Historia de la Filosofia

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n de Batxillerat

Filosofia cosmològica Els presocràtics

1. Pas del mite al logos
Es produeix al segle VI aC quan a Milet neix una classe social rica amb temps per reflexionar
Mite Logos Antropomòrfic Imaginació Causes sobrenaturals Màgia i ritual Abstracte Raó Causes naturals Ciència, filosofia i tècnica

2. Naturalesa en el pensament grec
Es vol explicar la natura des de la natura
(causes immanents)
Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú que és l’origen de tot (concepte de matèria)

3. Els milesis
Tales : αρχή = aigua
Anaximandre : αρχή = àpeiron (indefinit)
Anaxímenes : αρχή = aire (pneuma)
Tales-> Hilozoisme: tot està ple de vida

4. Pitagòrics
Caire mistèric i sectari
Influència orfista (metempsicosi, transmigració d’ànimes)
αρχή = nombre (causa formal de la φύσ is )
La 4a dimensió és l’existència
El sol és una intel·ligència central
10 és un nombre màgic (tots els nombres surten d’1,2,3 o 4 i sumats fan 10, teraktýs)
= ?$~¬§¤ĞЩ∂!!!

5. Heràclit d’Efes
Personatge melancòlic
Va escriure “perifiseu”
Teoria del coneixement (epistemologia)
“ Panta rei”(tot flueix) “ La guerra és el pare de totes les coses” “ Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu” Sentits Moviment Multiplicitat Raó Veritat Unitat d’allò múltiple = =

Teoria d’Heràclit

6. Parmènides d’Elea
Influència pitagòrica
Els sentits només ens enganyen
La realitat resideix en la raó
El moviment és una il·lusió dels sentits
“ L’ésser és, el no ésser no és” L’ésser és un tot, tot el que existeix, i per tant si l’ésser canvia ja no és i això és impossible Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat = = = =

Poema de Parmènides
Proemis : Introducció al·legòrica sobre el pas de la nit (ignorància) a la llum (coneixement)
Poema Via o camí de la veritat: camí del filòsof que condueix al coneixement
Si el no ésser no és => L’ésser és
Via o camí de la opinió: És el món experimentat pels sentits, amb canvi, esdevenir I multiplicitat. La persona que es guia pels sentits està en el nivell de la ignorància (és el cas dels presocràtics). Parmènides és el pare de l’ontologia (estudi de l’ésser en si mateix). La via de la opinió és el camí d ela ignorància on transiten els humans que entren en contínua contradicció aparença-realitat
Indivisible Immutable Etern

7. Filòsofs pluralistes
Combinen Heràclit i Parmènides (sV i VI aC)
Inf. Parmènides: Alguna cosa roman inalterable
Inf. Heràclit: La phýsis està en moviment
Arkhé múltiple (4 elements)
Phýsis = combinació dels arkhés

7.1.Empèdocles d’Agrigent
Arkhé de 4 elements que es combinen sense perdre la unitat

7.2. Anaxàgores de Clazòmenes
Tot està format per infinits elements
Arkhé= spérmatas o homeomeries
Nous és la causa motriu creadora de l’univers
“ Tot està en tot” Spèrmata -> alguna cosa ho ha de canviar->Nous->Transmet moviment->plantejament mecanicista

7.3. Atomisme
Leucip va ser l’iniciador i Demòcrit el deixeble
ÀTOMS (qualitativament igual, quantitativament diferents) Les diferències macroscòpiques tenen el seu origen en diferències microscòpiques Qualitats primàries (objectives): pròpies de l’objecte en sí Qualitats secundàries (subjectives): experimentades per la percepció (depenen de l’acte de percepció del subjecte que les capta) ÉSSER BUIT MOVIMENT Dividit en partícules materials i indivisibles (àtoms) Consubstancial als àtoms

Filosofia antropològica Sòcrates i els sofistes

1. Introducció
Al s. V. arriba la democràcia a Atenes (Pèricles)
Paral·lelisme αρχή (arkhé) -> νόμος (nomos)
o isomorfisme φύσις (phýsis) -> πόλις (polis)
Sòcrates Savi Veritat Realitat Àmbit filosòfic Sofistes Mestres Opinió Aparença Àmbit científic i filosòfic = = = =

2. Els sofistes
Pensàven que la virtut es podia ensenyar
Teoria relativista
Ètica basada en opinions
Els ciutadans es reuneixen a l’ecclesia
Ensenyen com ascenir socialment
Sòcrates s’hi oposava (la veritat no pot ser subjecte d’elitisme)

