Construïmun projecteMEDITERRANIper la PAU,la JUSTÍCIA,la DIGNITATi els DRETSdels POBLESPrograma per a l’Institut Internaci...
CONSTRUÏM UN PROJECTE MEDITERRANIPER LA PAU, LA JUSTÍCIA, LA DIGNITATI ELS DRETS DELS POBLESCoordinadorJoan RibasSODEPAU
SODEPAU és una organització laica, fundada el 1993 per diverses persones i grups quetreballaven en la solidaritat internac...
Per a l’organització de les taules rodones s’ha comptat amb el suporttècnic i logístic de tot un equip de voluntaris de So...
AdvertènciesAquesta publicació recull les intervencions que es varen produir enel marc de les jornades sobre els eixos tem...
ÍndexIntroducció  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  7Context . . . . . . . ...
Tercera Taula. Anàlisi de la situació políticai geoestratègica del Pròxim Orient  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...
IntroduccióAl novembre del 2005, coincidint amb la Conferència Barcelo-na+10, SODEPAU va organitzar a Barcelona unes Jorna...
i el món àrab, aplicant la Unió Europea una política de submissióals interessos nord-americans i israelians a la regió. Le...
des de l’òptica dels moviments socials, varen representar els 10 pri-mers anys d’Europartenariat en aquests àmbits, especi...
10Finalment, parant una atenció especial al cas algerià, es va destacarla riquesa de recursos com a font de desigualtats i...
11destacat als moviments socials democràtics de base (també els dereferent islàmic), tot sovint marginats quan no criminal...
12marc de la Plataforma Aturem la Guerra o d’altres xarxes. A més,com a entitat considerem fonamental implicar el teixit a...
13ContextEvolució de les problemàtiquesDes de la celebració de les jornades organitzades per SODEPAUal novembre de 2005, l...
14de garantir-se’n el subministrament, o la seva passivitat davant lesviolacions dels drets humans que determinats règims ...
15Context a les societats del NordA la societat catalana, com a d’altres de la Unió Europea, hi ha undesconeixement profun...
16es generi una anàlisi crítica de les relacions injustes i desiguals pro-mogudes des del nord que, amb el suport dels org...
17d’unes oligarquies locals i, en la immensa majoria dels països àrabs,un rebuig radical contra els partits i grups oposit...
18ObjectiusLes motivacions per l’organització d’aquestes jornades han estat di-verses, però responen totes a la voluntat d...
19Aquesta trobada, continuació de les que va tenir lloc al novembredel 2005, va representar un segon pas d’un viatge molt ...
20Obertura i presentació de les jornadesInauguren les jornades el president de Sodepau i un representantde l’Oficina de Pr...
21Per últim en Alfonso Carlos Bolados, Director de la «Bibliotecadel Islam Contemporáneo» d’Edicions Bellaterra, introduei...
Primera taula:Anàlisi de la situació econòmica,social i de drets humans al sud i est de la mediterrània
24Omar BenderraAntic president de la Banca pública d’Algèria i Consultor econòmici membre del Centre of North African Stud...
25El context econòmic general de la regióLa situació actual està caracteritzada per un contrast accentuat i cadacop més am...
26mateix que ocorre a Egipte. L’interès dels Estats Units –i d’Europa–passa avui dia pel manteniment d’aquest status quo a...
27El model actualAquest model és vigent des de la desaparició de la URSS, essencial-ment formalitzat pel què es coneix com...
28És necessari i primordial aconseguir abans una pau justa al PròximOrient. Les evidències demostren que no és precisament...
29de qüestions que poden dibuixar un marc prou clar de la problemà-tica d’un fracàs anunciat. En efecte, al voltant de qui...
30Abbas Ibrahim ZahreddineInvestigador i doctorant en relacions internacionals i desenvolupa-ment–Universitat Autònoma de ...
31Centrarem aquesta ponència en el desenvolupament humà als paï-sos àrabs: avantatges, problemes, vista general del desenv...
32I. Potencialitats del desenvolupament humà als països àrabsCom a bloc regional, cal destacar el rol estratègic fonamenta...
33del llac Txad i la regió d’Oued Draa fronterera entre el Marroc iAlgèria. L’aigua al món àrab és d’ordre existencial. Un...
