Your SlideShare is downloading. ×
0
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal

2,914

Published on

Published in: Education, Travel, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,914
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
50
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • EXPLICAR AMB ALTRES EXEMPLES QUE ÉS LA NORMA
  • CANCELLERIA REIAL: BUSCAR DEFINICIÓ.
  • Transcript

    • 1. CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B
    • 2.
      • 1. Fer una reflexió i anàlisi sobre alguns conceptes claus de sociolingüística (variació lingüística, llengües minoritàries, majoritàries i minoritzades, bilingüisme i diglòssia, registre estàndard, registre col·loquial, etc.)
      • 2. Valorar la presència de varietats lingüístiques en l’àmbit educatiu i la necessitat de confluència cap a un estàndard oral i escrit
      • 3. Reflexionar sobre la diversitat lingüística al món
      • 4. Sensibilitzar l’alumnat en la importància de la diversitat lingüística i cultural a l’aula .
    • 3.
      • 0. Qüestionari inicial
      • 1. La variació lingüística
          • Varietats lingüístiques i àmbits d’ús
          • Factors de la variació
          • Tipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, institucionalitzat)
          • La norma i l’estàndard. Institucions de referència normativa
      • 2. Les varietats lingüístiques en l’ensenyament. L’estàndard
          • Presència de varietats en l’àmbit educatiu
          • Caracterització d’un estàndard oral i escrit valencià
      • 3. La diversitat lingüística al món
          • Els models d’educació bilingüe
          • Els programes d’educació bilingüe al territori valencià
      • 4. El paper de l’escola en la normalització del valencià
      • 5. Bibliografia i webgrafia
      • 6. Annex. Glossari. Conceptes de sociolingüística
    • 4.
      • Indiqueu si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.
      • a. Què entenem per sociolingüística?
      • La sociolingüística té com a objectiu d’estudi l’ús lingüístic, condicionat pel propi context social. Mentre la lingüística se centra en les paraules, la sociolingüística ho fa en les persones que la fan servir, en les seues actituds, prejudicis...
    • 5. b. Els idiomes són codis homogenis i estables. FALS. No són codis uniformes perquè la varietat lingüística es dóna en totes les llengües, fins i tot la variant personal. Totes les llengües tenen variants dialectals i en totes les llengües existeixen diferents registres. A més totes les llengües evolucionen amb el temps. c. Existeixen varietats dialectals intrínsecament més adequades que altres. FALS . La variació dialectal és un fet universal. No hi ha cap llengua uniforme. Totes presenten diferències associades a grups de persones o a situacions d’ús concretes. Idiolecte (dialecte personal). Hi ha tantes maneres de parlar com individus. En tota la seua extensió territorial els idiomes tenen varietats dialectals en més o menys grau, segons diferents factors històrics, geogràfics... Una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes. Segons Tuson “un dialecte no és una desgràcia i no és motiu per al complex d’inferioritat fer-lo servir, perquè la llengua comuna és la coincidència emocional dels dialectes” (Mal de llengües, pàg. 72 i 73) d. La utilització de la paraula “merda” o la paraula “excrement” depenen principalment de la procedència geogràfica dels parlants. FALS. Les dos corresponen a l’estàndard, però la primera correspon al registre col·loquial i la segona al culte. Intrínsecament: Pertanyent a la naturalesa essencial, a la construcció íntima d'una cosa.
    • 6. e. Un bon usuari de la llengua és aquell que sap adequar el seu discurs al nivell social, acadèmic i professional de l’interlocutor. VERTADER . No és més culte aquell que parla en estil elevat a tot el món sinó aquell que sap adequar el seu registre a les característiques de l’interlocutor. f. La característica que defineix els registres és el fet que estiguen escrits. FALS . Podem utilitzar tots els registres tant a nivell escrit com a nivell oral. Una conferència utilitza el registre formal i una carta pot ser escrita de manera informal. g. El registre col·loquial no té gens de formalitat. FALS . Es pot parlar amb correcció dins un nivell col·loquial, sense arribar a ser vulgar. Per exemple les paraulotes, o expressions com ara, *quidrar (cridar), *crompar (comprar)... acostarien el nostre registre a la vulgaritat. Exemple de registres: - Aina té un coma etílic agut (llenguatge científic) - Aina té una borratxera molt forta (llenguatge familiar) - Aina té una merda com un piano (llenguatge vulgar) h. Una llengua és considerada com a tal perquè és usada per un nombre elevat de persones i s’oposa al dialecte, que és usat per poques persones. FALS . No és el nombre de parlants el que distingeix llengua i dialecte. Podem trobar llengües amb un nombre reduït de parlants com el danés (cinc milions) o el suec (nou milions) i alguns dialectes tenen molts parlants, per exemple el dialecte americà de l’anglés. Una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes. El fet de tindre un nombre considerable de parlants no fa necessàriament més important una llengua.
    • 7. h. L’estàndard actua com a cohesionador i identificador de la comunitat lingüística. VERTADER . L’estàndard és una varietat conscientment codificada que actua com a cohesionadora de la comunitat lingüística i que és molt útil en la comunicació entre diferents varietats dialectals.
    • 8.
      • Què és la variació lingüística?
      • La variació lingüística és el diferent ús d'una mateixa llengua entre sectors de població diferents. És objecte d'estudi de la sociolingüística . Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua. Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats: diatòpiques o geogràfiques, diastràtiques o socials i diafàsiques o lligades a una situació comunicativa.
    • 9.
