CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B


 UNITAT A la recerca de mots. La terminologia
   10   dels llenguatges cientificotècnics


OB...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




0. QÜESTIONARI INICIAL

Contesteu      (V)       Vertader          /        (F)  ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




֠ TASCA
Tasca 1. En un article especialitzat heu trobat el terme knockdown mouse ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




1. ELS LLENGUATGES D'ESPECIALITAT O CIENTIFICOTÈCNICS

Activitat 1
Compareu els d...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



         LLENGUATGE D'ESPECIALITAT                           REGISTRE ESTÀNDARD
  ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




2. LA TERMINOLOGIA: NEOLOGISMES

Els llenguatges d'especialitat, és a dir, el con...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



TERMES               DEFINICIONS

grup A
paraplegia            nom genèric per a d...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



.............................: vendre en gran quantitat.
............................
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



•   contribueix a l'estandardització internacional dels llenguatges d'especialitat...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




Recursos neològics propis com a alternativa al manlleu:

       a) derivació: adj...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



•   Per quina raó penseu que s'han mantingut les denominacions angleses i no s'ha ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




3. L'ESTANDARDITZACIÓ TERMINOLÒGICA. TASCA DE DOCENTS I
D’INVESTIGADORS

        ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



concepte. En el cas del castellà, se n'ocupa la Comisión Lingüística para la Termi...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




3.3. LA CONSULTA TERMINOLÒGICA
El servei de consultes terminològiques en línia de...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




4. LEXICOLOGIA I LEXICOGRAFIA

                                                  ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



de nombre, exemples, contextualitzacions, locucions i frases fetes. Els que estan ...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



Diccionari de sinònims de M. Franquesa. Dictionnaire de synonymes, nuances et cont...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10



  és un diccionari de sinònims i antònims

  és un diccionari ideològic

  és un d...
Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10




                                18
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

B10 lax

1,850 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,850
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

