1. El segle XIX espanyolEl segle XIX espanyol
La crisi de l’Antic RègimLa crisi de l’Antic Règim
Configuració de l’Estat liberalConfiguració de l’Estat liberal
1808 - 18741808 - 1874
SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA

2. ÍNDEX
Etapes
Fets
destacats
Personatges

3. 1800 1805 1810 1815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874
JOSEP
BONAPARTE
Guerra del francès
(independència)
FERRAN VII
Restauració absolutista
Trienni liberal
Dècada ominosa
REGÈNCIES
M.Cristina Espartero
ISABEL II
Narváez
Governs moderats
Bienni progressista
O’Donnell - Narváez
Governs moderats
Sexenni
Amadeu I
1ª REPÚBLICA
Tornar a l’index
Govern provisional
De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal
- ETAPES -

4. 1800 1805 1810 1815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874
JOSEP
BONAPARTE
FERRAN VII
Absolutisme
Trienni
liberal Dècada ominosa
De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal
-FETS DESTACATS-
REGÈNCIES
M.Cristina Espartero
ISABEL II
Narváez O’Donnell - Narváez Sexenni
Govern
provision.
Amadeu
Savoia
IRepública
Tornar a l’index
Constitució de Cadis
Reposició de l’absolutisme
Manifest dels Perses
Cop d’Estat de Riego
Cent mil fills de St. Lluís
Naixement Isabel II
1ª guerra carlina
Estatut Reial
Constitució
progressista
1837
Reformes progressistes.
Desamortització de
Mendizábal
Alçaments reialistes
Revolta
“La jamància”
Constitució
moderada
1845
2ª guerra
Carlina
Matiners
Desamortització
Madoz
Llei de ferrocarrils
Llei de d’educació
Moyano
Crisi econòmica
Revolució
La Gloriosa
1ª guerra
de CUBA
3ª
guerra
carlina
En els requadres blancs i en algunes etapes apareix una mà. Clica per ampliar
Constitució
moderada
1869
Constitució
republicana
1873
Bienni
progr

5. Tornar a l’esquema
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Les Corts El Senat Cap de l’Estat
Declaració de
drets
Relació entre
poders
Relació
Església i
Estat
Tipus de
sufragi
Compromís
entre liberals i
absolutistes.
Controla
l’actuació del Rei
Crea la Milícia
Nacional en
defensa dels
principis liberals
Estableix el
servei militar
obligatori.
Sobirania
nacional
Unicameral
Elaboren les lleis.
Pren decisions
respecte la
successió de la
Corona
Tractats
internacionals
Fixa les
contribucions anuals
Controla l’Exèrcit
Els diputats són
per 2 anys i són
inviolables.
No n’hi ha Monarquia
limitada
El Rei dirigeix
el govern
(poder
executiu)
Intervé en les
lleis per iniciativa
i per sanció
Posseeix dret
de veto ( 2 anys)
Les decisions
han de ser
refrendades pels
ministres
Típicament liberals:
Llibertat civil
Propietat
Igualtat jurídica
Inviolabilitat del
domicili.
Llibertat impremta
Dret a l’educació
elemental
Garanties penals i
processals
Separació estricta
de poders
La justícia compet
exclusivament als
tribunals: Codis civil i
penal únics; fur únic;
inamobilitat dels
jutges...
El Consell d’Estat
és l’òrgan consultiu i
resol problemes de
competències.
La Religió
Catòlica com a
“única
verdadera”
Universal
masculí i
indirecte
La constitució de Cadis 1812
L’obra
de
Cadis:
1. Exemple de constitució liberal inspirada en la Revolució Francesa i en la seva constitució de 1791
2. Accepta el sufragi universal masculí indirecte, la igualtat entre ciutadans, àmplia garantia de drets…
3. Aprova Decrets per instaurar un règim liberal: supressió de senyorius, anul·lació de gremis, Llibertat de
treball, abolició de la Inquisició, inici de la desamortització i la reforma agrària…
4. Poca incidència a la pràctica. La guerra va impedir l’aplicació efectiva.

