Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13

  • 293 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
293
On Slideshare
293
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Institut QUERCUS CURS 12-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESODESCOBRIM LAMEDITERRÀNIAInstitut QuercusSant Joan de VilatorradaAlumnat
  • 2. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESODOSSIER DE LALUMNE2
  • 3. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOÍNDEXINTRODUCCIÓ 4ORGANITZACIÓ DEL CRÈDIT 5AVALUACIÓ DEL CRÈDIT 6EXPOSICIÓ ORAL 7PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES 9TEMPORITZACIÓ 10ACTIVITATS: 11ACTIVITAT INDIVIDUAL 111- PREPARATIUS TÈCNICS DEL VIATGE 132- COM TRACTEM LA MEDITERRÀNIA? UN MARSOBREEXPLOTAT 203- INICIEM EL VIATGE:”El Mare Nostrum”284- UN PORT MOLT PROPER: BARCELONA375- LA MÚSICA I LA DANSA A LA MEDITERRÀNIA 386- EL PAISATGE MEDITERRANI 407- El BEAGLE 418- DARWIN 43Documents annexos: Autoguiat de l’exposició, Atlescatalà, Coca de Mataró, Taula dels aliments,Transatlàntic3
  • 4. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOINTRODUCCIÓMediterraneum mare, “mar enmig de terres”, és el nom que van donar els romansa la mar Mediterrània, encara que també la van conèixer com Mare Nostrum, ja que lacivilització romana va arribar gairebé a totes les seves ribes. És lògic, doncs, que la majorpart dels habitants de les seves costes utilitzessin per designar-la un nom derivat del llatí.Així, els grecs li deien Mesogeios Thalassa; els àrabs, Al-Bahr al-Mutawasit, “marentremig” i els turcs utilitzaven la paraula Ak Deniz “mar Blanc” per oposició al mar Negre.Al llarg de 4.500 quilòmetres, des de Gibraltar fins a les costes de Síria, aquestmar, situat entre Àfrica, Àsia i Europa, és una extensió immensa d’aigua de gairebé tresmilions de km2.Durant molts segles, el Mediterrani ha estat molt important per a la història.Fenicis, grecs i romans entre d’altres hi han navegat, descobrint varietat de paisatges -declima càlid i assolellat- llengües, religions, costums, música ...Cal saber, però, que aquesta mar que separa pobles tan diversos, facilita també elcontacte entre les diferents civilitzacions i cultures. El poeta català Miquel Martí i Pol hodescriu molt bé en aquests versos del poema “Un pont de mar blava”:“Un pont de mar blava per sentir-nos f ec a f ec,r r”un pont que agermani pells i vides diferents,diferents .(Miquel Martí i Pol)El Crèdit de Síntesi Descobrim la Mediterrània té l’objectiu de fer-vos viure l’emociód’un viatge per aquest mar i endinsar-vos en una aventura marítima que antigament jahavien fet exploradors, comerciants, conqueridors... de cultures molt diferents.En aquest crèdit, us convertireu en AVENTURERS i solcareu el mar a la recercad’emocions.Per tal de tenir èxit en el vostre viatge, el primer que hauríeu de fer és conèixerper on us moureu.4
  • 5. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOORGANITZACIÓ DEL CRÈDITTots els grups estan formats per 6 o 7 alumnes, que treballaran junts fins al final delcrèdit. Cada grup haurà de lliurar un dossier que contingui totes les activitats realitzades,degudament explicades i estructurades.És important que us organitzeu bé com a grup i elaboreu una planificació diària, per saberquè fer en cada moment i no perdre el temps. Tingueu especial cura en decidir lordre enquè realitzareu les tasques, de manera que aneu avançant en totes les activitats.Possiblement és millor repartir-se de forma individual la recerca d’informació en diferentsmitjans (biblioteca, internet,...), així com la feina de passar les diferents activitats al’ordinador, confeccionar gràfiques, exercicis... Però cal que tots participeu en la redacciófinal de les activitats i conclusions: només així tindreu una visió clara i global del contingutdel treball.Pautes de realització del dossier:S’haurà de lliurar degudament enquadernat. Utilitzarem fulls DIN A4 i una lletra benllegible de mida 12.La primera pàgina consistirà en una portada de creació pròpia, on constaran el nomdel alumnes, el nom del crèdit, el curs i l’any.En l’encapçalament de cada full hi ha de constar el títol de l’apartat corresponent.Al peu de pàgina hi haurà el número de pàgina corresponent.A l’inici del treball hi haurà un índex de les activitats, amb el número de pàginacorresponent. Aquest índex es pot realitzar per activitats o bé per temes, agrupant lesdiferents activitats que hi fan referència.Abans de lliurar-lo, procureu llegir-lo sencer, d’aquesta manera trobareu aquellsaspectes mal explicats, incoherents o repetits. També heu de ser curosos ambl’ortografia.5
  • 6. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOAVALUACIÓ DEL CRÈDITL’avaluació serà contínua, global i ha de poder reflectir el nivell d’autonomia en el treballpersonal, així com la capacitat de col·laboració en el treball de grup. Per valorar lesdiferents activitats ens basarem en els objectius del crèdit explicats anteriorment.Distribució dels percentatges segons les parts del crèdit:Exercicis individuals 20%Seguiment del treball diari 20%Treball de grup (dossier) 40%Exposició oral 20%TOTAL: 100%• Exercicis individuals:Apunts i redacció de la conferència inicial: es valorarà si el resum es correspon amb lesidees i informacions exposades a la conferència. També es tindrà en compte l’expressióescrita (sintaxi, ortografia i ús correcte dels signes de puntuació).Estadístiques.• Seguiment del treball diari: és important recollir el màxim d’informació sobre el treballindividual i col·lectiu durant el procés de desenvolupament del crèdit. Per això elprofessorat disposarà d’un full de registre per cada grup de treball, on valorarà elsaspectes següents de cada alumne: participació i interès, autonomia de treball,aportacions i iniciatives, relació personal i planificació de la feina (aquesta darrera seràuna nota global de grup). Per superar el crèdit de síntesi cal aprovar aquest apartat.• Treball en grup: valoració del dossier presentat.• Quant a l’exposició oral, es tindran en compte, de forma individual, els aspectessegüents: guió, posada en escena (presentar-se, entonació, expressió), contingut adient(organització, fonts d’informació, conclusions), capacitat de síntesi i coneixement de tot elcontingut del crèdit (valorable mitjançant preguntes).6
