Activitats preventives:       Com passar del totper a tots, a l’atenció prioritzada        als nens de risc?          XXX ...
Avui parlarem de:• La salut i els seus determinants.• Alguns conceptes sobre activitats  preventives i graus de recomanaci...
• La salut i els seus determinants.
Concepte de salut• La salut és un estat complet de benestar físic,  mental i social i no sols l’absència de malaltia.  (OM...
Determinants de salut• Factors que influeixen en la salut  individual, que interactuant en  diferents   nivells   d’organi...
•   Biologia•   Medi ambient•   Estils de vida•   Sistema sanitari
Determinants de salut• Biologia: càrrega genètica, edat, gènere.• Medi ambient: Pobresa, salubritat aigües i  aliments, in...
Determinants de salut                      (països desenvolupats)      Determinants                                       ...
Determinants de salut (EU)
Determinants de salut (EU)
Determinants de salut (EU)
Determinants de salut(EU)
CRISIS!!!!!
Determinants de salut•   http://www.health-inequalities.eu/HEALTHEQUITY/EN/about_hi/health_inequalities/at_national_level/
Determinants de salut• Els nens de famílies més pobres tenen  menys salut i una menor inversió en  capital humà, quan es f...
• Alguns conceptes sobre activitats  preventives   i    graus      de  recomanació.
Què és una activitat preventiva?• Acció que evita la malaltia.• Acció que disminueix la morbimortalitat  d’una malatia.• A...
Activitats preventives:• Prevenció primària.  – Promoció lactàcia materna.  – Immunització.  – Consells/ normatives estils...
És millor prevenir que guarir?• Més atenció sanitària implica més vivència  de malaltia.• Totes les activitats/cribratges ...
Promoció de la salut/Prevenció• Politiques públiques:  – Agència de protecció de la salut.  – Ministeri de Sanitat.  – Imp...
Intervenció sobre estils de vida
Intervenció sobre estils de vida•    Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària (CMBDAH). CatSalut-T...
Intervenció sobre estils de vida
Intervenció sobre estils de vida
Intervenció sobre estils de vidaSegons un estudi de lAgència de SalutPública de Barcelona, un de cada tres nensdentre 8 i ...
Cribratge• Què és?  – Tècnica o exploració que, aplicada a una població de    risc, permet la detecció precoç d’una malalt...
Cribratge
Cribratge
Activitats preventives
Com s’assigna el grau de         recomanació (USPSTF)                       Magnitut del beneficiCertesabenefici   Importa...
Grau de recomanació de les       activitats preventives• A Bona evidència per recomanar.• B Evidència suficient (estudis m...
Grau de recomanació i activitats  preventives (USPSTF set 2012)• Nivell A:  – Immunitzacions  – Cribratge de metabolopatie...
Grau de recomanació i activitats  preventives (USPSTF set 2012)• Nivell B:  –   Consell lactància materna.  –   Cribratge ...
Grau de recomanació i activitats  preventives (USPSTF set 2012)• Nivell C/D/E/I:   –   Consells estils de vida i alimentac...
Quantes visites s’han de fer?        Qui les ha de fer?• Diferents recomanacions segons guies.• Pocs estudis compraratius,...
• Què suposen les activitats  preventives en l’activitat dels  pediatres?
Què suposen les activitats preventives en           l’activitat dels pediatres?• Les visites de control de nen sa:     – 2...
Què suposen les activitats preventives en        l’activitat dels pediatres?• La durada mitjana : 20,3 minuts.• Pregunta o...
Què suposen les activitats preventives en        l’activitat dels pediatres?• 37% -81% dels nens assisteixen a totes  les ...
Què suposen les activitats preventives en        l’activitat dels pediatres?• Incompliment de visites: 14%  – Pares més ve...
Què suposen les activitats preventives en       l’activitat dels pediatres?
• Resultats de l’entorn
Resultats Lleida• Període d’estudi: setembre 2011-setembre 2012• Visites amb cita previa i programades (*)  realitzades al...
EQA activitats preventives• Cribratge de metabolopaties (A)• Cobertura de vacunes sitemàtiques (A)• Seguiment del desenvol...
