L’APARELL DIGESTIU
PARTS
BOCA
VESTÍBUL:
- Galtes
- Llavis
- Genives
- Dents
BOCA:
- Paladar
- Llengua
DENTS
PARTS:
- Esmalt
- Dentina
- Pulpa
DENTS
TIPUS:
- Incisius
- Canins
- Premolars
- Molars
DENTS
INCISIUS CANINS PREMOLARS MOLARS
DENTICIÓ
1a
SUPERIOR 4 2 4 0
INFERIOR 4 2 4 0
TOTAL 20 8 4 8 0
DENTICIÓ
2a
SUPERIOR...
LLENGUA
FARINGE
Parts:
Nasofaringe
Orofaringe
Larinofaringe
ESÒFAG
Porció cervical
Porció toràcica
Part diafragmàtica
Part abdominal
ESTÓMAC
PARTS:
Esòfag
Vàlvules:
- cardias
- picos
Parts:
- Fundus
- Cos
- Porció pilórica
INTESTÍ PRIM
 Duodé 25 cm
 Yeyú-ileo 4 – 5m
INTESTÍ GRUIXUT
Parts:
- Part ascendent
- Part transversa
- Part descendent
- íleo-pèlvica
(recte)
RECTE
 2 Porcions:
- Pelviona
- Perineal
NECESSITATS NUTRICIONALS I D’HIDRATACIÓ
EN L’ESPORT
ENTRENAMENT
DIETA
DESCANS
CONCEPTES BÀSICS:
BALANÇ CALÒRIC:
- Diferència entre despesa energètica-ingesta
energètica
DESPESSA ENERGÈTICA:
- Despesa ...
TIPUS DE COMBUSTIBLE
MACRONUTRITENTS:
- Hidrats de Carboni
- Proteïnes
- Greixos
MICRONUTRIENTS:
- Vitamines
- Minerals
MACRONUTRIENTS
HIDRATS DE CARBONI
FUNCIÓ:
- Aportar energia
TIPUS:
- Monosacàrids: glucosa, fructosa
- Disacàrids: sacarosa, lactosa, mal...
ÍNDEX GLUCÈMIC:
Diferencia el diferents tipus de Hidrats de
Carboni (HDC).
Com més alt sigui, més ràpid aportarà energia
a...
ALIMENTS RICS EN HDC:
 Fruites
 Verdures
 Cereals
 Llegums
 Pa, pasta
 Sèmola
 Sucres, mel
 Begudes edulcorades
 ...
PROTEÏNES (AMINOÀCIDS)
ESENCIALS:
- Origen extern
NO ESENCIALS:
- Origen intern
FUNCIONS:
 Estructural (colàgen i queratina)
 Reguladora (insulina hormona del creixement)
 Transportadora (hemoglòbina...
ORIGEN:
Animal
Vegetal
ALIMENTS RICS EN
PROTEÏNES:
Carns
Peixos (incluit la melva)
GREIXOS/LÍPIDS GLICERINA
Funcions:
- Energètica
- Estructura
Tipus:
- Saturades
- Insaturades:
- Monoinsaturades: oli d’ol...
MICRONUTRIENTS
TIPUS
Vitamines:
Fruites (de temporada)
Minerals:
Hortalisses
Vegetals
Llegums
HIDRATACIÓ I PRÀCTICA
ESPORTIVA
Begudes isotòniques
Aigua vs isotòniques:
Desprès de fer exercici és més aconsellable veur...
DIETA MEDITERRÀNIA
DIETA DE LA ZONA
MÉS RECOMENABLE
40% HDC
30% Proteïnes
30% Greixos
DIETA ESCANDINAVA
Buidar el cos completament i omplir-lo de cop
Dieta utilitzada més freqüentment per
maratonians o muntan...
RECOMANACIONS ABANS D’UN PARTIT:
Esmorzar:
3 – 4h abans
Sucs
Fruita
Torrades
Proteïnes (pernil, tonyina)
RECOMANACIONS DURANT EL PARTIT:
Fruita i plàtans
Begudes isotòniques
POST-COMPETICIÓ:
Fruita
Aigua
Batuts
NO RECOMENAT:
Begudes ensucrades i
gasoses
Rebosteria industrial
3 àpats
Dolços industrials
Gelats industrials
Aliments de...
RECOMANACIONS:
5 àpats.
Percentatges 55-35-15 / 40-30-30
Més micronutrients, més verdures, més
proteïnes.
Sopar lleuger.
E...
METABOLISME ENERGÈTIC
Dues vies energètiques:
Via aeròbica
Via anaeròbica
VIA ANAERÒBICA
Alàctica: No utilitza oxigen, capacitat baixa i gran
potencia. Menys de 20”.