Característiques de la sofística
Relativisme : hi ha tantes veritats com punts de vista
Subjectivisme : Comprensió del món des d’un punt de vista
Indiferència moral i religiosa : Es pot canviar de moral segons l’interès
Escepticisme : Qüestionament de la realitat
Materialisme : Basat en coses perceptibles

3. Sòcrates Mort de sòcrates

3.1. Biografia
Origen humil
Jove amb inquietuds
Es va allistar a l’exèrcit i va lluitar al Peloponès
La lluita Atenes-Esparta li fa pensar que hi ha una inferioritat mental, donant la culpa als sofistes
Ànitos i altres sofistes el van acusar d’Asebeia, impietat (crítica als déus)
Va ser executat amb sicuta tot i haver tingut la possibilitat d’escapar

3.2. El mètode socràtic
a) Conceptes universals: formulacions generals aceptades per tothom com a veritats racionals. Sòcrates parteix de la base que la unitat està en la ment humana
b) Raonaments inductius: La manera d’arribar als conceptes universals és a partir d’experiències concretes, reflexionant sobre allò que és particular i elevant la reflexió cap a nocions més elevades (inducció). La base del mètode socràtic és el diàleg entre dos interlocutors al voltant d’un tema principalment moral
c) Mètode dialèctic

Desenvolupament del mètode dialèctic
S’argumenta que no se sap res del que es va a investigar i que s’espera aprendre a partir de la conversa.
Sòcrates fa preguntes sobre l’argument defensat i mica en mica va desintegrant la opinió defensada i augmentant la inseguretat de l’interlocutor.
El resultat final d’aquesta és l’estat d’ aporia ( απορíα ) , que és un estat d’indefinició. Arribar a l’aporia és admetre que hom és ignorant, és el primer pas a la veritat i la saviesa.
a) Ironia

Desenvolupament del mètode dialèctic
Procés ascendent del mètode dialèctic
Condueix a l’interlocutor mitjançant preguntes al coneixement, definció universal o veritat
b) Maièutica (μαιευτικη) Sòcrates va fer deduir a un esclau el teorema de Pitàgores “ Només sé que no sé res” (aporia)

Mètode socràtic

3.3. Ètica socràtica
Intel·lectualisme ètic: Si coneixes la veritat (definició universal) actuaràs conforme a ella, és a dir, serà bona una acció si qui la fa coneix què és la bondat
Eudemonisme moral: És la finalitat que persegueix qualsevol acció humana. L’ésser humà en les seves accions persegueix assolir la felicitat. Aquesta felicitat, per Sòcrates, s’aconsegueix a través de la virtut (equilibri cos-ànima, harmonia que ens fa feliços)

Dates
Tales (640-546 aC)
Anaximandre (610-547 aC)
Anaxímenes (588-524 aC)
Heràclit (540-480 aC)
Parmènides (s. IV/V aC)
Empèdocles (483-430 aC)
Anaxàgores (499-428 aC)
Leucip (s V aC)
Demòcrit (460-370 aC)
Sòcrates (470-399 aC)

Plató Un filòsof clau SELE

1. Biografia i obres
Influències principals:
Heràclit (a través de Cràtil)
Parmènides
Pitagorisme (per via d’Arquites de Tarento)
Sòcrates

Molt influit per Sòcrates, sobretot per la seva injusta mort
Fa diversos viatges a Siracusa on intenta provar el seu model d’estat
Tracta tota classe de temes
Les seves obres són de forma dialogada

Períodes
De joventut o socràtic
Apologia de Sòcrates, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Lisis, Eutifró. Qüestions morals
De trancisió o antisocràtic
Gòrgies, Menó, Eutidem, Hippies Menor, Cràtil, Hippies Major. Problemes metafísics
Madur
Banquet, Fedó, República, Fedre
Últim període
Parmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, Fileb, Lleis. Autocrítica

2. La teoria de les idees

Del conceptualisme socràtic al realisme ontològic de les idees
Conceptualisme socràtic: Concepte intersubjectiu que està a la ment
Plató : La veritat és objectiva i té una entitat pròpia
Ment Idea intersubjectiva Idea amb entitat pròpia Idea universal

Característiques de la teoria de les idees BÉ, UNITAT DISCREPÀNCIA Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat MÓN