B10 lax

  1. 1. CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT A la recerca de mots. La terminologia 10 dels llenguatges cientificotècnics OBJECTIUS 1. Desenvolupar criteris i analitzar produccions que permeten l'apropiació de la terminologia i la fraseologia específiques de les diverses àrees del coneixement. 2. Conéixer i aplicar els recursos que les TIC han aportat a l'ensenyament-aprenentatge, especialment al de llengües. TAULA 0. Qüestionari inicial 1. Els llenguatges d’especialitat o cientificotècnics 2. La terminologia: els neologismes 2.1. Els manlleus 2.2. L’ús de formes pròpies: l’alternativa als manlleus 3. L'estandardització terminológica. Tasca de docents i d’investigadors 3.1. L'estandardització terminològica 3.2. Les bases de dades terminològiques 3.3. La consulta terminològica 4. Lexicologia i lexicografia
  2. 2. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 0. QÜESTIONARI INICIAL Contesteu (V) Vertader / (F) Fals i completeu el qüestionari amb dues últimes preguntes/afirmacions sobre l'assignatura que impartiu en relació amb el registre cientificotècnic: 1. L'ús de terminologia defineix el 6. La normalització terminològica depén, registre cientificotècnic i el diferencia en part, del grau de normalització del registre estàndard. d'una llengua. 2. La riquesa de la terminologia rau en 7. Les llengües sempre tenen recursos el fet que els termes són paraules alternatius a l'ús dels manlleus. polisèmiques, amb múltiples interpretacions i significats. 3. Els manlleus enriqueixen les llengües 8. Sovint, manlleus com feedback o film, i contribueixen a la es converteixen en una dificultat (de internacionalització de la terminologia pronúncia, de comprensió o d'escriptura) per al parlant de la llengua. 4. Els manlleus empobreixen la llengua 9. La forma software és més vàlida que la d'arribada en tant que són un forma programari perquè és universal. element alié i que redueix l'ús dels mecanismes de formació de noves paraules. 5. La fixació d'uns criteris per al 10. Els blogs (envaeixen la xarxa i molts tractament dels manlleus és professors ja l'aprofiten com a recurs necessària en totes les llengües per a les classes. Blog és l'adaptació modernes. que se n'ha fet de l'anglicisme weblog. 1
  3. 3. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 ֠ TASCA Tasca 1. En un article especialitzat heu trobat el terme knockdown mouse ('ratolí sotmés al decrement específic i dirigit de l'expressió d'un gen amb finalitats d'investigació. Es pot aplicar a d'altres animals sotmesos a experimentació.) i no sabeu com traduir-lo o adaptar-lo en els apunts que destineu a l'alumnat. 1. Com solucionareu el problema: tractament dels manlleus; bibliografia de consulta; cerca telemàtica... 2. D'acord amb els passos que heu seguit i les recerques que heu encetat, redacteu unes instruccions per als companys del centre que es puguen trobar en la mateixa situació. Tasca 2. Els programes de gestió de base de dades de terminologia poden ser una bona eina per al professorat de secundària, especialment per als professors d'àrees molt especialitzades, com ara els professorat dels cicles formatius. Vos proposem que creeu un recull terminològic d'alguna àrea temàtica de la vostra especialitat fent servir un gestor terminològic: per exemple, en botànica, els bolets, les plantes medicinals de la Serra d'Espadà; en imatge i so, la fotografia digital... 1. Descarregeu en el vostre ordinador, un programa de gestió terminologia. Podeu baixar-vos de forma gratuïta el GesTerm que trobareu al web del TERMCAT. 2. Definiu i delimiteu el vostre treball: el tema de la recerca, els destinataris, la funció, les dimensions del recull... 3. Elaboració de la terminologia: buidatge dels termes, elaboració de les fitxes terminològiques (definició del terme, equivalència en altres llengües, fotografia o dibuix...) Tasca 3. Els companys de departament no acaben d'adonar-se de la importància de la terminologia i la neologia en els llenguatges d'especialitat en qualsevol llengua moderna. Així, en els materials de classe empren, sense cap criteri aparent, terminologia de la llengua originària - normalment l'anglés-, solucions de la llengua vehicular que fa d'intermediària -el castellà- i alternatives improvisades per ells mateixos. En la pròxima reunió de departament els haureu d'explicar la necessitat de prendre acords en la terminologia usada en la vostra assignatura. 1. Redacteu un text argumentatiu per convéncer els companys de la necessitat d'usar la terminologia específica de l'especialitat d'acord amb la normativa establida per les institucions de referència. 2. No vos oblideu d'incloure recursos (bibliografia, bibliografia web) i algunes orientacions sobre la normalització terminològica. 2
  4. 4. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 1. ELS LLENGUATGES D'ESPECIALITAT O CIENTIFICOTÈCNICS Activitat 1 Compareu els dos textos. Com podeu comprovar, el tema que tracten és el mateix. No obstant això, les diferències formals són evidents. Entre tots, tracteu de determinar-les. Els cometes Mon pare i Halley Els cometes són objectes celestes pertanyents Aquella nit estaven tots reunits a la vora del foc. al Sistema Solar, és a dir, a la família d'astres Mon pare, que sempre havia estat un gran afeccionat a lligats gravitatòriament al Sol. l'astronomia, portava dies dient-nos que aquella nit Tal com són coneguts els cometes des de fa veuríem una cosa increïble i meravellosa. No ens havia milers d'anys, es componen d'un cap difús i una cua volgut explicar res més, tan sols parlava d'estels més o menys llarga. Però aquesta definició només és lluminosos amb cues fantàstiques; d'habitants del cel vàlida per als cometes brillants, que arriben