6. Tornar a l’esquema
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Les Corts El Senat Cap de l’Estat
Declaració de
drets
Relació entre
poders
Relació
Església i
Estat
Tipus de
sufragi
Es fonamenta
en les lleis
tradicionals de la
monarquia i
rebutja la base
liberal.
El seu objectiu:
organitzar un
règim polític
oligàrquic.
No diu res de la
sobirania, per
tant, per
deducció
resideix en el
Rei
Bicameral:
Procuradores
del Reino
(cambra baixa)
elegits
Funcions
consultiva i mig
legislativa. No
pot debatre
assumptes no
plantejats per la
Corona
Té dret de
Petició al Rei.
Les lleis s’han
d’aprovar a les
dues Cambres i
pel Rei.
Próceres del
Reino (una
mena de
Senat) format
per nobles en
nombre
il·limitat.
Els seus
membres han
de posseir
grans rendes i
són nomenats
per la reina.
Monarquia poc
limitada
Convoca,
suspèn i dissol
les Corts.
Nomena el
President de les
Corts
•No fa esment a
cap mena de
drets.
No regula la relació
entre les Cambres i
el govern., però...
Per dissoldre-les
cal la signatura
President del
Consell de ministres.
No diu res •Censatari i
molt restringit
per als
“Procuradores”
•Nomenament
directe de la
reina per als
“Próceres”
Estatut Reial de 1834
(carta atorgada)

7. Tornar a l’esquema
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Les Corts El Senat
Cap de
l’Estat
Declaració de
drets
Relació entre
poders
Relació
Església i
Estat
Tipus de
sufragi
 Pretén trobar un
terme mig entre la
Constitució de
Cadis i l’Estatut
Reial.
 Consensuada per
progressistes i
moderats.
 Sobirania
nacional
 Bicameral
Aproven les lleis
Aproven el
pressupost anual.
Poden censurar el
govern (això actua
com a contrapès a la
potestat reial de
nomenar ministres)
Nomenen el Regent.
No existeix la “moció
de censura”, però era
una pràctica
consuetudinària.
• El Senat és
semielectiu
 Monarquia
limitada.
El Rei dirigeix
el govern
(poder
executiu)
Elaboració de
lleis amb les
Corts.
Posseeix veto
absolut
Convoca,
suspèn i dissol
les Corts.
Nomena els
ministres
• Els mateixos que
la de Cadis i una
mica ampliats.
 Separació de
poders
 Però atorga majors
poders al Rei
 No regula el sistema
electoral (com la de
Cadis)
 Fa esment al “poder
judicial” i estableix la
independència i
exclusivitat dels jutges.
Jurats
Elecció d’ajuntaments
 Confessional
però més
oberta.
 Es compromet
a mantenir el
culte.
 Vot censatari
directe pel
Congrés dels
Diputats
Senadors triats
pel Rei d’una
terna entre els
elegits per
procediment
limitat.
La constitució progressista de 1837

8. Tornar a l’esquema
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Les Corts El Senat Cap de l’Estat
Declaració de
drets
Relació entre
poders
Relació
Església i Estat
Tipus de
sufragi
 L’objectiu és fer
un règim polític
moderat que
asseguri el domini
polític i social de
l’oligarquia.
Consolida
l’hegemonia de
l’oligarquia agrària i
financera i margina
la burgesia.
Sobirania
compartida entre
el Rei i les Corts.
 Bicameral
 No poden
nomenar Regent.
 No existeix la
“moció de
censura”, però era
una pràctica
consuetudinària.
• El Senat vitalici
totalment
nomenat pel rei
entre altes
categories
(noblesa, exèrcit,
església, alts
càrrecs etc)
 Incrementa les
competències, ara
molt més àmplies.
Nomena i separa
lliurement els
ministres.
 Pot dissoldre les
Corts a voluntat.
 Nomena Cap del
Govern a qui vol
(independentment
de les majories)
• Els semblants
als de 1837
(però limitats per
lleis posteriors)
 Supressió dels
jurats, la Milícia i els
ajuntaments
democràtics.
 Se suprimeix
l’expressió “poder
judicial” i es limita
l’autonomia dels
tribunals
 Nomenen els
ajuntaments més grans
de 2000 h.
Confessionalitat
de l’Estat.
Concordat de
1851
 Vot
censatari
La constitució moderada de 1845
Tornar

