Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...

1,476 views
1,327 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,476
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
435
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llei d'infància 14/2010. Quins treballs no estem fent...

  1. 1. Llei d’Infància 14/2010:Quins deures no estem fent? Carme Piqué i Anguera – Treball Social Francesc Domingo i Salvany – Pediatria ABS Balaguer.
  2. 2. Robert Anselme Debré 1882-1978“No hi ha feina més noble en aquest món que tenir cura dels infants” (CIE, Paris) "Nos enfants, c’est notre éternité."
  3. 3. Llei d’Infància 14/2010
  4. 4. Llei d’Infància 14/2010
  5. 5. Medicina vs Treball socialFormació en: Formació en: Verticalitat Transversalitat Parcialitat GlobalitatEspecialitat EscolaQuè li passa Com ho viu el pacient,al pacient? la seva família i el seu entorn?
  6. 6. Medicina vs Treball social Cerca: Cerca: Dificultats Resiliència Limitacions Capacitats Errors Encerts Allò negatiu Allò positiu En l’individu En la família Individual Ecològic
  7. 7. Què fa una assistent social?“L’assistent social és aquella persona que cerca elvessant positiu de cada situació i la part millor quetotes i cadascuna de les persones tenim” Carme Piqué i Anguera, 1997.
  8. 8. Pediatria social … …o quan les causes són socials, però les conseqüències són pediàtriques.Llei d’Infància 14/2010
  9. 9. Convenció dels Drets dels Infants. 1989-2009
  10. 10. “Dedica’t únicament a fer el bé i, automàticament, el mal s’ensorrarà tot sol” Nachman de Breslau. “La cadira buida” (p 48)
  11. 11. “Evil exists becausegood people do nothing” “La maldat existeix perquè la gent bona no actua”
  12. 12. “La professió del Treball Social promou el canvi social, laresolució de problemes en les relacions humanes il’empoderament i l’alliberació de les persones per aaugmentar el seu benestar. Utilitzant teories delcomportament humà i dels sistemes socials, el TreballSocial intervé en els aspectes on les personesinteractuen amb els seu entorn. Els principis dels dretshumans i els de la justícia social són fonamentals pelTreball Social”Definició internacional de Treball Social. AIETS i la FITS Juliol 2001
  13. 13. MARC INTERNACIONALConveni Europeu per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals (4/11/1950).• Declaració Universal dels Drets de l’Infant (20/12/1959).Nacions Unides.La protecció especial del menor com a membre de la societat.Linterès superior de lInfant• Convenció sobre els Drets de l’Infant (20/11/89)/VinculantArt.3: dInterès superior de lInfant.Arts.7 i 9: Dret del menor a conèixer els seus pares i a ser pujat per ells.Art.19. Dret del menor a viure sense cap tipus de maltractament i , l’obligació dels Estats de garantir aquest dret.
