Revista2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista2012

on

  • 1,537 views

revista de l'escola fp La Safor coop.v. curs 2011-2012

revista de l'escola fp La Safor coop.v. curs 2011-2012

Statistics

Views

Total Views
1,537
Views on SlideShare
724
Embed Views
813

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

9 Embeds 813

http://escolafpsafor.blogspot.com.es 789
http://escolafpsafor.blogspot.com 10
http://escolafpsafor.blogspot.nl 3
http://escolafpsafor.blogspot.co.uk 3
http://www.blogger.com 2
http://escolafpsafor.blogspot.in 2
http://escolafpsafor.blogspot.ru 2
http://escolafpsafor.blogspot.de 1
http://escolafpsafor.blogspot.ro 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista2012 Revista2012 Document Transcript

  • Corentin - Primer Preimpressió ssió David - Primer PreimpreFabrice - Primer Preimpressió Paula - Prim essió reimpr rimer P A itor - P er Preimpre Raul - Primer Preimpressió ssió La taqueta 2011/2012 Dibuixos i imatges: Alumnat preimpressió Maquetació: Natxo Sánchez 2n Preimpressió
  • EDItorialHola companys i companyes!Ja estem al tercer trimestre de curs i amb ell arriba La Taqueta onrecopilem tot el que hem fet durant un any!Aquest any, La Taqueta ens conta a través de l’alumnat i el professorattot alló que hem fet desde principi de curs fins al final. Amb textos,articles, dibuixos, fotos, acudits...L’alumnat de 2n de preimpressió ha maquetat la revista donant el seutoc com a preimpressors...Esperem que us agrade i d’ací uns anys, recordem els bons momentsque hem passat a l’escola amb els nostres companys i professorat Neus Soldevila, alumna 2n Preimpressió en Arts Gràfiques 2n Preimpressió promoció 2010-2012 SUMARIDibuixos i Fotos Preimpressió ..........................................................PàgS 2 I 27siempre Fp / comunica Fp........................................................................... Pàg 4Dia De La Pau. .............................................................................................. Pàg 4 .Intercicles i Mostra gràfic-literària Borràs Estela............................Pàg 5 .Do You Speak English? we do!!....................................................................Pàg 6Erasmus And Leonardo Da Vinci Experience. ............................................Pàg 6 .Dickens. ........................................................................................................ Pàg 7 .Guillem Descansa Baix D’Un Til·ler........................................................... Pàg 7 .recordant a guillem. ...........................................................................Pàgs 8 i 9 .Fotos Compostadora................................................................................. Pàg 10Fotos a l’Hort Col·legi Rois De Corella. ................................................. Pàg 10 .Paulownia: Un Arbre Sorprenent..................................................... Pàgs 11 I 12Travessia D’hivern Al Port De Gandia. .................................................... Pàg 13Visita al muvim 2n Preimpressió.............................................................. Pàg 13CHISTES ........................................................................................................ Pàg 14fotos visites d’estudi 1r preimpressió i còmic........................................pàg.15el Col·lectiu Obertament: Bojos Per La Vida......................................... Pàg 16Disfrutant De L’esport Que Més M’agrada, Amb El Meu Germà............ Pàg 171r concurs de fotografia “la bici” de gandia........................................ pàg 17Propostes Portades De La Taqueta i técnica hdr................................. pàg 18concurs de cartells dia de la dona........................................................ pàg 19trobada de joves de la safor. ................................................................ pàg 19 .tapons solidaris....................................................................................... pàg 20Compost A Casa.......................................................................................... pàg 21educadores i educador infantil promoció 2010-2012.............PàGs 22, 23 I 24los juegos olímpicos londres 2012. ..........................................................PàG 25NO AL CONSUM DE DROGUES!!. .......................................................................PàG 263r concurs de graffiti centre fp la safor............................................pàg 27 .
  • La Taqueta Escola comunica fp Des del passat mes de novembre, el Centre de FP LaEl Centre de FP La Safor s’ha sumat a la xarxa Safor, a través del cicle de Preimpressió en Arts Gràfi-d’innovació que coordina L’Universitat Politècnica de ques, està participant en un projecte, finançat pel MECValència amb l’objectiu de potenciar la sostenibilitat i coordinat per lInstitut de Biomecànica de València,de l’ocupació de l’alumnat de formació professional, amb la finalitat daplicar metodologies orientades perpromovent la iniciativa emprenedora i el contacte les persones per a comunicar lactivitat innovadora deamb les empreses. Aquesta iniciativa està cofinança- la Formació Professional en el seu entorn de treball.da pel Ministeri d’Educació i el Fons Social Europeu, En el projecte, que finalitzarà en el mes d’octubrei en ella participen 95 instituts de tota Espanya que denguany, a més del professorat i alumnat del nos-s’han unit a l’esmentada xarxa d’innovació denomi- tre centre participen 23 centres de Formaciónada ‘Siempre FP’. Professional de tot el territori nacional. PerL’IBV s’està ocupant de formar al professorat dels cen- a més informació es pot consultar latres en metodologies i tècniques d’innovació orien- pàgina: http://dop.ibv.org/siemprefptada per les persones perquè ensenyen esta novamanera de concebre la innovació en les seues classesi desenrotllen bones pràctiques que el seu alumnattrasllade després a les empreses. DiA DE LA PAU4 Maquetació: Lara Tomás 2n Preimpressió
  • La Taqueta EscolaINTERCICLESEl passat divendres dia 4 de novembre de 2011, es va de l’alumnat del Centre, amb el qual ensrealitzar al nostre Centre l’activitat anomenada Inter- creuem diàriament pels corredors.cicles. Aquesta activitat té com a objectiu donar a co- En conclusió, aquesta experiència ens hanéixer els diferents tipus de mòduls que es treballen servit per a ser conscients de la interre-en cada cicle a la resta d’alumnat del centre. lació que pot haver entre els cicles.Per fer possible aquesta activitat, el professorat hahagut d’organitzar l’alumnat en grups de 4 personeselegides a l’atzar mitjançant gomets de colors. Cadacolor havia d’acudir a una classe determinada on s’hitrobarien tot l’alumnat dels diferents cicles del Centreamb el mateix color de gomet, per explicar en queconsisteix cadascun dels mòduls. ,dL’activitat va ser molt interessant i motivadora, ja queens va fer veure el treball que està realitzant la restaRedacció: Carola Lino, Isabel Jiménez, CharoRodríguez i Abel Goig 1r Gestió AdministrativaMaquetació: Esperanza Cabanilles 2n PreimpressióMOSTRA GRÀFIC LITERÀRIA BORRÀS ESTELA ,àiCom tots els anys, a l’escola realitzem la Mostra Gràfic-Literària Borràs Estela. Enguany, aquesta ha estatdedicada a Charles Dickens.Ací teniu una recopilació de cartells anunciadors queha realitzat l’alumnat de primer de preimpressió aclasse, dels quals s’ha escollit un per a anunciar ditamostra. qqqw`09554421g Maquetació: Esperanza Cabanilles 5
