Your SlideShare is downloading. ×
Curriculum Complet 2006
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Curriculum Complet 2006

760
views

Published on

Published in: Travel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
760
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Un any més ja hi tornem a ser, comença la temporada 2006 amb energia renovada Des de l’any 1989 que varem començar a sortir a passejar en bicicleta i a esmorzar, fins avui ja van:
    • En BTT
    • 1 Open Bike
    • 1 Copa Catalana
    • 3 Campionats de Catalunya
    • 6 Trofeus Caixa Girona
    • 3 Voltes al Pla de l’Estany
    • 2 Challenge la Selva
    • Pòdiums que sumen més de 150 Trofeus
    Entrega trofeus Caixa Girona 2005 Temporada 2006 16 temporades
  • 2.
    • Participacions en marxes cicloturistes variades per tota la geografia:
    • 9 Quebrantahuesos
    • 4 Larra-Larrau
    • 1 Marmote
    • 3 Terra de Remences
    • 1 Pujada al Veleta
    • 3 Lagos de Covadonga
    • 1 Bilbao-Bilbao
    • 5 Tres Nacions
  • 3. Corredor nascut l’any 1962, veí de Medinyà. Corredor federat des del 1991. Va iniciar-se en l’afició a la bicicleta en el Club Ciclista Banyoles com a cicloturista. Posteriorment, va tenir el seu primer contacte amb el món de la competició i amb el mountain bike com a corredor de l’Agrupació Esportiva Medinyà (secció ciclisme) de la qual també en va ser membre fundador. A partir de l’any 1999 va passar a ser corredor del Club Ciclista Bici-Oci de Salt on encara pertany. Pere Batllori Massanas
  • 4.
    • Un dells meus circuits preferits, llàstima que s’ha posat a ploure a 2/4 de 9 del matí i ha estat plovent tota Ia cursa, fins que he arribat a casa que ha plegat.
    • Les temperatures han baixat en picat, i per tant, ha sigut una cursa en unes condicions horribles.
    • He sortit a veure-les venir, però abans d’entrar a la zona de bosc on tot passa a ser un corriol estret, he apretat per entrar primer. No obstant, no he tingut bones vibracions a la sortida que sempre ha estat el meu fort. He fet tota la primera zona de bosc primer, però en Ferrer em seguia, finalment ha fet un esforç per passar-me en la zona on travessem l’asfalt per primera vegada i venen 2 “banyeres”, l’he seguit fàcil I l’he deixat fer, el podia seguir. A la baixada que hi ha per a passar per sota la ctra. St.Feliu ha fet per a deixar-me, però l’he agafat de seguida a la pujada fins a Quart, no l’he volgut passar. A dalt del planer tampoc he volgut passar (pot ser ha estat el meu error), llavors a la baixada ha arriscat I m’ha agafat uns metres, a partir d’aqui he anat a remolc tota la cursa I l’he anat perdent, perdent… En fi, al final segon.
    • Fer constar que ens hem fotut de fred mentre esperavem per a l’entrega de trofeus que ens han tingut una eternitat perquè tenien problemes no se si informàtics, amb els àrbitres, no sé…
    Caixa Girona Fornells 5/03/2006
  • 5.
    • Un circuit extremadament dur. Es una pujada molt i molt dura, crec que excessivament, una part del mig més tècnica, i una baixada que obliga a posar-hi tots els sentits perquè sinò ets pots trencar la crisma.
    • He sortit a roda d’en Ferrer que ha tingut molta pressa per sortir a davant. L’he deixat fer fins la part més dura de la pujada (on comença la grava volcànica). A partir d’allà m’he limitat a pujar amb el plat del mig (ell anava amb el petit), quan ha vingut el primer descans, m’he girat i he vist que s’havia desenganxat, de fet, no hi havia ningú, he agafat aire, i he continuat sense anar a tope, però ferm i amunt (tenia molt bones sensacions). He anat fent forat, de tant en tant, mirava enrera I cada vegada era més lluny. He pensat en anar incrementant la diferència per si em retallava gaire a la baixada i a la part més tècnica del circuit.