  14. 14. Llei d’Infància 14/2010Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss)• Convenció dels Drets de l’Infant 1989• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 40.3• Llei 11/1985 de Protecció de menors: –Prevenció de la delinqüència infantil i juvenil –Tractament de la delinqüència infantil i juvenil –Tutela dels menors quan no hi ha pàtria potestat o no s’exerceix adequadament …/…
  15. 15. Llei d’Infància 14/2010 Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss) …/…• Convenció dels Drets de l’Infant 1989• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17• Llei 11/1985 de Protecció de menors• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre l’adopció• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents (però els menors desemparats quedaven a la Llei 37/1991)
  16. 16. Llei d’Infància 14/2010Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss) …/… • Convenció dels Drets de l’Infant 1989 • Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17 • Llei 11/1985 de Protecció de menors • Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre l’adopció • Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents • Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats , iguals drets que els altres infants) • 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors infractors)
  17. 17. Llei d’Infància 14/2010Com s’hi arriba? (Preàmbul – pp 17 i ss)…/…• Convenció dels Drets de l’Infant 1989• Estatut d’Autonomia de Catalunya - Art 17• Llei 11/1985 de Protecció de menors• Llei 37/1991 de Mesures de protecció de menors desemparats i sobre l’adopció• Llei 8/1995 d’Atenció i Protecció d’Infants i Adolescents (però els menors desemparats quedaven a la Llei 37/1991)• Llei 9/1998 del Codi de família (els infants desemparats, iguals drets que els altres infants)• Llei 27/2001 de Justícia Juvenil (responsabilitat penal dels menors infractors) » Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
  18. 18. EPIDEMIOLOGIA:• El primer estudi sobre el qual es tenen dades de maltractaments infantils és de l’any 1988 en que la incidència de maltractament infantil a Catalunya era de 5,09 per mil habitants.• En un darrer estudi de l’any 1999 es va veure que la pevalença dels infants maltractats o en situació de risc detectats amb diferents graus de sospita era del 18,02 per mil en la població catalana de menys de 18 anys. Aquestes dades coincidien amb les d’altres estudis realitzats a l’Estat espanyol
  19. 19. El 80,2%, la figura mal tractadora és el pare i la mare biològics que actuen de forma individual (33,6% la mare i el 19,8%, el pare) o com a parella (46,6%)En general la causa més important de maltractament és la incapacitat educativa, i cal remarcar que es deguda a una manca dinterès o be a limitacions psíquiques o intel·lectuals del mal tractador.
  20. 20. Les dades d’aquest darrer estudi indiquen que les edats més baixes són les que reben menys maltractaments. A partir de 4- 5 anys s’inicia una tendència a l’alça que es manté fins dinterval de 10-15 anys. El maltractament en els nens es superior que el de les nenes (54,1%) front al 45,9%.Tenint en comte l’entorn del nen maltractat, s’observa que en un 41,1% dels casos les famílies estan estructurades, el nombre més important de casos es dona en una parella recent formada. El 72,6% de les mares i el 43,3% dels pares tenen una edat inferior als 40 anys i un nivell d’instrucció inferiors a la mitjana general.
  21. 21. SITUACIÓ DEL MALTRACTAMENT A CAT. Casos detectats 1988 6000 Casos detectats 1998 21000 27
  22. 22. PROTOCOLS A CATALUNYA:• Protocol Clinicoassistencial de maltractaments aguts a l infància(2006). 2 ed. 2008.• Protocol Marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus als infants i adolescents( 2006)• Protocol d’actuacions per prevenir la mutil.lació genital femenina (2002-2007)• DGAIA: Equips funcionals d’ifancia. Sini@ Pla d’atenció integral a la infància i ladolescència de Catalunya (PdIIAC), EVAMI, EAIA, UDEPMI,ETCA RUMI (1997). Nacional.
  23. 23. Llei dels drets i les oportunitatsde la infància i l’adolescència. 14/2010, de 27 de maig
  24. 24. Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. 14/2010, de 27 de maig• Titol I. Disposicions directives, principis i actuacions de les administracions publiques.• Titol II. Drets de les persones infants i adolescents.• Titol III. Prevenció en general.• Titol IV Protecció pública davant dels maltractaments a persones infants i adolescents.• Titol V. La protecció a la infància i l’adolescència en situacions de risc o desemparament.• Titol VI. Infraccions i sancions
  25. 25. Llei d’Infància 14/2010 Conceptes que inclou la Llei (pp 26 i ss)• PROMOCIÓ …” encara que “res vagi malament"• PREVENCIÓ ... de les situacions perjudicials.• ATENCIÓ …quan les coses “comencen a anar malament” = RISC.• PROTECCIÓ …quan les coses “ja van malament.”• PARTICIPACIÓ
  26. 26. Temes clau de la Llei• Protecció pública davant els maltractaments infantils• Nou model de protecció de la infància i ladolescència• Temps límit per oposar-se al desemparament i la protecció• Noves modalitats dacolliment: especialitzat i permanent• Foment de la participació de la infància i ladolescència• Transversalització de les polítiques dinfància i adolescència• Prevenció
  27. 27. Protecció pública davant els maltractaments infantilsLa Llei dels drets i les oportunitats en la infància iladolescència prioritza que en casos de maltractamentfamiliar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar,en lloc de linfant
  28. 28. També vol evitar que en cas dabús o maltractament, elsinfants hagin de declarar dues vegades davant del jutge ifa un èmfasi especial a la protecció de linfant iladolescent davant la victimització secundària.