a que viatgen solitaris i errants per l'univers i anuncien menys de 300 milions de quilòmetres del Sol. de forma intermitent cada setanta-sis anys La seua morfologia real encara és poc coneguda, catàstrofes o fets singulars. però es creu que la part que concentra quasi tota la Prop de les onze vam pujar al terrat, tots estàvem massa del cometa, anomenada nucli, és un emocionats i les paraules misterioses del pare -"un conglomerat de roca, gel i altres compostos volàtils viatger misteriós", "una cua de llum"- ens mantenien (amoníac, metà, monòxid i diòxid de carboni, nerviosos i expectants. dicianur, etc.) de no més de 10 km de diàmetre. De sobte creuà el cel, a penes dos segons o mig o Semblen originar-se a una regió perifèrica del cap. Un cabet entrevist i una línia de llum blanca i Sistema Solar, el núvol d'Oort, que podria groguenca travessà la nit. Era llarga i semblava girar estendre's fins a un any llum de distància del Sol. sobre si mateixa. Vaig creuar els dits i vaig esperar A causa de pertorbacions gravitatòries, que el món començara a desintegrar-se. Mon pare aglomeracions de matèria del Núvol d'Oort solament va dir molt baixet: adéu Halley. començarien a caure cap a les rodalies dels planetes interiors (Mercuri, Venus, la Terra i Mart) seguint unes òrbites molt allargades: el·líptiques de gran excentricitat. Només a distàncies curtes del Sol, l'escalfor vaporitza i ionitza els constituents del nucli formant una gran cabellera o coma. Si el nucli és prou massiu, a menys de 300 milions de quilòmetres del Sol comença a formar-se la cua en direcció contrària al Sol. És el vent de partícules energètiques del Sol el que impulsa les partícules de la cabellera del cometa formant la cua. Fundació Caixa de Pensions El Halley al Museu de la Ciència (adaptació.) Activitat 2 Com hem pogut comprovar, els textos anteriors són formalment ben diferents perquè cadascun està escrit en una varietat funcional o registre. En l'activitat següent trobareu comparades les característiques del registre especialitzat o cientificotècnic amb les del registre estàndard. Ara bé, en alguns casos els trets s'han intercanviat. Marqueu-los amb una creu. 3
  5. 5. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 LLENGUATGE D'ESPECIALITAT REGISTRE ESTÀNDARD clar i precís no és necessàriament clar particularisme (variació lingüística) universalitat (o internacionalitat) terminologia (tecnicismes i neologismes) lèxic general presència escassa de símbols i signes símbols i signes propis propis àmbits d'ús formals i informals àmbits d'ús formals camp d'ús restringit ús general llenguatge denotatiu i unívoc llenguatge connotatiu: polisèmia, homonímia, sinonímia presència regular de compostos i freqüència de compostos i derivats d'arrel derivats cultes grecollatina El llenguatge d'especialitat o cientificotècnic és el conjunt de tots els recursos lingüístics que s'utilitzen en un àmbit comunicatiu, delimitable pel que fa a l'especialitat per a garantir la comprensió entre les persones que treballen en aquest àmbit. HOFFMAN (1998) Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos, Barcelona, IULA-UPF Activitat 3 Organitzeu cada mot de la següent llista segons el llenguatge d'especialitat al qual pertanya. Si cal, consulteu el diccionari: arxiu, rambla, bemoll, arrel, hemiplegia, corxera, al—luvial, icona, serralada, solfeig, antigen, osteoporosi, epicentre, bit, xarxa, office, perímetre, tangent, programari, glacera, baríton, gastritis, hidrocefàlia, contralt, àlgebra, radi, aiguamoll, hexacord matemàtiques medicina música informàtica geografia 4
  6. 6. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 2. LA TERMINOLOGIA: NEOLOGISMES Els llenguatges d'especialitat, és a dir, el conjunt d'elements lingüístics propis dels àmbits de coneixement especialitzat tècnic, científic, social o humanístic, són una de les fonts principals d'introducció de nocions noves i, en conseqüència, experimenten constantment la necessitat de crear també noves denominacions per a designar-les (neologismes). L'estudi de les nocions pròpies d'aquests llenguatges d'especialitat i de les seues denominacions és la terminologia. Segons la manera com s'han format els neologismes, es poden classificar de la següent manera: a) neologisme de forma: generats de nou (a partir de les llengües clàssiques o de l'actual) a partir dels mecanismes de formació de paraules de la llengua: • derivació: adjunció d'un prefix o d'un afix a una arrel (telefonar) • composició (popular o culta): suma de dos o més unitats lèxiques que existeixen com a mots o que tenen significats independents (comptagotes, pluviòmetre) • sintagmació: lexicalització d'un sintagma (clau anglesa) • altres procediments com acronímia, siglació, abreviatura, conversió o habilitació, lexicalització d'onomatopeies (ofimàtica, ONG...) b) neologisme de significat: es generen en donar-li a una paraula existent en la llengua general un significat específic dins d'una especialitat (conjunt, canal) c) manlleu: els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s'han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d'ací s'exporten a la resta de llengües (llengües d'arribada) directament o per mitjà d'una altra llengua que fa d'intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d'informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d'arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d'arribada. Activitat 4 Classifica els termes següents segons el procés de formació de paraules que han seguit. Indica'ns, si n'hi ha, un de cada tipus relacionat amb la terminologia de la teua especialitat. bancassegurança, memòria USB, transceptor, podcàsting, pirata informàtic, ratolí, veu en off, humidímetre, laserar, aqüífer, virus (informàtic), troià, MP4, cedé, cercador (d'Internet) Activitat 5 Com hem vist, un dels procediments per a crear termes nous és la composició amb arrels cultes, el resultat de la qual són els cultismes. A continuació, es plantegen una sèrie d'activitats organitzades per especialitats: ciències de la vida (grup A), ciències econòmiques (grup B), ciències experimentals (grup C), ciències socials i humanes (grup D). Realitzeu les activitats del grup més pròxim al vostre àmbit de treball. a) Relacioneu els termes proposats en la columna de l'esquerra amb les definicions que apareixen en la columna de la dreta. 5
