1. Dissabte 1, d’octubre de 2011, a les 19.00 h
CARMINA BURANA DE L’AMOR I DEL VI
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
CARMINA BURANA DE L’AMOR DEL VI
Jesu, meine Freude
John Cage (1912-1992)
4’33’’
Carl Orff (1895-1982)
Carmina Burana
I. Fortuna Imperatrix Mundi V. Coeur d’amours
1. O Fortuna 15. Amor volat undique
2. Fortune plango vulnera 16. Dies, nox et omnia
II. Primo vere 17. Stetit puella
3. Veris leta facies 18. Circa mea pectora
4. Omnia sol temperat 19. Si puer cum puellula
5. Ecce gratum 20. Veni, veni, venias
21. In trutina
III. Uf dem anger 22. Tempus est iocundum
6. Tanz 23. Dulcissime
7. Floret silva nobilis
8. Chramer, gip die varwe mir VI. Blanziflor et Helena
9. Swaz hie gat umbe 24. Ave formossisima
10. Were diu werlt alle min VII. Fortuna Imperatrix Mundi
IV. In taberna 25. O Fortuna
11. Estuans interius
12. Olim lacus colueram
13. Ego sum abbas
14. In taberna quando sumus
Ximena Agurto, soprano
Jordi Domènech, contratenor
César San Martín, baríton
Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida (Xavier Puig, director)
Cor Lieder Càmera (Xavier Pastrana, director)
Rubén Gimeno, director
Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets
a les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com
Amb la col·laboració especial de
Catalunya Música enregistra aquest concert.
Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat CONCERT SIMFÒNIC 02

3. Benvolgut amic,
En aquests temps, resulta difícil de trobar un espai on poder gau-
dir de l’absència de soroll. Avui te’n crearem un de màgic que du
la signatura de dos músics, els dos Joans més compromesos amb
el silenci: Johann Sebastian Bach i John Cage.
“El silenci no existeix, no és un fenomen acústic sinó la pèrdua de
la intenció d’escoltar.” Ens hauríem de regalar un temps per me-
ditar aquestes paraules de Cage, i millor mentre (ens) escoltem
com la Simfònica interpreta l’obra més cèlebre del compositor
americà: 4’33”, partitura en què el solista seràs tu i la música que
crea el teu viure.
Viure que després celebrarem quan esclati una Oda a la Vida ma-
júscula i al seu gaudi: Carmina Burana, per retrobar dins teu el
silenci perdut i reviure allò que la realitat tan sovint ens amaga:
el Viure. Salut!

4. El silenci després de Bach
Al llarg d’aquesta nova temporada de concerts, l’OSV volem aprofundir en
el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible
i tot missatge sonor.
Amb l’objectiu de retrobar la relació amb el silenci des de la bellesa de
l’organització excelsa dels sons, en cada concert hem incorporat un breu
fragment de música de J. S. Bach com si es tractés d’un acte de purifica-
ció. D’aquesta manera no sols gaudirem de l’escolta d’una música sublim,
sinó que a més a més ens ajudarà a desprendre’ns dels sorolls quotidians i
preparar-nos per endinsar-nos en un nou concert.
En el concert d’avui el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida
i Lieder Càmera interpretaran Jesu, meine Freude.

5. Nou compositors amics ens han regalat una fanfara FANFARES per a la celebració
per celebrar el nostre 25è aniversari. Les interpreta-
rem al llarg de la temporada. La del concert d’avui
ens l’ha regalat l’amic Xavier Boliart, amb qui hem
col·laborat en moltes ocasions.
MOLTES GRÀCIES, Xavier, PER LA TEVA FANFARA!
Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

6. Música de paraules
La partitura del silenci, per Carles Duarte i Montserrat
Avui ens convoquen el cant i el silenci a aquest Palau John Cage, a la seva obra 4’33” planta el silenci davant
que és una nau antiga de parets de llum, un minuciós nostre, converteix els músics en intèrprets del silen-
mosaic de notes, d’històries i de pètals. Si la nit és la ci. I és que la música és sempre a prop del silenci i
casa del silenci, la música té uns temples on l’esperit n’emergeix com una onada de notes que creen melo-
dels homes i les dones es disposa a l’essencialitat del dies bellíssimes, fascinants i encomanen emoció, que
so. transmeten sonoritats profundes i subtils com a les
obres de Johann Sebastian Bach, o que ens exalten
El silenci és una mena de mirall que ens reflecteix, un
i ens transmeten el goig de la vida exuberant, caval-
mar de sorra que adopta la forma dels nostres pen-
cant esplèndida entre nosaltres amb el ritme vigorós
saments, la fecunda terra on creixen els somnis, el
de la cantata Carmina Burana de Carl Orff, que cele-
paisatge infinit on l’univers s’escampa. El silenci és
bra, reprenent textos medievals, l’abraçada de llum
la immensa veu que travessa el món, que de vegades
de la primavera, que ens recorda la volubilitat de la
ens esforcem a ignorar o a ocultar, perquè el silenci,
sort i la condició efímera dels moments feliços.
que converteix la vida en una expressió íntima, alhora
ens interpel·la, ens planteja el repte de la consciència A les seves Ennèades, Plotí, un dels pensadors més
de nosaltres mateixos, més enllà de les converses, de influents del segle III dC, va escriure: “Tot passa en
la música, de la remor de branques, del soroll de les el silenci”. Al meu llibre El silenci, tot evocant Plotí,
màquines. Hi ha moments que temem el silenci per- hi afegeixo: “Al principi només era el silenci. (...) Déu
què ens obliga a confrontar el brogit de l’ara i l’aquí nasqué del silenci.” Originari d’Egipte, de cultura
amb el vertigen dels segles. Però aleshores la nostra grega i que va viure a Roma, hi confluïen algunes de
existència s’enalteix i es dignifica. les civilitzacions fundacionals de la nostra concepció
mediterrània del món. Plotí ens parla amb savie-
Quan comença un concert ens proposem el silenci i el
sa del músic com un ésser “commogut i transportat
construïm perquè puguem sentir la mà de la música
per la bellesa”, però en un concert el músic adqui-
damunt la pell de l’ànima, per evitar que res no ens
reix una misteriosa condició de mèdium que fa que
en distregui. Volem que les fronteres entre nosaltres
el que és capaç de viure lliurat amb exigència i amb
i la música desapareguin, que ens penetri, que ens
passió a l’art de fer de cada so una gota de llum ho
impregni, que passi a ser el nostre propi gest. La mú-
puguem viure joiosament, dolorosament els qui fem
sica ens convida a encarnar el foc que reneix, fràgil i
d’escoltar-lo un instant absolut.
immortal, generació rere generació com una ferida o
una llàgrima on el que som es torna plenitud.
Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959). És poeta i lingüista. Entre els seus llibres de poesia destaquen
Tríptic hebreu, El silenci, El centre del temps i Els immortals.
Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès i compta amb la col·laboració de