Resultats Lleida• Nens 0-15 anys que tenen alguna visita  durant el període d’estudi i tenen pediatra  assignat: 54.475• T...
Resultats Lleida :Nens assignats i visites per ABS  25000  20000  15000                                                   ...
Resultats Lleida:               Freqüentació per ABS                                               freq7,006,005,004,00   ...
Relació nº nens assignats /             freqüentació per ABS7000600050004000                                          nºne...
Resultats EQA per ABS120,00                                                                 A100,00                       ...
Relació resultats ABS amb          freqüentació                             120                             100           ...
Relació resultats ABS amb        freqüentació                            80                            75                 ...
Relació resultats ABSi nombre de nens assignats                   120                   100                    80• EQA cri...
Relació resultats ABS   i nombre de nens assignats                       QAP46• EQA Lactancia  materna >3m p 0,08• EQA Cri...
Resultats per ABS• Hi ha diferències significatives entre el nombre  de nens assignats i visites per ABS.• Hi ha diferènci...
Nens assignats i visites per                       pediatra80007000600050004000                                           ...
Frequentació per pediatra                                                            Frequentacio7654                     ...
Freqüentació per pediatra
Relació nens assignats/freq pediatres
Resultats EQA per pediatres                              00002                              00003                         ...
Relació entre freqüentació i        resultats per pediatres                          100                           95     ...
Relació entre freqüentació i        resultats per pediatres                        46• EQA lactancia  materna >3 m p 0,96•...
Relació població assignada amb  resultats EQA per pediatres                         100                          95 • EQA ...
Relació població assignada amb  resultats EQA per pediatres• EQA Lactancia                       46  materna >3m p 0,86• E...
Resultats EQA per pediatres• Hi ha diferències significatives de població  assignada i visites per pediatra.• Hi ha difere...
Freqüentació infermeria
Relació nens assignatsfreqüentació per infermeres FREQ
Resultats per infermeres                                                                       Serie1120                  ...
Relació entre freqüentació i  resultats EQA per infermeres                          100                          95• EQA c...
Relació entre freqüentació i resultats EQA per infermeres                            80                            75     ...
Relació població assignada amb resultats EQA per infermeres                               100                             ...
Relació població assignada amb resultats EQA per infermeres                             80                             75 ...
Resultats per infermeres• Hi ha diferències significatives de població assignada i  visites per infermera.• Hi ha diferenc...
Vacunes per infermera100908070605040302010 0      1   3   5   7   9   11   13   15   17   19   21   23   25   27   29   31...
Vacunes per pediatra1009080706050                                                                                         ...
Vacunes per ABS                                                 QAP42(*)120,00100,0080,0060,00                            ...
Vacunes (Catalunya)
Vacunes (Europa)
Conclusions sobre els nostres             resultats• Resultats similars (ABS, pediatres,  infermeres i possiblement entorn...
• Ens hem de replantejar com fer  l’atenció preventiva als nens sans?
Ens hem de replantejar?• Visites convencionals nen sa.• Ens plantegem altres tipus d’organització  de les visites?
Visites control de nen sa• Començar per preguntes obertes  – Detectar necessitats.• Prioritzar preocupacions dels pares i/...
Visites control de nen sa• Aprofitar els contactes per reforçar  l’autoestima dels pares i els seus estils de  criança.• N...
Concepte de risc• Comunitats, grups d’individus, famílies o  persones que tenen més probabilitats futures de  patir malalt...
Atenció prioritzada a nens de risc• Grups de risc clarament definits:  – Nascuts grans prematurs o BPN.  – Nens amb transt...
Atenció prioritzada a nens de risc• Equitat diferent d’igualtat
Atenció prioritzada a nens de risc• Llei de les cures inverses:  – "La disponibilitat d’una bona atenció mèdica   és inver...
Altres models d’atenció?•   Avaluen factibilitat i acceptabilitat de un nova manera de fer. Prova pilot•   Kaiser Permanen...
ACO• Projecte de Miquel Flores.• Enrolar families al naixer. e-consentiment• Enviar per correu electrònic automatitzat  in...
