SlideShare a Scribd company logo
1 of 52
Download to read offline
El risc de no donar el pit
                   Carme Gabarrell Guiu
                      Pediatra AP, IBCLC
               ABS Primer de Maig. Lleida
“L’alletament matern és el fenomen
biocultural per excel.lència. En els
humans, a més d’un procés
biològic…




Stuart-Macadam P, Dettwyler KA. “Breastfeeding, biocultural perspectives.
New York, 1995.
(Monografia AEP nº 5)
…la lactància és un comportament
 determinat per la cultura”




...i estem en la “cultura del biberó”
“… a mitjans de segle (XIX) s’havien posat
 els ciments per a l’alimentació sistemàtica
 dels lactants amb llet no humana…
 constitueix el més vast experiment sense
 controls del món”


 Professor Bo Vahlquist, 1981
El risc de la Lactància Artificial
“La lactància materna hauria de ser considerada com una meta per
         a la salut pública i no simplement un estil de vida”
American Academy of Pediatrics. Section of Breastfeeding. Breastfeeding and the use of Human Milk. Pediatrics 2012; 129: e827-
                                                            e841
La lactància artificial és vàlida i pot ser útil, però no ha de ser la norma.
La llet materna és impossible de sintetitzar i
  no es pot copiar...
El risc de la Lactància Artificial
El risc de la Lactància Artificial
El risc de la Lactància Artificial
El risc de la Lactància Artificial
El risc de la Lactància Artificial
El risc de la Lactància Artificial
La llet és específica de cada espècie
i no es pot intercanviar

La llet de vaca es l’aliment ideal per a que un bidell quan
tingui 2 anys pesi 300 kg i tingui un cervell de 350 gr.
La llet de rata, superconcentrada en proteïnes i greixos,
permet a la cria duplicar el seu pes en 6 dies.
La llet de balena permet a la seva cria augmentar 100 kg al
dia!!


            ESPECIFICITAT
... I la llet de dona és ideal per a
que el seu fill als 2 anys pesi 12 kg
i tingui un cervell de 1200 grams!!
Com funciona el pit?
Hormones i....

“En la lactància materna intervenen tant el cos com els
sentiments de la mare, i el que més les afecta és la
falta de confiança en la seva capacitat d’alletar… En
aquesta societat on la norma és el biberó i el pit és
l’excepció, és difícil per a elles tenir la seguretat de que
la lactància materna és lo millor.”



“La   lactancia materna”Josefa Aguayo Maldonado. Ed Universidad de Sevilla, 2001
Glàndula de producció
                     SANG                       LLET
                 Glucosa
                 oxigen




  Glucosa
  triglicèrids
  aminoàcids

 Aigua
 Sals minerals
 Vitamines, aa lliures
 Enzims, hormones
 Anticossos
                                      Bonus d’entrega: oxitocina
                                  “La Lactancia: del nacimiento al destete”
                                  Dra. Marie Thirion. Ed De Vecchi.Barcelona 20006
Bonus de fabricació: prolactina   Dibuix: Carme Peirau
Les “ 3 C”
          CPP




Calor    Contacte            Calostre
                     “El poder de las caricias” Adolfo Gómez Papi.
                      Ed. Espasa Barcelona..2010
Neurodesenvolupament


                  Per sota de les 20 setmanes depèn
                  ADN
                  100.000.000.000 neurones!! = 10%
                  cèl·lules cervell




  Per sobre de les 20 SG, el neurodesenvolupament
depèn de les SENSACIONS que transmeten els sentits
El risc de la Lactància Artificial
Oferir sensacions correctes



    x       N
                                olfacte

        C
                                tacte




            Intraúter = segur
Naixement

Estrés necessari = neix en estat d’alerta
Inhalar aire = respirar (no plorar)
SABER QUE ESTAR EN LLOC SEGUR




                Com ho sap?
Contacte pell amb pell

 Olor + contacte = neurociència
El cervell neix amb l’expectativa d’aquestes dues sensacions, i les
envia directament a l’amígdala, que és el centre processador de
les emocions.
El nucli amigdalar ha de decidir quines sensacions són segures i
quines no.
Amígdala


  No Segura                            Segura

Activa el centre d’evasió         Activa el centre d’orientació
                                        de l’apropament




    Tanca els ulls                      Obre els ulls.



   Inici de la intel·ligència emocional
...i encara no ha popat!!

 “Al pit de la seva mare respira per primera
       vegada, mira el mugró i l’olora... i
                 succiona tot sol”

            Calostre (greix=mielina)
           Connecta el cervell mare-fill


         PRL: alimentació (+succió, + cèl.lules)
         OXT: neurotransmissor - vincle i protecció
         CK: regula ctes corporals = calor = benestar
Durant la lactància, els sentits s’integren, i les
sensacions que transmeten activen neurones , que
   activen circuits, que construeixen xarxes...
              AFERRAMENT SEGUR
...i en cas de separació?
S’interfereix en el comportament alimentari
S’altera la connexió mare-fill
Estrès continua = cortisol




   El cervell del nadó no veu complertes les seves expectatives, actua en
   conseqüència i activa circuits de defensa per protegir-se.