  • La Taqueta Escola GLISH ? SP EAK EN DO !! ALWAYS LEARNING:DO YOU WE Erasmus and Leonardo da Vinci experience H L ello everybody! ’exportació del coneixement és absolutament im- Des del curs 2009/2010 que l’anglés ha arribat portant. Aleshores, cal la necessitat de formació a les classes per a quedar-se!! So, welcome! permanent i amb programes com Erasmus i Leo-Let’s speak English! nardo da Vinci es pot aconseguir l’objectiu: ALWAYSSentim alumnes saludar-se amb un “Hello!” i d’altres LEARNING.que pregunten “How are you?”, se’n van dient El nostre centre participa en el Programa“Bye,bye!” i si no entenen el que els han d’Aprenentatge Permanent (LIFELONG LEAR-dit, surt un “Pardon?”. Step by step… NING PROGRAMME) i amb molta il.lusióEls menudets que els nostres futurs vos comuniquem que després de moltseducadors tindran a les aules can- esforços, ens ha sigut concedida lataran en anglés i jugaran a hide Carta Erasmus (ERASMUS UNIVER-and seek o recitaran alguna nur- SITY CHARTER) perquè l’alumnatsery rhyme. de cicle Superior puga realitzar lesEls alumnes de gestió facilitaran pràctiques de formació en centres deque la correspondència entre em- treball a Europa.preses siga també fluïda en l’idioma de El Programa Leonardo da Vinci subvencionaDonald Trump. Projectes de Mobilitat que inclouen estades trans-Els nostres artistes treballen el Freehand i empren nacionals en empreses o centres de formació per atècniques de nom anglòfon que els ajudaran a fer persones en la Formació Professional en cicles deprojectes gràfics sorprenents. Grau Mitjà.Little plants and trees de l’escola estan en bones mans Si vols viure l’experiència europea de formació,i fins i tot alguns els dedicaran algunes paraules com anima’t i aprén !!feia Edith Wharton, novelista americana i dissenyado-ra de jardins del segle XX.Així que de moment, emprant algunes paraules delsol.liloqui del personatge de William Shakespeare,Hamlet, “It smells of English at FP La Safor”. Redacció : Elisa Llorca6 Maquetació : Marc Bañuls 2n Preimpressió
  • La Taqueta Escola crear oportunitats. Ell va poder parlar ickens del que ocorria a la societat victo- 2012: 200 ANIVERSARI DEL riana en què ell vivia i va relatar com ningú abans laNAIXEMENT DE Charles Dickens gent proletària i els esforços per millorar que tenien. Aquest any se celebra el bicentenari del naixement de Se’l coneix pels personatges més memorables i crea- Charles Dickens, autor de grans novel.les com Gran- tius de la literatura anglesa per la peculiaritat dels des Esperanzas, Cuento de Navidad, Tiempos Difíciles, seus noms tan addients amb les característiques dels David Copperfield o Oliver Twist, on conmou amb la mateixos personatges : Scrooge a Cuento de Navidad, crítica social i presenta una de les primeres tan avar i semblant a l’actual Mr Burns novel.les socials de la literatura universal per- de la sèrie televisiva The Simpsons, és un què descriu la lluita per progressar en la vida. dels exemples més notoris. Oliver Twist Dickens es burla de la hipocresia que veu i viu és un pobre orfe que ansia trobar un lloc tractantelstemesambsarcasmeihumornegre. en la societat que per dret li correspon També cal recordar Grandes Esperanzas, Hard però per naixement li ha sigut arrebatat. Times o David Copperfield, on va introduir per primera Aquesta societat a la qual pertanyem tots hem de seguir vegada la paraula detective i després ja la van emprar construint-la amb la força que ens donen l’educació i el altres escriptors en les seues novel.les. Dickens creia coneixement i no podran parar aquesta revolució que que enriquir la vida de la gent amb coneixements i tant anys dura i sempre romandrà viva i molt activa. amb les arts era clau per construir una societat justa i Celebrem-ho! Redacció: Elisa Llorca GUILLEM DESCANSA BAIX D UN TIL.LER Baix d’aquest Til.ler, plantat en el Morquí, al terme cutànees i alguna coseta més. municipal de Terrateig, descansa el nostre amic Cultura, simbologia i mitologia Guillem, on cada diumenge es reuneix la seua gran En la mitologia grega, Fílira, filla d’Océano, engendra família i cadascun dels membres de la seua familia a Quirón (savi meitat home, meitat cavall), després del li dedica una mirada, un pensament, un record, un naiximent, ella es converteix en un Til.ler. somriure, una llàgrima i sobretot un senti- En Alemània, durant els segles XVIII i XIX ce- ment d’enyorança. lebraven la festa del “Til.ler del poble” amb EL TIL.LER poesies, cançons i també la dança del til.ler. El Til.ler és un arbre que simbolitza la curació Baix d’un til.ler també símbol de la Pietat, es i la pau. S’utilitza, la infusió de les flors, com reunia el Tribunal Local de Justicia. a relaxant, fins i tot per als xiquets, endo- En França i Suïssa, en l’Edat Mitjana, el Til.ler lçada amb mel, facilita la sòn. També té uns va ser el símbol de la llibertat, per la qual cosa altres usos medicinals com per exemple, combatre la van plantar un gran nombre de til.lers per celebrar la congestió nasal, reduir el colesterol, tònic cardiovas- fi de les guerres de la religió. Marcela cular, aplicat externament suavitza les inflamacions 7 Maquetació: María Alfranca i Aless Alcocer 2n Preimpressió
  • La Taqueta Escola recordant a guillemJa fa un any que ens ha deixat el nostre amic i company Guillem... el passat dia 9 de març vam fer al centre unesactivitats per tal de dir en veu alta el que tots i totes sentim a diari. Després de vore un audiovisual amb fotos deGuillem, Elisa va recitar un poema que ens va emocionar a tots i que transcrivim a la pàgina següent. A continuacióla seua germana Marcela va pendre la paraula i ens va llegir: Per a Guillem i els seus companys: Volia donar-vos les gràcies a tots vosaltres, alumnes i companys, per aquest humil homenatge que li feu a Guillem, un acte com aquest, a més a més d’emocionar-me, ens reuneix a tots i ens ajuda a mantindre viu a Guillem. Gràcies per recordar-se’n d’ell, gràcies per trobar-lo a faltar tant com nosaltres (la seua família), gràcies per ser els seus amics, gràcies perquè em sent acompanyada en la meua pena i enyorança, pel buit que em deixa la seua absència, ja que per a mi Guillem ha sigut el millor germà major que podria tindre, un model a seguir, que m’ha ajudat en molts moments de la meua vida, gràcies per fer-me sentir en família, com sé amb certesa que es sentia ell. També puc dir amb tota seguretat, que a ell li agradava el seu treball, venia ací amb il·lusió, i treballava molt gustosament, amb tots vosaltres, els seus alumnes i els seus companys, en definitiva: “els seus amics”. I també Isabel, que no et sàpiga mal anomenar Guillem quan estiga jo davant, perquè encara que en alguns moments de debilitat, em caiguen algunes llàgrimes, Guillem sempre estarà ací entre nosaltres, a un costat o a l’altre, allà fóra al jardí, i dins la sala de professors... El que realment em doldria seria deixar de sentir el seu nom i que ja ningú l’ anomenara, cosa imposible d’imaginar, per la petjada tan gran que ha deixat entre tots nosaltres, que després d’un any amb un Guillem físicament absent, com diu Elisa en el seu commovedor poema, encara sentim el seu cor batent, personalment jo, porte 365 dies pensant en ell en diversos moments de cada dia, i el recorde cada dia quan vinc cap ací a treballar, i el veig, cada dia baixar al camp de pràctiques, i pense en ell cada dia quan me’n vaig i torne cap a casa. Gràcies, moltes gràcies per escoltar-me i poder dir-vos que només moren aquells que són oblidats, per això Guillem sempre estarà viu.Tot seguit vam estar fent tallers de camisetes, de rams, del llibre i un mural amb el lema GUILLEM SEMPRE AMBNOSALTRES. Per a finalitzar la jornada, plantàrem un fleix al jardí de l’escola i Marcela va llegir unes paraules moltpoètiques i emotives que apareixen en la contraportada de la revista del club alpí de Gandia, al qual pertanyia,on, era i és, molt apreciat i estimat. A L’ALTRA BANDA Continueu rient amb el que ens rèiem junts. La mort no és res; jo tan sols estic a Reseu, somnieu, penseu en mí. l’altre costat. Que el meu nom siga pronunciat a la nostra casa Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres. com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa. El que he sigut per vosaltres, ho seré La vida significa el que sempre ha significat, sempre. l’eix és el que sempre ha sigut, el fil no s’ha tallat. Digueu-me pel nom que sempre heu Perquè estar fora del vostre pensament, fet servir. simplement perquè estic fora de la vostra vida? Parleu-me com sempre heu fet. Jo us espero, no estic pas lluny, justament a l’altra8 No feu servir un to diferent, ni solemne, ni trist. part del camí. Charles Péguy.
