Your SlideShare is downloading. ×
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Malalties cardiovasculars
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Malalties cardiovasculars

955

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
955
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. MALALTIESCARDIOVASCULARS
  • 2. Índex1. MORT SOBTADA………………….. 22. ARÍTMIES……………………………. 53. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA…….. 84. INFART DE MIOCARDI…………... 125. ANGINA DE PIT……………………. 156. TAQUICÀRDIA……………………… 18 1
  • 3. MORTSOBTADA 2
  • 4. Què és la mort sobtada?La mort sobtada és laparició sobtada i inesperada duna parada cardíaca en unapersona que aparentment es troba sana i en bon estat.Hi ha una definició més formal, que és la utilitzada en els estudis mèdics: "mortsobtada és la mort que es produeix en la primera hora des de linici delssímptomes o la mort inesperat duna persona aparentment sana que viu sola ies trobava bé en termini de les 24 hores prèvies".La seua principal causa és una arítmia cardíaca anomenada fibril.lacióventricular, que fa que el cor perda la seva capacitat de contraures de formaorganitzada, de manera que deixa de bategar. La víctima de mort sobtada perden primer lloc el pols, i en pocs segons, perd també el coneixement i la capacitatde respirar. Si no rep atenció immediata, la conseqüència és la mort al cap dunsminuts. Com és fàcil comprendre, es tracta duna situació completamentdevastadora.Les mesures de reanimació cardiopulmonar poden aconseguir en molts casosque larítmia desaparega i el pacient es recupere. Si per fortuna succeeix això,estem davant dun episodi de mort sobtada o joc decisiu reanimada.Tipus de mort sobtadaLa mort sobtada apareix fonamentalment en tres grans situacions:• La causa més freqüent dels casos, i amb moltíssima diferència, és la malaltiacoronària. La mort sobtada és una de les formes freqüents en les quals potpresentar-se un infart de miocardi.• Un grup de pacients molt més petit, però potser molt més conegut, per larepercussió que han tingut en els mitjans de comunicació en diversos casosrecents, està format per pacients joves que pateixen una aturada cardíacamentre realitzen una activitat esportiva.• Finalment, el terme joc decisiu sempra també per a descriure la mort sobtadade lactants de menys dun any dedat. En aquests casos, el problema és moltdiferent, i encara que no es coneixen bé les causes, es pensa que pot ser deguta la immaduresa de lorganisme per mantenir el ritme respiratori.Causes de mort sobtadaLa mort sobtada es deu habitualment a una arítmia cardíaca maligna: lafibrilació ventricular. Aquesta arítmia consisteix en laparició dun ritme cardíacmolt ràpid i irregular, que fa que cada un dels músculs que componen el cor escontrega moltes vegades, molt ràpidament i de forma molt desorganitzada. Laconseqüència és que el cor perd per complet la seva capacitat per a bategarduna forma normal, ja no és capaç denviar sang a la circulació. Per tant, lapressió arterial cau a zero i sanul el reg sanguini del cervell i de la resta del cos.Quan es deté la circulació, loxigen i els nutrients deixen darribar als òrgans,que ràpidament comencen a patir. És important saber que lòrgan mésvulnerable és el cervell. Uns pocs minuts daturada cardíaca poden ser la causa 3