         “Un bebe solo, no existe; existe el bebe y alguien más”
                              Winnicot, 1963
La lactància i l’evidència del CPP integren
 salut física, mental, emocional i social.
RISC PEL NADÓ
“In vitro study finds digested formula, but not breast milk, is toxic to cells”
                           December 10, 2012 in Pediatrics E



http://medicalxpress.com/news/2012-12-vitro-digested-formula-breast-toxic.html#j
MALOCLUSIÓ DENTAL i SAOS
          Per què maloclusió?
             Per falta d’espai
         Per què falta d’espai?
           Per falta de funció
         Per què falta de funció?
     Per manca d’estímul neurològic
       Per què manca d’estímul?
     Per manca de lactància materna

                    Dr. Pedro Planas




     http://www.ortodoncia.ws/publicaciones/2009/art20.asp
MALOCLUSIÓ DENTAL



               “




“La Lactancia: del nacimiento al destete”
Dra. Marie Thirion. Ed De Vecchi.Barcelona 20006
MALOCLUSIÓ DENTAL




La Lactancia: del nacimiento al destete”
Dra. Marie Thirion. Ed De Vecchi.Barcelona 20006
INFECCIONS

“LM exclusiva 3m. La diferència seria de 60
episodis d’infeccions respiratòries, 580
episodis d’otitis i 1053 de gastroenteritis
durant el primer any… que generen 2033
visites al pediatra, 212 dies d’hospitalització,
609 receptes i 51 radiografies”


 Ball, TH et al. “Health care costs of formula-feeding in the first year of life”
 Pediatrics 1999; 103:870-6.
INFECCIONS

“…si tots prenguessin LM exclusiva, es
podrien evitar el 53% de les hospitalitzacions
per diarrea i el 27% de les degudes a
infeccions respiratòries…”




Quigley MA et al. “Breastfeeding and hospitalization for diarrheal and respiratory
infection in the United Kingdom Millenium Cohort Study”
Pediatrics 2007;119:e837-42.
INFECCIONS

“… amb el 100% de lactància exclusiva
evitaríem el 56% dels ingressos hospitalaris
per malaltia infecciosa respiratòria i
gastroenteritis en menors d’un any”




Paricio Talayero, JM et al. “Full Breastfeeding and Hospitalization as a Result of
infections in the First Year of life” Pediatrics 2006; 118; e92
MORT SOBTADA DEL LACTANT

 “L’absència de LME x4 el risc de mort
   sobtada del lactant”




  Hauck F et al. Breasfeeding and reduced risk of SIDS: a meta-
  analysis. Pediatrics, 2011 Jul; 128 (1): 103-10.
MORTALITAT INFANTIL
“Si el 90% de les famílies dels EUA donessin
  LME 6m, s’estalviarien 13 bilions $ a l’any i
  evitarien 911 morts...”




  Bartick and Reinold “Thhe burden of suboptimal breasfeeding in the USA:a
  pediatric cost analysis” Pediatrics, 2010 May; 125 (5): e1048-56
ASMA I FUNCIÓ PULMONAR

 “LM durant al menys 4m es
 relaciona amb millors paràmetres
 de funció pulmonar”

 “L’absència de LM incideix
 sobre l’aparició de símptomes
 asmàtics durant els primers 4
 anys de vida”


Ogbuarm IU et al.”Effect of breastfeeding duration on lung function: a prospective birth
cohort study. Thorax, 2009; 64: 62-6
CÀNCER PEDIÀTRIC
“La lactància materna exclusiva és un factor
protector que disminueix el risc de càncer
en l’edat pediàtrica. Aquesta protecció
augmenta a mesura que es perllonga la LM
exclusiva”




Ortega García, JA. “Lactancia materna y prevención del cancer pediàtrico”
JPaediathr Child Health 2008 Jan; 44 (1-2): 1-2
DIABETIS I

 “El consum de llet de vaca abans
   dels 6 mesos es un factor de risc
   per DM tipus I”




Perez-Bravo, F et al. Duration of breasfeeding and bovine serum albumin antibody
levels in type 1 diabetes: a case-control study. Pediatr Diabetes, 2003; 4: 157-61.
RISC PER LA MARE
“La lactància materna és l’eina
de recuperació postpart ideal
per a la mare”
                     A curt termini
                     A mig termini
                     A llarg termini
Síndrome metabòlica i MCV

   Resistència a la insulina
   Colesterol i TG elevats
      Obesitat visceral




  Son factors de risc de MCV
Síndrome metabòlica i MCV




“Per al metabolisme matern l’embaràs acaba amb
         el deslletament, no amb el part”

        Stuebe et al, Am J Perinatology 2009; 26: 81-88
Osteoporosi

            LM optimitza l’absorció de calci




Bjornerem A et al “Breasfeeding protects against hip fracture in postmenopausal women:
the Tromso study” J Bone Mineral Res 2011 Dec: 26 (12): 2843-50.
Càncer de pit
Càncer de pit
A recordar...