9. Tornar a l’esquema
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Les Corts El Senat Cap de l’Estat
Declaració de
drets
Relació entre
poders
Relació
Església i Estat
Tipus de
sufragi
 Pot considerar-
se la primera
Constitució
democràtica.
 Sobirania
nacional
 Bicameral
 Congrés dels
diputats elegit per
sufragi universal i
directe sense
condicions per a
ser elegible.
 Posseeix la
facultat
legislativa.
 Ben regulats el
calendari de
reunions.
 Interpel·len i
censuren el
govern
• El Senat elegit
per sufragi
universal però
amb algunes
condicions (tenir
40 anys, haver
ostentat un càrrec
important, tenir
títol superior, ser
un gran propietari
agrari...)
 Monarquia
constitucional
 Exerceix el poder
a través dels
ministres, que
poden ser
censurats per les
Corts.
 Els semblants als
de 1837 (però
limitats per lleis
posteriors)
 Amplia i detallada
declaració de drets.
I a més, nous:
Inviolabilitat de la
correspondència
Llibertat de treball
per a estrangers.
Dret de reunió
Drets d’associació
• Estricta
separació de
poders.
•Descentralització.
• Les Corts són el
centre del poder.
• El poder judicial
és veritablement
independent.
• Judicis per jurats.
• Ajuntaments
democràtics
• Llibertat de
cultes,
• L’Estat manté el
culte i el clergat.
 Vot
universal
(masculí)
La constitució progressista de 1869
Anar a la diapositiva del sexenni democràtic

10. Tornar a l’esquema
Principis
generals:
caràcter
ideològic
Les Corts El Senat Cap de l’Estat
Declaració de
drets
Relació entre
poders
Relació
Església i Estat
Tipus de
sufragi
 Constitució que
no es va aprovar.
 L’interès més
gran és que
proposa una
estructura federal
de l’Estat. Trenca
amb el centralisme
dels moderats.
 S’organitza en
règim intermedi
entre
presidencialista i
parlamentari.
Sobirania popular.
 Hi ha 17 Estats
federats i cada un
pot fer la pròpia
Constitució.
 Bicameral
El Congrés, amb
poders legislatius
superiors al Senat
• El Senat:
càmara territorial
(4 representants
per cada Estat)
• No té capacitat
legislativa
Té capacitat
suspensiva per 1
any.
 Controla la
constitucionalitat
de les lleis.
 President de la
República elegit de
forma indirecta.
 El President no
pot intervenir en la
funció executiva,
que correspon al
govern.
 La funció és la de
mantenir la unió i
l’equilibri entre els
Estats de la
Federació
 Molt semblants
als de 1869
• Separació dels
tres poders
clàssics.
• Afegeix un altre
poder: el del
President, que
anomena
“relacional”
• L’Executiu
l’ostenta el Govern
i el seu president.
• El Govern
posseeix capacitat
legislativa.
• El poder Judicial
és independent, hi
ha jurats
• Tracta de forma
més democràtica
la qüestió
religiosa
 Vot
universal
(masculí)
La constitució republicana de 1873
Torna a la 1ª República