  • 5. de lesions cerebrals greus, de fet, aquestes són les principals seqüeles en elspacients que són reanimats.La fibrilació ventricular no passa en cors sans. En persones majors de 35 anys, lacausa més freqüent de mort sobtada és larteriosclerosi coronària i linfart demiocardi. En les persones joves i els atletes, les causes són més variades,destacant dues alteracions del múscul ventricular:• La miocardiopatia hipertròfica• La displàsia aritmogènica de ventricle dretEs tracta de dues malalties relativament infreqüents, amb un component genèticimportant, i en les quals la mort sobtada pot ser la primera manifestació, sovintprovocada per lexercici físic intens.Símptomes de la mort sobtadaLes víctimes de mort sobtada presenten de manera brusca una pèrdua completadel coneixement i no responen a cap tipus destímul. Poden tenir els ulls obertso tancats, i de seguida, deixen de respirar. Sense atenció, el color de la pell perdràpidament el to rosat habitual i es torna blau violaci.PronòsticLa immensa majoria dels pacients que pateixen una mort sobtada i no rebenatenció mèdica moren en pocs minuts.TractamentHi ha una mesura de tractament eficaç: la desfibrilación. Consisteix enadministrar al cor una descàrrega elèctrica controlada amb un dispositiu que esconeix com desfibril.lador. Bàsicament, el que fa aquest dispositiu ésdescarregar lactivitat elèctrica de totes les cèl lules del cor a la vegada.Lhabitual és que en reiniciar des de zero lactivitat del cor, aquest recupera elseu ritme habitual normal.És molt important saber que el pronòstic dels pacients que pateixen una mortsobtada depèn fonamentalment del temps que transcorre entre que el corsatura i saplica una desfibrilació. Es calcula que per cada minut de demora haun 10 per cent menys de possibilitats de que el pacient es recupere. Si no tenima mans un desfibril.lador, la segona mesura important és el massatge cardíac, jaque així aconseguirem perllongar el temps en el qual una desfibril.lació puga sereficaç. 4
  • 6. ARÍTMIES 5
  • 7. Palpitacions, mareig, síncope, dolor toràcic, pèrdua de coneixement, etc sónalguns dels símptomes darítmies, encara que en alguns casos pot passarinadvertida.Què és una arítmia?Una arítmia és una alteració del ritme cardíac.Però per entendre millor què és una arítmia, abans hem de saber com i per quèbatega el cor.Els batecs del cor ocorren com a conseqüència duns impulsos elèctrics que fanque les aurícules i els ventricles es contreguin de forma adequada, sincrònica irítmica. La freqüència cardíaca oscil·la entre 60 i 100 batecs per minut (ppm), irespon a la següent seqüència:1. Limpuls elèctric del cor sinicia en el node sinusal, emplaçat en laurículadreta.2. Daquí passa per les aurícules al node aurículo-ventricular, situat en la unió deles aurícules amb els ventricles i arriba als ventricles pel feix de His.3. En els ventricles es produeix un estímul sincrònic a través del sistema Purjinke.4. Tot això es veu reflectit en lelectrocardiograma, la millor manera destudiar elritme cardíac.Ara ja estem preparats per aprofundir en més detalls sobre les arítmies.CausesLes arítmies cardíaques apareixen per algun daquests tres motius:1. Un dels mecanismes elèctrics falla per manca de generació de limpulselèctric.2. Limpuls elèctric sorigina en un lloc erroni.3. Els camins per a la conducció elèctrica estan alterats.Hi ha diferents classificacions de les arítmies:Pel seu origen• Supraventriculars: Es localitzen per sobre dels ventricles: en les aurícules o enel node aurículo-ventricular.• Ventriculars: Soriginen en els ventricles.Per la seva freqüència cardíaca• Ràpides o taquicàrdies: Freqüència superior als 100 bpm.• Lentes o bradicàrdies: Freqüència per sota dels 60 bpm.Per la seva causa• Fisiològiques: Originades per una alteració orgànica o dun altre nivell (anèmia,taquicàrdia en lexercici, bradicàrdia sinusal produïda en lentrenament esportiu,etc.).• Patològiques: No atribuïbles a causa secundària alguna.Per la seva repetició• Cròniques: De caràcter permanent.• Paroxístiques: Es presenten en ocasions puntuals. 6