LM =Biologia + cultura
Les 3 “C”: més que pell amb pell
Una característica: L’ESPECIFITAT
Absència de LM = risc
Bibliografía
“Manual Práctico de LM”. 2ª ed. Carlos González
 Ed. ACPAM. Barcelona 2008

“El poder de las caricias” Adolfo Gómez Papi.
 Ed. Espasa. Barcelona2010

“Manual de Lactancia materna: de la teoría a la práctica” AEP.
 Ed. Panamericana. Madrid 2008

“La Lactancia: del nacimiento al destete” Dra. Marie Thirion.
  Ed. De Vecchi. Barcelona 2006.

 “Maternidad y Salud: ciencia, conciencia y experiencia” Informe, estudios e
   investigación 2012. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
   Madrid. 2013.

More Related Content

Similar to El risc de la Lactància Artificial (20)

Osteopatia en Pediatria
Osteopatia en PediatriaOsteopatia en Pediatria
Osteopatia en Pediatria
 
Josefina Goberna
Josefina GobernaJosefina Goberna
Josefina Goberna
 
ELS INFANTS
ELS INFANTSELS INFANTS
ELS INFANTS
 
treball de biologia
treball de biologia treball de biologia
treball de biologia
 
Sindrome d'Aicardi
Sindrome d'AicardiSindrome d'Aicardi
Sindrome d'Aicardi
 
Xx El Miracle De La Vida Powerpoint
Xx El Miracle De La Vida PowerpointXx El Miracle De La Vida Powerpoint
Xx El Miracle De La Vida Powerpoint
 
Xx El Miracle De La Vida Powerpoint
Xx El Miracle De La Vida PowerpointXx El Miracle De La Vida Powerpoint
Xx El Miracle De La Vida Powerpoint
 
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles.
Els costa explicar perquè…  Llet de bades a les escoles.  Els costa explicar perquè…  Llet de bades a les escoles.
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles.
 
Creació humana
Creació humanaCreació humana
Creació humana
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
La Inseminació Artificial
La Inseminació ArtificialLa Inseminació Artificial
La Inseminació Artificial
 
La reproduccio
La reproduccioLa reproduccio
La reproduccio
 
Homeopatia i cancer
Homeopatia i cancerHomeopatia i cancer
Homeopatia i cancer
 
Homeopatia i cancer
Homeopatia i cancerHomeopatia i cancer
Homeopatia i cancer
 
Homeopatia i cancer
Homeopatia i cancerHomeopatia i cancer
Homeopatia i cancer
 
Cèl·lules mare
Cèl·lules mareCèl·lules mare
Cèl·lules mare
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Mireia, yaritza i marina
Mireia, yaritza i marinaMireia, yaritza i marina
Mireia, yaritza i marina
 
El Mono Obeso Capítol 6
El Mono Obeso Capítol 6El Mono Obeso Capítol 6
El Mono Obeso Capítol 6
 
PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017
PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017
PEG Nen Petit per Edat Gestacional 2017
 

More from Pediatriadeponent

Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPediatriadeponent
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdfPediatriadeponent
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfPediatriadeponent
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaPediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaPediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaPediatriadeponent
 
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Pediatriadeponent
 
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralCircuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralPediatriadeponent
 
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Pediatriadeponent
 

More from Pediatriadeponent (20)

Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxia
 
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
 
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralCircuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
 