7. Sabies que...
Per Pere Andreu Jariod
… John Cage amb 4’33’’ va voler donar protagonisme als espectadors? Recomanacions
El compositor nord-americà considerava en relació amb aquesta peça que
“el públic, en diàleg amb l’ambient, és música, crea l’obra”. I en relació al Nicholls, David
John Cage
silenci deia: “Fins al dia que em mori hi haurà sons. I continuaran després de
Turner Publicaciones.
la meva mort. No ens hem de preocupar pel futur de la música”. Madrid, 2009.
… aquesta és l’obra més coneguda de Cage? Carl Orff
L’estrena va ser al Maverick Concert Hall de Woodstock (Nova York), Carmina Burana
Gundula Janowitz (soprano)
l’any 1952. En aquella ocasió, el pianista David Tudor va ser l’intèrpret
Gerhard Stolze (tenor)
d’aquesta composició que es divideix en tres parts, de 30’’, 2’23’’ i 1’40’’, Dietrich Fischer-Dieskau (baríton)
respectivament. Orquestra i Cor de l’Òpera
Alemanya de Berlín
... Carmina Burana té l’origen en un còdex medieval del segle XIII? Eugen Jochum (director)
CD Deutsche Grammophon
El títol, pronunciat accentuant la primera síl·laba a Carmina, significa
(1996)
“Cançons de Bura”, que és el nom llatí que rebia la regió de Beuern
(Baviera). El nom el va posar J. A. Schmeller, bibliotecari de la Cort de Carl Orff
Munic, en l’edició que va publicar l’any 1847. Els manuscrits havien estat Carmina Burana
descoberts uns anys abans, el 1803. Sheila Armstrong (soprano)
Gerald English (tenor)
Thomas Allen (baríton)
... els textos són una crítica a la societat en general i especialment a les Orquestra i Cor de la Simfònica
classes poderoses? de Londres
Es parla dels plaers terrenals, de l’amor carnal i del gaudi de la natura. A André Previn (director)
l’hora de compondre Carmina Burana, Orff va ser influït per la música de CD EMI (1999)
Stravinsky, especialment per Les Noces. És una de les obres més populars
Carl Orff
del segle XX, especialment el primer número, gràcies sobretot a l’ús que Carmina Burana
se n’ha fet tant en la publicitat com al cinema (Excalibur, entre d’altres). Kathleen Battle (soprano)
Frank Lopardo (tenor)
... Orff va estrenar la cantata l’any 1937? Thomas Allen (baríton)
Orquestra Filharmònica
Va ser en una producció escenificada per Otto Wälterlin a l’Òpera de
de Berlín
Frankfurt. Orff havia començat a treballar-hi dos anys abans amb l’ajuda Cor Shin-Yu del Japó
del poeta Michel Hofmann, que en va preparar el llibret, a partir d’una Seiji Ozawa (director)
selecció de 24 poemes d’un total de 300. El músic alemany desconeixia les DVD Philips (2004)
melodies originals del còdex, que no van ser desxifrades ni transcrites fins
a la dècada del 1950.

8. CARMINA BURANA
Fortuna Imperatrix Mundi
1. O Fortuna Oh! Fortuna 2. Fortune plango vulnera Planyo les ferides de la fortuna
O Fortuna Oh! Fortuna Fortune plango vulnera Planyo les ferides de la fortuna
velut luna com la lluna stillantibus ocellis mentre ploren els meus ulls,
statu variabilis, ets d’estat variable, quod sua michi munera perquè em lleva, rebel,
semper crescis sempre creixes subtrahit rebellis. els seus presents.
aut decrescis; o bé minves; Verum est, quod legitur, És veritat allò que diuen
vita detestabilis la vida detestable fronte capillata, que l’ocasió té cabells pel davant,
nunc obdurat a vegades es desentén sed plerumque sequitur però sovint, per darrera
et tunc curat a vegades es preocupa occasio calvata. és calba.
ludo mentis aciem de l’agudesa de la ment
egestatem, com si fos un joc In Fortune solio En el tron de la Fortuna
potestatem i la pobresa sederam elatus, jo havia segut, excels,
dissolvit ut glaciem. i el poder prosperitatis vario coronat amb les flors
dissol com el gel. flora coronatus; variades de la prosperitat;
quisquid enim florui però si abans estava envoltat de flors
Sors immanis Sort ferotge felix et beatus, feliç i joiós,
et inanis, i vana nunc a summo corrui ara em veig caigut del cim
rota tu volubilis, ets una roda que gira; gloria privatus. i privat de la glòria.
status malus, estat insegur,
vana salus i vana salvació, Fortune rota volvitur: Gira la roda de la fortuna:
semper dissolubilis, sempre fonedissa; descendo minoratus; i mentre jo sóc degradat
obumbrata tenebrosa alter in altum tollitur; un altre és enlairat;
et velata i amagada nimis exaltatus exaltat en excés
michi quoque niteris; també et gires contra mi; rex sedet in vertice el rei seu al tron més alt.
nunc per ludum i ara jo, pel joc, caveat ruinam! Però que es guardi de la perdició!
dorsum nudum vaig amb l’esquena nua nam sub axe legimus Perquè sota l’eix de la roda
fero tui sceleris. per la teva culpa cruel. Hecubam reginam. veiem la reina Hècuba.
Sors salutis La sort, en la salut I. Primo vere
et virtutis i en la virtut
michi nunc contraria, m’és ara contrària;
est affectus el guany 3. Veris leta facies La cara feliç de la primavera
et deffectus i la pèrdua
semper in angaria. són sempre motius d’angoixa. Veris leta facies La cara feliç de la primavera
Hac in hora Ara mateix mundo propinatur, obsequia al món,
sine mora sense tardança hiemalis acies i la duresa de l’hivern,
corde pulsum tangite; polseu les cordes, victa iam fugatur, vençuda ja fuig;
quod per sortem perquè la sort in vestitu vario vestida de colors
sternit fortem, fa que caigui el fort, Flora principatur, Flora ja governa,
mecum omnes plangite! planyeu-vos tots amb mi! nemorum dulcisono i amb el dolç cant
que cantu celebratur. dels boscos, és celebrada.

