B09 lax

1,406 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,406
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

B09 lax

  1. 1. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 9 Seguiu les instruccions OBJECTIUS 1. Tindre la competència que permeta a l’alumnat la recepció i producció de textos instructius, en les llengües vehiculars de l’àmbit educatiu. 2. Desenrotllar criteris i analitzar produccions que faciliten l’apropiació de la terminologia específica de les ciències tècniques. 3. Usar recursos de les TIC que contribuïsquen a la recepció, producció i intercanvi de textos i de corpus terminològics. TAULA 0. Qüestionari inicial i tasca 1. Introducció 2. El text instructiu en ciències tècniques. 2.1. Finalitat del text instructiu 2.2. Estructura del text instructiu 2.3. Característiques generals 2.4. Forma verbal en imperatiu 3. Llenguatges de ciències tècniques 3.1. L’aula de tecnologia 4. El suport visual en els textos acadèmics. 4.1. Simbologia gràfica: esquemes, guions, il•lustracions... 4.2. Els suports multimèdia i digitals 5. L’anàlisi crítica de les TIC. Impacte de les TIC en la ciència 1
  2. 2. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA QÜESTIONARI INICIAL Marqueu l’opció correcta: V F 1. Els textos expositius són propis de l’àmbit acadèmic, en canvi els instructius pertanyen únicament a l’àmbit social. 2. La finalitat del text instructiu és instruir l’interlocutor per a fer-lo més culte. 3. La finalitat del text instructiu és guiar l’interlocutor per a fer alguna cosa. 4. A l’entorn acadèmic el text instructiu s’usa per igual en totes les àrees i matèries d’estudi. 5. Els textos instructius es diferencien d’altres modalitats, com ara els expositius o els argumentatius, únicament per la intenció. 6. Una recepta de cuina no pot considerar-se un text instructiu perquè no conté llenguatge científic. 7. La concisió és més pròpia dels textos instructius que no la disertació. 8. Com ocorre amb l’expositiu o l’argumentatiu, un text que dóna pautes a seguir també necessita de l’adequació, la coherència i la cohesió. 9. Els llenguatges específics són ús exclussiu dels erudits, que han abordat la matèria des de la universitat. 10. La utilització dels llenguatges tècnics en un àmbit especialitzat aconsegueix que el text tinga més precisió lèxica. 11. La terminologia pròpia de disciplines com ara l’Agricultura, o la Mecànica, pertanyen a un registre més col—loquial que la corresponent a les especialitats de la Medicina o l’Enginyeria, per exemple. 12. Les il—lustracions, esquemes, símbols, que de vegades acompanyen un escrit, no poden considerar-se text. 13. La incorporació de les TIC a l’aprenentatge-ensenyament ha d’aconseguir que les persones que es formen puguen adquirir una capacitat més crítica. 14. Encara estem molt lluny de sistematitzar en mitjans tecnològics els reculls de terminologia que sempre hem consultat en llibres i revistes de paper. 15. Tot allò que l’alumnat de Secundària escriu o produeix amb l’ordinador, abans ho hauria de saber fer manualment. 16. El xat distorsiona tant l’estudi dels joves que els hauríem de recomanar deixar d’utilitzar-lo fins que acaben l’etapa acadèmica. 17. Una manera de motivar l’alumnat en el coneixement i aplicació de les noves tecnologies és treballar amb aules virtuals des dels nostres centres. 2
  3. 3. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 ֠ TASCA Amb l’objectiu que pugues fer aprofitament d’idees i continguts apareguts al llarg de la unitat, presentem a continuació la tasca que hauràs de realitzar en acabar aquesta unitat. Recorda que les tasques, des d’un punt de vista didàctic, pretenen aconseguir un producte que siga funcional, coherent i ben construït sobre el propòsit demanat, de rellevància social i d’acord amb models reals. Has d’elegir l’elaboració d’una tasca, entre les tres possibilitats següents: TASCA FINAL A Elabora el text per al reglament de funcionament del teu centre, que celebra una jornada cultural i festiva, on estiga disposat quines instruccions han de seguir tant l’alumnat com la resta de comunitat educativa (professorat, famílies, etc.). Pensa i contextualitza l’objectiu i activitats de la jornada abans de redactar el reglament. TASCA FINAL B Has elaborat un joc on-line per al teu alumnat. Cal que el presentes a l’aula i, per tant, has de preparar un text amb les instruccions que hauran de seguir els usuaris, per tal de poder entrar i usar-lo correctament. El contingut del joc pot estar relacionat amb la teua matèria docent. TASCA FINAL C Confecciona el manual de funcionament i ús d’un aparell (real o inventat) amb unes funcions específiques, els components del qual han d’estar relacionats