  • La Taqueta Escola De tots els qui t’estimem… “Mai s’oblida, mai es perd qui sempre es recorda.” Guillem Gemega el cel… sospita força Elisa llegint clar tu, no obris porta. Mural de la el poema dona Llum de dins i llum per fora estel sincer, de mel de joia. Qui sap de tu veu que eres dia; veu que la nit dins teu, no habita, no brilla.Recordatori Guillem Esperit lliure Taller de camisetes que a la roca alenes perquè et dóna pau, perquè et prén les venes! Suport, tendresa, estima amiga… Estar amb tu és festa, és goig, plaer sempre, amor i vida.Taller de rams Estel ací que lluita força de lluny ens mires, de prop t’acostes. Amic amat, company i guia de tu s’aprén que tota fulla és viva, que el sol, ve i ens mira,Taller del llibre que el dia passa, però que… Plantant l’arbre mai s’oblida a qui tant s’estima. Elisa Un any després, sentim encara teu cor batent 9 de març, 2012Mural de Guillem Marcela llegint el poema
  • jardineriaCOMPOSTADORAL’alumnat de 2n curs de Jardineriarealitzant una compostadora alcentre de FP La Safor.HORT AL COL·LEGI ROIS DE CORELLAL’alumnat de Jardineria en la visita al col·legiRois de Corella, realitzant uns treballs a l’hortd’aquest.Maquetació: Yaiza 2n Preimpressió Redacció: Alumnat de jardineria 10
  • jardineria PAULOWNIA: UN ARBRE SORPRENENT Característiques principals: La Paulownia és un arbre originari de Xina, Laos - Creixement ultra-ràpid, de diversos metres peri Vietnam on hi ha més de dos milions d’hectàrees any, en condicions favorables.plantades. Són arbres d’elevat creixement, la qual - Port recte, amb pocs nusos.cosa les converteixen en arbres molt rendibles i versà-tils. Es cultiva comercialment des de fa temps a Corea - Presenta repòs hivernal (caiguda de fulles).i en també a Japó, on es coneix com kiri. - No és un arbre excloent ni invasiu (flor masculi- Es coneixen quatre espècies importants de Paulow- na).nia: - Apte per a gran varietat de climes i sòls. - Paulownia Elongata - Recuperació i estabilització de sòls. Control de - Paulownia Fortunei l’erosió. - Paulownia Tomentosa - Resistent a condicions moderades de sequera una - Paulownia Kawakamii vegada desenvolupat (1-2 anys). L’espècie més coneguda des de fa anys és la Pau- - Suporta bé el fred (-17ºC) i la calor (45ºC).lownia Tomentosa. Aquesta espècie de paulownias’utilitza en jardineria a Europa des de 1834, a causa - Alta capacitat d’absorció de nitrogen.del seu alt valor ornamental. No obstant açò, les que - Descontaminació de sòls (nitrats, nitrits, arsènic,més s’utilitzen en explotacions forestals són les altres metalls pesats, etc.).tres. - Regeneració després del tall. Al marge dels usos ornamentals, el seu ús forestal - Ràpid creixement després del tall.es basa en el seu ràpid creixement, sent l’arbre de - Resistent al foc (punt d’ignició de 247ºC).major generació de fusta en pocs anys, i d’excel·lents - Temps d’assecat molt curt, 20-40 dies a l’aire lliurecaracterístiques. (fins a 12% humitat). - Accepta bé purins com a fertilitzant. - Molt resistent i relativament lliure de malalties. - Conviu amb altres espècies C - Accepta cultius intercalats (cereals, pasturatges). Plantació de Paulownia 11
  • jardineria El cicle de carboni en la valorització energètica dels POSSIBLES UTILITATS cultius energètics és quasi neutral ja que el diòxid de En el seu origen, la Paulownia tenia un ús carboni (CO2) emès en la combustió és absorbit pelsornamental, però a causa de l’elevat rendiment que cultius durant el seu creixement o cultiu.proporciona s’han anat introduint altres usos. BENEFICIS La fusta de Paulownia pot ser emprada com Els avantatges dels cultius energètics estana combustible, tant en forma de pellets, com de perfectament clars per a un futur estable per alsbricketas. agricultors, amb menys dependència energètica A més també té bona acceptació en el mercat exterior, i a més complint amb l’establert en elde la fusta, a causa de la resistència i bona qualitat Protocol de Kyoto.de la fusta que genera. La Paulownia posseeix Pel que fa als inconvenients, solament cal destacarcaracterístiques molt avantatjoses per al cultiu la dificultat d’engegar uns cultius que en alguns casosd’aquest per a ús maderable: Una vegada les plantes són desconeguts per als agricultors i que precisens’han establert, les necessitats d’aigua són mínimes, d’un “rodatge”.tolerant condicions moderades de sequera. D’altra banda no hi ha grans inconvenients derivats Un altre mercat en auge relacionat amb la dels cultius energètics, sempre que cada cultiuPaulownia és el dels crèdits de carboni que es es duga a terme en la zona adequada i de formageneren en els projectes de Mecanisme professionalitzada.de Desenvolupament Net i AplicacióConjunta relacionats amb les plantacions Redacció: Óscar Maquetació: Jose Costa i Paco Granchelde Paulownia i amb la substitució de 2n Preimpressiócombustibles fòssils per renovables Bricketes de Paulownia(biomassa). ALTURA ALS 4-5 ANYS 20m FLORACIÓ (2on/3er ANY) 6 setmanes Primavera TOLERANCIA TEMP -17ºC a 45ºC TIPUS DE SÒL Bon drenatge i no molt argilenc, amb nivell freàtic a més de 2 - 2,5 metres. pH SÒL 6 a 8 (òptim 7) PLUVIOMETRIA MITJANA 500 mm (mínim) PUNT D’ IGNICIÓ 247ºC TAMANY FULLES 1r any >60cm; 3r any: 8cm NECESSITATS NITROGEN (kg/Ha.) 800-1000 (Valor Estimat) DENSITAT (10% HUMITAT) 290 kg/m3 HUMITAT 40 DIES 12% MARC DE PLANTACIÓ 3mx2m - 2,5mx4m. SISTEMA DE COLLITA CADA 3-4 ANYS RENDIMENTS 40-45 ton/Ha/any 12
  • preimpressió Travessia d’hivern Visita al Muvim al port de Gandia 2 Preimpresión 2012 Com ja és habitual des de fa 10 anys, el Natació i Durante nuestra visita pudimos ver estas dos exposi-Esports Gandia organitza la travessia d’hivern al Port ciones: “Tu voz es tu Voto”de Gandia. Aquest any, batint el rècord de participació PUBLICIDAD POLÍTICA (1976-2010)en 80 participants. En esta exposición pudimos ver carteles de años L’aigua estava a una temperatura més alta que anteriores para los distintos partidos políticos (parla-altres edicions, aproximadament a uns 17ºC. mento europeo, referendos, elecciones municipales, Els nadadors van eixir des del moll 40 del port de autonómicas...) la visita trataba de ver como ha idoGandia travessant el canal fins al club nàutic, fent un evolucionando el mundo de las publicidad y las artesrecorregut d’uns 300 metres. El guanyador va ser Joan gráficas en estos años...Muñoz del NiE Gandia amb un temps de 2:44,00 i la “ÉMILE SAVITRY, FOTOGRAFÍA EN MONTPARNASSE”guanyadora fou Gema Domènech del NiE Gandia amb La exposición trata sobreun temps de 3:03,00. las obras que hizo Émile Savitry, Durant l’entrega de premis els integrants del NiE (1903-1967), estudió Bellas Artesreclamaren una vegada més la piscina de 50 metres, y se inició como pintor. En la expo-aquesta vegada baix el lema: “Ni al 2025 ni al 2040 la sición pudimos ver imágenes quepiscina de 50 m s’ajorna, polítics de Gandia tingueu revivian las “horas candentes” detrellat la piscina de 50 feu-la ja!”. Monparnasse, un periodo entre las dos Guerras Mun- diales, los artistas e intelectuales se reunían en los Fa més de 20 anys que es reclama esta instal·lació cafés de este barrio de París y fotografías de carácterper poder millorar el rendiment del club en campio- humanista, captando las luces y las sombras centran-nats nacionals i autonòmics. do la mirada en lo humano de las imágenes... Terminamos la exposición con unas imágenes de los refugiados españoles en Perpignan con los republicanos ión res en el momento de mp rei eP la retirada. 2 ºd Nadadors des del moll 40 del port de Gandia Redacció: Josep Montilla Redacció: Esther Tur i Maria Alfranca Maquetació: Nadia Grau 2n Preimpressió 13
