Depressió i suïcidi
 en psiquiatria infantil

Curs de formació continuada en pediatria
Lleida, 25 de febrer del 2010




 ...
Trastorn depressiu
  Trastorn depressiu
     Epidemiologia-   Detecció
     Clínica
     Diagnòstic   diferencial
  T...
TRASTORN DEPRESSIU MAJOR
Dades epidemiològiques

  Edat escolar (6-12 anys)                1-2 %

  Adolescents (12-17 a...
Dades epidemiològiques

  Polaino & Domènech 1993 (DSM-IIIR)   9 anys       1.8 %

  Canals et al., 1995 (DSM-IV)       ...
Dades epidemiològiques
  Mètodes i diagnòstic adults que poden
   infradiagnosticar el trastorn Zalsman 2006
  sexe: igu...
Àmbits de detecció
   Família
      principal entorn del nen
      presència d´antecedents: t. depressius, t. Per

    ...
Característiques clíniques

  Estat d´ànim: tristesa o irritabilitat


  Alteracions psicomotrius: alentiment
  Queixes...
Característiques clíniques

  Anhedònia
  Disminució d´activitats d´oci
  Pèrdua d´energia
  Alteracions cognitives: a...
Característiques clíniques
  Ideació autolítica
    requisits   cognitius
             menys de cinc anys: mort transit...
Dades de suïcidi
  Prevalença de suicidi en població adolescent
   s’ha quatriplicat des de 1950 (de 2,5 a 11,2
   por 10...
Diagnòstic diferencial :
patologia psiquiàtrica
  Trastorns d´ansietat
     t. ansietat per separació
     t. ansietat ...
TDAH i Trastorn depressiu
  Símptomes de baixa autoestima en els nens
  TDAH
    Resposta    de l´entorn del nen (casa i...
TDAH i Trastorn depressiu
  Comorbilitat
     4 % en TDAH-HA i 10 % en TDAH-DA
     Major alteració en funcionament soc...
Diagnòstic diferencial:
 patologia mèdica
  Malalties infeccioses: Mononucleosis infecciosa,
  Grip, Hepatitis, SIDA, TBC...
Diagnòstic diferencial:
fàrmacs
      Betabloquejants
      corticoides
      cimetidina
      anticonceptius orals
  ...
Tractament



       psicoterapèutic
       psicofarmacològic
           ISRS
           ISRS-NA
indicacions de tractament

  Depressió lleu o moderada
     PSICOTERÀPIA COGNITIU CONDUCTUAL
     Si no resposta: ASSOC...
Inhibidors Selectius de Recaptació de Serotonina

  Indicat en depressio a partir de 8 anys:
      Fluoxetina
  Indicat...
ISRS: mecanisme d´acció
ISRS:accions terapèutiques
Trastorn depressiu: ISRS
                   d. inici   d. màx (mg/Kg/dia)
         Fluoxetina 10-20     0.25-0.7 (Simeon...
Trastorn depressiu: Altres AD
       Trastorn bipolar
  Venlafaxina               d. inici d. màx (mg/Kg/dia)
           ...
Trastorn depressiu i Trastorn bipolar
  Ciclació ràpida, quadres mixtes
  elevada comorbilitat amb TDAH en edat infantil...
Tractament psicològic


              Teràpia cognitiu
              conductual

              Intervenció familiar
Teràpia cognitivoconductual
  Objectius:
     Afrontament   dels símptomes depressius

     Modificació   cognitiva

  ...
Teràpia cognitivoconductual
  Tècniques
      Intervenció conductual
        Motivació al canvi
        Programació ac...
Teràpia cognitivoconductual
  Tècniques
    Modificació      cognitiva
       Aturada de pensament : associar est. físi...
Teràpia cognitivoconductual
  Tècniques
    Modificació      cognitiva
         Reestructuració cognitiva
            ...
Teràpia cognitivoconductual
  Tècniques
    Solució     de problemes
         Entrenament en habilitats socials
       ...
Intervenció familiar
       Objectius:   ensenyar als pares
  psicoeducació en el coneixement del trastorn del nen/a
  ...
Projecte Europeu contra la
                        Depressió
                       EAAD II




