Càrrega assistencial efectes perjudicials

Prevenció dels efectes perjudicials de la càrrega assistencialfactors d’estrès en la professió mèdica i el seu maneig Dra.Eulàlia Masachs Fatjó XXIX Curs Formació Continuada en Pediatria. COMLL - 9 de febrer de 2012

La Fundació Galatea• Promoure estils de vida saludables entreels professionals de la salut.• Fomentar estratègies de prevenció davantdels riscos d’exercir la professió.• Procurar que els professionals malaltsrebin l’assistència adequada Programes PAIMM-RETORN

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya Algunes dades que ens poden ajudar a enfocar el tema• Característiques de l’estudi – Metges i metgesses de Catalunya (30-55anys) – 762 qüestionaris (resposta 31,5%) – Qüestionari 86 ítems www.fgalatea.org

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de CatalunyaNombre d’hores setmanals de treball elevat Els metges i metgesses treballen una mitjana de quasi 10 hores més a la setmana que els homes i dones de la seva classe social. Gairebé la meitat dels metges de 45 a 55 anys, que fan guàrdies, treballen més de 60 hores setmanals.

Situació Laboral: Les hores treballades (II)

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunyatenir més d’una feina és més freqüent en els homes i es un fetgeneralitzat independentment de l’ àmbit de treball.

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de CatalunyaCondicions de treball(Job content questionaire -Karazec) Suport dels superiors Exigència psicològica Control sobre la feina Suport dels companys Participació en les decisions de la unitat

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de CatalunyaCondicions psicosocials del treball (Karazec) Bons nivells de suport dels superiors i dels companys Elevada exigència psicològica Nivells de participació baixos

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de CatalunyaInsatisfacció amb condicions de treball i salariMés elevat entre els que treballen al’Atenció Primària, que són també els quemostren: menys control sobre el treball (menys autonomia i oportunitat de desenvolupar les pròpies activitats) menys partcipació en les decisions de la seva unitat

El malestar psicològic dels metges a Catalunya Risc psicològic 35 30,1 30 25 21,1 20 17,8 16,2 16,6 15 12,6 8,8 9,1 10 5 0 Resident s Població 24-30 Met ges Homes (p.oc.) Homes (cs I) Met gesses Dones (p.oc.) Dones (cs I)Residents: Estudi sobre la salut dels residents a Catalunya. FG, 2008.Població 24-30: ESCA 2006.Metges i metgesses: Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. FG, 2007.Homes i dones (població ocupada): ESCA 2006.Homes i dones (població ocupada, classe social I): ESCA 2006.

El estrés en els metges a AnglaterraTAULA Nº 1 E s tr è s ( G H Q ) i d e p r e s s i ó (S C L - 9 0 ): P r o p o r c io n s p e r s o b r e d e l llin d a r 45 G HQ a b o v e 3 42.7 40 35 D e p r e s s io n (S C L -9 0 ) 30 32 .4 30 29.2 29.4 29 25 26 20 threshold % above 15 18 17 .9 16.8 10 5 0 B ritis h M e n ta l H e a lth A n a e sth e tis ts M ed ic a l J u n io r H o u s e Ju n io r S e n io r W o rk e rs W o rk e rs S tu d e n ts O ffic e rs D o c to rs a n d D o c to rs (1 9 9 3 ) GP s J e n n y F ir th - C o z e n s

El malestar psicològic dels metges a Catalunya• La prevalença de malestar psicològic dels metges (16,2 %) i metgesses (21,1%) és més alta que els resultats trobats a la població ocupada catalana, i a la població de la mateixa classe social.• El malestar psicològic no s’associa a més hores setmanals treballades i si amb les condicions psicosocials de treball• Un 16,8 % de persones enquestades (el 14,9 % dels metges i el 18,9 % de les metgesses) ha contestat que havia pres psicofàrmacs (hipnòtics, tranquillitzants i antidepressius) durant les dues setmanes anteriors a l’enquesta.

Burn-out en profesionales sanitarios• Revisión de 17 estudios realizados en España (cuestionario MBI).Total de 5.121 profesionales de la salud: – Mayor afectación de la dimensión agotamiento emocional (46%-80%)= signo de alarma – Agotamiento emocional se asocia a calidad de vida en las dimensiones del SF-36 (salud general, dolor corporal, vitalidad,…)

Què ens sobrecarrega?Factors que poden afavorir l’aparició d’estrès en els professionals Factors relacionats amb la tasca Contacte amb situacions impactants emocionalment Període de formació llarg. Necessitat d’actualització contínua de coneixements. Factors relacionats amb l’individu Elevada exigència i autocrítica –perfeccionisme-. Manca de formació i d’habilitats per fer front a l’estrès –metacompetències- Aïllament: poc temps per gaudir de relacions familiars, socials i activitats d’oci.

Què ens sobrecarrega?Factors que poden afavorir l’aparició d’estrès en els professionals Factors relacionats amb l’organització Increment constant de la pressió assistencial. Increment constant de les tasques burocràtiques. Allunyament entre les decisions de gestió i la pràctica clínica. Poc suport i supervisió clínica, poc treball en equip. Poc control de les condicions de treball. Factors socials i polítics Increment del nombre de denúncies i litigis. Més control polític sobre la tasca. Més pressió dels mitjans de comunicació.

