Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer)

on

  • 273 views

 

Statistics

Views

Total Views
273
Views on SlideShare
273
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer) Recursosiimpactesambientals (fil eminimizer) Presentation Transcript

    • i
    • Els recursos naturals Un recurs natural és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que és interessant per a l’ús de les persones ENERGÈTICS  .Se n’aprofita l’energia Poden ser (segons si n’obtenim energia o no) NO ENERGÈTICS  .Se n’aprofita una altra qualitat RENOVABLES  Formen part d’un cicle natural pel qual es .regeneren després d’utilitzar-los .Ús il·limitatPoden ser NO RENOVABLES  .Sense possible regeneració(segons la taxa .S’exhaureixen amb l’ús de renovació) .Regeneració natural mitjançant un cicle POTENCIALMENT .Capacitat de recàrrega del recurs RENOVABLES  .La sobreexplotació porta a lexhauriment
    • Els residusL’ús de recursos genera residus.RESIDUS DOMÈSTICS RESIDUS INDUSTRIALS
    • Els residusPer disminuir la quantitat de residus que generem i minimitzar el nostre impacte ambiental sobre elplaneta, és important seguir la regla de les 3 erres:REDUIRREUTILITZARRECICLARL’organització Greenpeace va reinventar aquestes 3 erres per transformar-les en:REPENSARREESTRUCTURARREDISTRIBUIRplantejant que hem de repensar la nostra manera de vida, les nostres necessitats bàsiques per adiferenciar-les de les prescindibles. També reestructurar el sistema econòmic perquè, en lloc de produirbéns superflus, es concentri en la satisfacció de les necessitats de tots, i redistribuir per repartir els bénsentre tots els habitants del planeta.
    • L’impacte ambientalUn impacte ambiental és la modificació, directa o indirecta que qualsevol activitat humana provocasobre el medi que l’envolta.Si els impactes ambientals constitueixen agressions al medi és quan parlem de PROBLEMA AMBIENTAL.• Quan es produeixen? - Quan intentem obtenir recursos per satisfer les nostres necessitats - Quan intentem eliminar residus derivats de l’obtenció i la utilització dels recursos• Com s’agreugen? - Degut al creixement exponencial de la població humana - Degut a la concentració de la població en determinades zones
    • La sostenibilitatEl desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà lesnecessitats del present sense comprometre la capacitat de lesgeneracions futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en lacapacitat de sustentació del medi natural.La sobreexplotació dels recursos s’oposa a la sostenibilitat, i sovint vamolt lligada a la contaminació.Explotació sostenible dels recursos  Ús il·limitat dels mateixos.La contaminació és l’alteració de les propietats dun medi perincorporació, generalment deguda a lacció directa o indirecta delhome, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixenmodificacions de lestructura i la funció dels ecosistemes afectats.Un contaminant és qualsevol substància o soroll que, per la sevainteracció amb la natura deteriora les condicions normals que imperenen ella.
    • ELS COMBUSTIBLESFÒSSILSI ELS SEUSIMPACTESAMBIENTALS
    • El carbóEl carbó o carbó mineral és una roca sedimentària de color negre, molt rica encarboni, utilitzada com a combustible fòssil gràcies al seu gran poder calorífic.Formació:S’origina per la descomposició de vegetals terrestres, fulles, fustes, escorces, iespores, que sacumulen en zones pantanoses, lacustres o marines, de pocaprofunditat. Després d’una lenta transformació, mitjançant la qual s’anirà produint unprogressiu enriquiment en carboni, es formarà el carbó.Extracció:Explotació a cel obert: Es duu a terme quan el jaciment es troba en la superfície o aescassa profunditat. Les excavadores remouen fins a 100 m de terra. El seu principalinconvenient radica en el greu impacte paisatgístic i mediambiental que genera elmoviment de terres. El carbó obtingut és de baixa qualitat.Explotacions subterrànies: Sutilitza quan el carbó es troba a gran profunditat. Esperforen pous fins a arribar a la veta i a continuació sexcaven galeries per procedir alextracció del mineral.