  • 7. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOEXPOSICIÓ ORALPautes per preparar l’exposició oral:1. Us heu de fer un esquema previ. Ha de ser un guió ampli que fareu servir per a lapreparació i també durant l’exposició, sempre que perdeu el fil:Hi ha d´haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escritestelegràficament (només han de servir de recordatori).Hi podeu incloure algunes dades o informacions que són difícils de retenir a lamemòria.També hi hauria de constar on comença i on acaba la intervenció de cadascú.Aniria bé que féssiu servir bolígrafs de colors diferents perquè de seguida pugueuidentificar què són dades o exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcarmés, etc.Caldrà que al final de lexposició el lliureu al tribunal.2. Què cal tenir en compte a l’hora de fer l’exposició oral?2.1- La posada en escena• Primer cal presentar-se: explicant quin treball heu fet i quin és el nom de cadamembre del grup.• L’aspecte físic. No es tracta de la vestimenta (cadascú anirà vestit com vulguidintre d’una correcció), sinó sobretot dels gestos i l’actitud.Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en general) us ajudaran moltíssima comunicar-vos. No estigueu massa rígids; moveu les mans amb naturalitat;no poseu una cara massa seriosa, sinó relaxada i tranquil·la.L’actitud ha de ser de respecte als altres companys i al professorat: no rigueusense solta ni volta; no us poseu a mirar per la finestra...• La veu. Concretament heu de tenir en compte l’entonació i el ritme.L’entonació ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre lineal, massaavorrit. Heu de fer una entonació natural, com si féssiu una explicació a unamic vostre.Pel que fa al ritme i a les pauses són molt importants perquè l’oient no esperdi; heu de saber captar l’atenció dels oients, tot fent algun comentarigraciós o alguna anècdota que us hagi ocorregut. La vostra seguretat esreforçarà si no parleu massa de pressa i sabeu fer pauses després de cadaapartat o subapartat.• El llenguatge:Heu de parlar amb la màxima correcció possible. No cal que feu servir paraulesrebuscades, però sobretot eviteu vulgarismes.Cal que us expliqueu amb claredat. Us heu d’imaginar que els qui teniu davantvostre no saben res d’allò que els contareu.7
  • 8. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO2.2- Contingut adient de la vostra exposició oral.• Es valorarà com us heu organitzat per fer l’activitat a exposar, quines fontsd’informació heu emprat i les conclusions a què heu arribat.2.3- Capacitat de síntesi.• Heu de centrar-vos en les dades o fets més importants, ometent les informacionsque no siguin rellevants.• La durada de cada part: heu de saber controlar el temps, a fi que no us en sobrimassa ni, per contra, hàgiu d’acabar a corre-cuita.3- Coneixement de tot el contingut del crèdit de síntesi.En acabar l’exposició oral qualsevol professor/a del tribunal us farà a cadascun delsmembres del grup una pregunta sobre qualsevol dels apartats del crèdit.Resumint, heu de parlar amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs de tot allò que dieu.Consulteu l’esquema quan us calgui, però procureu no llegir tota l’estona.8
  • 9. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOFULL DE PLANIFICACIÓ DE TASQUES PER DIA GRUP:Cal afegir-lo al treball1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.-Dia:Planificacióde la feinade grupDistribucióde tasquesDia:Planificacióde la feinade grupDistribucióde tasquesDia:Planificacióde la feinade grupDistribucióde tasquesDia:Planificacióde la feinade grupDistribucióde tasquesDia:Planificacióde la feinade grupDistribucióde tasques9
  • 10. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOTEMPORITZACIÓDIVENDRES7/06/13DILLUNS10/06/13DIMARTS11/06/13DIMECRES12/06/12DIJOUS13/06/12DIVENDRES14/06/128 a 9:Treball grup8 a 9:Treball grup8 a 9:Treball grup8 a 9:Treball grup8.30 a 9:Grup 18.15h -16.30Sortida9 a 10:Treball grup9 a 10:Treball grup9 a 10:Treball grup9 a 10:Treball grup9 a 9.30:Grup 29.30 a 10:Grup 310 a 12:Itinerari : A i BMuseu +Darwin: C i D10 a 11:CONFERÈNCIA10 a 11:Treball grup10 a 11:Treball grup10 a 11:Treball grup10 a 10.30:Grup 410.30 a 11:Grup 511 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30:12 a 14:Itinerari : C i DMuseu +Darwin: A i BDINARTORNADA17.15h11.30 a 12.30:TreballINDIVIDUAL11.30 a 12.30:Treball en grup11.30 a 12.30:Treball en grup11.30 a 12.30:Treball en grup12-13.30hREUNIÓ DELSTRIBUNALS12.30 a 13.30:TreballINDIVIDUAL12.30 a 13.30:Treball en grup12.30 a 13.30:Treball en grup12.30 a 13.30:Preparacióexposició12.30 a 13.30:Preparacióexposició10
  • 11. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITATSACTIVITAT INDIVIDUAL1. Resum de la xerrada “La dieta mediterrània”. Entre 200 i 250 paraules.Fes una marca en la paraula número 100, la 200 i la 250.En acabar has de lliurar l’esborrany de la conferència.2. Evolució del consum en les nostres llars.S’ha estudiat l’evolució del consum en alimentació de les famílies en els últims 20 anys(1987-2007) i s’ha arribat a les següents conclusions:o El 1987 es consumien al voltant de 67 quilos de carn per persona i el 2007sestima que el consum ronda els 65 quilos. Destaca la preferència delsconsumidors per la carn de pollastre i els nivells de demanda més reduïtssassocien a la carn doví i cabrum. El consum per càpita de carnde boví ha estat força estable de la mateixa manera que la demanda doví icabrum. No obstant això, el consum de carn de porc sha elevat notablementmentre que el consum de pollastre sha reduït.o Levolució de la partida de peixos ha estat notable durant el període 1997-2007.És a dir, el 1987 es consumien al voltant de 30 quilos de peix per persona i el2007 sestima que el consum ronda els 39 quilos. Destaca lestabilitat en lademanda dels consumidors en peixos com lluç, llucet, sardines i seitons. Daltrabanda, les partides daltres peixos i de marisc, mol·luscs i crustacis hanexperimentat diferents oscil·lacions mentre que, finalment, sha produït un clarincrement del consum per càpita en les conserves de peix.o La partida de fruites fresques, tot i lincrement de la qualitat i varietat delsproductes oferts, mostra en el mercat espanyol un cert estancament pel que fa ales xifres de consum per càpita. El 1987 es consumien al voltant de 108 quilos defruites per persona i el 2007 sestima que el consum ronda els 105 quilos. Destacaque levolució de la demanda ha estat força semblant en les diferents varietats defruites amb descensos notables durant la dècada dels noranta que sembla quetroben un punt dinflexió a partir de 1999.o Les hortalisses fresques ocupen un lloc significatiu dins de les demandes de lesllars espanyoles i han estat presents duna manera molt activa dins delanomenada dieta mediterrània. El 1987 es consumien al voltant de 66 quilosdhortalisses i 66 quilos de patates per persona mentre que el 2007 sestima que elconsum dhortalisses ronda els 68 quilos i la demanda de patates arriba fins als 37quilos en termes per càpita. Sadverteix la preferència dels consumidors pertomàquets, cebes i enciams, escaroles i endívies. Daltra banda, destaca ladisminució del consum per càpita de mongetes verdes o pebrots durant el període1997-2007-la disminució més notable durant aquests anys sassocia al consum depatates que ha passat de 66 quilos per persona en 1987 a prop de 38 quilos percàpita el 2007.o Els ous són un producte que sutilitza com a suport en la preparació dun grannombre de plats i, per tant, ocupa un lloc important en la cistella de la compra. El11
