Your SlideShare is downloading. ×
Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Detecció dels Trastorns de l'Espectre Autista TEA

382
views

Published on

Marina Mestres. Psicòloga.

Marina Mestres. Psicòloga.

Published in: Health & Medicine

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
382
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. DETECCIÓ TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA Marina Mestres – psicòloga i fisioterapeuta Espai Essen Lleida i Carrilet Barcelona marina.mestres@essen.cat Pediatres de Ponent, 1 d’abril del 2014. CAP 1r de Maig
  • 2. Incidència Autismo Europa 1 : 150 Autism Speaks 1 : 68 Autism Society of America 172% des de 1990 Prevalença i Etiologia 4 nens : 1 nena Es desconeix la causa!!! Existeix etiologia genética: més incidencia entre germans i en malalties com Síndrome X Frágil, Rett, esclerosi tuberosa, fenilcetonuria, neurofibromatosi, duplicacions del cromosoma 15 … i també ambiental. 01/04/2014 2
  • 3. Reciprocitat social Trastorn psicobiològic de la intercomunicació i la interacció 30 primers mesos de vida Tríada de Wing (1981) Llúcia Viloca (2003) El Trastorn de l’Espectre Autista Flexibilitat mental i imaginació Comunicació verbal i no verbal 30 primers mesos de vida Es considera una de les patologies més greus del desenvolupament, conducta i comunicació.
  • 4. Alteracions CNV Contacte visual inusual Expressions facials limitades Disminució de gestos comunicatius Alteracions amb els iguals 3 tipus de relació: aïllat, passiu social, actiu inadequat Falla en la reciprocitat Relació social: manifestacions clíniques Falla en la reciprocitat Problemes d’atenció conjunta Dificultats per comprendre el món social Dificultats per demanar
  • 5. Dificultats de comprensió Dificultats de comunicació Instrumentalització Necessitat d’un jo auxiliar No contextualització del discurs Dificultats per conversar Dificultats en el desenvolupament de la parla Mutisme Mutisme selectiu Comunicació i llenguatge: manifestacions clíniques Retard en el desenvolupament de la parla Anormalitats en la parla pròpies de l’autisme Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge o llenguatge idiosincràtic Estereotípia verbal Ecolàlia immediata Ecolàlia diferida Inversió pronominal Neologismes i llenguatge idiosincràtic Ús de paraules o frases excessivament formals
  • 6. Problemes de joc i aprenentatge: Dificultats per l’ús funcional d’objectes Absència de joc realista propi del nivell de desenvolupament Confusió fantasia – realitat Dificultats de representació gràfica Problemes d’aprenentatge Conductes estereotipades i repetitives: Autosensorialitat Estereotípies i manierismes Flexibilitat i imaginació: manifestacions clíniques Estereotípies i manierismes Objecte autista Preocupació per parts dels objectes Conductes obsessives i rituals Preocupacions inusual Interessos restringits Control de l’altre Resistència als canvis Dificultats de planificació de les activitats
  • 7. Problemes motrius i d’integració de l’esquema corporal Problemes de tolerància a l’espera i la frustració Hipersensibilitat Diferent llindar del dolor Ansietat Elevat nivell d’activitat Conductes auto o heteroagressives Pèrdua d’habilitats o regressions Problemes d’alimentació, son i control d’esfínters Altres manifestacions clíniques Problemes d’alimentació, son i control d’esfínters Trastorns associats Epilèpsia Retard mental
  • 8. Interacció social i comunicació • Del no desig per comunicar-se … • … al voler fer-ho però no saber Flexibilitat mental i imaginació • De l’autosensorialitat, les estereotípies i la impossibilitat de realitzar un joc funcional … • … al voler fer-ho però no saber com • … als interessos restringits i l’ús de ficcions per aïllar-se 01/04/2014 8 “Quan era petita sabia que era diferent, però no sabia en què. Vaig haver d’aprendre a com actuar y com jugar” (Grandin).
