l'autenticitat. * el món rural com a “sagrari” de la cultura popular, que els modernistes reivindiquen i comencen a intentar salvar. * el món rural com a un lloc que conserva els prejudicis, l'endarreriment, les superticions, la pobresa i els mals atàvics. El món rural és vist com a símbol de tots els defectes de la societat. S'oposa el ruralisme tràgic al ruralisme manso . Aquest darrer és defensat pels sectors més conservadors i clericals (Torras i Bages, La tradició catalana ) i encara continuarà present en les nostres lletres durant bona part del segle XX.
  8. 8. El Montseny
  9. 10. La novel·la simbòlica d'ambientació rural presenta el conflicte entre: l'home i la bèstia, la voluntat i el determinisme, l'home i la natura, l'individu i la societat, l'intel·lectual i la massa. La gran presència del ruralisme en la novel·la catalana del modernisme s'explica també per la base social catalana de l'època: creixement de Barcelona, pobresa al camp, migracions dels pobles a les ciutats... Dificultats d'integració dels pagesos en les urbs (bohèmia tràgica).
  10. 11. © Pere Rosselló Bover 2011
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×