11. El trienni liberal 1820-1823
• El cop d’Estat de Rafael Riego obliga el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional.
• En nomena un nou govern •Es proclama una amnistia •Es convoquen eleccions
1. Reformes:
• Restauració Constitució de Cadis
• Llibertat d’indústria i comerç
• Abolició dels gremis
• Supressió règim senyorial
• Disminució de delmes
• Venda de terres de monestirs
• Reforma del sistema fiscal
• Reforma codi penal
• Modernització administrativa
• Creació de la Milícia Nacional
Reformes
de liquidació
del
feudalisme
Reformes
de
liberalització
econòmica
Reformes de
modernització
administració
2. Dificultats
• Oposició de la monarquia a totes les reformes
• Conspiració del Rei contra el govern
• Oposició de bona part de la pagesia: els antics
senyors són ara els nous propietaris
• Els pagesos perden els seus drets tradicionals i
s’empobreixen → oposició als liberals
• Aixecaments de partides absolutistes animades
per l’Església i la noblesa tradicional
•Divisió entre els liberals en moderats i exaltats
Tornar a l’esquema

12. El carlisme i la 1ª guerra carlina (1833-1839)
• El carlisme representa una de les dues concepcions de la societat de principis del s.XIX, favorable a l’Antic
Règim i la seva estructura política, social i religiosa. L’altra ideologia, a la qual s’enfronta, és el liberalisme.
1. Dues concepcions enfrontades:
• Tradicionalista i antiliberal
• Pagesia: frustració perquè són expulsats de les
terres pel nou sistema liberal.Proletarització
C
A
R
LI
S
M
E
Tornar a l’esquema
• La guerra no va ser només un conflicte dinàstic, sinó, principalment, per com veien i volien el món, perquè
tenien…
QUI? Noblesa rural + majoria del clergat + pagesos
d’algunes zones
PER QUÈ?
• La qüestió foral
• Lema: Déu Pàtria i Furs
LI
B
E
R
A
LI
S
M
E
QUI? Alta noblesa + funcionaris+jerarquia militars +
burgesia + bases populars de la ciutat
PER QUÈ?
• Noblesa: mantenir el poder econòmic i la propietat
• Burgesia: aspira a imposar reformes liberals
• Bases populars ciutadans: millorar la situació
de misèria i marginació
2. Desenvolupament de la guerra:
• Implica tota la societat
• 1833. L’aixecament s’inicia a Catalunya. Minoritari al
principi. L’exèrcit lleial sufoca la revolta
• 1835. S’estèn a Navarra i P. Basc. General
Zumalacàrregui. Els carlins catalans es reorganitzen.
• General carlí Ramon Cabrera té el control de bona part
de Catalunya interior, Maestrat i Baix Aragó
• Tàctica de guerrilles. Perpetració d’actes de bandolerisme i
delinqüència rural
• 1835. Mort de Zumalacàrregui. L’exèrcit liberal a càrrec
del general Espartero acorrala el carlí.
• 1837. Fracàs de l’expedició carlina per assetjar Madrid.
• 1839. Conveni de Bergara: acord entre liberals i carlins. Fi
de la 1ª guerra carlina → manteniment de furs i incorporació
militar dels carlins

13. La 2ª guerra carlina 1846-1849(guerra dels Matiners)
• El carlisme continua sent una força de greu oposició a l’Estat liberal (moderat o progressista)
Tornar a l’esquema
• Els aixecaments carlins es van revitalitzar durant l’etapa 1846-1849 a Catalunya
• Crisi agrària produïda per unes males collites seguides Augment del preu del pa
• Crisi cojuntural de la indústria tèxtil Malestar a les ciutats
• Diferència amb la 1ª guerra: ara és un aixecament camperol + revolta de sectors urbans.
Partit Demòcrata
Recolzats pel
Recull les aspiracions
democràtiques i republicanes de
les classes populars urbanes
Defensen
• Sufragi universal masculí
• Abolició de les quintes
• Abolició dels impostos de consums
• Reconstitució de la Milícia Nacional
• Reconstitució de llibertats individuals i col·lectives
• Les millores econòmiques + increment de soldats = final de la revolta però NO del problema
!!

