Aparells i Sistemes cos humà

L’APARELL DIGESTIU

PARTS
BOCA
FARINGE ESÒFAG ESTÒMAC INTESTÍ PRIM INTESTÍ GRUIXUT RECTE

BOCA
VESTÍBUL:
- Galtes
- Llavis
- Genives
- Dents
BOCA:
- Paladar
- Llengua

DENTS
PARTS:
Esmalt
Dentina
Pulpa

DENTS
TIPUS:
Incisius
Canins
Premolars
Molars

DENTS 12 4 4 8 32 TOTAL 6 4 2 4 INFERIOR 6 4 2 4 SUPERIOR DENTICIÓ 2a 0 8 4 8 20 TOTAL 0 4 2 4 INFERIOR 0 4 2 4 SUPERIOR DENTICIÓ 1a MOLARS PREMOLARS CANINS INCISIUS

LLENGUA

FARINGE
Parts:

ESÒFAG
Porció cervical
Porció toràcica
Part diafragmàtica
Part abdominal

ESTÓMAC
PARTS:
Esòfag
Vàlvules:
- cardias
- picos
Parts:
- Fundus
- Cos
- Porció pilórica

INTESTÍ PRIM
Duodé 25 cm
Yeyú-ileo 4 – 5m

INTESTÍ GRUIXUT
Parts:
- Part ascendent
- Part transversa
- Part descendent
- íleo-pèlvica
(recte)

RECTE
2 Porcions:
Pelviona
Perineal

NECESSITATS NUTRICIONALS I D’HIDRATACIÓ EN L’ESPORT
ENTRENAMENT
DIETA
DESCANS
EXERCICI

CONCEPTES BÀSICS:
BALANÇ CALÒRIC:
- Diferència entre
- despesa energètica-ingesta energètica
DESPESSA ENERGÈTICA:
- Despesa Basal – Despesa física

TIPUS DE COMBUSTIBLE
MACRONUTRITENTS:
Hidrats de Carboni
Proteïnes
Greixos
MICRONUTRIENTS:
Vitamines
Minerals

MACRONUTRIENTS

HIDRATS DE CARBONI
FUNCIÓ:
Aportar energia
TIPUS:
Monosacàrids: glucosa, fructosa
Disacàrids: sacarosa, lactosa, maltosa
Polisacàrids: glucògen

HIDRATS DE CARBONI

Índex Glucèmic:
Diferencia el diferents tipus de Hidrats de Carboni (HDC).
Com més alt sigui, més ràpid aportarà energia abans però amb poca durada.
Si són d’index baix, serà de digestió més lenta però s’aprofitarà a més llarg termini

Aliments rics en HDC:
Fruites
Verdures
Cereals
Llegums
Pa, pasta
Sèmola
Sucres, mel
Begudes edulcorades
Pastissos, gelats

PROTEÏNES (Aminoàcids)
ESENCIALS:
Origen extern
NO ESENCIALS:
- Origen intern

Funcions:
Estructural (colàgen i queratina)
Reguladora (insulina hormona del creixement)
Transportadora (hemoglòbina)
Defensiva (anticossos)
Enzimàtica (sacarosa i pepsina)
Contràctil (actina i miosina)

Origen:

Aliments rics en proteïnes:
Tot tipus de carns
Tot tipus de peixos

GREIXOS/LÍPIDS GLICERINA
Funcions:
Energètica
Estructura
Tipus:
Saturades
Insaturades:
Monoinsaturades: oli d’oliva, fuits secs
Polinsaturades: peix blau, llavors

MICRONUTRIENTS

VITAMINES
Fruites de temporada
combinacions

MINERALS
Hortalisses
Vegetals
Llegums

Hidratació i pràctica esportiva
Begudes isotòniques
Aigua VS isotòniques

Dieta Mediterrànea
Cereals, verdures i fruita
Errors més freqüents:
Massa cereals i pa
Poca verdura/vegetals
Poca aigua

Altres dietes:
Vegetariana
Vegana vegetariana estricta
Energètica
Macrobiòtica
Crudívora només mengen productes no cuinats
Índex glucèmic
Ovo-lacto-vegetariana
Dieta de la zona (posa proteïnes/treu HDC + Omega 3)

Recomanacions:
DIETA MEDITERRÀNEA
5 ingestes
+ de la ½ HDC
15% Proteïnes
30% Greixos

Recomanacions:
DIETA DE LA ZONA
40% HDC
30% Proteïnes
30% Greixos

Tipus de dietes de competició:
Escandinava:
buidatge i tornar a omplir
És la que fan servir els corredors de mataró.

