Unitat 4. els plans d'educació bilingüe
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 4. els plans d'educació bilingüe

on

  • 3,131 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,131
Slideshare-icon Views on SlideShare
2,226
Embed Views
905

Actions

Likes
0
Downloads
42
Comments
0

6 Embeds 905

http://cursespecificb.blogspot.com.es 423
http://cursespecificb.blogspot.com 322
http://www.cursespecificb.blogspot.com 135
http://www.cursespecificb.blogspot.com.es 23
http://www.google.es 1
http://cursespecificb.blogspot.co.uk 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat 4. els plans d'educació bilingüe Unitat 4. els plans d'educació bilingüe Presentation Transcript

    • UNITAT 5
      • 1. Conéixer l’organització general del sistema educatiu valencià i el marc legal pel que fa a les llengües, amb una atenció especial als programes d'educació plurilingüe, així com els documents de planificació de centre.
      • 2. Saber com s’articulen les mesures organitzatives i didàctiques per a aconseguir els objectius lingüístics mitjançant l'aplicació dels fonaments de l'adquisició de llengües a cada context, la planificació del procés i la diversificació del tractament de la L1, la L2 i la LE.
      • 3. Produir discursos en una varietat formal per a participar en intercanvis comunicatius amb l'objectiu de gestionar l'acció didàctica i les relacions socials i administratives en el centre.
      • 0. Qüestionari inicial i tasca
      • 1. La llengua i els diferents àmbits d’ús
      • 2. El marc legal
        • 2.1. Legislació en matèria de llengua a la Comunitat Valenciana
        • 2.1.1. Marc general
        • 2.1.2. Implicacions de l’ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià
        • 2.2. L’ensenyament de la llengua pròpia a la resta de l’estat espanyol
      • 3. La planificació lingüística
        • 3.1. Els models d’educació bilingüe
        • 3.2. Els programes d’educació bilingüe al territori valencià
        • 3.3. El Disseny Particular del Programa (DPP) dins del Projecte Educatiu
      • 4. La normalització lingüística als centres de Secundària
        • 4.1. El Pla de Normalització Lingüística (PNL) i el Pla Anual de Normalització Lingüística (PANL) dins del Projecte Educatiu
      • 5. Bibliografia
    •  
    •  
      • CONEIXEMENTS PREVIS:
      • Entre tots, delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals: llengua oficial i cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua pròpia, llengua primera, llengua vehicular.
      • Llengua oficial : La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
      • Llengua cooficial : llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres. drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
      • Llengua pròpia : és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
      • Llengua primera : llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
      • Llengua vehicular : llengua d'instrucció, llengua usada en l'ensenyament.
      • CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)
      • Article 3
      • 1) El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la.
      • 2) Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord amb els seus estatuts.
      • 3) La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció especials.
        • ARAGONÉS? ARANÈS? ASTURLEONÉS?
      • L’ aragonès i l’ asturià o asturlleonès , pertanyen al grup de les llengües romàniques occidentals, que encara es parlen d'una manera minoritària en algunes zones rurals de de l'alt Aragó i Astúries ;
      • Les dos van ser declarades llengües en perill d'extinció per la Unesco a finals del segle XX. La seua presència escrita va ser escassa des de la unió dels regnes on es parlava al regne de Castella, fins als anys setanta del segle XX.
      • L’ aragonès , reducte del navarroaragonès parlat en l'Edat Mitjana als regnes de Navarra i d’ Aragó .
      • A Aragó el seu Estatut d'Autonomia li atorga una certa protecció i hi ha un debat interminable sobre la Llei de llengües en Aragó i les formes en les que es regularia el seu ús i ensenyament.
      • L'aragonès encara es parla d'una manera precària a les zones pirenaiques i prepirenaiques del nord d’ Aragó .
      • Quasi al límit de l'extinció, només és parlat per unes 10.000 persones.
      • En la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó del 2007, ni se'l nomena ni se li dona el caràcter de llengua oficial ( Art.7.1 Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó constitueixen una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i enteniment ).
      • L’ asturlleonès es parla a Astúries (amb el nom d' asturià ), en part de l'antic Regne de Lleó (a les províncies de Lleó i Zamora (amb el nom de lleonès ), i en la comarca portuguesa de Miranda do Douro (amb el nom de mirandès ).
      • A Astúries , el seu Estatut d'Autonomia (amb el nom de bable ) li atorga una certa protecció ( 4.1 El bable gaudirà de protecció. es promourà el seu ús, la seua difusió als mitjans de comunicació i el seu ensenyament, respectant en tot cas les variants locals i la voluntarietat en en el seu aprenentatge ) i el seu ús està regulat per llei en el Principat d'Astúries i la seua ortografia, lèxic i gramàtica per l’ Academia de la Llingua Asturiana , que curiosament no gaudeix de força vinculant per a les altres zones on es parla.
      • Existeix en Astúries un debat sobre la oficialitat de l'asturià i hi ha un cert número d'organitzacions civils i polítiques que lluiten per la seua conservació, oficializació i defensa en eixa Comunitat Autònoma. Les diverses enquestes realitzades entre la població asturiana mostren un creixent suport a l'oficialitat de l' asturià (més del 60%).