Làctica: Utilitza la glucosa, ...
VIA AERÒBICA
Presència de oxigen, dipòsits de glucosa limitats.
Potència molt baixa i capacitat molt alta.
Recuperació mol...
FASES DEL METABOLISME
Capacitat
Potència
Inèrcia
Recuperació
FASES DEL METABOLISME ENERGÈTIC
SISTEMA ENDOCRÍ
Glàndules endocrines: pàncrees, ovaris,
testicles, tiroides...
Glàndules exocrines: mamaries, salivals...
...
SISTEMA ENDOCRÍ
Dintre del sistema endocrí trobem les hormones.
HORMONES: substància química produïdes per
les glàndules e...
SISTEMA RENAL
FUNCIÓ:
Depuració
Conducció
Emmagatzematge.
SISTEMA RENAL
PARTS:
Ronyons: Depurar els líquids per convertir-lo en
orina i mea. Regula els líquids.
SISTEMA RENAL
Urèter: Té una llargada de 25 – 30 cm. Porta
l’orina desde el ronyo fins a la bufeta.
SISTEMA RENAL
Bufeta: Emmagatzema l’orina.
SISTEMA RENAL
Uretra: Part interior del pene. Connecta de la
bufeta a l’exterior.
SISTEMA NERVIÓS
Sistema nerviós central: Controla l’acte motor.
Sistema nerviós perifèric: Controls dels
sistemes i aparel...
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Parts:
Medul·la espinal
Encèfal
ENCÈFAL
PARTS:
Cervell
Cerebel
Bulb raquidi
Pont de varolio
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
Simpàtic: 8 cervicals, 12 dorsal, 5 lumbars, 5
sacres i 1 coccigi.
Parasimpàtic : La seva funció...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

SISTEMES COS HUMÀ

2,103
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,103
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

SISTEMES COS HUMÀ

  1. 1. L’APARELL DIGESTIU
  2. 2. PARTS
  3. 3. BOCA VESTÍBUL: - Galtes - Llavis - Genives - Dents BOCA: - Paladar - Llengua
  4. 4. DENTS PARTS: - Esmalt - Dentina - Pulpa
  5. 5. DENTS TIPUS: - Incisius - Canins - Premolars - Molars
  6. 6. DENTS INCISIUS CANINS PREMOLARS MOLARS DENTICIÓ 1a SUPERIOR 4 2 4 0 INFERIOR 4 2 4 0 TOTAL 20 8 4 8 0 DENTICIÓ 2a SUPERIOR 4 2 4 6 INFERIOR 4 2 4 6 TOTAL 32 8 4 4 12
  7. 7. LLENGUA
  8. 8. FARINGE Parts: Nasofaringe Orofaringe Larinofaringe
  9. 9. ESÒFAG Porció cervical Porció toràcica Part diafragmàtica Part abdominal
  10. 10. ESTÓMAC PARTS: Esòfag Vàlvules: - cardias - picos Parts: - Fundus - Cos - Porció pilórica
  11. 11. INTESTÍ PRIM  Duodé 25 cm  Yeyú-ileo 4 – 5m
  12. 12. INTESTÍ GRUIXUT Parts: - Part ascendent - Part transversa - Part descendent - íleo-pèlvica (recte)
  13. 13. RECTE  2 Porcions: - Pelviona - Perineal
  14. 14. NECESSITATS NUTRICIONALS I D’HIDRATACIÓ EN L’ESPORT ENTRENAMENT DIETA DESCANS
  15. 15. CONCEPTES BÀSICS: BALANÇ CALÒRIC: - Diferència entre despesa energètica-ingesta energètica DESPESSA ENERGÈTICA: - Despesa Basal – Despesa física
  16. 16. TIPUS DE COMBUSTIBLE MACRONUTRITENTS: - Hidrats de Carboni - Proteïnes - Greixos MICRONUTRIENTS: - Vitamines - Minerals
  17. 17. MACRONUTRIENTS
  18. 18. HIDRATS DE CARBONI FUNCIÓ: - Aportar energia TIPUS: - Monosacàrids: glucosa, fructosa - Disacàrids: sacarosa, lactosa, maltosa - Polisacàrids: glucògen
  19. 19. ÍNDEX GLUCÈMIC: Diferencia el diferents tipus de Hidrats de Carboni (HDC). Com més alt sigui, més ràpid aportarà energia abans però amb poca durada. Si són d’index baix, ser{ de digestió més lenta però s’aprofitar{ a més llarg termini
  20. 20. ALIMENTS RICS EN HDC:  Fruites  Verdures  Cereals  Llegums  Pa, pasta  Sèmola  Sucres, mel  Begudes edulcorades  Pastissos, gelats
  21. 21. PROTEÏNES (AMINOÀCIDS) ESENCIALS: - Origen extern NO ESENCIALS: - Origen intern
  22. 22. FUNCIONS:  Estructural (colàgen i queratina)  Reguladora (insulina hormona del creixement)  Transportadora (hemoglòbina)  Defensiva (anticossos)  Enzimàtica (sacarosa i pepsina)  Contràctil (actina i miosina)
  23. 23. ORIGEN: Animal Vegetal
  24. 24. ALIMENTS RICS EN PROTEÏNES: Carns Peixos (incluit la melva)
  25. 25. GREIXOS/LÍPIDS GLICERINA Funcions: - Energètica - Estructura Tipus: - Saturades - Insaturades: - Monoinsaturades: oli d’oliva, fuits secs - Polinsaturades: peix blau, llavors
  26. 26. MICRONUTRIENTS
  27. 27. TIPUS Vitamines: Fruites (de temporada) Minerals: Hortalisses Vegetals Llegums
  28. 28. HIDRATACIÓ I PRÀCTICA ESPORTIVA Begudes isotòniques Aigua vs isotòniques: Desprès de fer exercici és més aconsellable veure begudes isotòniques .
