Altraitalia público 2-maggio-2010

  • 305 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
305
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Societat pàg. 4 Diàleg pàg. 6-7 Crònica pàg.12Trobada defamílies gais Adrià i Matsuhisa, Feria de Abril amb accenti lesbianes passió pel Japó llatinoamericà www.publico.es dIuMenge 2 de MAIg del 2010Centenars d’italians i catalans es van aplegar el 24 d’abril al Salamandra per celebrar la festa de l’Alliberament. manu fernándezBarcelona es converteix en refugi dela Itàlia que no suporta BerlusconiEls italians, la comunitat estrangera més nombrosa de la ciutat, actuen des d’un exili voluntaritoni polo alberto, usuari del Bicing, la comunitat estrangera més d’una fuga de cors”, observa andrea de lotto, mestrebarcelona amant del mar i de la munta- nombrosa a la capital catalana. L’esquerra és Marcello Belotti, actor, traduc- de 45 anys de l’escola ita-3 “tot s’ha convertit en ac- nya, com a bon napolità, és un Ho demostra que quan se sent tor i professor de 39 anys, els liana que va deixar itàliaceptable. i això ha desembocat dels 22.946 italians que hi ha parlar italià a Barcelona no ne- còmplice perquè no cinc últims a Barcelona. el 2001, està escandalitzaten indiferència i resignació, de a Barcelona, segons el cens de cessàriament es tracta d’un parla el llenguatge la gran majoria d’aquests pel discurs de la dreta: “Desmanera que, o bé assumeixes l’1 de gener d’enguany. gaire- turista o d’un erasmus. Cam- nous barcelonins tenen entre dels anys noranta, la situa-aquesta mena de compromi- bé la meitat d’ells (el 48%), pe- brers, periodistes, missatgers, del poble 25 i 45 anys i han volgut can- ció s’ha tornat insofrible. lasos, o te’n vas”. alberto és de rò, són nascuts a sud-amèri- professors, fotògrafs, metges, viar d’aires perquè no supor- lega llombarda va començarnàpols, té 38 anys, una llicen- ca (bàsicament, al Brasil, l’ar- paletes o advocats s’han instal- Marcello: «Ara ten la situació a itàlia. la pri- a enviar el seu missatge ra-ciatura en economia i treballa gentina i l’Uruguai). Però tam- lat a Barcelona en els darrers mera preocupació és política. cista contra els meridionals;en un call center a Barcelona. bé hi ha un nombre indetermi- cinc o deu anys. alguns, com mateix no em ve “Diguem que la democràcia ara ho fa contra els estran-Parla amb nostàlgia però tam- nat d’italians no comptabilit- l’alberto, no treballen preci- de gust tornar a un a itàlia és molt limitada”, diu gers”, diu recordant, “ambbé amb il·lusió. “l’important zats perquè encara tenen la re- sament del que han estudiat. Marcello. Però de seguida va vergonya”, episodis com elsés la qualitat de vida. i al meu sidència al seu país. Per segon “no estem davant d’una fuga país feixistoide» més enllà: “no em ve de gustpaís no en tenia”. any consecutiu, la italiana és de cervells, més aviat davant tornar a un país feixistoide”. pPassa a la PÀgina següent
  • 2. 2 públic diumenge, 2 de maig del 2010Societat www.publico.es/catalunya El vaixell delspVe de la pàgIna anTeRIoR derosament influït pel Vaticà, que mai no les ha acabat d’ac­assentaments romanesos cre­ ceptar. “La comparació ambmats, la corrupció, les agressi­ Espanya és brutal”, diu Luna.ons, l’augment dels grups neo­ Alberto, també homosexual, drets posarà elfeixistes, les rondes ciutadanes es queixa per la frivolitat ambper defensar­se, les lleis ad per- què es tracta la qüestió: “No­sonam… més en fan referència als rea- lity shows, és lamentable”.per què barcelona? I l’esquerra, quin paper hi rumb a GènovaFa uns cinc anys, Barcelona fa? Tots els entrevistats coin­es va posar de moda a Itàlia. cideixen a dir que és còmpliceHo diu la periodista Claudia de la situació. “No ha tingut unCucchiarato, de 30 anys i veï­ discurs unitari, ha lliurat el po­na de Joanic des del 2004, que der a la dreta”, reconeix Anto­acaba de publicar a Itàlia el