    • El petroliEl petroli és un líquid de color fosc (marró fosc – negre), d’aspecte oliós inormalment de viscositat elevada.Està constituït per una barreja d’hidrocarburs en proporcions molt variables. Contétambé petites quantitats d’oxigen, sofre i nitrogen.El petroli brut no té aplicació directa; se n’han de separar els components perdestil·lació en les refineries.Formació:El petroli va iniciar la seva formació fa 600 anys per l’acumulació demicroorganismes que constituïen el plàncton marí. En ser arrossegats pelscorrents cap a la costa, morien, es dipositaven al fons i quedaven coberts persuccessives capes de sorra, argila i fang.La matèria orgànica, en quedar atrapada, va experimentar una descomposicióaeròbia i després una descomposició anaeròbia. Aquestes, juntament amb elsfactors de pressió i temperatura, van originar diferents hidrocarburs queconstitueixen el petroli.El seu estat líquid en va permetre el desplaçament cap a l’interior de les roquesporoses, fins arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant Infografiadipòsits o bosses de petroli. interactiva
    • El petroliExtracció:Per saber si hi ha petroli en un indret s’estudien les estructurestectòniques i els estrats del terreny. No obstant, sense perforar ésimpossible afirmar si hi haurà petroli o no.Per perforar es construeix una torre de perforació i s’obre un pou de prova.Una sonda perfora i si troba petroli s’obren més pous per determinar laquantitat i la qualitat del cru. Si l’avaluació és positiva es procedeix al’extracció.L’extracció natural es produeix quan el petroli es troba pressionat i pujaespontàniament pel tub de sondeig.En l’extracció artificial s’injecta aigua a través de tubs de la sonda, queobliga el petroli a pujar a la superfície, o s’utilitzen bombes aspirants perfer-ho.A la superfície se separen el gas i l’aigua que acompanyen al cru is’emmagatzema per transportar-lo a la refineria.
    • Els derivats del petroli Infografia interactiva
    • Central tèrmica
    • El gas naturalEl gas natural, tal com es troba a la natura,està format bàsicament per metà (70%)barrejat amb età, propà i butà. Es trobaformant bosses, sol o associat a petroli,cobertes per capes impermeables quen’impedeixen la propagació.Formació:Seria com la del petroli però el gas, méslleuger, ocupa la part superior de la cavitaton s’hauria acumulat la matèria orgànica (elpetroli ocuparia la part inferior).Amb gran freqüència es forma una massade gas tancada entre el petroli líquid i lescapes rocoses de tancament o segell en unaborsa petrolífera. A grans pressions el gases barreja amb el petroli o es dissol en ell.En conclusió, el gas natural es troba enroques poroses de lescorça terrestre. Se soltrobar conjuntament amb jaciments depetroli o a prop dells. Donat el seu estat(gasós) pot presentar-se també sol (enborses a part de les de petroli): es tractallavors dun jaciment de gas natural.
    • El gas naturalExtracció:El gas natural s’extreu realitzant una perforació, de manera similar a com es fa l’extracció de petroli.Transport:Es pot dur a terme mitjançant gasoductes o vaixells metaners.Si es fa mitjançant vaixells metaners es sotmet el gas a una transformació que consisteix en canviarl’estat físic del gas per convertir-lo en líquid (d’aquest procés se’n diu liqüefacció i consisteix endisminuir la temperatura del gas fins a -163ºC). Del gas en aquest estat se’n diu GNL: gas natural liquat.D’aquesta manera el gas ocupa 600 vegades menys volum i és més econòmic transportar-lo d’un lloc al’altra. Un cop a prop de les fonts de consum el gas es regasifica i recupera el seu estat gasós. Infografia interactiva
    • Central de tractament de gas natural
    • Els impactes ambientals dels combustibles fòssilsInfluència sobre el sòl:La pluja àcida produeix la alteració de la capa superficial. A més,deteriora el patrimoni arquitectònic. Està causada pels òxids de sofre ide nitrogen. Afecta principalment a la vegetació.Destrucció del mantell fèrtil del sòl i de gran part dels boscos.Influència sobre la hidrosfera:La central tèrmica necessita un circuit de refrigeració que recull aiguadun riu o del mar i que sol retornar al mateix a elevada temperatura, laqual cosa ocasiona la destrucció de la vida animal i vegetal del riu enqüestió. Encara que això sevita amb les torres de refrigeració iaprofitant la calor residual per a altres usos. Daltra banda, laiguaemprada en el rentat del carbó arrossega partícules als rius i al mar,amb la contaminació de lecosistema proper.
