Your SlideShare is downloading. ×
L Hanbol, Treball De  E F
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

L Hanbol, Treball De E F

1,042
views

Published on

treball EF balonmano

treball EF balonmano

Published in: Sports, Entertainment & Humor

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,042
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Nom: Pau Martí Gonzàlez Curs: 2n ESO B Assignatura: Educació Física Professor: Aleix Bordas
  • 2. Índex • Introducció • Història o Antiguitat o Segle XIX - XX • L’handbol a Catalunya • On es juga o Camp de joc o Pilota • Com es juga o Regles bàsiques i estil de joc o Posicions del jugadors o Gestos tècnics o Equips i participants o Començament, duració i resultat o Violacions o Sancions 2
  • 3. Introducció L'handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament. L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, i és esport olímpic des de l'any 1972. Juguen a cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en un pavelló tancat i es caracteritza pel joc ràpid i l'elevat nombre de gols que es marquen (normalment més de 20 gols cada equip). L'espai de l'àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge. També existeix una modalitat d'handbol d'onze, que va ser un esport olímpic de demostració l'any 1952, però no és gaire popular en l'actualitat. L'handbol és un esport força popular als Països Catalans. Existeixen molts clubs que el practiquen i en una densitat major que la a resta del sud d'Europa. 3
  • 4. Història Antiguitat Harpastum, l'handbol practicat pels romans. Mosaic a la Vil·la romana del Casale. Per establir els orígens de l'handbol, els investigadors tracten de buscar semblances i punts de contacte amb els jocs propis dels grecs i dels romans. Ningú no dubta, però, que l'agilitat de l'ésser humà amb les seves mans hagués pogut fer que s'utilitzessin en jocs ja en les primeres civilitzacions. Hi ha acord general que l'handbol, tal i com s'entén actualment, és un esport realment molt jove, del primer quart del segle XX. En tot cas, també és cert que a l'Antiga Grècia existí el "joc d'urània". En aquest joc s'utilitzava una pilota de la mida d'una poma, que s'havia de mantenir a l'aire sense que caigués. En un dels llibres fonamentals de la literatura clàssica, l'Odissea, Homer parla d'aquest joc i explica com dos dels seus protagonistes llançaven la pilota a l'aire cap als núvols i l'agafaven saltant, abans que els seus peus tornessin a tocar el terra. Algunes escenes d'aquest tipus de diversió foren trobades a la muralla d'Atenes el 1926. Segles XIX i XX Els orígens moderns del handbol data de finals del segle XIX, quan es feia servir com a complement per a entrenar i preparar a gimnastes. El 1892, un professor de E.F., Konrad Koch, va crear el Raffballspied, amb característiques molt semblants a l'actual handbol. En aquell temps, a Txecoslovàquia es practicava en els col·legis un joc en que cada equip estava format per set jugadors. Es deia Hazena i el seu primer reglament va aparèixer el 1905. Holger Nielsen, el 1898 va introduir un joc nou amb una pilota petita al que se li va posar el nom de Handbol. Es tractava de marcar gols en una porteria manejant la pilota amb les mans. El que es considera pare del handbol es Max Heiser però li va donar el nom de Torball. 4
  • 5. A la primera part del segle XX, l'handbol fou jugat a l'estil d'onze contra onze, que es practicava a l'aire lliure als camps de futbol i, de fet, aquesta versió encara la practiquen veterans a països com Àustria i Alemanya. A mesura que la popularitat de l'handbol puja a tota Europa, en el nord comencen a estudiar-se noves modificacions, per afrontar el clima fred. La necessitat de practicar l'handbol a l'interior es va fer evident. En la nova modalitat interior, el joc es va fer més ràpid i vistós, i això va ajudar a que la resta d'Europa comencés a practicar-lo. El 1954 la IHF organitza el primer Campionat del Món Masculí, i Suècia n'és l'equip guanyador. Tres anys més tard Txecoslovàquia guanyà el primer Campionat del Món Femení. Els països escandinaus, Alemanya i la Unió Soviètica foren les potències del món d'handbol. Això ha anat canviant la darrera dècada, ja que la popularitat