PROMOCIÓ DE LHÀBIT DEL SON I         ALTRES TRANSORNS          EN LA INFÀNCIA                  Dra. Margaret Creus        ...
HÀBIT DE LADQUISICIÓ DEL SON           EN LA INFÀNCIA                  D.I.Teresa Pujol                  ABS d´Agramunt2
ESTRUCTURA       OPINIONS DIVERGENTS?       EL SON SENSAT:             ­Algunes consideracions             ­Característi...
EL CONEIXEMENT ENS DÓNA    LLIBERTAT (Sócrates)    “ Cada família té el seu nivell de tolerància i              les seves ...
Altres opinions: R.Jové i C.Gonzàlez,      contraposades ?????:       Jové considera que les rutines poden ajudar a estab...
COLLIT    Recomanacions a lhora de dormir:    Article elaborat pel Comitè de Lactància Materna de l´ Associació Espanyola ...
EL SON “SENSAT”       ­Els nadons han d’aprendre a adormir­se sols         (necessiten sentir­se sans i segurs al seu bre...
Trastorns en l’hàbit del son (30%)               Insomni conductual                 Hàbits inadequats            Altera...
 L’HÀBIT DEL SON:                 consideracions prèvies        Hi ha 3 tipus de nadons: els fàcils, els normals, i els  ...
Necessitat d’un “bon vincle”            ­No és dependència, ni sobreprotecció, és un element de         seguretat que anir...
RECOMANACIONS EN EL     SON     SEGONS EDATS             Nadons > 4m            Nadons de 4­6m           Nadons de 6­12...
RECOMANACIONS PEL SON      DELS NADONS (<4m)        Respectar el ritme biològic (c/3­4h  i les menjades)        Cal crea...
RECOMANACIONS PEL SON      DELS NADONS (4­6m)        El seu ritme biològic és de 24h (de 20 a 8h).        L’actitud dels...
CARACTERÍSTIQUES      D´UN BON HÀBIT (6M)         Allitar­se content, sense plorar         Adormir­se sol         Dormi...
EL SON (a partir dels 12m)        Ambient tranquil i fosc, Tª confortable, silenci.        L’hora diària de llevar­se i ...
EL SON (a partir dels 2 anys)        Si el nen protesta o plora durant la nit, cal reflexionar sobre          què ha pass...
PRINCIPIS DE LA HIGIENE DEL SON                (per totes les edats)        1. Llevar­se i anar­se a dormir cada dia a la...
EL NEN QUE LI COSTA      ADORMIR-SE        ­insomni conductual ­18
EL NEN QUE LI COSTA ADORMIR­SE I            ­insomni conductual­        A. Compleix criteris dinsomni             (no sad...
PREGUNTES CLAU        Sadorm sol?         Quantes vegades es desperta?        Horaris        Com, amb què i amb qui sa...
TRACTAMENTS:         Rutina pre­son i adaptació dhoraris                Excisió estàndard         Excisió gradual (mèto...
Participació dels pares      La participació/implicació dels pares és bàsica:        1. Aportant l’horari de son del seu f...
ADEQUAR L’HORA D’ADORMIR­SE        Implica retardar temporalment l´ hora d’allitar el nen          per a que coincideixi ...
Detecció de     lhorari de son del nen        ­Les tres etapes abans del son duren uns 20          minuts, i són:        ...
Ritual pre­son         Se persegueix reduir l’activació (fisiològica i emocional).         Se reforcen les conductes apr...
Extinció estàndard        Implica primer portar el nen al llit a l´ hora apropiada,          havent complert amb el ritua...
Extinció gradual (Estivill)        Es basa també en la retirada d’excessiva atenció dels pares en el          procés del ...
EXCISSIÓ GRADUAL:      intervencions psicològiques        Fer rutina pre­son i acabar en l’habitació del nen,          de...
Excisió gradual: temps d’espera        N. dies   1ª espera       2ª espera    3ª espera         1   1´    2´     3´      ...
EXCISIÓ DEL MAL HÀBIT        El nen ha destar be (que no passi cap procés de          malaltia); i no ha dhaver canvis pr...
Excisió gradual +++++,  (adaptada)      Del llit dels pares al bressol      De lhabitació dels pares a la seva habitació...
ACCEPTACIÓ /EFICACIA     DE LES MESURES        Extinció estàndard:         efectiva+++ acceptada +        Extinció gradu...