      • Les diferents situacions on s’empra la llengua.
        • Ensenyament.
        • Administració.
        • Mitjans de Comunicació.
        • Amics – Família.
        • Àmbit Jurídic.
      • Les diverses situacions ens determinaran emprar un o un altre registre lingüístic.
    • 10.
      • Hi ha dos classes de factors que determinen la variació lingüística :
      • 1. Aquells que estan relacionats amb les característiques dels parlants (sexe, edat, origen geogràfic, nivell sociocultural, etc.). Ex. Alumnes d’un institut front al professorat.
      • 2. I els que depenen de les característiques de la situació en què es produeix la comunicació (grau de familiaritat entre els interlocutors, intencionalitat, tema, entorn de la comunicació, etc.). El rei no parlarà d’igual manera en un discurs institucional que quan estiga amb el príncep sopar informament.
      • La variació que depén dels parlants s’acostuma a anomenar variació dialectal , mentre que aquella que depén de la situació és coneguda com a variació funcional o estilística .
    • 11.
      • No hi ha cap llengua monolítica o uniforme .
      • Totes presenten diferències associades a grups de persones o a situacions d’ús concretes. De la comunitat sencera al parlant individual, es troben grups humans de diferent naturalesa, inserits dins grups majors, a cada un dels quals correspon formes lingüístiques diferenciades.
      • Fins i tot, entre dos individus, per semblants que puguen ser, sempre hi ha diferències en l’ús lingüístic susceptibles de ser detectades o descrites per qualsevol observador atent. I en un mateix individu trobaríem maneres de parlar o d’escriure sensiblement diferents d’acord amb el moment o la situació.
      • A Alcoi diuen ROIG, a Xixona VERMELL i a Alacant ENCARNAT.
    • 12.  
    • 13.  
    • 14.
      • 1. Variació geogràfica , que configura unes maneres de parlar afins entre grups que conviuen per proximitat geogràfica. Hi pot haver variacions segons la regió a què pertany el parlant, però també en àmbits més reduïts: segons la comarca, la ciutat, el poble o el barri. En els mapes dialectals la variació és representada per isoglosses , que són línies que uneixen o separen les mateixes o diferents realitzacions d’un determinat element lingüístic (un determinat so d’una paraula o una determinada variant lèxica, etc.). Una isoglossa ens indicarà, per exemple, on s’usa la paraula espill o on s’usa mirall o on es diu [párle], [párlo], [párlu] o [párl].
    • 15.  
    • 16.
      • 2. Variació temporal és aquella que està determinada per l’època: la llengua del segle XV i la del segle XIX tenen les seues particularitats; en l’actualitat, la manera de parlar dels adolescents és diferent de la de les persones majors.
      • Ex. (“pillar”, en lloc. “d’agafar”, “bocata”, en lloc “d’entrepà”, “ser diví de la mort” en lloc de “fantàstic”, etc.
    • 17. ACTA DEL PROTOCOL NOTARIAL DEL NOTARI JAUME ARACIL 1495.
    • 18.
      • 3. Variació social , segons el grup social o l’estrat sociocultural al qual pertany el parlant es poden produir variacions ben característiques entre els parlants d’una mateixa llengua.
      • Entre les classes socials benestants i els sectors més baixos d’una mateixa comunitat lingüística hi pot haver diferents accents socials que els identifiquen i diferencien; entre el professorat i els estudiants, els polítics, els okupes, els delinqüents, etc. Es tracta d’argots.
    • 19.
      • Unes altres varietats que no reflecteixen la identitat lingüística de cap parlant, sinó les característiques d’una situació: són els anomenats REGISTRES, o VARIETATS ESTILÍSTIQUES, DIAFÀSIQUES o FUNCIONALS .
      • Per exemple la llengua de la conversa ordinària, la dels discursos polítics, la dels textos científics.
      • Segons l’ús que es fa de la llengua s’utilitzen registres diferents. Els factors que definiran aquestes variacions són:
        • el tema de què es parla,
        • la intenció o finalitat dels parlants,
        • el grau de familiaritat entre els interlocutors,
        • el grau de formalitat que requereix la situació
        • i el canal usat en la comunicació.
    • 20.  
    • 21.
      • 1. El tema . El tema és el camp de la realitat a què es refereix el text. Temàtiques diferents donen lloc a textos diferents. Podem considerar una divisió bàsica entre textos de tema general (registres col·loquials) i de tema específic (registres cientificotècnics, jurídics, administratius, acadèmics, publicitaris...).
      • Els temes específics condueixen als llenguatges d’especialitat , l’indicador més evident dels quals és el lèxic. Es considera específic un text quan hi ha una determinada presència dels mots que anomenem termes . Els camps d’especialitat es poden dividir en tants com especialitats es consideren en les classificacions sistemàtiques entre les ciències i les tècniques (matemàtiques, lingüística, etnologia, música, administració, religió, esports, etc.). No hi ha una divisió rígida, però, entre els textos generals i els específics, sinó més aviat una gradació d’especificitat. De fet en la nostra societat es produeix contínuament una popularització de termes que, perdent més o menys el seu sentit específic, passen a formar part del vocabulari corrent (p. ex. electrocardiograma, escàner, centrifugació, carburador, termòstat, hidroteràpia). Alguns camps són tan de domini general que els termes, amb el seu valor exacte, són desconeguts per un nombre molt alt d’usuaris (p. ex. en futbol: linier, córner, fora de joc, etc.).
    • 22.