     Dra. Montse Pàmias. P...
Seu del projecte
                               Alemania                            (Munich)
                             ...
MESURES D‘                                                                                            INTERVENCIÓ
        ...
MESURES D‘
                              INTERVENCIÓ
                                INTERVENCIÓN
INFORMACIÓ              ...
1
                                                                            3
→ 8 centres (mostra de 268 participants)
→...
Risc de depressió. BDI>17                                  Prevalença de risc de depressió segons
                        ...
1.    Entrevista clínica i                Diagnòstics de depressió major, segons
                                         ...
DESCRIPCIÓ

  Dx Depressió segons sexe
                    DEPRESIÓ
             Sí        No         % Depressió

NOIES  ...
COMORBILITAT

 Els pacients diagnosticats de depressió major
                                        • TCA (38,89%)
prese...
1.  El risc de depressió en la nostra població de 4º ESO va ser de
    6.99%
2.  La prevalença de depressió major en la no...
Programa de prevenció de suicidi a
Sabadell
          Servei de Salut Mental
           Parc Taulí. Sabadell
Accions
  Registre sistemàtic de temptaties de suicidi a
    urgències amb seguiment telefònic i mesures
    per assegura...
PROTOCOL DE TEMPTATIVES
D´AUTOLISIS A L´HOSPITAL DE
DIA


       Àrea de psiquiatria infantil. Servei de
        Salut Men...
Intervencions eficaces

  Restringir l’accés a mètodes comuns de suïcidi


  Prevenir i tractar el TDM, l’alcoholisme i ...
Actuación des d´urgències
  Considerar la necessitat d’ingrés en observació de medicina
   interna i/o pediatria durant 2...
Objectius a l´hospital de dia

  Valoració diagnòstica i terapèutica de la patologia psiquiàtrica
   pre i/o comòrbida

...
Valoració de patologia psiquiàtrica
    Psiquiatra i/o psicòleg
  Diagnòstic de trastorn depressiu o bipolar: seguir el p...
Valoració psicomètrica de la
   conducta autolítica
   Psiquiatra i/o psicòleg
  Instruments autoadministrats:
  Escala d...
Valoració psicomètrica de la
personalitat
Psicòleg
  Instrumens utilitzats
      16PF-APQ, Cuestionario factorial de
   ...
Valoració de factors de risc
    sociodemogràfics
    Infermer, terapeuta ocupacional i professor
Factors predisponents:
...
Valoració i observació conductual als
tallers i activitats
Infermer, terapeuta ocupacional i professor
Valoració de la cap...
Valoració i observació conductual als
tallers i activitats
Infermer, terapeuta ocupacional i professor

Valoració de la ca...
Avaluació
conducta
autolítica


        VARIABLE
                          RESULTAT

Planificació
                   Escàs
...
Seguiment de temptatives
Autòpsia psicològica
  Terme atribuit a Edwin Shneidman a finals de
   1950s : determinar si la moart era voluntàriao
   ...
Autòpsia psicològica
(Projecte Nacional de suicidi, Finlàndia)
  Factors essencials
      Entrevista amplia a familiars ...
Autòpsia psicològica
Hawlon et al. J Aff Disor 1995;50:269-76
  Entrevistes a familiars i amics del suicida (2-6 m)
    ...
Autòpsia psicològica
Anàlisis qualitatiu
  Factors de risc
  El suicidi s´associa a
      Trobar-se sense feina (OR 9.0...
Malaltia psiquiàtrica en l´autopsia
psicològica
Trastorn mental            Rang de prevalència
Trastorn depressiu         ...
Procediment d´anàlisis del suicidi
consumat
Institut de medicina legal                                   C. Sanitària
  de...
Descripció dels suicidis consumats a
   Sabadell (2007-2008)
Suicidis 2007 (n= 20)    Suicidis 2008 (n= 19)
H 16 (80%) D 4...
Mètodes de suicidi consumat
Diagnòstics psiquiàtrics en suicidis
consumats , Sabadell 2008
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Depressió i suicidi

1,940 views
1,773 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,940
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
272
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Depressió i suicidi