  • preimpressió CHISTESUn ladrón a la media noche se mete en una casa a robar. Entra por una ventana, y cuando está adentro en laoscuridad oye una voz que dice: - ¡Jesús te está mirando!Entonces, el ladrón se asusta y se detiene. Luego como ve que no ocurre nada continúa. Y de nuevo la voz ledice: - ¡Jesús te está mirando!El ladrón asustado prende la luz y ve que la voz venía de un loro que estaba en una jaula, y el ladrón le dice:- ¡Ahhh que susto me diste! ¿Cómo te llamas lorito?Y el loro le responde: - Me llamo Pedro.Y el ladrón: - Pedro es un nombre extraño para un loro.Y el loro le contesta: - Más extraño es el nombre Jesús para un Doberman.Ricardo recibió un loro por su cumpleaños; ya era un loro adulto, con una muy mala actitud y vocabulario. Cadapalabra que decía estaba adornada por alguna palabrota, así como siempre de muy mal genio. Ricardo tratódesde el primer día de corregir la actitud del loro, diciéndole palabras bondadosas y con mucha educación, leponía música suave y siempre lo trataba con mucho cariño. Llegó un día en que Ricardo perdió la paciencia ygritó al loro, el cual se puso más grosero aún, hasta que en un momento de desesperación, Ricardo puso alloro en el congelador. Por un par de minutos aún pudo escuchar los gritos del loro y el revuelo que causaba enel compartimento, hasta que pronto todo fue silencio. Después de un rato, Ricardo arrepentido y temeroso dehaber matado al loro, rápidamente abrió la puerta del congelador. El loro salió y con mucha calma dio un pasoal hombro de Ricardo y le dijo: - Siento mucho haberte ofendido con mi lenguaje y actitud, te pido que me dis-culpes y te prometo que en el futuro vigilaré mucho mi comportamiento. Ricardo estaba muy sorprendido deltremendo cambio en la actitud del loro y estaba a punto de preguntarle qué es lo que lo había hecho cambiarde esa manera, cuando el loro le continuó: - Te puedo preguntar, ¿Qué fue lo que hizo el pollo? SANTOS BATIERRORES, CREO QUE ESE NO ES EL GUASÓNHabía una vez unas hormiguitas que estaban cansadas de queun elefante les rombiera el hormiguero, cuando éste se acercabaa una planta para comer. Entonces, las hormigas se pusieron deacuerdo, la próxima vez que venga el elefante, nos subimos arribade la planta y nos tiramos encima de él y lo picamos todo. Asísucedió, vino el elefante y las hormiguitas se subieron a la plantay se le tiraron encima y lo empezaron a picar. El elefante comenzóa sacudirse y se cayeron todas las hormigas, salvo una que quedóenganchada del cuello. Entonces, las otras hormiguitas le grita-ban desde abajo:- ¡Ahórcalo! ¡Ahórcalo!Redacció: Walter Cortez 1r Preimpressió.Maquetació: Itziar Pastor 2n Preimpressió. 14
  • FOTOS VISITES D’ESTUDIS preimpressióalumnat preimpressió en arts gràfiquesNova Impressió27/10/2011 Levante 24/02/2012¡¡VIÑETA!! EASD d’Alcoi 01/03/2012 Mira soy el genio de la lámpara y has sido elegido para pedir tres ¿Y cual es tu primer deseo? deseos MÁS DESEOS!!! Imbécil... Solo puedes pedir Mierda... tres deseos. Eso es la ley MÁS GENIOS!!!Redacció: Walter 1r PreimpressióMaquetació: Simón Muñoz 2n Preimpressió 15
  • preimpressió EL COL·LECTIU OBERTAMENT : BOJOS PER LA VIDAAra fa 12 anys, a principi de segle, vam iniciar el repte de mostrar-se. Desafiàrem l`estigma queTaller de Creativitat i Rehabilitació amb un grup amenaça a qui afirma, en un espai públic, quede pacients de salut mental que vivien a la Resi- pateix o ha patit una malaltia mental. El títoldència de Rafelcofer... d`aquesta exposició, “I tu que mires?... Nosaltres,Així començava el recorregut que avuí podem obertament”, més que donar respostes planteja-vore si mirem enrere, eixe era l´inici d´una via va preguntes al voltant dels mecanismes de dis-sense cap traçat, sense estacions existents, sense criminació i exclusió social.un final establert. On anem? El camí ens ho diu. La primera aposta d`aquesta nova es va materia-Certeses poques, intencions les millors, predis- litzar en el 2007 amb Una passejada per la Safor,posició, complicitat i un equipatge lleuger. No és que va inagurar una sèrie d`agendes-guia (ima-així com comencen les grans aventures? ginades com a galeries d`art itinerant). AquestaEns posàrem a caminar espaïet parant l`oïda a primera agenda-guia constava d`una part realcada pas per tal que els membres del grup, ex- on el geògraf especialista Paco Tortosa ens duia aperts per experiència en la matèria de les ma- fer 4 rutes per la Safor i feiem fotos dels paratgeslalties mentals, prengueren la paraula, donàren i monuments i una altra imaginada tutelada persenyals, i per a que entre tots anàrem configurant Luís Garcia psicòleg de la ESM on fent servir elsuna forma d`enteniment comuna, un llenguat- mapes reals bescanviavem els nom vertaders perge neutral, on el concepte de malaltia mental nom imaginaris que tinguren una sonoritat sem-perdera el seu protagonisme i la importància blant i pogueren ser graciosos, a més vam tindredels nostres encontres se centrara en tot allò l`oportunitat de reflexionar sobre el fet de viatjarque positivament som, sabem i podem aportar per mitja d`un llibre d`uns dels pares de la no vi-a la societat. Les propostes per anar avançant olència i l`ecologia, Henry David Thoreau.s`anomenaven creativitat, artesania, capacitat, El 2008 arriba el reconeixement a la projecció pú-integració... aquestes terapeutes assumiren el blica del nostre treball amb dos guardons: el premipaper de facilitadores amb la col.laboració de del Consell de la Joventut de Gandia al Millor Pro-professionals temporals, convidats en desig jecte Jove, i el premi Abril d`Acció Cívica conceditd`aproximar-se al món de la follia. Açò suposa- pel Bloc-Verds de la Safor per la nostra