9. Flore fusus gremio Assegut a la falda de Flora, et ex mente tota i en pensament,
Phebus novo more Febus, segons el seu nou costum, sum presentialiter sóc present
risum dat, hoc vario somriu, en un munt de flors absens in remota, encara que estigui lluny.
iam stipate flore. de colors variats. quisquis amat taliter, El que estima de tal forma
Zephyrus nectareo El zèfir bufa volvitur in rota. gira en una roda de turment.
spirans in odore. amb olor de nèctar;
certatim pro bravio correm i afanyem-nos
curramus in amore. pel premi de l’amor. 5. Ecce gratum Vet aquí l’agradable primavera
Cytharizat cantico Canta el so de la cítara Ecce gratum Vet aquí que l’agradable
dulcis Philomena, el dolç rossinyol, et optatum i desitjada primavera
flore rident vario i els prats asserenats ver reducit gaudia, ens retorna els seus goigs;
prata iam serena, somriuen amb flors de colors; purpuratum el prat floreix
salit cetus avium els ocells volen tots junts floret pratum, de color de porpra
silve per amena, pels llocs agradable del bosc; Sol serenat omnia. i el sol ho asserena tot.
chorus promit virginum i un cor de donzelles Iamiam cedant tristia! Que fugin les tristeses!
iam gaudia millena. ofereix goigs innombrables. Estas redit, Torna el bon temps
nunc recedit mentre es retira
Hyemis sevitia. la cruesa de l’hivern.
4. Omnia Sol temperat El sol ho suavitza tot
Iam liquescit Ja es fon
Omnia sol temperat El sol ho suavitza tot et decrescit i es desfà
purus et subtilis, pur i subtil, grando, nix et cetera, la calamarsa, la neu i tot!
novo mundo reserat a un nou món obre bruma fugit, Fuig l’hivern
faciem Aprilis, el seu rostre l’abril; et iam sugit i la terra es nodreix
ad amorem properat per l’amor s’afanya Ver estatis ubera; dels pits de la primavera.
animus herilis l’ànim dels joves illi mens est misera, Té una ment mesquina
et iocundis imperat i entre els alegres regna qui nec vivit, aquell que no viu
deus puerilis. un déu infantil. nec lascivit ni frueix
sub Estatis dextera. durant el bon temps.
Rerum tanta novitas Tanta novetat en les coses
in sollemni vere de la primavera solemne, Gloriantur Són glorificats
et veris auctoritas i la seva autoritat, te letantur i assoleixen la felicitat
iubet nos gaudere; ens manen gaudir; in melle dulcedinis, amb dolçor de mel
vias prebet solitas, ens presenta els camins de sempre, qui conantur, aquells que s’afanyen
et in tuo vere i en la teva primavera ut utantur per fer ús
fides est et probitas és fidel i honrat premio Cupidinis: dels dons de Cupidó.
tuum retinere. conservar allò que és teu. simus jussu Cypridis Sotmetem-nos a les ordres de Cipris
gloriantes glorificant-nos
Ama me fideliter, Estima’m fidelment, et letantes i alegrant-nos de ser
fidem meam nota: sàpigues que et sóc fidel: pares esse Paridis. iguals que Paris!
de corde totaliter de tot cor

10. Uf dem Anger
6. Tanz. Dansa. Mm... Mm...
Seht mich an, etc. Mireu-me, etc.
Ah... Ah...
7. Floret silva nobilis Floreix el noble bosc Mm… Mm...
Floret silva nobilis Floreix el noble bosc
floribus et foliis. amb flors i fulles. 9. Reie: Swaz hie gat umbe Ronda: Aquestes noies que ballen aquí
Ubi est antiquus meus amicus? Ah! On és el meu vell amic?
hinc, hinc equitavit, tavit. D’aquí se n’anà cavalcant! Swaz hie gat umbe Aquestes noies
Eia, quis me amabit? Ah! Ai, i ara qui m’estimarà? daz sint alles megede, que ballen aquí,
Floret silva undique, Floreix el bosc per tot arreu die wellent an man no volen homes
nah mime gesellen ist mir we. i jo desitjo el meu estimat. allen disen sumer gan! per a aquest estiu!
Gruonet der walt allenthalben Tot torna a florir al bosc, Ah... Sla! Ah... Sla!
wa ist min geselle alse lange? Ah! ai! Per què tarda tant el meu amor? Chume, chum geselle min, Vine, vine estimat meu
Der ist geriten hinnen, hinnen! Se n’anà d’aquí cavalcant! ih enbite harte din, t’espero amb desig,
Wâ ist min geselle alse lange? Ah! Ai! Per què tarda tant el meu amor? ih enbite harte din, t’espero amb desig,
Der ist geriten hinnen, hinnen! Se n’anà d’aquí cavalcant! chume, chum geselle min. Vine, vine estimat meu.
owî, wer sol mich minnen? Ah! Ai, i ara qui m’estimarà? Chum, chum, chum, chum... Vine, vine, vine, vine...
Suzer rosenvarwer munt, Boca dolça de llavis vermells,
chum unde mache mich gesunt, Vine, i torna a confortar-me
8. Chramer, gip die varwe mir Mercader, dóna’m el coloret suzer rosenvarwer munt. Boca dolça de llavis vermells,
Chum, chum, chum, chum... vine, vine, vine, vine...
Chramer, gip die varwe mir, Mercader, dóna’m el coloret, Swaz hie gat umbe, etc. Les noies que ballen aquí, etc.
die min wengel roete, per pintar de vermell les meves galtes
damit ich die jungen man i fer que els joves
an ir dank der minnenliebe noete. em desitgin, vulguin o no. 10. Were diu werlt alle min Si tot el món fos meu
Mm... Mm...
Seht mich an, Mireu-me, Were div werlt alle min Si tot el món fos meu
jungen man! joves! von deme mere unze an den Rin des del mar fins al Rin,
lat mich iu gevallen! Vull agradar-vos! des wolt ih mih darben, hi renunciaria de bon grat
Ah... Ah... daz diu chünegin von Engellant si la reina d’Anglaterra
Mm... Mm... lege an minen armen. descansés en els meus braços.
Minnet, tugentliche man, Estimeu, homes dignes,
minnecliche frouwen! les dones dignes d’amor
minne tuot iu hoch gemuot l’amor us farà sentir orgullosos II. In taberna
unde lat iuch in hohlen eren schouwen. i elevarà els vostres esperits.
Mm... Mm...
Seht mich an, etc. Mireu-me, etc. 11. Estuans interius Ardent per dintre
Ah... Ah...
Mm... Mm... Estuans interius Ardent per dintre
Wol dir, Werlt, daz du bist Alegra’t, món, per estar ira vehementi amb ràbia desfermada
also freudenriche! tan ple d’alegries! in amaritudine parlo amb amargor
ich wil dir sin undertan Sempre seré el teu servent loquor mee menti: en els meus pensaments:
durch din liebe immer sicherliche. per la teva gran generositat. factus de materia, fet de matèria