  • 12. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO1987 es consumien al voltant de 300 ous per persona i el 2007 sestima que elconsum per càpita ronda els 191 ous.o Durant els darrers anys sha produït una proliferació de noves varietats de pa,galetes, brioixeria i pastisseria i, per tant, l’heterogeneïtat és una notacaracterística en loferta daquest conjunt de productes. El 1987 es consumien alvoltant de 65 quilos de pa per persona i el 2007 sestima que el consum ronda els52 quilos. Pel que fa a galetes, brioixeria i pastisseria, el consum ha passat de 12quilos per persona el 1987 a prop de 15 quilos en 2007.o Lassociació de loli doliva amb lalimentació saludable i la difusió internacionaldaquest missatge han introduït un dinamisme considerable en el sector dels olis igreixos durant els últims anys. El 1987 es consumien al voltant de 26 litres doliper persona i el 2007 sestima que el consum ronda els 21 litres. Destaca lapreferència dels consumidors per loli doliva i els nivells de demanda més reduïtsen altres olis.o Durant els darrers anys es va observant com la participació de la partida de llet iproductes lactis és important, encara que sadverteix un transvasament delconsum de llet cap a altres productes lactis. El 1987 es consumien, per persona,124 litres de llet, 8 quilos de iogurt, 6 quilos de formatge i 1,9 quilos daltresproductes lactis. El 2007, el consum per càpita de llet arriba a 94 litres, a 10 quilosde iogurt, a 7 quilos de formatge i a 15,7 quilos daltres productes lactis. Destacala preferència dels consumidors per la llet envasada i el fort ascens en el consumdaltres productes lactis.o La partida de begudes es caracteritza per una enorme heterogeneïtat. El 1987 esconsumien, en termes per càpita, 6 litres de vi cprd (amb denominació dorigen oalguna qualitat diferenciada), 36 litres de vi de taula, 64 litres de cervesa, 23litres daigües minerals, 57 litres de gasoses i begudes refrescants i 6 litres desucs. El 2007, la situació és bastant diferent pel que fa al consum de begudes perpersona: 9 litres de vi cprd, 13 litres de vi de taula, 58 litres de cervesa, 70 litresdaigües minerals, 66 litres de gasoses i begudes refrescants i 18 litres de sucs.Totes les dades anteriors es poden representar gràficament. Hi ha diferents tipus derepresentacions gràfiques: diagrames de barres, de sectors, pictogrames ...Has d’agafar per una banda, les dades corresponents al 1987 i per l’altra les dadescorresponents a 2007 i representar-les en dos diagrames de sectors.a) Completa la taula:Producte Quantitat (kg) any 1987 Quantitat (kg) any 2007CarnPeixosFruitesHortalissesb) Representa mitjançant dos diagrames de barres la informació de la taula, una pera 1987 i l’altra per a 2007.c)Fes una taula similar a la de l’apartat a) amb la partida de begudes. Fes dosdiagrames de sectors, un per a l’any 1987 i un altre per a l’any 2007.12
  • 13. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO.1- PREPARATIUS TÈCNICS DEL VIATGEACTIVITAT 1.1: Situem-nosAmb l’ajut de l’atles, identifiqueu en el mapa 1 tots els països de l’àreamediterrània; escriviu-hi el nom i la capital de cada país. A continuació, completeu elquadre següentPAÏSOS DE L’ÀREA MEDITERRÀNIAEUROPA ÀSIA ÀFRICAPaís Capital País Capital País CapitalACTIVITAT 1.2: El relleuSitueu en el mapa 2 les unitats del relleu més importants de tota l’àreamediterrània (illes, penínsules, mars, caps, golfs, serralades i rius). Després, pinteu-les irepasseu el curs dels rius amb els colors corresponents13
  • 14. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOtACTIVITAT 1.3: El nostre vaixellAra que ja us heu familiaritzat amb l’entorn, trieu un vaixell que us agradi. Heud’anar en compte: cada vaixell é unes característiques diferents.CARACTERÍSTIQUES DELS VAIXELLSVAIXELL TIPUS A TIPUS B TIPUS C TIPUS DMaterial construcció AcerFibra devidreFusta Acer/FustaLlits 5-7 4-6 5-7 7Capacitat dipòsit d’aiguapotable110 l. 250 l. 550 l. 650 l.Capacitat tanc dedeixalles25 Kg. 20 Kg. 33 Kg. 35 Kg.Capacitat dipòsit decombustible135 l. 140 l. 150 l. 150 l.Velocitat mitjana 22 nusos 45 nusos 25 nusos 27 nusosConsum de combustible20 l. en50 mill. mar.30 l. en50 mill. mar.18 l. en50 mill. mar.19 l. en50 mill. mar.Distància que es pot feramb un dipòsit decombustible338 mill. mar.233 mill.mar.417 mill. mar. 395 mill. mar.14
  • 15. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOTIPUS A TIPUS B TIPUS C TIPUS DJa que haureu de passar molt de temps en aquesta nau, seria convenient que li poséssiuun nom:I si el vaixell l’haguéssiu de dibuixar?Mireu aquest exemple:En una làmina cal que dibuixeu un vaixell com elde l’exemple:◊◊◊ t◊Sols es poden utilitzar les figures planes: quadrat, rectangle, rombe, romboide,triangle, trapezi i cercle.S’han d’utilitzar les figures: rombe, triangle i trapezi com a mínimS’han d’apun ar les mides, tal com veieu en l’exemple.Cada figura s’haurà de pintar d’un color diferent.15
  • 16. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO◊ Finalment haureu de calcular l’àrea total: l’àrea de cada figura i després sumar-lestotes.ACTIVITAT 1.4: El climaJa esteu preparats? No, no encara. Primer heu de saber a quines condicionsclimàtiques us veureu sotmesos, no és qüestió d’ arriscar-se a sotsobrar.Com ja sabeu, la conca mediterrània es caracteritza per un clima ambtemperatures moderades i pluges no gaire abundants i concentrades sobretot a la tardor ila primavera. Els estius acostumen a ser especialment càlids i secs.Un tret típic del clima mediterrani és la irregularitat, sobretot pel que fa a la pluja,que resulta poc predictible. Sovintegen els períodes llargs de sequera i les precipitacionsmolt intenses són, paradoxalment, més freqüents que a les zones de climes més humits.En aquest medi es pot passar en poques hores d’una sequera molt prolongada a unainundació.Amb les temperatures mitjanes mensuals i els valors de pluja mensual d’unaestació es pot construir un diagrama climàtic. A lesabscisses es disposen els dotze mesos de l’any, i a lesordenades les temperatures i precipitacions, demanera que cada unitat de les primeres equival adues de les segones. Es representen amb punts icreus els valors de les dues variables i s’uneixen amblínies contínues i discontínues. Els mesos en què lalínia de la precipitació queda per sobre de la línia detemperatura es consideren humits. Entre les dueslínies es dibuixa una trama de traços verticals. Els mesos en què les temperaturessuperen les precipitacions es consideren secs. L’espai corresponent s’emplena amb unatrama de punts.El diagrama d’una estació mediterrània consisteix en una zona central seca entredues zones humides (hivern -primavera i tardor -hivern). Aquest tipus de clima no ésexclusiu de la conca mediterrània, sinó que també es dóna a Califòrnia, Xile, Sud-Àfrica i16