    • A la segona volta, quan jo era a dalt de la part més dura de la pujada (on he marxat a la primera volta), m’he girat i he vist en Ferrer a baix, al planer, això encara m’ha donat més confiança perquè he vist que tot i la baixada no ha pogut retallar gaire. He fet la segona volta dossificant les forces per no agafar un tortell.
    • He baixat amb calma i he arribat amb una bona avantatge primer absolut.
    • Les sensacions han estat bones. Ja el dissabte que vaig fer el circuit amb l’Erena em va semblar que anava fàcil.
    Caixa Girona St.Joan les Fonts 26/03/2006
  • 6. Circuit que també m’agrada molt, per com és: molt revirat i amb canvis de ritme. I també, perquè és a Banyoles, on em sento com a casa. El dissabte vaig anar a entrenar el circuit i tenia unes magnífiques sensacions, les feixes del costat del cementiri, les pujava xiulant. Ara bé, a la zona del mirador es va obrir una trialera nova (ja l’haviem baixat en Copa Catalana), estava més ampla i seca que a la CCatalana, a la segona vegada de fer-la entrenant, em vaig fotre un lletot ! Vaig descalçar el pneumàtic del davant, vaig trencar el casc (el Lazer), em vaig fer mal al cap, al muscle, en fi, un desastre. L’endemà, amb un casc nou (Met negre, molt xulo) que em va portar en Sisu, i jo amb el meu cos un xic esgavellat, vaig presentar-me a la sortida. A la pujada del cementiri em varem apretar en Ferrer i en Navarro varen entrar al davant al corriol, però a la primera pujadeta, ja m’havia recuperat, vaig passar Navarro i vaig provar de passar en Ferrer, que no em va deixar, i a més em va fer fora cap al camp de terrosses. Hem vaig reincorporar a la cursa i abans de les feixes ja els tenia, però, ai las! A les feixes ja no hem trobava tant còmode com el dissabte, me’n sentia de la caiguda, m’havien fotut a fora del circuit, havia fet un sobreesforç per arribar al davant... Vaig tornar arribar a la baixada maleïda, i... la vaig fer a peu. I tota la cursa me la vaig passar intentant arribar a n’en Navarro, que estava a prop, cada vegada més, però al final vaig fer tercer. L’incident amb en Ferrer, m’ha fet decidir de disputar el Caixa Girona, i intentar guanyar-lo. Ha sigut una motivació extra. Em consta que està boig per guanyar-lo, doncs, se les haurà de veure amb mi! I tots els demés, clar. Caixa Girona Banyoles 2/04/2006
  • 7. Circuit que no m’entusiasma perquè és un pista de pujada i una de baixada amb un tall complicat al final de la primera baixada. Aquest any han afegit un tram més dur a la primera pista de pujada i una segona pujada dura seguida d’un corriol que pica amunt i una baixada suicida final de grava molt solta. He sortit com l’any passat reservant, en arribar a la pujada he fotut un ritme alt, però sense anar a tope. En Ferrer m’ha seguit i en arribar al primer tram de planer, s’ha posat al davant i ha forçat el ritme. L’he deixat entrar a la zona més dura al davant i no l’he volgut passar encara que tenia més gas, he pensat deixar-lo “madurar”. Quan s’ha suavitzar i hem tornat a la pista, en Cabana ha atacat, he aprofitat per seguir-lo, he coronat primer i he intentat baixar de pressa i sense cometre errors, he pensat que els que havien de pedalejar eren els altres. Abans del corriol tècnic, m’ha passat en Ferrer. Ha travessat el rec primer, però a peu, i jo a cavall. Després hem enfilat la pujada i ja el tenia a tiro. He apretat per entrar primer al corriol. No s’ha deixat fàcil, ho he hagut de provar 2 vegades, però l’he passat. Un cop al davant he posat un ritme, alt, cada vegada un xic més, ha ant madurant fins que s’ha despenjat. No ho ha fet prou i a la baixada suicida