      • 2. El nivell de formalitat . Els registres posen de manifest el grau de formalitat. La relació que s’estableix entre els interlocutors és el factor que el condiciona. Segons la coneixença personal i la confiança en el tracte, així com el lloc i la situació en què es troben, el text pot ser més o menys formal. La formalitat és un continuum , que pot variar des de la màxima familiaritat fins a la màxima formalitat.
      • La col·loquialitat i la formalitat són inversament proporcionals Si un text és molt col·loquial té un nivell de formalitat baixa i quan és menys col·loquial s’incrementa el grau de formalitat. Els registres informals solen correspondre a usos privats de la llengua (família, amics i persones conegudes) i els més formals als usos públics (àmbit professional, destinataris poc coneguts), encara que aquesta correspondència no és exacta.
    • 23.
      • 3. El canal de producció . Una distinció associada al canal del registre és el grau d’espontaneïtat en la producció de textos orals i escrits.
      • En general els orals solen ser espontanis i els escrits, preparats. Però no sempre és així. Un text és espontani en la mesura que no parteix d’una preparació prèvia. Així, un text oral que consistisca en la lectura d’un text escrit anteriorment per ser llegit, no és espontani en absolut (poesia, teatre, telenotícies, discurs preparat). Un text escrit pot tenir un grau d’espontaneïtat elevat quan es tracta d’una nota o de qualsevol redactat de poca importància.
    • 24.
      • 4. El propòsit o la intenció . Tot text es produeix, des de la seua concepció a la ment de l’emissor, d’acord amb un o uns objectius determinats: informar o demanar informació, aconseguir que els altres facen una acció, obtenir un objecte o servei, fer riure, mostrar alegria o enuig, i una llarguíssima, si no infinita, llista de possibles intencions.
      • Fins i tot quan un discurs no transmet cap contingut remarcable (conversa d’ascensor sobre el temps atmosfèric), hi ha un propòsit que és mantenir el contacte social o evitar el silenci, que a la majoria de les cultures s’interpreta com un senyal d’hostilitat.
    • 25.
      • Edat : els joves tendeixen a usar més els registres informals, tenen un argot propi i creen més neologismes
      • Sexe : les dones tendeixen a usar una parla més propera a l'estàndard
      • Procedència : cada zona té un dialecte propi
      • Professió : hi ha professions amb un lèxic propi especialitzat
      • Nivell d'estudis : a més estudis, més ús dels registres cultes o formals
      • Situació comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o col·loquial, és el factor que més influeix
      • Canal de comunicació : l'escrit acostuma a demanar més formalitat
      • Grau de literarietat : inclou recursos literaris i para més atenció a la llengua
    • 26.
      • Lluís, abans d’anar a classe per exposar el tema que s’ha preparat, ha passat per sa casa per canviar-se, però obri l’armari i no sap bé què posar-se. Algunes vegades ha anat al curs molt ben vestit ja que venia d’alguna reunió de treball; en canvi, altres vegades, s’ha presentat amb roba més informal, més esportiva, perquè s’hi sent més còmode; fins i tot, algun dia hi ha anat amb el xandall perquè té un gimnàs al darrere de l’edifici on rep les classes de valencià. Com s’hauria de vestir? Si es vist massa formal, els companys pensaran que va de doctor en el tema. Per descomptat, res d’anar de vint-i-cinc botons, semblaria massa respectuós, com molt solemne, no? Però és clar, li agradaria causar una bona impressió tan a la professora com a la resta del grup. És un tema que s’ha preparat, que el domina i que el troba fascinant. Home! Segurament farà molta calor, però si es posa pantalons curts i roba molt “fresqueta”, tot i que no és res de l’altre món, es fixaran més en com va vestit que en el que diu. Decideix posar-se un vestit estàndard, perquè creu que és més adequat per a la situació.
    • 27.  
    • 28.  
    • 29.
      • Explica.
        • a) Com degué explicar el succés el conductor als amics de l’institut?
        • b) I davant el jutge?
        • c) Com degué explicar el succés el músic als policies?
        • d) I la metgessa?
    • 30.  
    • 31.
      • L’home és un ser racional, un ser pensant que té la facultat, a través del llenguatge, de transmetre els seus pensaments, de comunicar-se amb la resta dels éssers humans.
      • Aquesta comunicació pot produir-se de moltes formes. De vegades, fer l’ullet, un sol gest, ens és suficient, per COMUNICAR-NOS.
    • 32.
      • Per tal de poder entendre'ns, de poder comunicar-nos, hem d'arribar a un acord, de manera que a cada signe tothom done el mateix valor.
      • El conjunt de signes constituiran un sistema o codi que no és més que un conjunt de normes o lleis pactades per una comunitat.
    • 33.
      • Llengua és el codi que conté les lleis per expressar-nos. Cada idioma té les seues pròpies regles fonètiques, morfosintàctiques, lèxiques... Així, per exemple, el castellà i l'italià són dos llengües diferents perquè no segueixen les mateixes fórmules, el mateix codi.
      • El CASTELLÀ MANTÉ LA HAC I L’ITALIÀ NO.
    • 34.
      • La llengua, però, no deixa de ser un objecte abstracte, ideal.
      • Cada parlant té un domini lingüístic concret i parcial que està determinat per un conjunt de factors: econòmics, culturals, geogràfics...
      • Per això, cal diferenciar el concepte de llengua i el de parla.
      • Quan qualsevol persona empra una llengua determinada, ho fa d’acord amb la pròpia competència lingüística. D'aquesta aplicació concreta de la llengua en diem PARLA.