  • 9. OBSESSIÓ PATIMENT EMOCIONAL DESCONTROL “La meva emoció fonamental és la por” (Grandin, 2006) “Per mi el món extern és incomprensible i m’aterroritza” (Blackburn, 2010) DESCONNEXIÓ OBSESSIÓ COMPULSIÓ RITUAL MÓN DE SENSACIONS DESCONTROLDESCONNEXIÓ
  • 10. Trastorn autista – TEA greu Trastorn d’Asperger – TEA lleu Trastorn de Rett - neurològica Trastorn desintegrador infantil - desapareixerà TGD no especificat – TEA NE TGD (DSM IV) – TEA (DSM V) TEATEA AltAlt funcionamentfuncionament ( CI ≥ 70)( CI ≥ 70) Lleu Moderat Greu TEATEA AltAlt funcionamentfuncionament ( CI ≥ 70)( CI ≥ 70) TEATEA BaixBaix funcionamentfuncionament (CI ≤ 70)(CI ≤ 70) DISCAPACITAT SOCIAL, NO INTEL·LECTUAL Desenvolupament cognitiu diferent
  • 11. AUTISME • Habilitats motrius • CI més baix (millor manipulatiu – perceptiu) • Alteracions majors en el llenguatge ASPERGER • Torpesa motriu • CI més alt (millor verbal) • Alteracions en entonació, ritme, to Diferències entre autisme i síndrome d’Asperger • Alteracions majors en el llenguatge • Estereotípies, autosensorialitat • Aïllament to • Interessos restringits, obsessions • Interès pels altres, falten recursos 01/04/2014 11 Infants amb autisme poden acabar tenint les característiques del Síndrome d’Asperger! Indicadors de bon pronòstic: CI normal, pares col·laboradors, intervenció precoç i desenvolupament del llenguatge abans dels 5 anys
  • 12. Importància de la intervenció precoç
  • 13. INFANTS S’observen ja senyals d’alarma entre els 3 i els 6 mesos, els pares encara que sigui de forma intuïtiva se n’adonen ... Dificultats de comunicació PARES Més intrusius Més estimulació física Canvien la relació per un objecte Canvien el to de veu (motherese) Criden més vegades al nom Alteracions en les dinàmiques familiars Estudis vídeos domèstics (Muratori i Maestro; St Clair, Danon- Boileau, Trevarthen; Massie) Dificultats de comunicació Diferències en la qualitat i forma dels moviments expressius Manca d’iniciativa Manca de modulació emocional Criden més vegades al nom Es tornen més silenciosos
  • 14. Entre el 30 i 50% de les famílies saben que alguna cosa està passant durant el 1r any. Tarden 41 mesos de mitja des de que consulten a quan reben un diagnòstic. La mitja de diagnòstic del TEA està Dificultats diagnòstiques FASE PRODRÒMICA DE L’AUTISME PRE – AUTISME RICS D’EVOLUCIÓ AUTISTA 01/04/2014 14 La mitja de diagnòstic del TEA està aproximadament als 5 anys!
  • 15. Fins als 3 mesos • Absencia de contacte ocular i seguiment amb la mirada • Absència de somriure social • No control cefàlic • Incapacitat d’imitar • Dificultat per a dirigir-se a la font d’estimulació sonora /sordera fictícia • Alteracions greus en els hàbits d’alimentació i son Detecció precoç: Senyals d’alarma • Alteracions greus en els hàbits d’alimentació i son • Alteracions en el to muscular • Presència de moviments rítmics al bressol • Moviments extranys de la llengua dins la boca • Excessiva quietud o agitació desorganitzada
  • 16. Dels 3 als 6 mesos • Indiferència al rostre matern • Absència de contacte ocular o desviació de la mirada • Alteracions en el to muscular • Falta de balbuceig • Limitat repertori de moviments i exploració restringida del propi cos • Absència de crida Detecció precoç: Senyals d’alarma • Absència de crida • Falta d’anticipació • Indiferència al món sonor o hipersensibilitat • Presència de moviments estereotipats amb mans i ulls • Estrabisme • Falta d’ajustament corporal al cos de la mare • Dificultats en la integració de la línia mitja, assimetria