  7. 7. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 TERMES DEFINICIONS grup A paraplegia nom genèric per a designar les malalties del cor cistitis preseència d'hemoglobina en la sang hemoglobinúria paràlisi de la meitat del cos pileflebitis inflamació de la bufeta de l'orina cardiopatia inflamació de la vena porta grup B arsenoblast germen amb arsènic espectròmetre que conté hidrogen quimioteràpia superfície interna de contacte entre les fases d'un sistema heterogeni hidrogenat guariment amb un procés químic interfície aparell destinat a separar els diferents isòtops d'un element grup C econometria que estudia el mesurament de l'economia neuroeconomia ciència que estudia el procés d'elecció dels individus fisiocràcia govern de la naturalesa, "laissez faire, laissez passer" biblioteconomia conservació i gestió de les biblioteques grup D hidrologia tracta les aigues autarquia individu de qualsevol de les races europees taxiarca qualitat de l'organització política autosuficient euròpid repetició d'un mateix pensament de maneres distintes tautologia cap de l'exèrcit en la Grècia antiga b) Tracteu d'explicar el significat dels termes següents a partir de l'anàlisi dels components (prefix o sufix, arrel o lexema): grup A: arterioesclerosi, actinoteràpia, esquizencefàlia, ciclodiatèrmia, gonioscòpia, raquiàlgia grup B: macroeconòmic, microeconomia, manufactura, monopoli, multinacional, OPA grup C: clorhídric, cloropatínic, oxal—licina, cromatògraf, crenologia, uricacidúria grup D: demografia, antropologia, urbanisme, paleontologia, geògraf, sociòleg c) Per últim, trobeu el terme adequat a la definició proposada. grup A .............................: Cèl—lula constituent del teixit adipós. .............................: substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina. .............................: inclinació malaltissa a inventar històries fantàstiques, mites, etc. que acompanya sovint certs estats patològics. .............................: inflamació conjunta del fetge i del renyó. .............................: inflamació de la conjuntiva. grup B .............................: vendre en petites quantitats. 6
  8. 8. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 .............................: vendre en gran quantitat. .............................: vendre a l'exterior. .............................: quadre general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit econòmic amb l'exterior. .............................: document comptable que recull totes les transaccions econòmiques efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i la resta del món. grup C .............................: base pirimidínica que s'obté per hidròlisi dels àcids nucleics. .............................: tractament fet amb agents químics. .............................: hidrur de germànic .............................: compost que conté en la molècula dos àtoms de sofre. .............................: que conté dos àtoms. grup D .............................: part de la paleontologia que s'ocupa de l'estudi dels animals fòssils .............................: ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics .............................: professional que estudia els signes .............................: vers d'onze síl—labes mètriques .............................: ciutat dels morts 2.1. ELS MANLLEUS Un manlleu, igual que una creació, sempre constitueix un enriquiment i una renovació de les possibilitats d'expressió Mentre hi haja llengües, continuaran bescanviant-se paraules entre elles sense por de perdre l'ànima, perquè una llengua que viu és una llengua que dóna i que rep H. WALTER, L'aventure des langues en Occident. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe -que és pròpiament l'element lingüístic procedent d'una llengua de partida que s'integra a la llengua d'arribada amb un grau d'adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas- com el calc -que és una traducció literal d'un terme d'una altra llengua (p.ex. jardí d'infància de Kindergarten). Un tipus especial de manlleu és el xenisme, que designa una realitat pròpia d'una cultura que no té un paral—lel en al cultura d'arribada i que, per aquest motiu, resultat difícil traduir (p.ex. curri o kebab). El manlleu en els llenguatges d'especialitat: per què? • sol portar associades les idees d'innovació i precisió semàntica, perquè sovint comporta la incorporació d'una nova paraula que el parlant de la llengua d'arribada no té associat a cap altre concepte. chat angl. 'xarrada' --> LA 'comunicació simultània entre diverses persones a través d'Internet' 7