    • 35.
      • Encara hi ha un altre terme que ens convé aclarir, el concepte de norma.
      • En la parla quotidiana molt sovint es modifiquen algunes lleis del codi, i algunes d'aqueixes modificacions acaben convertint-se en normals. Aquestes variacions reben el nom de norma.
      • Un exemple ens pot aclarir el concepte. És una regla de la normativa, la utilització de la forma reforçada dels pronoms febles davant dels verbs començats en consonant: et vas comprar una llibreta. En canvi, quan un parlant d’algunes variants valencianes diu aquesta frase, sol dir : te vas comprar una llibreta. Aquesta expressió és un exemple de norma.
    • 36.
      • ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA.
          • CREAT EL 1997.
      • INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIA.
        • PER CONTRARESTAR EL BLAVERISME.
      • INSTITUT D’ESTUDI CATALANS.
      • NOSALTRES ENS REGIM PER LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932.
    • 37.
      • Presència de varietats en l’àmbit educatiu
      • Caracterització d’un estàndard oral i escrit valencià
      QUÈ ÉS L’ESTÀNDARD? La varietat estàndard, abans anomenada literària o comuna, de caràcter supradialectal i referencial, es caracteritza per la seua notable uniformitat. Pot definir-se com la varietat codificada d’una llengua que serveix per a les necessitats comunicatives (especialment culturals i intel·lectuals) d’una comunitat lingüística moderna
    • 38.
      • La construcció d’una varietat estàndard, o l’estandardització d’una llengua, és un procés complex que abasta àmbits molt diversos.
      • És una varietat que va fent-se en l’ús . Per això, cal no sols una normativa (fixació de l’ortografia, de la gramàtica i selecció del lèxic) sinó també l’adequació a uns usos socials amplis.
      • L’estandardització no es pot considerar assolida sense la prova de la utilització i de la difusió de la varietat estàndard en els usos supradialectals, públics i de masses.
    • 39.
      • L’estandardització és una necessitat per a les llengües i també un dret.
      • L’estàndard té assignats dos papers especials:
        • 1) facilitar la comunicació dels parlants d’una comunitat lingüística, amb independència de la seua àrea lingüística, de la seua edat, de la seua classe social o professió.
        • 2) ser el senyal més visible de la normalització lingüística de la llengua minoritzada ; s’inscriu en el procés de normalització de l’ús públic d’aquesta llengua i és imprescindible per a donar resposta a les necessitats comunicatives d’una societat moderna.
        • Actua com a model de referència en uns àmbits determinats o en tots. Discrimina allò que és considerat vàlid i allò que és considerat no adequat. Possibilita una comunicació eficaç i segura, sobretot en situacions formals (mitjans de comunicació, àmbits acadèmics, relacions amb les institucions...). En situacions de normalitat, l’estàndard esdevé per als parlants la representació de la llengua i arriba fins i tot a definir el mateix concepte de comunitat lingüística.
      QUIN PAPER TÉ L’ESTÀNDARD?
    • 40.
      • És la varietat pròpia dels àmbits d’ús acadèmics.
      • S’aprén a l’escola i, sobretot, llegint i escoltant els mitjans de comunicació. (CANAL 9?, TV3?)
      • Ha de ser conegut (compartit) i sentit com a propi (acceptat).
      • Amb l’arribada dels mitjans de comunicació audiovisuals s’ha creat una norma d’estàndard oral (oralització de l’escrit) amb totes les particularitats que comporta el canal oral.
      • La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per a respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per a cohesionar i prestigiar la llengua.
    • 41.
      • L’ENSENYAMENT.
      • ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
      • ADMINISTRACIÓ.
      • REPETIM: Ha de ser conegut (compartit) i sentit com a propi (acceptat).
    • 42.  
    • 43.
      • USATGES DE BARCELONA (1252)
      • CANCELLERIA REIAL: ½ SEGLE XIII. JAUME I.
      • REFORMADA PER PERE III EL CERIMONIÓS (1344)
      • ELIMINADA PER FERRAN EL CATÒLIC (1494).
      • MENA D’ENS ADMINITRATIU ON TOTA LA DOCUMENTACIÓ ES TRADUÏA A L’ARAGONÉS I EL CATALÀ.
    • 44.
      • ELS COSTUMS DE TORTOSA (1272)
      • LIBRE DE CONSOLAT DE MAR (1283).
    • 45.
      • ELS FURS (1261) ELS FURS VALENCIANS, FOREN EL DRET TERRITORIAL VALENCIÀ DURANT MÉS DE QUATRE SEGLES, DES DEL 1261 , QUAN JAUME I ELS VA JURAR I PROMULGAR, DURANT LA REUNIÓ DE LES CORTS VALENCIANES EL MATEIX ANY, FINS AL 1707 , AMB LA DERROTA D'ALMANSA ( 25 D'ABRIL ) I EL CONSEGÜENT DECRET DE NOVA PLANTA DEL REGNE DE VALÈNCIA, L'ESTIU DEL MATEIX ANY.
      • DERROGATS PER FELIP V EL 1707.
      • KOINÉ
      • CURIAL E GÜELFA
    • 46.
      • 1) SELECCIÓ VARIETAT: policèntrica.
      • 2) CODIFICACIÓ. QUINS ELEMENTS ENTREN A FORMAR PART.
      • 3) VEHICULACIÓ A L’ENSENYAMENT.