d'aquest esport ha augmentat als països del sud i de l'Europa Occidental, així com al llunyà Orient. L'handbol interior i al aire lliure tingueren la mateixa popularitat fins a finals de la dècada del 1960. El 1965, el Comitè Olímpic Internacional aprovà la modalitat d'interior perquè es practiqués als Jocs Olímpics i amb el nom d'"Handbol", que ara es refereix exclusivament a l'handbol de 7. La primera participació en categoria masculina fou als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i en la categoria femenina als Jocs Olímpics d'estiu de 1976. L’handbol a Catalunya Les primeres notícies sobre la pràctica de l'handbol a Catalunya són del 1928 on era practicat pel Regiment Alcàntara a Barcelona. L'any 1932 el FC Barcelona creà una secció d'handbol per primer cop, tot i que acabà desapareixent. No fou fins el final de la guerra civil que aquest esport començà a prendre volada a Catalunya. Inicialment fou un esport plenament lligat als estaments militars i durant els primers anys del franquisme fou l'esport per excel·lència del règim feixista. El 1944 s'organitza el primer "autèntic" campionat d'Espanya (el primer havia estat el 1942). Poc a poc, el món de l'handbol comença a transformar-se, començant a deixar de banda el caire militar. També s'incorpora el GEiEG, així com Espanya Industrial, CF Badalona, Provençals-Poblet, F.J. Sant Feliu, CN Terrassa, CD Manresa, UE Sants, UA Sant Gervasi o l'Arrahona de Sabadell, entre d'altres. Inicialment l'handbol es disputava en la modalitat d'handbol a onze. Catalunya adquirí una total hegemonia en aquesta modalitat a l'estat. Aquesta modalitat desapareixerà a final de l'any 1959. A partir del 1952 comença a introduir-se l'handbol a set, que es disputa en pavellons esportius tancats, en lloc de a l'aire lliure. L'handbol català segueix al capdamunt de l'estat amb els triomfs a la lliga espanyola del Sabadell el 1955 i el BM Granollers els anys 1956, 1957, 1958, 1959. Les dècades del 60 i 70 el gran dominador de l'handbol estatal fou el BM Granollers. Els darrers anys de la dècada dels 70 agafà aquest domini el Calpisa d'Alacant amb quatre triomfs consecutius. També destacaren el CE Sabadell i el Picadero JC, aquest darrer especialment en categoria femenina. A nivell internacional el Granollers guanyà l'any 1976 el primer títol europeu de l'handbol català. El relleu, però, l'agafarà el FC Barcelona, que als anys 80 es converteix en el millor club d'Espanya i als 90 d'Europa. A més de multitud de títols estatals, a nivell internacional el club 5
  • 6. guanyarà la Recopa europea els anys 1984, 1985, 1986, 1994 i 1995. El Granollers, per la seva banda, guanya la Copa EHF els anys 1995 i 1996. L'any 1991 el Barça guanyà per primer cop la Copa d'Europa. És l'inici d'un gran equip que entre el 1996 i el 2000 es proclamà campió europeu cinc anys de forma consecutiva, dirigit a la banqueta per Valero Rivera i amb jugadors a la pista com David Barrufet, Mateo Garralda, Enric Masip, Iñaki Urdangarín o Andrei Xepkin. Cal esmentar que l'any 1996, Barcelona i Granollers disputaren la final de la Supercopa d'Europa amb victòria blau i grana per 27 a 24. On es juga Camp de joc: Dimensions d'una pista d'handbol. 6
  • 7. El terreny de joc és un rectangle de 40 metres de llarg per 20 d'ample, dividit en dues meitats quadrades on podem trobar-hi una àrea de porteria a cadascuna. La porteria està situada al centre de cada línia exterior de porteria. Va fortament subjectada al terra o a la paret que tingui darrere per seguretat. Mesura 2 m d'altura per 3 m d'ample, pintada a dos colors amb franges de 20 cm. L'amplada dels pals és de 8 cm, la mateixa amplada que la línia de gol. Aquesta porteria es troba en una àrea traçada a partir de dos quarts de cercle amb centre a cadascun dels pals i un radi de 6 metres, units per una línia paral·lela a la línia de gol. Totes les línies del camp formen part de la superfície que limiten i mesuren 5 cm d'ample excepte en el cas esmentat de la línia de gol. La línia de cop franc és una línia discontínua; es marca 3 metres més enllà de la línia de l'àrea. Tan els segments de la línia com els espais entre ells mesuren 15 cm. La línia de 7 metres és d'un metre de llarg i està