Unitat 1. fonaments sociolingüístics

  • 2,634 views
Uploaded on

UNITA 1

UNITA 1

More in: Education , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,634
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5

Actions

Shares
Downloads
60
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ACTIVITAT TEXT INSTRUCTIU
    Proposa una activitat en el camp de la matèria que impartixes i acompanya-la d’un text instructiu sobre com han de realitzar-la els alumnes (ha d’incloure objectius, orientacions sobre el desenrotllament del treball i procediments d’avaluació).
    ACTIVITAT 1
    ACTIVITAT 2
  • 2. Fonaments sociolingüístics i psicolingüístics de l’aprenentatge de llengües
    Unitat 1
  • 3. OBJECTIUS
    1. Adonar-se del context multilingüe de les nostres aules i de les necessitats lingüístiques que comporta.
    2. Conéixer les bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües.
    3. Reflexionar sobre el tractament curricular de la competència lingüística en totes les àrees curriculars.
    Tenim com a finalitat presentar quins són els fonaments de l’educació plurilingüe que s’han de tindre en compte en el disseny d’un sistema d’educació bilingüe com és el nostre.
    La incorporació de la llengua estrangera en edats primerenques, l’alumnat nouvingut, i l’existència de dues llengües oficials, són factors que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar com s’han de tractar les llengües.
  • 4. TAULA
    • 0. Qüestionari inicial i tasca
    • 5. 1. El multilingüisme en les aules. Una nova perspectiva pel que fa a les llengües en el sistema educatiuvalencià
    • 6. 2. La competència comunicativa bilingüe o plurilingüe
    • 7. Característiques de la persona bilingüe
    • 8. 3. Bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües. Aspectes psicolingüístics del bilingüisme
    • 9. Bilingüisme additiu i bilingüisme subtractiu
    • 10. La hipòtesi dels llindars
    • 11. La competència subjacent comuna
    • 12. 4. Implicacions curriculars
    • 13. 5. Bibliografia
  • QÜESTIONARI DE CONEIXEMENTS PREVIS
    • 1. Trobeu alguna diferència entre educació plurilingüe i educació multilingüe?
    • 14. Entenem a partir d'ara una lleugera diferència: Multilingüe és la composició de l'alumnat (per exemple) on conviuen diverses llengües, hi són, no és té en compte res més (o cultures en altre cas), mentre que per Plurilingüe hem d'entendre no només la convivència sinó a més la necessitat de saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una llengua (les dos oficials més l'estrangera), eixes llengües formen part del currículum, a més de tenir en compte les llengües maternes en aquest procés.
    • 2. Enumereu dues qüestions relacionades amb l'aprenentatge de llengua que trobeu en el sistema educatiu valencià actual i que no es trobaven fa uns anys. Les qüestions fonamentals són:
    • 15.  Les que fan referència a la concepció de l'educació (en relació a l'ensenyament-aprenentatge de llengües) des d'unpunt de vista monolingüe.
    • 16.  L'existència de dos llengües oficials que s'han de dominar per igual.
    • 17.  La incorporacióprimerencad'unallenguaestrangera.
    • 18.  La incorporació d'alumnat nouvingut.
    • 19.  L'ús de dos o més llengües vehiculars
    • 3. Penseu que per a parlar una llengua cal aprendre-la primer i després usar-la?
    • 20. No. Una llengua s’aprén quan s’usa en diferents contextos, situacions, finalitats, sempre de forma significativa i funcional. Per tant els aspectes pragmàtics, d’ús, són més importants en l’aprenentatge de qualsevol llengua que els continguts gramaticals. En qualsevol Programa d’Educació Bilingüe el que cal és potenciar les situacions comunicatives de tot l’alumnat, per tal que puga desenvolupar progressivament les habilitats d’escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar.
  • 4. A quina edatcregueu que ésmillorintroduir una llenguaestrangera en el sistema educatiu?
     Que els infants tenen una gran facilitat per a l’adquisició d’una llengua segona, especialment pel que fa al mòdul fonològic, i que el fet de començar prompte potser és l’única garantia per a l’assoliment d’una competència semblant a la del nadiu. Però perquè esta facilitat per a l’adquisició d’una segona llengua o una llengua estrangera es faça efectiva es requereixen tres condicions:
     Que la llengua segona siga adquirida en contextos informals amb atenció preferent al missatge, és a dir, utilitzant-la com a mitjà per a fer coses interessants i vitals, i no que siga apresa de manera conscient i dirigida, atenent preferentment a les característiques del codi.