    • Els impactes ambientals dels combustibles fòssilsInfluència sobre latmosfera:En la combustió soriginen una sèrie de productes i residus volàtils quepassen a latmosfera (CO2, vapor daigua, SOx, NOx, hidrocarburs,partícules sòlides) i són la causa defectes perjudicials com:Efecte hivernacle: El responsable és el CO2. A més és la causa deltemible canvi climàtic.Smog fotoquímic: Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogeni l’oxigen reaccionen amb l’energia de la radiació uv provinent del sol,donant lloc a substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxidsd’acil).“Forat” de la capa d’ozó: la concentració d’ozó estratosfèric disminueixdegut a compostos com els CFC (clorofluorocarbonats), el metà i elsòxids de nitrogen, ja que aquests reaccionen amb l’ozó i el destrueixen.
    • Pluja àcida•
    • Mecanisme simplificat de la formació de la pluja àcida
    • Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments. La contaminació àcida no és un problema local, es tracta dun problema global. La major part de les substàncies químiques que produeixen la pluja àcida es generen a les zones molt industrialitzades, però el vent sencarrega de transportar els núvols àcids a tot arreu. Les solucions en les nostres mans
    • • El problema de la pluja àcida pot tenir solucions si prenem mesures com:• Establir lobligatorietat dinstal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants, especialment a les centrals energètiques.• Reduir el consum de combustibles fòssils, especialment els carbons de baixa qualitat amb alt contingut de sofre.• Eliminar la contaminació dels tubs descapament dels cotxes. Alguns països utilitzen catalitzadors de tres vies, fabricats especialment per als tubs descapament, que filtren el 90% dels òxids de nitrogen (i també altres elements contaminants).• Restringir lús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment els transports públics o altres alternatives, com per exemple la bicicleta.• Utilitzar lenergia solar o combustibles poc contaminants per proveir les cases daigua calenta i de calefacció.• Reduir les despeses denergia i utilitzar-la de manera eficient a les fàbriques i a les cases.• Fomentar la investigació i la introducció denergies alternatives, com la solar o leòlica.• Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistir en laplicació daquestes normes.
    • • La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni massa calenta com a Venus. Gràcies a aquestes condicions la vida sestén per tot el nostre planeta.• Lefecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: lenergia del Sol travessa latmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de latmosfera (CO2 i vapor daigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a lespai. Gràcies a aquest fenomen, lescalfor queda retinguda a latmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.• Avui dia lefecte hivernacle sha incrementat molt a causa de la contaminació de latmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en lúltim segle.
    • Efecte hivernacle
    • Efecte hivernacle
    • Don procedeixen els gasos de lefecte hivernacle? Els incendis també alliberen CO2.El CO2 procedeix de la combustió Els fems alliberen metà.de carbó, petroli i gas natural. Lozó de superfície és un gas Els fertilitzants químics Els gasos CFC provenents dels alliberen òxid de nitrogen. hivernacle. aerosols, dels sistemes de refrigeració i dalguns tipus de plàstics i suros sintètics. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa dozó però són gasos hivernacle.
    • Conseqüències de lefecte hivernacleUn canvi climàtic global provocaria intenses Es produirien inundacions més intenses. Els casquets polars es fondrien isequeres augmentaria molt el nivell del mar. Volem escalfar la terra i patir els efectes dun canvi climàtic o volem lluitar per salvar el planeta?