amb l’àrea de la teua especialitat. El format final del producte pot ser redactat i imprés o també pots fer una presentació en alguna de les modalitats tecnològiques, amb imatges, música, vídeo, enllaços web... que acompanyen les instruccions que cal seguir i mostren amb claredat les possibilitats de l’usuari. Recorda: Fes aprofitament de les característiques, informacions, orientacions i suggeriments que hem donat al llarg de la unitat didàctica. Fixa’t en els textos model i en els referents textuals reals a què hem fet referència. Acorda amb el professor/professora l’orientació final que aplicaràs i comparteix amb els companys i les companyes idees prèvies. No oblides usar els recursos TIC que siguen idonis per al format que has elegit. 3
  4. 4. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 1. INTRODUCCIÓ Després d’haver treballat en unitats anteriors els textos expositius i els textos argumentatius, en aquesta unitat tractarem una altra modalitat que ofereix la tipologia textual: els textos instructius, o directius, els quals pretenen ensenyar l’interlocutor a fer alguna cosa. En un altre apartat, els llenguatges de les diferents ciències tècniques han de ser coneguts i aplicats en àmbits acadèmics, per aconseguir l’adequació i precisió dels textos que correspon al rigor dels discursos cientificotècnics. La ciència, l’entenem com a conjunt de sabers que són adquirits per un procés sistemàtic, basat en l’observació dels fets naturals. Per tant, podríem dir que la ciència tracta d’explicar el món. La tècnica és un conjunt de sabers pràctics o de procediments encaminats a obtenir un resultat. Requereix destresa manual i intel—lectual, i generalment intervé l’ús d’eines. Les tècniques solen transmetre’s per generacions. Cal recordar, en canvi, que sol usar-se en comú la denominació de discurs cientificotècnic, o de textos cientificotècnics. En la mesura en què algunes matèries curriculars, impartides a les aules, pertanyen a alguna d’aquestes branques científicotècniques, el professorat tenim una responsabilitat clara en el coneixement i aplicació didàctics, en el guiatge i control lingüístic de l’alumnat i en la millora de la productivitat textual i dels llenguatges específics usats a l’aula. 4
  5. 5. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 2. EL TEXT INSTRUCTIU EN CIÈNCIES TÈCNIQUES Els textos instructius tenen una finalitat: ensenyar l’interlocutor a fer alguna cosa. Totes les marques lingüístiques que presenten i la seua estructura general es relacionen amb aquesta finalitat particular. L’adequació és la propietat en virtut de la qual l’emissor selecciona les fórmules lingüístiques idònies segons el context, per aconseguir que la finalitat s’assolisca. Estructuralment segueixen l’ordre lògic dels fets, amb una informació objectiva i precisa, i, en moltes ocasions, amb una disposició temporal. La modalitat és exhortativa o imperativa, per tant abunden el mode imperatiu, les perífrasis d’obligació i l’ús de la segona persona (singular o plural). També és freqüent l’aparició de les negacions per a les prohibicions i la presència d’elements que ordenen clarament el discurs, com ara numerals o altres marques gràfiques semblants. La tipologia de textos instructius (àmbit cientificotècnic) que tractem participa més del vessant divulgatiu, en què els destinataris no han de ser per necessitat especialistes. A l’apartat 2.4 de la unitat veurem quins d’aquests textos són els més paradigmàtics. 2.1. FINALITAT Els textos instructius, en general, compleixen la missió d’orientar, dirigir, ordenar, d’oferir pautes i consells per aconseguir un objectiu. En general aquests textos introdueixen un enunciat o una proposició que determina quin contingut trobarà l’interlocutor: com aconseguir quelcom. Despleguen els passos ordenadament i inciten a orientar la conducta i a portar a terme les accions. 2.2. ESTRUCTURA Activitat 1 Acabeu d’arribar a un centre educatiu on no havíeu treballat mai. En el camí de la porta d’entrada al vostre departament heu trobat indicacions, en cartells, avisos al tauler d’anuncis, 5