      • 4) ACTUALITZACIÓ, ENRIQUIMENT I ESPECIALITZACIÓ.
    • 47.
      • Per a aconseguir la normalització de qualsevol llengua hi ha uns àmbits importantíssims dels quals cal treballar de valent: els mitjans de comunicació, l’administració (justícia, sanitat, etc..) i l'escola. Són els pilar bàsics ja que permeten fer ús social de la llengua.
      • En aquest tema es pretén despertar la consciència del professorat per fer-los veure que a casa nostra l'escola té un paper fonamental ja que en alguns àmbits com els mitjans de comunicació (premsa, tv, cinema, música... i no vull dir ja justícia o església per exemple) encara queda molt per fer,
    • 48.
      • A l'escola, amb els PIPS i PEV han normalitzat moltíssim, però es tracta de treballar les actituds, que s’adonen que el paper del docent com a model de respecte, d'integració , de tolerància, de drets lingüístics, de cultura i d'ús formal és essencial; que des de l'educació cal expandir un model estàndard (varietat funcional) per tal que l'alumnat s’adone que el valencià és útil per a qualsevol funció, i que té un registre que servix per a la ciència, per a la literatura, per a l'administració...
      • Un model codificat, normativitzat i vàlid per a qualsevol context formal: i aquesta varietat, evidentment, s'ha d'aprendre en l'escola perquè no hi ha gaires contextos on puguen aprendre'n, llevat d'alguna programació puntual en TV (Punt 2) i els llibres de classe.
      • Aquest punt vol treballar sobretot eles actituds, la implicació del professorat en el procés de normalització i en l'assumpció de la varietat o registre estàndard... Per a la Conselleria, és clar, tot està perfecte: vull dir, que hi ha normalitat a l'escola: per a les associacions i claustres no tant: l'ampolla mig plena o mig buida...
    • 49.
      • CONTE UNA SITUACIÓ INUSUAL, ESTRANYA, GRACIOSA DE LA VIDA QUOTIDIANA.
      • PENSE EN LA VARIETAT LINGÜÍSTICA QUE HA D’EMPRAR!
      • PRIMERAMENT PENSE-LA, PREPARE-LA ACURADAMENT, I DESPRÉS EXPOSE-LA:
      • INTRODUCCIÓ, NUS I DESENLLAÇ.
    • 50.
      • ESCRIGA QUIN PENSA QUE ÉS EL PROBLEMA DE L’ESTÀNDARD VALENCIÀ.
      • TINGA EN COMPTE:
        • PER QUÈ SE N’HA CREAT.
        • L’ACCEPTACIÓ DELS USUARIS.
        • CONFLICTE LINGÜÍSTIC.
        • SUPORT DELS POLÍTICS.
        • MITJANS DE COMUNICACIÓ.
    • 51. Activitat 5 En grups de 3 o 4 companys, analitzeu la presència de varietats lingüístiques en el vostre centre de treball i exposeu al grup de classe les vostres conclusions. a) Com s’integra aqueixa variació lingüística en l’ensenyament? b) Quin registre o model de llengua empra el professorat a l’aula? c) Cal tenir un estàndard de referència? Quines serien les característiques bàsiques de l’estàndard oral i de l’escrit? Cal reflexionar sobre les varietats lingüístiques a l’aula, especialment sobre el model de llengua oral que el professorat empra, de vegades molt allunyat del registre escrit dels llibres de text i altres materials curriculars.
    • 52.
      • 3. La diversitat lingüística al món
          • Els models d’educació bilingüe
          • Els programes d’educació bilingüe al territori valencià
    • 53.
      • 1. Quantes llengües es parlen al món actualment?
      • A. Entre 5.000 i 6.000
      • B. Unes 2.000
      • C. Unes 1.000
      • D. Unes 400.
      • Resposta:1. A. Els experts solen estar d’acord en què existeixen entre 5.000 i 6.000 llengües, tot i que és molt difícil establir un nombre exacte de les llengües que es parlen per qüestions polítiques (què és una llengua o un dialecte es decideix moltes vegades per aquest criteri) i perquè les llengües en moltes ocasions formen un continu lingüístic en el qual es difícil establir fronteres, és a dir, on acaba una llengua i on comença una altra. A més, encara hi ha moltes llengües que no han estat estudiades ni descrites a fons.
    • 54.
      • 2. Segons algunes estimacions, quantes poden desaparèixer al llarg del segle XXI ?
      • A. El 90 % B. El 75 % C. El 50 % D. El 10 %
      • 2. A. Segons algunes estimacions, el 50 % de les llengües que ara existeixen podrien desaparèixer abans del 2100. Aquestes mateixes estimacions calculen que el 90 % de les llengües estan condemnades a desaparèixer al llarg del segle XXI, si no s’inverteix la tendència actual.
    • 55.
      • 3. Saps en quin dels països següents es parlen més llengües?
      • A. Als EUA B. A la Xina C. A Rússia D. A Indonèsia.
      • D. A Indonèsia es parlen unes 670 llengües i és, després de Papua-Nova Guinea (850 llengües), el país lingüísticament més divers del planeta.
      • 4. Quantes llengües es parlen a la Península Ibèrica?
      • A. 4 B. 7 C. 5 D. 10
      • Castellà, Català, Aragonés, Aranés, Asturleonés, Basc, Galaicoportugués, Anglés, Benasqués, Caló (romanés).
    • 56.
      • CENTRA EL SEU ESTUDI EN L’ÚS LINGÜÍSTIC, CONDICIONAT PEL PROPI CONTEXT SOCIAL.