    • Les solucions en les nostres mansPer reduir els indexs de diòxid de carboni hem d’utilitzar menys combustibles fòssils.Cal estalviar energia perquè si el consum domèstic i industrial denergia es redueix, les calderes i lescentrals energètiques hauran de cremar menys combustibles fòssils.Cal fer servir energies alternatives: eòlica,solar, mareomotriu, geotèrmica, hidroelèctrica.Evitem com`par aerosols.Els agricultors haurien d’evitar lús excessiu de fertilitzants químics.Cal deixar de talar i cremar boscos.Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de ñesselves tropicals.No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d’arbres de les selves tropicals.Cal participar en iniciatives, campanyes internacionals o associacions que promoguin un estil de vidasostenible per tal de combatre problemàtiques com ara el canvi climàtic.
    • Smog fotoquímic
    • La capa dozó es troba a lestratosfera. Forma un escut al voltant de la Terra que filtra les radiacions ultraviolades nocives.Cada molècula dozó (O3) està formada per tresàtoms doxigen. A latmosfera lozó es forma apartir de loxigen per acció de la llumultraviolada.
    • Esquema simplificat del mecanisme de destrucció de lozó
    • Des que sha descobert que els CFC destrueixen la capa dozó, molts països han prohibit ús delsaerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en laire condicionat, el surosintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic.Els CFC duren moltíssim i poden voltar per lestratosfera fins a 100 anys; per tant, el gas que ja hi éspot anar destruint lozó fins daquí a un segle.
    • • Si es produís un fort afebliment de la capa dozó, sincrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents: – Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa. – Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus. – Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques. – Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol. – Es produirien més casos de malalties infeccioses. – Es farien malbé molts material de construcció que es troben a laire lliure. – Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus. – La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat. – Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera. – El fitoplancton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en latmosfera. Laugment de CO2 incrementaria lefecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.
    • Volem viure sota la protecció de la capa dozó o volem veure com la vida desapareix sota els efectes de la radiació ultraviolada?El futur de la capa dozó depèn de nosaltres!
    • • Per evitar que la capa dozó saprimi encara més, podem posar en pràctica aquests consells:• Si comprem un frigorífic, un aparell daire condicionat o un cotxe amb aire condicionat, hem dassegurar-nos que no contingui gasos CFC.• Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar llegint letiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, es millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.• Evitar comprar extintors amb gasos CFC.• Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.• Els agricultors haurien devitar lús de pesticides o plaguicides que contenen gasos CFC.• Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per controlar els nivells de CFC i que les facin complir
    • La contaminació de l’atmosferaActualment,- Majors nivells de contaminació als centres urbano-industrials.- Majors nivells d’emissions als països rics (sobretot EUA) i cada cop més a les potències emergents(sobretot Xina)En el futur, es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l’aire.- S’estabilitzaran les emissions als països rics.-Augmentaran les emissions als països pobres.Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser tambéregionals o globals.
    • AltresMineralsEnergètics
    • Com es produeix l’energia nuclear• Tots els organismes estan formats per àtoms, unes partícules extraordinàriament petites -en un punt nhi cabrien 100.000 milions-. Els mateixos àtoms estan integrats per unes altres partícules més petites -electons, protons i neutrons- que es mantenen unides per lacció de forces molt poderoses.• Quan els àtoms es divideixen sallibera una gran quantitat denergia.• A les centrals nuclears saprofita aquesta energia per a produir electricitat mitjançant uns dispositius anomenats reactors nuclears. Esquema del procés de fissió nuclear
    • L’uraniLurani és l’element radioactiu més utilitzat en les centrals nuclears:mitjançant reaccions de fissió nuclear, se nobté energia que es fa servirper produir electricitat. Lurani natural sextreu majoritàriament del mineralanomenat uraninita (UO2).A les centrals nuclears, els àtoms durani es bombardegen amb neutrons.El nucli dels àtoms durani els absorbeix; això determina que els àtomsdurani es trenquin i alliberin energia i més neutrons, els qualsbombardegen més àtoms durani, i així successivament. Aquest procéscontinuat sanomena reacció en cadena.El mineral durani té tres isòtops: 238U (99,28% de l’urani), 235U (0,71%)i 234U (0,01%). Lurani que sutilitza com a combustible primari a lescentrals nuclears és 235U i, com que la seva proporció és escassa, calun procés d’enriquiment (purificat i refinat) per augmentar-ne laconcentració fins al 3 %. Lurani que s’utilitzarà en el reactor es preparaen petites pastilles que es posen en barres. Moltes d‘elles, juntament ambun moderador i barres de control, constitueixen el reactor.L’electricitat es genera amb la calor produïda en la fissió, la qual escalfaun circuit daigua que es transforma en vapor i que fa funcionar unaturbina connectada a un generador.