34l’utilitzen com a llengua corànica. A les regions on es parla la llenguaàrab es dóna la peculiaritat de la diglòssia. Se...
35Strategic Ellipce. Fuente: www.bgr.bund.deCOUNTRIES WITH NATURAL GAS RESERVES  1 trill. m31 to 5 trill. m3 5 to qo trill...
36II. ¿ Benedicció o maledicció?Aquestes 6 potencialitats pel desenvolupament ¿són una benediccióo una maledicció?. En la ...
37les grans potències a la regió pel control de recursos energètics i deles rutes comercials afegeix un element més d’ines...
38la generalització de la «cultura de la dependència» als països àrabs, lainsuficient col·laboració entre ells, la poca ef...
39Malgrat aquests indicadors que situen els països àrabs en una franjade IDH mig, hi ha un seguit de dinàmiques que ens pe...
40economies rendistes poc competitives i excessivament dependentsde l’exportació dels recursos energètics.•	Cooperació i i...
413.	Dona: Les dones representen més del 50% de la població delspaïsos àrabs, i per tant són un sector de població que cal...
42el proteccionisme i el «Dumping» en matèria de comerç agro-ali-mentari, sobre el «comerç de la fam al món», sobre la soc...
43Khadija RiadiPresidenta de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)Situació actual dels drets humans, econòmics i ...
44Els drets econòmics i socials al Marroc,estat de la qüestió i paper del moviment dels drets humansper a la seva posada e...
45dels drets socials, la defensa dels drets col·lectius i identitaris, la de-fensa dels drets de la dona marroquina, etc.A...
46grama d’ajustament estructural implementat per l’Estat marroquídes del 1983 que estava basat en la privatització del sec...
Segona taula:Europa i el Món Arabomusulmà
48Jean Robert HenryDirector de Recerca a l’IREMAM a Aix en Provence i especialista enrelacions mediterràniesL’espai humà m...
49L’Islam, frontera imaginada de la nova EuropaLa clivella Orient-Occident ressorgeix avui dia en els termes arcaicsque se...
50constitueix simultàniament per Europa una regió perifèrica, queconsidera com el seu perllongament natural, i una fronter...
51D’altra banda, el postulat de la diferència cultural exerceix estrallsconsiderables a partir del moment que s’utilitza p...
52entreveure un espai comú virtual. Ens remet una visió etnoculturald’Europa, que oposa implícitament els veïns (categoria...
53que, la nostra dimensió islamo-mediterrània. I això no es fa nomésamb paraules, oposant un discurs a un altre, sinó que ...
54com la doble nacionalitat poden ajudar a la utopia a obrir-se camí.En lloc de concebre la Mediterrània tan sols com un b...
55D’entrada és a la Mediterrània on Europa està en millors condicionsper implementar la seva visió universalista de solida...
56Alí FayyadPresident del Centre Consultiu per Estudis i Documentació –CCSD-, professor de Ciències Polítiques i Sociologi...
57El problema entre Europa i els musulmans és de caire polític, nocultural, si bé les empremtes del colonialisme estan pre...
58benestants). Cal fer front a les veritats de l’Orient Mitjà amb realis-me i responsabilitat. Totes les alternatives que ...
59UE no ha condemnat mai l’ús per part d’Israel del terrorisme d’Estat.Per contra, des de fa 12 anys, totes les organitzac...
60Nadia YassineLíder i portaveu del moviment «Justícia i Espiritualitat» del MarrocEls Moviments d’inspiració islàmica i l...
61Introducció generalEs tracta d’abordar el tema de «l’islamisme i la participació po-lítica; exemple del Marroc» en el ma...