nio Paolo Russo, professor dellibre Visc en un altre lloc. Jo- la Universitat Rovira i Virgili,ves sense arrels: els emigrantsitalians d’avui, en el qual re­ de 41 anys, que va estar vincu­ lat al PCI (comunistes) i, des­ ‘Lo sbarco’ i AltraItalia són iniciatives d’italianscorre diverses ciutats d’Euro­pa entrevistant compatriotes prés, al PDS (Partito Democra­ tico della Sinistra). De Lotto, el de Barcelona per combatre la situació al seu paísresidents a l’estranger. “Molts mestre milanès, matisa aques­em diuen el mateix que pen­ ta apreciació: “L’esquerra ha t. p. per alliberar dels Borbons el grapat de catalans i d’altres in­so jo: per fer la meva feina, a anat perdent el contacte amb barcelona sud d’una Itàlia que encara es­ drets) salparan amb vaixell deItàlia hauria de tenir 45 anys. la gent i molts obrers s’han dei­ 3 El 1861, Garibaldi, l’he­ tava en construcció. El pròxim Barcelona cap a Gènova enAbans no hi ha ningú que tin­ xat convèncer pel llenguatge roi italià per excel·lència, va 25 de juny, un miler de per­ una acció simbòlica, cultural,gui cap mena de responsabili­ de la dreta, que ha jugat la car­ partir de prop de Gènova amb sones (la majoria italians de festiva i, sobretot, reivindica­tat. És una gerontrocràcia que ta de la por: ‘Defensa casa teva mil voluntaris i rumb a Sicília Barcelona, però també un bon tiva. Serà La nave dei diritti (el El grup Giulia y los Tellarini vanimpedeix tirar endavant”. Una del marroquí, i la teva feina, ide les conclusions és prou cla­ la teva família’, els diuen”.ra: “Barcelona és el nucli italià “No cal un exèrcit per impo­ Vuit italians residents a Barcelona hi diuen la sevamés actiu al continent, molt sar una dictadura”, diu Miche­més que Berlín, que Londres le Tabucchi –fill de l’escriptoro París”. Els italians de dretes, toscà Antonio Tabucchi–, fo­ara mateix, són a l’antiga Eu­ tògraf de 39 anys que assu­ropa de l’Est: “Empresaris amb meix que al seu país hi ha ha­ganes de fer diners, esclar”. gut una “revolució cultural te­ levisiva en les darreres dèca­ des que ha transformat els ciu­Claudia critica la tadans en teleespectadors”. Ell era petit, però recorda una al­gerontocràcia que tra Itàlia: “He viscut el terro­«impedeix al país risme i la Màfia, altres temps, però també una Itàlia més so­tirar endavant» lidària, més sincera, més vi­ va i més simpàtica. El poder > marcello belotti dels Baus. Sóc dels fundadors > l. coppola i s. ballerini malament. Ni se’ns passa pel cap«No cal un exèrcit dels mitjans de comunicació Bèrgam d’AltraItalia, amb la qual pretenem Nàpols / San Sepolcro (Arezzo) tornar! Les coses haurien de canvi­ és brutal”. aportar experiències heterogèni­ ar molt… De fet, la figura femeninaper imposar una Traductor, professor i actor 39 anys es per sobre de les ideologies, però Fotògrafa / Dissenyadora gràfica 29 anys / 32 anys està deixada de banda: les nostres Granotes bullidesdictadura», diu Cinc anys a Barcelona amb uns valors molt clars i d’es­ Tres anys a Barcelona professions són visuals i en aquest Però, què fan aquests italians? querra. No em considero un auto­ aspecte a Itàlia hi ha molt poc espaiMichele Tabucchi Se’n van, abandonen la nau? exiliat perquè m’agrada estar aquí per als joves i per a les dones. Es “No parlem d’un conill que “Passava molts estius a Espanya, (molt més que al meu país), per “Viure en parella a Itàlia és inso­ nodreixen de veritables dinosau­ Però no seria just dir que fuig”, diu la Claudia. “Marxar a Barcelona i a prop de Cadis, per això pensem en Itàlia, però també frible. Per això vam marxar. La res! Ho tenim documentat en untots els italians de Barcelona no sempre és fàcil. La situació la qual cosa sempre m’ha atret el en Catalunya. Estem preparant pel falta de drets ha estat el principal reportatge [es passarà el dia 15 asenten la mateixa passió per la de desànim és molt forta. No país. Vaig deixar Itàlia