Conclusions• La salut dels nens depen de multiples  factors.• El sistema sanitari i els professionals  podem contribuir a ...
http://medicablogs.diariomedico.com/micro/2013/01/22/productividad-eficiencia-y-otras-mentiras/#comment-51442
t• Quino
Bibliografia•   http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Recursos/Protocols_i_re    coma...
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?

976 views
842 views

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
976
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?

  1. 1. Activitats preventives: Com passar del totper a tots, a l’atenció prioritzada als nens de risc? XXX CURS DE FORMACIÓ CONTINUADA EN PEDIATRIA COMLL Alicia Aguiló Regla 24/01/13
  2. 2. Avui parlarem de:• La salut i els seus determinants.• Alguns conceptes sobre activitats preventives i graus de recomanació.• Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?• Resultats de l’entorn.• Ens hem de replantejar com fer l’atenció preventiva als nens sans?
  3. 3. • La salut i els seus determinants.
  4. 4. Concepte de salut• La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social i no sols l’absència de malaltia. (OMS 1946)• La salut és la capacitat de desenvolupar el propi potencial i respondre de manera adient als reptes de l’ambient. (OMS 1985)• La salut és el resultat de les cures que un es dispensa a si mateix i als altres, la capacitat de prendre decisions i controlar la propia vida i d’assegurar que la societat en la que viu ofereix a tots els membres les mateixes possibilitats. (Carta de Otawa 1986)
  5. 5. Determinants de salut• Factors que influeixen en la salut individual, que interactuant en diferents nivells d’organització, determinen l’estat de salut d’una població.
  6. 6. • Biologia• Medi ambient• Estils de vida• Sistema sanitari
  7. 7. Determinants de salut• Biologia: càrrega genètica, edat, gènere.• Medi ambient: Pobresa, salubritat aigües i aliments, insectes vectors, contaminació ambiental, tipus de societat.• Estils de vida: Nutrició, sedentarisme, estrés, drogues, violència.• Sistema sanitari: Accesibilitat, utilització, equitat.
  8. 8. Determinants de salut (països desenvolupats) Determinants Pes en Despesa mortalitat Biologia 27% 6,9% humana Estils de vida 43% 1,2% Medi ambient 19% 1,5% Sistema 11% 90,6% sanitariJ Vignolo, M Macri, A Balsamo. Departamento de Medicina preventiva y Social. Montevideo 2007.http://www.slideshare.net/hamel/salud-y-enfermedad-determinantes-de-salud-nocin-de-riesgo
  9. 9. Determinants de salut (EU)
  10. 10. Determinants de salut (EU)
  11. 11. Determinants de salut (EU)
  12. 12. Determinants de salut(EU)
  13. 13. CRISIS!!!!!
  14. 14. Determinants de salut• http://www.health-inequalities.eu/HEALTHEQUITY/EN/about_hi/health_inequalities/at_national_level/
  15. 15. Determinants de salut• Els nens de famílies més pobres tenen menys salut i una menor inversió en capital humà, quan es faran adults estaran menys sans i guanyaran menys salaris. Això repercutirà en la salut dels seus fills, perpetuant el cicle de la pobresa.• Bull World Health Organ. 2005 Oct;83(10):777-84. Epub 2005 Nov 10.Investing in childrens health: what are the economic benefits?Belli PC, Bustreo F, Preker A .
  16. 16. • Alguns conceptes sobre activitats preventives i graus de recomanació.
  17. 17. Què és una activitat preventiva?• Acció que evita la malaltia.• Acció que disminueix la morbimortalitat d’una malatia.• Acció que ajuda a la recuperació d’una malatia• Acció que, en tot contacte sanitari, evita la iatrogènia.
  18. 18. Activitats preventives:• Prevenció primària. – Promoció lactàcia materna. – Immunització. – Consells/ normatives estils de vida.• Prevenció secundària – Cribratges.• Prevenció terciària – Rehabilitació.• Prevenció quaternària – Primum non noccere.
  19. 19. És millor prevenir que guarir?• Més atenció sanitària implica més vivència de malaltia.• Totes les activitats/cribratges tenen iatrogènia derivada (falsos positius, ansietat, efectes adversos de proves…).• Medicalització de la criança..
