• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Reagrupament - Resum Ponencia
 

Reagrupament - Resum Ponencia

on

  • 1,304 views

Resum de la proposta de ponència d'estratègia política de Reagrupament per a l'Assemblea Nacional del 3 d'octubre de 2009 a Barcelona.

Resum de la proposta de ponència d'estratègia política de Reagrupament per a l'Assemblea Nacional del 3 d'octubre de 2009 a Barcelona.

Statistics

Views

Total Views
1,304
Views on SlideShare
965
Embed Views
339

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

7 Embeds 339

http://entrellum.blogspot.com 122
http://entrellum.blogspot.com.es 110
http://josepsort.blogspot.com 101
http://pereminobas.blogspot.com 3
http://www.josepsort.blogspot.com 1
http://josepsort.blogspot.com.es 1
http://entrellum.blogspot.se 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Reagrupament - Resum Ponencia Reagrupament - Resum Ponencia Presentation Transcript

    • Resum
de
la
proposta
 de
ponència
política
    • 1. La
nació
catalana:
 context
polític
i
 socioeconòmic
actual
    • El
dret
a
la
independència
dels
 Països
Catalans Els
 Països
 Catalans
 són
 una
 n a c i ó .
 E l s
 s e u s
 s e n y a l s
 d’identitat
 (llengua,
 cultura,
 història,
 tradicions,
 valors
 compartits...)
 són
 la
 base
 que
 explica
 la
 voluntat
 de
 ser
 una
 nació,
 que
 només
 pot
 veure
 garantida
la
supervivència
amb
 la
 constitució
 d’un
Estat
 català
 independent.
    • Els
canvis
mundials Només
 disposant
 d’un
 Estat
 propi
 Catalunya
 podrà
 fer
 front,
 sense
 perdre
 la
 seva
 i d e n t i t a t ,
 a
 l e s
 g r a n s
 t r a n s f o r m a c i o n s
 demogràfiques,
 polítiques,
 e c o n ò m i q u e s ,
 s o c i a l s ,
 tecnològiques
 i
 culturals
 que
 s ó n
 p r ò p i e s
 d e l s
 c a n v i s
 mundials
dels
temps
actuals.
    • Els
Països
Catalans
dins
de
l’Estat
 espanyol
i
de
l’Estat
francès L’ordenament
 jurídicopolitic
 espanyol
 considera
 Catalunya,
 País
 Valencià
 i
 Illes
 Balears
 com
 a
 simples
comunitats
autònomes
de
 règim
 comú.
 La
 Franja
 de
 Ponent
 ni
tan
sols
està
reconeguda
com
a
 unitat
administrativa
diferenciada.
 L’Estat
 francès
 tampoc
 reconeix
 cap
 estatuts
 diferenciat
 a
 la
 Catalunya
Nord.
    • L’espoli
fiscal L’enorme
 dèficit
 fiscal
 que
 pateixen
 els
 Països
 Catalans
 condiciona
 la
 capacitat
 dels
 respectius
governs
d’assolir
un
 n i v e l l
 d ’ i n v e r s i ó
 i
 d e
 prestacions
 de
 serveis
 públics
 que
permetin
cobrir
de
manera
 satisfactòria
 les
 necessitats
 de
 la
 seva
 ciutadania
 i
 de
 la
 seva
 economia
productiva.
    • La
minorització
lingüística
i

