Your SlideShare is downloading. ×
Biodiversitat Visita al Parc Natural del Saler: IES Vicenta Ferrer Escriv à València
El passat mes d’Octubre vam realitzar una eixida al Parc Natural del Saler, localitzat als afores de la nostra ciutat, Val...
El nostre grup De esquerra a dreta:  Vicente Joan Xavi Gerand Ramon Alba Elena Andrea Ismael Guillem P i el nostre profe, ...
El nostre institut <ul><li>El nostre institut es troba al barri de Patraix, dins de la ciutat de Val ència. És prou nou, j...
València, la nostra ciutat Val ència  est à  situada en la costa est de la Península Ibèrica.  É s prou gran (800.000 habi...
Fotos de Val ència
Festes i tradicions <ul><li>Una de les festes més famoses s ó n les falles. S ón uns monuments de fusta i cartró que s’exp...
Localitzaci ó del Saler
Diversitat d’Ecosistemes <ul><li>El Saler es troba situat dins del Parc Natural de l’Albufera, una llacuna costanera (blau...
Ecosistemes del Saler <ul><li>A- Platja </li></ul><ul><li>B- Dunes m òbils </li></ul><ul><li>C-Mallada </li></ul><ul><li>D...
Transecte realitzat <ul><li>Transecte realitzat amb l’indicaci ó de les 4 parades estudiades: 1- Pineda degradada   2- Pin...
Parada 1: Pineda degradada
La primera xona estudiada fou una zona molt deteriorada, ja que estava al costat del poble  i de la carretera. El pas de l...
Croquis zona 1
Plantes de la primera parada
Parada 2: Pineda
Aquesta zona de pineda, m és allunyada de la carretera,  estava molt m és conservada i juntament amb els pins apareixien p...
Organismes  de la segona parada aranya liquen Mantis papallona margall ó
Plantes segona parada
Distribuci ó organismes segona parada
Tercera parada. La mallada
Aquesta és una zona deprimida (és a dir, està per baix del nivell de la mar), per la qual cosa s’inunda temporalment i l’a...
Distribuci ó organismes parada 3
Plantes t ípiques de la mallada
Parada 4: les dunes m òbils
Prop del mar tenim l’ecosistema de les dunes m òbils. Es tracta d’un ecosistema que presenta unes condicions ambientals pr...
Plantes recollides a les dunes
Organismes de les dunes Erugues que viuen sobre l’atzucena marina. Petjades d’escarbat Sobre l’arena. Saltmart í. Boles de...
<ul><li>El Saler  és un ecosistema amb una gran biodiversitat total, però  la biodiversitat de les quatre zones que hem vi...
El Saler  és ara  un parc natural i per a que ho f ó ra, els valencians van haver de lluitar molt. Als anys setanta, en ep...
Una planta representativa del Saler:  El margall ó   (Chamaerops humilis)
<ul><li>El margall ó és un a rbust perenne de la família de les palm àcies  de fins a 2 metres. Les seues tiges s ón  de c...
S ímbols utilitzats al nostre País
Si Val ència té un animal totèmic, aquest és el rat penat present a l’escut de la nostra ciutat i símbol de nombroses enti...
El rat penat, s ímbol valencià El rat penat deriva segurament del drac alat que coronava el casc del rei Jaume I. En l’act...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Estudi de la biodiversitat del Saler

1,541

Published on

Treball dels alumnes de l'assignatura d'Educació ambiental de l'IES Vicenta Ferrer Escrivà de València

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,541
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Estudi de la biodiversitat del Saler"