11. cinis elementi lleu com la cendra 12. Olim lacus colueram En altres temps havia viscut en llacs
similis sum folio, sóc com una fulla
de quo ludunt venti. amb la qual juguen els vents. Olim lacus colueram, En altres temps havia viscut en llacs
olim pulcher extiteram, excel·lia en bellesa,
Cum sit enim proprium Malgrat que és propi dum cignus ego fueram. mentre era un cigne.
viro sapienti d’home assenyat Miser, miser! Ai, miserable!
supra petram ponere posar sobre una base modo niger Ara estic negre
sedem fundamenti, de pedra els seus fonaments, et ustus fortiter! I dol tot rostit!
stultus ego comparor jo, ximple, semblo
fluvio labenti, un riu que flueix Girat, regirat garcifer; El cuiner em fa girar i regirar;
sub eodem tramite i que mai no roman me rogus urit fortiter; el foc em crema molt,
numquam permanenti. sota un mateix cel. propinat me nunc dapifer. i el cambrer m’ofereix al banquet.
Miser, miser! Ai, miserable!
Feror ego veluti I em deixo portar modo niger Ara estic negre
sine nauta navis, com un vaixell sense mariner, et ustus fortiter! I dol tot rostit!
ut per vias aeris talment es deixa portar
vaga fertur avis; un ocell errant pels camins de l’aire. Nunc in scutella iaceo, Ara jec a la cassola
non me tenent vincula, No em reté cap lligam, et volitare nequeo i no puc volar,
non me tenet clavis, no em reté cap clau, dentes frendentes video: i veig unes dents que cruixen.
quero mihi similes busco els meus semblants Miser, miser! Ai, miserable!
et adiungor pravis. i em faig amb els depravats. modo niger Ara estic negre
et ustus fortiter! I dol tot rostit!
Mihi cordis gravitas La serietat del cor
res videtur gravis; em resulta cosa feixuga;
iocis est amabilis el joc és agradable, 13. Ego sum abbas Cucaniensis Jo sóc l’abat de la Cucanya
dulciorque favis; més dolç que la mel.
quicquid Venus imperat, I tot allò que em mana Venus Ego sum abbas Cucaniensis Jo sóc l’abat de la Cucanya,
labor est suavis, és feina plaent, et consilium meum est cum bibulis, el meu parer és el dels bevedors
que nunquam in cordibus que mai no habita et in secta Decii voluntas mea est, i en la secta de Deci està la meva voluntat,
habitat ignavis. en els cors indolents. et qui mane me quesierit in taberna, i qui al matí em busqui a la taverna
post vesperam nudus egredietur, després, al vespre, en sortirà nu
Via lata gradior Camino per l’ampla via et sic denudatus veste clamabit: i així, despullat de la seva roba, cridarà:
more iuventutis com és costum de la joventut, “Wafna, wafna! “Wafna, wafna!
inplicor et vitiis i em lliuro als vicis quid fecisti sors turpissima? què has fet, sort infame?
immemor virtutis, oblidant les virtuts, Nostre vite gaudia Ens has llevat tots els goigs
voluptatis avidus àvid de plaers abstulisti omnia!” de la nostra vida!”
magis quam salutis, més que no pas de salvació;
mortuus in anima mort d’ànima
curam gero cutis. només em preocupa el cos. 14. In taberna quando sumus Quan som a la taverna
In taberna quando sumus Quan som a la taverna,
non curamus quit sit humus, no ens preocupem perquè haguem de
sed ad ludum properamus, morir, sinó que ens lliurem al joc,
cui semper insudamus. i per ell ens escarrassem.

12. Quid agatur in taberna, Allò que es fa a la taverna, bibit soror, bibit frater, beu la germana, beu el germà,
ubi nummus est pincerna, on la moneda fa de coper, bibit anus, bibit mater, beu l’àvia, beu la mare,
hoc est opus ut queratur, cal que se sàpiga: bibit ista, bibit ille beu aquesta, beu aquell,
si quid loquar, audiatur. escolteu el que us diré. bibunt centum, bibunt mille. beuen cent, beuen mil.
Quidam ludunt, quidam bibunt, N’hi ha que juguen, d’altres beuen, Parum sexcente nummate Poc duren sis-centes
quidam indiscrete vivunt. n’hi ha que viuen a la lleugera. Durant, cum immoderate monedes quan desmesuradament
Sed in ludo qui morantur, Dels que s’afanyen pel joc, bibunt omnes sine meta, beuen tots sense treva,
ex his quidam denudantur n’hi ha que perden la roba, quamvis bibant mente leta, encara que beguin alegrement;
quidam ibi vestiuntur, d’altes es vesteixen allà mateix sic nos rodunt omnes gentes, així tothom ens rosega,
quidam saccis induuntur. i fins i tot alguns s’han de tapar amb sacs. et sic erimus egentes. i per això sempre serem pobres.
Ibi nullus timet mortem Allà ningú no tem la mort, Qui nos rodunt confundantur Aquells que ens roseguem, que es perdin
sed pro Baccho mittunt sortem. però tots encomanen la seva sort a Bacus. et cum iustis non scribantur. i no siguin inscrits entre els justos.
Primo pro nummata vini, Primer beuen pels diners que val el vi,
ex hac bibunt libertini; perquè d’aquests beuen els llibertins. III. Cour d’amours
semel bibunt pro captivis, Beuen un cop pels captius,
post hec bibunt pro vivis, i després tres cops pels vius,
quater pro Christianis cunctis, quatre per tots els cristians, 15. Amor volat undique L’amor vola per tot arreu
quinquies pro fidelibus defunctis, cinc pels fidels difunts,
sexies pro sororibus vanis, sis per les germanes llibertines, Amor volat undique, L’amor vola per tot arreu;
septies pro militibus silvanis. set pels cavallers errants, captus est libidine. és pres pel desig.
Octies pro fratribus perversis, vuit pels frares perversos, Iuvenes, iuvencule Joves i jovenetes
nonies pro monachis dispersis, nou pels monjos dispersos, coniunguntur merito. s’uneixen per la seva gràcia;
decies pro navigantibus, deu pels navegants, Siqua sine socio, si alguna es queda sense company,
undecies pro discordantibus, onze pels que es barallen, caret omni gaudio; també es queda privada de tot goig,
duodecies pro penitentibus, dotze pels penitents, tenet noctis infima i té una profunda nit
tredecies pro iter agentibus. tretze pels pelegrins, sub intimo en el més fons
Tam pro papa quam pro rege tant pel papa com pel rei, cordis in custodia: del seu cor, guardada.
bibunt omnes sine lege. beuen tots sense llei. fit res amarissima. I no hi ha cosa més amarga!
Bibit hera, bibit herus Beu la mestressa, i beu l’amo,
bibit miles, bibit clerus, beu el soldat, beu el clergue, 16. Dies, nox et omnia El dia, la nit i tot
bibit ille, bibit illa, beu ell, beu ella,
bibit servus, cum ancilla, beu el criat amb la minyona, Dies, nox et omnia El dia, la nit i tot
bibit velox, bibit piger, beu l’espavilat, beu l’indolent, michi sunt contraria; m’és contrari;
bibit albus, bibit niger, beu el blanc, beu el negre, virginum colloquia parlar amb les noies
bibit constants, bibit vagus, beu el tranquil, ben el rodamón, me fay planszer, em dóna plaer,
bibit rudis, bibit magus. beu l’ignorant, beu el màgic. oy suvenz suspirer, però sento sovint sospirar
plu me fay temer. i això em fa por.
Bibit pauper et egrotus, Beu el pobre i el malalt,
bibit exul et ignotus, beu l’exiliat i el desconegut, O sodales, ludite, Companys, jugueu,
bibit puer, bibit canus, beu el noiet, el vell canós, vos qui scitis dicite i vosaltres que ho sabeu, parleu,
bibit presul et decanus, beu el bisbe i el degà, michi mesto parcite, compadiu-vos de mi, que estic trist,