  • 17. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO:al sud i el sud-oest d’Austràlia. Els diagrames climàtics d’aquestes àrees presenten elmateix patró que acabem d’explicar.1) Amb les dades de la taula construeix el diagrama climàtic d’una estaciótípicament mediterràniaGenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTemperatures 5’0 6’2 7’3 9’3 14’5 16’7 21’8 21’6 17’6 14’0 8’1 6’1Precipitacions 47’8 45’6 50’4 56’8 45’3 26’3 12’4 13’5 40’6 70’6 63’6 54’52) Calcula la temperatura mitjana i la desviació típica de les temperaturesd’aquesta estació imaginària. Calcula també, les precipitacions total i mitjana,ACTIVITAT 1.5: El menjarDurant aquest viatge, passareu moltes hores en el vaixell i haureu de menjar; pertant, no podeu començar el trajecte amb el rebost buit. Penseu a prendre tot un seguitd’aliments propis de la dieta mediterrània per poder fer un menú per a cada àpat:esmorzar, dinar i sopar. Ajudeu-vos de la piràmide dels aliments que hi ha a continuació.Àpats 1r PLAT 2n PLAT POSTRESEsmorzarDinarSopar17
  • 18. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO18Per tal de saber si heu prepara un menú equilibrat, haureu de calcular la quantitatde proteïnes lípids (greixos) i glúcids (sucres o hidrats de carboni) que té cada aliment, imirar si s’ajusta a aquestes proporcions:t,- Glúcids: 55%- Lípids: 30%- Proteïnes: 15%Suposeu que el vostre esmorzar serà un entrepà de pernil:A les taules buscarem el pernil:Cada 100 g. de pernil aporten:Tenint en compte que aquí estan calculades les quantitats de nutrients per cada100 g, podeu escriure:Càlcul proteïnesCàlcul hidrats decarboni Càlcul lípidsg. depernilg. deproteïnesg. depernilg. dehidrats decarbonig. depernilg. delípids100 18 100 0 100 33.3110 X 110 X 110 X
  • 19. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOtFeu les proporcions per a cadascun dels tres grups d’aliments i tindreu:Proteïnes: 19.80 g.Hidrats de carboni: 0g.Lípids: 36.30gPernil 150g. Pa 125g. oli TOTALProteïnes 19.80g.Glúcids 0g.Lípids 36.30g.Feu el mateix per al pa i per a l’oli i després sumem cadascuna de les files de lataula i ho col·loquem en la columna del TOTAL.Seguiu el mateix procediment per tal de treure la quantitat del nutrien s del dinar idel sopar i comproveu que s’ajusta als percentatges abans esmentats; en cas que nos’ajustin, expliqueu com ho podríeu corregir.No oblideu adjuntar un pressupost detallat dels productes que prendreu. Per tal defer-ho, calculeu el preu del menú d’un dia i multipliqueu el resultat pel nombre depersones i dies que duri el viatge.19
  • 20. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO2- COM TRACTEM EL MEDITERRANI? UN MARSOBREEXPLOTATSaps quins són els enemics del mar Mediterrani?Un enemic molt conegut per l’ecosistema marí és el propi ésser humà. Veiem-ho en lessegüents activitats:Activitat 2.1: La contaminació del marQuan es parla de contaminació es distingeix la que té lloc en un punt determinat(la sortida d’ un afluent) de la que es produeix de forma difusa, en superfícies mésgrans. Les ciutats i les indústries produeixen contaminació del primer tipus, ja que elsabocaments es concentren en una sortida única; en canvi l’agricultura produeixcontaminació difusa, ja que els fertilitzants i els productes amb acció biològica que esfan servir es dispersen pels conreus i són transportats per l’aigua a través del sòl.Els principals focus de contaminació marina són: l’agricultura, les ciutats, laindústria, les centrals nuclears, les refineries de petroli i els abocaments.La contaminació agrícola s’origina amb l’ús excessiu d’adobs i la utilitzaciód’herbicides i insecticides que poden arribar a ser molt tòxics. Totes aquestes substànciessón transportades pels rius fins al mar.Les grans aglomeracions de població a les ciutats costaneres mediterràniesprodueixen quantitats enormes d’aigües residuals que van a parar al mar. Quan aquesteses depuren, l’efecte de l’abocament és inferior que quan no es depuren. La qualitatambiental dels entorns litorals de les grans ciutats costaneres depèn del fet que tinguin ono depuradores.Els abocaments industrials requereixen sistemes especials de depuració, perquèprovoquen una contaminació molt més nociva. La concentració més gran de zonesindustrials es dóna als països de la Unió Europea. S’hi genera la quantitat més grand’emissions de contaminants en l’atmosfera que poden produir pluges àcides que afectenla vegetació. Les combustions industrials augmenten les emissions de CO2 que potencienl’efecte hivernacle responsable del reescalfament global de la terra.Les centrals nuclears són un perill potencial de contaminació radioactiva a bandade la modificació del medi que provoquen en produir grans quantitats d’aigua a elevadatemperatura.Les refineries de petroli, freqüentment a la vora del mar i dels ports perrendibilitzar el transport marítim del petroli, són focus de vessaments de petroli al mar.20
  • 21. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOtEl transport marítim, especialment de productes petrolífers i industrials, acostumaa produir accidents que representen aportacions al mar de grans quantitats de petroli id’altres productes; tot i que el percentatge d’accidents és mínim, els efectes contaminantsi la destrucció dels ecosistemes de les costes afectades són importants i irreversibles.Els rius transporten al mar els contaminants agrícoles, urbans i industrials querecullen al llarg del seu recorregut i poden abocar al mar contaminants produïts terraendins.Respon les següents preguntes:1) Diferencia la contaminació puntual de la difusa i posa un exemple de cada una.2) Quines aigües residuals són més nocives per al medi ambient: les urbanes o lesindustrials?3) Quin riu por arà més càrrega de contaminants: el que travessa únicament zonesde bosc o el que transcorre entre conreus i zones urbanes?4) Quins efectes té el naufragi d’un petroler en una zona de mar molt propera a lacosta?Activitat 2.2: La contaminació de les platgesEl gran increment de la urbanització de les zones costaneres espanyoles, que es vaproduir a partir de la dècada dels seixanta, i la quantitat massiva de banyistes que en vanomplir les platges van tenir conseqüències ambientals negatives per a aquestes àrees.L’efecte de l’augment de la població costanera es va fer notar en els abocamentsfecals que es realitzaven al mar sense cap depuració. La conseqüència va ser un augmentde la contaminació microbiana de les aigües que les feia no aptes per al bany.La densitat excessiva de banyistes va produir també la contaminació per fongs dela sorra, que causaven nombroses infeccions, sobretot a la pell.A mesura que s’han instal·lat estacions de depuració a les zones costaneres,s’aprecia una disminució clara de la contaminació per bacteris de les aigües de lesplatges. De la mateixa manera, quan es tracta la sorra, removent-la i exposant-la a laccióde les radiacions solars, s’eliminen molts fongs.L’any 1982 es va crear una organització no governamental (ONG), la FundacióEuropea d’Educació Ambiental (FEEA), que va crear un logotip i una bandera (la banderablava d’Europa) per tal de premiar les platges i els ports esportius de més qualitatambiental.21