llavor en lava que les persones col.laboradores assumien divulgació de la riquesa cultural de la comarca.el caràcter provisional del seu pas pel grup al I ja per acabar la “niña bonita” la última que tenimtemps que es mostraven obertes a l´intercanvi al mercat, Agenda-guia 2012 A que juguem? En-de sabers en ambdues direccions. Començàrem guany, ens hem posat a experimentar la necessi-soltar llastre amb l´estimul de la millor compa- tat de jugar, de donar-nos la llicència de viure inyia les artistes Beatriz Grifol (música) o María viure`ns posant-li divertiment a la vida; a alleu-Colomer (de l`ONG Pallassos sense fronteres). El gerir els diagnòstics ( en el nostre cas de malaltia2003 resultaria revelador per al col.lectiu amb el mental), desafiant-los jugant a guanyar.descobriment d`una eina que es mantindrà com La vida com un joc, el joc com la vida mateix.un dels principals indentificadors nostres: la fo- Aquest és el repte que vos llançem!tografia. El fotógraf Salva Prefasi ens ajuda a cre- Ps. Si voleu informació del Col.lectiu Obertamentar la nostra màgia d`expressar la nostra mirada escriviu a colectiuobertament@yahoo.es o bus-sobre tot el que ens envolta. I fem una exposició queu-nos al Facebook.de fotografia a la Casa de la Marquesa a Gandia. Redacció: Sergi Prats 2 PreimpressióEn aquest punt d`inflexió, el grup va assumir el Maquetació: Ainhoa 2n Preimpressió 16
  • DISFRUTANT DE L’ESPORT QUE MÉS M’AGRADA, preimpressió AMB EL MEU GERMÀAquest text va dedicat al meu germà Adrià, per tots en la segona temporada de categoria cadet, i ambels moments que visc setmana darrere setmana amb la temporada ja començada, en novembre de 2009,ell, veient com juga al futbol, i disfrutant de l’esport i amb quinze anys, quan el Valencia CF cridà al coor-que més m’agrada. dinador de l’Esportiva Bellreguard per emportar-se a Adrià al cadet de la seva escola. Va ser un moment que mai oblidarem, ni jo ni el meu germà. Allí va pas- sar dues temporades, destacant els dos campionats de lliga aconseguits consecutivament i els viatges a tornetjos d’alt nivell en Abu Dhabi (Emirats Àrabs) i a Groninguen (Holanda). Aquesta temporada ha eixitDes de menut ja vaig començar a disfrutar del futbol cedit al juvenil del CD Olímpic de Xàtiva, per a gaudiramb el meu germà, i en l’actualitat recorde moments de més minuts, i de moment ha jugat tots els partits,iespecials.... el “tete” Jaume ha estat en tots.Les vesprades que hem passat jugant al futbol en la És per això, que aquest text va per al meu germà, pernostra cotxera, quan ell tan sols tenia quatre o cinc agrair-li l’esforç que està fent, per la quantitat de qui-anys, i ja pegava bones patades al baló, sempre pe- lòmetres que ha fet a la ciutat esportiva de Paterna igàvem balonades a la porta de la cotxera, i trencàvem a Xàtiva per a entrenar; perquè mentre els dissabtesles bombetes de la llum, i fins que no baixava mon per la nit els amics estan passant-ho bé, ell està a casapare i ens renyia, no paràvem. Aprofitavem qual- descansant perquè el diumenge té partit; i a l’estiu,sevol moment que els pares no estaven, per a jugar quan tots han estat a la platja de relax i vacances, elltranquil·lament. ha estat fent pre-temporada, passant calor en dursQuan Adrià va fer vuit anys va començar l’emoció. entrenaments, i aburrint-se en el temps lliure en laComençà a jugar a futbol federat, en l’Esportiva residència.B­ellreguard, l’equip del nostre poble, i jo no hem Adri, estigues en l’equip que estigues, sempre queperdia cap partit. En aquelles edats ja destacava amb puga estaré allí.el baló als peus, i la meva il.lusió era que algun dia “Más vale ser cabeza de ratón, que cola de león”arribara a jugar en les categories inferiors del nostre Redacció: Jaume 1r Preimpressióequip, el Valencia CF. Tot somni pot ser real, i va ser, Maquetació: Esther Tur 2n Preimpressió1r CONCURS DE FOTOGRAFIA“LA BICI” GANDIAAquesta és la foto guanyadora del primer concurs defotografia organitzat per l’Ajuntament de Gandia.L’autora és Lorena Climent, alumna de primer cursde Preimpressió en Arts Gràfiques del Centre de FP LaSafor. Enhorabona Lorena! 17
  • preimpressió Aquestes són algunes de les propostes per a la portada de la revista La Taqueta 2012 que ha realizat l’alumnat de 2n de PreimpressióTAQUETES FINALSTécnica HDRLa técnica de HDR permite que todas las zonas de la fotografía queden perfectamente expuestas, aunquetengan niveles de luminosidad muy diferentes y contrastados. Con esto obtenemos mucho más detalle en todala fotografía, esto se puede conseguir utilizando el programa Photoshop y una única foto.1_Con las fotografías que hemos preparado con con CTRL+C) (Y se pega picando con ALT+ratón sobreantelación, una sobrexpuesta otra subexpuesta y la la máscara y luego CTRL+V).original. 4_Seleccionar la capa de la fotografía sobreexpuesta y2_Copiar la sobreexpuesta sobre la subexpuesta, pulsar sobre la máscara de capa (ahora picar en ella sincontrolar en el menú de capas que la sobreexpuesta el ALT), ir al menú Filtro=>Desenfocar=>Desenfoquese encuentre ubicada sobre la otra. (Esto se hace con Gaussiano. Jugar un poco con el nivel de desenfoquela herramienta mover, desplazando la imagen oscura hasta obtener el resultado deseado.sobre la clara).3_Crear una máscara de capa sobre la imagensobreexpuesta; copiar la imagen subexpuesta ypegarla dentro de esta máscara de capa. (La imagenclara se copia picando en la capa donde se encuentra,seleccionándola con la herramienta marco y copiando Maquetació: Josep Mifsud 2n Preimpressió Redacció: Adrian Cabanilles 1r Preimpressió 18
  • preimpressióDIA INTERNACIONAL DE LA DONAEls alumnes de preimpressió vam participar en el concurs de cartells que realitzaven a Carcaixent del DiaInternacional de la Dona. Aquestos cartells són unes mostres: Saray Ovejero Paco Grachel Ana ÁlvarezTROBADA DE JOVES DE LA SAFORCom tots els anys, els alumnes del cicle de preimpressió participem en el concurs del cartell anunciador dela Trobada de Joves de La Safor, aquest any no podia ser menys. Ací teniu una mostra dels cartells que hempresentat. Ainhoa Lodeña Lorena Climent Natxo Sanchez Maquetació: Ana Álvarez Sanchez 2n Preimpressió 19