13. grand ey dolur i tinc un gran dolor, quod mente proposui: allò que m’he proposat:
attamen consulite prengueu cura de mi ut eius virginea que pugui deslligar
per voster honur. pel vostre honor. reserassem vincula. els seus vincles virginals.
Manda liet, manda liet, Vés, cançoneta, vés,
Tua pulchra facies La teva cara bonica min geselle chômet niet. que el meu estimat no ve.
me fey planszer milies, em complau mil vegades
pectus habet glacies. però el pit està glaçat
A remender i això cal arreglar-ho. 19. Si puer cum puellula Si un noiet i una donzella
statim vivus fierem Em sentiria al punt de reviure
per un baser. amb un petó. Si puer cum puellula Si un noiet i una donzella
moraretur in cellula, es reuneixen en una cambreta,
felix coniunctio. quina feliç unió!
17. Stetit puella Hi havia una noia Amore suscrescente I fent créixer el desig
pariter e medio entre els dos,
Stetit puella Hi havia una noia avulso procul tedio, i perdent la vergonya
rufa tunica; amb un vestit vermell; fit ludus ineffabilis es lliuren a un joc inefable
si quis eam tetigit, si algú la tocava membris, lacertis, labii. amb els membres, braços i llavis.
tunica crepuit. el vestit cruixia.
Eia. Eia! 20. Veni, veni, venias Vine, vine, vull que vinguis!
Stetit puella Hi havia una noia Veni, veni, venias. Vine, vine, vull que vinguis!
tamquam rosula; com un roseta: ne me mori facias No em facis morir!
facie splenduit, la cara resplendent hyrca, hyrca, Hyrca, hyrca
os eius fioruit. i els llavis com una flor. nazaza, trillirivos... nazaza trillirivos!
Eia. Eia!
Pulchra tibi facies Bonica és la teva cara
oculorum acies, i els teus ulls penetrants,
18. Circa mea pectora Al voltant del meu pit capillorum series, i els flocs del teu cabell,
o quam clara species! oh quanta bellesa resplendent!
Circa mea pectora Al voltant del meu pit
multa sunt suspiria tot són sospirs Rosa rubicundior, Ets més vermella que la rosa,
de tua pulchritudine, fets per la teva bellesa lilio candidior més blanca que el lliri,
que me ledunt misere. que em fa entristir. omnibus formosior, més formosa que tot,
Manda liet, manda liet, Vés, cançoneta, vés, semper in te glorior! sempre amb tu sóc glorificat!
min geselle chômet niet. que el meu estimat no ve.
Tui lucent oculi Els teus ulls llueixen 21. In truitina mentis dubia En la balança vacil·lant de la ment
sicut solis radii, com els raigs del sol,
sicut splendor fulguris talment l’esplendor d’un llampec In trutina mentis dubia En la balança vacil·lant de la ment
lucem donat tenebris. dóna llum a les tenebres. fluctuant contraria fluctuen els contraris:
Manda liet, manda liet, Vés, cançoneta, vés, lascivus amor et pudicitia. l’amor lasciu i la castedat.
min geselle chômet niet. que el meu estimat no ve. Sed eligo quod video, Però jo escullo allò que veig
collum iugo prebeo: i ofereixo el meu coll al jou;
Vellet deus, vellent dii Déu ho vulgui, i que ho vulguin els déus ad iugum tamen suave transeo. passo, tanmateix, sota un jou ben plaent.

14. 22. Tempus est iocundum Ara és el temps de jugar totus ardeo, Per l’amor d’una noieta;
novus, novus amor nou, nou és l’amor
Tempus est iocundum, Ara és el temps de jugar, est, quo pereo. que em fa morir!
o virgines, donzelles!,
modo congaudete alegreu-vos-en
vos iuvenes. vosaltres, els joves! 23. Dulcissime Dolcíssim
Oh, oh, Oh! Oh!
totus floreo! Tot en mi floreix! Dulcissime, Dolcíssim,
Iam amore virginali Ara tot jo cremo totam tibi subdo me! tota sencera em lliuro a tu!
totus ardeo, per l’amor d’una noieta;
novus, novus amor nou, nou és l’amor
est, quo pereo. que em fa morir! Blanziflor et Helena
Mea me confortat Em conforta
promissio, la promesa, 24. Ave formosissima Salut, formosíssima
mea me deportat i em desespera
negatio la negativa. Ave formosissima, Salut, formosíssima,
Oh, oh, Oh! Oh! gemma pretiosa, gemma preciosa,
totus floreo! tot en mi floreix! ave decus virginum, salut, virtut de les donzelles,
Iam amore… Ara tot... virgo gloriosa, verge gloriosa;
ave mundi luminar salut, llum del món,
Tempore brumali Durant el temps hivernal ave mundi rosa, salut, rosa del món,
vir patiens sóc un home pacient, Blanziflor et Helena Blancaflor i Helena,
animo vernali i quan ve el bon temps Venus generosa! Venus generosa!
lasciviens. el meu ànim es torna lasciu.
Oh, oh, Oh! Oh!
totus floreo! Tot en mi floreix! Fortuna imperatrix mundi
Iam amore… Ara tot...
Mea mecum ludit La donzellesa 25. O Fortuna Oh! Fortuna
virginitas, juga amb mi
mea me detrudit la ingenuïtat O Fortuna, Oh! Fortuna
simplicitas. em perd. velut luna com la lluna
Oh, oh, Oh! Oh! statu variabilis, ets d’estat variable,
totus floreo! tot en mi floreix! semper crescis sempre creixes
Iam amore… Ara tot... aut decrescis; o bé minves;
vita detestabilis la vida detestable
Veni, domicella, Vine, noieta, nunc obdurat a vegades es desentén
cum gaudio, a gaudir amb mi! et tunc curat a vegades es preocupa
veni, veni, pulchra Vine, vine, bonica! ludo mentis aciem, de l’agudesa de la ment
iam pereo. que em moro! egestatem, com si fos un joc
Oh, oh, Oh! Oh! potestatem i la pobresa
totus floreo! Tot en mi floreix! dissolvit ut glaciem. i el poder
Iam amore virginali Ara tot jo cremo dissol com el gel.