  • 22. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOCada any, un jurat europeu valora les candidatures que presenten els diversosmunicipis costaners d’Europa i concedeix banderes blaves als que compleixen una sèrie derequisits. Actualment hi ha 41 països que subscriuen la campanya de banderes blaves.Per a la concessió d’aquest distintiu de qualitat, el jurat considera els aspectes següents:a) Qualitat de l’aigua basada en les anàlisis oficials.b) Seguretat, segons la presència de salvament i socorrisme, i telèfonsd’emergència.c) Existència de serveis, papereres, vigilància, possibilitat d’accés públic, netejaperiòdica, etc.d) Accions de formació ambiental i d’informació a l’usuari.L’any 1988, només 450 platges europees van rebre unabandera blava, de les quals 106 van correspondre a Espanya. L’any1995 van arribar al jurat europeu 1569 candidatures de platges per a la bandera blava isen van concedir 1.464. El país en obtenir més banderes blaves va ser Espanya amb 307,seguit de França amb 293, Grècia amb 282 i Itàlia amb 192. L’any 2009, es van concedir2311 banderes blaves a Europa, de les quals, 520 són a Espanya.Respon a les següents preguntes:LA CONTAMINACIÓ DE LES PLATGES1) Quina és la causa principal de lacontaminació mic obiana de lesaigües de bany?rrrr2) Indica mesures que caldriaprend e per eliminar els puntsnegres de zones no aptes per albany que encara hi ha a la costa mediterrània espanyola.3) Has vist algun cop com recorren les platges les màquines que remouen lasorra? Què aconsegueixen amb aquest tractament?LES BANDERES BLAVES1) En què consisteix la campanya de les banderes blaves?2) Quina organització és la que concedeix aquests gua dons de qualitatambiental?3) Enumera alguns dels requisits que ha de eunir una platja per poder optar a undistintiu de bandera blava.22
  • 23. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOActivitat 2.3: Els problemes pesquersA l’estret de Gibraltar, les aigües profundes que escapen del Mediterrani són forçamés riques en fòsfor que les que entren de l’Atlàntic. L’intercanvi continu d’aigua produeixun empobriment d ’aquest nutrient que limita l’abundància de fitoplàncton.Com que les algues del fitoplàcton són el primer nivell de la cadena tròfica, labaixa producció influeix perquè hi hagi menys zooplàcton i menys peixos plactòfags. Lariquesa pesquera del Mediterrani és baixa en comparació a altres mars.Contràriament al que seria desitjable, la pressió pesquera ha augmentat elsdarrers anys. Als anys quaranta, el total de captures pesqueres del Mediterrani (inclòs elMar Negre) era de prop de 405.000 Mg/any. La dècada dels cinquanta, el volum de pescaera de 700.000 Mg/any i a mitjan anys setanta s’extreien 1.300.000 Mg cada any.Quan s’analitzen dades de pesca, els totals de captures no són bon indicadors delsefectes que té la pesca sobre la població de peixos. Els estudiosos de les pesqueresutilitzen les captures per unitat d’esforç pesquer com el valor de més interès per sabercom hi repercuteix la pesca. Així, per exemple, al Mediterrani occidental, les millorestecnològiques que es produïren a partir dels anys setanta van contribuir a augmentarl’esforç pesquer, que considera el nombre de vaixells que pesquen, el nombre de dies queho fan, la tecnologia que es fa servir, etc. Quan es calculen les captures per unitatd’esforç pesquer s’aprecia que disminueix gradualment en la majoria d’espècies.Actualment la tecnologia pesquera ha assolit un nivell alt. Els sistemes quepermeten situar-se en punts exactes per mitjà de satèl·lits, i els sistemes de detecció debancs de pesca per sonar permeten més garanties d’obtenir bona pesca però,malauradament, a costa de sobreexplotar les poblacions.A tots els mars, el darrer decenni, el valor anual de la pesca ha anat endisminució. La legislació europea obliga a efectuar aturades de pesca per tal de facilitarles recuperacions de la població de peixos (aturades biològiques), i exigeix una midamínima de la malla d’una xarxa, a fi d’evitar que es capturin formes juvenils.Un aspecte especial de l’àrea mediterrània és la cotització elevada del peix, quesignifica entre cinc i vuit vegades la mitjana mundial, especialment en el cas de lesespècies bentòniques (lluç, rap, moll). Això ha pogut influir en el fet que la flota pesqueraestigui sobredimensionada i que calgui compensar-ne la baixa rendibilitat ambsubvencions de la Unió Europea (UE).23
  • 24. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOt,tt t t ttrL’aqüicultura marina que es troba en una fase d’expansió és molt lluny derepresentar una alternativa a la pesca tradicional. Per ara, només resulta rendible perespècies molt preuades: llagostí, orada, llobarro i turbot. Actualment hi ha piscifactories alAtmella de Mar (Tarragona) i Arenys de Mar.Respon a aquestes preguntesCAPTURES PESQUERES1) Quin increment van tenir les captures pesqueres del Mediterrani des dels anysquaranta fins a mitjan anys setanta?2) Quan s’observen dades absolutes de captures pesqueres de diferen s espèciesen els darrers vint anys s’aprecien oscil·lacions però només en els últims anysqueda palesa una tendència a la disminució. Com s’explicaria aques fet? El fetque es man ingui duran anys un nivell de erminat de cap ura d’una espèciesvol dir que les poblacions s’exploten correctamen ?3) Explica la mesura més lògica per saber si realment l’extracció de pesca d’unaespècie n’afecta o no les poblacions.TECNOLOGIA PESQUERA1) Indica un procediment molt sensible que s’utilitza per localitzar bancs depeixos.2) Creus que la cultura mediterrània valora de manera especial els alimentsprocedents del mar?3) Valora el fet que les subvencions de la UE permetin de tenir flotessobredimensionades. Creus que és una bona política per a la conservació delsrecursos pesquers?Activitat 2.4: El còmicElaboreu un còmic que tingui com a títol “El Mediterrani i els seus enemics”.Els protagonistes poden ser: el Mar, els Rius, les Gavines, les Tortugues, les Deixalles, elsNúvols, les Sequeres, els Dofins, l’U banisme massificat, els Pesquers, la Contaminació,els Tsunamis… Penseu una història que sensibilitzi a les futures generacions sobre lanecessitat de conservar i millorar la Mediterrània.24