  6. 6. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 notes a la sala de professors, senyals d’orientació a l’alumnat, etc. Feu un llistat dels que estaven enunciats com a instrucció. Posteriorment, amb el conjunt de la classe, compartiu el resultat i comproveu en quants heu coincidit. L’estructura del text instructiu acumula una sèrie de passos. No jerarquitza en idees principals i secundàries, sinó que es respecta una successió temporal perquè el procés tinga efectivitat. Aquesta tipologia de textos segueix unes pautes característiques molt generals entre ells, com ara l’ordre lineal i la concisió dels seus missatges. Tanmateix, a l’hora d’organitzar-ne l’estructura podem trobar alguna variació, depenent del producte textual: a) en format de redacció discursiva, amb un progrés sintàctic acumulatiu, basat en connectors lingüístics que enllacen la informació, o també en juxtaposició, signes ortogràfics. b) per atenendre a una disposició més segmentada, ajudant-se d’elements gràfics que encapçalen i distribueixen els enunciats de les instruccions, a manera de guió o esquema: ordinals, numerals, guionets, punts volats, lletres, símbols, etc. Activitat 2 Llegiu el text següent i responeu, per parelles, a les preguntes plantejades. a) Determineu el tipus d’estructura, segons les dues opcions (a, b) de modalitat comentades; b) Extraieu del text expressions per justificar que estem davant d’un text instructiu. c) Digueu quines categories lingüístiques es repeteixen més. Rovellons amb cloïsses Ingredients: Rovellons: 1 quilo. Farina: un pessic, o dos. Pinyons: un grapadet. Vi blanc: un gotet mitjà, de certa qualitat Cloïsses: la quantitat a gust All: una dent. Oli, sal i un pessiguet de pebre negre. Preparació: En una cassola, de fang preferiblement, poseu oli. Quan l’oli estiga calent, però no brusent, poseu-li l’all trossejat i, abans que es creme, afegiu els rovellons, nets i tallats. Removeu els rovellons i poseu la farina i els pinyons. Quan la farina estiga una mica cuita, que pren coloret, incorporeu el vi, i si cal li afegiu també mig gotet d’aigua, això dependrà de si els rovellons estan molt secs o tendres. Quan els rovellons estiguen quasi fets, li afegiu el pebre negre i la sal, al nostre gust. Pràcticament a punt d’apagar el foc, li poseu les cloïsses, o el molusc que hàgeu comprat. Apagueu el foc, poseu-li una tapadora i que les cloïsses s’acaben d’obrir amb el baf de la cassola. Ho podeu servir amb julivert trossejat, que li dóna6un aspecte estètic més elegant.
  7. 7. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 2.3. CARACTERÍSTIQUES Les característiques al—ludides en les pàgines anteriors, poden ajudar-nos a proposar a l’alumnat quins requisits ha de complir una producció oral o escrita, quan l’objectiu de la transmissió d’informació és directiva o instructiva. En general, podem dir que són: 1. El destinatari té un perfil molt concret (busca, a través del text, ser guiat en un procés de fases o passos a seguir per realitzar correctament una tasca, amb més o menys complexitat). 2. La funció predominant en aquest tipus de textos és la funció conativa. Per això la presència d’oracions imperatives i exhortatives. 3. La sintaxi és plena de frases simples. 4. Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos. a) L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. b) La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors. 5. Les flexions verbals es refereixen al destinatari (concret –segona persona– o genèric –infinitiu o tercera persona–). 6. Els connectors que indiquen ordre tenen un fort paper cohesionador (primerament, tot seguit, finalment, després...). Són nexes importants. 7. Destaca, entre els signes de puntuació, l'ús del punt (seguit o a part) i –en segon lloc– del punt i coma. 8. Aquests textos adquireixen unes presentacions estereotipades. 9. La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les instruccions. 10. Per a expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis. 11. Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals o locucions finals (perquè, a fi que, per tal que, a fi de, per tal de, com + infinitiu) i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat (perseguir, proposar-se, pretendre...) 12. Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb... 13. Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc. 7
  8. 8. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 El llenguatge que utilitzem en el text instructiu contempla: o Concisió o Perífrasi d’obligació En o Verb en imperatiu síntesi o Connectors textuals o Claredat en l’exposició o Expressió ordenada i completa o Precisió i propietat en el vocabulari o Formes cultes de la llengua o Ús de símbols propis... Connectors (i locucions) bàsics. Indiquen: Ordre: primerament, en primer lloc, tot seguit, després, finalment, etc. Comparació: com, com si, segons, a la manera de, etc. Finalitat: perquè, a fi que, per tal que, per tal de, a fi de, amb l’objecte de, etc. Instrument: mitjançant, per mitjà de, amb, a través de, etc. (Vegeu més connectors en les unitats 6, 7, 8) 2.4. LA FORMA VERBAL EN IMPERATIU L’imperatiu és el mode verbal que s’utilitza, generalment, en textos instructius. La llengua també té altres recursos útils per a guiar i per a expressar recomanacions, ordres o suggeriments. Segons la relació de proximitat que puguem establir entre els interlocutors, i per la intenció que perseguim en cada ocasió, una ordre es pot atenuar-se i passar a ser un consell o un suggeriment. guardeu silenci heu de guardar silenci cal que guardeu silenci “feu el favor de caldria que guardàreu silenci guardar silenci” hauríeu de guardar silenci cal guardar silenci caldria guardar silenci Construccions imperatives amb estructura verbal: Apaga els mistos Has d’apagar Caldria que apagares Cal apagar Cal que apagues Hauries d’apagar Caldria apagar 8
