Uploaded on

Arquitectura i escultura de la Grècia antiga.

Arquitectura i escultura de la Grècia antiga.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
5,240
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
47
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ART GREC
  • 2. Característiques generals
    S’arriba a la bellesa amb el naturalisme i el realisme.
    L’art ha de ser imitació de la natura (Mímesivs. Idealisme).
    Cultura antropocèntrica: Temples construïts a escala humana i escultures a tamany natural. ( L’home com a mesura de totes els coses)
    Art molt basat en les proporcions i en l’equilibri, motiu pel qual les matemàtiques cobren molta importància en ell.
  • 3. ARQUITECTURA
  • 4. Característiques arquitectura
    L’edifici més destacat és el temple.
    Poc interès per l’espai interior. Els fidels no entren als temples, les cerimònies es fan des de l’exterior.
    Arquitectura arquitravada: Estructura de l’edifici basat en línies horitzontals i verticals. Té com a element destacat l’arquitrau, recolzat sobre columnes, i sobre el qual descansa la teulada . No s’utilitza ni l’arc ni la volta.
  • 5. Característiques arquitectura
    Construïts a escala humana, fugen de la grandiositat. Edificis senzills.
    Materials:
    Adob i fusta en època arcaica.
    Pedra i marbre blanc a partir de l’època arcaica.
    Colors dels temples inicialment pintats amb colors cridaners, blau, vermell i daurat.
  • 6. Característiques arquitectura
    Busquen l’harmonia visual des de l’exterior: Trobaran refinaments òptics:
    curvatura línies horitzontals cap a l'interior de l'edifici
    èntasi columnes (17 cm) (tambors centrals)
    inclinació columnes cap endins.
    columnes extrems amb més diàmetre.
    desigual distància d'intercolumnis en funció de la perspectiva.
  • 7. Característiques arquitectura
    La columna serà un dels elements característics de l’arquitectura. Tres ordres: Dòric, Jònic i Corinti.
  • 8. Característiques arquitectura
  • 9. Característiques arquitectura
  • 10. Parts del temple
  • 11. Plantes de temples
  • 12. Arquitectura religiosa
  • 13. Tholos d’Atenea, Delfos
  • 14. Temple de Zeus, Olimpia
  • 15. Temple de Zeus, Olimpia(reconstrucció virtual)
  • 16. Partenó, Ictinos i Calícrates(s.Va.C.)
  • 17. Partenó, Ictinos i Calícrates(reconstrucció)
  • 18. Partenó, Ictinos i Calícrates(s.Va.C.)
  • 19. Partenó, el fris de les Panatenees, Fídies
  • 20. Partenó, Atenea Parthenos, Fídies
  • 21. Niké Àptera,Cal·lícrates
  • 22. Erecteion
  • 23. Atenea Niké
  • 24. Altar de Zeus, Pèrgam(Turquia)
  • 25. Altar de Zeus, Pèrgam
  • 26. ArquitecturaCivil
  • 27. Parts del Teatre.
    La passió per les comèdies i les tragèdies, van portar als grecs a construir nombrosos teatres amb una acústica espectacular.
  • 28. Teatre d’Epidaure, s.Va.C.
  • 29. Teatre de Dionís
  • 30. Teatre de Delfos
  • 31. Teatre Odeó, Alexandria
  • 32. Estadis d’atletisme
  • 33. Arquitectura civil
    Entre d’altres edificis civils, els grecs també van construir hipòdroms, gimnasos, piscines, etc...
  • 34. ESCULTURA
  • 35. Característiques escultura
    L’ésser humà serà el protagonista.
    Preocupació per la bellesa, l’harmonia i les proporcions.
    Els cànons fixaven les proporcions que havia de tenir el cos:
    Cànon de Policlet:
    El cos havia de ser 7 vegades la mida del cap.
    El peu havia de fer tres vegades la mida de la mà.