Representació IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES BÉ MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) MÓN SENSIBLE (cosmos oretós) Concepte de bolet

El món sensible
Heraclitià (canvi, moviment, esdevenir…)
Només en podem fer doxa (opinió)
Explicat a Timeu
Mite de la creació del món

Mite de la creació de l’univers DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars

El món intel·ligible BÉ VALORS MORALS I ESTÈTICS RELACIONS MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES SENSIBLES

Relació de les idees i les coses Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses “ Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses . La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys e la idea” Patrick Chatelion Counet

3. Teoria platònica del coneixement
Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica)
ARKHAÍ Arquetips, idees intel·ligibles superiors MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors DSOA Objectes sensibles EIKONÉS Ombres, reflexos NOESI Coneixement intuïtiu DIANOIA Coneixement discursiu PISTIS Coneixement sensible EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Episteme (ciència) Doxa (opinió) Món intel·ligible Món sensible PAIDEIA

La dialèctica
En Sòcrates és el mètode per arribar al coneixement
En Plató té un doble sentit
- Mètode per arribar al coneixement
- Ciència de les idees absolutes

Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé, fricció de cervells ) Descendent (diàiresi): Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi Dialèctica Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia) Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi) Ciències

Altres vies per al coneixement
L’amor platònic: Per Plató, l’amor és amor a la bellesa, i es va ascendint fins a contemplar la idea de bellesa.
Reminiscència (anàmnesi): L’ànima humana ha viscut al món intel·ligible abans de néixer, ha vist les idees i per tant només les ha de recordar mitjançant la paideia
Bellesa física (cos) Bellesa interior (ànima) BELLESA (idea)

El mite de la caverna
Els esclaus estan encadenats al mur
Un d’ells s’allibera i avança cap el foc i s’adona que el que veia eren ombres
Continua avançant i passa de la doxa a l’episteme.
Comença a pensar en matemàtiques
Surt a fora i la llum l’encega
S’acostuma a la llum i contempla la veritat
Quan torna a la caverna per aliberar els altres, aquests l’acaben matant (com a Sòcrates)

4. Doctrina de l’ànima
Tractada a l’obra “Fedó”
Explica simbòlicament la naturalesa de l’ànima amb el mite del carro alat

El mite del carro alat El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal

Ànima concupiscible: Seu de les passions innobles ( instints primaris ), representada pel cavall negre . Es troba en el baix ventre i la seva tendència és la desmesura . La virtut que la pot contenir és la temperança .

Ànima irascible: Seu de les passions nobles (força, impulsivitat, impetuositat), representada pel cavall blanc . Es troba en el tòrax (el seu òrgan és el cor) i la seva tendència és la ira . La virtut que la pot contenir és el coratge .

Ànima racional: Seu del pensament reflexiu i crític propi de la filosofia, representada per l’ àuriga (part més material de l’ànima). Es troba al cap i la seva virtut és la prudència i la justícia . És considerada immortal.

Tipus d’ànima Coratge Temperança Prudència i justícia Ira Desmesura Cap Tòrax Baix ventre Àuriga Cavall blanc Cavall negre Pens. reflexiu Passions nobles Instints primaris Racional Irascible Concupiscible

Paral·lelisme entre teoria del coneixement i de l’ànima
La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres ànimes gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest equilibri és l’harmonia de l’ànima.
EIKASIA PISTIS DIANOIA NOESI CONCUPISCIBLE IRASCIBLE RACIONAL

Proves de la immortalitat de l’ànima
Reminiscència : L’ànima ha contemplat les idees absolutes, per tant, ha existit abans de néixer
Participació en la idea de vida o automoviment : l’ànima és el principi vital del cos i per tant participa en la idea de vida. Si es morís, també participaria en la idea de mort, fet que és impossible
Simplicitat : L’ànima és una substància simple. La mort significa descomposició i per tant l’ànima no pot morir perquè és una, simple i no es pot descomposar
Pels contraris

5. Teoria política Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat REIS FILÒSOFS GUARDIANS o GUERRERS COMERCIANTS o ARTESANS

Classes socials naturals
Artesans o comerciants: És la classe social dels treballadors que produeixen els béns. Poden formar una família , però no poden accedir als nivells més alts de la societat. La funció de l’ànima que predomina en els treballadors és l’ànima concupiscible . Com que parteix de la possibilitat de la metempsicosi, no és injust, perquè si s’esforcen en una altra vida poden arribar a ser reis. Plató concep la societat com una màquina

Guardians o guerrers: Són els defensors de l’Estat, que han de lluitar per salvaguardar l’ordre social. No poden tenir família perquè tot l’esforç l’han de posar en l’estat. La funció de l’ànima que domina és l’ànima irascible . Poden accedir al coneixement més elevat i a través d’unes proves o examens poden arribar a ser reis filòsofs. Han de tenir fills que són portats a comunes.