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Communication for Development
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Communication for Development

131

Published on

Desenvolupament Humà Àrab:
per una millor comprensió i una cooperació més eficaç
(pages 30 to 42, 2007)

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
131
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Communication for Development "

  1. 1. Construïmun projecteMEDITERRANIper la PAU,la JUSTÍCIA,la DIGNITATi els DRETSdels POBLESPrograma per a l’Institut Internacionalper la PauPLATAFORMAATUREMLA GUERRAcol·labora:Amb el suport:
  2. 2. CONSTRUÏM UN PROJECTE MEDITERRANIPER LA PAU, LA JUSTÍCIA, LA DIGNITATI ELS DRETS DELS POBLESCoordinadorJoan RibasSODEPAU
  3. 3. SODEPAU és una organització laica, fundada el 1993 per diverses persones i grups quetreballaven en la solidaritat internacional i el suport a processos de desenvolupament lo-cal i comunitari a països d’Àfrica del Nord, Pròxim Orient, Amèrica Central i del Sud.Les característiques més notables de Sodepau les podem trobar en la seva metodologia,referents teòrics, organització interna, i implicació político-social:Suport als processos específics i endògens de desenvolupament local en les àrees geo-gràfiques on du a terme projectes de cooperació.Lacooperacióentesacomainstrument,comamitjàperafavorirprocessosd’alliberament,de millora del benestar i la felicitat de les poblacions amb les que col·labora.La sensibilització de la societat civil catalana sobre els àmbits d’actuació de l’entitat.Aquesta publicació és resultat del treball de sensibilització en l’àmbit de la Mediterrà-nia, actualment el marc preferent d’actuació de Sodepau.Construïm un projecte mediterrani per la pau,la justícia, la dignitat i els drets dels pobles.Coordinador: Joan RibasCorrecció de textos: Meritxell BragulatCol·laboradors: Montse Rodríguez, Raul González, Albert Folch, Sílvia Asensio,Montse Abad, Josep Maria Navarro, Pepe Nieto, Meritxell Bragulat, Anna Pinyol,Anna Larrull, Jesús Salvador, Marc OlivierTraduccions: Anna Larrull, Joan Ribas i equip de voluntaris de SODEPAUEdita:SODEPAUPassatge del Crèdit 7, Principal – 08002 BarcelonaT. 93 301 01 71 – F. 93 342 48 90Grafisme, maquetació i impressió:Fundació Tam Tam · T. 93 219 92 39Juliol 2008•••
  4. 4. Per a l’organització de les taules rodones s’ha comptat amb el suporttècnic i logístic de tot un equip de voluntaris de Sodepau, sense quihagués estat impossible l’execució de les jornades i l’edició d’aquestapublicació, que n’és el resultat.Per a la realització d’aquestes jornades s’ha comptat amb el suportdel gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barce-lona, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de laGeneralitat de Catalunya i l’Oficina de Promoció de la Pau i elsDrets Humans del Departament de Relacions Institucionals i Parti-cipació també de la Generalitat de Catalunya.La publicació transcriu i desenvolupa les principals idees que vanexpressar els ponents de les jornades d’anàlisi crítica «Construïm unprojecte mediterrani per la pau, la justícia, la dignitat i els dretsdels pobles» organitzades per Sodepau i celebrades a Barcelona entreel 15 i el 17 de novembre de 2007. També es va comptar amb elsuport i col·laboració de diferents entitats i moviments socials deCatalunya, com el CIEMEN o la Plataforma Aturem la Guerra.
  5. 5. AdvertènciesAquesta publicació recull les intervencions que es varen produir enel marc de les jornades sobre els eixos temàtics descrits a l’índex. Lesidees exposades expressen les opinions de cada ponent, amb l’ànimd’establir un veritable intercanvi d’opinions des de sensibilitats di-verses, sense que necessàriament siguin compartides per la resta deconvidats o per SODEPAU.Quan ha estat necessari les traduccions han estat realitzades perl’equip tècnic i voluntaris de SODEPAU amb tot el rigor i pro-fessionalitat possibles. No obstant això, en els casos on hi hagi, elstextos enviats pels ponents es podran consultar en la llengua originala la web: www.sodepau.org