    • Central nuclear
    • • Lenergia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa.• A més, lenergia nuclear ha estat elogiada com a energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).• Lús de lenergia nuclear, però, presenta inconvenients fins ara sense solució.• Les reaccions nuclears generen un tipus de contaminació anomenada radioactivitat.• Per això cal mantenir un control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears. A més, les substàncies radioactives es mantenen actives durant segles i poden contaminar altres materials que hi entrin en contacte.• Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar.• Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència.• Encara no sha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els materials i els residus radioactius.• Lenergia nuclear no és barata. Les despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades.• Daltra banda, la vida duna central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar- la hermèticament.• Un reactor nuclear no pot esclatar de la mateixa manera que una bomba atòmica, però sempre hi ha la possibilitat dun accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.•
    • No tota la radiactivitat procedeix de les centrals nuclears• Tot i que les barres de combustió durani exhaurides contenen el residu més perillós, són també residus perillosos:• La roba dels treballadors que manipulen material radioactiu.• L’aire i l’aigua de refrigeració d’una central nuclear.• En les extraccions durani es produeixen escòries radioactives (petites làmines de roca) que solen contaminar la zona del voltant de la mina.• Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives.• Les proves nuclears efectuades pels governs dalguns països generen molta radioactivitat.• Alguns residus mèdics.
    • Què es fa amb els residus radioactius?• En els primers anys daplicació de lenergia nuclear, els residus de nivell baix i intermedi es col·locaven en contenidors especials i sabocaven al fons del mar, però tot i que es va assegurar lhermeticitat daquests contenidors per a un període de 200 anys, molts dells es van deteriorar ràpidament i van contaminar loceà.• Ara el sistema més habitual deliminar els residus és enterrar-los.• Cal evitar soterrar-los en indrets on siguin probables els terratrèmols o en llocs on hi hagi aigües subterrànies.• Alguns països han construït magatzems per a residus de nivell baix i intermedi.
    • Els impactes ambientals de l’energia nuclearInfluència sobre el sòl i els éssers vius:Causa problemes d’emmagatzematge de residus radioactius, ja que aquests tenen una persistència moltgran i una perillositat molt elevada.El material radioactiu pot provocar mutacions, malalties, etc. a curt i llarg termini. A més, els efectes dela radioactivitat poden ser hereditaris.Contaminació visual i paisatgística.Influència sobre la hidrosfera:Escalfament localitzat de rius i llacs per l’ús de l’aigua com a refrigerant, que provoca la mort d’espèciesi la proliferació d’algues.
    • El panorama nuclear a Espanya
    • Les solucions en les nostres mans• Cal fer servir les fonts alternatives denergia que no tenen els mateixos inconvenients que les que utilitzem actualment.• És necessari potenciar la investigació i el desenvolupament de les energies alternatives.• Hem destalviar energia.• Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis que controlin i regulin el risc nuclear, que facin una bona gestió dels residus radioactius i que substitueixin les energies actuals per energies alternatives.