Reis filòsofs: Un o més guardians que superen les provés d’accés i demostren el seu nivell ètic i de coneixement poden ser els governants de l’Estat. La part de l’ànima que predomina és l’ànima racional amb la prudència i la justícia com a virtuts. No poden tenir família .

Ànima racional Ànima irascible Ànima concupiscible No família Fills Família Governants Defensors Treballadors Reis filòsofs Guardians Artesans

Les formes de govern
MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA
TIMOCRÀCIA
OLIGARQUIA
DEMOCRÀCIA
TIRANIA
FORMES DECADENTS DE GOVERN

“ A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató . República

Plató pensa: Mai no hi haurà una constant d’equilibri, doncs ens trobem en el món sensible i tot està en continu esdevenir. Així, no es podrà mantenir sempre la monarquia (considerada per ell la millor forma de govern) i s’esdevindran algunes formes de govern decadents. Tot es desequilibra quan els que han d’aplicar la fórmula nupcial, que estableix quants fills que han de tenir els guerrers, s’equivoquen

Monarquia o aristocràcia:
És la forma excel·lent de govern que ha de tenir l’Estat platònic

Timocràcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent. Quan la fórmula nupcial no està ben aplicada hi ha un empobriment de l’Estat que provoca una pèrdua en la qualitat de l’ànima del governant, que passa de la racional a la irascible. La timocràcia és el govern de l’honor. El timòcrata vol el bé per l’Estat però amb uns mitjans que ja no són els propis de la prudència de l’ànima racional.

Oligarquia : La timocràcia degenera en oligarquia quan comença a predominar l’ànima concupiscible. L’oligarca es guia pels desigs més baixos i les tendències més egoistes.

Democràcia : Quan el poble no pot resistir la pressió dels oligarques, es rebel·la i els elimina. Davant del buit de poder decideix que la millor forma de govern és el govern del poble. Per Plató és una de les pitjors formes de govern perquè representa un caos on tothom pot dir la seva i és mot més fàcil la injustícia (Sòcrates va morir durant un període democràtic)

Tirania : Davant del desordre total que representa la democràcia, el poble decideix que sigui un membre del poble qui assumeixi el govern. En aquest cas, governarà el que té més força persuasiva i el caràcter més autoritari. Aquest serà el tirà, que governarà des del nivell més baix de l’ànima. Al final, el poble el destituïrà i es reinstaurarà la monarquia o l’aristocràcia.

6. Teoria ètica
L’ètica platònica té un plantejament socràtic i parla de:
Intel·lectualisme ètic: Una acció és bona si qui la fa coneix el bé
Eudemonisme moral: El bé de l’ésser humà és assolir la felicitat

Virtut : Equilibri entre els plaers del cos i els de l’ànima, és a dir, un entremig entre os extrems en totes les qüestions morals
Vida virtuosa: Vida mixta de plaers i coneixements equilibrats per l’ànima racional i que porta a la felicitat

Quadre sinòptic de la filosofia platònica TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA

Examen selectivitat 2005 Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ, Fedre , 249d

Preguntes: 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts] 3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text. Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts] 4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu la resposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2007 Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ. República, 517

Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «món intel·ligible» b ) «idea» 3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]

Aristòtil Deixeble de Plató

Va anar a l’escola de Plató
Va forjar una opinió diferent de Plató
Va estudiar en molts camps diferents

2. Crítica d’Aristòtil a Plató
La ciència, universal i necessària, s’elabora a partir de conceptes universals
Aristòtil diu que allò universal no està en un món a part, està en les coses com a essència
Un objecte està format per una idea universal i matèria sensible, en un sol món

3. Teoria de la substància
Substància
(ésser natural)
Matèria (principi comú) Forma (principi d’individuació, essència) Context espai-temporal (aspecte extern)

Hylemorfisme : és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta

4. El procés d’abstracció. FORMA MATÈRIA Fonament objectiu d’universalitat Substància natural Forma, essència universal Procés d’abstracció Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal

5. Teoria de l’ànima Unió ànima-cos Accidental (Plató): L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables Substancial (Aristòtil): L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar

Parts o funcions de l’ànima
Vegetativa o nutritiva : Es troba en plantes i animals i les seves funcions són l’ alimentació , el creixement i la reproducció
Sensitiva o Apetitiva : Es troba en els animals i les seves funcions són la percepció , el moviment local i el desig
Racional o intel·lectiva : Es troba en els éssers humans i les seves funcions són la racionalitat , l’ eternitat i la voluntat

Període hel·lenístic Estoïcisme, epicureisme, escepticisme

1. Introducció històrica
Alexandre el Gran, deixeble d’Aristòtil conquereix Alexandria i hi construeix una gran biblioteca
Aquesta expansió de la cultura hel·lènica va comportar la desintegració i pèrdua d’hegemonia de les polis, tenint conseqüències catastròfiques a Grècia
La filosofia d’aquest període persegueix consolar o fer feliç la gent

2. Estoïcisme
Períodes
Antic : Zenó de Cítion
Mitjà : Paneci de Rodes
Nou : Sèneca, Epíctet, Marc Aureli
Intenten fer feliç a la gent
La seva filosofia es divideix en lògica, física i ètica

Lògica
Ha de ser l’instrument per regular el pensament (estructura del coneixement)
És una lògica empirista , al contrari de la platònica

Física
Segueix el plantejament d’Heràclit (diap. 9)
Hi ha dos principis en el cosmos
Actiu: Foc (logos)
Passiu: Matèria
Foc Etern retorn

Ètica
Són deterministes i creuen en el destí (pronoia, fatum )
Savi és aquell que accepta el destí ila seva ànima queda en estat d’ apathia (absència d’emocions i passions), i així aconsegueix viure en eudaimonia que és la felicitat o més aviat no infelicitat.

3. Epicureisme
Al epicuris se’ls anomena també Els filòsofs del jardí, ja que en la seva Acadèmia feien les classes al jardí
Defensen l’ hedonisme . Hi ha dues vessants:
Radical : Escola cirennaica (Aristip de Cirene) defensa els plaers sensuals, els plaers extrems…
Moderat : Escola epicúria

Epicur
Va comprar un terreny on va intentar crear una societat on la gent pogués viure sense angoixa, tot seguint la seva filosofia
Les seves obres principals són:
Carta a Meneceu (ètica)
Màseimes capitals (aforismes ètics)
Carta a Heròdot (física)

Filosofia d’Epicur
La seva filosofia es divideix en canònica , ètica i física
"El que no considera el que té com la riquesa més gran, és desgraciat, encara que sigui amo del món." Epicur

Canònica
És empirista i pretén trobar un criteri de veritat
Per ser feliç s’han de tenir cànons ordenats a la ment, apartant aquells que ens provoquin malestar
Hi ha tres criteris de veritat:
Sensació (aisthesis) AIXÒ ÉS MOLT CONTRARI A PLATÖ (DIAPO. 35)
Raó (protepsis)
Sentiment (pathe)

Física
Atomista , treu el determinisme del model de Demòcrit (diap 15)
Els àtoms tenen pes i cauen en un moviment esbiaixat imprevisible ( clinàmen o parènclesis)
El cosmos es basa en l’indeterminisme

Ètica
Defensa la
doctrina del plaer

Doctrina del plaer
La felicitat es pot obtenir quan l’ànima està en pau amb si mateixa (atharaxia) i el cos en equilibri saludable (aponia)
ATHARAXIA : estat d’harmonia o equilibri intern que condueix al benestar espiritual
APONIA : estat de benestar saludable del cos que el fa resistent davant les malalties

Plaers:
Catastemàtics : conseqüència de la satisfacció immediata d’una necessitat del cos o de l’ànim que produeixen un plaer bàsic i permanent
Cinètics : són la perllongació dels plaers catastemàtics per augmentar la sensació de plaer però no per necessitat. Aquests plaers porten a la insatisfacció i infelicitat

Pors de l’ànima
La filosofia és un tetrafàrmac , doncs soluciona les quatre pors de l’ànima
“ No temis els Déus, No et preocupis de la mort El que és bo és fàcil d’aconseguir, I el que és terrible, fàcil de suportar" Epicur destí dolor mort déus

Por de la mort
"La mort és una quimera, perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo." Epicur