 identitària E l s
 E s t a t s
 o n
 e s
 t r o b e n
 actualment
els
Països
Catalans
no
 assumeixen
 el
 plurilingüisme
 i
 preveuen
 la
 preponderància
 d’una
 comunitat
 lingüística
 respecte
 a
 les
 altres.
 L’Estat
 català
 és
 l’única
 eina
 que
 pot
 garantir
 la
 identitat
 catalana
 coma
 referent
 normalitzat
 d’identificació
col∙lectiva.
    • La
Integració
europea Formar
part
de
la
Unió
Europea
és
 un
 dels
 processos
 històrics
 més
 importants
 que
 estem
 vivint.
 Fer‐ ho
 com
 a
 comunitat
 autònoma
 o
 regió
 no
 reconeguda
 ens
 ha
 impedit
 apropar‐nos
 al
 nivell
 dels
 estàndards
de
països
europeus
en
 qualitat
 democràtica,
 nivell
 econòmic
 i
 tecnològic,
 en
 justícia
 social
i
estat
del
benestar.
    • La
globalització L’economia
catalana
ha
aprofitat
 el
 procés
 de
 globalització
 econòmica
 per
 ampliar
 els
 seus
 mercats
 exteriors
 i
 augmentar
 el
 seu
 grau
 d ’ o b e r t u r a
 a l
 m ó n ,
 p e r ò
 simultàniament,
l’Estat
 espanyol
 ha
 fomentat
 el
 desenvolupament
 d’un
 model
 de
 creixement
 econòmic
 especulatiu
basat
en
la
construcció
i
 els
serveis
de
baix
valor
afegit.
    • La
immigració Catalunya
sempre
ha
estat
una
 terra
 de
 pas
 i
 d’assentament.
 Només
 un
 Estat
 propi
 permet
 d e fi n i r
 e l
 m o d e l
 c a t a l à
 d’incorporació
 a
 la
 societat
 catalana
de
la
nova
immigració,
 per
 tal
 d’aprofitar
 la
 gran
 oportunitat
 que
 suposa
 per
 enfortir
 i
 garantir
 el
 nostre
 projecte
nacional.
    • L’impacte
dels
mitjans
de
 comunicació
audiovisuals Totes
 les
 cultures
 del
 món
 reben
 l’impacte
 dels
 nous
 mitjans
 de
 comunicació
 audiovisuals.
 Les
 nacions
 petites
 hi
 estan
 més
 exposades
 perquè
l’elaboració
 de
 productes
 audiovisuals
 és
 cara
 i
 exigeix
 mercats
 extensos.
 L’Estat
 p r o p i
 c o m p e n s a
 a q u e s t a
 inferioritat
de
les
nacions
petites.
    • La
reducció
a
comunitat
 autònoma
de
règim
comú El
nou
sistema
de
finançament
no
 resol
el
dèficit
fiscal
ni
la
manca
de
 recursos
crònica
de
la
Generalitat.
 L’adhesió
 del
 Govern
 de
 la
 Generalitat
 al
 nou
 sistema
 de
 finançament
 és
 la
 demostració
 que
 Catalunya
 només
 pot
 existir
 en
 el
 marc
 espanyol
 com
 a
 comunitat
 autònoma
 de
 règim
 comú.
    • L’espoli
fiscal
i
la
triple
crisi
 econòmica Els
 catalans
 patim
 una
 triple
 crisi:
 la
 mundial,
 de
 caràcter
 financer;
 l’espanyola,
 resultat
 d e
 l a
 f a l l i d a
 d e l
 m o d e l
 especulatiu;
i
la
específicament
 catalana,
 que
 suma
 a
 les
 dues
 anteriors
l’espoli
fiscal.
    • La
descapitalització
i
la
baixa
 competitivitat Als
 Països
 Catalans
 hi
 ha
 sectors
 industrials
 que
 no
 han
 pogut
 renovar
 la
 seva
 base
 productiva
 incorporant
 més
 tecnologia
 i
 valor
 afegit
a
causa
de
la
descapitalització
 provocada
 per
 l’espoli
 fiscal.
 No
 hem
 pogut
 impulsar
 els
 nous
 sectors
 emergents
 a
 causa
 de
 la
 falta
 de
 capitals,
 formació
 i
 recerca
 necessàries.
    • La
concentració
oligopolística
 causada
per
les
privatitzacions L’asfíxia
 de
 l’economia
 catalana
 prové
 també
 de
 l’exclusió
 de
 les
 nostres
 empreses
 dels
 sectors
 estratègics.
 Un
 grup
 molt
 reduït
 de
 grans
 fortunes
 han
 acabat
 a c a p a r a n t
 l e s
 e m p r e s e s
 petrolíferes,
 elèctriques,
 grans
 bancs,