  1. 1. Depressió i suïcidi en psiquiatria infantil Curs de formació continuada en pediatria Lleida, 25 de febrer del 2010 Dra. Montse Pàmias Cap d´Àrea de Psiquiatria Infantil Servei de salut Mental, CSPT
  2. 2. Trastorn depressiu   Trastorn depressiu   Epidemiologia- Detecció   Clínica   Diagnòstic diferencial   Tractament   Farmacològic   Psicoteràpia   Prevenció   Identificació precoç: EAAD   Seguiment de Temptatives autolítiques
  3. 3. TRASTORN DEPRESSIU MAJOR Dades epidemiològiques   Edat escolar (6-12 anys) 1-2 %   Adolescents (12-17 anys) 2-5 % Fleming et al 1997, Costello et al. 2006
  4. 4. Dades epidemiològiques   Polaino & Domènech 1993 (DSM-IIIR) 9 anys 1.8 %   Canals et al., 1995 (DSM-IV) 13-14 anys 2.3 %   Canals et al. 2000 (DSM-IV) 12-18 anys 3.4 %   ESTUDI EAAD (Sabadell) 15-16 anys 1.64%
  5. 5. Dades epidemiològiques   Mètodes i diagnòstic adults que poden infradiagnosticar el trastorn Zalsman 2006   sexe: igual fins a la pubertat. Progressiu increment femení fins a 2:1 Rutter 92   Estudis familiars: detecció de depressió en familiars de nens i adolescents amb depressió Klein y cols, 2001. Estudis de la descendència d´adults amb trastorns de l´estat d´ànim versus controls Weissman y cols, 1997
  6. 6. Àmbits de detecció   Família   principal entorn del nen   presència d´antecedents: t. depressius, t. Per consum de tòxics, t. d´ansietat   Escola   problemes de conducta   disminució del rendiment acadèmic   Prevenció Cuijpers et al; 2006   Pediatra   contacte regular i continuat a l´ABS   desenvolupament psicomotriu i patologia mèdica
  7. 7. Característiques clíniques   Estat d´ànim: tristesa o irritabilitat   Alteracions psicomotrius: alentiment   Queixes somàtiques: cefalea, gastràlgia   Alteració de la gana (diminució o increment)   Alteració del son (insomni, despertars freqüents) Rutter and Taylor, Child and adolescent psychiatry, 4 th ed. Blackwell 2007
  8. 8. Característiques clíniques   Anhedònia   Disminució d´activitats d´oci   Pèrdua d´energia   Alteracions cognitives: autodespreci, inutilitat, culpa   Alteració en l´atenció i concentració Rutter and Taylor, Child and adolescent psychiatry, 4 th ed. Blackwell 2007
  9. 9. Característiques clíniques   Ideació autolítica   requisits cognitius   menys de cinc anys: mort transitòria   entre cinc i nou anys: mort transitòria personificada   més de nou anys: mort irreversible   estatemocional   experiències específiques Rutter and Taylor, Child and adolescent psychiatry, 4 th ed. Blackwell 2007
  10. 10. Dades de suïcidi   Prevalença de suicidi en població adolescent s’ha quatriplicat des de 1950 (de 2,5 a 11,2 por 100.000)   Segona causa de mort entre adolescents   Representa en l’actualitat el 12% de la mortalitat global d’aquest grup d´edat   Depressió principal factor de risc per al suicidi consumat Lewinsohn et al, 1993, Shaffer et al, 1996, Weissmann et al.1999, Costello 2006
  11. 11. Diagnòstic diferencial : patologia psiquiàtrica   Trastorns d´ansietat   t. ansietat per separació   t. ansietat generalitzada   TOC   Trastorn per consum de tòxics   Trastorns psicòtics   Pròdroms   TDAH
  12. 12. TDAH i Trastorn depressiu   Símptomes de baixa autoestima en els nens TDAH   Resposta de l´entorn del nen (casa i escola) a les dificultats acadèmiques i conductuals.   Inseguretat, desmotivació, baixa autoestima NO són una patologia psiquiàtrica.   Símptomes   Grau de deteriorament
  13. 13. TDAH i Trastorn depressiu   Comorbilitat   4 % en TDAH-HA i 10 % en TDAH-DA   Major alteració en funcionament social o acadèmic (Blackman 2005)   Pitjor evolució de l´episodi depressiu (Biedermans 2006)   Predisposa al consum de tòxics (Solhkhoh 2005 )   Major risc de conductes autolítiques, en nois (James A, 2004)