    • RECURSOSNATURALSPOTENCIALMENTRENOVABLES
    • BiomassaÉs la matèria orgànica (vegetal o animal) originada en un procésbiològic, espontani o provocat, utilitzable com a font d’energia.Es refereix a la biomassa útil en termes energètics: les plantestransformen l’energia radiant del sol en energia a travès de lafotosíntesi, i part d’aquesta energia química queda emmagatzemadaen forma de matèria orgànica. L’energia química de la biomassa potser recuperada cremant-la directament o transformant-la enbiocombustibles.Bioetanol:És un alcohol que es fabrica a partir d’una fermentació similar al de lesbegudes alcohòliques. Un cop obtingut l’etanol, aquest és destilat en laseva forma final.Es produeix principalment a partir de canya de sucre o blat de moro.Biodièsel:A partir de llavors oleaginoses com la soja o el girasol o de greixosanimals es produeix, gràcies a una transesterificació dels glicèrids, unéster que s’anomena biodièsel.Biogas:És el gas creat mitjançant la fermentació bacteriana de la matèriaorgànica en condicions anaeròbiques. El producto obtingut es trobaformat per metà, diòxid i monòxid de carboni i altres gasos en menorproporció.
    • Biomassa
    • Central de cogeneració de biomassa
    • Aire netLaire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc valorat.La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades substàncies. Si arriben a undeterminat punt, esdevenen perilloses.Les causes i contaminants atmosfèrics més freqüents són: Volcans  SOX, partícules Vegetals  Hidrocarburs, CH4Contaminació natural Bestiar  CH4 Incendis forestals  CO, CO2, NOX, partícules Indústria  SOX, NOX, clorofluorocarbonatsContaminació antròpica Combustió vehicles  CO, CO2, NOX, hidrocarburs, plom(molt més important) Centrals tèrmiques  SOX, NOX, CO2, metalls pesants Calefaccions domèstiques  SOX, NOX, hidrocarburs, metalls pesantsEls impactes de la contaminació atmosfèrica els vam veure amb anterioritat.
    • AiguaL’aigua dolça és un recurs vital per els éssershumans, tant per l’ús domèstic (beure, higiene, ...)com per activitats com l’agricultura i la indústria.És un recurs potencialment renovable perquè esregenera i es purifica gràcies al cicle hidrològic,però si es contamina l’aigua a una taxa més altade la que aquesta es pot depurar, no hi hauràaigua disponible pels diferents usos.Problemes associats a l’aigua com a recurs:Distribució poc uniforme en el planeta. Hi ha zones on l’aigua és un recurs molt escàs.La demanda augmenta contínuament. S’extreu aigua i es contamina a una velocitat més alta que la dels processos de reciclatge i purificació naturals.
    • El cicle de l’aigua Infografia interactiva
    • Gestió de l’aiguaÚs de l’aigua a Catalunya 2% 18% 9% 71% Domèstic Industrial Agricultura RamaderiaNomés una bona gestió permetrà respondre tant a les demandes actuals com a les futures.• Evitar les pèrdues d’aigua que es produeixen en els sistemes de transport i distribució• Canviar els sistemes de reg tradicionals per altres de més eficients reg per degoteig• Disminuir la despesa d’aigua reduint-ne el consum i utilitzant sistemes que permetin reciclar ireutilitzar tant com es pugui les aigües ja utilitzades
    • Estalvi domèstic d’aigua
    • El cicle urbà de l’aigua Infografia interactiva
    • Sòl fèrtilEl sòl fèrtil és el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terraemergida és adequada per lagricultura moderna). Malauradament, pateix de:Desertització i desertificacióEs dóna quan un territori esdevé erm.Si és un procés natural parlem de desertització, però si és resultat de laccióantròpica, aleshores lanomenem desertificació.Normalment és el resultat final duna intensa desforestació seguida duna granerosió.ErosióLerosió destrueix el sòl fèrtil (el principal agent erosiu és laigua).Es veu afavorida, per exemple, per tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius) i tècniquesramaderes incorrectes (sobrepastura).DeforestacióLa pèrdua de superfície vegetal (ja sigui natural o antròpica) afavoreix l’erosió del terreny, ja quel’aigua o les partícules del vent no són retingudes per la vegetació.Pot ésser deguda a incendis, a tales d’arbres, etc.Ocupació del territori i sobreexplotacióExtensions de sòl fèrtil poden ser eliminades per l’ocupació de ciutats, polígons industrials, etc.A més, la plantació d’espècies que empobreixen el sòl per part de la indústria (biodièsel, paper,biomassa, ...) fa que amb posterioritat no s’hi pugui cultivar res.