telecomunicacions,
etc.
    • L’exclusió
de
les
empreses
 catalanes
dels
sectors
estratègics L'exclusió
 de
 les
 empreses
 c a t a l a n e s
 d e l s
 s e c t o r s
 estratègics
 té
 conseqüències
 greus
 per
 a
 la
 nostra
 economia.
 L'obertura
als
mercats
europeus
 i
 globals
 exigeix
 empreses
 de
 grans
 dimensions,
 que
 al
 seu
 torn
necessiten
suport
financer
i,
 fins
i
tots,
diplomàtic.
    • Els
funcionaris
de
l’Estat
i
el
 poder
econòmic L a
 p r o m i s c u ï t a t
 e n t r e
 interessos
 privats
 i
 funcionaris
 públics
 escandalitzaria
 en
 qualsevol
 país
 de
 tradició
 democràtica.
    • Reconeixement
de
la
llengua
catalana
 en
el
marc
de
l’Estat
espanyol L'Estat
 espanyol
 no
 reconeix
 la
 i g u a l t a t
 d e
 l l e n g ü e s
 e n
 l'administració
central,
ni
reconeix
 la
 territorialitat
 cultural
 a
 les
 nacionalitats,
 a
 diferència
 d’altres
 països
 plurilingües
 com
 Suïssa
 o
 Bèlgica.
 No
 hi
 ha
 cap
 possibilitat
 d'alterar
aquesta
situació
amb
una
 reforma
constitucional.
    • La
llengua
catalana
i
la
 immigració L’escassa
 cobertura
 legal
 per
 protegir
l’ús
de
la
llengua
catalana
 impedeix
 la
 integració
 lingüística
 de
 la
 immigració,
 cosa
 que
 no
 s’esdevé
 en
 altres
 països,
 on
 l’aprenentatge
de
la
llengua
pròpia
 és
una
exigència
que
esdevé
factor
 d ’ a s s i m i l a c i ó
 d i n s
 d e
 l a
 col∙lectivitat
 i
 garantia
 d’igualtat
 d’oportunitats.
    • Les
ràdios
i
televisions
públiques
 dels
Països
Catalans La
 creació
 de
 les
 emissores
 de
 ràdio
 i
 televisió
 públiques
 han
 tingut
 efectes
 molt
 positius
 per
 a
 la
 nostra
 llengua.
 L'oposició
 a
 la
 l l i u r e
 d i f u s i ó
 d e
 t o t e s
 l e s
 emissores
 en
 la
 nostra
 llengua
 a
 tots
 els
 territoris
 prové
 de
 la
 por
 dels
 poders
 espanyols
 a
 la
 recuperació
 de
 la
 consciència
 d'unitat
dels
Països
Catalans.
    • El
control
polític
dels
mitjans
de
 comunicació
públics Els
 partits
 polítics
 intenten
 c o n t r o l a r ‐ l a
 m i t j a n ç a n t
 l a
 legislació
 i
 les
 concessions
 a u t o n ò m i q u e s
 d ' e m i s s i ó .
 Tanmateix,
 s'ha
 deixat
 de
 costat
 la
tasca
decisiva
de
crear
un
marc
 de
comunicacions
audiovisuals
de
 la
 nostra
 llengua
 i
 cultura
 a
 tots
 els
Països
Catalans.
    • Els
Estats
generen
identitat Els
 Estats
 generen
 identitat
 perquè
 proporcionen
 el
 prestigi
 del
 poder,
 el
 reconeixement
 d'arribar
 a
 un
 altre
 país,
 el
 marc
 legal
 de
les
administracions
i
dels
 mitjans
 de
 comunicació,
 de
 les
 t r a n s a c c i o n s
 e c o n ò m i q u e s ,
 l'etiquetatge
i
la
publicitat.
    • Autonomia:
pacte
o
concessió L'Estat
 espanyol
 continua
 considerant
 l'autonomia
 com
 una
 concessió
 i
 no
 com
 un
 pacte.
 Va
 escollir
 la
 via
 del
 Tribunal
 Constitucional
 per
 reduir
 l'autonomia
 catalana
 a
 una
comunitat
de
règim
comú.
    • El
fracàs
del
catalanisme
 autonomista El
fracàs
de
la
via
autonomista
 ha
 portat
 a
 la
 situació
 de
 desencís
 i
 de
desafecció
de
milers
d’electors
 sobiranistes
 de
 Catalunya,
 que
 opten
 per
 l’abstenció
 o
 el
 vot
 en
 blanc.
 La
 conseqüència
 és
 l'avenç
 n o t a b l e
 d e
 l a
 b a s e
 s o c i a l
 independentista
 dels
 darrers
 deu
 anys.
    • Independència,
gradualisme
o
 federalisme “...
 (gradualisme
 i
 federalisme)...
 