abans de meta m’ha passat com un boig i m’ha agafat un tros. No m’he posat nerviós, he vist que era poc i recuperable a la pujdada. O sigui, he començat a pujar i el tenia a tiro. L’he agafat abans del tall de planer. En Ferrer ha trobat un gregari, jo he trobat l’Erena que m’ha estirat una mica, l’he atrapat, he reposat i després he tirat a morir havia d’agafar troç perquè no m’atrapés baixant. He baixat sense arriscar massa, no m’ha atrapat, i ja he anat sol tota l’estona, intentant no cometre errors. A la baixada final m’he sortit de la traçada un parell de vegades que m’han fet perdre molt temps, però tenia suficient avantatge. Primer veterà!!, i finalment en Navarro ha fet segon. Les sensacions continuen bones. Caixa Girona Tossa 23/04/2006
  • 8. Han canviat el circuit habitual que es feia a la zona de Pedralta i que sempre m’ha agradat molt. L’han fet a la banda esquerra, a la zona del Camp de fútbol. Ja hi hem corregut altres vegades. El circuit no està malament, te forces canvis de ritme que s’adapten a les meves característiques. Hem sortit d’una carretera asfaltada fins a travessar la línia de meta i fer un petit “repetxó”, en Cabana ha estripat a tope i l’he seguit fàcil. En el repetxó ha afluixat i jo he tirat, quan he sigut a dalt, he vist que havia fet uns metres, i he continuat a tope, he vist que el cadet (Moliner) hem seguia i li he dit: “vinga, anem?”he fet a tope totes les feixes de pujada per arribar a la baixada ràpida amb certa avantatge (de fet ja era l’estratègia que tenia prevista, l’atac inicial d’en Cabana només ha precipitat el meu d’atac. Quan he arribat a la pujada que tots feiem a peu, jo era a la meitat,m’he girat i he vist en Ferrer que tot just començava, això m’ha animat a continuar tibant. M’he llençat a la segona baixada on he trobat els primers doblats, he passat la moto que s’ha apartat, i he començat la segona pujada a bon ritme i ja només hem seguia el cadet. He fet la baixada més tècnica i a la tercera pujada he trobat l’Erena que m’ha estirat un xic, fins que li he demanat que s’apartés, el cadet m’ha passat, l’he seguit una mica, però anava massa fort per mi. He fet la resta de la carrera controlant, les baixades sense arriscar gaire, però mirant de no cometre errors. Cap al final de la segona volta he notat que les forces minvaven, però he guanyat còmode. Caixa Girona St.Feliu 1/05/2006
  • 9. El mateix circuit que l’any passat si fa no fa. Petits canvis però manté les seves característiques. A priori penso que cal fer el tram de planer de sortida ben alerta i intentar entrar al davant al corriol, perquè es pot produir alguna embussada. Llavors a tope a la pujada per arribar a la baixada tècnica i a l’escaló dificil amb una mica de marge. El dia de la cursa apareixen en Codony i l’Estanyol. Jo com sempre, penso que com més serem, més riurem, he, he. De fet, si jo estic bé, no tinc pot a ningú, i... Estic bé, al menys fins ahir. Surto alerta, sense donar massa la cara, cap al final del planer en Codony es posa al davant i jo contraataco i entro el primer al corriol amb facilitat, sento com al darrera meu hi ha enrenou, tiro a tope anant en compte de no fer peu. Aprofito un descans de la pujada per girar-me i veig que l’únic que ha seguit, però a una bona distància, és l’Estanyol. Continuu gas a fondo fins a dalt. Entro a la baixada en compte i apa. A la pujada duríssima que hi havia l’engalto anant en compte de no cometre errors i no haver de fer peu. Al capdamunt de la pujada hem passa el cadet, baixa molt millor que jo, el deixo fer. Jo a la meva. Al final de la segona volta, començo a notar la forta calor i les