  • preimpressió tapons solidarisBusquem persones solidaries, un simple gestque a nosaltres no ens costa res, pot ser d’ unagran ajuda per a aquest xiquet d’Oliva, Alexque pateix una “enfermetat rara” i que tansols set persones en tota Espanya la pateixen.La seua família està arreplegant tapons de plàstic dur ,com de botelles d’aigua, suavitzants, xampús... i ambels diners que es traguen costejaran la investigaciód’aquesta malaltia que tan poques persones pateixen. establiments, bars... a banda d’altres acti-Quan vaig ser sabedora d’aquesta notícia per mi- vitats com cursets, batucades... i com no, eltjà d’una companya d’infantil, Carmen, varem nostre institut també tenía que col·laborar.proposar dur caixes a les aules on es recollirien Moltes gràcies a tots els que heu col·laboratels tapons i que els nostres companys foren sa- tant, alumnes com professors, seguim així. Quebedors d’aquesta iniciativa i divulgar-la a quanta la il·lusió d’aquest xiquet no s’apague per po-més gent millor, ja que la causa mereix la pena, a der seguir lluitant contra aquesta enfermetat!més a més, qui sap en esta vida en què et pots tro-bar, mai estem exempts de patir alguna cosa així.La meva companya va parlar amb la mare i ens contavaque el seu fill estava molt il·lusionat cada vegada quearribava a sa casa i veia que tenia milers de tapons.Aquesta iniciativa s’ha extés per tots els col·legis, Professorat i alumnat col·laborant Alumnes d’Infantil Redacció: Laura Baldó 1r Preimpressió Maquetació: Daniel Orengo 2n Preimpressió 20
  • compost a casa PQPIEl compost és la millor forma d’alimentar un sòl en la Precisament per a alimentar el nostre sòl i que conti­jardineria i agricultura ecològica. És el cor de tot hort nue viu, promovent els seus processos biològics. Ambbiològic. I nosaltres, els alumnes del PQPI el fabri- la utilització del compost alimentem la flora i faunaquem i l’utilitzem. Reutilitzem les restes vegetals que microbiana i més tard a les plantes.obtenim de la poda d’arbustos i de Quins residus de casa podem utilitzarles herbes que llevem. per a fer compost?Cóm es fabrica el compost? Hem elaborat una llista de restesAcí expliquem pas a pas com elabo- orgàniques que són adequades perrem nosaltres el compost : a l’elaboració de compost, indicantQuan acaben de llevar brossa i de les que no són massa convenients, ipodar, amb la biotrituradora es- una altra de restes no aptes per a sermicolem totes aquestes restes, se- descomposades.guidament ho amuntonem en un lloc ombrejat i ací RESIDUS APTESdeixem que vaja descomposant-se. El nostre munt - Restes de fruits i hortalisses (amb llimitacions laestà al descobert, així està airejat i amb la pluja es corfa de taronja i creïlles podrides).banya de quan en quan i els microorganismes, bacte- - Closca d’ou triturada.ris i fongs i els llombrígols han fet la seua funció, ales- - Cabells (no tenyits) de persona o d’animal.hores, nosaltres anem agafant de la part de baix del - Restes de plantes i flors musties.munt el producte resultant. I per a poder utilitzar-lo - Terra o substrat de les macetes. Fulles caigudesen les nostres macetes, garbellem aquest primer pro- dels arbres.ducte obtingut, per a llevar restes de plantes, pedres - Posit de café i infusions.o altres residus massa grans, després tornem a garbe- - Tovalloles de paper (sense impressions).llar amb un garbell amb orificis més menuts i així ens - Cartó o paper de diari (millor banyar-los previa-desfem de pedretes i altres restes de menys tamany. ment, no utilitzar massa).I el que obtenim és un bon substrat ric en humus. I, - Productes càrnics (amb moderació).què és l’humus? És la terra marró-negra que obtenimdesprés de la descomposició de les restes orgàniques, RESIDUS NO APTESque normalment es troba en les capes altes del sòl, és - Materials no degradables (vidre, metall, plàs-molt estable perquè ja no es pot descomposar més. tic…)Per a què volem compost? - Restes orgàniques contaminades. - Fullets de publicitat o revistes de color. - Pa. - Bolquers. - Pedres. - Ossos i greix. - Restes de menjar oliós.Redacció: alumnat del PQPIMaquetació: Melani Chova 2n Preimpressió - Closca d’ametla o anou. 21
  • EDUCACIÓ INFANTILTIL Educadores i Educador infantil Promoció 2010-2012 El proper març 2n d’Educació Infantil inicia les seues pràctiques. La formació en el centre ha finalitzat i comença un nou mòdul on demostrareu la vostra valia com a educadors. Ha estat un grup formidable, el potencial humà que teniu és increible. Us desitgem molta sort i serenitat en la nova etapa, nenas i nene!M’agradaria ser una educadora que hi portara als nens tot M’agradaria ser una educadora perquè pense que és lal’aprenentatge necessari i ajudar-los en els seus primers meua vocació. M’encanten els xiquets i xiquetes menudetspassos en la vida, de manera que puguim avançar amb i és una professió molt bonica, ja que veus el creixement iil-lusió i bondat, i ensenyar-los a valorar tot allò que els el desenvolupament des que són molt petits i transmetreenvolta, sempre conservant la diversió, el respecte i la als meus alumnes els coneiximents i valors que els ajudentolerància. Marta Garcia Vidal a ser millors persones.M’agradaria ser una educadora per a regalar afecte i La nostra tasca com a educadors és molt important, ja quesomriure tots els dies. ajudem a que es desenvolupen correctament en tots elsM’agradaria transmetre’ls tots els meus coneiximents, sentits i ajudem a detectar alguna deficiència o problemaatendre les seues necessitats i compartir experiències. per poder solucionar-ho a temps. Natalia Ester García Nadal Me gustaría ser una educadora que sea eficiente, cariño-Jo, com educadora, m’agradaria ser una bona educadora. sa, respetuosa, familiar, directa, organizada, compañera,Fer que els nens disfruten amb el que fan, al igual que jo. formal, socializadora, planificada, afectiva, cercana, ani-Fer les classes el més divertit, interessant i educatiu possi- madora, personal, vivencial, motivada, integradora, comu-ble. I per suposat sempre traure un somriure als nens. nicadora, positiva, intermediària, participativa, equitativa, Inma Mateu segura, segura, coordinadora, sincera, creativa, emotiva, orientadora, humana y realista. Montserrat Cabañas (Cheta)M’agradaria ser una educadora per transmetre als nens i a M’agradaria ser una educadora que:les nenes totes les meues il·lusions i ganes d’estar amb ells. Gaudisca dia a dia amb la meua tasca que em sent total-Ensenyar-los tot allò que puga ajudar-los en la vida a ser ment desenvolupada, tant professional com personalmentpersones completes i aprendre d’ells totes les coses bones, i que no deixe d’aprendre mai.que des de la inocència, em pugen mostrar. En poques paraules, m’agradaria enriquirme i gaudir diàriament a través de la meua professió. Amparo Mascarell María José SánchezM’agradaria ser una educadora que es despertara cada Me gustaría ser una educadora a la cual los niños busquen,matí pensant en els bombonets que l’esperen a classe, en se encuentren a gusto y no tengan miedo. Quiero ofrecerlesles seues rialles i la seua alegria, que de segur m’ajudarien todo lo que necesiten: cariño, autoestima, afecto, auto-a sentir-me satisfeta del meu treball i a transmetre’ls el nomía, seguridad, compañerismo, diversión y ayudarles amillor de mi. crecer como personas ejemplares. Rebeca Martí Lopez Esther Llinares 22