  • 8. SímptomesLes arítmies poden causar símptomes molt importants (palpitacions, mareig,síncope, dolor toràcic, pèrdua de coneixement...) o bé passar inadvertides inomés objectivar quan es realitzen proves diagnòstiques.Diagnòstic• Quan el pacient té símptomes, el diagnòstic es fa generalment mitjançantelectrocardiograma.• Un altre mètode és el Holter de 24 hores, un registre electrocardiogràficambulatori que capta els batecs del cor durant un o més dies.• En casos excepcionals, quan els especialistes sospiten que larítmia potserperillosa, al pacient se li posa un Holter implantable que detecta les arítmiesdurant un any.• Si les arítmies tenen relació amb lexercici físic és necessari realitzar una provadesforç.• Quan lelectrocardiograma no és suficient, de vegades pot ser necessarirealitzen un estudi electrofisiològic de la conducció intracardíaca mitjançantcatèters que sintrodueixen per una vena o una artèria.Pronòstic• Les bradiarritmies tenen un pronòstic bo després de ser tractades.• Les taquiarítmies supraventriculars tenen un pronòstic favorable, encara queels seus símptomes poden ser molt molestos.• Les taquiarítmies ventriculars són processos greus que poden provocar unamort sobtada.TractamentHi ha quatre modalitats generals de tractament per les arítmies:1. Tractar la cardiopatia causant de larítmia, generalment, una cardiopatiaisquèmica.2. Els fàrmacs antiarítmics només sutilitzen per tractar els símptomes, ja que notenen efecte beneficiós sobre el pronòstic.3. Lablació percutània consisteix en la introducció dun catèter per cremarpetites zones del cor on es generen arítmies.4. Els dispositius implantables són aparells electrònics capaços danalitzar elritme del cor i tractar les arítmies mitjançant estímuls elèctrics. Els més usats sónels marcapassos i els desfibril.ladors automàtics implantables (DAI). 7
  • 9. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA 8
  • 10. Succeeix quan el cor no és capaç de bombar suficient sang a la resta del cos.Diverses malalties poden causar: valvulopaties, arítmies, etc.Què és la insuficiència cardíaca?La insuficiència cardíaca es produeix quan hi ha un desequilibri entre lacapacitat del cor per bombar sang i les necessitats de lorganisme.Causes de la insuficiència cardíacaEl cor pot fallar a causa dun problema propi o perquè la seva capacitat dereacció no arriba a satisfer el que lorganisme li demanda.Insuficiència cardíaca per malalties del corAquestes malalties poden provocar insuficiència cardíaca:Malaltia isquèmica coronàriaApareix quan les artèries coronàries que distribueixen la sang al cor pateixenestrenyiments que redueixen o impedeixen el flux sanguini, i per tant,laportació doxigen. En alguns pacients és un procés lent i progressiu. En altres,consisteix en un coàgul o trombe que produeix una obstrucció completa iràpida del vas sanguini. Aquesta última situació és el que es coneix com infart, ipot provocar la mort de la part de múscul cardíac que deixa de rebre sang.Malaltia del múscul del corSón malalties que afecten el múscul cardíac:• Miocardiopatia hipertensiva (produïda per la hipertensió no controlada).• Miocardiopatia diabètica (causada per la diabetis).• Miocardiopatia hipertròfica.• Miocardiopatia alcohòlica (per abús en el consum dalcohol).• Miocardiopatia idopática dilatada (quan es desconeix lorigen).• Miocarditis (inflamació del múscul cardíac).En general, aquestes malalties provoquen dilatació i important pèrdua de forçadel cor. Algunes, com la miocardiopatia etílica o la miocarditidis, poden serreversibles amb tractament.ValvulopatiesApareixen quan les vàlvules no funcionen adequadament i el múscul cardíac noés capaç de compensar el mal funcionament daquestes incrementat la força onombre de batecs.ArítmiesTant les arítmies ràpides com les arítmies lentes poden provocar insuficiènciacardíaca. 9