  29. 29. DIETA MEDITERRÀNIA
  30. 30. DIETA DE LA ZONA MÉS RECOMENABLE 40% HDC 30% Proteïnes 30% Greixos
  31. 31. DIETA ESCANDINAVA Buidar el cos completament i omplir-lo de cop Dieta utilitzada més freqüentment per maratonians o muntanyistes
  32. 32. RECOMANACIONS ABANS D’UN PARTIT: Esmorzar: 3 – 4h abans Sucs Fruita Torrades Proteïnes (pernil, tonyina)
  33. 33. RECOMANACIONS DURANT EL PARTIT: Fruita i plàtans Begudes isotòniques
  34. 34. POST-COMPETICIÓ: Fruita Aigua Batuts
  35. 35. NO RECOMENAT: Begudes ensucrades i gasoses Rebosteria industrial 3 àpats Dolços industrials Gelats industrials Aliments de dintre d’una bossa de plàstic
  36. 36. RECOMANACIONS: 5 àpats. Percentatges 55-35-15 / 40-30-30 Més micronutrients, més verdures, més proteïnes. Sopar lleuger. Eliminar brossa. Aigua i fruita abans dels àpats.
  37. 37. METABOLISME ENERGÈTIC Dues vies energètiques: Via aeròbica Via anaeròbica
  38. 38. VIA ANAERÒBICA Alàctica: No utilitza oxigen, capacitat baixa i gran potencia. Menys de 20”. Làctica: Utilitza la glucosa, potencia menor i major capacitat. Entre 30” i 3 minuts.
  39. 39. VIA AERÒBICA Presència de oxigen, dipòsits de glucosa limitats. Potència molt baixa i capacitat molt alta. Recuperació molt lenta.
  40. 40. FASES DEL METABOLISME Capacitat Potència Inèrcia Recuperació
  41. 41. FASES DEL METABOLISME ENERGÈTIC
  42. 42. SISTEMA ENDOCRÍ Glàndules endocrines: pàncrees, ovaris, testicles, tiroides... Glàndules exocrines: mamaries, salivals... Glàndules helocrines: rebutgen el que esta mort
  43. 43. SISTEMA ENDOCRÍ Dintre del sistema endocrí trobem les hormones. HORMONES: substància química produïdes per les glàndules endocrines. Allibera la glàndula i té funció de transmissió del funcionament. Exemples: insulina, adrenalina, hormona de creixement, testosterona...
  44. 44. SISTEMA RENAL FUNCIÓ: Depuració Conducció Emmagatzematge.
  45. 45. SISTEMA RENAL PARTS: Ronyons: Depurar els líquids per convertir-lo en orina i mea. Regula els líquids.
  46. 46. SISTEMA RENAL Urèter: Té una llargada de 25 – 30 cm. Porta l’orina desde el ronyo fins a la bufeta.
  47. 47. SISTEMA RENAL Bufeta: Emmagatzema l’orina.
  48. 48. SISTEMA RENAL Uretra: Part interior del pene. Connecta de la bufeta a l’exterior.
  49. 49. SISTEMA NERVIÓS Sistema nerviós central: Controla l’acte motor. Sistema nerviós perifèric: Controls dels sistemes i aparells del cós.
  50. 50. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Parts: Medul·la espinal Encèfal
  51. 51. ENCÈFAL PARTS: Cervell Cerebel Bulb raquidi Pont de varolio
  52. 52. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Simpàtic: 8 cervicals, 12 dorsal, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coccigi. Parasimpàtic : La seva funció és relaxar i inhibir
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×