     Que la llengua siga apresa en interaccióambparlantsnadius que proporcionen un input de qualitat, i la possibilitatd’interacció i de negociació del significat.
     Que els aprenents disposen d’una gran quantitat de temps per a l’adquisició.
    Llegiu l’apartat 2.2. del document de Vicent Pascual.
  • 21. 5. Considereu que el canvi de llengua llar-escola és perjudicial per a l’individu o pel contrari penseu que pot comportar millores per al desenvolupament cognitiu i personal?
    No és perjudicial ja que el nostre Sistema Educatiu no desenvolupa cap programa de substitució lingüística. Tots els Programes d’Educació Bilingüe garanteixen el domini de les dos llengües oficials, valencià i castellà. El canvi de llengua llar-escola és bo, i està justificat per estratègies d’aprenentatge escolar. Per a un alumnat castellanoparlant és la millor opció per poder garantir, al termini de la seua escolarització, un domini semblant en les dos llengües. D’altra banda es garanteix l’ús de la llengua familiar tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit personal.
  • 22. 6. Hi ha teories que afirmen que qui adquireix dos llengües en la primera infantesa les domina a la perfecció, però el que ho fa de més gran mai no arribarà a dominar-les de la mateixa manera. Què penseu?
    És cert que les estructures cognitives personals, en la primera infantesa tenen una flexibilitat, una permeabilitat que facilita molt l’adquisició primerenca de dos o més llengües. No obstant això també és possible adquirir bona competència lingüística, passat aquest període, en funció del temps de contacte en les diferents llengües, de les situacions comunicatives que es trobe el subjecte de la funcionalitat que trobe als nous aprenentatges, etc.
  • 23. 7. Pot ser que l’aprenentatge d’una segona llengua facilite l’aprenentatge posterior d’altres llengües?
    Sí. Hi ha diferents competències lingüístiques comunes a diferents llengües, que una vegada apreses, en qualsevol llengua, no cal tornar a realitzar el seu aprenentatge, ja que es produeix una transferència de coneixements a les altres noves llengües que volem aprendre. Sols s’ha d’ensenyar-aprendre el codi lingüístic. El domini de dos o més llengües facilita la transferència interlingüística
  • 24. 8. Quan s’incorpora una llengua estrangera l’alumnat ja té coneixements sobre la nova llengua?
    Sí, ja té coneixements sobre la nova llengua, així com habilitats lingüístiques (encara que no sobre el nou codi) que és compartit amb les altres llengües que ja coneix .
    Per exemple a nivell escrit té coneixements sobre vocals, accentuació, paraules senzilles, semblants al nou codi, la direccionalitat del text, la forma de preguntar, l’estructura de l’oració, els diferents tipus de text, etc. A nivell oral pot conéixer fonemes, l’entonació de diferents frases, el ritme, els diferents texts orals, maneres de dir populars, cançons, etc. Trobem ací, una altra vegada, que la transferència de coneixements lingüístics torna a funcionar, en diferents plans; és competència comuna subjacent, que defineix Cummins.
  • 25. 1. EL MULTILINGÜISME EN LES AULES. UNA NOVA PERSPECTIVA PEL QUE FA A LES LLENGÜES EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ
    La situació actual de les nostres aules és molt diferent a la que teníem fa uns quants anys. Estos canvis han obligat els sistemes educatius a buscar solucions puntuals.
    Per una banda ens trobem amb alumnat nouvingut procedent d’altres països, amb cultures i llengües molt diverses;
    Per una altra, ens trobem amb una gran exigència social d’aprenentatge de llengües estrangers, especialment de l’anglés. Els nostres centres s’han constituït en institucions multilingües que demanen una planificació plurilingüe del sistema educatiu, tant pel que fa a l’elaboració del currículum com a l’organització i planificació del treball de les llengües en l’aula.
  • 26.
  • 27. 2. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA BILINGÜE O PLURILINGÜE
    2.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA BILINGÜE
    El sistema educatiu valencià actual, seguint les recomanacions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) es proposa l’objectiu d’aconseguir que els/les alumnes esdevinguen persones plurilingües.
    Ara bé què és realment una persona bilingüe o plurilingüe?