  6. 6. ÍndexIntroducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Context . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Obertura i presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Primera Taula: Anàlisi de la situació econòmica, sociali de drets humans al Sud i Est de la mediterrània . . . . . . . . . . 23 Situació i perspectives dels intercanvis mediterranis . . . . . . . . . 24 Omar Benderra Desenvolupament Humà Àrab: Per a una millor comprensió i una cooperació més eficaç . . . . . 30 Abbas Ibrahim Zahreddine Situació actual dels drets humans, econòmics i socials: el cas del Marroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Sra. Khadija Riadi Segona Taula: Europa i el Món Àrab i Musulmà . . . . . . . . . . 47 L’espai humà mediterrani: els nous escenaris euro-mediterranis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Jean Robert Henry Diàleg entre cultures: una visió des del Sud i l’Est de la Mediterrània . . . . . . . . . . . . . . . 56 Ali Fayyad Moviments d’inspiració islàmica i participació política: el cas del Marroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Nadia Yassine
  7. 7. Tercera Taula. Anàlisi de la situació políticai geoestratègica del Pròxim Orient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Iniciatives i propostes per un «Nou Pròxim Orient»:anàlisi dels principals actors a la zona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Joan Roura La qüestió nuclear al Pròxim Orient:Iran i l’estratègia d’Israel i els Estats Units . . . . . . . . . . . . . . . 78Bernard Ravenel Quarta Taula. Moviments socials contra la guerra:experiències al Mediterrani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 El moviment contra la guerra a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 98 David Karvala La Conferència del Caire: una experiència de moviment socialcontra la guerra al Món Àrab . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Nivin Samir El moviment contra les bases de l’OTAN . . . . . . . . . . . . . . . 102 Felice Mometti Marxa a la Base militar de Rota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Jesús LaraDebat Final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113Web d’interes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
  8. 8. IntroduccióAl novembre del 2005, coincidint amb la Conferència Barcelo-na+10, SODEPAU va organitzar a Barcelona unes Jornades queportaven per títol: «Construïm un projecte mediterrani per lapau, la justícia i la dignitat dels pobles. Anàlisi crítica de 10anys d’europartenariat». Amb aquestes jornades varem voler con-tribuir, des d’una perspectiva crítica, a la commemoració del desèaniversari del Procés de Barcelona iniciat al novembre de 1995.L’objectiu era analitzar amb un cert deteniment i amb la participa-ció plural de representants de moviments socials del nord i del sudde la Mediterrània i d’intel·lectuals de reconegut prestigi l’evoluciódels grans propòsits de la Declaració de Barcelona:1. Instaurar un espai de pau i estabilitat, per mitjà del diàleg polítici del reforçament de la seguretat, impulsant l’estat de dret, la de-mocràcia i les llibertats fonamentals entre els països de la regió.2. Establir una «zona de prosperitat compartida» amb la crea-ció d’una zona de lliure canvi a l’any 2010, a través d’un seguitd’acords d’associació al procés, signats entre la UE i els països delsud, supeditant la seva posada en pràctica al respecte dels dretshumans. També s’esmentava la necessitat d’impulsar «la integra-ció sud-sud».3. Afavorir la comprensió entre cultures i els intercanvis entre lessocietats civils.4. Afavorir la «signatura d’un acord de pau justa, global i durableal Pròxim Orient, basat en les resolucions pertinents del Consellde Seguretat de les Nacions Unides.»Pel què fa a la col·laboració política i de seguretat i la definiciód’un espai comú de pau i estabilitat, varem poder constatar que,amb matisos, existeixen unes grans línies d’actuació comunes en lespolítiques nord-americana i europea respecte a la regió mediterrània