  14. 14. Diagnòstic diferencial: patologia mèdica   Malalties infeccioses: Mononucleosis infecciosa, Grip, Hepatitis, SIDA, TBC,Neumonia   Malalties neurològiques: Epilepsia, Hemorràgia subaracnoidea, ACV, M. de Huntington   Malalties endocrinològiques: Diabetes, M. de Cushing, M d´Addison, Hipotiroidisme, Hiperparatiroidisme, Hipopituitarisme Anemia, Lupus, Porfiria, Urèmia,   Altres: Hiponatremia, Hipopotasemia
  15. 15. Diagnòstic diferencial: fàrmacs   Betabloquejants   corticoides   cimetidina   anticonceptius orals   benzodiacepines   clonidina   digital   barbitúrics
  16. 16. Tractament   psicoterapèutic   psicofarmacològic   ISRS   ISRS-NA
  17. 17. indicacions de tractament   Depressió lleu o moderada   PSICOTERÀPIA COGNITIU CONDUCTUAL   Si no resposta: ASSOCIAR ISRS   Depressió greu   ISRS + PSICOTERAPIA CC   Si no resposta: Altres AD, associar AP Usala T et al. 2008, Goodyer IM et al. 2008, Gibbons et al. 2007
  18. 18. Inhibidors Selectius de Recaptació de Serotonina   Indicat en depressio a partir de 8 anys:   Fluoxetina   Indicat en TOC a partir de 6 anys   sertralina   fluoxetina   fluvoxamina   eficàcia:   desenvolupament complert del sistema serotoninèrgic anterior al noradenèrgic   atipicitat simptomatològica   elevats nivells d´esteroides en la pubertat
  19. 19. ISRS: mecanisme d´acció
  20. 20. ISRS:accions terapèutiques
  21. 21. Trastorn depressiu: ISRS   d. inici d. màx (mg/Kg/dia)   Fluoxetina 10-20 0.25-0.7 (Simeon 1990, Utsala 2008, Hetrick 2008)   Paroxetina 5-20 0.25-0.7 (Wagner 1998,Keller 2001)   Sertralina 25-50 1.5-3 (Ambrosini 1999, Thomé Souza 2007)   Citalopram 10-20 0.25-0.7 (DeJong M, 2007)   Escitalopram 5-10 0.15-0.5   Fluvoxamina 25-50 1.5-4.5 presentació en solució: fluoxetina, sertralina i escitalopram en adolescents dosis similars adults elevat perfil de seguretat
  22. 22. Trastorn depressiu: Altres AD Trastorn bipolar   Venlafaxina d. inici d. màx (mg/Kg/dia) 25- 37.5 1-3   Geller 2001 Estudi de 72 depressions prepuberals, el 48.6 % havien desenvolupat trastorn bipolar amb edat d´inici 20.7 a.   Predictors de trastorn bipolar I   risc inversament proporcional a edat d´inici   antecedents familiars   inhibició psicomotriu, símptomes psicòtics   hipomania farmacològica
  23. 23. Trastorn depressiu i Trastorn bipolar   Ciclació ràpida, quadres mixtes   elevada comorbilitat amb TDAH en edat infantil. Dificultats diagnòstiques, diferències clíniques   Antipsicòtics   Risperidona   Olanzapina   Quetiapina   Aripipraqzol   eutimizants   liti (DeLong &Aldershof 1987), valproat (West 1994) carbamacepina (Woolston 1999)   nous antiepilèptics
  24. 24. Tractament psicològic   Teràpia cognitiu conductual   Intervenció familiar
  25. 25. Teràpia cognitivoconductual   Objectius:   Afrontament dels símptomes depressius   Modificació cognitiva   Solució de problemes de les dificultats quotidianes
  26. 26. Teràpia cognitivoconductual   Tècniques   Intervenció conductual   Motivació al canvi   Programació activitats agradables (a partir del repertori del passat)   Formulació conductual de la depressió de Lewinsohn (no aprenen capacitat per gaudir, excessiva resposta a contingències aversives)   Activació conductual (exercici físic)   Programació nivell activitat diària, progresiu   Higiene del son i control d´estímuls
  27. 27. Teràpia cognitivoconductual   Tècniques   Modificació cognitiva   Aturada de pensament : associar est. físic i verbal   Distracció cognitiva : objectiu interferir   Positivització del pensament : imaginació o real   Autoestima   Aspectes positius de la teva vida   Qualitats personals: llistat amics, pares i teves