  • 25. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOActivitat 2.5 (Castellà)ALBERTI Y EL MARUno de los poetas españoles que más ha cantado al mar es, sin duda, Rafael Alberti.En este trabajo te proponemos una aproximación a la figura de este poeta.1.- Para empezar, busca información de este escritor. Ten en cuenta que la información queobtengas tiene que servirte para entender mejor los poemas que vas a leer, así que haz unaselección de los datos biográficos más relevantes de Alberti.2.- Ya habrás averiguado que su obra se divide en diferentes etapas. Nos centraremos en laprimera, en la que se enmarca una de sus obras más conocidas, Marinero en tierra. Aquí tienesalgunos de los rasgos más característicos de esta obra. Léelos y tenlos en cuenta en lossiguientes ejercicios.a) Uno de los temas principales de Alberti es la descripción del paisaje gaditano(Puerto de Santa María). El tema principal de su obra es la nostálgica añoranzadel mar gaditano que presenta a partir de una serie de motivos marineros.b) Una de las partes de Marinero en tierra hace referencia al puerto de Cádiz. Aquí elMAR simboliza tranquilidad, libertad, estabilidad, serenidad y plenitud.c) Crea contrastes entre el mar y la tierra, en sus versos pueden aparecer unelemento del mar y otro de la tierra: corza marina, naranjo de mar, vallessalados…d) Presencia de colores (cromatismo) con valor metafórico: azules, verdes, negros-grises (tristeza, soledad).e) Los poemas son breves entre 5 versos y hasta 15. La rima de sus poemas va alternando:asonante y consonante. Y el verso más usado es el octosílabo.25
  • 26. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO3.- Lee estos 3 poemas de Marinero en tierra y realiza las actividades propuestas:1El mar. La mar.El mar. !Solo la mar!¿Por qué me trajiste, padre,a la ciudad?¿Por qué me desenterrastedel mar?En sueños, la marejadame tira del corazón.Se lo quisiera llevar.Padre, ?por qué me trajisteacá?2Gimiendo por ver el mar,un marinerito en tierraiza al aire este lamento:"¡Ay mi blusa marinera!Siempre me la inflaba el vientoal divisar la escollera".3Salinero...Y ya estarán los esterosrezumando azul de mar.!Dejadme ser, salineros,granito del salinar!!Qué bien, a la madrugada,correr en las vagonetas,llenas de nieve salada,hacia las blancas casetas!Dejo de ser marinero,madre, por ser salinero.26
  • 27. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO3.1. Analiza la métrica de los tres poemas. Anota el número de sílabas, la rima y laestrofa.3.2. ¿Cómo aparece expresado el conflicto mar (pueblo) - tierra (ciudad) y por cuálmuestra más predilección el poeta?3.3. Explica el valor expresivo de las exclamaciones.4.- Evoca, en un breve texto en prosa, las sensaciones y sentimientos que despierta en elpoeta el reencuentro con el mar, tras haber permanecido largo tiempo alejado de él.Puedes ilustrar tu texto con imágenes.5.- Comentario de Si mi voz muriera en tierra.Si mi voz muriera en tierrallevadla al nivel del mary dejadla en la ribera.Llevadla al nivel del mary nombradla capitanade un blanco bajel de guerra.¡Oh mi voz condecoradacon la insignia marinera:sobre el corazón un anclay sobre el ancla una estrellay sobre la estrella el vientoy sobre el viento la vela!Tu comentario (un texto redactado) debe recoger las respuestas a estas preguntas:• ¿Qué tema trata?• ¿En qué partes se puede dividir? Explica qué recoge el autor en cada una de ellas.• ¿Qué palabras se repiten? ¿Por qué? ¿Cómo es el léxico que utiliza? ¿Por qué?• ¿Qué recursos literarios observas? Explícalos.• ¿Cuál es la métrica del poema?27
  • 28. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO3- INICIEM EL VIATGE: “EL MARE NOSTRUM”La mar Mediterrània ha estat al llarg de la història un pont cultural i comercial entre elspobles que habitaven les seves costes i d’altres el camp de batalla on es decidien lesseves confrontacions militars. De tots els pobles que l’han dominat destaquen sens dubteels romans que en les diferents etapes de la seva historia (Monarquia, República i Imperi)hi van assolir el domini absolut.La Mediterrània passà a anomenar-se sota l’Imperi el “Mare Nostrum” perquè era el límitgeogràfic dels seus dominis econòmics i comercials i, per això, hem triat aquest momentde la història per desenvolupar els exercicis que integren aquest crèdit de síntesis per lamatèria de Ciències Socials.A. Un primer tastet...Per començar a treballar totes les activitats que us presentem a continuació usaconsellem que primer mireu el vídeo que podreu trobar en aquesta pàgina web del“Museu de la Mediterrània” de Torroella de Montgrí:http://www.museudelamediterrania.cat/ca/visita-virtual.htmlI també sobre la dieta Mediterrània:http://www.youtube.com/watch?v=_CSXHmXF1Jk&feature=youtu.beI sobre els productes que podem trobar en els mercats de les ciutatsmediterrànies:http://w110.bcn.cat/Mercats/Continguts/Documents/Fitxers/catal%C3%A0%20complert.pdf28
  • 29. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOB. Cartografia: “Naveguem per la Mediterrània”ACTIVITAT 3.1: cartografia del mar MediterraniSitueu en un mural les unitats del relleu més importants de tota l’àrea mediterrània (illes,penínsules, mars, caps, golfs, serralades i rius). Pinteu tots aquests accidents geogràfics ifeu-ne una llegenda.Aquest mural ha de portar per títol: “Naveguem per la Mediterrània”ACTIVITAT 3.2: ordenació del territoriCompleteu el quadre següent.PAÏSOS DE L’ÀREA MEDITERRÀNIAEUROPA ÀSIA ÀFRICAPaís Capital País Capital País Capital29
  • 30. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITAT 3.3: Per saber-ne una mica mésA continuació teniu un text en el qual falten disset termes (xifres o paraules) que trobareuen el requadre següent. Heu de completar el text amb aquests termes .1869, 5020, Adriàtic, Bon, Bòsfor, Còrsega, dAmèrica, Egeu, “MareNostrum”, NO, S, Sardenya, SE, Suez, N, O, Màrmara.“EL MAR MEDITERRANI”És un mar continental situat entre Europa meridional (__), Àfrica septentrional (___) iÀsia sudoccidental (___), que comunica amb lAtlàntic per lestret de Gibraltar (___), ambel mar Roig pel canal artificial de ________ (___) i amb el mar Negre, a través del mar de______________ i dels estrets de Dardanels i del ___________.Té _________ m. de profunditat màxima i uns 2.505.000 km2 i forma dues conques:loccidental i loriental, clarament separades per un zona de profunditat inferior a 400 mque sestén des de lilla de Sicília fins al cap _______ (Tunísia), el punt mes angost delMediterrani.El Mediterrani occidental està dividit en dues porcions separades per les illes de____________ i ____________ : el mar Baleàric a loest i el Tirrè a lest.El Mediterrani oriental es subdivideix en diverses conques o mars parcials: Jònic,___________ , ______________ i Líbic.Des del punt de vista oceanogràfic té característiques pròpies: per sota dels 300 m. latemperatura és de 13º C; la salinitat augmenta de O a E; lamplitud de les marees éspetita.Els romans lanomenaven "_________________" (que significa mar nostre), ha ocupatun paper fonamental en la història de la humanitat: des de la Prehistòria tenimconeixement de la presència humana en les seves costes i va ser un important vehicle decomunicació per a les cultures del món antic.30