fa cinc anys, febrer el congrés ‘Catalunya i Itàlia. motiu. Fos o no fos el cas, si vol­ La Cova de les Cultures, a Gràcia],ciutat. Gigi Colaci, que treba­ crec que sigui un acte de co­ molt emprenyat amb la situació. Memòries creuades, experiències guéssim tenir un fill, no podríem; en el qual deixem en evidència lalla en una empresa de missat­ vardia”. No ho és. Ho demos­ Treballava al món del teatre i vaig comunes. Feixisme i Antifeixisme si volguéssim casar­nos, tampoc; nefasta influència de l’Església engeria i regenta La Cova de les tren iniciatives com Lo sbarco aprofitar una prova amb La Fura (1936­1977)”. si compartíem pis, ens miraven tot el país”.Arts, un laboratori artístic al o associacions com AltraItalia,cor de Gràcia, es mostra indig­ que pretenen donar a conèi­nat amb la rigidesa i la hipo­ xer, des de fora, la situació delcresia municipal: “Les institu­ país. Parlen de canviar Itàlia?cions tendeixen a monopolit­ “No exagerem…”, diu Marce­zar la cultura”, es queixa. “Do­ llo, “simplement volem expli­nen espai al Sónar, al Primave­ car problemes que, des de din­ra Sound, a la música experi­ tre, són difícils d’explicar pelmental, es pengen totes aques­ terrible domini mediàtic”.tes medalles i porten els grups El mestre de l’Escola Italia­més interessants del món, pe­ na posa un exemple per expli­rò després, on queden els es­ car aquesta diferència: “Quanpais de creació? On és l’under- poses una granota en una cas­ground? Barcelona no és com sola d’aigua bullint, salta i se’nBerlín!”. Tot i això, Gigi, de 43 va; quan l’aigua està tèbia, pe­ > andrea de lotto ha acabat com ha acabat: d’acord, > antonio paolo russo el desgavell del sistema: m’hi ha­anys i de Lecce (al sud d’Itàlia), rò, i a poc a poc la vas escalfant Milà a Romania, per exemple, estan Venècia via de desplaçar cada dia que teniareconeix que la situació al seu fins a fer-la bullir, la granota no Mestre de l’Escola Italiana pitjor, però el salt enrere d’Itàlia Professor de Turisme (URV) classe; doncs bé, em vaig queixarpaís és encara pitjor: “Itàlia ha s’adona del que li està passant i 45 anys respecte als països occidentals és 41 anys per carta al rector perquè dos copsacabat en mans d’un tipus que s’hi queda fins que mor”. Tres anys a Barcelona bestial. El país és vulgar, sembla Dos anys a Barcelona seguits em van suspendre la classeha hipnotitzat la gent”. Tornaran a casa? Per a la que només importin les ties bones, sense avisar­me i em vaig trobar majoria, Itàlia sempre serà el els culs i les actituds arrogants. Des amb tres pams de nas. Em vanla moral vaticana país més maco del món, però “Vaig fer les oposicions per una de dins no se n’adonen, però quan “Jo no vinc directament d’Itàlia. acomiadar per destorbar el senyorLuna i Sara tenen 29 i 32 anys i Barcelona ha passat a ser casa plaça de professor fora del meu anem a Itàlia notem la necessitat Vaig passar set anys a Holanda rector. És el fruit de la gerontocrà­són parella. La primera és fotò­ seva. “Tinc poques esperances país el 1997, i el 2001 vaig anar al d’obrir les finestres, com quan amb una beca d’investigació (res cia… No penso tornar mai més. Aragrafa i la segona, dissenyado­ que tot això canviï: no veig un Brasil. En tenia prou amb aquells entres en una classe plena de nens a veure amb les d’Itàlia, que són m’estic venent la casa que tinc ara gràfica. Van deixar Itàlia per altre Renaixement, en aquests anys per veure per on anaven els amb tot tancat. ‘Lo sbarco’ ja té un autèntics contractes d’esclavitud!). Venècia. És una llàstima. L’estatraons òbvies, perquè no supor­ moments. I no és pessimisme, trets. Itàlia era alegre, inquieta... primer efecte: saber amb qui es Tot i així, vaig col·laborar amb la de les coses és putrefacte, a moltstaven la moral d’un país po­ és realisme”. D Als vuitanta va entrar als limbs i pot comptar”. Universitat de Milà i vaig patir tot nivells”.