  9. 9. i el món àrab, aplicant la Unió Europea una política de submissióals interessos nord-americans i israelians a la regió. Les reticènciesde les potències occidentals a «democratitzar» els inputs econòmicsgenerats per les rendes petrolieres i gasístiques dels països del sud il’est de la Mediterrània actuen com a fre dels processos de democra-tització política, fins al punt que sovint la Unió Europea i els EstatsUnits recolzen règims autoritaris als països de la regió per mante-nir interlocutors dòcils i garantir el subministrament de les sevesnecessitats energètiques. D’altra banda també es varen fer palesesles limitacions del model de desenvolupament econòmic neoliberalaplicat a l’àrea mediterrània, així com la centralitat dels conflictesde Palestina i l’Iraq en l’imaginari dels països àrabs, destacant lanecessitat del respecte de la legalitat internacional en aquests dosàmbits com a condició prèvia per establir un marc de diàleg creïblepels països àrabs en matèria de pau i seguretat. De fet l’arbitrarietatamb què Occident aborda aquests conflictes respon d’una banda ala defensa de la seva política de seguretat energètica, basada encaraen l’explotació de recursos fòssils, a una auto atribuïda «superioritatcultural i missió civilitzadora» i al manteniment de l’actual equi-libri de forces favorable als interessos nord-americans i israelians.També es va incidir en la necessitat de contrarestar el discurs del«xoc de civilitzacions», per la seva naturalesa essencialista i contràriaa qualsevol canal de discussió política, i es va analitzar els factorsd’inestabilitat (tant endògens com exògens) que afecten els païsosàrabs. Finalment, pel què fa a aquest àmbit també varem poder abor-dar la importància de les migracions com a motor de la civilitzaciói els efectes perversos que encara s’arrosseguen del colonialisme, eldeute extern i el sistema bancari internacional com a mecanisme demanteniment de les desigualtats.Un segon bloc temàtic que es va abordar va ser el de la col·laboracióen els àmbits social, cultural i humà: el desenvolupament delsrecursos humans, foment de la comprensió entre cultures i elsintercanvis entre les societats civils. Es va analitzar el fracàs que,
  10. 10. des de l’òptica dels moviments socials, varen representar els 10 pri-mers anys d’Europartenariat en aquests àmbits, especialment pelfet que no hi ha hagut una autèntica implicació de les societats ci-vils, atesa l’exclusió que s’ha promogut des d’amplis sectors políticseuropeus dels moviments de base (especialment els islamistes, peròtambé els panarabistes i d’altres) ineludibles per establir un diàlegamb les societats civils del sud i l’est de la Mediterrània. Cal doncsseguir treballant des dels moviments socials l’estratègia del lobbyingper incidir en l’esfera política, cercant mecanismes d’inclusió del’islamisme i altres projectes sociopolítics endògens del món àrab, iper superar una fase de reivindicació que ha produït resultats moltminsos pel divorci existent entre l’opinió pública i els respectiusgoverns. També es va identificar un ampli desconeixement delsmoviments socials europeus –en concret dels moviments contra laguerra- sobre les qüestions relatives al món àrab. Es van abordar elscasos concrets del desenvolupament al Marroc i Algèria, incidinten l’herència del colonialisme, els problemes endògens de les elitspost colonials d’aquests països respecte al què hauria de ser el motordel desenvolupament (un procés no importable, sinó que ha de seradaptat a l’entorn socio-cultural de cada país), o la situació de re-pressió de les llibertats.A la darrera taula varem abordar l’àmbit de la col·laboració econò-mica i financera: creació d’una zona de prosperitat compartida.En aquest àmbit es va fer un balanç econòmic dels 10 anys del Pro-cés de Barcelona i de les perspectives sobre la sostenibilitat social del’actual model d’Associació Euromediterrània. També es va analitzarla incidència que té el desigual repartiment de la riquesa sobre elfenomen migratori, els conflictes i oportunitats que aquest fenomenrepresenta per a les societats d’acollida i les d’origen. Es van contex-tualitzar diferents factors internacionals que intervenen en aquestprocés a nivell regional, i es va parlar de perspectives i propostesde col·laboració en la recerca d’espais de convergència d’interessoseconòmics entre els països de les dues ribes de la Mediterrània.