Promoure un exercici professional saludable

El treball professionalL’actuació efectiva d’una tasca essencialés una font important de satisfacció i, enla mesura que hi ha un comportamentadult i basat en la realitat, la gent no volrenunciar a aquesta satisfacció(Rice 1965)

El món laboralcom a context de desenvolupament• Benestar psicològic• Identitat social – integració social• Identitat personal - font de valoració personal• Satisfacció / productivitat/ economia• Responsabilitat• Transferència de coneixement• Estructura del temps i rutines

El treball professionalsupervivència o implicació?La possibilitat d’implicació ve donada pel sentit del què fem

Treballar dins les institucions que tenen cura de la gent (I Menziers) Dificultats per definir la tasca primària en l’atenció a la salut Influència social i política que crea confusió Idealització que crea sobrecàrrega crònicaRedefinició de la tasca en antitasca: insatisfacció

Las 3 dimensiones de la salud laboral Interpersonal Organitzacional Personal Com Com és i Com tinc cura de mi mateix? gestiono les com visc la relacions? institució?http://www.eworkplacehealth.com

Com tenir cura de la propia salud? hàbits mentalsObservació del propi coneixement,habilitats i emocionsCapacitat d’observació i curiositat críticaReconeixement de la influència de lesemocionsVoluntat de reconèixer i corregir els errors

Tenir en compte els factors protectors fora de l’entorn laboral– Desenvolupament d’hàbits saludables (exercici físic, dieta, evitar consum de substàncies psicoactives, ...).– Cura de les relacions personals i temps de lleure i de conciliació vida familiar.– Prevenció específica: formació en tècniques de control de l’estrès.

Què ens ajuda a treballar saludablement?• Quan l’equip pot ser un grup de treball LA POSSIBILITAT DE CREAR EQUIPS O SUBSISTEMES QUE AJUDIN A TROBAR EL SENTIT DE LA TASCA • Espai per a pensar/ analitzar/crear • Límits: saber qui som (estabilitat) • Contracte psicològic: sentit de pertinença i identificació amb tasca comú El treball en equip és una metodologia. No és una estructuraFirth Cozens J. Multidisciplinary teamwork: the good, the bad and everything in between. J Qual Health Care 2001 Jun;10(2) 65-6.

¿Com gestiono les relacions interpersonals? • Habilitats de comunicació en situacions conflictives • Comprendre la dimensió grupal de les relacions interpersonals: – rols – lideratges

Entendre què significa formar part d’un grupLideratge és una funció grupal. Tot grup necessita un líder. Pot ser lideratge a favor o en contra de la feina. Líder del grup que treballaAutoritat és l’exercici del propi rolL’ha d’assumir cadascú.Es pren. Es un joc de suma 1.

¿Com vic i entenc la organizació?• La organizació com a sistema humà: – Ens viu i dinàmic – Dimensió interpersonal/ de poder – Cicle de vida de les organizacions – Capacitat per a l’elaboració de canvis en l’entorn: separacions i ruptures

Tres dimensions de l’organització ESTRUCTURALS DIMENSIÓ PERSONALS ORGANITZACIÓ INTERPERSONAL Motivació PODER Necessitats objectius Experiència organigrama Grups Carrera circuits Líders Personalitat indicadors de Influencies Remuneració qualitat Recompenses funcions Sancions ... ..... ... Contracte psicològicUnderstanding organizations. C Handy

Taller La feina: vivència o supervivència? La relació individu - grup – tasca• La institució defineix la tasca• La persona identitat professional• La dinàmica de grup és l’element de poder INDIVIDU GRUP Tres elements en constant evolució i interaccióComprensió de les dinàmiques institucionalsComprensió de les dinàmiques grupals TASCACompresió de la pròpia identitat professionalEINES: Exercici del rol/ límits/ autoritat

Resiliencia La capacitat i habilitat de transformar l’adversitat en oportunitat.. Components de la resiliència: Resistència a l’adversitat/protecció Construcció d’aprenentatge vital Característiques de la persona resilient: Compromís. Conviccions. Consciència de la realitat on estan. Orientació a l’acció. Creativitat.

Programes de la Fundació Galatea • La salut de l’estudiant de medicina • La salut del MIR • Salut, gènere i exercici professional • La salut del metge jubilat • La salut d’ infermeria

Tallers per a un exercici professional saludable• Tallers sobre la Salut del MIR – Tallers per a Residents – Tallers per a Tutors – Tallers per a SPRL• Taller La feina: vivencia o supervivencia? – Eines per millorar la satisfacció laboral-

Bibliografia i webs• Rolhlfs,I. et al. Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Salut, Gènere i Exercici Professional. Fundació Galatea- Informes i Estudis-. novembre 2007• Grau A. El optimismo de los profesionales sanitarios y su relación con la calidad de vida, el burnout y el clima organizacional. Rev Calidad Asistencial. 2005;20(7):370-6• Stress in health professionals: psycological and organizational causes and interventions. Firth-Cozens,J. Wiley & sons, Ltd. West Sussex, England, 1999: 203-218• Firth-Cozens J. New stressors, new remedies. Occup Med (Lond). 2000 Apr;50(3):199-201.Review• http://www.eaph.eu/• http://www.eworkplacehealth.com• http//www.bma.org.uk

Moltes gràcies!! www.fgalatea.orgeulalia.masachs@comb.cat

Càrrega assistencial efectes perjudicials

by Pediatresdeponent on Feb 09, 2012

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 12

Statistics

Càrrega assistencial efectes perjudicials — Presentation Transcript