 aquestes
 opcions
 necessiten
 per
 força
 una
 voluntat
 explícita
 per
 part
 de
 l’Estat
 espanyol,
 cosa
 que
 s ’ h a
 d e m o s t r a t
 i n e x i s t e n t .
 Treballar
 per
 qualsevol
 opció
 que
 no
 sigui
 la
 independència
 suposa
 p e r p e t u a r
 u n a
 s i t u a c i ó
 insostenible
per
a
Catalunya.
    • Un
procés
pacífic El
 dret
 internacional
 no
 permet
 un
 Estat
 de
 retenir
 una
 nació
 contra
 la
 voluntat
 dels
 seus
 ciutadans.
Per
tant
la
clau
per
a
la
 independència
 és
aconseguir
 que
 la
majoria
dels
electors
expressi
la
 voluntat
 d'independència
 de
 manera
democràtica.
    • Un
procés
sense
pertorbacions
 econòmiques Formar
 part
 de
 l'euro
 permet
 que
 Catalunya
 es
 proclami
 Estat
 de
 la
 Unió
 Europea
 sense
 pertorbacions
 econòmiques.
 El
 Conveni
 de
 Viena
 de
 1978
 estableix
 que
 els
 Estats
 successors
 d'un
 Estat
 previ
 passin
 ambdós
 a
 ser
 automàticament
 m e m b r e s
 d e
 l e s
 i n s t à n c i e s
 internacionals
 a
 les
 quals
 estava
 adscrit
l'Estat
escindit.
    • La
independència
com
a
projecte
 basat
en
l’interès
comú El
 nacionalisme
 català
 ha
 estat
 sempre
 inclusiu
 i
 basat
 en
 la
 voluntat
 de
 futur;
 en
 la
 voluntat
 d e
 c o n s t r u i r
 u n a
 s o c i e t a t
 c a t a l a n a
 m é s
 l l i u r e ,
 m é s
 pròspera,
 més
 justa
 i
 més
 culta
 per
a
tothom.
    • Viabilitat
econòmica
de l’Estat
català Amb
 un
 Estat
 català
 que
 no
 patís
 la
 sagnia
 permanent
 del
 dèficit
 fiscal,
 els
 catalans
 podríem
 deixar
 de
 pagar
 peatges,
 gaudir
 de
 millors
 s e r v e i s
 s o c i a l s
 i
 i n f r a e s t r u c t u r e s ,
 i
 t e n i r
 garantit
 el
 cobrament
 d’unes
 pensions
més
altes.
    • 2. La
regeneració
 democràtica
de
la
 política
catalana
    • Els
partits
catalans
i
el
catalanisme
com
 a
regeneracionisme
de
l’Estat
espanyol La
 concepció
 del
 catalanisme
 com
 a
 força
 regeneracionista
 de
 l’Estat
 espanyol
 ha
 esterilitzat
 l'actuació
 política
 de
 Catalunya.
 La
 vella
 idea
 que
 la
 missió
 de
 Catalunya
 era
 modernitzar
Espanya
ha
derivat
en
la
 conversió
 de
 l'estabilitat
 de
 l'Estat
 espanyol
 en
 un
 objectiu
 dels
 partits
 catalans.
    • El
sistema
electoral
català
i
 espanyol En
 trenta
 anys
 d’autonomia,
 el
 Parlament
de
Catalunya
no
ha
estat
 capaç
 de
 fer
 una
 llei
 electoral
 pròpia,
 i
 es
 regeix
 per
 l’espanyola.
 Aquesta
llei
electoral
està
pensada
 a
 favor
 dels
 interessos
 de
 la
 governació
dels
propis
partits,
fins
i
 tot
 posant‐la
 per
 davant
 dels
 interessos
 de
 la
 governació
 del
 país.
    • Mesures
per
dur
a
terme
la
 regeneració
democràtica Sistema
 electoral
 basat
 en
 llistes
 obertes
 ‐ així
 tothom
 pot
 saber
 a
 qui
 vota,
 i
 per
 tant
 demanar‐li
comptes
si
no
fa
bé
la
seva
feina‐
i
 districtes
electorals
reduïts.
    • Mesures
per
dur
a
terme
la
 regeneració
democràtica Limitació
 de
 mandats
 ‐la
 dedicació
 a
 la
 política
ha
 de
ser
 transitòria,
 “persones
que
 temporalment
 es
 dediquen
 a
 la
 política,
 no
 polítics
professionals”.
    • Mesures
per
dur
a
terme
la
 regeneració
democràtica Limitació
 i
 publicitat
 dels
 sous
 de
 tots
 els