  9. 9. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 Les estructures que usem en valencià són les següents: Verb en imperatiu Haver de + infinitiu Caldre + que + verb Caldre + infinitiu Caldre + que + verb Haver de + infinitiu (auxiliar en present o (auxiliar en present) (auxiliar en condicional) condicional) En anglés, les perífrasis “haver de + infinitiu” i “caldre que + verb” “caldre + infinitiu” es tradueixen per la construcció “have to + infinitiu”, però hi ha excepcions en alguns temps verbals. HAVE TO (general): implica que l'obligació ve de fora MUST (emfàtic): implica que el qui parla ha decidit que alguna cosa és necessària; emfatitza el desig o l'autoritat del qui parla. PRESENT + INFINITIU BE SUPPOSED TO (impersonal): indica que l'obligació no ve del qui parla. HAVE GOT TO (informal): és sinònim de have to encara que no més s'utilitza en anglés oral FUTUR WILL HAVE TO + INFINITIU PASSAT HAD TO + INFINITIU PERIFRÀSTIC PRETÈRIT HAVE HAD TO + INFINITIU INDEFINIT HAD TO PRETÈRIT WAS/WERE SUPPOSED TO: quan es tracta d'una obligació + INFINITIU IMPERFET passada que no es va complir o no sabem si es va complir. WOULD HAVE TO: quan es tracta d'una hipòtesis CONDICIONAL SHOULD: quan expressa consell, obligació moral o conclusió + INFINITIU probable Must + infinitiu també s'utilitza per a parlar del que sembla probable (deure + infinitiu) Be supposed to també s'utilitza per indicar el procediment normal o recomanable. L'imperatiu en anglés s'utilitza per a donar ordres directes i instruccions. També es fa servir en les senyals i els cartells, per a fer invitacions, donar consell als amics de manera informal. Es construix amb l'infinitiu sense el pronom personal. Per a donar-li un gir més formal, més educat, afegim Do. Si ens incloem en la frase imperativa, afegirem Let's davant del verb. 2.5. TIPUS DE TEXTOS INSTRUCTIUS. Podem establir diferents gèneres de textos instructius, si ens atenem als diferents àmbits on s'apliquen, bé siga el professional, acadèmic o científic, divulgatiu, etc. En el quadre següent hem concentrat els més paradigmàtics. 9
  10. 10. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 Manuals d’ús Llibres amb les nocions essencials d’una matèria, que en permet la consulta àgil Vademècums Manual o tractat que consulten professionals, com ara els metges per conéixer composicions o indicacions de medicaments Guies Llibre o document que dóna unes indicacions per orientar algunes accions Lleis, ordres, decrets Normes establertes per al manteniment correcte de la societat i els seus individus Reglaments Conjunts de regles a complir en l’execució d’una llei Protocols Procediments a seguir en certs àmbits socials I també: prospectes farmacològics, receptes cuina, experiments químics, cartells solidaris... Activitat 3 a) Digues esquemàticament en quins àmbits situes els gèneres de text instructiu de la graella anterior. Posa exemples concrets, textos que hages usat, i comenta en quines situacions els has utilitzat. b) Elabora un vocabulari essencial, que pots iniciar ara, amb les paraules que necessitaràs utilitzar en l’elaboració de la tasca final. Amb l’opció escollida, pensa quin document has de produir, amb quina finalitat, quins apartats inclouries... i comença a reunir la terminologia que et serà útil. Després de l’esborrany que faràs a continuació, pots usar com a eina de procés textual les plantilles per a base de dades del teu ordinador, per exemple l’Excel, on podràs ordenar, canviar, ampliar i sistematitzar la compilació. 10