forces han minvat. En una zona de baixada em giro i surt el Navarro del darrera, pot ser m’he relaxat un pèl, i ara em toca tornar a donar gas. Entro al bosc a fondo, les forces encara responen, miro de no cometre errors. En els trams de planer puc comprovar que no m’arriba a agafar roda, en entrar als corriols més tècnics abans de la meta, veig que li mantinc uns metres. Enfilo la recta d’arribada que pica amunt, amb el plat i amb suficients forces per si cal esprintar, em giro i no el veig, dono gas i entro a meta primer, amb uns quants segons d’avantatge. Caixa Girona Cassà 28/05/2006
  • 10. Circuit inèdit, en principi, però en realitat la major part del recorregut ja havia format part d’altres edicions del Caixa Girona. L’únic que canvia és la sortida i l’arribada que és al darrera del pavelló de Fontajau. Vejam com ens trobarem després de la Quebrantahuesos... Sortida d’en Moliner, el segueixo, amb dificultat, en els trams de planer de sortida, en Navarro treu el nas, però aconsegueixo entrar el primer al corriol, tibo tant com puc, però veig que en en Navarro em segueix i no puc fer diferència, insisteixo, em trobo amb un tram sorpresa que no havia entrenat i això encara ho empitjora, no hi ha manera de fer diferència, arribo a la baixa amb pocs metres d’avantatge. A la baixada complicada, intenta passar-me, no pot, ho fa un xic més avall, el deixo al davant i em disposo a seguir-lo. Em fa patir molt per seguir-lo (és un circuit de força), tot i així, està nerviós i s’equivoca un parell de vegades i aconsegeixo posar-me al davant. A la pujada del col·legi Montserrat, em segueix fàcil, i a la part més tècnica de pujada, jo faig peu i acabo de fer figa, em fot uns metres abans de la baixada del palet, va fent forat fins que el perdo. Intento mantenir al menys la segona posició, però haig de començar a dossificar, perquè em començo a trobar força malament. Cap al final de la segona volta i gairebé al mateix lloc on m’ha deixat en Navarro, em passa el cadet, en Moliner. Ostia! Hem fotrà els punts del segon lloc. En fi, intentaré matenir el tercer. La veritat és que no em trobo massa bé. Soc patidor, i intentaré fer els planers fins a meta tant fort com pugui. Arribo a meta esgotat, però tercer. Només donen un trist got de Coca-Cola, és vergonyós !!!, amb en Permanyer ens queixem a n’en Coca i en Moradell. La veritat, és que em costa molt recuperar-me, suposo que és la calor, i el cansament de la Quebrantahuesos, perquè em costa molt de recuperar-me, fins i tot durant el dinar i després a la tarda no m’acabo de trobar bé. Caixa Girona Girona 25/06/2006
  • 11. Circuit practicament calcat al de l’any passat. Un dels pocs llocs on encara no he guanyat. El dissabte vaig a fer el circuit. Fa molta calor i les sensacions són dificils de notar. Sembla que estem més recuperats que el cap de setmana passat. Em miro la pujada de pista llarga i ampla que no s’adapta a les meves característiques, i preparo l’estratègia. Sortida controlant i arribar a la pujada ben en les primeres posicions, quan hi ha el primer tall de pujada amb més pendent, fer un primer atac, per veure les forces dels rivals, si marxo bé, sinó, afluixar i esperar al proper tall de més pendent. Baixar controlant per la canyada de vaca, sense arriscar i guardar forces per la pujada tècnica. La baixada més tècnica fer-la en compte i la segona volta ja veurem. El dia de la cursa, faig la sortida sense gastar (dificil amb el llarguíssim tall d’estirament d’asfalt) i miro de col·locar-me capdavant. A la pujada, al lloc previst, faig el primer atac, veig que Navarro segueix, i en Rosanas, nerviós, com