Recomanacions abans d’un partit:
Esmorzar:
3 – 4h abans
Sucs
Fruita
Torrades
Proteïnes (pernil, tonyina)

Recomanacions durant el partit:
Fruita i plàtans
Begudes isotòniques

Dieta post-competició:
Fruita
Aigua
Batuts
* Un entrepà segons a quina hora substitueix al dinar.

Dieta Brossa:
Begudes ensucrades i gaseoses
Reposteria industrial
3 àpats
Dolços industrials
Gelats industrials
Aliments de dintre d’una bossa de plàstic

Recomanacions:
5 àpats.
Percentatges 55-35-15 / 40-30-30
Més micronutrients, més verdures, més proteïnes.
Sopar lleuger.
Eliminar brossa.
Aigua i fruita abans dels àpats.

METABOLISME ENERGÈTIC
Vies energètiques:
Anaeròbiques
Aeròbiques

Anaeròbiques
Anaeròbic alàctic:
Sense O²
ATP: Adenosi Trifosfatic
ADP: Adenosi Difosfatic
PC: Fosfocreatina

Anaeròbiques
Capacitat baixa
Gran potència
Poca durada
Recuperació ràpida
Menys de 20”
ATP ADP+P+Energia
PC+ADP ATP+CREATINA

Anaeròbiques
Anaeròbic làctic:
Metabolisme de la glucosa
Glucosa Energia+àcid làctic
Àcid làctic:substància que crea el cos i que es produeix quan aquest es queda sense energia. Provoca molèsties.

Anaeròbiques
Potència menor
Capacitat superior
Recuperació lenta
Duració entre 30” i 3’
Glucosa+2ATP Àcid làctic+1ATP

Aeròbiques
Presència O²
Metabolisme de glucosa i lípids
Dipòsits de glucosa limitats: utilització de greixos
Carbohidrats i prteïnes = 4kcal/g
Greixos= 9 kcal/g
Capacitat molt alta
Potència baixa
Recuperació lenta 3-4 dies

FASES METABOLISME ENERGÈTIC
CAPACITAT
POTÈNCIA
INÈRCIA/ INTENSITAT
RECUPERACIÓ

FASES METABOLISME ENERGÈTIC 12h – 24h 2-4mmol 150 GLUCOSA 70% +15’ Capacitat aeròbica 24h – 48h 6-12mmol 170+/- GLUCOGEN 80% 2’ – 15’ Potència aeròbica 48h – 72h -12mmol Màxima GLUCOGEN 90% 45” – 2’ Capacitat anaeròbica làctica 48h -72h -12mmol Màxima GLUCOGEN 95% 20” – 45” Potència anaeròbica làctica 2’-5’ NO Màxima ATP+PCr 95% 5” - 20” Capacitat anaeròbica alàctica 2’-5’ NO Màxima ATP Màxima 0”- 5” Potència anaeròbica alàctica RECUPERACIÓ LACTAT FC FONT ENERGÍA INTENSITAT DURACIÓ FASES

SISTEMA ENDOCRÍ
CONCEPTE
FUNCIONS
TIPUS:
Tiroide
Paratiroide
Suprarenal
Hipòfisis / Pituïtària
Ovaris
Testicles

Glàndules exocrines
Lacrimals
Sudorípares – regulen calor del cos
Sebàcies – acné
Mamàries – per amamantar
Salivals – menjar
Prostàtiques

Glàndules Holocrines
Rebutgen les coses mortes dins el cos.

Hormones:
DEFINICIÓ:
Substància química produïda per les glàndules endocrines. Va al corrent sanguini i es transmet a través de la sang per fer la funció que li pertoca.
Exemples:
Glucagón: eleva la concentració de sucre en sang.
Insulina: disminueix la quantitat de sucre en sang.
Somatotrofina: funciona per afavorir els processos de recuperació.
Adrenalina: hormona per generar estat d’eufòria.