  11. 11. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 INSTRUCCIONS D’ÚS DEL LABORATORI DE QUÍMICA http://www.uv.es Model de funcionament del laboratori de laboratori. El professor nomenarà per a cada Química. sessió de pràctiques dos estudiants (...)Els estudiants han d'estudiar el contingut encarregats de la neteja dels llocs d'ús comú, de les pràctiques i contestar les preguntes com ara balances, bombes de buit, pots de prèvies abans del començament de cada sessió. recollida de residus, etc. Aquest treball de preparació es qualifica al En netejar una peça es començarà per eliminar començament de cada sessió de laboratori per els residus sòlids, si n’hi ha, utilitzant una mitjà de la realització d’un seminari en el qual vareta de vidre. No es llancen productes sòlids el professor tractarà molt especialment dels a la pica fins i tot en el cas que siguen solubles possibles aspectes de perillositat, toxicitat i en aigua. Es dipositen sempre al contenidor de mesures de seguretat que s'hauran d'observar residus. en la realització de cada pràctica. Quan hi haja restes de productes orgànics en la peça que es neteja és convenient dissoldre'ls Advertències generals i neteja al laboratori. amb acetona i vessar la dissolució al flascó dels Tant en començar com en acabar la sessió de residus. Abans de fer-ho consulteu el pràctiques cada estudiant ha de comprovar que professor. Després es renta amb aigua i disposa de tot el material necessari per detergent i s'aclareix, primer amb aigua de realitzar-la. Si no és així, ha de comunicar-ho al l'aixeta i després amb aigua desionitzada. Si professor. En el cas de trencament de algun material no queda net, es repeteix el material, cal comunicar-ho al personal tècnic procés. del laboratori perquè el substituïsquen. El material net es deixa escórrer. Està terminantment prohibit traure material El material volumètric no s'eixuga mai amb del laboratori sense permís. l'estufa. Una vegada net s'aclareix amb la El treball de laboratori requereix una neteja dissolució que es desitja mesurar. Les buretes escrupolosa tant del material utilitzat com de particularment s'han de deixar netes i boca la taula de laboratori. El material ha de per avall amb la clau oberta per evitar netejar-se abans d’utilitzar-lo i immediatament obturacions. després de cada operació. En finalitzar cada L'aigua és un bé escàs. Per favor, eviteu sessió de laboratori, l'estudiant ha de netejar despeses innecessàries tant d'aigua com de el seu lloc de treball abans d'abandonar el paper. Activitat 4 Respon a les preguntes següents en un full i després compara les respostes amb un company. a) A qui va adreçat el text anterior i quin objectiu pretén? b) Hi trobes senyals identificatius del text instructiu? Quins? b) Selecciona el lèxic específic que trobes en el text, corresponent a l’àrea a què pertany el text del manual d’ús. 11
  12. 12. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 PRESENTACIÓ DEL NOU VADEMÈCUM DE FECSA-ENDESA Activitat 5 D’acord amb l’aplicació del nou Vademècum per a (per parelles i gran grup) instal—lacions d’enllaç en baixa tensió, publicat en el DOGC núm. 4.827 de 22 de febrer de 2007, el qual s’aplicarà a En el text que acabes de llegir es partir de l’1 de setembre de 2007, el Gremi, conjuntament concentra tot un camp lèxic amb Endesa i FERCA, ha organitzat unes jornades relacionat amb el text instructiu. informatives per anunciar als instal—ladors les novetats Subratlleu-lo i relacioneu-lo amb tècniques i administratives que comporta la seua aplicació. els subgèneres comentats al punt Amb aquesta norma queda automàticament derogada la anterior. resolució de 24 de febrer de 1983 que aprovava les anteriors Normes Tècniques Particulars d’instal—lacions d’enllaç en el subministrament d’energia elèctrica. La importància del Vademècum El Vademècum és una guia elaborada per Fecsa-Endesa, també amb la col—laboració de la ponència elèctrica de FERCA. És una eina molt útil per a l’instal—lador autoritzat en Baixa Tensió, ja que estableix les característiques que han de tenir les instal—lacions d’enllaç destinades a subministrar l’energia elèctrica des de la xarxa de distribució de Fecsa-Endesa a les instal—lacions interiors del client. Normalitza els subministraments individuals, amb centralització de comptadors i subministraments especials (enllumenat exterior, casetes de l’ONCE, recintes firaires...) i també estableix criteris sobre la ubicació i Activitat 6 realització de les instal—lacions. El Vadèmecum es basa en la següent Reglamentació: Aprofitant la setmana de descans laboral, tu i la teua parella heu Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió aprovat per acordat un intercanvi d’habitatge. Decret 842/2002 de 2 d’agost en el BOE núm. De 18 Vosaltres anireu a una cabana setembre de 2002. danesa i l’altra parella vindrà a la Instruccions Tècniques Complementàries al Reglament vostra casa, a gaudir de la bona Electrotècnic per Baixa Tensió. (ITC-BT) climatologia mediterrània. Normes UNE de Referència en el Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió. Deixa escrites unes recomanacions Condicions Tècniques i de Seguretat de FECSA ENDESA; per guiar als visitants en el bon ús Norma Tècnica Particular per les Instal—lacions d’Enllaç en de les instal—lacions i aparells de la Baixa Tensió. casa. La Revista de l’instal—lador. Gremi d’Instal—ladors de Girona http://www.elgremi.cat (adaptació) 12