14. Reformes progressistes (1835-1837) .La desamortització de Mendizábal
• Mendizábal i els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim.
Tornar a l’esquema
1ª Dissolució del règim senyorial: Els senyors perden les atribucions jurisdiccionals (impartir justícia). Però
mantenen la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar
com a seves.
2ª Abolició del delme eclesiàstic: Significarà la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic.
L’Església, però, rebrà compensacions econòmiques de l’Estat.
3ª Desvinculació: Supressió de primogenitures, patronats i fideïcomisos: S’alliberen les terres
patrimonials vinculades. Ara es podran vendre sense traves.
4ª Desamortització de terres: • 1836. Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys
ensenyants i hospitalaris).
• Incauta les terres de les comunitats religioses afectades i són venudes en
subhastes públiques.
• Pretén recaudar recursos per:
1. Sufragar la guerra carlina
2. Disminuir el dèficit de la Hisenda
3. Crear grups socials de compradors que recolzarien el liberalisme.
5ª Altres mesures legislatives: Per aconseguir la liberalització de l’economia (economia capitalista):
• Abolició dels privilegis de la Mesta. • Dret de vallar les terres.
• Llibertat d’arrendaments agraris • Llibertat de preus i de comerç interior.

15. Els moderats al poder: Configuració del règim (1843-1868)
• A la caiguda d’Espartero(1843) es proclama reina Isabel II i els moderats protagonitzen un cop d’Estat
Tornar a l’esquema
1ª Promulgació d’una nova Constitució (1845) moderada.
2ª Intenta crear un Estat liberal sobre tres eixos:
Centralització
b) Enfortiment dels governadors
civils
c) Nomenament d’alcaldes per la
Reina
a) Estructura piramidal i jeràrquica.
Cada província depèn de Madrid.
d) Reforma fiscal: centralització
dels impostos a mans de l’Estat
Unificació
a) Codi Penal de 1851.
b) Projecte de Codi Civil.
c) Competències educatives
passen a mans de l’Estat. Plans
d’estudis únics per a tot el
territori (Llei Moyano)
d) Sistema únic de pesos i
mesures. (Sistema mètric decimal)
Control ordre públic
a) Dóna importància cabdal a
l’exèrcit i militaritza la vida
pública.
b) Predomini dels governadors
militars per sobre dels civils, amb
poder omnímode: sovint al
marge de la Constitució
c) Supressió de la Milícia Nacional
d) Creació de la Guàrdia Civil

16. El bienni progressista (1854-1856)
Tornar a l’esquema
1854 Pronunciament militar (Vicalvarada)
de progressistes + sectors moderats
Manifest del Manzanares
Demanen:
• Compliment de la Constitució
• Reforma de la Llei electoral
• Reducció dels impostos.
• Respectar els mereixements dels
càrrecs militars i civils.
• Disminuir la centralització.
• Reconstrucció de la Milícia Nacional
Intenta instaurar els principis progressistes
• Elabora una nova Constitució (1856) que no es va promulgar
• Represa de la desamortització (Madoz)
• Afecta a béns de l’Estat, Església, ordes militars, confraries i principalment dels ajuntaments
• Volum desamortitzat molt superior al de 1837, de Mendizàbal.
• Es pretén obtenir recursos per la Hisenda i inversions públiques
• 1855 Projecte d’ampliació de la xarxa ferroviària (Llei General de Ferrocarrils)
Mesures reformistes no donen solucions a les demandes populars Greu conflictivitat social
Crisi econòmica
+Febre groga Aixecaments obrers (1855) Demanen
• Reducció d’impostos (consums)
• Abolició de quintes
• Millores dels salaris.
• Reducció de la jornada laboral
Govern aprova Llei del treball = millores laborals i permetia associacions obreres
No acaben les protestes. Al contrari: s’estenen per tot el país amb crema
de fàbriques i collites i aldarulls popupalrs.
Dimissió d’Espartero Isabel II confia en O’Donnell