    La psicolingüística no avala la creença que una persona bilingüe o plurilingüe siga la suma de dos o tres monolingües. Al contrari, la persona plurilingüe es configura com un parlant-oient amb unes característiques pròpies i específiques, diferents de les persones monolingües.
    Actualment la concepció que es té de la persona plurilingüe és bastant diferent de la que es tenia en el passat. Avui en dia es creu que les llengües que domina la persona bilingüe o plurilingüe estan fortament interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, cosa que li proporciona una competència comunicativa integrada i una personalitat específica
    EL BILINGÜE USA LES LLENGÜES –juntes o separades- PERA DIFERENTS PROPÒSITS, EN DIFERENTS ÀMBITS DE LA SEUA VIDA I AMB GENT DIFERENT.
  • 28. La persona bilingüe
  • 29.
  • 30. 3. Bases de l’aprenentatge de 1res i 2ns llengües.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35. Què és el bilingüisme additiu i subtractiu?
    B. ADDITIU: La L1(per exemple el CASTELLÀ) dels quals és la llengua dominant de la societat, molt prestigiada, i sense cap perill de ser reemplaçada en la competència d’estos alumnes per la L2 (VALENCIÀ). L’alumne afegeix una altra llengua rellevant al seu repertori verbal inicial sense que la seua L1 es veja afectada. És per açò que estos alumnes assoleixen una elevada competència en les dues llengües.
    B. SUBTRACTIU. Per contra, els estudis amb resultats negatius es refereixen a alumnes de llengua minoritzada la L1(VALENCIÀ) dels quals va sent gradualment reemplaçada, en el procés d’ensenyament de la L2 (CASTELLÀ), per aquesta mateixa llengua, més prestigiosa. Forma de bilingüisme perquè sembla que hi haja una subtracció progressiva de la L1 que es veu reemplaçada en la competència de l’alumne en la L2.
  • 36. Altra explicació del bilingüisme:
    Bilingüisme ADDITIU:
    Resultats positius.
    Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és el francés, llengua materna, i la prestigiada i dominant (l’anglés), és la llengua que va introduint-se.
    Bilingüisme SUBTRACTIU:
    Resultats negatius:
    Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és l’anglés, llengua prestigiada però no materna.
  • 37. Conclusió:
    L’ensenyament mitjançant una segona llengua no planteja cap problema quan la llengua dels alumnes és més feble que la llengua del programa, i especialment quan els xiquets i les xiquetes procedeixen de llars amb un estatus sociocultural baix, els resultats poden ser desastrosos. En aquest cas és convenient, precisament, la instrucció en la llengua pròpia.
  • 38.
  • 39.
  • 40. HIPÒTESI DELS LLINDARS
    Definició de LLINDAR: Límit a partir del qual es percep la sensaciód'undeterminatestímul.
    Segons Cummins (1979) i Toukomaa, i Stnab-Kangas (1977), els xiquets i xiquetes bilingües han d’assolir uns determinats nivells de competència en les dues llengües per tal d’evitar els desavantatges cognitius i afavorir que els aspectes potencialment beneficiosos de convertir-se en bilingüe influïsquen positivament en el seu funcionament intel·lectual.
    L’explicació la trobem en la hipòtesi del nivell llindar
  • 41. La competència lingüística que els xiquets i les xiquetes assoleixen en les dues llengües actua com a variable que intervé entre les experiències d’aprenentatge bilingüe i el funcionament intel·lectual.
  • 42. Bilingües limitats
    Certs xiquets i xiquetes poden experimentar dificultats cognitives a causa de la seua experiència bilingüe si no ultrapassen el primer nivell llindar, és a dir, si els nivells de competència que arriben a assolir en les dues llengües és baix.
    És el que podria passar amb els xiquets i les xiquetes de llengua minoritzada, escolaritzats en programes de submersió.
  • 43. Bilingües menys equilibrats
    Si els xiquets i les xiquetes tenen un nivell de competència adequat per a la seua edat, almenys en una de les dues llengües, la seua experiència bilingüe probablement no tindrà cap conseqüència negativa, però tampoc cap de positiva. Seria el cas, potser, dels alumnes de la llengua majoritària i prestigiosa, que a més d’una bona competència en la llengua pròpia, assoleixen una competència limitada en la L2.