Test de valoració tolerància dels pares      a extinció gradual        Tolerancia del trastorno        1Madre Padre     ...
CONCLUSIONS        El nen necessita i té dret a saber­se adormir sol.        Amor i comprensió: atenció        Sempre a...
ELS TRANSTORNS DEL SON EN NENS                    ABS AGRAMUNT                    PEDIATRIA35                  Dra. Margar...
CONCEPTE      El son és un estat fisiològic actiu l’absència del        qual o la seva alteració produeix efectes        ...
37
EPIDEMIOLOGIA        Problema de salut          pública per la seva          alta prevalença.         Fins un 30 % de la...
CLASSIFICACIÓ      (Guia de Pràctica Clínica sobre Transtorns del Son en la Infància i      Adolescència en Atenció Primàr...
CONSIDERACIONS ....        Els patrons i necessitats del son canvien evolutivament i cal          tenir en compte variaci...
DIAGNÒSTIC 1.    HISTÒRIA CLíNICA. ANAMNESI 2.    EXPLORACIÓ FÍSICA 3.    EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES      1.   POLISOMNO...
ANAMNESI        Edat d’inici        Hàbits incorrectes        Observar la conducta i valorar el rendiment escolar     ...
PREGUNTES CLAU        Durant el dia .... Té?                 Durant la nit ... Té?          –   Mal rendiment escolar   ...
EINES D’AJUDA      Agenda / diari de son – vigília      Vídeo domèstic      Us de qüestionaris        –   BISQ (Brief I...
45
Polisomnografia46
Polisomnografia. Indicacions      Somnolència diürna excessiva no relacionada amb        privació crònica del son      A...
NEN AL QUI LI COSTA ADORMIR­SE     INSOMNI PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA.      INSOMNI CONDUCTUAL        Per un mal apre...
NEN QUE PRESENTA EVENTS ANORMALS DURANT EL SONSD AHS      Obstrucció total o parcial de la via aèria superior        inte...
50
NEN QUE PRESENTA EVENTS      ANORMALS DURANT EL SON     SOMNAMBULISME, TERRORS NOCTURNS,      DESPERTAR CONFUSIONAL I MALS...
HIPERSÒMNIA        Impossibilitat per a mantenir­se despert durant la major          part del temps de vigília.        1...
TRACTAMENT     1.   Programes preventius: Adequat hàbit del           son     2.   Explicar per a poder tranquil∙litzar   ...
MESURES D’HIGIENE DEL SON        M. AMBIENTALS                      M. FACILITADORES         –   Associacions adequades ...
55
BIBLIOGRAFIA        DORMIR SIN LÁGRIMAS, de Rosa Jové        BÉSAME MUCHO, de Carlos Gonzàlez        NEN A DORMIR,  d´E...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància

1,269 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,269
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
339
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància

  1. 1. PROMOCIÓ DE LHÀBIT DEL SON I  ALTRES TRANSORNS EN LA INFÀNCIA Dra. Margaret Creus D.I.Teresa Pujol ABS d´Agramunt1 Openmeeting Pediatria 2013
  2. 2. HÀBIT DE LADQUISICIÓ DEL SON EN LA INFÀNCIA D.I.Teresa Pujol ABS d´Agramunt2
  3. 3. ESTRUCTURA  OPINIONS DIVERGENTS?  EL SON SENSAT:  ­Algunes consideracions  ­Característiques segons edats  ALTERACIÓ DE L’HÀBIT DEL SON ­Detecció ­Tractaments ­Paper dels pares3
  4. 4. EL CONEIXEMENT ENS DÓNA LLIBERTAT (Sócrates) “ Cada família té el seu nivell de tolerància i  les seves pròpies creences:     no hi ha sistemes bons ni dolents,    només diferents”.4
  5. 5. Altres opinions: R.Jové i C.Gonzàlez,   contraposades ?????:  Jové considera que les rutines poden ajudar a establir patrons de son cada cop  més llargs i estables.  C.González no té un mètode per a dormir. El que proposa és una  criança basada  en l’amor i la comprensió.   Deixar plorar al nen  ­“despersonalitza al nen” ­”tracta al nen com un manipulador” ­”provoca shock neuro­emocional: el món no respondrà”  “Dormir és un procés evolutiu, cada nen té el seu ritme (...)       La “majoria” de problemes es resolen sols”.5