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
 

El risc de la Lactància Artificial

  • 1. El risc de no donar el pit Carme Gabarrell Guiu Pediatra AP, IBCLC ABS Primer de Maig. Lleida
  • 2. “L’alletament matern és el fenomen biocultural per excel.lència. En els humans, a més d’un procés biològic… Stuart-Macadam P, Dettwyler KA. “Breastfeeding, biocultural perspectives. New York, 1995. (Monografia AEP nº 5)
  • 3. …la lactància és un comportament determinat per la cultura” ...i estem en la “cultura del biberó”
  • 4. “… a mitjans de segle (XIX) s’havien posat els ciments per a l’alimentació sistemàtica dels lactants amb llet no humana… constitueix el més vast experiment sense controls del món” Professor Bo Vahlquist, 1981
  • 6. “La lactància materna hauria de ser considerada com una meta per a la salut pública i no simplement un estil de vida” American Academy of Pediatrics. Section of Breastfeeding. Breastfeeding and the use of Human Milk. Pediatrics 2012; 129: e827- e841
  • 7. La lactància artificial és vàlida i pot ser útil, però no ha de ser la norma.
  • 8. La llet materna és impossible de sintetitzar i no es pot copiar...
  • 15. La llet és específica de cada espècie i no es pot intercanviar La llet de vaca es l’aliment ideal per a que un bidell quan tingui 2 anys pesi 300 kg i tingui un cervell de 350 gr. La llet de rata, superconcentrada en proteïnes i greixos, permet a la cria duplicar el seu pes en 6 dies. La llet de balena permet a la seva cria augmentar 100 kg al dia!! ESPECIFICITAT
  • 16. ... I la llet de dona és ideal per a que el seu fill als 2 anys pesi 12 kg i tingui un cervell de 1200 grams!!
  • 18. Hormones i.... “En la lactància materna intervenen tant el cos com els sentiments de la mare, i el que més les afecta és la falta de confiança en la seva capacitat d’alletar… En aquesta societat on la norma és el biberó i el pit és l’excepció, és difícil per a elles tenir la seguretat de que la lactància materna és lo millor.” “La lactancia materna”Josefa Aguayo Maldonado. Ed Universidad de Sevilla, 2001
  • 19. Glàndula de producció SANG LLET Glucosa oxigen Glucosa triglicèrids aminoàcids Aigua Sals minerals Vitamines, aa lliures Enzims, hormones Anticossos Bonus d’entrega: oxitocina “La Lactancia: del nacimiento al destete” Dra. Marie Thirion. Ed De Vecchi.Barcelona 20006 Bonus de fabricació: prolactina Dibuix: Carme Peirau
  • 20. Les “ 3 C” CPP Calor Contacte Calostre “El poder de las caricias” Adolfo Gómez Papi. Ed. Espasa Barcelona..2010
  • 21. Neurodesenvolupament Per sota de les 20 setmanes depèn ADN 100.000.000.000 neurones!! = 10% cèl·lules cervell Per sobre de les 20 SG, el neurodesenvolupament depèn de les SENSACIONS que transmeten els sentits
  • 23. Oferir sensacions correctes x N olfacte C tacte Intraúter = segur
  • 24. Naixement Estrés necessari = neix en estat d’alerta Inhalar aire = respirar (no plorar) SABER QUE ESTAR EN LLOC SEGUR Com ho sap?
  • 25. Contacte pell amb pell Olor + contacte = neurociència El cervell neix amb l’expectativa d’aquestes dues sensacions, i les envia directament a l’amígdala, que és el centre processador de les emocions. El nucli amigdalar ha de decidir quines sensacions són segures i quines no.
  • 26. Amígdala No Segura Segura Activa el centre d’evasió Activa el centre d’orientació de l’apropament Tanca els ulls Obre els ulls. Inici de la intel·ligència emocional
  • 27. ...i encara no ha popat!! “Al pit de la seva mare respira per primera vegada, mira el mugró i l’olora... i succiona tot sol” Calostre (greix=mielina) Connecta el cervell mare-fill PRL: alimentació (+succió, + cèl.lules) OXT: neurotransmissor - vincle i protecció CK: regula ctes corporals = calor = benestar
  • 28. Durant la lactància, els sentits s’integren, i les sensacions que transmeten activen neurones , que activen circuits, que construeixen xarxes... AFERRAMENT SEGUR
  • 29. ...i en cas de separació? S’interfereix en el comportament alimentari S’altera la connexió mare-fill Estrès continua = cortisol El cervell del nadó no veu complertes les seves expectatives, actua en conseqüència i activa circuits de defensa per protegir-se. “Un bebe solo, no existe; existe el bebe y alguien más” Winnicot, 1963
  • 30. La lactància i l’evidència del CPP integren salut física, mental, emocional i social.