  • 31. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOEl descobriment ____________ al segle XV va apartar del Mediterrani els grans correntscomercials, però lobertura del canal de Suez (_____) tornà a situar lo en un rang deprimeríssima importància pel que fa a navegació i comerç.El perill de la creixent contaminació residual i les tensions sorgides de la pobresa delspaïsos africans (especialment de lhostilitat àrab israelí), han despertat entre els païsosmediterranis la necessitat de desenvolupar una política mediterrània comuna.C. El Mar Mediterrani: un espai d’intercanviLa Mar mediterrània és un mar interior envoltat de països que conformen la regiómediterrània. Un conjunt d’estats que comparteixen una història comuna, però que alhoradivergeixen en altres aspectes. Probablement, són les diferències de nivell econòmic isocial un dels motius més preocupants pel que fa al manteniment de l’estabilitat políticaen aquesta zona. A nivell general, existeixen prou elements per poder afirmar que, engran part, el futur econòmic i social de tots aquests països depèn de la preservació delmedi ambient. La preocupació per al futur ecològic de la Mar Mediterrània hauria d’unir atots els estats riberencs amb l’objectiu de desenvolupar polítiques comunes per a laprotecció mediambiental de tota la regió.Tanmateix, uns 150 milions de turistes visiten anualment la regió mediterrània i aquest fetconstitueix una font molt important de recursos per a l’economia de la regió. Tots elsvisitants necessiten poder gaudir d’un ambient net i sense contaminació. Sense aigüescristal·lines i blaves, sense platges netes i sense els productes del mar que configuren unade les base de la gastronomia mediterrània, el turisme no té futur i aquest turisme ésfonamental per a l’economia de la regió mediterrània i per a l’estabilitat política.Aquest espai d’intercanvi queda perfectament palès en la intensa activitat portuària dela regió mediterrània on la diversitat cultural, globalització o liberalització del comerç, sóntemes amb plena vigència. En tots els seus ports el intercanvi és un component essencial;sense la necessitat per intercanviar béns, serveis, idees o experiències, les estretesrelacions i interaccions que existeixen al món serien impensables.31
  • 32. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITAT 3.4: Cartografia navalUs proposem realitzar una travessia imaginària per la Mediterrània i vosaltres ensereu els protagonistes. En el mateix mural de l’activitat 1, “Naveguem per laMediterrània”, haureu de traçar un recorregut fent parada en nou ciutats portuàriesde diferents països, tenint en compte que haureu de passar pels tres continents riberencs.Aquestes nou ciutats són: Tànger, Cartago (Tunis), Alexandria, Beirut, Istanbul, Atenes,Palerm, Marsella, Barcelona.Com ho fareu?1er- Busqueu una fotografia de cadascun d’aquests ports o d’algun lloc emblemàticd’aquesta ciutat i enganxeu-ho en el mural “Naveguem per la Mediterrània”.2on- Configurareu l’itinerari en base a trajectes que us duran de ciutat en ciutat. En elmapa representareu una línia recta entre els dos ports per tal de poder determinarla distància entre ells (quilòmetres i milles marines).3er- Abans de navegar, caldrà saber la direcció que el vaixell haurà de seguir per arribara la nova població. La manera de fer-ho és dibuixant en cada ciutat (sortida i arribada)la creu dels quatre punts cardinals degudament orientada respecte al mapa. Amb lareferència de la Rosa dels vents i el trajecte traçat, podreu saber la direcció del noudestí.4rt- És molt important indicar en el mateix mural quin tipus de productes són els quepodeu trobar en aquella ciutat. Feu una llegenda per especificar-los.5è- Una manera d’agrupar totes les dades necessàries i planificar el viatge és omplint elQuadern de Bitàcola que trobareu en el full següent. Així, facilitareu la navegació de lanau.32
  • 33. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOI recorda que:1 nus = 1 milla marina per hora1 milla marina (m.m.) = 1852 metres (m.)1 quilòmetre (Km.) = 1000 metres (m.)Consum d’aigua per persona i dia = 40 litres ( l. )Generació de deixalles per persona i dia = 2 quilogram (Kg.)A tall d’exemple...DISTÀNCIACOORDENADESGEOGRÀFIQUESCIUTATD’ARRIBADADIAPORT IPAÍS DESORTIDAPORT I PAÍSD’ARRIBADADIRECCIÓKM MILLES LAT. LONG.1BarcelonaMarsella /FrançaNE 920 497 43ºN 5ºE33
  • 34. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOQ U A D E R N D E B I T À C O L ANom delvaixellDISTÀNCIACOORDENADESGEOGRÀFIQUESCIUTATD’ARRIBADADIAPORT IPAÍS DESORTIDAPORT I PAÍSD’ARRIBADADIRECCIÓKM. MILLES LAT. LONG.34
  • 35. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITAT 3.5: Com ens comunicarem a cada port?Ja teniu fet el vostre itinerari; esteu a punt de conèixer països que tenen una llenguadiferent a la vostra. Si us voleu comunicar amb la gent, bé haureu de saber dir algunescoses.Us proposem que busqueu com es diuen en la llengua dels països que visiteu aquestesparaules bàsiques.País Salutació Agraïment Comiat35
  • 36. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITAT 3.6: Els mercats comercialsCom heu pogut observar els grans mercats van ubicar- se, sobretot, al litoral.Ja des de la Grècia antiga, una de les funcions bàsiques de la ciutat va ser erigir-se enlocalitat de mercat per al seu territori. El mercat ha tingut un paper fonamental en unaeconomia urbana que havia de garantir queviures i matèries primeres.Els colors, els sons i les olors, la vestimenta i la gestualitat de venedors i compradors, elssímbols i llenguatges que trobem al mercat, identifiquen els trets particulars de cadacultura, dels seus habitants i dels seus paisatges, i alhora generen un característic entornintercultural de convivència i tolerància.Al llarg de la història, préstecs i intercanvis han estat moneda corrent: síndries, cigrons,arròs, albergínies, taronges, peres, cireres, préssecs, avellanes, cebes, alls, prunes, blatde moro, patata, mongetes, tomàquets, pebrots, carbasses, cacau o l’alvocat sónproductes originaris d’indrets molt diversos, i alhora productes desconeguts que només esvan introduir o consolidar en el seu propi paisatge per efecte del mercat.Els que habitem a la conca de la mediterrània, espai de natural interacció entre diversescultures, tenim el privilegi de poder assistir sempre que ho desitgem a aquest ric escenari,el mercat de qualsevol dels nostres pobles i ciutats.L’enorme dimensió comunicativa dels mercats els converteix en punts de trobada, demestissatge i en “una gran finestra oberta al món”.Per tant, haureu de presentar un “lot o una panera”, el dia de la presentaciódel treball, davant del tribunal, amb un producte típic de cadascun dels portsper on heu passat durant el vostre viatge pel Mar Mediterrani.36