  • 17. Dels 6 als 12 mesos • Absència de gest indicatiu per assenyalar, demanar o compartir atenció • Autoestimulació sensorial • Interés compulsiu per objectes insòlits. Busca sensacions dures • Absència de joc social imitatiu com “cu-cut” “tat” i “5 lobitos” • Dificultats en alimentació • Manipulació pobre i no funcional dels objectes Detecció precoç: Senyals d’alarma • Manipulació pobre i no funcional dels objectes • Insensibilitat al dolor i hipersensibilitat a determinades sensacions • Fixació per la música i els sons • Fixació per parts del cos de l’altre (ulls, boca, arracades…) • Gateig estrany i no coordinat • Absència por als estranys • Obsessió per alinear objectes, classificar-los, etc. • Excitació constant
  • 18. Dels 12 als 24 mesos • Estereotipies • Rituals • Dificultats per a mostrar objectes i fer demandes (no atenció conjunta) • Absència de balbuceig i no apareixen primeres paraules cap als 18 mesos • Conductes d’evitació de situacions de molt soroll i gent • Ansietats molt primitives (sons mecànics) Detecció precoç: Senyals d’alarma • Signes d’autoagressivitat • Resistència als canvis • No difernciació entre objecte i subjecte • Instrumentalització de l’altre • No reconeixement de la imatge en el mirall
  • 19. S’hi poden trobar signes d’alarma per a totes les edats De la Generalitat de Catalunya. Realitzat per un grup d’experts l’any 2012. Fonts de consulta de senyals d’alarma 1901/04/2014 De la Generalitat de Catalunya. Realitzat per un grup d’experts l’any 2012. EINES DE SCREENING ÚTILS: Escala Haizea – Llevant (0 a 5 anys) Llistat Bristish Columbia Ministry (9, 12, 15, 18 i 24 mesos) CAST (a partir de 4 anys)
  • 20. Població vulnerable o factors de risc • Germans (20%, 80% entre bessons) o antecedents directes a la família • Grans prematurs • Infants que han patit llargues hospitalitzacions • Adoptats • Infants que han rebut maltractament o negligència 2001/04/2014 • Mares amb depressió o altres trastorns psiquiàtrics • Infants amb discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials
  • 21. Senyals Sorolloses • Rebuig contacte ocular, plor indiferenciat, hipotonia… Mirada Balbuceig Mai Sempre Rarament Freq >2 Senyals d’alarma en el nadó Escala de Stella Acquarone Senyals Silencioses • Mirar sense veure, no mostrar interès en la relació… Reclamar Menjar
  • 22. 0 – 30 dies i 2 mesos El nadó neix amb una tendència a la vinculació i amb capacitat per imitar Dèficit neurones mirall (Rizzolatti) 2201/04/2014
  • 23. 4 mesos Mirada / somriure social Contacte ocular en declivi entre els 2 i els 6 mesos (Klin) Intersubjectivitat primària Diàleg tònic 01/04/2014 23 “Cuando cogía los bebés de otras madres y me miraban a los ojos me preguntaba por qué el mío no lo hacia”. “No s’adaptava al meu cos, era com un sac de patates o una nina de drap”
  • 24. 6 mesos Hipersensibilitat Integració transmodal • No sensibilitat al dolor o la temperatura • Manera diferent de processar la informació • Manca de filtre No reclam ni anticipació • No aixeca els braços per ser agafat POCA TOLERÀNCIA A LA FRUSTRACIÓ I A L’ESPERA “El canvi que li va costar va ser passar del biberó a la cullera. Volia més velocitat; va ser una agonia”. “El so feia mal a les meves oïdes. No entenia que la meva capacitat sensorial era diferent. Simplement pensava que els demés eren més Trastorn de regulació 01/04/2014 24 Simplement pensava que els demés eren més forts” (Grandin). Dificultats de connexió entre SENSACIONS – EMOCIONS – PENSAMENT (Klin) “Dormia i ni es despertava per menjar. Podia estar 6 hores sense menjar”. "El món exterior és un caos incomprensible totalment desconcertant... És una massa sense sentit d’imatges, sons, sorolls i moviments que venen del no res i es dirigeixen a ninguna part“ (Blackburn).