  20. 20. Promoció de la salut/Prevenció• Politiques públiques: – Agència de protecció de la salut. – Ministeri de Sanitat. – Importància del contexte sociopolític. – Importància de la conscienciació col·lectiva.• Activitats preventives en la consulta
  21. 21. Intervenció sobre estils de vida
  22. 22. Intervenció sobre estils de vida• Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària (CMBDAH). CatSalut-Tarragona. Departament de Salut:Hospitalizacions per asma bronquial. Població adulta i pobl. Infantil. Regió Sanitària Tarragona. Periodo 2002-2009 L e y 2 8 -29%
  23. 23. Intervenció sobre estils de vida
  24. 24. Intervenció sobre estils de vida
  25. 25. Intervenció sobre estils de vidaSegons un estudi de lAgència de SalutPública de Barcelona, un de cada tres nensdentre 8 i 10 anys que viuen a la ciutat pesamassa. Daquests, el 20% té sobrepès i el16% és obès. Pel que fa a la mitjana deCatalunya, prop del 26% dels nensdaquesta edat té sobrepès i prop del17% és obès. La mitjana espanyola és mésalta: un 26% té sobrepès i un 19% obesitat.
  26. 26. Cribratge• Què és? – Tècnica o exploració que, aplicada a una població de risc, permet la detecció precoç d’una malaltia per tal de disminuir la seva morbimortalitat.• Com ha de ser? – Vàlid. – Reproductible. – Segur. (valor predictiu) – Acceptable. – Assumible. – Cost/benefici.
  27. 27. Cribratge
  28. 28. Cribratge
  29. 29. Activitats preventives
  30. 30. Com s’assigna el grau de recomanació (USPSTF) Magnitut del beneficiCertesabenefici Important Moderada Baixa Nul·la Alta A B C DModerada B B C D Baixa I I I I
  31. 31. Grau de recomanació de les activitats preventives• A Bona evidència per recomanar.• B Evidència suficient (estudis menys qualitat o menor benefici net).• C Evidència conflictiva (estudis contradictoris).• D Suficient evidència per excloure.• E Bona evidència per excloure.• I Evidència insuficient per recomanar o excloure.
  32. 32. Grau de recomanació i activitats preventives (USPSTF set 2012)• Nivell A: – Immunitzacions – Cribratge de metabolopaties – Cribratge d’infecció per clamídies en adolescents sexualment actives Alt grau de recomanació S’han de realitzar a tots els nens No desaprofitar cap ocasió
  33. 33. Grau de recomanació i activitats preventives (USPSTF set 2012)• Nivell B: – Consell lactància materna. – Cribratge auditiu. – Cribratge obesitat. – Cribratge visual per ambliopia entre els 3 i 5 anys. – Consell prevenció SMSL postura per dormir. – Consell prevenció d’accidents amb vehicles de motor. – Cribratge de tabaquisme i consell breu en adolescents. Evidència menor, però els estudis semblen mostrar efecte beneficiós, benefici net acceptable. Recomanació de realitzar-los. Individualitzar segons necessitats per cada pacient.
  34. 34. Grau de recomanació i activitats preventives (USPSTF set 2012)• Nivell C/D/E/I: – Consells estils de vida i alimentació. – Cribratge de displassia de maluc. (*) – Cribratge de criptorquídia. – Cribratge d’escoliosi. – Cribratge d’HTA. – Consell prevenció tabaquisme passiu. – Consell prevenció accidents domèstics. – Consell consum d’alcohol, prevenció d’embaràs i MTS en adolescents. – ….. Evidència incompleta, inexistent o possibles danys potencials. Es poden realitzar aprofitant l’ocasió d’un contacte mèdic de manera individualitzada segons necessitats dels pacients. Mai han de restar temps a d’altres activitats necessàries.
  35. 35. Quantes visites s’han de fer? Qui les ha de fer?• Diferents recomanacions segons guies.• Pocs estudis compraratius, els que comparen resultats segons nº de visites no troben diferencies significatives.• No hi ha diferencies de resultats entre la realització de les visites per pediatres o infermeres pediàtriques. F. J. Garrido Torrecillas. Evidencias cientificas en el control del niño sano. Actuaciones realmente necesarias. Taller Curso AEPAP
  36. 36. • Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?