  6. 6. COLLIT Recomanacions a lhora de dormir: Article elaborat pel Comitè de Lactància Materna de l´ Associació Espanyola de Pediatria.  El nadó sempre ha dadormir­se boca­amunt.  Sobre una superfície ferma, sense coixins ni pelutxos, ni en un sofà  estret.  Cal evitar abrigar al nen en excés.  No dormir en el mateix llit si els pares fumen, consumeixen alcohol,  drogues o medicaments que disminueixin la seva capacitat de  resposta.  Si es dóna alguna daquestes circumstàncies, el nadó ha de dormir en  la mateixa habitació, amb el bressol al costat del llit, o el bressol tipus  "side­car" (superfície independent adossada al llit dels pares).           6
  7. 7. EL SON “SENSAT”  ­Els nadons han d’aprendre a adormir­se sols  (necessiten sentir­se sans i segurs al seu bressol), i  cal consolar­los quan estan inquiets.  ­Els pares han de poder descansar, tenir moments  per a ells mateixos i per a poder compartir.  ­Punt de vista anti­ extremista: ni deixar plorar , ni  “llit de família”.           7
  8. 8. Trastorns en l’hàbit del son (30%)  Insomni conductual   Hàbits inadequats  Alteració del cicle circadià8
  9. 9.  L’HÀBIT DEL SON:  consideracions prèvies   Hi ha 3 tipus de nadons: els fàcils, els normals, i els  difícils.  Atendre vs “rescatar constantment”,des de 0m. :  un cop s’ha atès el nen i s’ha tranquil∙litzat es pot  tornar a deixar sol per evitar un mal hàbit, i pugui  aprendre a ser autònom.  És un dret del nen.9
  10. 10. Necessitat d’un “bon vincle” ­No és dependència, ni sobreprotecció, és un element de  seguretat que anirà evolucionant. ­Cal percebre les senyals dels nen i respondre  correctament,  de la mateixa manera en la mateixa senyal. ­Cal contacte físic freqüent ­Cal deixar decidir al nen en el que es pugui (autonomia) (*)Una bona separació és un acte predictible i rutinari que dóna  satisfacció i seguretat. (*)Una mala separació dóna angoixa10
  11. 11. RECOMANACIONS EN EL SON SEGONS EDATS  Nadons > 4m  Nadons de 4­6m  Nadons de 6­12m  Nadons de 1 a 2ª  Nens > 2ª  Adolescents11
  12. 12. RECOMANACIONS PEL SON  DELS NADONS (<4m)  Respectar el ritme biològic (c/3­4h  i les menjades)  Cal crear rutina  Actitud de seguretat  Cal ajudar a distingir dia/nit: lluminositat i sorolls  Evitar que s’adormi als braços, menjant o en la nostra  companyia  Al seu llit (somnolent) (***) Si és possible… (*)Que la mare dormi també quan el nadó dorm12
  13. 13. RECOMANACIONS PEL SON  DELS NADONS (4­6m)  El seu ritme biològic és de 24h (de 20 a 8h).  L’actitud dels pares ha de ser menys laxa, però igualment segura  i tranquil∙la  Cal rutina avorrida, prèvia a anar a dormir  Elements externs fixos: ninot, xupa, llit  Posar­lo al llit i acomiadar­nos (sempre les mateixes paraules)  Sortir de l’habitació mentre està despert  Si es desperta, esperar 5´ i veure si té gana. Alimentar durant  menys temps/menys quantitat  Canvi es d’habitació dels 4 als 6m13 (*** si és possible…)
  14. 14. CARACTERÍSTIQUES  D´UN BON HÀBIT (6M)  Allitar­se content, sense plorar  Adormir­se sol  Dormir tota la nit de tirada, sense despertars  nocturns (a partir dels 8m, no s’hauria d’alimentar)  Dormir en el seu llit i sense llum;porta oberta  Ús de “rutina del son” i d’objecte transicional14
  15. 15. EL SON (a partir dels 12m)  Ambient tranquil i fosc, Tª confortable, silenci.  L’hora diària de llevar­se i allitar­se ha de ser  sempre la mateixa  Evitar allitar­lo amb gana  Ha d’adormir­se sol  No fer cas de rabietes: actitud ferma i segura dels  pares  Transmetre el missatge “testem ensenyant a  dormir” (no és ni un càstig ni una disputa).15