      • A Castella i Lleó , en la reforma estatutària de 2007 s'ha introduït un article on se li atorga un reconeixement i certa protecció amb el nom de lleonès ( Art. 5.2 El lleonès serà objecte de protecció específica per part de les institucions pel seu particular valor dins del patrimoni lingüístic de la Comunitat. La seua protecció, ús i promoció seran objecte de regulació ).
      • Català a la Regió de Múrcia
      • Gallec a Astúries
      • Asturlleonès a Cantàbria
      • Portuguès a Castella i Lleó
      • Portuguès a Extremadura
      • Article 6
      • 1) La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
      • 2) L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà , que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià . [...]
      • 4) Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
      • 5) S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. [...]
      • 7) Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
      • 8) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.
      • Article 2
      • El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant a les relacions privades com a les relacions amb les instàncies públiques.
      • Article 19
      • 1) Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà.
      • 2) Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatré, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
      • Article 23
      • Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, ELS PROFESSORS HAN DE CONÉIXER TOTES DUES LLENGÜES.
      • Capítol I. Principis i finalitats de l'educació
      • Article 2. Finalitats
      • j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi haguera, i en una o
      • Capítol III. Educació Secundària Obligatòria
      • Article 23. Objectius
      • h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi haguera, en la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.
      • i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. més llengües estrangeres.
      • Article 4. Objectius de l’etapa
      • L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els permeten:
      • Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà.
      • Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.
      • 1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
      • 2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
      • 3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
      • 4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
      • 5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
      • 6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.
      • Penseu que amb tota la legislació és suficient per recuperar, almenys, la llengua en l’àmbit de l’ensenyament?
      • D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà; per al territori de predomini lingüístic valencià,
      • En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.
      • La característica fonamental d’aquest model consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada .
      • El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals.
      • Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”
      • 1. Atenent al territori (en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües);
      • 2. A la llengua base d’aprenentatge;
      • 3. I a la llengua habitual de l'alumnat.
      • Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:
      • La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.
      • La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
      • L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
      • La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.
      • L’ús vehicular de les diferents llengües: valencià, castellà i anglés.
    •  
    •  
    •  
    •  
    •  
    •  
    •  
      • PROGRAMA BÀSIC: Tractament del valencià com a àrea.
      • Es pot demanar l’excepció de l’assignatura.
      • Conviuen a la mateixa aula alumnat que vol donar l’assignatura, amb alumne que ha demanat l’excepció.
    •  
      • Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants , situats en els territoris de predomini lingüístic valencià , podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.
      • A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
      • NOMÉS EN EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
      • El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) . La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
      • En les poblacions de predomini lingüístic valencià , els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten,
      • El Programa d'Ensenyament en Valencià , que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.
      • El Programa d’Ensenyament en Valencià continua , de forma coherent, en ESO .
      • En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
      • En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística , s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.
      • En el qual la llengua base d'aprenentatge serà el CASTELLÀ . El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà, com a mínim, l'Àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural , impartit en valencià a partir del tercer curs de l'Educació Primària.
      • El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària .
      • Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques , d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe. Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.
      • L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular.
      • A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.
      • De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura.
      • S'hauran de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
      • Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famílies.
      • A més, els centres també han d’elaborar el cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament integrat de llengua i continguts.
      • Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els centres que van iniciar l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit.
      • En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la Comunitat Valenciana.
    •  
      • El Decret 234/97, de 2 de setembre, que determina els elements constituents del reglament orgànic i funcional dels instituts d’ESO estableix que, el projecte educatiu, entre altres coses inclou:
      • El disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe (DPP) que aplique el centre
      • I el pla de normalització lingüística (PNL), que recull els aspectes rellevants relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües al centre.
    •  
      • El DPP és, per una banda, la concreció i contextualització d'un PEB determinat a la realitat particular de cada centre i, per altra, el nucli previ dels instruments d'organització i gestió educativa per a un termini mitjà i llarg: el PCC, el PNL i el RRI.
      • El DPP és un document fonamental en la planificació educativa, perquè:
        • Permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
        • Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i ha de permetre la discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús vehicular del valencià.
        • S’elabora prèviament al Projecte Curricular de Centre.
        • Permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.
        • Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del valencià entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa de cada centre.
        • Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
      • Per a l’elaboració del DPP els centres podran sol·licitar la col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
      • L’actual legislació indica quin són els centres que estan obligats a realitzar el DPP.
      • Tots els centres de les poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona castellanoparlant que apliquen algun programa d’Educació Bilingüe.
      • Els centres d'ESO, de poblacions de predomini lingüístic castellà podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en cas que apliquen un PEB.
      • Exemple : http://mrn.cult.gva.es/documents/PEV.pdf
      • Inclou la informació anual sobre l’estat d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet a l’aprovació del Consell Escolar.
      • El PNL parteix de la consideració que la normalització de l’alumnat i de la comunitat escolar en general depén, en gran mesura, del grau d’ús del valencià a l’entorn dels i les alumnes, però també dels mètodes didàctics, dels materials que s’hi utilitzen i de la qualificació del professorat.
      • Valencianitzar un centre és, doncs, el millor sistema per a proporcionar una elevada competència lingüística i per a promoure un canvi dins dels hàbits lingüístics. Així doncs, actuar eficaçment en els àmbits descrits exigeix una planificació acurada i coherent que preveja entre altres coses:
      • a) Les actuacions previstes en cadascun dels espais d’intervenció del centre, tot preveient-hi quins seran els òrgans implicats i els recursos necessaris per a poder dur-les a terme, etc.
      • b) Una temporització que faça explícita la priorització dels objectius adés esmentats i una seqüència, al llarg d’un calendari a mitjà termini, a partir del qual puga establir-se per als cursos vinents el pla anual de normalització lingüística (PANL), que, al seu torn, ha de concretar les actuacions del PNL en propostes d’intervenció operatives.
      • Es dedueix que, per poder prendre les decisions relacionades amb el PNL i el PANL, cal conéixer prèviament la realitat en què viu el centre i l’especificitat de les persones que el conformen. Aquesta anàlisi ha de ser rigorosa i ha d’arreplegar tots els trets que, d’alguna manera, hi estan relacionats. Pot incloure alguna d’aquestes qüestions:
      • Sobre el centre:
        • Quina volem que siga la llengua de comunicació al centre?
        • Quina volem que siga la llengua d’aprenentatge?
        • Quan i com han d’introduir-s’hi les segones llengües?
        • Com es concreta el disseny en la primera llengua?
        • Quins són els requisits previs per a l’aprenentatge de la lectoescriptura?
        • Com atenem la diversa procedència sociolingüística del nostre alumnat?
      • Sobre l’alumnat i les seues famílies:
      • Quina n’és la llengua primera?
      • Quin perfil sociocultural tenen?
      • Quin grau d’integració tenen dins la llengua i cultura pròpies de la societat valenciana?
      • Sobre el professorat:
      • Quina llengua primera tenen?
      • En quina llengua fan les classes?
      • Quin grau de competència comunicativa tenen en valencià?
      • Sobre l’entorn de l’institut (barri, poble, ciutat):
      • Grau d’inserció dins de la llengua i cultura pròpies: percentatge d’immigració, presència social del valencià, actituds lingüístiques, costums, etc.
      • Relació entre el centre i l’entorn: tipus i freqüència d’esta mena de contacte.
      • PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’IES MARE NOSTRUM (ALACANT)
      • La Unitat per a l´Educació Multilingüe de la Universitat d´Alacant (UEM-UA), des de l´objectivitat i el rigor científic de la seua tasca investigadora, formativa, assessora i divulgadora a favor de programes educatius plurilingües que potencien una escola oberta a una dimensió multicultural d´àmplia riquesa idiomàtica, recomana a mares i pares l´escolarització en els programes bilingües que oferta el sistema educatiu valencià, és a dir, Programa d´Immersió Lingüística i Programa d´Ensenyament en Valencià.
      • Deu raons per a fer-ho:
      • 1. Escolaritzar-se en programes bilingües és l´única garantia per a dominar les dues llegües oficials: el castellà i el valencià.