  11. 11. 10Finalment, parant una atenció especial al cas algerià, es va destacarla riquesa de recursos com a font de desigualtats i de gran part delsproblemes polítics i socials del país, en el marc d’un Europartenariaton es prioritza la dimensió econòmica i de seguretat sobre la dimen-sió social i els drets humans. Precisament, en aquest darrer punt,varem abordar de manera específica la qüestió de les desaparicionsforçoses a la Mediterrània, centrant-nos de nou en el cas algerià,i les responsabilitats d’Europa, per omissió o per connivència, enaquest àmbit.Dos anys més tard, entre el 15 i el 17 de novembre de 2007, encol·laboració amb la Plataforma Aturem la Guerra i el CIEMEN,SODEPAU va organitzar les Jornades «Construïm un Espai Medi-terrani per la Pau, la Justícia, la Dignitat i els Drets dels Pobles».Volíem d’una banda aprofundir en alguns punts de les conclusionsextretes en les jornades celebrades dos anys abans, i d’altra banda do-nar continuïtat a aquesta línia de treball que SODEPAU impulsa enl’àmbit del diàleg a la Mediterrània, i que es remunta al 1995 ambla implicació de l’entitat en l’organització de la Conferència Medi-terrània Alternativa, en la participació en el procés del Fòrum Socialde la Mediterrània (amb tallers al juny del 2005) o l’organització alnovembre de 2005 de les jornades antecessores de les d’enguany ales què ens referíem unes línies més amunt.Aquestesjornades,queesvolencelebrarambunaperiodicitatbianual,han ofert un marc de reflexió i debat protagonitzat per intel·lectualsi representants de moviments socials provinents de diversos estats dela conca mediterrània (Marroc, Algèria, Líban, Egipte, Itàlia, Françai Espanya), totes elles persones capaces de fer anàlisis rigoroses enels seus àmbits respectius i al mateix temps implicades en la vidasocial i/o política dels seus països. Hem considerat fonamental fersentir la veu de diferents corrents ideològics i culturals, de formaque quedi reflectida la pluralitat i riquesa d’identitats de les societatsmediterrànies. Hem volgut doncs, una vegada més, donar un espai
  12. 12. 11destacat als moviments socials democràtics de base (també els dereferent islàmic), tot sovint marginats quan no criminalitzats deldiàleg Euromediterrani malgrat la seva creixent representativitat so-cial a molts països del Sud i l’Est de la Mediterrània.Tretze ponents de reconegut prestigi van ser convidats per abordaren diferents taules, i des de sensibilitats religioses diferenciades ipluralitat d’idees, quatre grans eixos temàtics:Taula 1: Anàlisi de la situació econòmica, social i de drets humansal sud i est de la mediterràniaTaula 2: Europa i el Món Àrab i MusulmàTaula 3: Anàlisi de la situació política i geoestratègica del PròximOrientTaula 4: Moviments socials contra la guerra: experiències al Medi-terraniAixí doncs les jornades i aquesta publicació són producte del tre-ball ampli de sensibilització que SODEPAU està desenvolupant enl’àmbit de la Mediterrània, amb una estratègia dirigida tant a unpúblic sense coneixements de la regió com a un públic especialitzatque vulgui aprofundir sobre les realitats social, política, econòmicai cultural d’aquests països i del marc geoestratègic en què es tro-ben. De forma preferent, tot i que no exclusiva, aquesta publicaciópot resultar especialment interessant per a tècnics, socis i militantsd’ONGs i teixit associatiu implicades en l’àrea Mediterrània i per aprofessionals dels mitjans de comunicació.D’una banda amb les jornades es pretengué afavorir la creació delligams entre organitzacions i persones interessades en l’àrea Medi-terrània, així com consolidar i mantenir activitats conjuntes en el
  13. 13. 12marc de la Plataforma Aturem la Guerra o d’altres xarxes. A més,com a entitat considerem fonamental implicar el teixit associatiucom a element estratègic de treball en xarxa per tal d’arribar a sec-tors més amplis de la població mitjançant la seva capacitat multi-plicadora.D’altra banda la influència que tenen els mitjans de comunicacióen la definició que ens fem de les altres cultures, especialment laislàmica en l’actual context internacional, és enorme. La informaciódisponible actualment per al públic en general sobre els conflictesque afecten els països de la Mediterrània és abundant als mitjans decomunicació. No obstant, gairebé sempre es refereix a les qüestionsimmediates (atacs, número de morts o ferits, reunions internacio-nals sobre la regió, ...), obviant però les causes i arrels dels conflictes.Per això creiem que és molt important apropar als professionals delsmitjans (televisió, ràdio i premsa escrita) les temàtiques abordadesa les jornades.Per cloure, cal destacar també que és prioritari arribar a sectors am-plis de població per tal de sensibilitzar el major nombre possible depersones sobre les desigualtats a l’àrea euromediterrània i les con-seqüències que se’n deriven, així com quines alternatives existeixenper assolir unes relacions més justes amb els pobles amb qui com-partim aquest mateix espai geogràfic, històric i cultural que és laMediterrània.
