Estudi de la biodiversitat del Saler

Biodiversitat Visita al Parc Natural del Saler: IES Vicenta Ferrer Escriv à València

El passat mes d’Octubre vam realitzar una eixida al Parc Natural del Saler, localitzat als afores de la nostra ciutat, Val ència, per poder fer un estudi pràctic de la biodiversitat. Després de discutir-lo en classe, decidirem anar-hi en lloc d’estudiar una zona més propera a l’institut ja que es trobava prou degradada. El Saler és una paratge natural dins del parc natural de l’Albufera i està solament a 8 quilòmetres del centre urbà. Aquell dia prenguèrem l’autobús públic i i passarem tot el dia dins la natura. Però abans volem contar-vos algunes coses sobre nosaltres, el nostre institut i la nostra ciutat

El nostre grup De esquerra a dreta: Vicente Joan Xavi Gerand Ramon Alba Elena Andrea Ismael Guillem P i el nostre profe, Antoni Cassany. Falta el nostre company Guillem S que estava fent la foto

El nostre institut
El nostre institut es troba al barri de Patraix, dins de la ciutat de Val ència. És prou nou, ja que solament té quatre anys. És un edifici de 2 pisos amb parets roges per fora i un interior acristallat i blanc que dóna a dos patis interiors com veieu a la foto. Els alumnes tenen entre 12 a 18 anys

València, la nostra ciutat Val ència est à situada en la costa est de la Península Ibèrica. É s prou gran (800.000 habitants) i és la capitat de un territori autònom dins d’Espanya, el País Valencià. A València es parlen dos llengües, el valencià (una varietat del català) i el castellà o espanyol És una ciutat antiga, de més de 2000 anys i té molts monuments antics que ens donen una idea de la seua hist òria passada com la Llotja, la torre del Micalet o el Mercat, per ò València també és famosa pels seus edificis contemporanis com la Ciutat de les Arts i les Ciències. Val ència és també famosa per les seues festes , entre les que destaquen les Falles, i pels seus menjars tradicionals com la “paella”

Fotos de Val ència

Festes i tradicions
Una de les festes més famoses s ó n les falles. S ón uns monuments de fusta i cartró que s’exposen en els carrers durant el mes de Març. El dia 19, festa de sant Josep, es cremen per la nit.
També es tradició en les falles llançar coets, i fer mascletades i castells de focs artificials

Localitzaci ó del Saler

Diversitat d’Ecosistemes
El Saler es troba situat dins del Parc Natural de l’Albufera, una llacuna costanera (blau) envoltada de vegetaci ó palustre (verd fosc) i de terres inundables -marjal- on es cultiva l’arr ós (verd clar). El Saler ocupa una estreta franja entre l’Albufera i la platja (groc) poblada per boscos de pi
Blanc. Dins de la Devesa del saler podem distingir diferents ecosistemes:

Ecosistemes del Saler
A- Platja
B- Dunes m òbils
C-Mallada
D- Dunes fixes o pineda

Transecte realitzat
Transecte realitzat amb l’indicaci ó de les 4 parades estudiades: 1- Pineda degradada 2- Pineda conservada 3- Mallada o depressió interdunar. 4- Dunes mòbils

Parada 1: Pineda degradada

La primera xona estudiada fou una zona molt deteriorada, ja que estava al costat del poble i de la carretera. El pas de les persones havia acabat amb la majoria de les plantes i havia provocat l’erosi ó del sòl. Hi marcàrem una zona de 5x5 m, per tal de poder estudiar la seua biodiversitat. B àsicament era una zona amb pins blancs i una pradera de gramínies on apareixien poques plantes diferents. Tampoc vam trobar animals a excepció d’un cadàver de ratolí, la ploma d’un colom i algunes petites aranyes Erosi ó del sòl que deixa al descobert les arrels dels pins Cad àver d’un ratoli

Croquis zona 1

Plantes de la primera parada

Parada 2: Pineda

Aquesta zona de pineda, m és allunyada de la carretera, estava molt m és conservada i juntament amb els pins apareixien plantes arbustives com el llentiscle, la coscolla, l’aladern, el bruc, el margalló, juntament amb herbes (gramínies molses i també raïm de pastor) i plantes grimpadores com l’aritja. La biodiversitats era molt més alta que en la parada anterior. També poguerem observar molts animals com diversos ocellets, escarbats negres, vespes, papallones, aranyes i fins i tot, una mantis religiosa. L’aspecte d’aquesta zona semblava una selva a causa de les plantes trepadores i havíem de passar un a un, ja que la senda era molt estreta . Les condicions ambientals eren molt suaus ja que sota l’arbre no bufava el vent marí, la temperatura era més estable i havia una major humitat.