  • 32. “In vitro study finds digested formula, but not breast milk, is toxic to cells” December 10, 2012 in Pediatrics E http://medicalxpress.com/news/2012-12-vitro-digested-formula-breast-toxic.html#j
  • 33. MALOCLUSIÓ DENTAL i SAOS Per què maloclusió? Per falta d’espai Per què falta d’espai? Per falta de funció Per què falta de funció? Per manca d’estímul neurològic Per què manca d’estímul? Per manca de lactància materna Dr. Pedro Planas http://www.ortodoncia.ws/publicaciones/2009/art20.asp
  • 34. MALOCLUSIÓ DENTAL “ “La Lactancia: del nacimiento al destete” Dra. Marie Thirion. Ed De Vecchi.Barcelona 20006
  • 35. MALOCLUSIÓ DENTAL La Lactancia: del nacimiento al destete” Dra. Marie Thirion. Ed De Vecchi.Barcelona 20006
  • 36. INFECCIONS “LM exclusiva 3m. La diferència seria de 60 episodis d’infeccions respiratòries, 580 episodis d’otitis i 1053 de gastroenteritis durant el primer any… que generen 2033 visites al pediatra, 212 dies d’hospitalització, 609 receptes i 51 radiografies” Ball, TH et al. “Health care costs of formula-feeding in the first year of life” Pediatrics 1999; 103:870-6.
  • 37. INFECCIONS “…si tots prenguessin LM exclusiva, es podrien evitar el 53% de les hospitalitzacions per diarrea i el 27% de les degudes a infeccions respiratòries…” Quigley MA et al. “Breastfeeding and hospitalization for diarrheal and respiratory infection in the United Kingdom Millenium Cohort Study” Pediatrics 2007;119:e837-42.
  • 38. INFECCIONS “… amb el 100% de lactància exclusiva evitaríem el 56% dels ingressos hospitalaris per malaltia infecciosa respiratòria i gastroenteritis en menors d’un any” Paricio Talayero, JM et al. “Full Breastfeeding and Hospitalization as a Result of infections in the First Year of life” Pediatrics 2006; 118; e92
  • 39. MORT SOBTADA DEL LACTANT “L’absència de LME x4 el risc de mort sobtada del lactant” Hauck F et al. Breasfeeding and reduced risk of SIDS: a meta- analysis. Pediatrics, 2011 Jul; 128 (1): 103-10.
  • 40. MORTALITAT INFANTIL “Si el 90% de les famílies dels EUA donessin LME 6m, s’estalviarien 13 bilions $ a l’any i evitarien 911 morts...” Bartick and Reinold “Thhe burden of suboptimal breasfeeding in the USA:a pediatric cost analysis” Pediatrics, 2010 May; 125 (5): e1048-56
  • 41. ASMA I FUNCIÓ PULMONAR “LM durant al menys 4m es relaciona amb millors paràmetres de funció pulmonar” “L’absència de LM incideix sobre l’aparició de símptomes asmàtics durant els primers 4 anys de vida” Ogbuarm IU et al.”Effect of breastfeeding duration on lung function: a prospective birth cohort study. Thorax, 2009; 64: 62-6
  • 42. CÀNCER PEDIÀTRIC “La lactància materna exclusiva és un factor protector que disminueix el risc de càncer en l’edat pediàtrica. Aquesta protecció augmenta a mesura que es perllonga la LM exclusiva” Ortega García, JA. “Lactancia materna y prevención del cancer pediàtrico” JPaediathr Child Health 2008 Jan; 44 (1-2): 1-2
  • 43. DIABETIS I “El consum de llet de vaca abans dels 6 mesos es un factor de risc per DM tipus I” Perez-Bravo, F et al. Duration of breasfeeding and bovine serum albumin antibody levels in type 1 diabetes: a case-control study. Pediatr Diabetes, 2003; 4: 157-61.
  • 44. RISC PER LA MARE
  • 45. “La lactància materna és l’eina de recuperació postpart ideal per a la mare” A curt termini A mig termini A llarg termini
  • 46. Síndrome metabòlica i MCV Resistència a la insulina Colesterol i TG elevats Obesitat visceral Son factors de risc de MCV
  • 47. Síndrome metabòlica i MCV “Per al metabolisme matern l’embaràs acaba amb el deslletament, no amb el part” Stuebe et al, Am J Perinatology 2009; 26: 81-88
  • 48. Osteoporosi LM optimitza l’absorció de calci Bjornerem A et al “Breasfeeding protects against hip fracture in postmenopausal women: the Tromso study” J Bone Mineral Res 2011 Dec: 26 (12): 2843-50.
  • 51. A recordar... LM =Biologia + cultura Les 3 “C”: més que pell amb pell Una característica: L’ESPECIFITAT Absència de LM = risc
  • 52. Bibliografía “Manual Práctico de LM”. 2ª ed. Carlos González Ed. ACPAM. Barcelona 2008 “El poder de las caricias” Adolfo Gómez Papi. Ed. Espasa. Barcelona2010 “Manual de Lactancia materna: de la teoría a la práctica” AEP. Ed. Panamericana. Madrid 2008 “La Lactancia: del nacimiento al destete” Dra. Marie Thirion. Ed. De Vecchi. Barcelona 2006. “Maternidad y Salud: ciencia, conciencia y experiencia” Informe, estudios e investigación 2012. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid. 2013.