  • 3. diumenge, 2 de maig del 2010 públic 3 Societat www.publico.es/catalunya vaixell dels drets), en una ini­ Battiato figuren entre alguns segons ells, el cas patològica­ ciativa anomenada Lo sbarco Gènova rebrà ‘Lo dels noms coneguts. Tots ells ment més greu d’un malestar (el desembarcament), llança­ coincideixen a “crear ponts, no que afecta totes les societats da per un grup d’italians resi­ sbarco’ amb festes murs” i tenen molt clar que no occidentals. Davant del “greu dents a Barcelona preocupats temàtiques sobre es rendeixen: “No som un par­ dèficit de democràcia” volen davant del que està passant al tit polític, no som una funda­ oferir un instrument de de­ seu país. els drets a la ciutat ció, no enarborem banderes, bat vital i de participació que, Vol ser crit d’ajut i solida­ menys encara blanques”. avui dia, “les organitzacions ritat. “El racisme creix, com Lluiten contra tradicionals no aporten”. també l’arrogància, la prepo­ Fuga de cors Situada en la tradició de tència, la repressió, els nego­ «el greu dèficit de Cosina germana de Lo Sbarco, l’esquerra italiana, per a Altra­ cis bruts, la cultura mafiosa... democràcia» que fa un any es va crear, també a Italia la crisi global és un as­ Creix la cultura del favor, del Barcelona, AltraItalia, una as­ pecte estructural i no conjun­ desinterès envers el bé comú, pateix el seu país sociació amb prop d’un miler tural del capitalisme i lluita de la cursa pels diners, d’allò de simpatitzants, de caràcter contra la criminalitat orga­ privat en tots els sentits”. més polític, per aportar noves nitzada, la violència de gène­ La travessia serà una festa forces, idees i formes de mobi­ re, la cultura de la por i el pa­ amb música i activitats de tot lització davant del debat polí­ triotisme integrista. Contra tipus. A Gènova, els italians tic, social i cultural que es viu a la gerontocràcia i la manca “de dintre” els rebran en cinc Itàlia. L’objectiu d’AltraItalia és de transparència. Contra la places temàtiques: treball, ha­ tornar l’ètica al centre del llen­ privatització de la cultura, de bitatge, educació, sanitat i me­ guatge polític. la informació, de l’educació i di ambient, drets civils i ciu­ Consideren que la situació de la sanitat. D tadania. Centenars de perso­ política, social, cultural i moral nes s’han adherit a Lo sbarco. italiana es troba a la base del Més informació Els premis Nobel Dario Fo i Jo­ fenomen de la fuga de cors (a 3 ‘lo sbarco’ i altraitalia sé Saramago, l’escriptor Anto­ més de cervells) que amenaça www.losbarco.orgparticipar a la festa del Salamandra. manu fernández nio Tabucchi i el músic Franco molts joves italians. L’italià és, www.altraitaliabcn.org culte, progressista i integrat a barcelona Anàlisi l’homofòbia i la sexofòbia va­ ticanes; immobilitzat per po­ paola lo cascio ders criminals que han man­ llevat porcions importants de 3 El lloc, encantador: un territori a la legalitat. d’aquests baixos de la Barcelo­ Les cares de la gent que neta amb sostres alts i bigues et trobes et resulten famili­ > michele tabucchi > claudia cucchiarato > gigi colaci > alberto ruggiero a la vista. La música, perfecta: ars: entre 30 i 40 anys, molts Florència Treviso Lecce Nàpols un duo de guitarres flamen­ d’ells animaven els movi­ Fotògraf Periodista Missatger i agitador cultural Teleassistència ques, però soft. És una nit de ments estudiantils als noran­ 39 anys 30 anys 43 anys 38 anys primavera i assisteixo a una ta, o les manifestacions an­ Vuit anys a Barcelona Cinc anys a Barcelona Dos anys a Barcelona Un