  9. 9. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 • contribueix a l'estandardització internacional dels llenguatges d'especialitat. Per afavorir la intercomunicació de les comunitats científiques i professionals es tendeix a reduir les diferències entre les llengües de comunicació tecnicocientífica. Davant de les formes manllevades, els sistemes lingüístics reaccionen d'una de les maneres següents: a) incorporant la forma original sense cap modificació (adopció) o amb alguna adaptació fonètica o morfològica. Són formes molt esteses com ara amateur o whisky; o d'un àmbit molt restringit fulcrum o aedes Augusti (arqueologia); similar en la majoria de les llengües, com geisha o ikastola. etcètera. En general, aquests manlleus adoptats (i no adaptats a la nostra llengua) s'escriuen en cursiva1. b) adaptant la forma original al sistema lingüístic d'arribada (adaptació). S'eviten les grafies alienes i se'n facilita la lectura. Són exemples de manlleus adaptats: pírcing (angl. piercing), palet (fr. palette), nyoqui (it. gnocci). c) recorrent a formes alternatives en la llengua d'arribada, com ara: programari (angl. software) o marató d'alta muntanya (skymarathon). Activitat 6 Indica quina reacció ha tingut el sistema lingüístic (alternativa pròpia, adopció o adaptació) davant la incorporació dels manlleus següents: bibliografia web (de web bibliography), entorn digital (de digital environment), wiki (de wiki), au-pair (de au-pair), xou (de show), estàndard (de standard), programari lliure (de freeware). Activitat 7 Les paraules següents són manlleus adoptats. Indica quins ha estat els motius per haver mantingut els trets originals bàsics de la llengua de referència. sake, schola cantorum, aes grave, rímel, au-pair, web, allegro, chester. 2.2 L'ÚS DE FORMES PRÒPIES: L'ALTERNATIVA AL MANLLEU És el recurs preferible des del punt de vista del sistema de la llengua, per diverses raons: si el manlleu esdevé l'única via de creació neològica, i s'abandonen la resta de recursos de formació de termes, la llengua experimenta un empobriment com a mitjà de comunicació i el parlant pot arribar a considerar-la poc útil i abandonar-ne l'ús. D'altra banda, l'ús de formes pròpies estimula la creativitat i el coneixement dels recursos del sistema de la llengua (programari i maquinari per software i hardware, o estira-i-empeny per push-pull device); finalment, les formes pròpies tenen més transparència semàntica, sobretot per als parlants no especialistes de l'àrea (snowboard és una forma més opaca que surf de neu). 1 Val a dir que si els manlleus adoptats són normatius o normalitzats no cal escriure'ls en cursiva: whisky, amateur, web. 8
  10. 10. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 Recursos neològics propis com a alternativa al manlleu: a) derivació: adjunció d'un prefix o d'un afix a una arrel (programari: programa + -ari) b) composició (popular o culta): suma de dos o més unitats lèxiques que existeixen com a mots o que tenen significats independents (estirafletxes en lloc de puller; estrumogen) c) canvi semàntic: ampliació, restricció, metaforització, etc. del significat original d'una paraula (filigrana que originalment significa 'senyal o marca fet en el paper quan es fabrica que es veu a contraclaror' experimenta una ampliació semàntica per a designar també 'senyal invisible permanent que s'insereix a les imatges digitals que circulen per una xarxa a fi de protegir els drets de la propietat intel—lectual' i s'eviten els manlleu watermark o digital tattoo). d) sintagmació: lexicalització d'un sintagma (deixar fora de combat per knock-out, o guerra de pintura per paintball) e) arcaismes i dialectalismes: recuperació d'un arcaisme o generalització d'una forma pròpia d'una zona més o menys restringida (alquena és un arcaisme que té el mateix sentit que el manlleu henna) f) denominacions populars: usades en camps d'especialitat (escarabat de Sant Joan, escarabat de maig i escarabat ratllat són formes que designen diverses espècies del gènere Melolontha i s'evita el manlleu de l'alemany Maikäfer) g) altres procediments com acronímia, siglació, abreviatura, conversió, lexicalització d'onomatopeies (BTT de bicicleta tot terreny i evitem la forma manllevada VTT) Activitat 8 Justifica quin recurs neològic propi s'ha utilitzat amb aquests manlleus: ratolí (en. mouse), labor de retalls (patchwork), veïnatge universal (universal village), repositori (de repository), batada (de hit), bloc (de weblog), carrer (de fair way), encaminador (router), forapista (freerider), pluja d'idees (brainstorm), flor de Nadal (Ponsètia), coixí de seguretat (airbag), TIC (ITC), interlletratge (kerning), teleaddicte (television fan) Activitat 9 Una part considerable del lèxic referit a l'economia prové de l'anglés. Llegiu les definicions dels mots següents. trust: 1 confidence, strong belief, in the goodness, strength, reliability of something or sombedoy. 2 association of bussiness firms for the achievement of various objects, e.g. reducing competition, maintenance of prices. hold: have or keep in one's possession. a holding company: one formed to hold the shares of subsidiary companies. broker: person who buys and sells (esp. stocks and shares, bonds, etc.) for others. • Quina podria ser l'adaptació d'aquests termes al valencià? 9
  11. 11. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 • Per quina raó penseu que s'han mantingut les denominacions angleses i no s'ha optat per una traducció o adaptació dels manlleus? • Els termes holding i trust ja han estat inclosos en el diccionari. El terme broker encara no. Com penseu que es podria adaptar? Penseu que és més convenient deixar-lo amb la forma anglesa? Activitat 10 A mode de resum, completeu el quadre següent amb els manlleus següents segons el criteri que s'haja seguit a l'hora d'incorporar-los al nostre cabal lèxic o de refusar-los. otorrea, tecnoelèctric / brainstorming, background / estethicienne / bistrot, ikastola, bobby, geisha / stage / croissant, croissanteria, bàsquet, xampú / xip, disquet / clast, clàstic, bioclast / uralita, aspirina, martini / bordeus, rocafort, xampany, xerés / sponsor, container / màrqueting, màster / movida, beautiful people, yuppy, freaky CRITERIS 1. Formats per elements cultes procedents del llatí o del grec: ________, D'ACCEPTACIÓ _________. DE MANLLEUS 2. Incorporats d'una manera fixa (admeten derivats): _______, _______________, ______, ________. 