  13. 13. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 CAMPANYA “DETENIR LA INVASIÓ” Universitat de València, www.jardibotanic.org (fragment) 13
  14. 14. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 3. LLENGUATGES TÈCNICS Quan passem a la següent unitat coneixereu conceptes bàsics sobre Terminologia. Abans, però, estarà bé que avancem trets característics del camp terminològic científic. La terminologia científica, segons alguns estudis (Gutiérrez Rodilla, 1998) tendeix cap a les característiques de la precisió, la neutralitat emocional i una relativa estabilitat. - Per a la precisió ha d'existir una delimitació prèvia del significat, un significat monosèmic -encara que siga relatiu- en una disciplina concreta i una relació entre els termes del sistema que coincidisca amb la relació entre conceptes. La falta de precisió entorpeix la traducció i, per tant, l'intercanvi d'informació científica. - La neutralitat emocional intenta evitar valors afectius i de subjectivitat. - I finalment, resulta desitjable l'estabilitat, la manutenció de la qual es fa difícil a causa de els propis avanços científics del dia a dia. Els problemes que plantegen la sinonímia, la polisèmia i l’homonímia, o les denominacions d’argot, permeten qüestionar la utilitat de la terminologia científica, sense oblidar el transvasament d'elements entre la llengua comuna i el vocabulari de la ciència, creant fins i tot corpus lèxics intermedis, o la mobilitat de termes entre les diferents disciplines científiques. 3.1. L’AULA DE TECNOLOGIA Tot seguit veureu un exemple d’organització de l’aula de tecnologia per al nivell 1r ESO, a través d’una aula virtual on, entre altres coses, s’organitza les instruccions d’ús, bon funcionament i mesures de seguretat que ha de seguir l’alumnat. Els textos següents formen part de la pàgina dedicada a les eines. Guia d'Eines de l'Aula de Tecnologia L'espai de treball, l'aula-taller de Tecnologia, ens pot servir també com a recurs didàctic. El coneixement de les eines i màquines-eina que hi podem trobar és un dels primers aspectes que han de treballar els alumnes així com les normes de seguretat tant pel que fa a la feina al taller com, més en concret, a l'ús de les eines. 14
  15. 15. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 Propostes i orientacions per al bon funcionament de l'Aula de Tecnologia Mesures de Seguretat Les normes de seguretat són una necessitat i tots estem obligats a conéixer-les i a complir-les en el nostre benefici i en de les persones que treballen amb nosaltres. La prevenció és el resultat d'una constant atenció i interés, com també de la voluntat de coneixement i de convenciment personal per evitar un accident. El més important és... Hem de tenir la seguretat com a: - norma - guia i pauta Hem de treballar amb: - coneixement - confiança - habilitat - mètode I recorda que... Sempre que dubtes demana ajuda al professor/a Utilitza sempre l'eina més adeqüada al treball que vols fer No empres mai una eina perillosa que no estigues segur de saber utilitzar. Parla amb el professor/a Torna sempre el que utilitzes al lloc on estava Elements de protecció Només parlarem dels dos més importants, tot i que n'hi ha d'altres. Les ulleres • Els models homologats poden utilitzar-se damunt de les ulleres graduades • Són resistents als impactes i tenen protecció lateral Els guants: • de cuir • de lona Xavier Rosell www. auladetecnologia.com (adaptació) 15
  16. 16. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 Activitat 7 (en grups reduïts) a) Seguidament veureu una mostra de vocabulari corresponent a diferents matèries. Hi apareixen quatre columnes, amb quatre llengües diferents. Heu d’emplenar les caselles buides i, per a aconseguir-ho, heu de compartir en grups reduïts aquelles paraules que conegueu. Quan ja no pugueu seguir perquè la resta us resulten desconegudes, féu una recerca a casa, a través d’un buscador d’Internet, de vocabularis plurilingües. També podeu ajudar-vos de les pàgines web recomanades en les nostres unitats. b) Finalment trobareu una graella amb les quatre llengües en blanc. Utilitzeu-la per a col—locar lèxic de la vostra matèria docent. Matemàtica VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres angle angle càlcul random diagrama diagram el—lipse ellipse Equació equation estadística statistic geometria geometry logaritme logarithm pentàgon pentagon percentatge percentage piràmide pyramid polígon polygon radi radius rectangle rectangle restar subtraction simètric symmetric(al) suma sum tangent tangent teorema theorem triangle triangle vector vector Geografia VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres atles atlas barranc barranco meandre meandro Orient Oriente Occident Occidente Pol Nord Polo Norte Pol Sud Polo Sur tectònica de plaques tectónica de placas topografia topografía transalpí transalpino 16