  29. 29. Nou model de proteccióLa Llei implanta un model nou de protecció i fa unaseparació entre situacions de risc social idesemparament. La declaració de desemparament ja noés lúnic títol que habilita la intervenció protectora delspoders públics, sinó que es reserva per a aquells casosdespecial gravetat en què cal separar linfant oadolescent del seu nucli familiar.
  30. 30. Temps límit per oposar-se aldesemparament i la proteccióLa norma també estableix un temps límit per oposar-sejudicialment a les resolucions de desemparament i a lesmesures de protecció. Daquesta manera, sevita que elsinfants hagin de patir situacions dincertesa. En el cas delacolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatoriabans de ladopció, el termini que tenen els progenitorsper oposar-shi és de dos mesos.
  31. 31. Noves modalitats dacollimentLacolliment familiar permanent es durà a terme quan eldesemparament sigui pràcticament definitiu, però no siguipossible ladopció o no es consideri lopció més favorableper al infant i adolescent.
  32. 32. Lacolliment familiar en unitat convivencial daccióeducativa estarà adreçat a infants i adolescents tutelatsque requereixen una atenció més especialitzada: infants iadolescents amb necessitats educatives especials (percauses psíquiques, físiques o sensorials), amb malaltiescròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans.
  33. 33. Foment de la participació de la infància i ladolescènciaPer promocionar la participació dels infants i adolescents,la Llei crea un Consell Nacional de la Infància.
  34. 34. La norma també crea la figura del procurador de lainfància i ladolescència per tal de donar plena efectivitatal dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitatde ser escoltats. Aquesta figura sencarregarà de lainspecció i latenció de les sol·licituds i queixes delsinfants i adolescents tutelats, així com de realitzarrecomanacions i propostes en aquest àmbit.
  35. 35. Transversalització de les polítiques dinfància iadolescènciaLa Llei fomenta una revisió global del dret i de lespolítiques públiques des del prisma de linterès superiorde la infància i ladolescència. En aquest sentit, totapolítica i tota norma hauran de ser avaluades des de laseva perspectiva per garantir que inclouen els objectius iles accions pertinents adreçades a satisfer les sevesnecessitats. Aquesta nova política també planteja lanecessitat de dissenyar polítiques públiques adreçades atota la infància, i no únicament a la infància en risc.
  36. 36. Daltra banda, la normativa comporta refer conceptes iformes de veure el món, pensar des dun altre paradigmaque consideri les condicions, les situacions i lesnecessitats de les persones infants i adolescents en totsels àmbits, donant preeminència al seu interès com avalor superior de lordenament jurídic.
  37. 37. Sestableix, a més, un sistema datenció als infants quees basi en criteris de treball estructurats en xarxa, en quèles diferents administracions públiques implicades en laprevenció, la detecció i la protecció de les situacions derisc i de desemparament actuïn de manera integrada, enun àmbit territorial concret.
  38. 38. PrevencióEl concepte de prevenció té una importància clau, entèscom el conjunt dactuacions socials anticipatòries perevitar situacions no desitjades i per afavorir les situacionsfavorables. Les administracions públiques han dedesenvolupar les actuacions necessàries per prevenir lessituacions que són perjudicials per al benestar o eldesenvolupament integral dels infants i adolescents.
  39. 39. Així, la Llei defineix la prevenció del risc social, que té perobjecte aquelles situacions que afecten conjunts dinfantso adolescents de forma global, en les quals concorrenindicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitatque aquests infants o adolescents puguin resultarperjudicats en el seu desenvolupament o benestar.També determina que la prevenció de la desproteccióinfantil, té per objecte aquelles situacions en les qualsconcorren indicadors o factors de risc que fan palesa laprobabilitat que linfant o adolescent que els pateixi resultien un futur desatès en les seves necessitats bàsiques.