      • CIÈNCIA JOVE: 1953, URIEL WENREICH LANGUAGES IN CONTACT .
      • ORIGEN: SOCIETAT NORD-AMERICANA DELS ANYS 50. “LA TERRA DE LES OPORTUNITATS”.
      • DÈCADA 60, ES TRASLLADA A EUROPA.
      • CAMP D’ESTUDI:
        • LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
        • I LES LLENGÜES EN CONTACTE.
    • 57.
      • LA LLENGUA REFLECTEIX LA FORMA DE PENSAR DE LA SOCIETAT, ELS SEUS VALOR CULTURALS I LES SEUES ESTRUCTURES SOCIOPOLÍTIQUES.
      • TOT SISTEMA LINGÜÍSTIC REPRODUEIX, EN CERTA MESURA, ELS CANVIS SOCIALS, CULTURALS, ECONÒMIC, POLÍTICS, ETC... QUE EMERGEIXEN AL SI DE LA SOCIETAT.
      • LA LLENGUA ÉS UN FET SOCIAL I NO EXCLUSIVAMENT LINGÜÍSTIC.
      • EX. LLENGUA MASCLISTA:
        • TERME. PARE TREBALLADOR? PARE SOLTER?
        • EN ANGLÉS, 220 PARAULES PER REFERIR-SE A UNA DONA SEXUALMENT PROMÍSCUA.
        • PREJUDICIS: SUDACA, FRANXUTE (GAVATXO), MADERO O PICOLETO, GUIRIS.
    • 58.
      • GRUP, ELS MEMBRES DEL QUAL TENEN EN COMÚ UNA LLENGUA, O ALMENYS UNA VARIETAT LINGÜÍSTICA, I QUE COMPARTEIXEN CONSENSOS, REGLES, NORMES, I ACTITUDS PER A L’ÚS CORRECTE I NORMAL DE LA LLENGUA COMUNA.
      • No està subjecte a cap criteri quantitatiu.
      • L’existència d’una comunitat lingüístic a implica, senzillament, l’existència de dos parlants, encara que en referir-nos a comunitat lingüística, al·ludim una estructura grupal àmplia que supera el grup primari de relació directa: família colla d’amics, etc.
    • 59.  
    • 60.
      • http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/mapa/mapa.jpg
      • http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/mapa/llengues.jpg
      • En quins estats es parla més d'una llengua?
      • Espanya, Itàlia, França, Gran Bretanya, Bèlgica, Romania, Irlanda, Suïssa, República Txeca.
      • Quants estats monolingües hi ha a Europa? Portugal, Islàndia, Hongria,
      • Quines llengües es parlen en més d'un estat? Gallec-portugués, èuscar, català, occità, anglés, italià, alemany, francés, neerlandés...
    • 61.  
    • 62.  
    • 63.
      • Llengua majoritària : Llengua que en un determinat context compta amb més parlants que una altra. Per extensió s’aplica també a les llengües que a nivell general compten amb un gran nombre de parlants.
      • Llengua minoritària : Llengua que en un determinat context compta amb menys parlants que una altra. Per extensió s’aplica també a les llengües que a nivell general compten amb un reduït nombre de parlants.
      • Llengua minoritzada : Llengua que en un determinat context pateix un procés de retracció dels seus usos públics i privats que n’amenacen l'existència.
    • 64.
      • El CONTACTE DE LLENGÜES és simplement la coexistència de diverses llengües, però sense que es produesca cap tensió en els seus usos. Ens referim, doncs, a situacions on la distribució de llengües no crea cap tensió social. Per exemple, l’ús de distintes llengües en un fullet informatiu, guia turística, guia de museu...
      • TROBAREM:
        • LLENGÜES MAJORITÀRIES :
          • ALEMANY: 100 milions parlants.
          • ANGLÉS: 300 milions parlants.
          • CASTELLÀ: 180 milions parlants.
          • GALLEC-PORTUGUÉS: 120 milions parlants.
          • ITALIÀ: 55 milions parlants.
          • NEERLANDÉS: 17 milions parlants.
          • TURC: 25 milions parlants.
    • 65.
      • LLENGÜES MINORITÀRIES A EUROPA :
        • BIELORÚS: a Letònia (uns 15.000 parlants).
        • CALMUC : El calmuc és una llengua mongòlica parlada per més de mig milió de persones, 175.000 a Calmúquia (Federació Russa), uns 140.000 a la Xina i més de 200.000 a Mongòlia. En aquests dos últims països s'anomena 'oirat'.
        • El FRISÓ (frysk): és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició. MIG MILIÓ DE PARLANTS.
        • LITUÀ : als EUA, sobretot a la regió de Chicago, on sumen 400.000 persones.
    • 66.
      • BASC: A l’Estat Francés (unes 150.000 persones); a l’Estat Espanyol (unes 650.000 persones).
      • CATALÀ: A l’Estat francés, espanyol (Múrcia, Aragó, València, Illes Balears, Catalunya), italià, l’illa de Sardella (l’Alguer), Andorra.
      • Carelià: a l’URSS.
      • Francoprovençal: França, Suïssa, Itàlia.
      • Frisó: al nord-oest dels Països Baixos.
      • Gaèlic: a Gran Bretanya.
      • Lapó: A Noruega.
      • Macedònic: A Iugoslàvia.
    • 67.
      • Occità: A França.
      • Reto-romànic: Suïssa i Itàlia.
      • Bretó: França
      • Cors: França.