  28. 28. Teràpia cognitivoconductual   Tècniques   Modificació cognitiva   Reestructuració cognitiva   Identificació de pensaments automàtics negatius (sobregeneralitzacions, abstraccions selectives, minimització,…)   Psicoeducar en el model atribucional (situació -pensament-emoció-conducta)   Reestructurar aquests pensaments   Pensaments alternatius en base evidència   Registre cognitiu amb pensaments alternatius positius
  29. 29. Teràpia cognitivoconductual   Tècniques   Solució de problemes   Entrenament en habilitats socials   Assertivitat, saber dir no   Com fer amics   Drets personals   Entrenament en tècnica de D’Zurilla   Escriure problema concret, escriure llistat de solucions “pluja d’idees” (7-10), selecció de les solucions més verosímils (3-5), triar la més probable i aplicar-la. Reinici procés.
  30. 30. Intervenció familiar   Objectius: ensenyar als pares   psicoeducació en el coneixement del trastorn del nen/a   mètodes positius per a millorar l’ànim i la conducta del nen/a   mètodes per a augmentar l’autoestima del nen/a   comunicar-se de forma més efectiva amb el nen/a   habilitats d’escolta activa i d’empatia cap el nen/a   comunicar missatges i sentiments positius   solucionar problemes familiars de la vida diària   planificar activitats familiars gratificants per al nen/a
  31. 31. Projecte Europeu contra la Depressió EAAD II Dra. Montse Pàmias. Psiquiatra. Àrea de Psiquiatria Infantil. CSPT. Sabadell
  32. 32. Seu del projecte Alemania (Munich) (Wuerzburg) Finlàndia (Helsinki) Islàndia Escòcia (Edinburg) Estònia Tyrol Irlanda (Tallinn) (Bozen) Bèlgica (Cork) Anglaterra Austria (Leuven, Brussels) (Kent) (Innsbruck) França Hongria (Pontoise) (Pecs, Budapest) Portugal 1ª FASEHospital St. Pau (Lisboa) (Barcelona) Grècia Eslovenia (Atenes) (Ljubljana)
  33. 33. MESURES D‘ INTERVENCIÓ INFORMACIÓ EN AL CIUTADÀ GRUPS DE RISC COOPERACIÓ COOPERACIÓ AMB METGES AMB ALTRES DE FAMILIA I ESTAMENTS PEDIATRIA • Rithmer and Rutz Depression and suicide on Gotland an intensive study of all suicides before and after a depression-training programme for GP Journal of Affective Disorders 1995 147-152 • Hegerl U. Et al. The alliance against depression: 2-year evaluation of a community-based intervention to reduce suicidality. Psychol Med 2006 May 17;1-9.
  34. 34. MESURES D‘ INTERVENCIÓ INTERVENCIÓN INFORMACIÓ ENEN GRUPOS AL CIUTADÀ GRUPS DE RIESGO DE RISC COOPERACIÓN COOPERACIÓN CON MÉDICOS CON OTROS DE FAMILIA Y ESTAMENTOS PEDIATRÍA
  35. 35. 1 3 → 8 centres (mostra de 268 participants) →  Suprimir els ítems de suicidi   Un 56% millora la puntuació sobre → Traducció i retrotraducció de l’anglès conneixements y actituts de la → Adaptació a característiques de la població depressió. Increment de puntuació 2.33 → Redacció breu, senzilla, sense redactar de (signific) forma negativa, agrupació temàtica   No diferencies en lloc de naixement ni tipus d’ escola ni edat 1.  Afirmacions sobre la depressió   Major probabilitat de millora en noies 2 2.  Tipus de tractament   Canvis sig.en 5 de los 6 dominis del 3.  Tipus d’ ajuda qüestionari 4.  Medicaments   Sense canvis en símptomes principals 5.  Causes de la depressió, efecte mínim de la depressió Hegerl U, Althaus D, Stefanek J. Public attitudes towards treatment of depression: effects of an information campaign. Pharmacopsychiat 2003;36:288-291.