  40. 40. Les ciències humanes i socials ens han de proporcionaraquells indicadors i factors de risc que ens han depermetre conèixer i actuar conforme a aquestconeixement, tant en les actuacions adreçades a conjuntsamplis de població de forma genèrica, com en aquellesdestinades a atendre casos concrets de manerapersonalitzada.
  41. 41. Dins daquest marc, la Llei dedica un article a laprevenció de la mutilació genital femenina i determinacom sha dactuar si sen detecta un cas.
  42. 42. Article 102. Són situacions de risc:a) La manca datenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent que comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional.b) La dificultat greu per a dispensar latenció física i psíquica adequada per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.c) La utilització del càstig físic o emocional que en perjudiqui el desenvolupament.d) Les mancances que puguin produir la marginació, la inadaptació o el desemparament de l’infant o l’adolescent
  43. 43. e) La manca descolarització en edat, l’absentisme i labandó escolar.f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs necessitats a les de l’infant o l’adolescent.g) La incapacitat o la impossibilitat de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones.h) Les pràctiques discriminatòries contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles.i) Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o l’adolescent.
  44. 44. Article 105. Són situacions de desemparament:a) L’abandonament.b) Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa.c) Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. S’entén per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, o la ingestió de drogues durant el procés de gestació, i també el produït indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés de gestació.d) L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent.e) El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent.
  45. 45. f) El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altre substància psicotròpica o tòxica.g) La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució i també qualsevol forma d’explotació econòmica.h) La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.i) La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament.j) L’obstaculització de les actuacions d’investigació i també la negativa a participar en lexecució de les mesures adoptades en situacions de risc.k) Les situacions de risc que determinin la privació dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat.l) Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent.
  46. 46. Article 37. Responsabilitat en la criança i la formació• 3. Les administracions públiques han de vetllar per la protecció dels infants i els adolescents en el cas de mal ús de la potestat parental, tutelar o de la guarda, i també perquè els pares, els titulars de la tutela o els que en tenen la guarda disposin de les oportunitats i dels mitjans d’informació i formació adequats per a ajudar-los a complir llurs responsabilitats envers els infants i adolescents. Igualment, han de posar especial atenció en les necessitats dels infants i adolescents de famílies monoparentals i en l’àmbit de famílies pertanyents als grups menys afavorits o que viuen en situació de pobresa.
  47. 47. Article 24, 2) 1.Les administracions implicades han de col·laborar i actuarcoordinadament. Els serveis públics estan obligats a facilitarla informació requerida pel departament competent enmatèria de protecció dels infants i els adolescents a fi devalorar quina és la situació, i a portar a terme les actuacionsde col·laboració necessàries per a protegir-los. 2.Les dades que es poden cedir entre administracions senseconsentiment de la persona afectada són les econòmiques,laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals delsmenors i de llurs progenitors, tutors o guardadors.
  48. 48. Infants i adolescents amb mesura de protecció a CAT. 2011Total: 7.217 menorsFAMILIA NATURAL: 2.944 (40,79%)FAMILIA ALIENA: 1.572 (21,78%)ACOLLIMENT EN CENTRE: 2.701 (37,42%)
  49. 49. Infants i adolescents amb mesura de protecció a LLEIDA. 2012• BENESTAR SOCIAL TUTELA :193 menors• DGAIA- Protecció: 449 menors:
  50. 50. EL SISTEMA CATALÀ DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA• Circuit Ordinari.1. Els SBAP fan la primera avaluació del cas/ EAIA2. Els EAIA fan la valoració i la intervenció.3. Si és determina que lInfant no pot ser atès en el seu nucli familiar,es proposa mesura protectora a la DGAIA4. Es realitza l’atenció immediata i transitòria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar.