  • 44. Bilingües equilibrats
    Només quan els xiquets i les xiquetes tenen una competència adequada a la seua edat en les dues llengües, manifesten tots els avantatges cognitius proporcionats per la seua experiència bilingüe.
  • 45. En resum...
    Si fem un bon plantejament lingüístic els xiquets tindran una competència bona, segons el programa bilingüe elegit.
    PIP: Només valencià com a assignatura. Alumnes que no han sentit mai la llengua.
    PEV: Ensenyament en la llengua minoritzada però majoritàriament en el seu context.
    PIL: Ensenyament en la llengua minoritzada en el seu context (Alacant, col·legi Enric Valor).
  • 46. LA COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
    Podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant la instrucció directa en l’altra.
  • 47. Actualment, la investigació psicolingüística estableix que l’experiència amb qualsevol de les dues llengües pot promoure el desenvolupament de la competència subjacent comuna de les dues llengües si hi ha una motivació adequada i una exposició suficient, bé a l’escola, bé en el context social. Aquesta concepció s’anomena competència subjacent comuna. El magatzem és comú i s’omplirà independentment de per on s’òmpliga.
  • 48. La investigació en programes bilingües demostra que la L1 (llenguaminoritària) ha de ser promoguda a l’escola i no es ressent la L2 (dominant) ja que si es treballa a partir de la L1 s’estàadquirintcompetència lingüística, cognitiva i acadèmicad’aquestallengua, la qual es transferirà a la L2 sensecap problema.
    EXEMPLE DEL COTXE: Si aprens a conduir en un determinat cotxe, ja saps una sèrie de coses que et seran útils quan et poses al volant d’un altre cotxe. Encara que poden haver-hi diferències, intermitents es connecten de manera diferent o les marxes entren amb més o menys facilitat, com més cotxes diferents conduïsques, més augmentarà la teua capacitat de conducció.
  • 49. L’ÚS LINGÜÍSTIC DELS ALUMNES DELS PROGRAMES EDUCATIUSBILINGÜES
    ESTUDI DE JOSEP BALDAQUÍ
    http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2727/1/Baldaqui-us_linguistic.pdf
  • 50. Escrit per fer a classe. 250 paraules:
    JULIOL 2006
    JULIOL 2006
    3. Fes un resum del tema donat.
  • 51.
  • 52. http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm
  • 53. http://www.ua.es/spv/observatori/
  • 54. Pronunciem bé! http://bibiloni.cat/correcciofonetica/
  • 55.
  • 56.
  • 57. FONET
  • 58.
  • 59.
  • 60. ESPECÍFIC MAIG 2010
    B1. El dominidelsllenguatgesterminològics i dels programes de gestió de terminologiatenen cada diamésimportància en el món de l’ensenyament. El professorat de les àrees no lingüístiques esdevé transmissor de models de llengua culta i científica. Enguany t’incorpores a un programa on vehicularàs els continguts de la teua assignatura en anglés o en valencià. Com has preparat el reforç lingüístic en anglés o en valencià (tria) del vocabulari de la teuaespecialitat? Quins recursos fas servir per actualitzar-te?
    B2. Els programes anomenats “plurilingües” i els programes bilingües enriquits incorporen alguna llengua estrangera, la qual s’afegeix al valencià i al castellà, per a vehicular continguts curriculars. Ets el representant del teu centre per a explicar com funciona un d’aquests programes als pares i mares. Elabora un seguit de respostes que hauries de tindrepreparadestot pensant en les preguntes que japreveus que et faran.
    B3. Has perdut els llibres de text i ha de fer una classe de la teua àrea, assignatura... ja, ara mateix. Prepara el que serien duespàgines del llibre de text que utilitzesnormalment sobre el tema que vulgues, amb totes les característiques d’aquesta tipologia textual. Has de fer-ne l’esbós, el disseny... no cal que escrigues tot el contingut que vols explicar a l’alumnat sinó solament iniciar les idees.
  • 61. PROVA ORAL maig 2010
    Heu de triar entre una de les dos propostes que vos indicarà l'examinador/a. Prepareu un breu esquema d'ajuda a la intervenció
    Curs Específic B
    Qüestions
    B01. Què significa fer un tractament integrat de llengua i continguts?
    B19. Explica quins són els beneficis d’un sistema d’ensenyament amb tres llengües vehiculars (valencià i castellà cooficials) i anglés (com a llengua estrangera).