  • 25. “Jo ho veig tot. Per això no m'agraden els llocs nous. Si sóc en un lloc que conec, com ara casa meva, l'escola, l'autobús, la botiga o el carrer, ja ho tinc gairebé tot vist d'abans i només m'he de fixar en les coses que han canviat o s'han mogut de lloc. [...] Però la majoria de gent és gandula. Mai no mira res. La gent fa el que es diu fer un cop d'ull, que és el mateix que rebotar o tirar pel dret [...]. La informació que hi ha al seu cap és molt simple. Per exemple, si algú va al camp, la informació pot ser: 1. Sóc en un camp ple de gespa; 2. Hi ha unes quantes vaques als camps; 3. Fa sol, però hi ha algun núvol; 4. Hi ha alguna flor entre les herbes; 5. Hi ha algun poble a l'horitzó; 6. Hi ha una tanca que voreja el camp i té una porta. I llavors ja no es fixa en res més, perquè es posa a pensar en alguna altra cosa com ara “Mira que és bonic, això”, o “No sé si m'he deixat el gas obert”, o “No sé si la Julie ja deu haver parit”. Però si sóc jo el que és al camp, em fixo en tot. Per exemple, recordo que el 15 de juny de 1994 vaig ser al camp [...] i vaig observar les següents coses: 1. Hi ha 19 vaques al camp, 15 de les quals són negres i blanques, i 4 són marrons i blanques; 2. Hi ha un poble a la llunyania que té 31 cases i una església amb un campanar quadrat, sense punxa; [...]3. Hi ha una bossa vella de plàstic d'Asda a la tanca i una llauna de Coca-Cola esclafada amb un cargol al damunt, i també un tros llarg de corda taronja[...]” Stephen Wiltshire
  • 26. 7 – 9 mesos “No suportava estar estirada sobre la seva panxa, ni sabia amb 8 mesos girar cap als costats” “No entenia perquè no Alteracions motrius Nova hipòtesis: • L’ aïllament social, el retard emocional i cognitiu i el trastorn del llenguatge propis de l’autisme són conseqüències secundàries d’un trastorn motor (Trevarthen & Delafield-Butt, 2013) Alguns marcadors motors precoços d’autisme són (Teitelbaum, 2012): “No entenia perquè no podia agafar sol el biberó amb les 2 mans” 01/04/2014 26 són (Teitelbaum, 2012): • Asimetria • Dificultats en la integració de la línia mitja i volteig • Problemes en els reflexes motors (d’evitació i d’apropament) (no desapareix RTAC) “Semblava que no existia el seu costat esquerre, excepte quan usava la seva mà per passar-la per davant de la cara com per estimular-se, però com si no fos seva ...”
  • 27. 7 – 9 mesos Permanència d’objecte Ansietat de separació Por als extranys 01/04/2014 27 Objecte transicional
  • 28. 12 – 15 mesos Intersubjectivitat secundàriaReferent social Inici i resposta a l’atenció conjuntaBase segura a la que tornar A nivell de comunicació: • Primers signes i gestos • Senyala amb el dit índex ((per declarar o comprendre) 2801/04/2014 Reconeixement al mirall Jocs de continent - contingut
  • 29. 18 mesos • Apareixen les primeres paraules • Primers jocs “com si” • 1a escala específica de detecció: MM--CHATCHAT OBSERVACIONES DE LOS PEDIATRAS O VISITADORES MEDICOS: I. ¿Ha establecido el niño contacto ocular con usted durante la exploración? II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡ ¡Hay 2901/04/2014 II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡ ¡Hay un (nombre del juguete)!. Mire la cara del niño. ¿Mira el niño lo que usted señala? (1) III. Atraiga la atención del niño, dele una tetera y una taza de juguete y diga “¿puedes servirme una taza de té?" ¿Simula que le sirve té, bebida, etc. ? (2) IV. Dígale al niño “¿dónde está la luz?” ¿Señala con el índice la luz? (3) V. ¿Sabe hacer una torre de cubos? ¿Cuántos cubos pone en la torre?:...............).
  • 30. M – CHAT. Qüestionari per pares
  • 31. 24 mesos • Joc simbòlic • Aparició del NO • MEU – JO • Frases de 2 paraules Teoria de la ment 3101/04/2014 FI DEL PERIODE SENSORIOMOTOR
  • 32. Bibliografia Acquarone, S. (2007). Signs of Autism in Infants: Recognition and Early Intervention. London: Karnac Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet (2012) Comprensión y abordaje educativo y terapéutico del TEA. Barcelona: Horsori Editorial. 3201/04/2014 Viloca, L. (2012). El niño autista: detección, evolución y tratamiento. Barcelona: Carrilet. Larbán, J. (2012). Vivir con el autismo, una experiencia relacional. Barcelona: Octaedro.
  • 33. Moltes gracies 3301/04/2014