Por dels Déus Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers humans

Por del destí
El destí no ens ha de preocupar perquè no existeix
La negació del destí és lògica si partim d’una filosofia indeterminista, segons la qual tot és atzarós i res no es pot preveure

Por del dolor
El dolor es pot mitigar si se segueixen els preceptes de la filosofia epicúria. Si apreciem els plaers catastemàtics, podem portar el dolor perquè sabem viure en equilibri

3. Escepticisme
Com Epicur, s’aborda qui és el criteri per viure la nostra vida que és plena de desgràcies
Es considera que no es pot trobar un criteri de veritat, doncs tot és relatiu
Pirró d’Elis és el pare de l’escepticisme
S’origina una versió radical de l’escepticisme que parla d’un dubte universal (posar-ho tot en qüestió). No podem saber res i per tant “l’única opció que queda és no dir res”
Pirró d’Elis

El pensament medieval Fe i raó

1. Introducció històrica
Inici: caiguda de l’imperi Romà (476 dC)
Final: segle XIV
Teocentrisme/geocentrisme
Teologia/filosofia-fe/raó
La raó esdevé esclava de la fe
Filosofia cristiana
Disminució progrés científic

2. Agustí d’Hipona
Intenta harmonitzar fe i raó
Aprofita el món de les idees de Plató i l’identifica amb Déu. Déu té les veritats absolutes
Parla d’un camí interior i una il·luminació divina (semblant al mite de la caverna)
Tindrà gran influència sobre Descartes

3. Anselm de Canterbury
Continua la línia de pensament d’Agustí d’Hipona
Cerca argumentacions sobre l’existència de Déu
A posteriori (Monologium)
A priori (Prosologium)
“ No pretenc entendre per creure, crec per a entendre” Anselm de Canterbury

L’argument a priori: l’argument ontològic
En la ment podem imaginar un infinit, un ésser perfecte, Déu.
No es pot imaginar un ésser més perfecte que Déu
Un ésser perfecte té totes les perfeccions possibles, doncs si no no seria el més perfecte que et pots imaginar
L’existència és una perfecció
Si Déu és perfecte i té totes les perfeccions, llavors també tindrà la perfecció de l’existència
Déu existeix

Demostració amb lògica matemàtica (si no m’equivoco)
P1. p->q
P2. r-> ┐q
P3. q->s
C p->s (modus ponens 1,3)
p=ésser perfecte (Déu)
q= totes les perfeccions
r= qualsevol altre ésser
s=existència

4. Tomàs d’Aquino
Representa l’arribada del corpus Aristotèlic
Es considera que va aconseguir la millor síntesi medieval raó/fe
Escriu la Summa teologica , on parla de la revel·lació i fa aquesta síntesi raó/fe

5. Guillem d’Occam
És el primer en separar fe i raó
Marca el final de l’escolàstica
És un antecedent per l’ empirisme (no existeixen els universals ni les essències, allò universal és el nom. D’això se’n diu doctrina nominalista)

Principi de l’economia de pensament o navalla d’Occam
“ Pluralitas non est ponenda sine necessitate " No afegeixis pluralitat sense necessitat “ Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem” Les entitats no són multiplicades excepte quan es necessita (gràcies Cinta per la traducció) Resum : no facis amb més el que pots fer amb menys si dues teories expliquen la mateixa realitat, escull la més simple Occam

Introducció a la filosofia moderna Racionalisme VS Empirisme

1. Característiques generals
S’extén de Descartes fins a Hegel
Antropocentrisme/heliocentrisme
Humanisme
Subjectivisme (preocupació per la manera de conèixer)
Preocupació pel mètode (regles per saber les veritats)
Matemàtica com a model de ciència
Racionalisme i empirisme

2. Racionalisme
Innatisme de les idees
Exaltació de la raó humana com a facultat cognoscitiva
Menyspreu del coneixement sensible
Admiració per la matemàtica
Projecte d’elaboració d’una ciència universal (mathesis universalis)

3. Empirisme
L’evidència és l’únic criteri de veritat
La matemàtica com a model de ciència
Negació de la mathesis universalis
Negació de les idees innates

Descartes L’obsessió pel mètode SELE

De familia rica, estudià a La flèche
Gran interès per la matemàtica i la filosofia
Volia viatjar i es va allistar a l’exèrcit
Va ensenyar a la cort de Cristina de Suècia

Obres
Regles per la direcció de l’esperit
Discurs del mètode
Meditacions metafísiques
Principis de Filosofia
Les passions de l’ànima