  16. 16. EL SON (a partir dels 2 anys)  Si el nen protesta o plora durant la nit, cal reflexionar sobre  què ha passat durant el dia (amb seguretat)  Si hi ha canvis en la seva vida, el son pot alterar­se  (guarderia, canvis de domicili,…)  Si es permet que dormir fora del llit (sofà), no l’ajudem a que  dormi sol.  Establir límits clars (n. cançons, contes,…)  La parella s’ha de turnar  Control de líquids a la tarda, i temps de les migdiades  Cal no potenciar la por  Els nens grans que dormen amb els pares descansen menys, i  tenen més risc d’asfíxia16
  17. 17. PRINCIPIS DE LA HIGIENE DEL SON (per totes les edats)  1. Llevar­se i anar­se a dormir cada dia a la mateixa hora (variació màxima d´1 hora,  els dies que no hi ha escola).   2. Adaptar les migdiades a l’edat del nen i necessitats de desenvolupament.   3. Mantenir condicions ambientals adequades per a dormir (temperatura, ventilació,  sorolls, llum,...).  4. Evitar menjars abundants abans d’anar a dormir.  5. Evitar el consum d´ alcohol, cafeïna i tabac.  6. Evitar activitats estressants en les hores prèvies a allitar­se.  7. Evitar la utilització d´ aparells electrònics (televisió, ordenadors, mòbils) dins  l’habitació.  9. Realitzar exercici físic diàriament, però mai abans d’anar a dormir.  10. Passar algun temps a l’aire lliure tots els dies.  (*) La llet amb galetes com inductors (rics en triptòfans)17
  18. 18. EL NEN QUE LI COSTA ADORMIR-SE    ­insomni conductual ­18
  19. 19. EL NEN QUE LI COSTA ADORMIR­SE I ­insomni conductual­  A. Compleix criteris dinsomni         (no sadorm sol, i es desperta sovint)  B. Associacions inapropiades amb l´inici        del son, o be per absència de límits:19
  20. 20. PREGUNTES CLAU  Sadorm sol?   Quantes vegades es desperta?  Horaris  Com, amb què i amb qui sadorm?  Com es torna a dormir a mitja nit?  Afecta lestat del general del nen?  Afecta la vida familiar?*  Coneixes les bases dun bon hàbit?  Vols/voleu* ensenyar­lo a dormir?20
  21. 21. TRACTAMENTS:   Rutina pre­son i adaptació dhoraris  Excisió estàndard  Excisió gradual (mètode Estivill)  Adequar lhora danar a dormir  Despertars nocturns programats21
  22. 22. Participació dels pares  La participació/implicació dels pares és bàsica: 1. Aportant l’horari de son del seu fill 2. Investigant en les conductes inapropiades amb que el nen  relaciona el son. 3. Adequant les seves circumstancies amb els nous criteris, i el seu  moment motivacional. 4. Coordinant ­se tots els cuidadors per aplicar els canvis  conjuntament i coherentment (*)El bressol (*)La lactància materna (*)Altres cultures (*)Afecte vs límits22
  23. 23. ADEQUAR L’HORA D’ADORMIR­SE  Implica retardar temporalment l´ hora d’allitar el nen  per a que coincideixi amb l’hora real del son.  És important conèixer el seus cicles de son.  Cal evitar el retràs excessiu, perquè provocarà  irritabilitat al nen.23
  24. 24. Detecció de lhorari de son del nen  ­Les tres etapes abans del son duren uns 20  minuts, i són: 1. La finestra: badalls i cansament 2. La zona: mirada fixa que dura 3­4 minuts. Té  els ulls oberts, però està “out”. 3. Cap al son: cabeçades  ­En els nens susceptibles haurem d’estar molt més  pendents del procés. Ajudes per tranquil∙litzar:  embolicar­lo per immobilitzar­lo, palmadetes,...24
  25. 25. Ritual pre­son   Se persegueix reduir l’activació (fisiològica i emocional).   Se reforcen les conductes apropiades,  i s’ignoren les  conductes inapropiades.  Implica que els pares estableixin una rutina, amb activitats  agradables i tranquil∙les vora l´ hora de dormir(acomiadar­se  de fotos, ninots, cantar, massatge,...).  Evitar recolzaments que després necessiti: xupa, biberó,  pit,... (lobjecte de transició serà als 8­9m)25
  26. 26. Extinció estàndard  Implica primer portar el nen al llit a l´ hora apropiada,  havent complert amb el ritual pre­son establert.  Intervenció dirigida a eliminar conductes  indesitjades del nen a la hora de dormir, com per  exemple crits i rabietes, eliminant el reforç que les  manté (latenció que li donem)  I quan estigui encara despert, ignorant qualsevol  demanda posterior,exceptuant aquelles situacions  que impliquin perill o malaltia del nen.26