  1. 1. Biodiversitat Visita al Parc Natural del Saler: IES Vicenta Ferrer Escriv à València
  2. 2. El passat mes d’Octubre vam realitzar una eixida al Parc Natural del Saler, localitzat als afores de la nostra ciutat, Val ència, per poder fer un estudi pràctic de la biodiversitat. Després de discutir-lo en classe, decidirem anar-hi en lloc d’estudiar una zona més propera a l’institut ja que es trobava prou degradada. El Saler és una paratge natural dins del parc natural de l’Albufera i està solament a 8 quilòmetres del centre urbà. Aquell dia prenguèrem l’autobús públic i i passarem tot el dia dins la natura. Però abans volem contar-vos algunes coses sobre nosaltres, el nostre institut i la nostra ciutat
  3. 3. El nostre grup De esquerra a dreta: Vicente Joan Xavi Gerand Ramon Alba Elena Andrea Ismael Guillem P i el nostre profe, Antoni Cassany. Falta el nostre company Guillem S que estava fent la foto
  4. 4. El nostre institut <ul><li>El nostre institut es troba al barri de Patraix, dins de la ciutat de Val ència. És prou nou, ja que solament té quatre anys. És un edifici de 2 pisos amb parets roges per fora i un interior acristallat i blanc que dóna a dos patis interiors com veieu a la foto. Els alumnes tenen entre 12 a 18 anys </li></ul>
  5. 5. València, la nostra ciutat Val ència est à situada en la costa est de la Península Ibèrica. É s prou gran (800.000 habitants) i és la capitat de un territori autònom dins d’Espanya, el País Valencià. A València es parlen dos llengües, el valencià (una varietat del català) i el castellà o espanyol És una ciutat antiga, de més de 2000 anys i té molts monuments antics que ens donen una idea de la seua hist òria passada com la Llotja, la torre del Micalet o el Mercat, per ò València també és famosa pels seus edificis contemporanis com la Ciutat de les Arts i les Ciències. Val ència és també famosa per les seues festes , entre les que destaquen les Falles, i pels seus menjars tradicionals com la “paella”
  6. 6. Fotos de Val ència
  7. 7. Festes i tradicions <ul><li>Una de les festes més famoses s ó n les falles. S ón uns monuments de fusta i cartró que s’exposen en els carrers durant el mes de Març. El dia 19, festa de sant Josep, es cremen per la nit. </li></ul><ul><li>També es tradició en les falles llançar coets, i fer mascletades i castells de focs artificials </li></ul>
  8. 8. Localitzaci ó del Saler
  9. 9. Diversitat d’Ecosistemes <ul><li>El Saler es troba situat dins del Parc Natural de l’Albufera, una llacuna costanera (blau) envoltada de vegetaci ó palustre (verd fosc) i de terres inundables -marjal- on es cultiva l’arr ós (verd clar). El Saler ocupa una estreta franja entre l’Albufera i la platja (groc) poblada per boscos de pi </li></ul><ul><li>Blanc. Dins de la Devesa del saler podem distingir diferents ecosistemes: </li></ul>
  10. 10. Ecosistemes del Saler <ul><li>A- Platja </li></ul><ul><li>B- Dunes m òbils </li></ul><ul><li>C-Mallada </li></ul><ul><li>D- Dunes fixes o pineda </li></ul>
  11. 11. Transecte realitzat <ul><li>Transecte realitzat amb l’indicaci ó de les 4 parades estudiades: 1- Pineda degradada 2- Pineda conservada 3- Mallada o depressió interdunar. 4- Dunes mòbils </li></ul>
  12. 12. Parada 1: Pineda degradada
  13. 13. La primera xona estudiada fou una zona molt deteriorada, ja que estava al costat del poble i de la carretera. El pas de les persones havia acabat amb la majoria de les plantes i havia provocat l’erosi ó del sòl. Hi marcàrem una zona de 5x5 m, per tal de poder estudiar la seua biodiversitat. B àsicament era una zona amb pins blancs i una pradera de gramínies on apareixien poques plantes diferents. Tampoc vam trobar animals a excepció d’un cadàver de ratolí, la ploma d’un colom i algunes petites aranyes Erosi ó del sòl que deixa al descobert les arrels dels pins Cad àver d’un ratoli
  14. 14. Croquis zona 1
  15. 15. Plantes de la primera parada
  16. 16. Parada 2: Pineda
  17. 17. Aquesta zona de pineda, m és allunyada de la carretera, estava molt m és conservada i juntament amb els pins apareixien plantes arbustives com el llentiscle, la coscolla, l’aladern, el bruc, el margalló, juntament amb herbes (gramínies molses i també raïm de pastor) i plantes grimpadores com l’aritja. La biodiversitats era molt més alta que en la parada anterior. També poguerem observar molts animals com diversos ocellets, escarbats negres, vespes, papallones, aranyes i fins i tot, una mantis religiosa. L’aspecte d’aquesta zona semblava una selva a causa de les plantes trepadores i havíem de passar un a un, ja que la senda era molt estreta . Les condicions ambientals eren molt suaus ja que sota l’arbre no bufava el vent marí, la temperatura era més estable i havia una major humitat.
  18. 18. Organismes de la segona parada aranya liquen Mantis papallona margall ó
  19. 19. Plantes segona parada
  20. 20. Distribuci ó organismes segona parada
  21. 21. Tercera parada. La mallada
  22. 22. Aquesta és una zona deprimida (és a dir, està per baix del nivell de la mar), per la qual cosa s’inunda temporalment i l’aigua que la cobreix és salobre (entre dolça i salada). Amb aquestes característiques no hi poden viure molts organismes D’arbres sols està el Tamarix (típic de platges, es troba en la vorera de les llacunes). També hi ha joncs (es troben en les zones més baixes), mentre que les canyes ( Arundo, Phagmites ), la cua de cavall i les Inules es troben en zones un poc m és elevades , com en “illes”). No observ àrem massa animals: ocells que volaven la zona i alguns parotets. La biodiversitat d’aquesta zona és pobra a causa de les dures condicions ambientals que han de suportar els organismes que hi viuen