15. Sors immanis Sort ferotge Traducció: Joan Pagès
et inanis, i vana Xavier Chavarria
rota tu volubilis, ets una roda que gira;
status malus, estat insegur,
vana salus i vana salvació,
semper dissolubilis, sempre fonedissa;
obumbrata tenebrosa
et velata i amagada
michi quoque niteris; també et gires contra mi;
nunc per ludum i ara jo, pel joc,
dorsum nudum vaig amb l’esquena nua
fero tui sceleris. per la teva culpa cruel.
Sors salutis La sort, en la salut
et virtutis i en la virtut
michi nunc contraria, m’és ara contrària;
est affectus el guany
et defectus i la pèrdua
semper in angaria. són sempre motius d’angoixa.
Hac in hora Ara mateix
sine mora sense tardança
corde pulsum tangite; polseu les cordes,
quod per sortem perquè la sort
sternit fortem, fa que caigui el fort,
mecum omnes plangite! planyeu-vos tots amb mi!

16. BIOGRAFIES

17. Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació Patrocinadors
principals
d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra
simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima
laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els ac- Fundació
cionistes.
Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV
en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic,
dels seus concerts, de la seva qualitat...
La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat,
a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i
és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la
Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu
concerts anuals.
Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música si-
mfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de
Catalunya.
L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas
Sinfónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.
Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, Patrocinadors
del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005,
i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el direc-
tor titular Rubén Gimeno.
L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament
de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generali-
tat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
WEB www.osvalles.com BLOG www.osvalles.com/blog
www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

19. Rubén Gimeno, director titular
Rubén Gimeno és el director titular La seva activitat en el camp de la
de l’Orquestra Simfònica del Vallès, lírica l’ha portat a dirigir les noves
formació amb la qual va començar la produccions del Teatro Campoamor
seva marxa en la temporada 2009-10. d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i
Agua, azucarillos y aguardiente.
Així mateix, ha estat director artístic
de la Jove Orquestra de la Simfònica Ha dirigit Cádiz de Chueca amb
de Galícia durant gairebé una dèca- l’Orquestra Simfònica de Galícia, i La
da, tasca que va compaginar amb el del Soto del Parral al Teatro de la Zar-
càrrec de violinista de l’Orquestra zuela. La temporada 2010-11 va de-
Simfònica de Galícia. butar dirigint Els contes d’Hoffmann
dins del cicle d’Òpera a Catalunya.
Com a director convidat ha col·laborat
amb una gran part de les orquestres El seu inici en la direcció va pro-
espanyoles, com Orquestra Simfò- duir-se de la mà de James Ross,
nica de Galícia, Orquestra Nacional tot graduant-se a la Universitat de
d’Espanya, Orquestra Simfònica de Maryland. Posteriorment estudià
Tenerife, Orquestra d’Euskadi, Or- al Conservatori d’Estocolm sota el
questra Simfònica de Castella i Lleó, mestratge de Jorma Panula, i va
Orquestra de Màlaga, Orquestra de rebre classes de mestres com Alan
València, Orquestra Simfònica de Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka-
Barcelona i Nacional de Catalunya, Pekka Saraste i Leonard Slatkin.
Orquestra Ciutat de Granada i Oviedo
Filarmónica, entre d’altres. Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim-
fònica d’Euskadi per al segell Claus,
Fora de les nostres fronteres ha dins de la seva sèrie de compositors
dirigit la Norrkoping Symphony Or- bascos.
chestra, Gavle Symphony Orches-
tra, Orquestra de Cambra de Gine- Entre els seus compromisos figura
bra, Orquestra de l’MMCK (Japó) i la inauguració de la nova temporada
l’Orquestra Nacional de Colòmbia, d’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir
col·laborant amb solistes de la ca- d’amore.
tegoria de Dimitri Sitkovetski, Fazil
Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Mi-
dori, Michel Camilo i d’altres.

20. Ximena Patricia Agurto, soprano Jordi Domènech i Subiranas,
contratenor
Va néixer a Lima (Perú) el 1984 i va Fernanda), Rosaura a Los Gavilanes Nascut a Manlleu (Barcelona), es-
iniciar els seus estudis musicals als i Casta a La Verbena de la Paloma, tudia piano a l’Escola de Música de
deu anys com a integrant del Coro Papagena a La Flauta Màgica de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Con-
Nacional de Niños del Perú. Va te- Mozart, i la comtessa de Ceprano servatori Superior de Música de
nir com a mestres de cant Marlene (Rigoletto)... En l’àmbit concertís- Barcelona, i cant a la Royal Acade-
Mendoza, Francisca de Cendra i An- tic destaquen les obres Magnificat my of Music i a la Guildhall School
drés Santa María, amb qui va realit- de Vivaldi, Carmina Burana de Carl of Music and Drama.
zar el grau superior. Ha guanyat en Orff, Messies de Händel, Rèquiem de
dues ocasions el concurs de joves Mozart, Bacchiana Brasileira núm. 5 Ha actuat amb els principals cors i
solistes de l’Orquesta Sinfónica Na- d’Hector Villalobos i un dels famosos orquestres de l’Estat espanyol i amb
cional del Perú (2000 i 2001). Acom- pregons de Lima, La picaronera de els grups Europa Galante, Hyppo-
panyada per aquesta orquestra can- Rosa Mercedes Ayarza de Morales. campus, La Colombina, Orphenica
ta àries de Mozart, Puccini i Händel. Ha guanyat el primer premi femení Lyra, Estil Concertant, Early Opera
El 2003 va ingressar al Conservatori al Concurs Internacional de Cant de Company, Wiener Akademie, Venice
Nacional de Música, on va cursar Torrelavega, Santander, Espanya. Baroque Orchestra, London Baro-
estudis superior, que va acabar l’any Actualment realitza el perfeccio- que i Al Ayre Español als principals
2009. Entre els seus rols operístics/ nament de cant al Conservatori del festivals europeus.
sarsuela hi ha els de noble dama a Liceu de Barcelona amb Eduard Gi-
l’òpera El paraíso de los gatos de Vla- ménez. Al setembre d’aquest any in- Ha participat en l’estrena de Passio-
dimir Kojoukarov, Zerlina (Don Gio- terpretarà el rol principal de l’òpera ne Secondo Matteo, d’Adriano Guar-
vanni), la duquessa Carolina (Luisa La Sonnambula a Torí, Itàlia. nieri, i de l’òpera Tat’jana de Corghi,