  27. 27. Extinció gradual (Estivill)  Es basa també en la retirada d’excessiva atenció dels pares en el  procés del inici del son, però de forma més gradual.  Els pares alliten al nen al llit quan encara està despert, en l’horari  apropiat, havent complert el “ritual pre­son”, ignorant les seves  demandes d’atenció a intervals progressivament més llargs. Es vol potenciar la capacitat del nen per autocalmar­se. (*)Si no cedeix és efectiva en 95%;  però si se cedeix i es torna a fer una conducta inadequada, i  aquesta queda molt més reforçada.27
  28. 28. EXCISSIÓ GRADUAL:  intervencions psicològiques  Fer rutina pre­son i acabar en l’habitació del nen,  deixant­lo al seu llit despert.  Actitud dels pares: ferma i tranquil∙la   Deixar­ho fosc, i marxar amb un adéu breu (sempre  amb les mateixes paraules).  Esperar el temps que hem predeterminat.   Entrar a l’habitació tranquils durant 1 minut, i li  explicarem que li ensenyem a dormir.  Tornar a sortir. Només entrarem si ha tornat a plorar  tota l’estona d’espera.28
  29. 29. Excisió gradual: temps d’espera  N. dies 1ª espera 2ª espera 3ª espera 1 1´ 2´ 3´     2 2´ 3´ 5´ 3 3´ 5´ 5 a 7´ ­El nen pot tardar de 20  a 120´en adormir­se. ­Si a mitja nit es desperta s’ha de repetir el procés. ­El segon dia sol ser més difícil que el primer.29
  30. 30. EXCISIÓ DEL MAL HÀBIT  El nen ha destar be (que no passi cap procés de  malaltia); i no ha dhaver canvis propers.  Començar només quan hagi intenció de continuar  (en cap moment sha de sucumbir al plor del nen: el  procés pot durar de 20´a 2h).  Tots els cuidadors han dactuar de la mateixa  manera30
  31. 31. Excisió gradual +++++,  (adaptada)  Del llit dels pares al bressol  De lhabitació dels pares a la seva habitació  De tocar al nen , a estar només presents  Cada cop allunyar­se més del bressol  Entrar i sortir, augmentant els temps31
  32. 32. ACCEPTACIÓ /EFICACIA DE LES MESURES  Extinció estàndard: efectiva+++ acceptada +  Extinció gradual:  efectiva+              acceptada+++  Ritual del son + retard hora d’allitar­se efectiva+++ acceptada+++  Despertars programats efectiva+ acceptada+32
  33. 33. Test de valoració tolerància dels pares  a extinció gradual  Tolerancia del trastorno  1Madre Padre  1. La conducta es tan seria e intensa que les es imposible ignorarla Sí No Sí No  2. Les es difícil escucharlo/a chillar/llorar durante mucho tiempo Sí No Sí No  3. Encuentran muy difícil volverlo/a a meter en la cama Sí No Sí No  Tolerancia de los horarios  2Madre Padre  4. ¿Alguien de la familia está dispuesto a acostarse tarde para realizar el   programa de tratamiento?  Sí No Sí No  5. ¿Alguien de la familia está dispuesto a levantarse pronto para realizar   el programa de tratamiento?  Sí No Sí No  Dificultades en la actitud  3Madre Padre  6. ¿Se encuentran emocionalmente incapaces de ocuparse directamente?  Sí No Sí No  7. ¿Se sienten culpables cuando obligan a su hijo/a a volver a la cama   a acostarse?  Sí No Sí No  8. ¿Piensan que maltratan a su hijo/a cuando intentan cambiar    la situación?  Sí No Sí No  1   Una respuesta positiva contraindica la extinción de entrada.  2   Una respuesta negativa, valorar: Extinción gradual frente a otra intervención psicológica.  3   Una respuesta positiva: Intervención previa en la familia.33
  34. 34. CONCLUSIONS  El nen necessita i té dret a saber­se adormir sol.  Amor i comprensió: atenció  Sempre aplicar la rutina pre­son i el coneixement  d´horaris  Cada nen i cada família són diferents i cal tenir en  compte el seu moment motivacional  Si és necessari aplicar la excissió gradual a partir  dels 6m   CAL CONSENS AMB LA FAMÍLIA34 M OLTES GRÀCI ES!!