      • 2. Els programes bilingües, així ho demostren tots els estudis fets amb rigor universitari des de fa 30 anys, són absolutament eficients tant en el tractament de les dues llengües com en el dels contiguts de les altres àrees o matèries.
      • 3. El caràcter precoç dels programes bilingües (comencen entre els 3 i els 7 anys) reforcen la garantia de domini profund de les dues llengües, fins i tot en aspectes com la pronunciació o les estructures diferenciades entre una i altra llegua.
      • 4. L´alumnat que assisteix a un Programa d´Immersió Lingüística o a un Programa d´Ensenyament en Valencià està en millors condicions de seguir programes plurilingües que incorporen l´anglés, el francés o qualsevol altra llengua, durant l´ensenyament preobligatori i obligatori (3 a 16 anys). 5. La competència en la llengua -o llengües- que no parlen habitualment contribuix al desenvolupament de la pròpia.
      • 6. Els programes bilingües són un ferrament privilegiat d´integració cultural, fins i tot per a l´alumnat de famílies d´altres països i que parlen altres llengües distintes al valencià o al castellà.
      • 7. El fet que els programes bilingües hagen passat de 5.500 alumnes el curs 1984-1985 a 175.000 en l´actualitat, en un creixement continuat, és la més ferma garantia de la forta acceptació social que ha tingut d´entre les famílies.
      • 8. Els mestres i les mestres, el professorat, més inquiet, innovador i compromés amb la seua professió i la societat valenciana actual és el que fa possible els programes bilingües des dels orígens, afegint-hi així un plus de qualitat educativa.
      • 9. El Programa d´Immersió Lingüística i el Programa d´Ensenyament en Valencià assenten unes bases ben sòlides de domini de les dues llengües oficials que garantiran, en un futur, les exigències acadèmiques i professionals que puguen trobar els nostres fills i filles.
      • 10. Els programes bilingües valencians reben el suport explícit de milers i milers de ciutadans i ciutadanes valencians -mares i pares, mestres, familiars, entitats, organismes, empreses privades, etcètera- organitzats arreu del territori: Castelló, València, Alacant? en Escola Valenciana-FEV, autèntica garantia social de compromís cívic amb la llengua i l´educació dels nostres fills i filles.
      • La Conselleria d’Educació ha presentat l’esborrany de decret sobre el sistema d’elecció, nomenament i cessament de les direccions dels centres educatius.
      • L’esborrany inclou, sorprenentment, una disposició final que no té res a veure amb la resta del decret sinó que modifica un article del Decret 79/84 sobre l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
      • En concret, modifica l’article 10 que permet l’extensió progressiva del valencià com a llengua d’ensenyament a partir de tercer curs de Primària.
      • Actualment, els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) estableixen que la matèria de Valencià i, com a mínim, Coneixement del Medi s’impartiran en valencià.
      • La proposta de modificació pretén substituir aquest mínim de matèries en valencià al màxim possible de matèries que s’impartiran en aquesta llengua. Textualment, la disposició final diu:
      • “ En los centros situados en los territorios de predominio lingüístico valenciano, a tenor del título quinto de la Ley 4/1983, y al objeto de favorecer una enseñanza adecuada al medio sociocultural se impartirá como máximo, además del área valenciano: Lengua y Literatura, un área no lingüística en valenciano a partir del tercer curso de la educación primaria”.
      • Les conseqüències d’aquesta modificació són molts greus ja que molts centres amb PIP que imparteixen més matèries en valencià que aquestes dues, hauran d’impartir-les a partir del curs que ve en castellà, fet que atempta contra la filosofia dels PIP , que com el seu nom indica, estan pensats per a estendre progressivament ensenyament en valencià a més matèries.
      • Aquesta proposta forma part de l’estratègia de la Conselleria d’Educació de marginar el valencià a l’ensenyament. Cada any, es denuncia que l’administració no autoritza nous programes en valencià (PEV) demandats pels centres malgrat complir tots els requisits legals. A hores d’ara se sap que ja s’estan denegant noves conversions de PIP en PEV i, si ara s’aplica aquesta modificació, els PIP es limitaran a impartir només dues matèries en valencià.
      • Si la Conselleria manté aquesta disposició final i no atén les peticions de STEPV i de la resta de sindicats de retirar-la, estaríem davant d’una nova agressió a l’extensió de l’ensenyament en valencià.
      • A més, s’aprofita una normativa que parla d’una altra cosa per incloure aquesta restricció perquè no s’atreveix a elaborar obertament una normativa clara i transparent per a marginar l’ensenyament en valencià i el seu ús social, objectiu que persegueix l’administració valenciana amb subterfugis com aquest, no autoritzacions de nous PEVs, il·legalitats (cas Sanchis Guarner de València), programes plurilingües experimentals, no catalogació dels llocs de treball en secundària, no exigència del valencià per a l’accés a la funció pública, etc.
      • DOCUMENT ESCOLA VALENCIANA
      • EXPLIQUE QUÈ SÓN ELS PEB, I QUINA IMPORTÀNCIA TENEN EN EL PROCÉS D’ESTANDARDITZACIÓ.
      • Podríeu dir el significat dels acrònims següents: PEB, PEV?
      • Quin programa o programes d’Educació Bilingüe estan en marxa al teu centre?
      • Sabeu què és el Disseny Particular del Programa (DPP) del vostre centre?
      • 1. Un amic teu no acaba d’entendre quina importància tenen les actituds lingüístiques en la normalització completa d’una llengua. Redacta un text explicatiu sobre el tema que després li enviaràs per correu electrònic.
      • 2. Explica la necessitat i els inconvenients que poden envoltar la definició de varietat estàndard en una societat on conviuen llengües en contacte com ara la nostra.