  37. 37. Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?• Les visites de control de nen sa: – 25% del total de visites. – 50% de visites en menors de un any.• The Use of Internet-Based Technology to Tailor Well-Child Care Encounters. D A Bergman, A Beck and A K Rahn. Pediatrics 2009;124;e37 http://pediatrics.aappublications.org/content/124/l/e37.full.html
  38. 38. Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?• La durada mitjana : 20,3 minuts.• Pregunta oberta: 38,9% de les visites.• Nens amb necessitats especials: 36% més de temps. Norlin C, Crawford MA, Bell CT, Sheng X, Stein MT. Delivery of well-child care: a look inside the door. Acad Pediatr. 2011 Jan-Feb;11(1):18-26.
  39. 39. Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?• 37% -81% dels nens assisteixen a totes les visites recomanades.• < 50% dels nens reben la vigilància del desenvolupament psicosocial o atenció a determinats riscos específics. Chung PJ, Lee TC, Morrison JL, Schuster MA. Preventive care for children in the United States: quality and barriers. Annu Rev Public Health. 2006; 27:491-515.
  40. 40. Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?• Incompliment de visites: 14% – Pares més vells. – Problemes de feina. – Tenen assegurança privada. – Simptomatologia depressiva. – Dificultats de transport. J Am Board Fam Pract. 2004 Sep-Oct;17(5):324-31.Parents health and demographic characteristics predict noncompliance with well-child visits.Jhanjee I, Saxeena D, Arora J, Gjerdingen DK.
  41. 41. Què suposen les activitats preventives en l’activitat dels pediatres?
  42. 42. • Resultats de l’entorn
  43. 43. Resultats Lleida• Període d’estudi: setembre 2011-setembre 2012• Visites amb cita previa i programades (*) realitzades als 21 equips d’Atenció Primaria de Lleida gestionats per l’Institut Català de la Salut: – 58 pediatres – 73 infermeres• S’han exclòs nens que al final del període no tenien pediatra assignat.• Resultats de l’Estandar de Qualitat Assistencial (EQA) d’activitats preventives a setembre 2012.
  44. 44. EQA activitats preventives• Cribratge de metabolopaties (A)• Cobertura de vacunes sitemàtiques (A)• Seguiment del desenvolupament 1er any (I)• Seguiment del desenvolupament 2on any (I)• Cribratge de tabaquisme passiu i consell (I)• Manteniment de LM als 3 mesos (B)• Cobertura immunització varicel·la 12 anys (A) (salut escolar)• Cribratge d’obesitat (B)• Cribratge de tabac, alcohol i drogues (11-14anys) (B)• 3 items de cribratge ocular (3m,18m i 7 anys) (I)
  45. 45. Resultats Lleida• Nens 0-15 anys que tenen alguna visita durant el període d’estudi i tenen pediatra assignat: 54.475• Total de visites realitzades (programades o amb cita prèvia) durant el període set11- set-12: 140.975
  46. 46. Resultats Lleida :Nens assignats i visites per ABS 25000 20000 15000 nens visites 10000 5000 0 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
  47. 47. Resultats Lleida: Freqüentació per ABS freq7,006,005,004,00 freq3,002,001,000,00 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
  48. 48. Relació nº nens assignats / freqüentació per ABS7000600050004000 nºnens freq300020001000 0 0 5 10 15 20 25
  49. 49. Resultats EQA per ABS120,00 A100,00 B C D E F 80,00 G H I J 60,00 K L M N O 40,00 P Q R S 20,00 T U 0,00 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
  50. 50. Relació resultats ABS amb freqüentació 120 100 80• EQA cribratge de QAP41 60 40 metabolopaties 20 0 p 0,16 -20 0 1 2 3 4 5 6 PRMG_F 100 90 80 70• EQA vacunació 60 50 40 30 (0-14) p 0,22 20 10 0 -10 0 1 2 3 4 5 6 PRMG_F
  51. 51. Relació resultats ABS amb freqüentació 80 75 70 65• EQA Lactancia 60 46 55 materna >3m 50 45 40 35 p 0,16 2 2,5 3 3,5 4 4,5 Frequentacio 5 5,5 6 6,5• EQA Cribratge QAP48 obesitat p 0,26
  52. 52. Relació resultats ABSi nombre de nens assignats 120 100 80• EQA cribratge 60 40 de 20 0 metabolopaties -20 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 Asignats p 0,29 100 90 80 70 60 50 40• EQA vacunació 30 20 10 (0-14) p 0,37 0 -10 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 Asignats
  53. 53. Relació resultats ABS i nombre de nens assignats QAP46• EQA Lactancia materna >3m p 0,08• EQA Cribratge QAP48 obesitat p 0,66
  54. 54. Resultats per ABS• Hi ha diferències significatives entre el nombre de nens assignats i visites per ABS.• Hi ha diferències significatives en la freqüentació per ABS no relacionades amb la població assignada.• No hi ha diferencies significatives entre resultats globals del EQA per ABS.• No hi ha relació entre freqüentació i resultats.• No hi ha relació significativa entre població assignada i resultats de cada un dels indicadors.