      • Eslovinç: gairebé extingida a Polònia.
      • Gal·lés.
      • Letó: Letònia.
      • Lituà: Lituània.
      • Sard: a l’illa de Sardenya.
      • ...
      • MOLLÀ, Toni & Carles PALLANCA , Curs de Sociolingüística 1, Graella, Edicions Bromera, Alzira (València), 1989.
    • 68.
      • La definició que ens dóna Jordi Solé sobre el terme:
      •   "Entenem per conflicte lingüístic una situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d'una de les dues llengües o variants dels àmbits d'ús de l'altra.“
      • Coneixeu cap cas?
      • Penseu que aquí es dóna una situació com la descrita en la definició?
      • Quan es dóna una situació de conflicte lingüístic, una de les dues llengües està en inferioritat de condicions respecte de l'altra: això es dóna als nostres centres?
      • TOT AÇÒ ENS PORTA A PARLAR DE...
    • 69.  
    • 70.
      • Bilingüisme : Possibilitat d'un individu d'utilitzar dos o més llengües a un mateix nivell. És sempre un fet individual.
      • Diglòssia : El terme diglòssia s’ha generalitzat i s’utilitza per explicar la duplicitat de funcions de dos llengües diferents (en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions.
        • Així, existeix una llengua A que és la que s'utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració...).
        • I una llengua B, considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa i que només s'usa en els nivells familiars o col·loquials. El concepte de diglòssia també ha estat sotmés a algunes revisions, però encara continua sent aprofitable, sobretot, perquè és capaç d'explicar les diferents funcions que realitzen les llengües en contacte.
    • 71.
      • Diverses disciplines l’han intentada definir, com reunions i congressos: PEDAGOGIA, PSICOLOGIA, SOCIOLOGIA, SOCIOLINGÜÍSTICA...
      • «EL BILINGÜÍSIME ÉS LA PRÀCTICA D’USAR ALTERNADAMENT DUES LLENGÜES». (URIEL WEINREICH).
      • «EL BILINGÜISME ÉS LA CONDICIÓ DE COEXISTÈNCIA DE DOS O MÉS IDIOMES VIUS EN UNA NACIÓ». (A.J. AUCAMP).
      • EL CONCEPTE, NO ÉS UNÍVOC. MÉS AVIAT ES TRACTA D’UN CONCEPTE POLISÈMIC, CONNOTATIU, AMB ACCEPCIONS SEGONS LA DISCIPLINA, I DELS DIFERENTS INTERESSOS ETIQUETATS.
    • 72.
      • BILINGÜISME INDIVIDUAL : persona que és capaç de fer servir dos idiomes. No importa com els ha aprés, amb qui els utilitza, per parlar de què, ni com.
      • BILINGÜISME TERRITORIAL : espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona, s’utilitzaria la llengua L1, i en l’altra la llengua L2. En principi, aquesta solució no té perquè ser font de tensions. No és, però, una solució massa freqüent. Ex. Bèlgica (Neerlandés i Francés).
      • BILINGÜISME SOCIAL : Situació més freqüent, dins d’un territori apareixen uns conjunts d’individus (que formen grups socials), que usen més d’un idioma: un de propi, aprés per transmissió natural (familiar...) i un altre, el propi d’un altre grup. Aquesta alternança idiomàtica sol estar organitzada segons unes normes d’ús social i sol estar desequilibrada, en el sentit que no és uniforme per als dos idiomes.
    • 73.
      • EL FINAL MÉS NOMAL DEL BILINGÜÍSME SOCIAL ÉS LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA.
      • L’ABANDÓ I L’EXTINCIÓ DE LA LLENGUA PRÒPIA I L’ADOPCIÓ DE LA LLENGUA FORASTERA.
      • AQUEST PROCÉS ENS DUU CAP AL TERME DIGLÒSSIA : Terme que caracteritza una situació sociolingüística en què un idioma o parlar és usat per a funcions formals, predominantment en l'ús escrit, enfront d'un idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals.
      • És a dir, la pèrdua dels ÀMBITS D’ÚS.
    • 74.
      • DIGLÒSSICA I BILINGÜISME: Per exemple: A Paraguai, on més de la meitat de la població parla castellà i guaraní; el castellà és la llengua amb estatus alt (educació, religió, govern, cultura), mentre que el guaraní és bàsicament, llengua de la intimitat.
      • BILINGÜISME SENSE DIGLÒSSIA: Cas idíl·lic. L’aprenentatge d’un segon idioma, on no hi ha diferència d’estatus entre els idiomes.
      • DIGLÒSSIA SENSE BILINGÜISME : Aristocràcies europees abans de la I Guerra Mundial, com en el cas de la Rússia tsarista, on l’élite era francòfona i el poble russoparlant. Cap dels dos blocs socials era bilingüe.
      • NI BILINGÜISME NI DIGLÒSSIA : Estats monolingües. Pocs casos al món.
    • 75.  