Organismes de la segona parada aranya liquen Mantis papallona margall ó

Plantes segona parada

Distribuci ó organismes segona parada

Tercera parada. La mallada

Aquesta és una zona deprimida (és a dir, està per baix del nivell de la mar), per la qual cosa s’inunda temporalment i l’aigua que la cobreix és salobre (entre dolça i salada). Amb aquestes característiques no hi poden viure molts organismes D’arbres sols està el Tamarix (típic de platges, es troba en la vorera de les llacunes). També hi ha joncs (es troben en les zones més baixes), mentre que les canyes ( Arundo, Phagmites ), la cua de cavall i les Inules es troben en zones un poc m és elevades , com en “illes”). No observ àrem massa animals: ocells que volaven la zona i alguns parotets. La biodiversitat d’aquesta zona és pobra a causa de les dures condicions ambientals que han de suportar els organismes que hi viuen

Distribuci ó organismes parada 3

Plantes t ípiques de la mallada

Parada 4: les dunes m òbils

Prop del mar tenim l’ecosistema de les dunes m òbils. Es tracta d’un ecosistema que presenta unes condicions ambientals prou difícils: és un ambient extremadament sec a causa del vent salí que hi bufa. La textura gruixuda de l’arena fa que l’aigua escole cap abaix, de manera que les plantes disposen de poca aigua i aquesta és salada. Un altre factor que dificulta l’existència de plantes és el fet que el sòl està en contibu moviment. Això fa que solament algunes plantes molt especialitzades com el barró puguen colonitzar la cara de la duna que mira al mar (barlovent). La part de la duna d’esquena al mar (sotavent) permet l’existència de més plantes com el card marí, l’atzurena marina, etc. També trobàrem prou animals en la zona com escarbats, eruges, salmartins, etc. Tot i que la biodiversitat trobada és menor que en la zona 2 (pineda), pensem que és major que en la parada 3 (mallada)

Plantes recollides a les dunes

Organismes de les dunes Erugues que viuen sobre l’atzucena marina. Petjades d’escarbat Sobre l’arena. Saltmart í. Boles de Possidònia i closques de mol·luscs marins

El Saler és un ecosistema amb una gran biodiversitat total, però la biodiversitat de les quatre zones que hem vist, són diferents, ja que les condicions de vida no són les mateixes.
A la zona 1, la pineda deteriorada, hi abunden els pins,per ò han desaparegut la majoria de les plantes originals que els acompanyaven a causa de l’acció humana, responsable de la pèrdua de biodiversitat de l’àrea . A la zona 2, poc modificada per l’home trobem la major biodiversitat, ja que les condicions ambientals s ón les més suaus i permeten l’existència de moltes espècies. En les dos darreres zones estudiades, la mallada i les dunes mòbils, trobem poca biodiversitat, ja que les condicions ambientals m és dures solament permeten l’existència d’organismes molt resistents i especialitzats

El Saler és ara un parc natural i per a que ho f ó ra, els valencians van haver de lluitar molt. Als anys setanta, en epoca franquista, les autoritats volien edificar la zona: van fer un passeig mar ítim de ciment, carreteres asfaltades, unes torres d’apartaments i fins i tot, un hipòdrom. Però no van arribar molt lluny perquè la pressi ó ciutadada ho va evitar. Amb la democr àcia el van declarar parc natural i ja no van edificar més: es va convertir en un lloc per a passejar i gaudir d’un paisatge meravellós. En l’actualitat les zones m és degradades estan regenerant-se. Fins i tot aquesta història de lluita va ser registrada en una canço folk del grup Al Tall que podeu sentir ací Hist òria recent del Saler

Una planta representativa del Saler: El margall ó (Chamaerops humilis)

El margall ó és un a rbust perenne de la família de les palm àcies de fins a 2 metres. Les seues tiges s ón de color gris, amb nombroses fibres. Presenta fulles palmades, persistents, rígides i dretes, formades per fins a 15 peces plegades amb pecíol llarg i prim ple d’ espines. Flors grogues, xicotetes i que s’agrupen en la base de les fulles. Fruits carnosos, esfèrics, de color grogós rogenc, no comestibles.
És una planta que li agrada el Sol i no resisteix temperatures fredes , Resisteix els vents forts i costaners, la proximitat al mar i la salinitat. El podem trobar en zones costaneres del Mediterrani occidental i és una de les plantes més representativa de la nostra vegetació. També pot aparéixer als nostres jardins
El margall ó és una planta que ha estat utilitzada per la població a través dels segles. El cor o l’ull de les plantes és tendre i comestible. Per ò sobretot s ’aprofiten les fulles per a fer cistelles.
Actualment és una planta protegida i no podem fer-ne ús

S ímbols utilitzats al nostre País

Si Val ència té un animal totèmic, aquest és el rat penat present a l’escut de la nostra ciutat i símbol de nombroses entitats culturals i esportives. Els rats penat viuen en el Saler i en les zones d’horta properes a la ciutat on no és difícil veure’ls a poqueta nit. Hi moltes llegendes que relacionen aquest animal amb la conquesta de la ciutat, aleshores en mans dels àrabs, pel rei d’Aragó, Jaume I. Una d’aquestes llegendes diu que una nit un rat penat es posa dalt de la tenda del rei i l’avisà d’un imminent atac per part dels àrabs sitiats. Una altra llegenda deia que mentre volara el rat penat, la ciutat de València quedaria en mans dels musulmans. Una nit, el rat penat va quedar fascinat pel drac que coronava el casc del rei En Jaume, de manera que aquest el va poder caçar i a l’endemà, el rei conquerí la ciutat. Per tot això, el rat penat va quedar incorporat a l’escut de la ciutat

El rat penat, s ímbol valencià El rat penat deriva segurament del drac alat que coronava el casc del rei Jaume I. En l’actualitat el rat penat forma part de l’escut dels dos equips de futbol de la ciutat, el Val ència CF i el llevant U.D.

Estudi de la biodiversitat del Saler

by pepet2006 on Mar 19, 2007

Accessibility

Tags

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 36

Statistics

Estudi de la biodiversitat del Saler — Presentation Transcript

http://biotop.bloc.cat	34
http://www.slideshare.net	2