3. De fixació vacil—lant però molt estesos i fàcilment adaptables a la grafia: ____, _________. 4. Aïllats i que no modifiquen els camps denominatius de la llengua: ____________, _________... 5. Amb una sèrie derivativa en un camp d'especialitat: _______, __________, ________... 6. Molt estesos procedents de marques registrades_________, __________, ________... S'ha d'intentar buscar una denominació alternativa vàlida per als productes semblants: cinta adhesiva per cel—lo 7. De base toponímica o antroponímica, no convé adaptar-los totalment perquè així conservaran la similitud amb els equivalents en altres llengües: devonià, faraday... En canvi alguns noms de productes designats per denominació d'origen sí que s'adapten: ___________, ____________, _____________, ____________... CRITERIS DE 1. Innecessaris perquè designen el mateix concepte que una paraula viva: REFÚS DE ________ per patrocinador, __________ per contenidor MANLLEUS 2. Difícils d'integrar (fonèticament, gràfica o morfològica). Es poden substituir a partir dels recursos neològics propis de la llengua: ___________ per historial, ____________ per pluja d'idees... 3. D'incorporació recent fàcilment substituïbles: _____________ per esteticista 4. Que arrossegarien tot un seguit de derivats que forçarien l'estructura de la llengua: _________el derivat del qual és stagiare de difícil adaptació. MANLLEUS 1. Els xenismes, que denominen realitats d'una altra cultura: _______, QUE NO ______, ________, ________ RECLAMEN 2. Els manlleus de moda: ___________, _____________, INTERVENCIÓ ______________, __________, ____________. 10
  12. 12. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 3. L'ESTANDARDITZACIÓ TERMINOLÒGICA. TASCA DE DOCENTS I D’INVESTIGADORS Terminologies A la proa del llenguatge hi ha escuma i turbulència, més escuma com més corre el món, com més gran el món més resistència; a la proa del llenguatge les paraules ja no són ni una plàcida rutina ni una amable confidència. A la proa del llenguatge el món és nou, la vida hi canta i el futur hi balbuceja, els mots es fan batalla i enrenou i la incertesa hi tempesteja. Triar, buscar, adaptar, jutjar i discernir, incorporar mots nous on xiuxiueja el destí, tractar de convèncer els usuaris... A la proa del llenguatge, si hi aneu, podreu sentir quin vent de futur hi ha en el fons dels diccionaris. L'èxtasi i el càlcul, Obra Poètica I David Jou i Mirabent 3.1. L'ESTANDARDITZACIÓ TERMINOLÒGICA L'estandardització o normalització terminològica és el fet d'establir la forma adequada per a designar qualsevol neologisme en una llengua determinada. És un procés eminentment tècnic i, molt sovint, institucional: moltes llengües compten amb una institució oficial específica per a la terminologia, que proposa els termes i els neologismes que han de passar a formar part de la normativa lingüística general. En general, els criteris bàsics per al tractament dels manlleus són: 1. Priorització de la forma pròpia que responga als procediments neològics interns. 2. Quan l'alternativa no siga possible, adequació del manlleu al sistema lingüístic o, si l'adaptació no és pertinent, adopció de la forma manllevada sense modificacions. 3. Introducció del manlleu o del calc imprescindible tenint en compte el conjunt de la llengua i el llenguatge d'especialitat. 4. Respecte a les normes internacionals pròpies de cada àrea. 5. Respecte a les tendències terminològiques de cada àrea d'especialitat (grau de tecnicitat, llengües de més influència...) 6. Cerca del consens dels professionals per a garantir l'acceptació social i l'ús de la forma més adequada. En el cas del valencià, es tracta del Centre de Terminologia TERMCAT, el qual recentment ha passat a integrar-se dins l'IEC, una de les institucions normatives de la llengua. Les noves formes solen declarar-se oficialment normatives quan n'hi ha més d'una en circulació per a un mateix 11
  13. 13. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 concepte. En el cas del castellà, se n'ocupa la Comisión Lingüística para la Terminología Española (COLTE), depenent de la RAE, i que té com a objectiu fonamental establir les bases metodològiques per a l'adopció i adaptació de préstecs d'altres llengües i de fixar criteris per a la creació de neologismes terminològics en castellà. Del francés se n'ocupa La délégation générale à la langue française et aux langues de France i disposa d'una base de dades FranceTerme que es pot consultar en línia (http://franceterme.culture.fr). Al Canadà, el Bureau de la Traduction ha creat el TERMIUM, una base de dades lingüístiques i terminològiques que és actualitzada constantment i que inclou equivalències amb l'anglés i el castellà (http://www.btb.termiumplus.gc.ca/). 