sempre, també (ja hi comptava amb en Rosanas que mostra una clara recuperació). Quan es suavitza la pujada, afluixo un pèl, en Navarro es posa a davant i faig un trocet a roda. Quan ve el segon tram de més pendent, torno a atacar i en Navarro cedeix, de fet cedeix tothom. Ja no em giro i gas a fondo. Em trobo bé. Abans d’entrar al corriol de bosc, sento algú a prop, em giro i veig en Rosanas que està a uns 20 metres. Faig un darrer esforç i en els corriols i entro a la baixada primer. Trobo doblats, els passo amb calma i arribo a la pujada tècnica que faig mirant de no cometre errors. Faig tota la baixada sense arriscar. Primer pas per meta, veig en Navarro per contrameta (això em dona tranquilitat perquè és temps) Enfilo la pujada altra vegada. Tinc bones sensacions, miro de pujar fort, però guardant un pèl. A dalt al bosc, i al mateix lloc que la primera pujada, em giro i veig en Rosanas al mateix lloc si fa no fa. Faig la canyada amb ell arran, arribo a la pujada tècnica (recordo perfectament que l’any passat em va atacar i deixar en aquest lloc). Faig la pujada al davant, sempre tapant espais i fent la traçada bona. I no m’ensenaya la roda enlloc. En arribar al tros a peu segueix darrera meu ben arran. En pujar a la bici el sento com canvia per tal d’esprintar i entrar primer al corriol de baixada que jo, també esprinto, encara tinc prou forces per fer-ho i entro jo el primer. Baixo depressa, però controlant, ell intenta passar per on no es pot i el sento caure. Baixo tranquilament per la part difícil primer i la pista ràpida després. En arribar a baix em giro i el veig venir, torno a donar gas i el perdo de vista per dins el bosc. Ja no l’he vist més, aprofito per fer la darrera baixada fins a meta sense arriscar massa i entro tranquilament el primer absolut de la cursa. Si no he comptat malament acabo de guanyar el Caixa Girona 2006 !!! Caixa Girona Ripoll 2/07/2006
  • 12. Caixa Girona Blanes 16/07/2006
  • 13. Campió!!! Campió Provincial 2006 Circuit inèdit, i que vaig a fer a última (el mateix dissabte), el cas és que hi podia haver anat abans, però no me’n vaig preocupar pensant que seria el mateix que l’any passat. El circuit te certa semblança amb el de Fornells, no te gaires desnivells i és per a dins del bosc. Ara els camins són més amples i els canvis de ritme no són tant seguits. No és tant explosiu com a Fornells, és més de força. He sortit molt bé, he tibat fort a la pujada i he marxat amb el cadet. El cadet m’ha seguit a roda i he fet tota la despesa pensant fer forat, però no ha estat així. En arribat a la segona “banyera” l’he agafat un pel passat i he sortit volant i m’he fotut un lletot, cosa que ha aprofitat en Rosanas que era molt a prop per a passar-me. L’he seguit precipidament, i he m’ha marxat del davant i he tornat a caure. Llavors m’ha atrapat en Navarro a la baixada més tècnica de tot el circuit. Hem passat junts per meta i l’he deixat fer una estona, pensant en tornar-lo a atacar. En arribar a una pujada de pista, hem vist en Rosanas a tocar, he fet un esforç per acostar-m’hi però no he aconseguit empalmar. A partir d’aqui, he anat amb en Navarro patint, fins que m’he despenjat uns metres i finalment m’he decidit resistir i conservar el tercer i al mateix temps campió provincial ! De fet la guerra ja la tinc guanyada i tampoc és qüestió de deixar-hi la pell. Campió i ja van 6 Caixa Girona. 3 de master 30 i 3 de veterà 40. I dos provincials, i 3 campionats de Catalunya, i 1 Copa Catalana, i 3 voltes al Pla de l’Estany i 1 Open Bike, i primer en cursesmenors i subcampionats i molts i molts pòdiums. Caixa Girona St.Gregori 30/07/2006