pintada directament davant la porteria. És paral·lela a la línia de gol i se'n situa a una distància de 7 m. La línia de limitació del porter (utilitzada només en els penals) és de 15 cm de longitud i es traça directament davant la porteria i se'n situa a una distància de 4 metres. La línia de canvis (un segment de la línia lateral) per cada equip va des de la línia central fins a un punt que se'n allunya 4,5 metres. Aquest punt final de la línia de canvi està delimitat per una línia que és paral·lela a la línia central, i sobresurt 15 cm cap endins i cap a fora del camp. Pilota Es juga amb una pilota de cuir o de material sintètic. S'utilitzen 3 mides: Pilota d'handbol. Tipus Categoria Diàmetre (en cm) Pes (en grams) I Juvenil-Sènior (+16 anys) 58-60 425-475 II Dones majors de 14 anys i homes entre 12 i 16 anys 54-56 325-375 III Homes de 8 a 12 anys i dones de 8 a 14 anys 50-52 290-330 La mida i el pes de les pilotes de mini-handbol (per nens menors de 8 anys) no estan fixades al reglament de l'IHF. La mida no oficial de la pilota és de 48 cm. 7
  • 8. Sovint, la pilota s'impregna amb resina sintètica. Això ajuda a agafar la pilota amb una mà i així disminuir el risc de què la pilota rellisqui. Ara bé, la pilota queda bruta i el terra pot quedar enganxifós. Com es juga Regles bàsiques i estil de joc Les regles de l'handbol d'onze s'estandarditzaren el 1926 i foren la base per reglamentar l'handbol de set. Aquestes regles solen ser modificades intentant millorar-les cada quatre anys, l'any olímpic. L'handbol es juga amb una pilota esfèrica i els únics jugadors que la poden tocar amb els peus són els porters. Es pot avançar amb la pilota a les mans fins a un màxim de tres passes. A partir d'aquest moment el jugador disposa de 3 segons per a llançar, passar la pilota o botar. Si es bota la pilota, només amb una mà per cada bot, es pot continuar en moviment fins que es deixi de botar. A partir d'aquest moment es poden donar altres tres passes i obligatòriament s'ha de llançar o passar abans de vuit segons, ja que no està permès a un jugador botar de nou la pilota sense que aquesta toqui un altre jugador o la porteria. En un atac típic, els jugadors porten la pilota fins la línia de 9 metres mitjançant les passades als companys i el bot de la pilota, i aleshores intenten batre al porter. Els defensors intenten recuperar el control de la pilota interceptant les passades o blocant els tirs amb els braços i les mans; tot i així, i a diferència d'altres esports, el contacte físic entre jugadors és molt continuat. El joc a l'handbol flueix lliurement, parant-se només quan la pilota surt del terreny de joc o quan l'àrbitre decideix que s'ha de parar. Després de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada específica. Si l'equip atacant no demostra una actitud ofensiva, se li xiularà 'joc passiu' i se li donarà la pilota a l'equip que defensava. No hi ha un temps definit per a xiular 'joc passiu' així que sol haver-hi controvèrsia ja que el criteri arbitral, en aquest cas, fa molt. A diferència d'altres esports, a l'handbol les regles especifiquen la posició de cada jugador. S'identifiquen 4 categories principals: els extrems, que tenen com a funció obrir la defensa al màxim; els laterals i centrals, que s'encarreguen de defensar la zona central de l'àrea i de pujar la pilota als atacs; i els pivots que tenen com a objectiu defensar el pivot contrari i en atac obrir espais a la zona central de la defensa. Aquests són els jugadors de camp, per diferenciar-los del porter. A la vegada, algunes d'aquestes posicions se subdivideixen en els costats del camp en què juguen. Així, per exemple poden existir laterals drets o esquerres i extrems drets o esquerres. Encara que els jugadors acostumen a mantenir-se durant la majoria de l'estona en una posició, hi ha poques restriccions respecte del seu moviment en el camp. Posicions dels jugadors Porter El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, encara que només per parar llançaments. No pot xutar-la ni fer passades 8