  23. 23. Distribuci ó organismes parada 3
  24. 24. Plantes t ípiques de la mallada
  25. 25. Parada 4: les dunes m òbils
  26. 26. Prop del mar tenim l’ecosistema de les dunes m òbils. Es tracta d’un ecosistema que presenta unes condicions ambientals prou difícils: és un ambient extremadament sec a causa del vent salí que hi bufa. La textura gruixuda de l’arena fa que l’aigua escole cap abaix, de manera que les plantes disposen de poca aigua i aquesta és salada. Un altre factor que dificulta l’existència de plantes és el fet que el sòl està en contibu moviment. Això fa que solament algunes plantes molt especialitzades com el barró puguen colonitzar la cara de la duna que mira al mar (barlovent). La part de la duna d’esquena al mar (sotavent) permet l’existència de més plantes com el card marí, l’atzurena marina, etc. També trobàrem prou animals en la zona com escarbats, eruges, salmartins, etc. Tot i que la biodiversitat trobada és menor que en la zona 2 (pineda), pensem que és major que en la parada 3 (mallada)
  27. 27. Plantes recollides a les dunes
  28. 28. Organismes de les dunes Erugues que viuen sobre l’atzucena marina. Petjades d’escarbat Sobre l’arena. Saltmart í. Boles de Possidònia i closques de mol·luscs marins
  29. 29. <ul><li>El Saler és un ecosistema amb una gran biodiversitat total, però la biodiversitat de les quatre zones que hem vist, són diferents, ja que les condicions de vida no són les mateixes. </li></ul><ul><li>A la zona 1, la pineda deteriorada, hi abunden els pins,per ò han desaparegut la majoria de les plantes originals que els acompanyaven a causa de l’acció humana, responsable de la pèrdua de biodiversitat de l’àrea . A la zona 2, poc modificada per l’home trobem la major biodiversitat, ja que les condicions ambientals s ón les més suaus i permeten l’existència de moltes espècies. En les dos darreres zones estudiades, la mallada i les dunes mòbils, trobem poca biodiversitat, ja que les condicions ambientals m és dures solament permeten l’existència d’organismes molt resistents i especialitzats </li></ul>
  30. 30. El Saler és ara un parc natural i per a que ho f ó ra, els valencians van haver de lluitar molt. Als anys setanta, en epoca franquista, les autoritats volien edificar la zona: van fer un passeig mar ítim de ciment, carreteres asfaltades, unes torres d’apartaments i fins i tot, un hipòdrom. Però no van arribar molt lluny perquè la pressi ó ciutadada ho va evitar. Amb la democr àcia el van declarar parc natural i ja no van edificar més: es va convertir en un lloc per a passejar i gaudir d’un paisatge meravellós. En l’actualitat les zones m és degradades estan regenerant-se. Fins i tot aquesta història de lluita va ser registrada en una canço folk del grup Al Tall que podeu sentir ací Hist òria recent del Saler
  31. 31. Una planta representativa del Saler: El margall ó (Chamaerops humilis)
  32. 32. <ul><li>El margall ó és un a rbust perenne de la família de les palm àcies de fins a 2 metres. Les seues tiges s ón de color gris, amb nombroses fibres. Presenta fulles palmades, persistents, rígides i dretes, formades per fins a 15 peces plegades amb pecíol llarg i prim ple d’ espines. Flors grogues, xicotetes i que s’agrupen en la base de les fulles. Fruits carnosos, esfèrics, de color grogós rogenc, no comestibles. </li></ul><ul><li>És una planta que li agrada el Sol i no resisteix temperatures fredes , Resisteix els vents forts i costaners, la proximitat al mar i la salinitat. El podem trobar en zones costaneres del Mediterrani occidental i és una de les plantes més representativa de la nostra vegetació. També pot aparéixer als nostres jardins </li></ul><ul><li>El margall ó és una planta que ha estat utilitzada per la població a través dels segles. El cor o l’ull de les plantes és tendre i comestible. Per ò sobretot s ’aprofiten les fulles per a fer cistelles. </li></ul><ul><li>Actualment és una planta protegida i no podem fer-ne ús </li></ul>
  33. 33. S ímbols utilitzats al nostre País
  34. 34. Si Val ència té un animal totèmic, aquest és el rat penat present a l’escut de la nostra ciutat i símbol de nombroses entitats culturals i esportives. Els rats penat viuen en el Saler i en les zones d’horta properes a la ciutat on no és difícil veure’ls a poqueta nit. Hi moltes llegendes que relacionen aquest animal amb la conquesta de la ciutat, aleshores en mans dels àrabs, pel rei d’Aragó, Jaume I. Una d’aquestes llegendes diu que una nit un rat penat es posa dalt de la tenda del rei i l’avisà d’un imminent atac per part dels àrabs sitiats. Una altra llegenda deia que mentre volara el rat penat, la ciutat de València quedaria en mans dels musulmans. Una nit, el rat penat va quedar fascinat pel drac que coronava el casc del rei En Jaume, de manera que aquest el va poder caçar i a l’endemà, el rei conquerí la ciutat. Per tot això, el rat penat va quedar incorporat a l’escut de la ciutat
  35. 35. El rat penat, s ímbol valencià El rat penat deriva segurament del drac alat que coronava el casc del rei Jaume I. En l’actualitat el rat penat forma part de l’escut dels dos equips de futbol de la ciutat, el Val ència CF i el llevant U.D.

×