3.2. LES BASES DE DADES TERMINOLÒGIQUES Aquestes institucions, encarregades de la normalització terminològica de les llengües, creen bases de dades amb la neologia que s'incorpora a les llengües d'arribada. Moltes de les bases terminològiques poden ser consultades en la xarxa (en l'annex I, trobareu les bases accessibles en línia). A banda de les institucions oficials, sovint grups d'especialistes o empreses tenen la necessitat de portar a terme recerques terminològiques a fi de normalitzar els termes d'una determinada disciplina i d'establir equivalències entre diverses llengües. Per a l'elaboració d'aquestes recerques, són ben útils els sistemes de gestió de base de dades terminològiques. Un sistema de gestió de bases de dades terminològiques és un programa que permet emmagatzemar i treballar amb un conjunt de dades terminològiques estructurades en diferents camps, corresponents a les diferents informacions que s'associen a un concepte determinat (la seua denominació en diverses llengües, la definició, la informació gramatical, imatges, etc.), els quals formen una fitxa terminològica. Per exemple, el GesTerm (TERMCAT) és un gestor de terminologia que es pot descarregar de la xarxa i que facilita les principals tasques associades al treball terminològic: creació de fitxes terminològiques i de diccionaris que les continguen, manteniment de la informació associada a les fitxes i als diccionaris, cerques avançades i generació de llistats imprimibles. Altres gestors de bases terminològiques que podeu trobar a Internet són el Multiterm, el Termex i el Termbase. Activitat 11 Expliqueu oralment quins avantatges pot proporcionar l'ús d'aquestes ferramentes en la tasca docent del professorat d'Ensenyament Secundari d'àrees no lingüístiques. Activitat 12 L'ús del valencià en les classes de Cicles Formatius és un fenomen que té relació amb la normalització lingüística o amb la normalització terminològica? Raoneu la vostra resposta. 12
  14. 14. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 3.3. LA CONSULTA TERMINOLÒGICA El servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, el CERCATERM, és una eina de consulta multilingüe que pot ajudar-vos a resoldre els dubtes terminològics que tingueu en l'elaboració, la revisió o la traducció de textos especialitzats en la nostra llengua. També les universitats, a través de les oficines de normalització lingüística) s'ocupen de resoldre dubtes terminològics. Per fer una cerca telemàtica, entreu www.termcat.cat. Escriviu a Text de la consulta la denominació objecte de dubte, en qualsevol llengua, i seleccioneu, si vos interessa, l'Àrea temàtica a què pertany. Si amb la informació obtinguda al Cercaterm no podeu resoldre el vostre dubte, podeu adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT per mitjà del Servei d'atenció personalitzada. També podeu consultar en la Neoloteca, el banc de termes normalitzats. Activitat 13 • Quines solucions proposa el TERMCAT per als termes següents? googlejar, phising, postejar (en un blog), carpaccio, share, wasabi, cyberbullying • Compareu els termes proposats amb les solucions donades en altres llengües. 13
  15. 15. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 4. LEXICOLOGIA I LEXICOGRAFIA Les paraules restauren l’ordre primigeni del món i el logos il—lumina el caos on germina emmetzinadora la flor blava de la bogeria. Ponç pons, Pessoanes A poc a poc vaig fer un descobriment encara més important. Vaig adonar-me que aquella gent posseïa un mètode de comunicar-se les experiències i els sentiments, els uns als altres, articulant sons. Vaig adonar-me que, segons les paraules que pronunciaven, sentien plaer o dolor, alegria o tristesa, que es reflectia en les cares dels que les escoltaven. Era una ciència ben divina, i vaig desitjar ben ferventment de dominar-la. Però vaig fracassar en cada intent que vaig fer per aconseguir-ho. Parlaven de pressa i, com que les paraules que deien no tenien cap connexió aparent amb objectes visibles, vaig ser incapaç de descobrir-ne cap clau per mitjà de la qual pogués saber a què es referien. A còpia de gran aplicació, però, i després d’haver romàs en el rafal durant molt cicles de la lluna, vaig saber quins noms donaven als objectes més familiars: vaig aprendre a aplicar les paraules foc, llet, pa i llenya. Vaig també aprendre els noms dels habitants de la casa. El jove i la seua companya tenien cadascú diversos noms, però l’home gran només en tenia un, que era pare. La xica es deia germana o Àgatha, i el jove Fèlix, germà o fill. Mary W. Shelley Frankenstein El lèxic, el conjunt de paraules que formen una llengua és estudiat per la lexicologia. Com hem vist anteriorment, els llenguatges cientificotècnics utilitzen un lèxic especialitzat, els termes. La terminologia se n'ocupa de l'estudi dels termes, és a dir, del lèxic especialitzat d'una llengua. D'altra banda, la lexicografia és la branca de la lexicologia que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris i vocabularis. Una obra lexicogràfica és un recull lingüístic que descriu un corpus de paraules determinat i en dóna informació. El terme lexicogràfic és un derivat de lèxic que ve del grec i significa 'diccionari', 'vocabulari'. Els reculls lèxics reben diferents denominacions: diccionari, vocabulari, glossari, enciclopèdia, diccionari enciclopèdic. 4.1. ELS RECULLS LEXICOGRÀFICS Els reculls lèxics són diferents segons la funció que volen acomplir. Els podem agrupar de la manera següent: Diccionaris generals. Contenen els mots més comuns de la llengua, ordenats alfabèticament, en donen la definició i diverses accepcions. Indiquen la categoria gramatical del mot, flexió de gènere i 14