any a Barcelona iniciativa d’un dels molts grups timàfia, o eren a Gènova el d’italians residents a Barcelona 2001, on van perdre la inno­ que han decidit organitzar­se cència i potser també l’espe­ “He viscut més a Lisboa i a París “El meu cas és anòmal, perquè, “No vaig venir només per l’odi “Vaig venir a Barcelona fa quatre per fer sentir la seva disconfor­ rança. Solters, ajuntats, ca­ que a Itàlia i ara estic encantat a contràriament a la majoria dels a les institucions. Reconec que anys, però vaig durar sis mesos mitat amb la situació a Itàlia. sats o amb fills, s’han esta­ Barcelona, però pateixo per la nouvinguts italians, jo vaig arribar també volia canviar personal- per qüestions particulars. Fa ara El públic és un retrat robot blert aquí, es retroben i fan co­ situació del meu país. Berlusconi, atreta per la ciutat. Després de ment. Estava (i estic) decebut amb un any ho vaig tornar a provar de l’italià “exiliat polític” de munitat. Formen una mena a poc a poc, ha modelat els cervells cinc anys, però, m’adono que estic els partits d’esquerra, culpables i m’hi trobo fantàsticament bé. l’era Berlusconi. Culte i pro­ de família òrfena després de sense que ningú s’adonés que es- fent coses que a Itàlia hauria de en un 90% del que està passant. Per mi, l’important és la qualitat gressista, parla castellà i so­ l’autèntic crac de l’esquerra. tava permetent un discurs racista, tenir 45 anys per poder-les fer. I I Berlusconi no amaga res, això de vida, i a Nàpols no la tenia. Ara vint català, i s’ha integrat en Una família relativament jo­ agressiu i autoritari. Vaig prendre els meus familiars ja m’ho diuen, és el més fort. Quants dirigents treballo en un ‘call center’, res a una ciutat habitable. Històries ve, potent intel·lectualment, consciència del que passava du- que ni se m’acudeixi tornar. He tenen causes obertes per corrup- veure amb la meva llicenciatura de vegades diverses per pro­ capaç professionalment, que rant el G-8 a Gènova el 2001: tor- estudiat la jove emigració italiana ció? És el resultat de mig segle de en Economia... M’és igual. No vull cedència i per tarannà, però ha optat finalment per mar­ tures que l’Estat va amagar...! I l’es- arreu d’Europa i puc dir que les in- Democràcia Cristiana: un batibull estar-me en un país sota un control amb un denominador comú: xar. Una família necessària a querra no ha sabut evitar-ho, n’és quietuds que tenen els italians de de corruptes, mafiosos i, a sobre, dictatorial dels mitjans de comu- la vida és breu i no es pot per­ Itàlia, ara més que mai, atra­ còmplice. És evident que també Barcelona no les tenen en cap altre l’Església. Enyoro les olors i els co- nicació on l’esquerra continua dre en un país colpejat pel ber­ pada entre la necessitat de fer aquí hi ha crisi, però em sento molt lloc. Iniciatives com ‘Lo sbarco’ lors de la meva terra, però tornar buscant justificacions per a tot i lusconisme i la seva concepció la seva vida i la voluntat de més lliure. Vaig sovint a Florència, fan veure que aquesta gent no ha seria com, per a un jove indepen- no connecta amb el poble. Itàlia és degradant de la societat i de la canviar el país. D però a prendre una ‘bistecca fio- marxat per covardia i per estar-se ditzat de la família, tornar a casa i bellíssima, l’adoro, per això em fa política; intimidat per la xenò­ (*) pAoLA Lo CASCIo ÉS proFESSo­ rentina’ i un Chianti. I torno”. gratant la panxa a fora”. trobar-se amb el passat”. tanta ràbia tot el que està patint”. foba Lliga Nord; encotillat per rA D’HISTòrIA A LA UB I A LA UoC