2. La preocupació pel mètode
EVIDÈNCIA
ANÀLISI
SÍNTESI
ENUMERACIÓ I REVISIÓ
REGLES DEL MÈTODE

Evidència : captació amb claredat i distinció d’un coneixement sobre una realitat fent servir la intuïció intel·lectual com a mitjà

Anàlisi : és el procediment del mètode que divideix la reaitat estudiada en les parts més petites possibles (naturaleses simples)
Naturalesa simple : part més petita en què podem dividir un problema de manera que la part més petita es pugui captar per intuïció amb claredat i distinció
NATURALESA SIMPLE = IDEA INNATA = VERITAT

Síntesi : És el procés invers a l’anàlisi que consisteix en partir dels objectes més simples i més fàcils de conèixer (naturaleses simples) per anar ascendint gradualment fins el coneixement dels més complexos. L’operació mental pròpia de la síntesi és la deducció

Enumeració i revisió : Per acabar caldrà fer recomptes detallats i revisions generals per tal d’estar segurs de no deixar-nos res

Mètode Naturalesa composta Naturalesa composta (captada per intuïció de conjunt) ANÀLISI SÍNTESI INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ Naturalesa simple primera ENUMERACIÓ i REVISIÓ

Aplicació
Mètode:
Discurs del mètode : exposa les regles del mètode, obra introductòria a altres treballs
Regles per la direcció de l’esperit : comença les reflexions sobre el mètode
Aplicació del mèt. als problemes metafísics:
Ordo inveniendi o cognoscendi [ANÀLISI]
A “Meditacions metafísiques” (1641)
Ordo essendi [SÍNTESI]
A “Principis de filosofia” (1644)

Meditacions metafísiques
Evidència -> Dubte metòdic
Dubte escèptic : dubte universal, no condueix a cap veritat (escepticisme de Pirró)
Dubte metòdic : és un procediment d’aplicació del mètode cartesià que condueix a una primera veritat

Descartes decideix dubtar de tot fins a trobar una evidència que es resisteixi al dubte. Abans de començar i tenint en compte que ha de seguir visquent es construeix una moral provisional (si no podria fer qualsevol cosa simplement perquè està dubtant. Exemple Joaquín: Si Descartes roba, està malament? Ah no, és que està dubtant!)

1a meditació (de tot el que es pot posar en dubte)
Dubte sobre el coneixement sensible
Posa en qüestió el postulat del realisme ontològic. Puc dubtar dels meus sentits, si m’han enganyat una vegada, em poden enganyar sempre
Argument de la vigília-somni
Dubte del coneixement racional
Argument del geni maligne
“ És prudent desconfiar del que ja ens ha enganyat una vegada" “ Dubium sapientiae initium” (El dubte és l’origen de la saviesa) René Descartes

2a meditació (el cogito)
El final de la primera meditació condueix
a un estat d’ aporia , però també condueix a
la primera evidència de l’anàlisi; la segona
meditació concreta aquesta evidència:
El cogito és la primera veritat en l’ordre de
l’anàlisi (ordo cognoscendi), una naturalesa simple
captada per intuïció d’una manera immediata amb
claredat i distinció (evidència). Té com a precedent
El “si fallor, sum”, d’Agustí d’Hipona
Cogito, ergo sum

3a meditació (el problema de l’
Tipus d’idees
Adventícies : provenen de l’exterior
Factícies o fictícies : construïdes per la imaginació
Innates : veritats absolutes que formen part de l’essència de l’ànima
COGITO GENI MALIGNE Idea d’ésser absolut Aplica l’argument ontològic d’Anselm de Canterbury

En aquesta tercera meditació Descartes demostra que Déu no és un geni maligne a partir de la idea d’ésser perfecte que tots tenim a la nostra ment.
Amb l’ajuda de l’argument ontològic (diapo. 107) demostra a priori que si Déu fos enganyador seria imperfecte, per tant, no pot existir un Déu enganyador o geni maligne.
Llavors, Déu és també la garantia del criteri d’evidència

4a meditació (el problema de l’error)
PREGUNTA: Com és possible que ens equivoquem si Déu és bo i no ens enganya?
RESPOSTA: L’error és conseqüència d’un desequilibri entre l’enteniment i la voluntat
Enteniment : Potència o capacitat finita de l’ànima
Voluntat : Potència o capacitat infinita de l’ànima
ERROR : precipitació de la voluntat sobre l’enteniment
S’ha d’evitar tant la precipitació com la prevenció

5a meditació (demostració de l’existència de Déu)
Desenvolupa la prova de l’existència de Déu (Joaq:“No ens podem treure Déu només del cogito, seria com treure’s a Déu de la chistera, Déu ha de tenir una demostració per si sol”)
Enlloc de demostrar Déu a partir d’una ment finita (cogito), ho fa a través de l’Essència Divina

6a meditació (demostració de les coses materials)
S’empra el criteri d’evidència
Un cop demostrat el cogito i a partir de la seva realitat demostrat Déu, podem considerar que quan apliquem el criteri d’evidència seguint les regles del mètode, no ens podem equivocar

Extensió (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…) COGITO Res cogitans = substància pensant = Cogito MÓN Res extensa =substància extensa = món DÉU Res divina = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies

3. Influència de Descartes
Arrela en la societat (fins i tot avui en dia) el concepte dualista cartesià, el món i jo
Fins l’arribada de la mecànica quàntica la ciència també té una visió cartesiana

4. La síntesi: Els principis de la filosofia
En aquesta obra, Descartes aborda el mètode de composició (ordo essendi), la tercera regla del mètode (síntesi).
En l’ordo cognoscendi (ordre del descobriment) la primera veritat, és el cogito (res cogitans), ara, en l’ordo essendi, la primera veritat serà Déu
La síntesi dels principis de filosofia comença exposant l’existència de Déu, per demostrar a partir d’ell l’existència de les coses materials. D’aquesta manera fonamentarà la física i la metafíscia

5. El problema de la interacció entre substàncies. Les passions de l’ànima
Formulació del problema (tinguem en compte que Descartes és mecanicista)
Unió ànima-cos
Accidental (Plató)
Substancial (Aristòtil)
A través de la glàndula pineal (epífisi)

Passions Accions PASSIÓ ACCIÓ L’ànima transmet al cos les accions a través dels esperits animals i per les passions que produeix el cos mitjançant el mateix mecanisme Esperit animal : Partícula subtilíssima que actua com a mitjancer entre l’ànima i el cos

Examen selectivitat 2006 Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement més aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis. René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

Preguntes: 1 . Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de l’oració següent. [1 punt] «...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.» 3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5 . Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2008 Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem cap raó que ens fes estar segurs que són vertaderes. Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «clares» b ) «sentits externs» 3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raó que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix és impossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Spinoza Un hereu crític del cartesianisme

Jueu d’origen portuguès
Visqué a Holanda
Afectat de tuberculosi
Tractat de l’esmena de l’enteniment
Principis de la filosofia de Descartes
Tractat teològicopolític (1670)
L’ètica (pòstuma)
Tractat polític (inacabat)

2. Filosofia de la substància Renega de la seva educació i de Descartes i diu que hi ha una sola substància. Així, tot és Déu , que té infinits atributs o manifestacions (dividits al seu torn en modes ) dels quals només en podem percebre dos: extensió i pensament SUBSTÀNCIA ABSOLUTA (DÉU) Monisme panteista Extensió Pensament … … COS ÀNIMA ÉSSER HUMÀ Paral·lelisme psicofísic

http://aulesmataro.epiaedu.cat	238
http://filoreguissol.blogspot.com	150
http://blogs.gravi.com	119
http://www.entropiafilosofica.blogspot.com	74
http://www.slideshare.net	44
http://pryectoeticayfilosofia.blogspot.com	34
http://filosofiaiesn1xabia.wordpress.com	24
http://proyectohidraulicayneumatica.blogspot.com	22
http://uncamipelconeixement.blogspot.com.es	20
http://manuelkblogg-docencia20.blogspot.com	18
http://filosofia2bachiller.blogspot.com	18
http://mataro.epiaedu.cat	16
http://entropiafilosofica.blogspot.com	15
http://uncamipelconeixement.blogspot.com	10
http://filoreguissol.blogspot.com.es	4
http://fonsblank.blogspot.com	3
http://pryectoeticayfilosofia.blogspot.mx	1
http://www.translendium.net	1
http://filosofiaeonline.blogspot.com	1
https://jujo00obo2o234ungd3t8qjfcjrs3o6k-a-sites-opensocial.googleusercontent.com	1
http://www.blogger.com	1

Historia de la Filosofia

by Pepe Cornet on Feb 10, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

21 Embeds 814

Statistics

Historia de la Filosofia — Presentation Transcript