  • Me gustaría ser una buena educadora para crear un am- M’agradaria ser una educadora eDUCACIÓ INFANTILbiente mágico en la clase ayudando a los pequeños a infantil que sempre conservedescubrir sus enormes potenciales, a alumbrar sus vidas, l’entusiasme per la meua professió. Una educadora infan-ver sus sonrisas cada dia y regalar cariño y efecto así como til competent en la seua feina, capaç de poder ajudar alstambién recibirlo de ellos. xiquets i xiquetes a creixer en un ambient de respecte,Una de las frases que expresa mis sentimientos es la que d’afecte, de complicitat, d’alegría, de joc, de cançons...mencionaba el autor del libro 23 maestros de corazón: M’agradaria ser una educadora que treballara per a que el“Cada uno de vosotros sois mi maestro” futur els nostres xiquets i xiquetes recorden la seua etapa Anahi Sosa Cortez infantil com una època feliç. Laura SempereM’agradaria ser una bona educadora, que sàpia satisfer to- Me gustaría ser una educadora que disfrutara de mi día ates les necessitats dels infants, donar-los tot el meu afecte i día con los niños ya que ellos me hacen ver el mundo depoder compartir amb ells totes les alegries. diferente manera y hacer disfrutar con su inocencia y suÉs la meua il·lusió, per això sé que podré desenvolupar la vista sencilla de las cosas. En definitiva, me gustaría quetasca correctament i fer feliç a tots els xiquets que estiguen me hiciera sentir satisfecha y feliz.al meu voltant. Arrate Mellado Lídia Estruch Me gustaría ser una educadora que:Sóc una persona pacient, tolerant, flexible i tinc la capaci- -Cada mañana al despertar añorara a mis niños.tat per comprendre als nens. M’agradaria ajudar als nens a -Cada sonrisa me colmara de gozo.conèixer les coses d’una manera senzilla i agradable. Treba- -Cada llanto me motivara a su encuentro.llar amb nens ha de ser molt agradable, és com estar en els -Cada mirada me removiera por dentro.núvols, en estels i no hi ha malícies, no hi ha enveges, no -Cada progreso me llenara de orgullo.hi ha rancors i tot el que hem de fer les educadores és crear, -Cada rabieta me hiciera paciente.créixer, imaginar, ensenyar, i tot en positiu, amb molt amor -Cada caída pudiera curar.i respecte. Per això vull ser educadora. -Cada día sintiera que siembro y recojo Isabel Escrivá FELICIDAD Y BIENESTAR. Montse GirbauM’agradaria ser una educadora que ajudara als nens i ne-nes encondicionalment, que els recolze i els guie en aquest M’agradaria ser educadora perquè m’agraden molt elscomplicat camí que es la vida. Voldria ser una educadora xiquets i m’agradaria ser partícip en el seu desenvolupa-que estimara als nens sense mesura, que els divertisca al ment. Crec que el mateix temps que els nens maduren,mateix temps que els ensenye. En definitiva, m’agradaria nosaltres també anem madurant i desenvolupant-nos comser una educadora que ajudara a millorar la societat futura. a persones. Pense que no hi ha treball més satisfactori que Ruiz Bolo, Lara treballar amb persones, que et fan sentir plena i feliç, alçar- te cada dia pensant en que vas a veure’ls i estar feliç. Gaudir dia a dia del teu treball.M’agradaria ser una educadora que transmetera als menu- Els nens menors de tres anys saben aprendre, saben uti-dets el valor simbòlic de la puresa, la pau i la innocència. litzar la seva intel·ligència, i es desenvolupen mitjançantDespertar el seu amor, el respecte i la fidelitat per la mare aprenentatges. Es tracta d’una vocació.natura i la humanitat, podent ser així la base del seu har- Àngela Garcia Fustermoniós ensenyament, fent que aprenguen de mi a gaudirper sempre en el seu futur camí de la vida. Me gustaría ser una educadora porque me encanta trabajar con niños y educarles para fomentar su buen desarrollo, su crecimiento, y darles el mejor comienzo en su vida educa- Laura Alfonso Selfa tiva posible. Marsina 23
  • EDUCACIÓ INFANTILTIL gustaría ser una buena edu- Me M’agradaria ser educadora infantil perquè la cura per a cadora para aportar todos mis conocimien- la felicitat són els xiquet, els seus somriures, les seuestos a esas pequeñas personitas que aún se estan formando. besades, les seues llagrimetes, els seus piropos...Además, me gustaría ser una buena educadora capaz de Karina Espímostrar su lado más humano ya que considero que, paratratar con padres que dejan en nuestras manos lo que más Me gustaría ser una educadora alegre, dulce y cariñosa,quieren en el mundo, es esencial mostrarse lo más cercano, disfrutar con los niños y aprendiendo de ellos, mejorandodisponible y comprensivo posible. cada día dándoles lo mejor de mí para su sano desarrollo. Amanda Tercero Ruiz Esther ÁvilaM’agradaria ser una educadora estimada i que estima, ja Quiero ser educadora, porque...que vull ensenyar el primer pas que es dóna en la vida a ...además de tener aptitudes y actitudes propias adquiridasmolts xiquets, a marcar el camí a seguir, el llarg camí de a lo largo del ciclo.la vida. Els xiquets són com “ESPONGES”, per això has de Siempre se ha de contar con el afecto, calidez, proximidad,saber educar-los. Per aquest motiu vull que seguisquen les paciencia y cariño hacia esas personitas que te enseñanmeues petjades, el camí indicat. Angi Lleches Cardona mucho más cuando estás con ellas y todas ellas un mundo por descubrir y aprender, con ellas. Una de las mejores interrelaciones e interacciones con per-M’agradaria ser educadora infantil per a poder coneixer el sonas.món dels xiquets/es, els seus desitjos, necessitats i fanta- Me gusta pensar que enseñar no debe parecerse a llevarsies per a ser el guía en el seu aprenentatge. una botella de agua, sino más bien a ayudar a crecer una flor a su manera. Amparo Canet Amparo Santamaria DomenechMe gustaría ser un buen educador porque me gustan los M’agradaria ser una educadora infantil molt motivada,niños, su inocencia, su fantasía, sus alegrías... y sería una una estimada professional que ajudés als nens en el seusatisfacción para mí contribuir en su desarrollo. camí cap al món adult, una educadora que els ajudara a ser feliços, a ser forts en la vida, xiquets segurs de si mateix. Cristian Carvajal Voldria ser una educadora que els ajudara en l’adquisicióM’agradaria ser una educadora infantil perque tinkc la vo- d’habits saludables i que a més de que gaudiren del quecació d’estar amb ells i compartir amb els pares l’educació fan, els transmitira curiositat per aprendre, voldria ajudar-dels seus fills, ja que sòc una persona que disfruta ensen- los