17. Els moderats novament al poder (1856-1868). Crisi del moderantisme
Tornar a l’esquema
La reina confia el poder a O’Donnell i el seu partit
• Restableix la Constitució de 1845
• Anul·lació de part de la legislació
progressista:
- Atura la desamortització
- Anul·la llibertat impremta.
- Restableix impost dels consums
- Etc
Unión Liberal1856
O’Donnell restableix els principis del moderantisme
Es duu a terme una política exterior activa i agressiva
per desviar l’atenció dels problemes interns i
acontentar l’exèrcit.
Expedició a Indoxina
Intervenció a Mèxic
Intervencionisme a Marroc
1863 El govern unionista no pot fer front a la crisi econòmica
+
l’oposició de republicans, demòcrates i progressistes
Dimiteix O’Donnell
Nomenament de Narváez
Narváez governa de forma autoritària, al marge de les Corts i de tots els grups polítics.
• Autoritarisme
• Crisi financera europea (1866)
• Incapacitat de resoldre la crisi econòmica
Desig de canvi de règim. Amplis sectors
conspiraran per fer caure els governs
moderats i la pròpia monarquia d’Isabel II

18. El sexenni democràtic (1868-1874) Causes de la revolució
Tornar a l’esquema
Crisi econòmica + crisi política1860 Greu inestabilitat
1ª Crisi financera • No rendibilitat de les inversions ferroviàries.
Fa caure el valor de les accions a la Borsa
• Caiguda de les cotitzacions del Deute Públic.
Crisi Industrial • Caiguda de les importacions de cotó americanes.
Degut a la guerra de Secessió.
2ª
Augment de preus Contracció demanda Fallida empreses
3ª Crisi de subsistències • Males collites Augmenten els preus de
l’aliment bàsic, el blat.
Fam + Atur
Clima de
greu
violència
1866 Agost. Pacte d’Ostende:
1868 Setembre. Inici de la revolució “La Gloriosa”
Progressistes
Demòcrates
Unionistes
General Prim
General Serrano
•Fi de la monarquia borbònica
•No precisa la forma de govern
(Monarquia o República)
•Demana el Sufragi universal (m)
•Democratització vida política
•Abolició de quintes i consums
Crisi política del moderantisme.
Actitud antidemocràtica i autoritària
del darrer període (1856-1868) del
govern de Narváez.

19. El sexenni democràtic (1868-1874) Govern provisional (1868-1870)
Tornar a l’esquema
• Presidit pels generals Serrano i Prim posa en marxa un programa de reformes:
 Polítiques:
Convoca eleccions a Corts, per primer cop a Espanya per sufragi universal masculí.
Promulguen una nova constitució.
Manté la monarquia, en qui recau el poder executiu. Però ho fa a través dels ministres
Es proclama la independència del poder judicial. Sistema d’oposicions a jutge. Es restableix el jurat.
 Econòmiques:
Objectiu principal: reorientar la política econòmica per tal d’implantar definitivament el capitalisme.
Se suprimeixen les contribucions de consums, substituïda per un impost personal i universal.
Venda o concessió de part del patrimoni miner. Per solventar la caòtica situació de la Hisenda
Liberalització dels intercanvis exteriors. Llei de Bases aranzelàries.
Millorar la competència
Tranformar i donar rentabilitat a les estructures comercials i industrials
R
E
F
O
R
M
E
S
Però…
Frustració de moltes aspiracions populars
1. Amplis sectors no accepten la forma monàrquica
2. Rebutgen el manteniment del culte i del clergat
3. Queda intacte el model socioeconòmic.
Forta conflictivitat social
• Es demana el repartiment de terres
• Es demana la supressió de consums i quintes
Insurreccions a favor de la República federal
Introducció de les idees Internacionalistes Expansió de l’anarquisme i del socialisme