Editor's Notes

  1. O efectes positius de la lactància materna basats en l ’ evidència. O el risc de donar lactància artificial EN NADONS i MARES SALUDABLES, EN EL NOSTRE ENTORN No us puc aportar res de la meva pròpia collita, tal com ha fet la Dra. Aguiló...
  2. Què vol dir això? Estem biològica i genèticament preparats per donar el pit, però…
  3. … però hem perdut el “manual d’instruccions”, 2-3 generacions. Exemple de la goril.la . La lactància materna ha passat a ser una habilitat apresa: qui l ’ ensenya??
  4. Entrem en la CULTURA DEL BIBERÓ, vol dir “ copiar la llet de mare” : La llet que va fer el Sr Nestle: una barreja de llet de vaca amb cereals de la que consegueix treure el midó i l ’àcid. Va agafar fama quan va salvar la vida a un prematur que la seva mare no podia alimentar… a partir d’aleshores l’avanç en els coneixements de la composició de la llet de mare, ha permés que la copia “millorés”… Per què diem que és el més vast experiment fet al mon sense controls? -es produeix a escala planetària, o quasi -no existeix un grup de control estricte -dura des de fa 2 o 3 generacions -no s ’ han fet experiments previs per estudiar les conseqüències. Passem a alimentar les nostres cries amb llet d ’ una altra espècie, sense saber ni pensar en les conseqüències... Sabeu per què és llet de vaca?
  5. La cultura del biberó
  6. “ La lactància materna hauria de ser considerada com una meta per a la salut publica i no simplement un estil de vida” American Academy of Pediatrics. Section of Breastfeeding. Breastfeeding and the use of Human Milk. Pediatrics 2012; 129: e827-e841
  7. La lactància materna no hauria de ser una carrera d ’obstacles Ha de trobar una cadena càlida d ’acolliment. Ajudar a les mares que volen ser ajudades!! Quan una dona dóna el pit, no és ella sola qui ho fa, és tot el sistema de valors que la recolza qui ho fa, es tot el seu sistema cultural, tot el seu entorn que hi ho fa. Sense aquest recolzament és impossible avançar, per molta evidència cièntifica que hi hagi… Es a dir, hi ha d ’ haver una cadena calida d ’ acolliment “ lo millor està invariablement determinat per la cultura” Advertir les mares dels entrebancs que es trobaran… Resoldre aquesta complexa situació, és un repte que depén de molts factors, no només de transmetre l ’evidència científica i epidemiològica
  8. Cada llet és diferent.... Es impossible de sintetitzar i de copiar.
  9. La llet materna és impossible de copiar, i és el que totes les llets artificials intenten….
  10. Ja podeu sospitar quin és el risc de no donar el pit… sense que jo diga res més,… Fer aparéixer la característica més important de la llet de mare, la que us ajudarà a entendre perque és un risc no donar el pit: la especificitat. Quina materia primera li donem a les cèl.lules del cervell d ’ un nen perque es formin?etc...
  11. Es a dir, el cervell creix 2gr/ dia durant 2 anys!!
  12. Primer requisit: que la mare vulgui. La lactància no és només ciència, es vivència i experiència, i aqui i entren factors personals dificils de valorar... No és només ciència, es emocions, sensacions, vivència, experiència, consciència … i aquí el gran problema…
  13. La lactància no és només ciència, es vivència i experiència, i aqui i entren factors personals dificils de valorar... La zona de l ’ hipotàlem...
  14. Podria ser fàcil com el dibuix d’un nen, El pit es una glàndula de producció. Comparar amb altres glàndules del nostre cos, que ningú pensa que pugin fallar sino és per patologia… La prolactina fa la comanda, l ’oxitocina la serveix… L’oxitocina es l’hormona de la tranquilitat, el vincle i la curació. Potencia la capacitat d’interacció entre la mare i el nadó.
  15. O La fisiologia que hem de saber… Quan neix un nadó primer respira i després popa… La primera funció de la boca d ’un nadó es popar Calor, contacte, calostre = el sistema mare (glàndula i hormones) - fill (succió i demanda), la biologia, l ’establiment del vincle… i la llet sortirà… Rutines hospitalàries, ull!! La biologia funciona si la cultura la deixa
  16. Cita Nils Bergman:
  17. El desenvolupament del cervell per capes... Es cert, el que vaig llegir a Pediatic: “ el llenguatge dels nens són les emocions ” o “ les emocions són el llenguatge infantil ” El desenvolupament fisic, social i cognitiu es fa sobre les emocions El sistema cognitiu i l ’ emocional no es poden separar
  18. Olfacte, és el primer sentit del nn: interacción social i emocional del nn, requereix un aprenentatge intraúter, olora LA i quan neix reconeix a la mare = facilitar que olori a la mare . Per tant, OFERIR SENSACIONS CORRECTES...Poques sensacions, que integra mentres dorm: les ” baixa ” a l ’ AMIGDALA que es el centre processador de les emocions. Ha de decidir quines emocions són segures i quines no i ordenar com actuar (por, gana, trist, enutjat...) Dorm la major part del temps. Dorm amb REM (activitat en les capes profundes del cervell): desenvolupa vista, oïda, equilibri i pell.
  19. Per néixer necessitem un grau d ’ estrés necessari, però el més ràpidament possible ha de tornar a la calma. El part és el primer entorn. Oxitocina = neurotransmissor =unió mare-fill (protecció) OLOR+CONTACTE= NEUROCIÈNCIA Ens va dir l ’ Oriol Güell, que “ un nen relacionalment ben atès, està emocionalment bé i això te molt a veure amb el vincle.. ”