  • 11. Insuficiència cardíaca per augment de demandaLanèmia, les infeccions generalitzades en el cos, les malalties de tiroides, lesfístules arteriovenoses o laugment de la pressió arterial provoquen una majordemanda de sang corporal que, de vegades, un cor sa tampoc és capaçdatendre. Per això, el tractament daquests pacients sha de centrar en lamalaltia que està ocasionant la insuficiència més que en el propi cor.Símptomes de la insuficiència cardíacaLa insuficiència cardíaca pot ser una malaltia que no presenta símptomes durantmolt de temps. Tanmateix, els símptomes predominants són:• Cansament anormal per esforços que abans no ho causaven. La sang no arribaadequadament als músculs i es provoca una situació de fatiga muscular.• Respiració fatigosa per estancament dels líquids en els alvèols dels pulmons. Sien estar estirat es presenta una sensació dofec que obliga a aixecar-se i dormirassegut.• Tos seca i persistent motivada per la retenció de líquid en els pulmons o peltractament amb inhibidors de lenzim de conversió. És aquest últim cas,lespecialista pot valorar un canvi de tractament.• La reducció del flux sanguini al cervell pot provocar sensacions de mareig,confusió, ment en blanc i breus pèrdues de consciència. Si es presenten aquestsepisodis relacionats amb xifres baixes de tensió és recomanable seure o estirar.• La insuficiència pot provocar que el flux de sang als ronyons no sigui suficient,i es produeixi retenció de líquids. Aquesta inflor sol localitzar-se en les cames,els turmells o labdomen.• Dispnea desforç i mala tolerància a lexercici per fatiga.Diagnòstic de la insuficiència cardíacaLespecialista fa una detallada història clínica:• Factors de risc cardiovascular en el pacient.• Antecedents de cardiopatia isquèmica.• Hipertensió o diabetis.• Antecedents familiars de miocardiopaties o malalties valvulars.• Infeccions recents.• Símptomes relacionats amb la tolerància a lesforç.• Inflor.• Alteracions del ritme cardíac.• Exploració física per a comprovar la tensió arterial i la freqüència cardíaca.• Auscultació cardíaca i pulmonar.• Exploració abdominal.En alguns casos seran necessàries proves complementàries, com els raigs X,lecocardiograma o la prova desforç. 10
  • 12. Pronòstic de la insuficiència cardíacaTot i que la paraula insuficiència, suggereix un procés benigne, la insuficiènciacardíaca, sense tractament, té un pronòstic pitjor que la majoria dels càncers i laSIDA. Amb tractament el pronòstic difereix en gran mesura de la causa que lamotiva. Per aquest motiu reslta tan important el prevenir la seva aparició i elseguiment correcte de les indicacions i controls.Tractament de la insuficiència cardíacaHi ha tractaments eficaços per retardar la progressió de la insuficiència cardíaca,millorar la qualitat de vida, la capacitat desforç i prolongar la supervivència. Sónels següents:• Els diürètics milloren els símptomes congestius i rebaixen la inflor o lacongestió pulmonar.• Els fàrmacs vasodilatadors (com els nitrats o els inhibidors de lenzimconvertidor de langiotensina) redueixen la càrrega amb la que ha de treballar elcor, augmenten el seu rendiment i rebaixen la tensió arterial.• Els betablocadors disminueixen les pulsacions.• La digoxina està indicada en pacients amb fibril.lació auricular.En tot cas, lenfocament inicial de qualsevol tractament per a la insuficiènciacardíaca sempre ha de controlar la hipertensió o la diabetis i recuperar el cabalde reg sanguini 11
  • 13. INFART DEMIOCARDI 12