  • 9. amb les cames o els peus. Fora de l'àrea segueix les mateixes regles que la resta de jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecció per l'entrecuix) i pantalons i jersei de mànigues llargues, per protegir-se dels llançaments. Extrem Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1). Lateral Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres. Donen força joc i solen fer assistències als extrems i als pivots. Central El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca als jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos. Pivot El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria. Formació L'esquema dels jugadors al terreny de joc s'anomena la formació, i és, com la tàctica, treball de l'entrenador. Les formacions més utilitzades en defensa són el 6-0, quan tots els jugadors es concentren entre les línies de 6 i 9 metres per formar un mur defensiu; el 5-1, quan un dels jugadors, que s'anomena avançat, passa la línia de 9 metres per marcar al central i tractar d'interceptar passades, mentre que els altres jugadors formen una línia de cinc per darrere seu; i el menys comú 4-2 quan dos defensors s'avancen. Els equips més ràpids també utilitzen la formació 3-3, també coneguda com a 3-2-1, que sembla més una defensa individual. Les formacions varien molt d'un país a un altre i reflecteixen l'estil de joc propi. La 6-0 es coneix com a "defensa dura", i les altres formacions es coneixen com a "defensa ofensiva". 9
  • 10. La formació més utilitzada en atac es denominada 3-3 o 1-5, on els extrems i el pivot juguen més enganxats a la defensa, i el central i els dos laterals juguen més exteriors. Un altre tipus menys utilitzat es la 2-4, que vol dir que es juga amb dos pivots incrustats a la defensa rival, i els altres 4 jugadors estan en una posició mes externa. Gestos tècnics. Finta: dribbling que serveix per deixar enrere el contrari. Tir: acció per intentar realitzar un gol. Bot: acció necessària per poder avançar. Pase: es pot realitzar de qualsevol manera. Desplaçament: són els canvis de lloc que realitza un jugador. Començament del partit, duració i resultat Abans de començar el partit, els 2 equips han de firmar la fitxa de jugadors, declarant així estar en condicions legals de poder jugar el partit. Es fa una entrada comuna, des de la meitat del camps fins al centre, cada equip a un costat de la línia central, i així es presenten al públic. Se saluden els jugadors, als àrbitres i es fa el sorteig que consisteix en escollir a l'atzar una mà de l'àrbitre on hi ha una moneda o el seu xiulet. El guanyador pot escollir entre fer la sacada inicial o demanar la porteria que desitja defensar a la primera part. Els jugadors es posicionen, l'àrbitre fa una senya a la taula de control per centrar l'atenció i així es pot donar l'ordre d'iniciar el partit. En aquest esport guanya el partit aquell equip que aconsegueix marcar més gols en el temps estipulat segons les categories, uns 30 minuts per part en la categoria sènior. També pot 10
  • 11. donar-se el cas que els dos equips marquin la mateixa quantitat de gols, llavors hi haurà un empat. Cada part l'entrenador té dret a demanar un minut de temps mort, i aquest s'assignarà quan l'equip que el demana tingui la possessió de la pilota. La pausa de la mitja part dura aproximadament un quart d'hora. En algunes competicions no es pot empatar cap partit, i per això es juga un període de pròrroga (2 parts de 5 minuts amb 1 minut de descans entre elles). Si al final d'aquest període de pròrroga el partit segueix empatat, es jugarà un altre període exactament igual. Si el partit encara segueix empatat, es jugaran sèries de penals fins que es pugui donar un guanyador Equips i participants. En l’ handbol hi ha dos equips amb un màxim de 12 jugadors dels quals en juguen 6 i 1 porter. Es poden produir tots els canvis que es vulguin. La vestimenta ha de ser l’ uniforme. No es poden portar ni anells ni penjolls perquè es podrien fer mal si els estiressin. El capità ha de portar un braçalet que l'identifiqui com a tal. I ha d’ haver un porter a cada porteria en tot moment. Els oficials també han d’estar inscrits en el acte. Si un jugador no està autoritzat per jugar el partit i entrà en el terreny de joc l'àrbitre assenyalarà un cop franc en contra del seu equip i la desqualificació del jugador. Es poden fer els canvis que es vulguin durant el partit sense avisar al