  35. 35. ELS TRANSTORNS DEL SON EN NENS ABS AGRAMUNT PEDIATRIA35 Dra. Margaret Creus i Verni
  36. 36. CONCEPTE  El son és un estat fisiològic actiu l’absència del  qual o la seva alteració produeix efectes  adversos significatius.  Alteració del rendiment escolar, de l’estat  d’humor i, en algunes ocasions, repercussions  físiques com la manca de creixement.36
  37. 37. 37
  38. 38. EPIDEMIOLOGIA  Problema de salut  pública per la seva  alta prevalença.   Fins un 30 % de la  població infantil té  alteracions cròniques  del son.   Més risc entre els  nens amb patologia  neurològica.38
  39. 39. CLASSIFICACIÓ  (Guia de Pràctica Clínica sobre Transtorns del Son en la Infància i  Adolescència en Atenció Primària )  NEN A QUI LI COSTA ADORMIR­SE – Higiene inadequada del son  NEN QUE S’ADORM DURANT EL DIA – Insomni conductual infantil – Sd. de cames inquietes – Privació crònica del son d’origen multifactorial – Sd. del retard de fase – Narcolèpsia  NEN QUE PRESENTA EVENTS  ANORMALS DURANT EL SON – Sd. d’apnea – hipopnea obstructiva del son  pediàtric (SAHS) – Sonambulisme – Terrors del son o nocturns – Despertar confusional – Malsons – Moviments rítmics relacionats amb el son39
  40. 40. CONSIDERACIONS ....  Els patrons i necessitats del son canvien evolutivament i cal  tenir en compte variacions interindividuals i culturals  Els trastorns més freqüents fan referència a l’hàbit del son  Hi ha factors causals i del tt que depenen dels pares i no del  nen  Els efectes de la mala qualitat o manca de son tenen  repercussions sobre el desenvolupament cognitiu i físic del  nen  Les apnees de SAOS són menys perceptibles que en els  adults i la seva causa i tt és diferent a la dels adults  La irritabilitat i la hiperactivitat són símptomes més freqüents  de la deprivació de son que la somnolència  El tt és eficaç en la majoria dels transtorns del son en els  nens40
  41. 41. DIAGNÒSTIC 1. HISTÒRIA CLíNICA. ANAMNESI 2. EXPLORACIÓ FÍSICA 3. EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES 1. POLISOMNOGRAFIA 2. VÍDEO – EEG 3. TLM 4. ALTRES:   RX CAVUM  PULSIOXIMETRIA  ALTRES: A.G., H.Tiroidals, E. Paràssits en femta 41
  42. 42. ANAMNESI  Edat d’inici  Hàbits incorrectes  Observar la conducta i valorar el rendiment escolar  Descripció del son durant les 24 h.  Avaluar què passa durant la nit i també durant el dia  Història familiar  Observar si es tracta d’un trastorn puntual o associat a una m. crònica  Valorar afectació d’altres funcions biològiques  Observar clínica  Us de fàrmacs i drogues  Presència d’altres patologies (orgàniques, neurològiques, psiquiàtriques o  socials)  Factors culturals  Determinades patologies42
  43. 43. PREGUNTES CLAU  Durant el dia .... Té?  Durant la nit ... Té? – Mal rendiment escolar – Despertar freqüent en > 1  a. (3 a 5 requeriments per  – Hiperactivitat nit, més de 3 nits a la  – Trastorn de comportament setmana) – Accidents freqüents – Tarda més de 30 ‘ en  – Dolors de creixement adormir­se – Mals de cap al matí – Ronca – Retard de creixement – Pauses respiratòries – En > 5 a., somnolència  – Respiració bucal diürna – Dificultat per despertar­se  – Millora la conducta si dorm  al matí més – Molt irritable al despertar43
  44. 44. EINES D’AJUDA  Agenda / diari de son – vigília  Vídeo domèstic  Us de qüestionaris – BISQ (Brief Infant Sleep Questionnaire) (per  a < 2,5 a.) – BEARS (per a grups d’edat: 2 a 5 a., 6 a 12  a., 13 a 18 a.)44