  55. 55. Nens assignats i visites per pediatra80007000600050004000 Pacients Visites300020001000 0 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57
  56. 56. Frequentació per pediatra Frequentacio7654 Frequentacio3210 00002 00005 00006 00008 00009 00010 00011 00011 00012 00014 00014 00017 00018 00020 00025 00026 00028 00028 00030
  57. 57. Freqüentació per pediatra
  58. 58. Relació nens assignats/freq pediatres
  59. 59. Resultats EQA per pediatres 00002 00003 00004 00005 00006 00006 00006 00006 00007 00008 00008 00009 00009 00009 00010 00010 00010 00010 00011 00011 00011 00011 00011 00012 00012 00012 00013 00014 00014 00014
  60. 60. Relació entre freqüentació i resultats per pediatres 100 95 90• EQA Cribratge de 85 80 metabolopaties p 0,38 75 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 Frequentacio 95• EQA Vacunació 0-14 90 p 0,54 85 80 75 70 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 Frequentacio
  61. 61. Relació entre freqüentació i resultats per pediatres 46• EQA lactancia materna >3 m p 0,96• EQA cribratge 48 obesitat p 0,62
  62. 62. Relació població assignada amb resultats EQA per pediatres 100 95 • EQA cribratge 90 de 85 80 metabolopaties 75 250 500 750 1000 1250 1500 1750 p 0,04 Pacients 42 • EQA vacunació (0-14) p 0,44
  63. 63. Relació població assignada amb resultats EQA per pediatres• EQA Lactancia 46 materna >3m p 0,86• EQA Cribratge obesitat p 0,12 48
  64. 64. Resultats EQA per pediatres• Hi ha diferències significatives de població assignada i visites per pediatra.• Hi ha diferencies significatives de freqüentació entre els pediatres.• No hi ha relació significativa entre el nº de nens assignats i la freqüentació.• Hi ha petites diferències no significatives entre els resultats de l’EQA entre els pediatres.• No hi ha relació entre freqüentació i resultats• Hi ha relació inversa entre població assignada i els resultats d’alguns indicadors de l’EQA.