  36. 36. Risc de depressió. BDI>17 Prevalença de risc de depressió segons característiques sociodemogràfiques   Prevalença de risc de depressió 6.99% (N=90)   Les noies presenten major risc de depressió que els nois (OR 3.10)   Els alumnes nascuts fora de Catalunya presenten també una major probabilitat de tenir un diagnòstic de depressió (OR 1.99)  En noies diferencies significatives en edat 16-18 vs < 15 (p=0.02) Williams SB, O'Connor EA, Eder M, Whitlock EP. Screening for child and adolescent depression in primary care settings: a systematic evidence review for the US Preventive Services Task Force. Pediatrics. 2009 Apr;123(4):e716-35. Review.
  37. 37. 1.  Entrevista clínica i Diagnòstics de depressió major, segons criteris DSM IV, utilitzant K-SADS administració de K-SADS-PL (N=16) (N=68) 2.  Administració del CBCL i del STAI-C. Prevalença de depressió major en la població de 4ºESO Sabadell: 1,64%
  38. 38. DESCRIPCIÓ Dx Depressió segons sexe DEPRESIÓ Sí No % Depressió NOIES 14 757 1,82% NOIS 2 510 0,39% R.R=4,6 p=0,0363 Dx Depressió segons edat DEPRESSIÓ EDAT Sí No % Depressió 14-15 anys 1 757 0,13% 16-17 anys 15 510 2,86% p<0,001
  39. 39. COMORBILITAT  Els pacients diagnosticats de depressió major • TCA (38,89%) presenten un major prevalença d’altres patologias (27,78%) • Tr. Ansietat segons K-SADS (p< 0.05) • TAG (16,57%) QUINS • T.PÀnic (5,56%) TRASTORNS? • Fobies (5,56%) COMORBILITAT AMB • TDAH (11,11%) PSICOPATOLOGIA? • TICS (11,11%)
  40. 40. 1.  El risc de depressió en la nostra població de 4º ESO va ser de 6.99% 2.  La prevalença de depressió major en la nostra població de 15-16 anys és de 1.64% 3.  La depressió major i les temptatives autolítiques previes són els principal factor de risc per al suicidi 4.  NO està justificat fer screening massiu de depressió major en població general adolescent. 5. Recomanem screenings specífics en poblacions amb símptomes de risc a través de Salut i Escola, EAPS… 6. BDI és un instrument sensible i vàlid per a screening de depressió en adolescents
  41. 41. Programa de prevenció de suicidi a Sabadell Servei de Salut Mental Parc Taulí. Sabadell
  42. 42. Accions   Registre sistemàtic de temptaties de suicidi a urgències amb seguiment telefònic i mesures per assegurar la continuitat assistencial   Protocol de TA a l´hospital de dia per l´àrea de psiquiatria infantil. Seguiment telefònic per assegurar la continuitat   Registre sistemàtic de suicidis consumats a l´àrea Sanitària del Vallès Occidental Est
  43. 43. PROTOCOL DE TEMPTATIVES D´AUTOLISIS A L´HOSPITAL DE DIA Àrea de psiquiatria infantil. Servei de Salut Mental. Parc Taulí. Sabadell
  44. 44. Intervencions eficaces   Restringir l’accés a mètodes comuns de suïcidi   Prevenir i tractar el TDM, l’alcoholisme i l’abús de substàncies   Entrenar estratègies de resolució de problemes   Millorar l’autoestima   Desenvolupar estratègies d’afrontament i presa de decisions Suicide Prevention. World Health Organization (WHO), 2009
  45. 45. Actuación des d´urgències   Considerar la necessitat d’ingrés en observació de medicina interna i/o pediatria durant 24 hores, per a control dels riscos mèdics associats al tipus de temptativa realitzada.   Considerar la necessitat d’un ingrés a salut mental en règim d’hospitalització complerta , atenent a si existeix o no capacitat de contenció i control familiar per part dels adults (pares, educadors,...).   Considerar un ingrés a l’Hospital de Dia d’adolescents en salut mental de la CSPT, limitat en el temps (aproximadament d’una setmana) amb l’objectiu
  46. 46. Objectius a l´hospital de dia   Valoració diagnòstica i terapèutica de la patologia psiquiàtrica pre i/o comòrbida   Observació conductual i relacional en la seva estada a l’Hospital de Dia.   Valoració i possible intervenció en els estressors i factors de risc.   Valoració clínica i psicomètrica dels trets de la personalitat   Derivació al recurs assistencial apropiat.