  • 14. Què és un atac de cor?Un atac al cor és quan part del múscul cardíac es fa malbé o mor perquè no repprou oxigen. Normalment, loxigen és transportat al cor en la sang que flueix através de les artèries coronàries que nodreixen el múscul cardíac. La majoriadatacs al cor són per causa dun bloqueig en aquestes artèries.Usualment, el bloqueig és per causa daterosclerosi, és a dir, de lacumulació dedipòsits de greix dins de lartèria, i lenduriment de les parets arterials.Lacumulació és com la brutícia que sacumula en una canonada i fa que laiguaflueixi més lentament.Els atacs al cor amb freqüència també ocorren perquè un coàgul de sang esforma dins duna artèria coronària, bloquejant així el flux de sang.Com sé si estic tenint un atac de cor?El dolor dun atac al cor pot sentir com acidesa estomacal forta. També ésprobable que vostè estiga tenint un atac de cor si:• Sent pressió o un dolor compressiu en el seu pit, algunes vegades acompanyatde suor, mareig, nàusea o vòmit.• Sent dolor que sestén des de la seva pit al braç esquerre o espatlla esquerre.• Té una sensació de pressió en el pit.• Té una sensació de "falta daire" que dura més dun parell de segons.• Se sent feble, lleugerament atordit o es desmaia.• Té una fatiga sobtada que és aclaparadora.No ignore el dolor o el malestar. Si pensa que està tenint problemes de cor o unatac de cor demani ajuda immediatament. Com més aviat obtinga tractamentmés gran és la probabilitat que els metges puguen prevenir que passie més malal múscul cardíac.Factors de risc per a un atac de cor• Fumar• Diabetis• Edat: El risc augmenta en homes majors de 45 anys dedat i en dones majorsde 55 anys dedat o després de la menopausa.• Nivell de colesterol alt• Pressió arterial elevada• Antecedents familiars datac al cor• Raça: Els afroamericans, nord-americans de descendència mexicana, americansnadius i els hawaians nadius tenen major risc.• arterioesclerosi o sigui enduriment de les artèries• Manca dexercici• Tensió psíquica (estrès)• Obesitat 13
  • 15. • Sexe (Gènere): Més homes tenen atacs de cor, tot i que la malaltia del cor és lacausa número u de mort en les dones nord-americanes.Com puc evitar tenir un atac de cor?• Deixe de fumar. El seu metge li pot ajudar.• Menge una dieta saludable. Disminuisca els menjars rics en greixos saturats isodi (sal) per tal de baixar el colesterol i la pressió arterial (sanguínia). Una dietamediterrània també constitueix una opció molt saludable. Pregunte-li al seumetge com millorar la seva dieta.• Controle el seu nivell de sucre en la sang si vostè té diabetis.• Faja exercici. Això sona difícil si vostè no ha fet exercici per algun temps, peròtracte danar augmentant fins a arribar com a mínim 30 a 60 minuts dexerciciaeròbic (aquell que augmenta la seva freqüència cardíaca) almenys 4 a 6vegades per setmana.• Perda pes si té sobrepes. El seu metge li pot aconsellar les millors maneres perperdre pes.• Controle la seva pressió arterial si vostè pateix dhipertensió. 14
  • 16. ANGINA DE PIT 15
  • 17. Langina de pit consisteix en lobstrucció parcial de les artèries coronàries. Potproduir quan el cor es veu obligat a realitzar un major esforç i lorganisme ésincapaç daugmentar el reg sanguini daquest òrgan.CausesNormalment va precedida duna excitació física o emocional; ocasionalment perun dinar abundant; conduir un automòbil durant les hores de trànsit intenstambé pot precipitar una crisi, i també passa mentre es fa exercici en unambient fred, en aquest cas hi ha pacients que experimenten alleugerimentgairebé immediat en passar duna habitació freda a una altra calenta. Quan lesartèries del cor estan afectades i no es poden ajustar a laugment de lademanda de sang, els nervis del cor transmeten missatges dolorosos davísurgent al cervell. Aquest dolor, que no sol sobrepassar els 5 minuts, és perquè elcervell, per confusió, sent els impulsos des de localitzacions properes com elsbraços, el coll o la mandíbula. Langina de pit és molt freqüent. En els homes esdóna generalment després dels 30 anys dedat, i en les dones més tard. Lacausa, en la major part dels casos, és larteriosclerosi.Símptomes d´Angina de pit• Dolor toràcic i sensació dopressió aguda i sufocant, generalment darrere delestèrnum, i de vegades estesa a un o altre braç. El dolor toràcic sol durar entre1-2 minuts i 10-15 minuts (de vegades es percep una sensació de pesadesa oopressió al pit que no arriba a dolor).