  20. Es a dir, hi ha d ’ haver Contacte pell amb pell, però no només per popar... S i no pel seu neurodesenvolupament: el creixement del cervell del nn no es solsament físic, també és mental i emocional El CPP dona seguretat, calor i dona estabilitat (regula FC, FR i TA, que segurament estaven altes per l ’ estrés del part). Per si mateix indueix la secreció d ’ oxitocina, que afavoreix la creació del vincle. El hipocampo, recorda on han tingut lloc aquestes sensacions (actua com un GPS)
  21. Obre els ulls: vol veure que s ’ està apropant: la cara de la seva mare, el seu somriure... Què passa amb els nens que són separats de les seves mares? No ploren als nius? Nils, diu que desconecten... Intel·ligència emocional comença amb l ’ activació del centre apropament que ve de la sensació de seguretat que es te amb el CPP. I la Intel·ligència emocional està darrera de la intel·ligència social , que es la base de totes les relacions
  22. CPP entre 45mi- 2 hores: 50 minuts de CPP multipliquem per 8 la probabilitat de l ’ agafada espontània. Després dorm, per integrar les connexions cerebrals. Mantenir CPP el màxim possible les primeres 48h. Exemple del cohet que s ’ enlaira. E l vincle = biològic El lligam = afecte
  23. Durant la lactancia, els sentits s ’ integren, i les sensacions fan la seva feina: gust, olor, tacte, vista, so, calor, equilibri, pressió... Els estimuls activen neurones , que activen circuits, que construeixen xarxes...
  24. Quan neix, el cervell del nadó espera poder concectar-se amb el de la seva mare, i no pot... Si s ’ altera la connexió mare-fill, es més dificil que s ’ entenguin.. El bb pot ser titllat d ’ exigent!! Les connexions que estableix amb el cortisol son fràgils i poden trencar-se: es perden neurones, no connexions... UCIS 24h, metode NIDCAP... LA IMPORTANCIA DEL CONTACTE I EL RESPECTE.
  25. … fan una societat millor!!
  26. La llet humana es tan especial, especifica, que pels nadons malalts és imprescindible... Es fan bancs de llet humana!! Patologia infecciosa Patologia inflamatòria : reducció d ’ un 31% del risc de MII (te que veure amb la colonització intestinal) Obesitat : la durada de la LM és inv prop al risc de sobrepés: reducció d ’ un 4% del risc d ’ obesitat per mes d ’ alletament. Diferència entre lactància materna directa o diferida amb bb: els lactants amb biberó, ja sigui LA o LM tendeixen a buidar el biberó, menor autoregulació i guany de pes excessiu per damunt dels 6m. Diabetis Leucèmia SMSL “ Breastfeeding and Maternal and Infant Health Outcomes in Developed Countries ” extretes de l ’ informe de Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ) publicat a Pediatrics 2012; 129; e827; publicat original online February 27, 2012.
  27. Enterocolitis necrotitzant.
  28. La millor ortodòncia es la lactància materna.
  29. Buccinadors forts, paladars estrets
  30. Diferència entre 1000 nens que no prenen pit i altres 1000 que prenen LM exclusiva durant 3m. Només amb 3mesos de lactància, per només 3 malalties i només en despesa mèdica directa (330.000 dolars)
  31. Estudi fet amb mes de 15.000 nens.
  32. Estudi fet amb 1385 nens a Espanya. Per cada mes adicional de lactància s ’evitarien el 30% dels ingressos hospitalaris LM a l ’alta 85% - 3m 52% -4m 41%- 6m 15%!! OMA: si no LM vs LM, tens un 31% mes probabilitat de tenir otitis durant el primer any de vida si no popes (31% increases if no bf). Si popes, el risc es redueix un 23%. Pneumònies: 72% reducció en el risc d ’hospitalització per pneumònia, durant el primer any de vida, en nens amb LM exclussiva mes de 4m.
  33. Què és la síndrome de la mort sobtada del lactant? La síndrome de la mort sobtada del lactant és la mort sobtada i inexplicable d'un nadó que no arriba a l'any, mentre dorm. A Catalunya, és una de les causes principals de mortalitat durant el primer any de vida. També rep els noms de mort al bressol i síndrome de mort infantil sobtada. Des del 1992 les taxes de la síndrome de mort sobtada del lactant han baixat considerablement després que s'alertés els pares sobre la conveniència d'ajeure els nadons de costat o de panxa enlaire per reduir-ne la probabilitat. Freqüència: 1 ’7/10000 nadons nascuts vius (22 nadons a l’any a Catalunya) Disminució de risc de SMSL si hi ha LM: Amb alguna LM OR 0,55 (disminució del risc 45%) Amb LM exlcusiva OR0,27 (disminució del risc 73%)
  34. Tot aquest calcul sense tenir en compte la disminució del absentisme laboral dels pares o la mort d’adults per malalties adquirides durant la infància (asma, diiabetis, obesitat)
  35. Presentat i premiat al IV Congrés Nacional de LM a Tenerife, anys 2006. Ortega Garcia, JA. et al.Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica. Hospital La Fe. Valencia./Virgen de la Arrixaca. Murcia. “ Lactancia materna y prevención del cáncer pediátrico en España” Estudi de casos i controls. Investiga la duració de la LME i el risc de CP en Espanya. Con una disminución de la OR a medida que aumenta el número de semanas de LM exclusiva: 0.97 per cada setmana, 0.82 per cada 2 mesos, per cada 4mesos OR= 0.74, per 6mesos OR=0.60 ” Per cada setmana de LME, 3 malalts menys Per 2 mesos, 18 malalts menys Per 4 mesos, 26 malalts menys Per 6 mesos, 40 malalts menys No se sap si és per efecte directe de la llet o per la reducció de infeccions precoces. Alfa-lactoalbumina = HAMLET ( Human Alpha-lactalbumin Made Lethal to Tumor cells ). (mata cell tumorals. P er l ’ acció del pH de l ’ estómac es transforma en un oleic) Explica relacio amb leucèmia,limfoma...  