  65. 65. Freqüentació infermeria
  66. 66. Relació nens assignatsfreqüentació per infermeres FREQ
  67. 67. Resultats per infermeres Serie1120 Serie2 Serie3 Serie4 Serie5100 Serie6 Serie7 Serie8 Serie9 Serie1080 Serie11 Serie12 Serie13 Serie1460 Serie15 Serie16 Serie17 Serie18 Serie1940 Serie20 Serie21 Serie22 Serie2320 Serie24 Serie25 Serie26 Serie27 Serie28 0 41 42 43 44 45 46 47 48 50 51 52 53 54 Serie29 Serie30
  68. 68. Relació entre freqüentació i resultats EQA per infermeres 100 95• EQA cribratge de 90 metabolopaties p 0,13 85 80 2 3 4 5 6 FREQ 95 90• EQA vacunació (0-14) 85 80 p 0,92 75 70 2 3 4 5 6 FREQ
  69. 69. Relació entre freqüentació i resultats EQA per infermeres 80 75 70 65• EQA Lactancia 46 60 55 materna >3m p 0,06 50 45 40 2 3 4 5 6 FREQ 80 70• EQA Cribratge 60 obesitat p 0,06 50 40 2 3 4 5 6 FREQ
  70. 70. Relació població assignada amb resultats EQA per infermeres 100 95 • EQA cribratge de 41 90 metabolopaties 85 p 0,005 80 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 Pacients 95 90 • EQA vacunació (0-14) 85 42 80 p 0,68 75 70 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 Pacients
  71. 71. Relació població assignada amb resultats EQA per infermeres 80 75 70 65 • EQA Lactancia 46 60 55 materna >3m p 0,41 50 45 40 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 Pacients • EQA Cribratge 80 obesitat p 0,29 70 60 50 40 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 Pacients
  72. 72. Resultats per infermeres• Hi ha diferències significatives de població assignada i visites per infermera.• Hi ha diferencies significatives de freqüentació entre les infermeres.• No hi ha relació significativa entre el nº de nens assignats i la freqüentació.• Hi ha petites diferències no significatives entre els resultats globals de l’EQA entre les infermeres.• Hi ha una certa tendencia a millor resultat quan més freqüentació a infermeria encara que no hi ha una relació significativa entre freqüentació i resultats.• Hi ha una relació inversa entre població assignada i els resultats d’alguns indicadors de l’EQA per inermeres.
  73. 73. Vacunes per infermera100908070605040302010 0 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57 59 61 63 65 67 69
  74. 74. Vacunes per pediatra1009080706050 Serie140302010 0 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57
  75. 75. Vacunes per ABS QAP42(*)120,00100,0080,0060,00 QAP42(*)40,0020,00 0,00 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
  76. 76. Vacunes (Catalunya)
  77. 77. Vacunes (Europa)
  78. 78. Conclusions sobre els nostres resultats• Resultats similars (ABS, pediatres, infermeres i possiblement entorn).• Els professionals sóm disciplinats.• Relació inversa entre càrrega poblacional i resultats.
  79. 79. • Ens hem de replantejar com fer l’atenció preventiva als nens sans?
  80. 80. Ens hem de replantejar?• Visites convencionals nen sa.• Ens plantegem altres tipus d’organització de les visites?
  81. 81. Visites control de nen sa• Començar per preguntes obertes – Detectar necessitats.• Prioritzar preocupacions dels pares i/o nens/es• Realitzar sempre les activitats amb grau de recomanació A i no desaprofitar cap ocasió per fer-les.• Si es posible realitzar les activitats amb grau de recomanació B.• No fer activitats ni donar consells amb nivell de recomanació C/D/E/I.
  82. 82. Visites control de nen sa• Aprofitar els contactes per reforçar l’autoestima dels pares i els seus estils de criança.• No medicalitzar la criança.• Preguntar més que contestar.(counseling)• Detectar riscos.
  83. 83. Concepte de risc• Comunitats, grups d’individus, famílies o persones que tenen més probabilitats futures de patir malalties, accidents o morts prematures que la resta de la societat.• Col·lectius especialment vulnerables.• RISC: Presència d’un factor o varis que augmenta la probabilitat de patir un dany per la salut.