 càrrecs
 electes
 i
 membres
 del
 Govern,
 incloent‐hi
 les
 dietes
 i
 les
 percepcions
 per
 pertànyer
 a
 consells
 d’administració
 d’empreses
i
consorcis
públics.
    • Mesures
per
dur
a
terme
la
 regeneració
democràtica Control
 i
 transparència
 en
 la
 despesa,
 fent
 públic
 quines
 empreses
 i
 entitats
 són
 les
 beneficiàries
 dels
 contractes,
 concursos
 i
 ajuts
atorgats
per
l’Administració
Pública.
    • Mesures
per
dur
a
terme
la
 regeneració
democràtica Eradicació
del
nepotisme
i
el
clientelisme. Limitació
de
càrrecs. Règim
 d’incompatibilitats
 estricte,
 prohibint
 l’acumulació
de
càrrecs.
    • Mesures
per
dur
a
terme
la
 regeneració
democràtica Sistema
 unificat
 d’elecció
 i
 promoció
 dels
 empleats
públics,
 independent
de
tot
poder
 polític
i
allunyat
de
tot
interès
particular
    • 3. L’estratègia
de
la
 proclamació
unilateral
 d’independència
    • El
“dret
a
decidir”
a
països
de
 tradició
democràtica És
 impossible
 resoldre
 el
 conflicte
 entre
 Catalunya
 i
 Espanya
 de
 manera
 gradual.
 En
 un
 moment
 donat
 cal
 trencar
 amb
 la
 legalitat
 espanyola,
 acollint‐nos
 a
 la
 legalitat
internacional.
    • La
proclamació
unilateral
d’independència
 pel
Parlament
de
Catalunya Per
 assolir
 la
 independència
 cal
 aconseguir
 en
 unes
 eleccions
 al
 Parlament
de
Catalunya
una
majoria
 decidida
 a
 proclamar
 l’Estat
 català.
 Això
 ha
 de
 desencadenar
 la
 convocatòria
 d'un
 referèndum
 vinculant
 perquè
 els
 ciutadans
 r a t i fi q u i n
 l a
 p r o c l a m a c i ó
 d e
 Catalunya
com
a
Estat
català
dins
la
 Unió
Europea.
    • 4. La
candidatura
per
a
 les
eleccions
al
 Parlament
de
 Catalunya
de
2010
    • Una
candidatura
transversal
per
la
 declaració
unilateral
d’independència E l s
 c e n t e n a r s
 d e
 m i l e r s
 d e
 manifestants
 del
 2006
 i
 2007
 han
 de
tenir
qui
defensi
el
dret
a
decidir
 al
 Parlament
 de
 Catalunya
 amb
 l ' e s t r a t è g i a
 d e
 “ d e c l a r a c i ó
 unilateral
 de
 la
 independència”.
 I
 l’extensa
 abstenció
 per
 desil∙lusió
 s’ha
 de
 poder
 respondre
 amb
 a l t e r n a t i v e s
 s o b r e t o t
 d e
 regeneració
democràtica.
    • El
moviment
per
la
independència
 i
la
regeneració
democràtica A
 m é s
 d e
 l a
 C a n d i d a t u r a
 Reagrupament
 Independentista
es
 proposa
 impulsar
 un
 moviment
 que
aplegui
totes
les
persones
que
 volen
 aconseguir
 una
 majoria
 al
 Parlament
 de
 Catalunya
 que
 proclami
 la
 independència
 de
 manera
 unilateral,
 al
 marge
 d'adscripcions
ideològiques.
    • Una
falca
per
esberlar
el
 panorama
electoral
català La
 finalitat
 de
 Reagrupament
 Independentista
 serà
 guanyar
 la
 màxima
 representació
 del
 poble
 català
 com
 a
 subjecte
 històric,
 per
 demostrar
 al
 món
 i
 a
 l'Estat
 espanyol
 la
 voluntat
 d'independència
 dels
 catalans.
    • Una
falca
per
esberlar
el
 panorama
electoral
català La
 seva
 actuació
 política
 al
 Parlament
 s'inscriurà
 en
 l'estratègia
 per
 a
 la
 proclamació
 unilateral
 de
 la
 independència
i
la
regeneració
democràtica,
buscant
 la
 màxima
 adhesió
 per
 part
 de
 la
 resta
 de
 forces
 polítiques
que
comparteixin
els
nostres
objectius.