  45. 45. 45
  46. 46. Polisomnografia46
  47. 47. Polisomnografia. Indicacions  Somnolència diürna excessiva no relacionada amb  privació crònica del son  Alteració del patró respiratori durant el son  Activitat motora violenta o conductes anòmales  relacionades amb el son  Trastorn per moviments periòdics de les extremitats  durant el son47
  48. 48. NEN AL QUI LI COSTA ADORMIR­SE INSOMNI PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA.  INSOMNI CONDUCTUAL  Per un mal aprenentatge d’un hàbit correcte del son o per una  actitud inadequada dels pares.  I. PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA.­ Relacionat amb  activitats diürnes que impedeixen una adequada qualitat del son i  mantenir­se despert i alerta durant el dia.  I. CONDUCTUAL: – PER ASSOCIACIONS INAPROPIADES AMB L’INICI DEL SON – PER ABSÈNCIA DE LÍMITS ESTABLERTS  TRACTAMENT: 1. Adequada higiene del son 2. Intervencions psicològiques 3. Intervencions farmacològiques ?48
  49. 49. NEN QUE PRESENTA EVENTS ANORMALS DURANT EL SONSD AHS  Obstrucció total o parcial de la via aèria superior  intermitent  Classificació: – Tipus 1.­ hipertròfia adenoamigdalar – Tipus 2.­ nens obesos – Tipus 3.­ alteracions cràneofacials49
  50. 50. 50
  51. 51. NEN QUE PRESENTA EVENTS  ANORMALS DURANT EL SON SOMNAMBULISME, TERRORS NOCTURNS,  DESPERTAR CONFUSIONAL I MALSONS  Fenòmens físics o conductes no desitjables que tenen lloc  predominantment a la nit.  SOMNAMBULISME  TERRORS NOCTURNS.­ desperta sobtat durant el primer 1/3  de la nit, acompanyat d’una resposta autonòmica i conductual  d’intensa por. No hi ha un record dels mateixos.  DESPERTAR CONFUSIONAL.­ freq en < 5 a. El nen es  desperta en el primer 1/3 de la nit i es mostra confós.  MALSONS.­ tenen lloc en la darrera meitat del son i hi ha un  record dels mateixos.  TRACTAMENT.­  – Benignes i autolimitats. No cal tt específic.51
  52. 52. HIPERSÒMNIA  Impossibilitat per a mantenir­se despert durant la major  part del temps de vigília.  11% dels nens i 58% dels adolescents.  PRIVACIÓ CRÒNICA DEL SON en relació amb l’entorn i  estil de vida. El més freqüent.  NARCOLÈPSIA.­ Trastorn de la regulació del son REM.  Somnolència diürna excessiva i símptomes que  representen intrusió de fenòmens del son REM durant  l’estat de vigília.52
  53. 53. TRACTAMENT 1. Programes preventius: Adequat hàbit del  son 2. Explicar per a poder tranquil∙litzar 3. Mesures “higièniques” del son 4. Altres:   Teràpia conductual  Qrg  Cpap nassal53  F. Hipnòtics ?
  54. 54. MESURES D’HIGIENE DEL SON  M. AMBIENTALS  M. FACILITADORES – Associacions adequades i  – Realitzar rutines familiars al nen – Mateix horari – Llit confortable – Adormir­se sols – Baixa intensitat de llum – Temperatura adequada – Dur­los al llit quan estan  cansats – Ambient poc estimulant – Evitar associar llit amb  – Realitzar activitats  càstigs relaxants abans d’anar a  – Evitar el consum de  dormir refrescs amb cafeïna – Evitar fer plans o resoldre  qüestions a l’hora d’anar a 54 dormir
  55. 55. 55
  56. 56. BIBLIOGRAFIA  DORMIR SIN LÁGRIMAS, de Rosa Jové  BÉSAME MUCHO, de Carlos Gonzàlez  NEN A DORMIR,  d´Eduard Estivill. Barcelona 2010  EL SECRETO DE TENER BEBES TRANQUILOS Y FELICES, de  Tracy Hogg i Melinda Blau.Barcelona 2006.  Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la  Infancia y Adolescencia en Atención Primaria, del Ministerio de  Sanidad, Política Social e Igualdad.2012.56

×