  16. 16. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 de nombre, exemples, contextualitzacions, locucions i frases fetes. Els que estan avalats per una institució acadèmica prescriuen un lèxic i s'anomenen normatius. Es poden considerar normatius el Diccionari General de la Llengua Catalana, de l'IEC 2 (http://dlc.iec.cat/) ; el Diccionari de la llengua catalana, de la Gran Enciclopèdia Catalana (http://ec.grec.net/); el Diccionari valencià, coeditat per Bromera-IIFV-Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana; el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, només conté informació ortogràfica i gramatical (http://www.avl.gva.es/) . Pel que fa al castellà, hi ha el Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia (http://buscon.rae.es/draeI/); en alemany, tenim el Duden; per a la llengua francesa, cal consultar Le Petit Robert. Tot i que la llengua anglesa no té una institució normativa, el diccionari de referència per a l'anglés és el Collins dictionary of the English language (http://www.collinslanguage.com/); per a l'anglés americà, es fa servir el Webster’s third new international dictionary on the English language, unabridged (http://www.merriam-webster.com/). La resta de diccionaris són descriptius, és a dir, que inventarien el lèxic sense establir-lo com a norma: el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll-Sanchis Guarner (es pot consultar a internet a la pàgina (http://dcvb.iecat.net), el Diccionari pràctic d'ús del valencià de Bromera; en castellà hi ha el Diccionario general ilustrado de la lengua española de Vox i el Diccionario del uso del español de Maria Moliner. Diccionaris plurilingües. Donen les equivalències dels mots d'una llengua a una altra o diverses llengües: Diccionari Valencià-Castellà Castellà-Valencià de Tabarca; Diccionari de la llengua catalana plurilingüe: Català-castellà-anglès-francès-alemany, de l'Enciclopèdia Catalana (http://www.multilingue.cat/); Collins Translating Dictionaries, de WordReference (http://wordreference.com/). Diccionaris etimològics. Donen informació sobre l'origen històric dels mots d'una llengua: Diccionari etimològic de l'Enciclopèdia Catalana, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. En castellà, tenim el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, també de Coromines editat per Gredos. Diccionaris de locucions i frases fetes. Recullen certes combinacions de paraules que tenen un significat unitari. Diccionari de locucions i frases fetes de J. Raspall-J. Martí, Nou recull de modismes i frases fetes de Balbastre i Ferrer. En francés, podem consultar el Dictionnaire des expressions et locutions de Le Robert. Diccionaris de sinònims i d'antònims. No defineixen els mots sinó que en donen d'altres amb un valor equivalent i també amb el sentit contrari. Diccionari de sinònims i antònims de S. Pey, 2 Hem indicat entre parèntesis els diccionaris que es poden consultar en línia i de forma gratuïta 15
  17. 17. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 Diccionari de sinònims de M. Franquesa. Dictionnaire de synonymes, nuances et contraires de Le Robert. Diccionaris enciclopèdics i enciclopèdies. Inclouen topònims, antropònims, termes especialitzats i usen recursos gràfics que ajuden a la comprensió de les dades. Solen ordenar la informació alfabèticament, llevat que es tracte d'una enciclopèdia temàtica, en el qual cas, presenta la informació per temes. En la nostra llengua tenim la Gran Enciclopèdia Catalana, el Gran Larousse Català, la Gran Enciclopèdia Valenciana de Difusora de Cultura Valenciana, la Guia Escolar de l'editorial Vox, entre d'altres. Viquipèdia (http://wikipedia.org/). L'Encyclopaedia Britannica es pot consultar a la xarxa en http://www.britannica.com/. Diccionari terminològics o temàtics (a vegades es denominen vocabularis). Recullen els termes que pertanyen a una especialitat (ciència, art, disciplina...), la terminologia; els mots amb un valor general en són exclosos. Vegeu l'annex I. També, podeu consultar més diccionaris terminològics en la Biblioteca del Termcat: http://www.termcat.cat/serveis/recursosdicter.htm També tenim a l'abast diccionaris de la rima o d'assonànices (ordenats per la terminació de la paraula), diccionaris ortogràfics, diccionaris de refranys o de cites... En resum, el nostre diccionari parla. L’ús que fem del diccionari ens diu moltes coses sobre nosaltres mateixos. Digue’m si fas servir el diccionari, quin, quan i com, i et diré quina mena d’aprenent ets. Daniel Cassany Crónica d’ensenyament, núm. 69 Activitat 14 Feu una relació dels diccionaris, les enciclopèdies i els vocabularis que teniu a casa o al centre on treballeu i analitzeu-os d'acord amb els criteris indicats: de pronunciació del valencià (AVL) Diccionari ortogràfic i Com està ordenat: alfabèticament (A) o A temàticament (T) és una enciclopèdia és un diccionari general és un diccionari bilingüe / plurilingüe és un diccionari etimològic 16
  18. 18. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 és un diccionari de sinònims i antònims és un diccionari ideològic és un diccionari terminològic és un diccionari fonètic X és un diccionari ortogràfic X és un diccionari de locucions frases fetes Quina utilitat té cada diccionari? per a buscar el significat d'una paraula buscar com s'escriu una paraula o X comprovar-ne l'ortografia buscar què significa el nom d'algú o com s'escriu correctament un nom propi buscar l'equivalència d'una paraula entre el valencià i el francés buscar una paraula a partir del significat o del camp conceptual a què pertany buscar com s'escriu un nou terme buscar com es diu en diverses llengües una màquina concreta solucionar un problema gramatical concret Digueu el tipus de diccionari en què obtindreu les informacions següents: a) Extensió geogràfica i població de Bruges. b) La diferència de significat entre el son i la son. c) Un antònim de reprimir. d) Com es diu tauró en anglés. e) La utilitat d’un bisturí. f) Els diferents significats de cap. g) El significat de ser carn i ungla. h) Quin és el participi del verb coure. i) Si vessant és masculí o femení. j) Si hem de dir telefonar-li o telefonar-lo, és a dir, si el verb és transitiu. Activitat 15 Busque l'article corresponent a polleguera del DIEC2. Indiqueu les parts de l'article: entrada, accepció, definició, informació sobre morfologia de gènere i nombre, especialitats en què s'usa com a terme, contextualització o exemple, locucions, ortografia. 17
  19. 19. Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10 18

×