    • Aridesa
    • Com evitar la pèrdua de sòl fèrtilEl sòl fèrtil es regenera molt lentament (només 0,2mm/any). Per tant, és important intentar evitar ladesertització i la desertificació.Com evitar-ho?• Repoblar (terres marginals) amb espècies autòctones• Protegir els vessants amb petits murs• Conservar vegetació, sobretot a: - Capçaleres dels rius - Zones amb fort pendent• Evitar sobrepastura• Evitar agricultura intensiva en zones àrides• Millorar les tècniques de regadiu
    • AlimentsEls aliments són recursos naturals, però existeixen problemes globalsrespecte aquest tema:La problemàtica sobre la gana i lalimentació al món és una qüestiócrucial a tot el planeta. Als països pobres es presenta fonamentalmentrelacionada amb la gana i la desnutrició, mentre que als països rics estàmés associada a la mala alimentació i als problemes de salut derivatsdel model de producció industrial daliments i a un model de consumalimentari determinat.També cal destacar que hi ha un desequilibri entre la distribució de lariquesa entre productors primaris i distribuïdors finals d’aliments, aixícom la qüestió dels aliments transgènics que es produeixen en moltspaïsos.La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiquesagrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, alsrecursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable ambaliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i elcomerç agrícola interior amb lobjectiu daconseguir un desenvolupamentsostenible i garantir la seguretat alimentària.
    • BiodiversitatGran quantitat d’espècies extingides o amenaçades, per diverses raonsContaminacióLa contaminació atmosfèrica, de l’aigua, dels sòls, etc. afecta a labiodiversitat del planeta fins el punt que hi ha un gran nombre d’espèciesamenaçades (amb diferents graus de vulnerabilitat) per aquest motiu.Destrucció d’hàbitatsMoltes espècies veuen reduït el seu hàbitat degut a causes com ladeforestació i la contaminació, de manera que la seva població desdendeix,en alguns casos, dràsticament.Variacions dels patrons climàticsA causa del canvi climàtic els cicles vitals d’algunes espècies es veuen alterats, de manera que lesespècies de la xarxa tròfica que hi estan relacionades també es veuen afectades.Espècies exòtiquesLa introducció d’espècies exòtiques suposa un greu problema, ja que representen una competència perles espècies autòctones que no existiria de manera natural. Així, les espècies al·lòctones poden arribar adesplaçar les espècies autòctones d’un indret.La pèrdua de biodiversistat provoca que els ecosistemes es tornin més vulnerables i tinguin menyscapacitat d’adaptació. A més, l’home perd recursos biològics.Per evitar-ho cal una legislació global per tal de protegir els hàbitats en perill i les espècies que endepenen.
    • RECURSOSNATURALSRENOVABLES
    • L’energia solarLenergia solar és lenergia produïda pel sol i que pot ésserconvertida en energia útil per lésser humà.La intensitat denergia disponible en un punt determinat de la terradepèn, del dia de lany, de lhora i de la latitud. A més, la quantitatdenergia que pot recollir-se depèn de lorientació del dispositiureceptor.Aquesta energia renovable té principalment dos usos (encara quen’hi ha més):1. Per escalfar (energia solar tèrmica)  per escalfar aliments,biiiaigua, etc.2. Per generar electricitat (energia solar fotovoltaica).Els principals aparells que susen en lenergia solar tèrmica sónels escalfadors daigua i les estufes solars.Per generar lelectricitat susen les cèl·lules solars, les quals sónl’element principal del que es coneix com panells o plaques solars,que s’encarreguen de transformar l’energia solar en energiaelèctrica. Refrigeracio solar
    • L’energia solar tèrmica
    • Les plaques termosolars
    • L’energia solar fotovoltaica
    • L’energia eòlicaL’energia eòlica és l‘energia obtinguda del vent, és a dir,l‘energia cinètica generada per lefecte dels corrents daire, i queés transformada en daltres formes útils per a les activitatshumanes.Ha estat aprofitada des de lantiguitat per a moure els vaixellsimpulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins almoure les seves pales. Actualment, però, lenergia eòlica ésutilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançantaerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial delsgeneradors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que leòlicagenera al voltant de l1% del consum elèctric mundial, representaal voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% aEspanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del2007).Lenergia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i queajuda a disminuir les emissions de gasos defecte hivernacle(GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen ambcombustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipusd’energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la sevaintermitència.