  14. 14. 13ContextEvolució de les problemàtiquesDes de la celebració de les jornades organitzades per SODEPAUal novembre de 2005, l’evolució social, política i econòmica delspaïsos de la Mediterrània ha experimentat transformacions signifi-catives.Algunes d’aquestes transformacions s’han manifestat de forma con-vulsa i violenta, especialment a la regió del Pròxim Orient, on elsconflictes estan fortament interconnectats: la guerra llençada perIsrael contra el Líban a l’estiu del 2006, el conflicte interpalestídesencadenat, amb la instigació d’alguns sectors de la comunitatinternacional, després de la victòria de Hamàs a les eleccions delgener de 2006 o l’ocupació de l’Iraq. A aquella zona també cal des-tacar el deteriorament de la situació humanitària a la Franja de Gazadesprés de la implementació al 2004 del pla de retirada unilateralimpulsat per Ariel Sharon, desaparegut de l’escena política a l’abrildel 2006.Al Magrib els processos de reconciliació nacional i la normalitza-ció del respecte als drets humans, malgrat els tímids progressos ques’han produït, també han romàs els dos darrers anys com un delstemes que cal impulsar per que assoleixin un lloc més destacat al’agenda política de les relacions euromediterrànies.La qüestió de la seguretat energètica, amb totes les implicacionseconòmiques que comporta en un context internacional amb unspreus de l’energia que assoleixen màxims històrics, ha deixat en unsegon pla les consideracions socials o humanitàries als països pro-ductors. Aquest punt tan estratègic en les relacions euromediterrà-nies ha afavorit ingerències per part de la Unió Europea per tal
  15. 15. 14de garantir-se’n el subministrament, o la seva passivitat davant lesviolacions dels drets humans que determinats règims del sud i l’estde la Mediterrània apliquen de forma sistemàtica.Vinculat també a la qüestió de les enormes diferències econòmiquesi de desenvolupament hi ha el fenomen migratori, procedent sobretot de l’Àfrica subsahariana, que ha sofert un augment espectacularaquests darrers dos anys, tant a les costes de l’estret de Gibraltarcom, especialment, a les illes Canàries i Sicília.Altres qüestions a tenir en consideració en el marc de les relacionseuromediterrànies són la lluita antiterrorista i les seves conseqüèn-cies en el marc de la col·laboració política i de seguretat i la definiciód’un espai comú de pau i estabilitat, que s’ha materialitzat amb unacerta dissolució del Partenariat Euromediterrani (PEM) en la Políti-ca Europea de Veïnatge (PEV), especialment després de les amplia-cions de 2004 i 2006, que han modificat les fronteres exteriors dela UE i determinades prioritats geogràfiques i sectorials. L’adhesióde Turquia, país majoritàriament musulmà, roman també com undels grans reptes.L’actual president de França, Nicolas Sarkozy, va fer pública al 2007la proposta d’«Unió Mediterrània», que donaria més pes a França,Itàlia i Espanya en les polítiques de la UE amb els països riberencs,en detriment d’Alemanya i els països del nord de la UE. Aquest fet,encara molt incipient i de resultats incerts, pot obrir noves dinàmi-ques que caldrà anar seguint els propers anys.
  16. 16. 15Context a les societats del NordA la societat catalana, com a d’altres de la Unió Europea, hi ha undesconeixement profund de les realitats socials dels països del sud il’est de la Mediterrània. Tot sovint, i malgrat la proximitat geogràfi-ca i cultural i els lligams històrics que ens vinculen als pobles quehabiten aquest mar, la informació que en tenim no va més enllà delquè ens arriba a través dels mitjans de comunicació: inestabilitatpolítica a Algèria, pasteres amb immigrants que arriben de les cos-tes atlàntica i mediterrània del continent africà, guerra al Líban, si-tuació endèmica de conflicte entre palestins i israelians, creixementde l’islamisme, percebut com una amenaça pels interessos i fins itot pels fonaments de la civilització occidental, etc. L’enfocamentsuperficial i a vegades parcial que fan els mitjans de comunicacióde la situació a aquests països i de les relacions que Europa mantéamb ells, té com a conseqüència el desconeixement i una mancad’actituds solidàries cap a aquella zona i contribueix a crear un cli-ma de desconfiança i de xoc cultural. La manca d’espais compartitsde debat entre les societats civils del nord i del sud no permet queMapa dels països que composarien la «Unió Mediterrània» proposada pel presidentfrancès Sarkozy