  17. 17. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 Física VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres acceleració accélération, desplaçament déplacement energia énergie força force freqüència fréquence Interval intervalle longitud longueur moviment mouvement pressió pression trajectòria trajectorie treball travail velocitat vitesse Química VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres àcid acid àcid acidic àtom atom butà butane enzim enzyme fòsfor phosphorous heli helium hidrocarbur hydrocarbon hidrogen hydrogen magnesi magnesium manganès manganese mercuri mercury metanol methanol microscopi microscope molècula molecule morfina morphine níquel nickel oxigen oxygen partícula particle proteïna protein ............. VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres 17
  18. 18. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 4. EL SUPORT VISUAL EN ELS TEXTOS ACADÈMICS Home de Vitruvi, Tothom coincidim a creure que el suport visual, gràfic, audiovisual, és Leonardo Da Vinci. un ressort sempre positiu quan es pretén fer entendre un missatge. Un estudi dels Els textos acadèmics tenen en aquesta funció de l’aprenentatge- cànons de la figura d l’home. ensenyament la característica vinculant a la necessitat de potenciar el rigor de la comunicació, tant siga oral o escrita, en el mateix escenari comunicatiu o per via telemàtica. En les edicions didàctiques, sobretot des dels nivells de Primària i Secundària, la presentació dels textos no solament busca el reforçament de la comprensió, sinó també motivar la millor receptivitat de l’alumnat jove, gràcies a elements com ara la imatge gràfica als llibres de text, o els gifs animats, el color i els vídeos en les consultes a la xarxa electrònica. En el cas de l’atenció lingüística, a l’alumnat nouvingut el suport de la imatge és una eina bàsica per facilitar l’adquisició de vocabulari i per establir connexions més ràpides entre significant i significat. Davant d’un lector o d’un auditori, les presentacions dels textos redactats solen acompanyar-se de gràfiques 18
  19. 19. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 4.1. SIMBOLOGIA GRÀFICA i MULTIMÈDIA: ESQUEMES, GUIONS, IL—LUSTRACIONS, SÍMBOLS, FOTOGRAFIA, DISSENY, PROGRAMARI... FORMES: línies, diagrames, bafarades, marcs, senyalitzadors... TAULES d’elements i símbols Text 10 0 80 60 Est Text Text Text 40 O est N ord 20 0 1r t r i m. 2 n t r i m. 3 r t r i m. 4 t t r i m. ESQUEMES GRÀFIQUES EINES INFORMÀTIQUES 19
  20. 20. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 MAPES i FOTOGRAFIES VOCABULARIS VISUALS http://www.aula2005.com 4.2. ELS SUPORTS MULTIMÈDIA I DIGITALS Un sistema de comunicació multimèdia (o hipermedia) està format per un conjunt d'informacions codificades de diverses formes (vídeo, àudio, textos...), però inserides en un mateix suport. En la majoria dels casos, la informació multimèdia ja no es presenta linealment, com passa en el visionat d'una cinta de vídeo. No obstant, emmagatzemar digitalment imatges o sons implica utilitzar grans quantitats de memòria. L'aparició dels discs òptics i de les tècniques de compressió de dades han estat factors fonamentals a l'hora de resoldre aquest problema. La digitalizació d'un text, imatge o so es basa en obtenir mostres del senyal analògic, per quantificar-les i codificar-les. Aquesta operació consisteix a seleccionar un conjunt de porcions del senyal, i transformar-les en informació digital. Els senyals digitals només tenen dos nivells: "1" i "0" (obert o tancat). Per tant, s'obté una codificació teòricament lliure de sorolls i interferències, i una informació susceptible de poder ser processada informàticament. Un bit és la unitat d'informació més petita que existeix en informàtica i correspon a un 0 o a un 1. 1 byte són 8 bits. I un caràcter tipogràfic (per exemple, la lletra "a") resulta de la combinació d'aquests huit voltatges (1 byte). L'associació entre aquesta combinació de bits i uns signes convencionals està definida per un codi. Carles Tomàs Puig www.iua.upf.es (adaptació) 20