Adaptació Hormonal a l’Exercici
Sindrome General d’Apatació

SISTEMA RENAL

FUNCIONS:
Depuració (neteja)
Conducció (buida productes nocius)
Emmagatzematge (a la bufeta)

Parts:
RONYONS:
Ubicació: zona retroperitonial
Funcions:
- Depurar líquid que li arriba per convertir-lo en orina i urea.
- Regula la quantitat que entra.

Parts: RONYONS
Parts: càpsula fibrosa / càpsula adiposa
Zona interna: hiliorenal: on arriben les venes i atèries que li donensang. D’aquí surt l’urèter.
Zona externa: escorça
Part interna del ronyó: medul·la

Parts: RONYONS
Unitat Funcional: NEFRONA
Dos components:
Glomèrul renal: filtra la sang
Túbuls renals: recullen la sang filtrada

Parts: URÈTER
Conducte que porta l’orina dels ronyons a la bufeta.

Parts: URÈTER
Zones: superior – ilíaca – inferior
Meato de l’urèter: orifici per on entra l’urèter dins la bufeta.
Porcions: lumbar – ilíaca - pelviana

Parts: BUFETA
Funció: emmagatzema l’orina
Parts: Vèrtex – Cos - Base

Parts: URETRA
Conducte pel qual portem l’orina de la bufeta a l’exterior
Porcions:
Prostàtica
Membranosa
Esponjosa

SISTEMA NERVIÓS
PARTS:
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

Parts: SISTEMA NER´VIÓS CENTRAL
Intervé a les funcions de relació, sensibilitat i moviment.
Parts:
Medul·la espinal
Encèfal

Parts: MEDUL·LA ESPINAL
D’aquí surten milers de nervis que connecten amb cada uul, orella, llengua, múscul,… amb una extensió, si posésim un nervi darre l’altre, de 150 milions de Km.

Parts: MEDUL·LA ESPINAL
És la continuació del Bulb Raquidi. És de color blanc i la trobem dins la columna vertebral. Té una mesura aproximada com un dit d’ample i uns 45 cm de llargada.
La medul·la espinal arriba fins a la 2ª vèrtebra lumbar on es ramifica i es prolonguen cap els coccixs on s’agrupen en un gran número de terminacions nervioses anomenades cua de cavall

Parts: ENCÈFAL
PARTS:
Cervell
Cerebel
Bulb Raquidi
Pont de varolio

Parts: encèfal: CERVELL
És l’òrgan que controla l’activitat fisiològica i interpreta els impulsos generats en contacte amb el nostre entorn.

Parts: encèfal: CERVELL
Contè els centres nerviosos del pensament, la personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 pr en l’home i una mica menys en la dona.

Parts: encèfal: CEREBEL
Regula la coordinació de l’activitat muscula, el to mucular i l’equilibri.

Parts: encèfal: CEREBEL
El cerebel rep fibres de la superfície cerebral per tal de cooperar entre ambdues estructures, rep informació de músculs i articulacions que assernyalen de manera contínua la posició del cos i finalment també rep impulsos de l’oïda per informar de la posició del cap.

Parts: encèfal: BULB RAQUIDI
És la continuació de la medul·la espinal, que es fa més gran al penetrar dins el crani.
Regula el cor, la respiració, l’activitat sexual, la masticació d’aliments i els esternuts.
Una lesió al bulb raquidi significa la mort inmediata perquè actua sobre el cor (arturada cardio-respiratòria).

FUNCIONS I COMPONENTS:
Controlen els òrgans i sitemes vitals de manera voluntària.
Aquest sitema actua per mitjà de 2 vies que són oposades:
. Sistema Nerviós simpàtic.
. Sistema Nerviés Parasimpàtic

SISTEMA NERVIÓS SIMPÀTIC:
Distribució de ganglis:
8 cervicals
12 dorsals
5 lumbars
5 sacres
1 coccigi

SISTEMA NERVIÓS PARASIMPÀTIC:
Els reguladors d’aquest sistema els trobem a nivell encefàlic i a nivell de plexe solar.
La seva funció és relaxar o inhibir.

http://raulgutig.blogspot.com	68
http://raulgutig.blogspot.com.es	44
http://www.raulgutig.blogspot.com.es	2
http://www.blogger.com	1
http://raulgutig.blogspot.com.ar	1
http://raulgutig.blogspot.gr	1

Aparells i Sistemes cos humà

by orzi13

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

6 Embeds 117

Statistics

Aparells i Sistemes cos humà Presentation Transcript