• Sentiment dansietat o de mort imminent.• Sudoració profusa.• Pal·lidesa.• Langina és un símptoma, no una malaltia. És el resultat directe de la manca desang al múscul cardíac, el que es coneix amb el nom disquèmia.Prevenció• Deixar de fumar.• Perdre els quilos de més.• Fer exercici. Tenir angina de pit no vol dir que el malalt haja de tornar un éssersedentari. De fet, lexercici és part clau en el maneig de la malaltia coronària,però ha de ser compatible amb les limitacions imposades pel dolor i pel seuestat general.Tipus de Angina de pit• Angina desforç: Provocada per lactivitat física o per altres situacions queimpliquen un augment de la necessitat doxigen al cor. Sol ser breu i desapareixen interrompre lexercici o amb ladministració de nitroglicerina. Al seu torn, esclassifica en: inicial, si la seva antiguitat és inferior a un mes; progressiva, si haempitjorat durant lúltim mes pel que fa a freqüència, intensitat, durada o nivelldesforç en què apareix, estable, si les seves característiques i la capacitatfuncional del pacient no shan modificat en lúltim mes. 16
  • 18. • Angina de repòs: Es produeix de manera espontània, sense relació aparentamb els canvis en el consum doxigen al cor. La seva durada és variable i enocasions els episodis són molt prolongats i sembla un infart.• Angina mixta: Aquella en què coexisteixen langina de esforç i la de repòs,sense un clar predomini duna o altra. Tant langina inicial, com la desforçprogressiva i la de repòs segueixen formes devolució imprevisible i el seupronòstic és variable, de manera que també sagrupen sota la denominaciódangina inestable. El seu tractament difereix considerablement del de langinaestable. Aquesta es dóna sempre en fer el mateix nivell dexercici i la durada deles crisis és similar. Langina inestable pot ser lavís dun infart imminent inecessita tractament especial. Antecedents dangina inestable: Atacs freqüentsdangina de pit no lligats a activitat física. De vegades es percep de formadiferent, sense cap patró fix, i es prolonga a la part superior de labdomen, laqual cosa fa que satribueixi a una indigestió. Com les manifestacions clíniquespoden ser molt variades, és el metge, amb ajuda de electrocardiogrames ianàlisis de laboratori, que ha de fer un diagnòstic concloent.DiagnòsticsNo hi ha proves de laboratori per al diagnòstic de langina de pit. No obstantaixò, es realitzen algunes anàlisis per detectar o descartar danys al cor, així comper comprovar altres problemes, com lhipertiroïdisme o lanèmia, que podenforçar el cor a bategar més ràpid, fer servir més oxigen i provocar langina depit. El diagnòstic de langina és clínic, no necessita confirmació si els símptomesi la història clínica general així ho suggereixen. Lelectrocardiograma, fora delepisodi de dolor, és normal en el 50 per cent de pacientsTractamentsEntre els medicaments més efectius i recomanats es troben:• Nitroglicerina: dilata les artèries coronàries i el dolor sol revertir en minuts. Espren posant una pastilla sota la llengua o també en esprai. Pot donar mal decap com a efecte secundari.• Calcioantagonistes o bloquejants dels canals del calci: impedeixen lentrada decalci en les cèl lules del cor. Això disminueix la tendència de les artèriescoronàries a estrènyer i lesforç que realitza del cor, de manera que les sevesnecessitats doxigen també disminueixen.• Betabloquejants: actuen bloquejant molts efectes de ladrenalina en el cos, enparticular lefecte estimulant sobre el cor. El resultat és que el cor batega méslentament i amb menys força, i per tant necessita menys oxigen. Tambédisminueixen la tensió arterial.• Cirurgia: En cas dangina inestable o angina estable que es resisteix altractament amb medicaments, pot aconseguir corregir lobstrucció dels vasoscoronaris, bé mitjançant by-pass (derivació) o, mitjançant angioplàstia coronària 17