  36. No parlarem de major risc d ’ epilèpsia i de pitjor salut mental (alteracions del comportament i pitjor rendiment acadèmic) Els anticossos contra la BSA (resposta de la immunitat humoral contra les proteïnes de llet de vaca) de la vaca presenten una reacció creuada contra l ’ antigen humà 69 kDa (ICA69) present en els illots de Langerghans. I els anticossos contra la insulina humana reaccionen també contra la caseïna. Reducció d ’ un 30% en la incidència de DBT tipus en les que fan LME com a mínim 3m. Reducció d ’ un 40% en la incidència de DBT tipus 2, relacionada amb la reducció de sobrepés i l ’ autorregulació alimentària.
  37. Els avantatges poden ser mesurats en termes econòmics o de salut... Però els avantatges emocionals s ’ escapen als anal estadístics, i són molt importants !! Tant com quan parlàvem de fisiologia del pit... I són els que realment han de promoure el canvi, on la lactància materna sigui la norma. Parlar amb les mares de lo intangible i no mesurable, i com es senten, és beneficiós per elles,i enriquidor pel sanitari... PREVENCIO DE DEPRESSIÓ POSTPART
  38. Beneficis per a la salut de la mare: A curt termini : menys sagnat, augmenta la contracció uterina, milloria de l ’ anèmia, recuperació de la mida de l ’ úter. La dona que no dóna el pit te més necessitat de ferro i mes risc d ’ hemorràgia – el perill de gasta massa - (a mes no estarà amenorreica) A mig termini : recuperació del pes i figura, ja veurem que no és només per “ estètica ” (aquesta recuperació de pes i figura és paulatina, mes evident a partir del 3r mes, sobretot en zona de malucs i cintura) menys depressió pp, superació de barreres biològiques, satisfacció íntima, millor lligam-vincle mare-bebe A llarg termini : disminució del càncer de pit premenopàusic, disminució del risc de càncer d ’ ovari, disminució de l ’ osteoporosi amb menys risc de fractures de maluc i espinals postmenopàusiques ( hi ha un metabolisme del calci optimitzat ), disminució del risc de malaltia cardiovascular (durant la lactància el metabolisme lipidic de la mare s ’ especialitza: la lipoprotein-lipasa actua menys en el teixit gras de la mare i incrementa la seva activitat en la glàndula mamària, que es on es sintetitzen els lípids de la llet) i diabetes tipus II.
  39. I durant l ’embaràs que passa?
  40. Explicar teoria del reset (reinicialitzar) o per què la lactància materna disminueix el ris de MCV: Durant l ’embaràs acumulem greix visceral, augmenta la resistència a la insulina, augmenten els lípids i triglicèrids… “SINDROME METABOLICA FISIOLOGICA!!” La lactància ajudar a revertir aquests canvis…. A reinicialitzar!! MOLT IMPORTANT . Per al metabolisme matern l ’embaràs acabar amb el deslletament no amb el part!!! Per cada any de LM es redueix el risc de SM un 12%!! Comenta també la disminucio de DBT tipus 2: Cada any adicional de LM, disminueix el risc de DBT tipus 2 un 15% (independent del IMC, EF o fumar) La supressió artificial de la LM augmenta el risc de DBT tipus 2. Stuebe et al, JAMA 2005; 294: 2601-2610
  41. Durant la lactància el metabolisme calcic s ’ accelera, produïnt-se una movilització dels depòsits ossis. Augmenta la calcèmia per a que sigui major la seva disponibilitat a nivell mamari, per a la producció de llet. Però alhora, augmenta l ’ absorció de calci , i a llarg termini, aquest augment d ’ absorció de calci és el que compta per disminuir osteoporosi i fractures posmenopausiques (tot i l ’ aparent increment de despesa…) “ Te vas a quedar sin calcio en los huesos ” Creieu que la natura castigaria a les mares amb més fractures per criar els seus fills? Durant temps, encara avui dia, aquest sentit comu, falla!! El que fa la natura es protegir-la.
  42. Data diaria mèdic: any 2006?? El risc relatiu de patir cancer de pit premenopausic es reduix fins a un 4 ’3% per cada 12m de LM. La involució s’associa a una major difusió del cancer que ja està a la mama. SOBRETOT NO SUPRIMIR LM PER FER UNA MAMOGRAFIA, A MES D’INNECESSARI, POT SER PERILLÓS. No amamantar prenen tamoxifen (redueix la producció de la llet i es potencialment nociu)   Prevenció de la LM en el càncer de mama Factors no modificables : Ser dona 5-10% del cancers de mama estan geneticament relacionats. Son casos especials, molt agressius ( Mutació per BCR 1,modifica la capacitat del teixit per reproduïr-se) Mama densa x5 el risc de cancer Els factors modificables : Alcohol Obesitat Exercici: 2h30mi d ’ EF setmanal, redueix el risc un 18% Paritat (cada part disminueix un 11% el receptors d ’ estrogens) Lactància, (dsminueix el risc tan en E+ com -) (major paritat i lactància, disminueix cancer de mama)   Per què la LM redueix el cancer de pit? Actua com un antiestrògen (donar el pit és com donar un med antiestrògen durant 5 anys??) Per què LM es protecció: 1. Més diferenciació en teixit mamari 2. Cancer de mama es inversament proporcional al temps amenorrea: menys estrògens 3. La incidència de càncer de mama es dp als estrògens i carcinògens intramamaris   Hi ha 125 càncer de mama per cada 1000 dones = 5 dones menys de cada 1000 desenvoluparien cancer si lacten 5mesos. Pot semblar una reducció petita, pero x, es important. (120/1000 si lacten 10 mesos...)
  43. Comentar altres punts del programa. La lactància materna es eina de prevenció. El que tenim actualment no és prevenció, es diagnòstic precoç. Es el cancer més freqüent durant l’embaràs 5-10% dels cancers de mama en menors de 40a, es produeixen durant l’embaràs o el primer any pp. El cancer de mama durant la LM pot tenir una biologia més agressiva
  44. La biologia funciona si la cultura la deixa… (Carme Gabarrell) Cal un canvi cultural: “ Res no ha canviat, excepte la meva manera de veure les coses” “ No veiem les coses tal com són, les veiem tal com som –Anaís Nin-” “ Res no canvia, si jo no canvio”
  45. I mes…