    • 76. Sóc nascut/a a ............................................................................................................ Visc a ............................................................... a la comarca de ................................. Treballe a la població de/d’.............................................. a la comarca de ...................... 1. Tinc com a llengua familiar o habitual el .............................................................. 2. A mon pare, a ma mare i als meus germans i germanes els parle en ....................... 3. Als meus fills i als fills dels meus amics els parle en ............................................... 4. En les tertúlies i relacions amb els amics parle habitualment en .............................. 5. Quan vaig al metge li explique el que em passa en ................................................ 6. Quan pregunte o demane alguna cosa a persones desconegudes ho faig en .............. 7. Als bars, restaurants, botigues, grans magatzems m’expresse en ............................ 8. Quan vaig a l’Administració per a sol·licitar o per a reclamar alguna cosa, em dirigisc a la funcionària o al funcionari en .............................................................................. 9. Si estiguera declarant davant d’un jutge m’expressaria en ...................................... 10. Si m’he d’adreçar a un policia per renovar-me el DNI em dirigisc a ell en .................. 11. Em para la Guàrdia Civil en carretera. En quina llengua li conteste........................... 12. M’he comprat una casa. Al notari, li indicaré que me l’escripture en ..........................
    • 77.
      • 13. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en valencià responc en .......................
      • 14. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en castellà responc en ........................
      • 15. Sóc valencianoparlant, davant d’un castellanoparlant m’expresse en .......................
      • 16. Sóc castellanoparlant, davant d’un valencianoparlant m’expresse en .......................
      • 17. Si pots escollir entre escoltar les notícies en valencià o en castellà, què tries? Per què? ................................................................................................................................................................................................................................................
      • 18. En quina llengua et dirigeixes o t’has dirigit als teus professors de llengües? ..............
      • 19. Et consideres més competent en una llengua en particular? ..................... Per què?
      • ...........................................................................................................................
      • 20. Ara, escriu el títol o el nom de:
      • a) Els tres programes de televisió que més t’agraden en valencià i en castellà.
      • ...............................................................................................................................................................................................................................................
      • b) Tres novel·les que hages llegit i que t’hagen agradat moltíssim en castellà i altres tres en valencià.
      • ...............................................................................................................................................................................................................................................
      • c) Tres publicacions periòdiques que pugues comprar en valencià i en castellà.
      • ...............................................................................................................................................................................................................................................
    • 78.
      • Es necessita:
      • La normativització: Procés d'elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.
          • Procés fet entre 1906 fins 1932.
      • Creació de l' ESTÀNDARD. El tenim fet!!!
      • Superar ELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS. (Hi ha lingüístics i extralingüístics). Actitud no raonada, sense provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia per individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc.
      • Superar l’AUTODOI LINGÜÍSTIC.
      • Ser LLEIALS A LA LLENGUA.
      • Suport dels POLÍTICS i la IMMIGRACIÓ.
    • 79.  
    • 80.  
    • 81.
      • En un dinar familiar: hi ha cinc membres d’una família. Quatre parlen en anglés, i un dels membres només parlar francés, i no entén l’anglés. En quina llengua hauria de parlar la família?
      • En un altre dinar familiar: hi ha cinc membre d’una família. Quatre parlen en valencià, i un dels membres només parla castellà, sí que entén el valencià (més o menys). En quina llengua hauria de parlar la família?
      • Quina mena de formació prèvia sobre aspectes lingüístics creus que haurien de rebre els llicenciats d’especialitats no lingüístiques que opten per dedicar-se a la docència?
      • Explique quins factors històrics han determinat la nostra situació sociolingüística actual.
    • 82.
      • Si partim de l’anomenat plurilingüisme social igualitari, quins arguments podem adduir per a la recuperació lingüisticocultural del valencià i per a la consecució dels objectius de la LUEV. (LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ)
      • Esbosse, breument el panorama de la situació sociolingüística de la Comunitat Valenciana.
    • 83.
      • Act 11. (10’). Dels aparats següents, fes-ne dues columnes, segons que les afirmacions siguen veritables (V) o falses (F).
        • La sociolingüística té com a objecte d’estudi l’ús lingüístic condicionat pel context històric.
        • Les llengües estan aïllades de manera que mai no hi ha cap transvasament entre les llengües pròximes.
        • El terme lingüística és l’ús coincident de dues llengües en un grup social.
      • Act 12. (10). Digues a quin fenomen de contacte de llengües fa referència cada situació.
        • Els alumnes d’un institut parlen entre ells en una llengua, però reben les classes en una altra.
        • Un individu parla amb son pare en una llengua i amb sa mare en una altra.
      • Act 13. (10’). Contesta aquestes qüestions:
        • Què és normativitzar una llengua?
        • La Comunitat Valenciana és bilingüe o no?
        • Els poders públics han d’intervenir en matèria lingüística? Per què?
    • 84.
      • http://curs-superior.blogspot.com/2008/01/seixanta-conceptes-de-sociolingstica.html
      • http://static.scribd.com/docs/ab5rct097rj8.swf
    • 85.
      • 1. Esbossa, breument el panorama de la situació sociolingüística de la Comunitat Valenciana.
      • 2. Fes una definició de varietat estàndard i relaciona-la amb el registre cientificotècnic. ¿Quina importància creus que té la varietat estàndard per a l’ensenyament de les diverses àrees que integren el currículum escolar?
      • 3. Redacta un text explicatiu sobre algun dels continguts de l’àrea que impartixes. Intenta adequar el teu discurs a la situació comunicativa corresponent.
      • 4. Redacta una prova d’avaluació, un text instructiu, per a un nivell determinat i un contingut determinat de l’àrea que impartixes. Explica els objectius de la prova, els continguts que tracta i la seua utilitat pràctica a l’aula.
    • 86. Tasca final Reflexiona sobre la presència a les nostres aules d’alumnat de diversa procedència sociocultural i lingüística. Redacta un text sobre la importància i el benefici mutu de la integració de les llengües i les cultures de l’alumnat a l’aula.

    ×