  51. 51. Circuit per atendre situacions d’intervenció preferent1. Avaluació de la situacions per part dels EAIA per si cal un internament o si es pot reconduir el cas cap un procediment ordinari.2. Allotjament provisional en un centre d’acolliment o en una família d’acolliment d’urgència.3. Derivació a l’Institut Català d’Acolliment i de l’Adopció (ICAA).
  52. 52. ORGANISMES DE REFERENCIA• EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA (EAIA)• DIRECCIÓ GENERAL D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I LADOLESCÈNCIA (DGAIA)• INSTITUT CATALA DE L’ACOLLIMENT I DE L’ADOPCIÓ (ICCAA)
  53. 53. UNITAT DE DETECCIÓ I`PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT INTANTIL UDEPMI• Atenció inmediata.tf. 24H. BARCELONA• Tf. de la Infància 900 300 777• Activació i/o derivació als EVAMI o EAIA.• Coordinació directa del cas amb les unitats d’altres departaments implicats en la detecció (Xarxa de centres sanitaris, Mossos D’esquadra, centres educatius i serveis socials de primària), així com en l’àmbit judicial i de la Fiscalia.
  54. 54. EQUIPS DE VALORACIÓ DE MALTRACTAMENTS INFANTILS EVAMI• Són els equips de valoració de maltractaments infantils detectats a l’àmbit sanitari.• Psicòleg-Treballador Social.• Tenen la funció de assessorar, valorar i informar dels casos de maltractaments o sospita de maltractaments notificats des de l’Hospital, CAP o altres serveis sanitaris.• Retenció hospitalària, dingrés en un centre d’acolliment mentre es diagnostica la situació.
  55. 55. Detecció de situacions de maltractament o abús:XARXA D’INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE DETECCIÓ D’UNARISC I/O MALTRACTAMENTS A LA INFÀNCIA I SITUACIÓ DE XARXAL’ADOLESCÈNCIA. . POSSIBLE MALTRACTAMENT ÀMBIT EDUCACIÓ: CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN . Centres educatius públics, concertats i privats. SITUACIÓ DE .EAP MALTRACTAMENT LLEU .Educació amb lleure CONSULTA DELS O MODERAT INDICADORS ESTABLERTS EN EL PROTOCOL D AMBIT DE SEGURETAT CIUTADANA E .Policia local R .Mossos d’Esquadra CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN I CASOS DE SOSPITA CONTRAST AMB V FONAMENTADA DE ÀMBIT SOCIOSANITARI PROFESSIONALS DE A .CAP de salut MALTRACTAMENT I7O LA XARXA C ABÚS GREUS . Centres Hospitalaris I .Programa salut-escola O ÀMBIT D’ATENCIÓ DE SERVEIS SOCIALS VALORACIÓ DEL RISC .Serveis Socials Bàsics CIRCUIT D’ACTUACIÓ EN I DE LA GRAVETAT .EAIA SITUACIO DE CERTESA DE MALTRACTAMENT O ÀMBIT D’ATENCIÓ PSICOLOGICA, PSIQUIÀTRICA ABÚS GREUS I PRECOÇ .CDIAP .CSMIJ, CSMA ACTUACIÓ EN CAS FUNCIÓ DE LA ALTRES SERVEIS DEL MUNICIPI GRAVETAT El professional que detecta un cas és qui activa la xarxa i lidera el procés per situar lInfant/família en un o altre circuit.
  56. 56. QUE ÉS EL TREBALL EN XARXA ?Treballar en xarxa vol dir :pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament,compartint objectius i recursos,unificant capacitats i esforços,relacionant les nostres accions. [2]
  57. 57. moltes gràcies
  58. 58. CIRCUIT A: Actuació davant de situacions de risc social o de maltractament lleu o negligència.
  59. 59. CIRCUIT B:D’ACTUACIÓ EN CASOS DE SOSPITA FOMAMENTADA I ABÚS GREUS. SITUACIONS D’ATENCIÓ INMEDIATA
  60. 60. CIRCUIT C:D’ACTUACIÓ EN CASOS DE CERTESA DEMALTRACTAMENT I ABÚS GREUS. SITUACIONS DE PROTECCIÓ IMMEDIATA

×