    • Els aerogeneradors
    • Mapa de l’energia eòlica
    • L’energia hidràulicaEs denomina energia hidràulica o energia hídrica aaquella que sobté de laprofitament de les energiescinètica i potencial del moviment de l’aigua: correntsdaigua, salts daigua, …Es pot transformar a diferents escales, existeixen des defa segles petites explotacions en les quals el correntdun riu mou un rotor de pales i genera un movimentaplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això,la utilització més significativa la constitueixen lescentrals hidroelèctriques de represes.Quan el sol escalfa la terra, a més de generar correntsdaire, fa que laigua dels mars, principalment, sevapori iascendeixi per laire i es mogui cap a les regionsmuntanyenques, per després caure en forma de pluja.Aquesta aigua es pot recollir i emmagatzemar enembassaments i retenir mitjançant preses. Part delaigua emmagatzemada es deixa sortir perquè es moguiuna turbina engranada amb un generador denergiaelèctrica.
    • Central hidroelèctrica
    • L’energia mareomotriuL’energia mareomotriu és la que resulta daprofitar les marees, és a dir,la diferència daltura mitjana dels mars segons la posició relativa de laTerra i la Lluna, i que resulta de l‘atracció gravitatòria daquesta última i delSol sobre les masses daigua dels mars.Aquesta diferència daltures es pot aprofitar interposant parts mòbils almoviment natural dascens o de descens de les aigües, juntament ambmecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix.Mitjançant el seu acoblament a un alternador es pot utilitzar el sistema pera la generació d’electricitat, transformant així lenergia mareomotriu aenergia elèctrica, una forma energètica més útil i aprofitable.Lenergia mareomotriu té la qualitat de ser renovable, en tant que la fontdenergia primària no sesgota per la seva explotació, i és neta, ja que enla transformació energètica no es produeixen subproductes contaminantsgasosos, líquids o sòlids. Tanmateix, la relació entre la quantitat denergiaque es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambientaldinstal·lar els dispositius per al seu procés han impedit una proliferaciónotable daquest tipus denergia.Altres formes dextreure energia del mar són: les onades; de la diferènciade temperatura entre la superfície i les aigües profundes de loceà, elgradient tèrmic oceànic; de la salinitat; dels corrents submarins o l’eòlicamarina.
    • Energia geotèrmicaLenergia geotèrmica és una energia renovable obtingudade la calor produïda a linterior de la Terra com a resultat dela desintegració delements radioactius i de la calor que es vaoriginar en les primers moments de formació del planeta i delenergia solar absorbida per la capa terrestre. Aquestaenergia renovable es manifesta per mitjà de processosgeològics com ara volcans, guèisers que expulsen aiguacalenta i aigües termals.Per a poder obtenir aquesta energia és necessària lapresència de jaciments d‘aigua calenta prop daquesteszones. Es perfora el sòl i sextrau el líquid, el qual sortirà enforma de vapor si la seva temperatura és suficientment alta ies podrà aprofitar per accionar una turbina que amb la sevarotació mou un generador que produeix energia elèctricaLenergia geotèrmica a Catalunya sobté simplement foradantel fons del terra i instal·lant una sèrie de circuits daigua, quea lestiu traslladen la calor de la llar a linterior i a lhiverntransporta la calor interna cap a la llar. Es basa en el principique les capes més superficials de lescorça es refreden iescalfen més ràpidament que les que estan una mica mésprofundes.
    • Central geotèrmica
    • L’ELECTRICITAT
    • L’electricitatÚs de l’electricitat en una llar:
    • Mesures per estalviar electricitat