20. El sexenni democràtic (1868-1874) Monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873)
Tornar a l’esquema
• Victòria electoral dels partits monàrquics Tasca de trobar un nou rei per substituir els Borbons
Amadeu de Savoia • Té una concepció democràtica del paper de la monarquia.
• Pertany a una família molt popular artífex de la unificació italiana.
1870 Novembre. Elegit per les Corts
1870 27 de desembre: Assassinat del general Prim, el principal defensor i conseller del nou rei.
OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA
1. Els moderats, que són fidels als Borbons
2. L’Església: queixosa del decret que obliga
el clergat a jurar la Constitució del 1869
3. Les elits del diner: perquè són contràries
a l’abolició de l’esclavitud i la regulació
del món del treball.
4. Sectors republicans
5. Carlins
REGNAT AMB DIFICULTATS CONSTANTS
1. Revolta carlina el 1872 ( iniciada al P.Basc
i estesa a Navarra i Catalunya)
2. Continua la revolta a Cuba, iniciada el
1868, perquè els sectors econòmics
espanyols volen mantenir la situació de
control de Cuba.
3. Insurreccions federelistes.
4. Distanciament de la població en general
respecte de la monarquia amadeista.
5. Retraïment contra el sistema per part del
món obrer
6. Desintegració de la coalició governamental.
Resultat:
Amadeu I abdica el 10 de febrer de 1873

21. El sexenni democràtic (1868-1874) La Primera República (1873-1874)
Tornar a l’esquema
L’ 11 de febrer es proclama la República. La majoria de les Corts és, però, monàrquica.1873
ALGUNES IDEES GENERALS
Neix amb escasses possibilitats d’èxit:
• Només n’eren partidaris 70 parlamentaris federals
• Partidaris de: supressió de les “quintes” i consums,
abolició de l’esclavitud i del laïcisme de l’Estat.
Rep el suport de
Petita burgesia
Classes populars urbanes
Part del moviment obrer i camperol
• Defensen la fórmula federal majoritàriament.
La República és rebuda a Catalunya amb entusiasme:
• S’ocupen les corporacions municipals.
• Es constitueixen Juntes Revolucionàries.
• Es proclama l’Estat Català dintre de la República espanyola.
Estanislau Figueres, primer president, pacifica la situació, dissol
les juntes i convoca eleccions.
Eleccions: guanyen els republicans: abstencionisme del 70%
Nova Constitució 1873: semblant a la de 1869
PROBLEMES DE LA I REPÚBLICA
F. Pi i Margall
1. La República va accelerar i animar el conflicte carlí
2. La República es veu incapaç de millorar la situació a
la guerra de Cuba, iniciada el 1868. Els funcionaris i
les autoritatats espanyoles de l’illa eren hostils al
règim republicà.
3. El cantonalisme de zones amb forta implantació
republicana: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló,
Salamanca, València…etc
Presidents republicans
Estanislau Figueres Francesc Pi i Margall
Nicolàs Salmerón Emilio Castelar
Castelar, sense majoria a les Corts, governa de forma
autoritària. Finalment ha de dimitir.
Per evitar un nou govern d’esquerra: Cop d’estat del general Pavia i la Guàrdia Civil3 gener 1874.
1 desembre 1874. Manifest de Sandhurst
29 desembre 1874. Pronunciamiento de Martínez Campos
Restauració monarquia borbònica. Alfons XII

22. La guerra dels Deu Anys (1868-1878). Cuba
Tornar a l’esquema
Inici de la Revolta a Cuba1868 1878 Pau de Zanjón
• Els criolls hisendats cubans encapçalen la revolta
• El poble la recolza en prometre la fi de l’esclavitud
El govern d’Amadeu I vol abolir l’esclavitud i proposa reformes polítiques,
Però !
• Oposició frontal dels sectors econòmics i patronals proteccionistes, amb interessos a Cuba.
• Defensen la guerra com a fórmula per imposar els seus interessos
• Defensen el manteniment de l’esclavitud
• Defensen el mercat unitari espanyol
• Defensen el manteniment de la situació cubana sense canvis.
C
A
U
S
E
S