  • 19. TAQUICÀRDIA 18
  • 20. La taquicàrdia és lincrement de la freqüència cardíaca. És la contracció massaràpida dels ventricles. Es considera taquicàrdia quan la freqüència cardíaca éssuperior a cent batecs per minut en repòs. Les persones que pateixen detaquicàrdia tenen una vida normal, ja que no és una malaltia greu, encara quepot escurçar la vida del cor a causa del seu major treball.Aquesta malaltia és més comú en les dones que en els homes.CausesDe vegades la taquicàrdia està associada a lansietat, sense que puga establir siaquesta genera taquicàrdia o és la taquicàrdia la que fa que la persona patescaansietat. També pot ser el resultat duna anèmia, una hemorràgia, un trastorncardíac o lús de certes drogues. Els trastorns cardíacs que poden originartaquicàrdies són les arítmies, en què hi ha trastorns en les descàrregueselèctriques que originen el batec cardíac. Algunes substàncies com el mat, elcafè, el te, el tabac, lalcohol, la cocaïna i alguns fàrmacs, poden induirtaquicàrdia en algunes persones susceptibles, per la qual cosa, en aquests casos,és convenient evitar-les. També és produïda en el moment de tenir relacionssexuals a més té efectes col laterals com vagina-costricción. Potser també que lapersona estiga molt tensa o preocupada.La taquicàrdia pot ser causada per diverses raons com per exemple: insuficiènciarenal, depressió, alguna infecció dòrgan, nerviosisme, entre daltres. Si lataquicàrdia no és sovint, pot ser només estrès, però si aquesta apareix cada diao diversos cops al dia pot ser un símptoma dalguna altra malaltia. Unelectrocardiograma pot registrar lactivitat elèctrica del cor el que permetdetectar possibles arítmies. En alguns casos, es necessita recórrer a la col.locacióun monitor de Holter, dispositiu que sadossa al cos del pacient i permetregistrar lactivitat elèctrica del cor.DescripcióLa taquicàrdia és lacceleració ràpida els batecs cardíacs a més de cent batecsper minut. La mateixa pot ser fisiològica, per exemple, quan es realitza unaactivitat física intensa, o bé pot estar associada a processos patològics, comlanèmia, les hemorràgies, el insomio o el no dormir adequadament, el xoc, etc.El cor actua com una bomba que impulsa la circulació sanguínia perlorganisme. Les fibres musculars del cor han contraure luníson per funcionaramb normalitat. Els impulsos bioelèctrics procedents dun grup de cèl lulessituades en laurícula dreta regeixen les contraccions del cor; aquests impulsosflueixen per camins que comuniquen amb les fibres musculars de les quatrecàmeres. Quan es fa malbé qualsevol part daquest complex sistema deconducció saltera el ritme regular dels batecs, i com a resultat pot produirdiferents trastorns del cor, com una aturada cardíaca, fibrilació ventricular,fibrilació auricular, bloqueig cardíac o taquicàrdia, entre altres. 19
  • 21. SímptomesEl símptoma característic són les palpitacions: es perceben una acceleració delcor acompanyada per una sensació dansietat, encara que també podenpresentar altres símptomes, com dificultat respiratòria, marejos, desmais i undolor agut al pit, altres símptomes més són la debilitat, els ofecs i el desmai. 20
  • 22. AlumnesLara Sanchis MontoroPaco Alonso CanoProfessorXavi Pascual ArzoMatèriaBiologia HumanaIES José SegrellesCurs 2010-2011AlbaidaFebrer de 2011 21

×