anotador-cronometrador. Si durant el canvi el jugador mostra una actitud antiesportiva o agressiva el jugador serà desqualificat. Si un jugador entra en el terreny de joc indegudament el seu equip haurà de fer que un jugador surti del terreny de joc i l'equip quedi amb un jugador menys durant dos minuts. Seria la mateixa sanció si un jugador sancionat entra en el terreny de joc sense que hagi acabat la seva exclusió. La seva vestimenta s’ha de poder distingir clarament de la de l'equip contrari. Si un jugador no compleix alguna de les normes no està autoritzat per jugar. El porter dins de l'àrea pot tocar la pilota amb tot el cos si es per fer alguna intervenció però no si la pilota està parada. Els jugadors de camp no poden entrar dins de l'àrea. El porter tampoc pot posar amb perill a cap jugador de l'equip contrari. Violacions. Una de les principals violacions son els passos que es quan es corre sense botar. El joc passiu, es quan es van fent pases i pases sense intentar llançar a porteria. Hi ha una sèrie de punts pels quals es tindria que pitar una falta sancionada: • Els canvis antireglamentaris. • Les faltes al porter. • Quan un jugador de camp entra a l'àrea. • El comportament antireglamentari amb el contrari. • Sacada de porteria, de banda o de centre incorrecte. • Interrupció voluntària del joc. • Actitud antiesportiva. • Agressió. Sancions En aquest esport està permès el contacte frontal, és a dir, pit contra pit, utilitzant les mans amb els braços semiflexionats, sense agafar el contrari, per obstruir l'atac de l'equip 11
  • 12. rival, però no estan permeses les empentes o contactes no frontals. Aquestes faltes se sancionen amb un cop franc, excepte les que són una clara ocasió de gol, que se sancionen amb un llançament de 7 metres. A més, pel cas de produir-se faltes reiterades o antiesportives també existeixen altres tipus d'amonestacions, que són: l'amonestació, l'exclusió, la desqualificació i l'expulsió. Amonestació Només la pot rebre una vegada cada jugador (amb un màxim de 3 per equip) i la rebrà quan mostri una conducta inadequada, s'excedeixi amb el contacte a l'oponent o tingui un comportament antiesportiu. Per a l'amonestació, l'àrbitre ha d'ensenyar una targeta groga de manera que la vegi el jugador, l'anotador i el públic. Amonestació. Exclusió El jugador exclòs no pot jugar durant dos minuts i el seu lloc queda buit fins que torna al terreny de joc. Si un jugador és exclòs 3 vegades en un partit, ha de ser desqualificat. L'àrbitre l'utilitza en cas d'infraccions reiterades, repetició de comportament antiesportiu o quan el jugador no deixi la pilota al terra després que s'hagi xiulat una falta en contra del propi equip. Per excloure, l'àrbitre aixeca el puny tancat amb els dits índex i cor aixecats. Exclusió. Desqualificació El jugador ha de deixar el camp i no pot tornar a entrar durant aquest partit. El seu equip ha de jugar amb una persona menys durant dos minuts i llavors substituir el jugador. També pot ser desqualificat un component de la banqueta, sigui suplent o entrenador, i s'ha de complir igualment la sortida d'un jugador del camp durant dos minuts. Un jugador és expulsat quan comet una infracció molt greu contra el rival, la seva actitud antiesportiva continua, acumula 3 exclusions, comet alguna agressió o entra al terreny de joc quan no hi ha d'estar. 12
  • 13. La desqualificació és xiulada per l'àrbitre mostrant una targeta vermella al jugador. Desqualificació. Expulsió Aquest tipus de penalització és la que s'utilitza menys, només quan es produeix una agressió manifesta al terreny de joc. El jugador expulsat ha d'abandonar el camp i la banqueta, i cap altre jugador el pot substituir durant la resta de partit. Per assenyalar-la l'àrbitre creua els braços sobre el pit. Un nou matís del reglament permet expulsar un jugador en cas de sabotatge a l'últim minut del partit, encara que només en condicions de resultat igualat i en què el jugador eviti una última possibilitat de gol o evita que s'executi una sacada o llançament en els últims instants. En aquests casos també se sancionarà amb desqualificació directa. Bibliografia : 13
  • 14. www.wikipedia.org/wiki/handbol www.fchandbol.com www.xtec.cat/.../esports 14