21. César San Martín, baríton
tot per al Teatro alla Scala de Milà, i Neix a Madrid. Inicià la seva forma- Malatesta de Don Pasquale, Joaquín
L’adéu de Lucrècia de Santos. ció com a baríton amb la cantant de la sarsuela La del manojo de ro-
Lola Bosom. L’any 2008 finalitzà els sas, Vidal de Luisa Fernanda i Julián
Ha interpretat Dido i Enees de Pur- estudis a l’Escuela Superior de Can- de La Verbena de la Paloma, entre
cell; Tito Manlio, Ercole sul Termo- to de Madrid, sota la tutela d’Ana d’altres.
donte i Bajazet de Vivaldi; Carlo, rè Fernaud, guardonat amb el premi de
d’Allemagna d’Scarlatti (Teatro Mas- fi de carrera Lola Rodríguez Aragón. Ha rebut classes magistrals dels
simo de Palerm); La Didone de Ca- L’any 2010 va ser guardonat amb un mestres Teresa Berganza, Ana Lui-
valli, amb Europa Galante (Venècia, premi extraordinari al Concurs Inter- sa Chova, Raúl Jiménez, i dels re-
Torí i al Teatro alla Scala de Milà); nacional de Cant Francesc Viñas. El pertoristes Miguel Zanetti, Nicoletta
L’Orfeo i L’incoronazione di Poppea 2008 va ser guanyador del Concurs Olivieri, Juan Antonio Álvarez Parejo,
(a l’Staatsoper d’Hamburg i al Gran Internacional de Cant Ciudad de Lo- Marta Pujol i Borja Mariño.
Teatre del Liceu) de Monteverdi; groño, a més d’obtenir una beca de
Agrippina, Giulio Cesare in Egitto (al l’Asociación de Amigos de la Ópera Ha treballat sota la batuta dels mes-
Gran Teatre del Liceu), Rodelinda de Madrid. tres J. López Cobos, Alberto Zedda,
i Belshazzar (al Festival Händel de Miguel Roa, Renato Palumbo, Cris-
Halle i al Musikverein de Viena) de En el seu repertori trobem rols com tóbal Soler, Rubén Gimeno, José
Händel; Boris Godunov de Mussorgs- Figaro d’Il barbiere di Siviglia, Belco- Miguel Pérez Sierra i Óliver Díaz. A
ki, i els papers principals de les òpe- re de L’elisir d’amore, Don Giovanni l’escenari ha estat guiat per recone-
res La Catena d’Adone de Mazzocchi de Don Giovanni, el Conte di Almavi- guts directors, entre els quals desta-
per al Festival d’Innsbruck, Orfeo va de Le nozze di Figaro, el Dottore quen Robert Carsen, Mario Martone,
ed Euridice de Gluck per a l’Òpera Graham Vick, Emilio Sagi, José Car-
de Sabadell, Radamisto de Händel los Plaza i Curro Carreres, a més de
a Los Angeles i Orlando també de compartir escenari amb Plácido Do-
Händel a La Maestranza de Sevilla mingo, Susan Graham, Violeta Ur-
i a l’Auditori de Saragossa. mana, Patrizia Ciofi, Marcelo Álvarez
i Nikolai Schukoff, entre d’altres.
Ha rebut premis de piano, compo-
sició i cant (Premi al millor contra- Entre els compromisos més re-
tenor del Concurs Internacional de cents i futurs hi ha la interpretació
Cant Francesc Viñas 1997). de papers com el de Vidal de Luisa
Fernanda al Teatro de la Zarzuela de
Madrid, Figaro d’Il barbiere di Siviglia
i l’òpera Candide al Festival de Músi-
ca de El Escorial.

22. Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida
Creat l’octubre del 1997, du a terme Mahler (2001), Lobgesang de Men-
una intensa tasca de difusió de la delssohn (Franz-Paul Decker, 2003),
música simfonicocoral (Requiem de Simfonia núm. 9 de Beethoven (E.
Fauré; Magnificat, Passió segons sant Martínez-Izquierdo, 2004) i Passió
Joan i Passió segons sant Mateu de segons sant Mateu de Bach (Berliner
Bach; Te Deum de Charpentier; Missa Bach Akademie de Berlín amb la Fil-
Nelson de Haydn; Missa en Re major harmònica de Berlín, 2006). El 2007
de Dvorák; Gloria de Poulenc; Canta- participà al cicle Corals a l’Auditori
ta de Sant Nicolau de Britten, i també de Barcelona i al Festival (A)phònica
obres de Mozart, Händel, Orff, Men- de Banyoles i estrenà El cant de les
delssohn i Schubert, entre d’altres). estrelles d’Enric Granados. El 2008
Ha interpretat la Simfonia núm. 8 de tornà a Berlín amb la Gran Missa de

23. Mozart a la Konzerthaus. Ha ofert mon Colomer, Jordi Mora, Salvador i Grec 2010 a Barcelona. El 2003 en-
concerts en solitari i amb formacions Mas, Franz-Paul Decker i Heribert registrà el primer CD (Ars Harmoni-
com Lieder Càmera, Cor Sant Este- Breuer. A partir de la temporada ca) amb música religiosa per a cor i
ve de Vila-seca, Cor de Cambra del 2002-03, n’és el director Xavier Puig orgue de Frederic Mompou i Manuel
Palau de la Música Catalana, Orfeó Ortiz. El cor participa activament en Blancafort. I el 2005 el segon, amb
Català, Coral Càrmina, Cor Madrigal la programació de l’Auditori Enric harmonitzacions per a cor i piano
i Cor de la Berliner Bach Akademie,. Granados com a cor titular. El curs de cançons populars de Ponent. El
Des de la seva creació el cor fou diri- 2009-10 va col·laborar amb la Joven mateix any sortí el tercer CD (Ars
git pel mestre Manuel Valdivieso, as- Orquesta de la Comunidad de Ma- Harmonica) editat per la FCEC amb
sistit per Antoni Pujol. També l’han drid (Gloria de Poulenc a Madrid i obres dels Premis Catalunya de
dirigit Ernest Martínez-Izquierdo, Lleida), i una gira per Catalunya i les Composició Coral.
Jordi Casas, Mireia Barrera, Ed- Illes amb “Ressons de l’Al-Andalus”,