  47. 47. Valoració de patologia psiquiàtrica Psiquiatra i/o psicòleg   Diagnòstic de trastorn depressiu o bipolar: seguir el protocol de l’Hospital de Dia d’adolescents en salut mental de la CSPT per als trastorns de l’estat d’ànim.   Diagnòstic de trastorn psicòtic: seguir el protocol de l’Hospital de Dia d’adolescents en salut mental de la CSPT per als trastorns psicòtics.   Diagnòstic de trastorn d’ansietat: seguir el protocol de l’Hospital de Dia d’adolescents en salut mental de la CSPT per als trastorns d’ansietat.   Diagnòstic de trastorn per abús/dependència de substàncies: seguiment específic des de la xarxa d’atenció a les drogodependències i considerar a l’alta (prèvia coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i juvenil (CSMIJ) de la CSPT la viabilitat d’intervenció psicològica ambulatòria, segons el cas.
  48. 48. Valoració psicomètrica de la conducta autolítica Psiquiatra i/o psicòleg   Instruments autoadministrats: Escala de Desesperanza de A. Beck (Hopelessness Scale, HS) Escala de Riesgo Suicida de R. Plutchik (Risc of Suicide, RS). Inventario de Razones para Vivir de M. Lineham (Reasons for Living Inventory, RFL).   Instruments heteroadministrats: Escala de Ideación Suicida de A. Beck (Scale for Suicide Ideation, SSI). Escala de Intencionalidad Suicida de A. Beck (Suicide Intent Scale, SIS).
  49. 49. Valoració psicomètrica de la personalitat Psicòleg   Instrumens utilitzats   16PF-APQ, Cuestionario factorial de personalidad 16PF para Adolescentes, de J.M. Schuerger.   MACI, Inventario Clínico de Millon para Adolescentes, de T. Millon.   MMPI-A, Inventario Multifásico de la Personalidad de Minnesota para Adolecentes (si s’escau), de J. N. Butcher et al.
  50. 50. Valoració de factors de risc sociodemogràfics Infermer, terapeuta ocupacional i professor Factors predisponents:   Edat, sexe, raça, nucli de convivència (sol/acompanyat).   Antecedents familiars.   Desestructuració familiar (valorar l’existència de factors de risc familiars, considerar si és un cas susceptible d’intervenció de l’assistent social). Factors desencadenants:   Familiars-socials (identificar si en la conducta autolítica actual ha mediat algun factor social o familiar precipitant, considerar si és un cas susceptible d’intervenció de l’assistent social).   Escolars, si s’escau (identificar, a partir del contacte que estableixi el professor de l’Hospital de Dia amb el centre escolar, l’existència d’estressors acadèmics recents).
  51. 51. Valoració i observació conductual als tallers i activitats Infermer, terapeuta ocupacional i professor Valoració de la capacitat relacional:   tipus de relació amb l’entorn: inhibit/desinhibit, actiu/passiu, sintònic/distònic,...   tipus de relació amb els iguals: adequat/inadequat, col·laborador/oposicionista, distant/proper,...   comunicació no verbal: mirada, postura, gests, contacte,...   expressió d’emocions: labilitat, alegria, tristesa, inestabilitat, ràbia,...   comunicació verbal: verbalització espontània/dirigida, llenguatge fluid/pobre, curs organitzat/desorganitzat, contingut coherent /incoherent,...
  52. 52. Valoració i observació conductual als tallers i activitats Infermer, terapeuta ocupacional i professor Valoració de la capacitat de treball: capacitat d’atenció, capacitat de concentració, capacitat per finalitzar una tasca, capacitat per l’autocontrol,...
  53. 53. Avaluació
conducta
autolítica
 VARIABLE
 RESULTAT
 Planificació
 Escàs
o
Nul
 Persistència
ideació
 De
minuts
a
hores
(resposta
a 
estressors)
 Letalitat
mètode
 Molt
baixa
o
baixa
 Rescatabilitat
 Elevada
 Crítica
posterior
 Ambivalent