  21. 21. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 5. L’ANÀLISI CRÍTICA DE LES TIC EINES WEB 2.0 GENERADOR NUMÈRIC PROGRAMARI LLIURE MOTOR DE CERCA I TRADUCTORS, CORRECTORS PISSARRA DIGITAL DIRECTORI DE WEB JORNADES FORMATIVES L’arribada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no ha començat precisament ara. Però tampoc podem dir que s’haja avançat molt en la integració d’aquest fenomen a les aules. Actualment, i després de la regulació dels currículums educatius que inclouen les competències bàsiques en els nivells d’ensenyament obligatori, entre les quals trobem el Tractament de la informació i competència digital, és ja una necessitat educativa i una demanda social. Que les TIC transformen la nostra societat és un fet cert, i en això coincideixen tots els autors. I també ho és que la urgència d’una solució al repte tecnològic en les escoles; però, al seu torn, hem de reflexionar sobre el paper crític i imaginatiu del professorat, tractant de no perseguir un tecnos fantasma (diguem: XML, Flash, Pissarra Digital o Web 2.0). El futur educatiu està on estava, i l'educació que aposta pel coneixement compartit ha de romandre sempre alerta als cants de sirena. La tecnologia està ací per a nosaltres, com una potent eina, però els objectius educatius han de ser establits pels de sempre: els humans que ens dediquem a aquesta professió incerta i canviant. Tecnologías de la información (traducció) Vicent Campos i Francesc Llorens 21
  22. 22. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 5.1. IMPACTE DE LES TIC EN L’EVOLUCIÓ TECNOCIENTÍFICA Les TIC han donat un gran impuls a totes les tecnologies ja existents i han incrementat el seu potencial de manera prou important. L'impacte que aquest desenvolupament general de les tecnologies ha tingut en tots els àmbits de la societat ha estat i és realment decisiu. L'impacte en l'àmbit de la ciència i la tècnica ha estat cabdal. L'evolució tecnocientífica viu marcada per la constant incorporació de les noves aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació als seus diferents camps d'actuació. Les TIC s'han incorporat en diferents camps de l'àmbit tecnocientífic. Les aplicacions han estat molt diverses i constants. Per fer-nos una idea de quin ha estat l'impacte d'aquesta incorporació ara en veurem uns quants exemples. A) Les TIC i la planificació, distribució i organització del treball Les tecnologies de la informació i la comunicació han provocat una evolució accelerada dels sistemes productius amb objectius com l'optimització dels recursos i la disminució de costos, complementat amb una millora de la gestió del factor humà. Concretem: Planificació,distribució i organització del treball. Organització de recursos humans: • Organització industrial: tasques específiques per departaments (compres, vendes, distribució, producció,control d'estocs, màrqueting...). • Organització i creació de nous recursos productius: • Disseny assistit per ordinador (CAD). • Disseny industrial i evolució dels sistemes de representació. • Simuladors. Exemples: Com organitzar una empresa. Organització i distribució de tasques i recursos. Com treballarem? Com ens comunicarem? Tindrem una intranet per a la nostra empresa? Tindrem també una web corporativa? Alguns dels treballs es podran fer des de casa, amb connexió a la xarxa, per telèfon? B) Les TIC i les biotecnologies Les disciplines cientificotècniques que estudien els éssers vius estan en constant desenvolupament i creixement. L'impacte de les TIC en aquest camp ha estat enorme. Destaquem-ne alguns exemples: Recerca farmacèutica (producció de nous medicaments). Noves tècniques medicoquirúrgiques (endoscòpia, quimioteràpia...). Enginyeria genètica (estudi de l'ADN i el seu codi; producció d'aliments modificats genèticament...). Jesús Campa i Xavier Rosell www.xtec.es/fie/materials_curriculars Activitat 8 Feu debat amb els vostres alumnes sobre com ha influït l’ús de les TIC en la comunicació i en el seu aprenentage. Seguidament pengeu les conclusions a la pàgina web o blog de l’institut. 22
  23. 23. Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9 Tot seguit llegiu la informació sobre paquets de programari lliure multiplataforma, que poden ser útils per a la creació de materials docents: GIMP INKSCAPE KOMPOZER OPEN OFFICE Edició de fotografia i Disseny gràfic Creació i gestió de de Paquet ofimàtic imatge de mapa bits. vectorial. Equivalent a pàgines web (senzill). general. Equivalent a Equivalent a Corell Draw Equivalent: FrontPage Microsoft Office. Photoshop AUDACITY KINO AVIDEMUX MEDIA CODER Programa d’edició i Programari d’edició Tasques simples Conversió entre enregistrament de so digital de vídeo per a d’edició de vídeo formats d’àudio i Linux védeo HAND BRAKE JCLIC EXE-LEARNING CMAP TOOLS Convertir formatsDVD Activitats educatives Creació de continguts Creació de mapes a MPEG-4/DivX/XviD multimèdia educatius en format conceptuals SCORM PROGRAMARI LLIURE PER A EDUCACIÓ Més informació: http://cent.uji.es 23

×