  • 37. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO4- UN PORT MOLT PROPER: BARCELONADe les nou ciutats portuàries treballades en aquest crèdit de síntesi, n’hi hauna que té especial importància: la seva proximitat al nostre poble ens influenciaen el nostre dia a dia.Per aquest motiu, farem una passejada pel port de Barcelona per a veure’nla seva utilitat i evolució.ACTIVITAT 4.1: A peu pel port.Durant el recorregut que realitzarem pel port, visitarem diferents edificisimportants. Fes un resum d’allò que us han explicat i inclou alguna fotografia.Els llocs que tenen un especial interès són:- Edifici de les drassanes- Moll de la fusta- Edifici de la Duana- Torre Colom- Palau de Mar- Autoritat Portuària- Torre del RellotgeACTIVITAT 4.2: Exposició “Viatge mar enllà “Completa les activitats que trobaràs en l’autoguiat del final.• Busca informació de l’Atles Català i fes-ne un resum.• Busca informació de la Coca de Mataró, fes-ne una fotografia i marca’n les partsprincipals.37
  • 38. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO5- LA MÚSICA I LA DANSA MEDITERRÀNIAUna de les riqueses culturals de la Mediterrània és el folklore: llegendes, contes, música.En la música popular folklòrica o música popular tradicional, les peces no tenenautor conegut i es remunten a un origen antic. Moltes estan associades a festes i rituals.Cada cultura veu la seva música popular tradicional com un signe d’identitat.Us proposem que realitzeu una de les dues opcions, una més teòrica i la segonatotalment pràctica.OPCIÓ AACTIVITAT 5.1: Instruments mediterranisAlguns dels instruments utilitzats en l’àrea mediterrània per donar a conèixer la músicatradicional es troben en aquesta llista.Balalaica Corn dels Alps RiqqBendir Gralla Sac de GemecsFlauta de Pan Qarqaba DarbukkaNai Alboka DuhollaRebab Launeddas UdQanun Corcertina Violi hardangerCompte! N’hi hem posat que no corresponen als països de la ribera mediterrània.Identifica’ls i col·loca’ls al lloc adequat en la taula següent:ÀREA MEDITERÀNIA ALTRES PAÏSOS38
  • 39. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITAT 5.2: La dansa mediterràniaDesprés de descobrir la diversitat instrumental d’aquesta àrea intenteu resoldre elque se us planteja a continuació:1) Què s’en én per música folklòrica?tlrr2) A les comunitats d’Andalusia i Múrcia han estat especialment importants lesinfluències de les invasions musulmanes, bizantines i la cultura gitana.L’ instrument bàsic per excel·lència és la ……………………………..Entre les formes musicals més importants tenim: el Soleá, la Seguidilla, la Seguiriyagitana, El Fandango, Las granadinas, rodeñas, malagueñas i murcianas.Busca informació d’una d’aquestes formes mirant d’explicar l’origen i l’evolució.4) A Catalunya i Balears, la dansa per excel·lència és la sardana. Anomena elsinstruments que integren una cob a i busca una fotografia d’aquestaagrupació instrumental.OPCIÓ BPodeu edita un vídeo de 2 ó 3 minuts de durada on tots els membres del grup balleu unadansa típica de la zona Mediterrània ,podeu tria la que vulgueu.39
  • 40. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO6- EL PAISATGE MEDITERRANIAl llarg d’aquest viatge, haureu vist que, a l’àrea mediterrània, hi ha uns tretscaracterístics comuns entre els quals destaquen els conreus de vinyes, oliveres, ametllersi blat.ACTIVITAT 6.1: Els cultius mediterranisBusqueu informació dels cultius esmenta s i feu-ne una fitxa per a cadascun.Utilitzeu una fitxa com l’exemple següent:tNom català:Nom científic:Nom en altres idiomes de l’àrea mediterrània:Període de floració:Període de fructificació:Període de recol·lecció del fruit:Aliments elaborats a partir d’aquests fruits:Fotografia ( algú del grup amb la planta) Dibuix de la tija, la fulla, la flor i el fruit.Descripció de cadascuna de les parts dibuixades.40
  • 41. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO7- EL BEAGLEEl Beagle és el vaixell que va utilizar en Darwin per viatjar arreu del món i poder observaruna gran varietat d’espècies.ACTIVITAT 7.1: El segon viatgeAmb l’ajuda d’aquesta web:http://olanavegacion.com/puertos/Distancias.htmHauries de reproduir el segon viatge de Darwin a bord del Beagle ( 1831) i calcular lesmilles nàutiques que va recòrrer.ACTIVITAT 7.2: Fes una captura de pantalla del recorregut que has calculat.ACTIVITAT 7.3: Hauries de buscar quant de temps va durar l’expedició. I d’aquesttemps, quants dies o mesos van estar navegant.41
  • 42. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESOACTIVITAT 7.4: Hauries de calcular la velocitat mitjana del trajecte, en nusos iKM/hACTIVITAT 7.5: L’ancla d’un vaixell pesa 1/1000 parts el pes del barco. Dissenya unsistema que sigui capaç de que 4 persones puguin pujar l’ancla d’un barco com el del“Beagle”. Recorda que hauràs de dissenyar un sistema que multipliqui la força , serà elmateix sistema que per reduir la velocitat. Aquest sistema ho podràs fer a based’engranatges, cargols sense fi, etc . Hauràs d’especificar les mides, diemnsions i numerode dents d’aquets engranatges. El sistema haurà de tenir un sistema de bloqueig per talde que , quan l’ancla hagi tocat fons, la cadena/corda que subjecte l’ancla, no puguiseguir estirant-se.42
  • 43. Institut QUERCUS CURS 2012-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO8-CHARLES DARWINACTIVITAT 8.1: This activity consists in designing and creating a presentation usingthe Powerpoint or others to be able to understand the life and the theory of CharlesDarwin.Imagine you have never heard about this scientist ,his observations and the theory hedeveloped. You must explain when he lived and what the people of his time thoughabout his ideas. You must explain his theory and what i meant.ttYou can use these webs as a reference:http://www.youtube.com/watch?v=Du78P-Agq9shttp://www.amnh.org/exhibitions/past-exhibitions/darwinhttp://www.agendaweb.org/reading/comprehension_interm3.html43
  • 44. Institut QUERCUS CURS 12-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO
  • 45. Institut QUERCUS CURS 12-13CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO
  • 46. Institut QUERCUS CURS 11-12CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO