Restrenyiment 2014 (1)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
483
On Slideshare
471
From Embeds
12
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 12

https://twitter.com 11
http://www.slideee.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. restrenyiment
  • 2. De que parlem? El restrenyiment es un motiu freqüent de consulta, amb una prevalença de aprox. 18% en el nostre medi.. 25% de les consultes a gastroenterologia, el 2n. motiu de consulta. 3-5% al pediatra d’APmotiu de consulta. 3-5% al pediatra d’AP Pot haver predisposició familiar. Es troben antecedents familiars en el 28-50% dels casos Actualment en la definició de restrenyiment s’accepten els criteris de Roma III (2006),basats en la experiència clínica i la revisió de la literatura
  • 3. Opinió de l’expert..... Isabel Polanco, cap de servei de Gastroenterologia de l’Hospital Infantil La Paz: “Actualment, quasi res afavoreix que el nen tingui un bon hàbit intestinal”
  • 4. Quina es la causa? Funcional (95%): Idiopàtic Factors hereditaris i/o constitucionals Factors dietètics Orgànic (5%): Celiaquia Hipotiroïdisme Hipercalcèmia Diabetis Agenèsia sacra Mielomeningocele F. quística
  • 5. Per què es diu funcional? Origen: Disfunció mecanismes d’evacuació buidament incomplert del recte residu fecal que s’acumula bolo fecal de gran tamany perpetuació del procés megarecte
  • 6. Factors de risc? En l’estudi FREI 2005 ( 921 casos)Hospital Infantil La Paz, conclou: Antecedents familiars ( 64%)Antecedents familiars ( 64%) Absència d’hàbit regular per anar al bany Insuficient consum de fibra ( s.t. fruita)
  • 7. Factors protectors ? Consum correcte d’aigua o sucs naturals Consum suficient de fibra ( verdura i fruita) Anar al bany al col·legi, o agafar l'hàbit d’anar-hi a unAnar al bany al col·legi, o agafar l'hàbit d’anar-hi a un hora concreta Aprendre a controlar esfínters no mes tard dels 3 anys Exercici físic amb regularitat
  • 8. Altres conclusions.... de l’estudi FREI: 12% dels nens reconeix no prendre MAI verdura 8% no consumeix MAI llegums 25% SOLS pren fruita habitualment Posa de manifest que NO son factors determinants: Sexe Edat Pes Lactància Assistència a guarderia A MÉS DE VARIAR ALGUNS COMPONENTS DE LA DIETA,EN LA PREVENCIÓ DEL RESTRENYIMENT ES TENDRIA QUE ACTUAR PER QUE EL NEN ADQUIREIXI UN HÀBIT DIARI I REGULAR, HÀBIT A REFORZAR A L’ESCOLA.
  • 9. Etapes crítiques Existeixen 3 moments crítics en l’aparició del restrenyiment FUNCIONAL: Pas de lactància materna a lactància artificial Introducció del beikost Educació dels esfínters en l’edat preescolar
  • 10. Com es diagnostica?Com es diagnostica?
  • 11. Diagnòstic Anamnesi Exploració Exploracions complementariesExploracions complementaries Signes i símptomes d’alarma
  • 12. Criteris diagnòstics Roma III 0-4 anys + 4 anys Al menys 2 criteris 2 o mes criteris al menys durant 1mes 1 vegada/setm. durant 2m ______________________________________________________________ *Al menys 1 episod. de incontinència * Al menys 1 episodi incontin. setmana,en nen que controla esfínters setmana * menys 2 deposic/setmana * menys 2 deposic/ setmana *Retenció excessiva de femta * Evita la defecació *Defecació dolorosa o difícil * Defecació dolorosa o difícil *Presencia de gran massa *Presencia de massa fecal fecal en el recte en el recte *Femtes de grans dimensions que * Femtes de grans dimensions poden obstruir el W.C poden obstruir el WC
  • 13. Anamnesi Antecedents familiars Antecedents personals ( malalties) Edat d’inici del restrenyiment Tipus de deposicions Hàbit deposicionalHàbit deposicional Evacuació meconi Dieta habitual Postures retentives Medicaments que pren ( Fe,Antb...) Infecció orina Vòmits,malnutrició ( Tera, sang en femta)
  • 14. Exploració Inspecció , palpació i auscultació panxa (bombament,fecalomes,peristaltisme....) Inspecció anus: posició ( anus anterior),prolapse rectal,fissura anal i tacte rectalrectal,fissura anal i tacte rectal Inspecció zona sacra:Fístules,anomalies raquis (fosseta,pels..) To muscular general i desenvolupament neurològic
  • 15. Índex anogenital Com es calcula? Nenes: Forquilla vulvar- anus (cm) / forquilla- còccix Nens: Escrot- anus (cm) / escrot- còccixNens: Escrot- anus (cm) / escrot- còccix Anus anterior: Nenes: IAG< 0,34 Nens : IAG< 0,46
  • 16. Exploracions complementaries En la majoria dels casos no sonEn la majoria dels casos no son necessàries,serà suficient amb una bona anamnesi i examen físic acurat ( incloent tacte rectal)
  • 17. Exploracions complementaries Si sospita causa orgànica: Analítica: Hemograma,TSH, ionograma, calcèmia, glucèmia ,IgE, IgA, Ac Antitransglutaminasa.glucèmia ,IgE, IgA, Ac Antitransglutaminasa. Urocultiu Rx simple d'abdomen ( alteracions lumbosacres) Enema opac ( si sospita Hirschsprung) RM lumbo sacra Test suor
  • 18. Valor diagnòstic de la Rx simple d’abdomen En una revisió sistemàtica. Evid Pediatr.2007;3:27 Conclusions: Les escasses dades existents entre la relació símptomes clínics/imatges radiogràfiques ensímptomes clínics/imatges radiogràfiques en restrenyiment no son concloents: NO ES POT DONAR SUPORT A LA RECOMANACIÓ DE REALITZAR UNA RX D’ABDOMEN EN CAS DE DUBTE DEL DIAGNOSTIC CLÍNIC
  • 19. RX simple d’abdomen Guia d’Idoneïtat d’Exploracions Radiològiques no Urgents en Pediatria. Servei de Radiologia pediàtrica Hospital materno-infantil Vall d’Hebron:d’Hebron: NOMÉS RX DE ABDOMEN/ENEMA OPACA, EN CASOS GREUS O SOSPITA DE AGANGLIONISME
  • 20. Valor diagnòstic de la Rx simple d’abdomen Conseqüències a la pràctica: EL restrenyiment s’ha de diagnosticar amb unaEL restrenyiment s’ha de diagnosticar amb una HC detallada i exploració física ( + tacte rectal) Tenint en compte els resultats de la revisió,no es pot dona suport a la recomanació de la NASPGN de realitzar una Rx d’abdomen en cas de dubte del diagnòstic clínic de restrenyiment
  • 21. Signes/símptomes d’alarma Distensió abdominal persistent Pobre augment de pes Febre Vòmits biliosos Anomalies en l’exploració físicaAnomalies en l’exploració física Ampolla rectal buida ( al tacte) Inici en període neonatal immediat: Retràs evacuació de meconi Interval previ sense restrenyiment poc probable alteració anatòmica
  • 22. Diagnòstic Diferencial: R.Funcional/M.Hirschsprung R.Funcional M.Hirschsprung Encopresi Freqüent Afectació ponderal Rar Tacte rectal Ampolla Rar Freqüent AmpollaTacte rectal Ampolla dilatada Femta en ampolla Freqüent To esfínter Variable S. Obstructiu Rar Femta gran calibre Freqüent Enterocolitis No Ampolla estreta Rar Alt Freqüent Rar Possible
  • 23. També Diagnòstic Diferencial Celiaquia ( Ac AGA,Ac tTG, DQ2-DQ8) Hipotiroïdisme (TSH) HipercalcèmiaHipercalcèmia Diabetis ( signes clínics, glucèmia) Agenèsia sacra (RM) Mielomeningocele (RM) F.Quística ( Test suor)