Complerta

 Funcionalitat
 Modificar
estat
emocional
/
Condició 
de
l’entorn
 Suport/contenció
familiar
 Variable
 A.
Familiars
/
Gests
previs
 Absents
 Estressors
/
Precipitants
 Menors

  54. 54. Seguiment de temptatives
  55. 55. Autòpsia psicològica   Terme atribuit a Edwin Shneidman a finals de 1950s : determinar si la moart era voluntàriao aaccidental en investigación forense   Etrevista clínica amb persones pròximes al mort   Valoración conductual i del´estat mental en el periode previ a la mort   S’ han realitzat més de 20 projectes en diferents paisos i cultures: USA, Finlància, Irlanda, Australia, Israle Tawan, India   No específics de suidicidis d´adolescents
  56. 56. Autòpsia psicològica (Projecte Nacional de suicidi, Finlàndia)   Factors essencials   Entrevista amplia a familiars i persones en relació amb el mort. Duració 2 h 45 m   Recollida de dades de tots els registres clínics i forensens disponibles   Es realitza diagnòstic psiquia`trica amb una metodologia estandaritzada   Casos-controls   Consideracions ètiques (entrevistes entre 3-12 mesos desprès del suicidi)
  57. 57. Autòpsia psicològica Hawlon et al. J Aff Disor 1995;50:269-76   Entrevistes a familiars i amics del suicida (2-6 m)   Contacte inicial per carta   Aprovació pel comité ètic del procediment   Entrevistes validades i realitzades per experts (oportunitat de valorar risc en familiars)   Entrevista a professionals sanitaris que van atendre el suicida durant l´any previ i els que realitzaren el darrer contacte   Estudi de marcador biològics i genètics: Alteració serotoninergica, activitat h ipotalamo-hipofisaria-suprarenal, noradrenèrgica, vulnerabilitat genètica   Autopsia psicològica en grups d’ alt risc (presons, ancians, joves)
  58. 58. Autòpsia psicològica Anàlisis qualitatiu   Factors de risc   El suicidi s´associa a   Trobar-se sense feina (OR 9.0)   Viure sol o amb extranys (OD 7.4)   Temptatives autolítique prèvies (OD 39)   Presentar símptomes el darrer mes de   Depressió (OT 29)   Abús d´alcolhol i drogues (OD 25)   Trastorn de personalitat (OD 19)   Contacte previ amb un servei de salut mental (OD 19.3)
  59. 59. Malaltia psiquiàtrica en l´autopsia psicològica Trastorn mental Rang de prevalència Trastorn depressiu 30-90% Trastorn bipolar 0-23% Esquizofrènia 2-12% Dependència /abús de 15-56% Tòxics Trastorn de personalitat 0-57% Qualsevol trastorn 81-100%
  60. 60. Procediment d´anàlisis del suicidi consumat Institut de medicina legal C. Sanitària de Catalunya Parc Taulí Notificació del suicidi. Full de registre Revisió amb directiuresponsable Revisió història clínica i RC Problema assistencial Propostes millora Base de dades
  61. 61. Descripció dels suicidis consumats a Sabadell (2007-2008) Suicidis 2007 (n= 20) Suicidis 2008 (n= 19) H 16 (80%) D 4 (20%) H 16 (84%) D 3 (16%) Edat Edat >65 =11 (55%) >65 =4 (21%) 40-65= 5 (25%) 40-65= 7 (37%) 20-40= 3 (15%) 20-40= 5 (26%) 15-20= 1 (5%) 15-20= 3 (16%) Notes de sucidi 1 Notes de suicidi 3 6.3 casos /100.000 hab 6 casos /100.000 hab
  62. 62. Mètodes de suicidi consumat
  63. 63. Diagnòstics psiquiàtrics en suicidis consumats , Sabadell 2008

×