    La cara dividida en tres parts iguals: el front, de les celles a la punta del nas, i del nas a la abrbeta.
  • 36. Períodes Escultura grega
    L’escultura grega va anar evolucionant al llarg del temps i patint canvis en la manera de representar les obres.
    Es poden identificar tres períodes, que corresponen amb les etapes dels períodes històrics grecs:
    ARCAICA
    CLÀSSICA
    HEL·LENÍSITICA
    També hi podem reconèixer, entre els períodes Arcaic i Clàssic, un període proto-clàssic, de transició al Clàssic.
  • 37. Escultura Arcaica
    Característiques:
    Figures rígides: quites, manca de sensació de moviment.
    Figures frontals.
    Cares inexpressives: «somriure arcaic»
    Aspectes clarament d’influència egípcia.
    En destaquen les escultures dels Curos (KOUROI), atletes grecs, i les Cores (KORAI), sacerdotesses gregues.
    Curos: Sempre cama esquerra avançada, braços plegats al cos, llavis tancats, ulls en forma d’ametlla. Caràcter funerari.
    Cores: Sempre vestides, avancen cap a l’espectador agafant-se el vestit amb una mà i l’ofrena a l’altre.
  • 38. Curos Anavisos
  • 39. Curos Sunion
  • 40. Core (dama) d’Auxerre
  • 41. Cora de Peplos
  • 42. Escultura Clàssica
    Característiques:
    Perfeccionament de les formes, de l’anatomia humana.
    Pèrdua de la rigidesa, més sensació de moviment.
    Més línies corbes, realisme.
    Cares més expressives (sentiments, «pathos»)
    Bellesa a través de la simetria i la proporció.
    Escultors destacats:
    Primer classicisme: Miró i Policlet.
    Gran classicisme: Fídies
    Postclacissisme: Praxíteles, Lisip.
  • 43. Àuriga de Delfos
    Feta amb bronze.
    470 a.C.
    Una de les primeres obres que abandonen les formes arcaiques, sobretot a nivell facial.
  • 44. Discòbol, Miró
    Màxima representació de moviment.
    La serenitat del rostre de l’atlesta no es correspon amb l’esforç.
  • 45. Dorífor, Policlet
    Representació del cànon 1/7.
    «Home portador d’una llança»
  • 46. Diadumen, Policlet
    «Atleta que s’estreny una cinta «
    430 a.C.
  • 47. Relleus del Partenó, Fídies
    Representava als atenencs en l’espai on normalment s’hi representaven els Déus.
    Tècnica de la roba mullada, amb les robes molt enganxades al cos.
    Llarg relleu esculpit al voltant del temple
  • 48. Frontó oriental Partenó, Fídies
    Reconstrucció
  • 49. Hermes i Dionís, Praxíteles
    Mostra la corba praxitèlica.
    Les obres de Praxíteles acostumen a necessitar suport per les postures forcades dels personatges.
  • 50. Afrodita Cnido, Praxíteles
    Serà la primera mostra de nuesa femenina dins l’escultura grega
    Mostra la corba praxitèlica.
  • 51. Apoxiómenos, Lisip
    No utilitza el cànon de Policlet.
    L’autor suposa la transició cap a l’Hel·lenisme
    Esculpirà diferents retrats d’Alexandre el Gran.
    L’apoxiómenos es treu la pols amb un rascador després de fer exercici físic.
  • 52. Hermes, Lisip
  • 53. Escultura Hel·lenística
    Característiques:
    Abandó de l’equilibri i serenor per expressar dramatisme.
    Gran sensació de moviment.
    Escultures monumentals.
    Contingut violent i passional.
    Pèrdua de la proporció.
    Estructures piramidals.
    Escenes de la vida quotidiana.
    Espirals visuals.
  • 54. Lacoont i els seus fills
  • 55. Venus de Milo, autor desconegut
  • 56. El brau de Farnesio
  • 57. Escultures de l’altar de Pèrgam