24. Cor Lieder Càmera
Xavier Pastrana, director

25. El cor Lieder Càmera va ser fundat Ha estat convidat a participar en fes-
a Sabadell l’any 1990 per Josep Vila tivals internacionals de música com
i Casañas, que en fou director titu- el d’Edimburg, Montpeller, Pau Ca-
lar i posteriorment artístic. L’actual sals a Cuixà, Vinçà a França, 30 Nits
director titular és Xavier Pastrana, i de Sabadell, Músiques del Món a Gi-
Oriol Castanyer n’és el sotsdirector. rona, Torroella de Montgrí, Schuber-
tíada de Vilabertran, Santa Florenti-
Han dirigit Lieder Càmera directors na a Canet de Mar, Llívia, Festival de
com J. Pons, J. Savall, A. Ros Marbà, Música Antiga de Barcelona i Festival
S. Mas, M. Valdivieso, E. Colomer, S. Chants Sacrés de la Méditerranée a
Brotons, J. López Cobos, A. Tamayo, Marsella.
A. I. Ramos, E. Ericson, F. Bernius,
G. Theuring, G. Noseda, L. Köler, F. També ha actuat en diferents ciutats
P. Decker, T. Pinnock, H. Rilling, H. de l’Estat espanyol, com Madrid, Sa-
Christophers i E. Oue. ragossa, Granada, Valladolid, San-
tiago de Compostel·la, la Corunya,
Ha col·laborat amb grups instru- Sevilla, Jerez, Múrcia, Torrevella i
mentals com el Clemencic Consort, Hondarribia.
The Sixteen, The English Concert,
Drottningholm Baroque Ensem- Ha enregistrat fins ara quatre discos
ble, Orquestra de Cambra Nacional compactes. Durant el 2010, amb mo-
d’Andorra, La Capella Reial de Cata- tiu del 20è aniversari del cor, Lieder
lunya, Orquesta Barroca de Sevilla, Càmera va enregistrar un CD amb
Orquestra Barroca Catalana, Orques- una selecció de cançons represen-
tra del Teatre Lliure, Orquestra de tatives de la Nova Cançó, harmonit-
Cambra del Liceu, Orquestra de Ca- zades pels músics de més prestigi
daqués, OBC, OSV, JONC i JONDE. del nostre país compromesos amb
el cant coral.

26. Xavier Boliart (Barcelona, 1948)
Estudià al C. S. M. M. B., tot obtenint càtedra en l’esmentat centre, essent Dedica una atenció especial a la mú-
els títols de piano, solfeig, compo- actualment catedràtic de Fonaments sica per a cobla i és l’autor del pri-
sició i direcció d’orquestra, i poste- de Composició. Com a compositor ha mer concert per a tenora i orquestra
riorment va rebre consells estètics obtingut nombrosos guardons, entre de la història (estrenat el 3-12-1999
de compositors de renom interna- d’altres: Premi Ciutat de Barcelona per l’OBC). És vocal de diversos ju-
cional. Ha assistit a diversos cursos 1975, Premi Internacional Pau Casals rats de concursos de composició i
relacionats amb els nous conceptes 1976, Premi Extraordinari Fundació interpretació i membre del Col·legi
pedagògics. Ha publicat un mètode Francesc Basil 1981, Premi Ferran Oficial de Doctors i Llicenciats en Fi-
de Tècnica bàsica de llenguatge mu- Sor de la Generalitat de Catalunya i losofia i Lletres i en Ciències de Ca-
sical i freqüentment és convidat a Diputació de Barcelona 1985 i Premi talunya. Bona part de la seva creació
impartir cursos i seminaris relacio- SGAE 1986 i 1987. Escriu música per està editada i enregistrada per la rà-
nats amb la pedagogia i la creativitat a molts diversos àmbits d’expressió dio, la televisió o en CD.
musical. És professor del C. M. M. B. i les seves obres (d’estètica indepen-
des de l’any 1975; l’any 1980, a través dent) són interpretades dins la xarxa
d’oposicions lliures, aconseguí una internacional de concerts.

27. Fem comunitat. Compartim emocions
L’any 2009 vam aprovar el Pla estratègic de l’OSV per als propers tres anys. Entre els valors que el configu-
raven i que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions
que la música crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes
les direccions. Així ho hem cregut per tal de, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de
l’orquestra, iniciar una intensa activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un
ventall d’interrelacions amb entitats molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conserva-
toris, escoles de música, presons, hospitals... La música que emociona internament es converteix així en la
música que mou externament.
En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem
aprofitar per oferir-los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar-se, per dir on són i
què fan... la resta està, també, a les vostres mans.
Som la Simfònica del Vallès
Càritas “Un NO per a ningú”
Càritas és una entitat de l’Església catòlica i actua seguint els valors cristians. A Càritas no tenim un NO per a ningú i per això
acollim a persones en situació de pobresa i necessitat i treballem amb elles, per ajudar-les a desenvolupar una vida plena,
sense importar la seva creença, origen o cultura.
Un NO per a ningú,
un SÍ per a més de 56.700 persones
un SÍ per a més de 70.400 serveis
un SÍ de més de 3.600 voluntaris
un SÍ de més de 4.500 socis
un SÍ de més de 7.000 donants
Col·labora amb Càritas
931 127 010 · www.caritasbcn.org · atenciodonant@caritasbcn.org

28. Propers Concerts Simfònics al Palau
BEETHOVEN2
CONCERT
3 Fazil Say, piano
Rubén Gimeno, director
19 NOV. 11
19.00 h J. S. Bach: Fuga en Sol menor, BWV 542
Fazil Say: Silk Road
W. A. Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 23 en La
major, K. 488
Beethoven: Simfonia núm. 2 en Re major, op. 36
FESTIVAL DE VALSOS I DANSES
CONCERT
4 Michal Nesterowicz, director
10 DES. 11 Johann Strauss II: Roses del sud, vals. Veus de primavera,
19.00 h vals. Missatge d’amor, polca ràpida. Llamps i trons, polca rà-
pida. Vi, dones i cançons, vals. Visca Hongria, polca ràpida,
Trisch Trasch polka.
J. Strauss: Jockey Polka.
Bielecki: Amor, Secret.
LLUM DEL NORD
CONCERT
5 Veronika Eberle, violí
Cor Madrigal
14 GEN. 12 Rubén Gimeno, director
19.00 h
Jean Sibelius: Concert per a violí i orquestra en Re menor, op. 47
Edvard Grieg: Peer Gynt (suite núm. 1) i altres números