  84. 84. Atenció prioritzada a nens de risc• Grups de risc clarament definits: – Nascuts grans prematurs o BPN. – Nens amb transtorns del desenvolupament. – Famílies amb algún progenitor amb depressió. – Famílies amb nivell socioeconòmic baix. – Famílies distòciques. – Nens amb obesitat. (prevenció de risc CV)
  85. 85. Atenció prioritzada a nens de risc• Equitat diferent d’igualtat
  86. 86. Atenció prioritzada a nens de risc• Llei de les cures inverses: – "La disponibilitat d’una bona atenció mèdica és inversament proporcional a la necessitat de la població assistida”. – Més intens on l’atenció mèdica está més exposada a les forces del mercat. (Hart, 1971)
  87. 87. Altres models d’atenció?• Avaluen factibilitat i acceptabilitat de un nova manera de fer. Prova pilot• Kaiser Permanent HMO. Dona servei a 100.000 nens. Denver• Projecte de l’organització. Participació de proveidors , professionals i pares amb la idea de canvi: – Avaluació realitzada pels pares a través d’Internet previa a la visita – Tipus diferents de visites aprofitant les TIC – Disseny especific per protocol del nen sa adaptat a necessitats• Utilitzen questionaris CHADIS (Child Health and Development Interactive System)• Els pares completen questionaris 2 setmanes abans• Dissenyen 3 tipus de visita: – Electrònica: Traspàs informació bidireccional, nen sense risc que no precisa vacuna ni cribratge – Electrònica i breu visita amb professional. Nen sense risc que precisa vacuna o cribratge – Extensa per nens amb necessitats especials• Avaluen 78 families.• La majoria de families i professionals estan satisfets• No extensible a grans poblacions i a diferents estatus socials The Use of Internet-Based Technology to Tailor Well-Child Care Encounters. D A Bergman, A Beck and A K Rahn. Pediatrics 2009;124;e37 http://pediatrics.aappublications.org/content/124/l/e37.full.html http://www.childhealthcare.org/chadis/questionnaires.shtml
  88. 88. ACO• Projecte de Miquel Flores.• Enrolar families al naixer. e-consentiment• Enviar per correu electrònic automatitzat informació (guia anticipatòria) adaptada a l’edat i contingut de cribratges i vacunes de la propera visita.• Pares més informats abans del contacte.• Visites més profitoses.• No avaluat.
  89. 89. Conclusions• La salut dels nens depen de multiples factors.• El sistema sanitari i els professionals podem contribuir a millorar-la en algunes coses (evidència i grau de recomanació).• Els nostres resultats son bons en activitats amb grau de recomanació A.• Actitut crítica/ Priorització d’allò necessari. Ens atrevim a innovar/avaluar?
  90. 90. http://medicablogs.diariomedico.com/micro/2013/01/22/productividad-eficiencia-y-otras-mentiras/#comment-51442
  91. 91. t• Quino
  92. 92. Bibliografia• http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Recursos/Protocols_i_re comanacions/17_salut_de_la_mare_i_de_linfant/documents/prtocolactivitatspreventives.pdf• http://www.aepap.org/previnfad/prev-recom.htm• http://www.uspreventiveservicestaskforce.org/tfchildcat.htm#dev• https://www.icsi.org/_asset/x1mnv1/PrevServKids-Interactive0912.pdf• http://pediatrics.aappublications.org/content/130/2/e399.full?ijkey=P42MaQRp0xGlQ&keytype=ref&siteid= aapjournals• http://www.ahrq.gov/clinic/pocketgd2012/pocketgd2012.pdf• http://pediatrics.aappublications.org/content/114/6/1511.long• http://pediatrics.aappublications.org/content/119/4/e829.full.html• http://pediatrics.aappublications.org/content/124/3/849.full.html• http://pediatrics.aappublications.org/content/124/3/858.full.html• http://pediatrics.aappublications.org/content/124/1/194.full.html• Van Cleave J, Kuhlthau KA, Bloom S, Newacheck PW, Nozzolillo AA, Homer CJ, Perrin JM. Interventions to improve screening and follow-up in primary care: a systematic review of the evidence. Acad Pediatr. 2012 Jul-Aug;12(4):269-82. doi: 10.1016/j.acap.2012.02.004. Epub 2012 May 8.• J Am Board Fam Pract. 2004 Sep-Oct;17(5):324-31.Parents health and demographic characteristics predict noncompliance with well-child visits.Jhanjee I, Saxeena D, Arora J, Gjerdingen DK.• http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/ObservatoriSalut/ossc_Central_resultats/Informes/Fitxer s_estatics/Central_resultats_atencio_primaria_2012.pdf• http://www.amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=994• http://www.pediatriabasadaenpruebas.com/search/label/prevenci%C3%B3n%20cuaternaria• Julian Tudor Hart. The Inverse Care Law. The Lancet - 27 February 1971 ( Vol. 297, Issue 7696, Pages 405- 412• https://sites.google.com/site/saludjuntos2/estadisticas-enciclopedias-otros/nivel-socioeconomico-y- desigualdad• http://www.childhealthcare.org/chadis/questionnaires.shtml

×