a creixer i desenvoluparse desde l’afecte i respete.yant a l’infant a donar els seus primers passos. Ser una edu- Marisa Pouscadora és tindre una actitud de respecte i confiança caraals menuts. A més, és molt gratificant compartir les seues M’agradaria ser una educadora que ajudara als xiquets,experiències i el seu desenvolupament personal des de menudets, a gaudir de l’educació de la manera més Asela divertida possible. Que aprengueren els valors que cal perM’agradaria ser educadora infantil perquè és la millor feina poder avançar en la seua vida i en la societat que els rode-que es pot tindre, els xiquets i xiquetes són lo millor del jarà de manera respectuasa i tolerant.món i jo vull arribar a ser el seu món. Ser educadora és una gran responsabilitat, ja que aquestaOn vas a rebre tanta abraçada i tant d’amor sense res a etapa, és l’inici de la formació global d’aquestes personetes.canvi? Diana García Mª José Cruz Gómez. Redacció 2n de Educació Infantil Maquetació Antoni Pastor, Arantxa Sanchis i Sergi Timoner 2n Preimpressió 24
  • gestió LOS JUEGOS OLÍMPICOS londres 2012Los Juegos Olímpicos se celebrarán entre el 27 de julio Según su autor, nacieron a partir de las últimas gotasy el 12 de agosto de 2012 en la ciudad de Londres, de acero sobrante de la construcción de la última vigaReino Unido. Esta será la primera ciudad en ser an- de apoyo del Estadio Olímpico.fitriona de las Olimpiadas tres veces, habiendo sido En las olimpiadas de este año participarán 28 depor-anfitriona en 1908 y 1948. tes y un total de 37 disciplinas, retirando el Béisbol yEste es el logo que fue creado para los juegos por Wolff el Sóftbol y sustituyéndolos por el Golf y el Rugby 7.Olins, con un coste de 400.000 libras. Se consideró Los deportes seleccionados son:una sorpresa general la elección de Londres Atletismo, Bádminton, Baloncesto,como sede de los JJOO ya que tenía como Balonmano, Boxeo, Ciclismo (de pis-gran inconveniente una acusada falta ta, de ruta, de montaña), Esgrima,de infraestrucutras deportivas. Fútbol, Gimnasia (Artística, Tram-Wenlock y Mandeville son las mascotas polín, Rítmica), Halterofilia, Hípica,oficiales de los Juegos Olímpicos y Para- Hockey, Judo, Lucha, Natación (Natación,límpicos de Londres 2012 Sincronizada, Saltos, Waterpolo), Aguas Bravas (Piragüismo), Remo, Taekwondo, Tenis, Tenis de mesa, Tiro, Tiro con arco, Triatlón, Vela, Voleibol (Voleibol de playa). Redacció: Luis Camarena 1r Gestió Administrativa Maquetació: Esther Tur 2n Preimpressió 25
  • La Taqueta Escola PERQUE LA SOLUCIo LA TENIM A LES NOSTRES MANS NO AL CONSUM!!! El tema de les drogues no és nou, ha existit des De vegades, l’acceptació social d’una droga com-de sempre. Les drogues formen part dels costums porta creences errònies que fan que se n’infra-i les tradicions de cada societat. Avuí dia hi ha un valoren els efectes i les conseqüències negativesmunt d’informació contrastada envers la drogo- derivades de l’ús o de l’abús. Avuí dia hi ha cosesdependència, les diferents drogues existents i els que es poden discutir, però si hi ha alguna cosa queseus efectes tant a curt com a llarg termini i molt a és indiscutible és que no hi ha cap dubte a afirmarpesar d’això continua hi haguent gent que es for- que l’addicció a les drogues és una malaltia. I igualma falses opinions al respecte degut a allò que lle- de malalt és el qui fuma una quantitat de tabac algim a la gran font d’informació actual: Internet. dia, com qui beu alcohol o fuma marihuana o haixix. He decidit que en aquest article parlaré tan sols Hi ha gent que continua pensant que pertànyer ad’aquelles substàncies que baix el meu punt de una determinada classe social o tenir un bon nivellvista són les que realment constitueixen una gran econòmic exclou la possibilitat de patir problemes deproblemàtica a la nostra societat per la seua exten- drogues. Altres encara pensen que els drogoaddictessió i normalització en la població, i el primer que són persones marginals que es dediquen a demanarhe de dir és que per a escriure sobre elles no vaig a diners i a robar. Una altra coseta que m’ha causatguiar-me en si són o no legals, perquè baix el meu moltíssima impressió és llegir que l’alcohol no es con-punt de vista una droga és o no legal no en funció sidera una droga al nostre país. El fet de considerardel mal que aquesta pot fer a la societat en general que unes drogues són més perilloses que altres ési al consumidor en particular, sinó que més bé en aventurat, perquè totes, fins i tot el tabac i l’alcohol,funció de que a l’Estat o als diferents governs els in- poden ocasionar problemes, però directament dirteresse o no, tindre-la d’aquesta manera regulada. que no són drogues... aleshores algú m’explica qui- Així, en aquest article parlarem dels derivats del na és la diferència entre estes i les altres substànciescànnabis, el tabac i l’alcohol, doncs no oblidem que que si que englobaríem dins la definició de l’OMS?encara que legals, el tabac i l’alcohol també són dro- Pense que si el que es pretén al consumir una dro-gues i cabrien perfectament dins la definició de droga ga es ser reivindicatiu i lluitar en contra del sistemaque ens ofereix l’Organització Mundial de la Salut. estem fent-ho just a la inversa, perquè no oblidem“Tota substància que introduïda en un organisme que el nostre sistema s’enriqueix a costa de que ig-viu per qualsevol via, és capaç d’actuar sobre el sis- norants com nosaltres comprem i ingerim el seu verí, tema nerviós central, provocant una i açò va per a tothom, doncs qui fuma tabac paga alteració física i/o psicològica, impostos a l’estat, qui beu alcohol també ho fa i no l’experimentació de noves sen- ens enganyem, qui fuma marihuana o haixix també sacions o la modificació d’un ja que per a consumir aquestes substàncies necessi- estat psíquic, és a dir, capaç tem també el tabac monopoli del qual el té l’Estat. de canviar el comportament Així que amics, aprenguem a dir: de les persones, i que posseeix NO A LA MANIPULACIÓ, NO AL CONSUM la capacitat de generar dependèn- DE DROGUES!!!26 cia i tolerància en els seus consumidors” Redacció: Laia, Criminòloga i Treballadora Social Maquetació: Rocío Sánchez 2n Preimpressió
  • Natalia - Prime r Preim pressiópressió gon Preim Nadia - Segon Preimpressió Se Nadia - Preimpressió pressió Cristina - Primer Preimpressió rim er Preim Jairo - P Cristina - Primer Lorena - Primer Pre impressió Lorena - Primer Preimpressió Marc Banyuls, alumne de 2n de Preimpressió guanyador del 3r concurs de graffiti Lorena - Prim er Preimpres sió 3r concurs de graffiti centre fp la safor Dibuixos i imatges: Alumnat preimpressió Maquetació: Vicent Faus 2n Preimpressió