  17. 17. 16es generi una anàlisi crítica de les relacions injustes i desiguals pro-mogudes des del nord que, amb el suport dels organismes financersinternacionals, responen tot sovint a interessos de tipus econòmic iestratègic dels estats i les grans empreses. Malgrat el discurs oficialde la Unió Europea, en el marc d’aquestes relacions no es priori-tza el respecte als drets humans ni la comprensió entre cultures iels intercanvis entre les societats civils. Precisament la societat civil,articulada en els moviments socials, està cercant vies pròpies de re-lació amb els moviments socials del sud per tal d’apropar punts devista, identificar problemàtiques comunes, i treballar una estratègia«bottom-up» (d’abaix a dalt) en el procés de construcció de l’espaieuromediterrani davant el fracàs del model «top-down» (de dalt aabaix) que s’ha impulsat des de la Comissió Europea i els governs.Context a les societats del Sud i l’Est de la MediterràniaLes societats del Sud i l’Est de la Mediterrània, majoritàriament mu-sulmanes excepte en el cas de l’Estat d’Israel, estan sumides en unprofund procés de modernització i de recerca de fórmules endòge-nes per sortir del subdesenvolupament. Aquest fet, combinat ambla perpetuació de polítiques que podríem qualificar de neocolonialsper part de la Unió Europea i dels Estats Units (un actor que estàdesplaçant cada cop més a la Unió Europea en el marc mediterrani)explica el creixement important que l’islam polític està experimen-tant a aquells països. Els moviments de l’islam polític o «islamistes»,de naturalesa molt diversa però majoritàriament pacífics i democrà-tics, han esdevingut actors socials inel·ludibles per establir un autèn-tic diàleg amb les seves societats civils. D’altra banda, la subsistènciade règims autoritaris als països del Sud perpetua la desestructuraciósocial i la violació sistemàtica dels drets humans. Sense menysprearles especificitats de cada país, molts d’aquests règims tenen en comúl’herència del colonialisme europeu -amb unes estructures neocolo-nials que han romàs en gran mesura intactes-, la institucionalització
  18. 18. 17d’unes oligarquies locals i, en la immensa majoria dels països àrabs,un rebuig radical contra els partits i grups opositors, especialmentels de base islàmica, traduït en una repressió en alguns casos ferotge(tal com va passar de forma notòria a Algèria als anys 90 i de formamenys visible a Egipte, el Marroc o Tunísia).En el cas del Mashrek el conflicte àrabo-israelià, del què s’acaba decommemorar el 60è aniversari, ocupa un espai central en les sinèr-gies socials, polítiques i econòmiques a la regió. La naturalesa colo-nial del conflicte, amb un estat d’Israel que juga el paper de «moder-na Esparta» per als interessos econòmics nord-americans i europeus,es manté com el més greu i més antic problema a superar, i el quèmanifesta de manera més flagrant el fracàs del Procés de Barcelona.Finalment, també la creació de les zones de lliure comerç, beneïdespels acords d’associació i el model de liberalització econòmica im-posat des de la Unió Europea, està tenint conseqüències nefastesper l’economia dels països del sud de la Mediterrània, especialmentpel fet que Europa obre les seves fronteres a productes industrialsdel sud (en els quals aquests països no són gens competitius), men-tre que aquells països han d’obrir les seves fronteres a la produccióagrícola europea, fortament subvencionada. Els fons ENPI (abansMEDA), l’instrument financer de la Unió Europea per desenvo-lupar el partenariat Euromediterrani, es converteixen així en unaeina de dominació econòmica, i impedeixen l’establiment d’unesrelacions justes entre les dues ribes de la Mediterrània.
  19. 19. 18ObjectiusLes motivacions per l’organització d’aquestes jornades han estat di-verses, però responen totes a la voluntat de promoure el diàleg, lademocratització i l’establiment d’unes relacions basades en la justíciai la pau entre els pobles de la Mediterrània per mirar de donar respos-ta a les problemàtiques esmentades. Creiem que aprofundint en eldiàleg intercultural es pot millorar el coneixement i l’interès perquèdes de les nostres societats del Nord s’emprenguin accions per reduirles desigualtats que hipotequen un autèntic partenariat entre els paï-sos de la Mediterrània, amb qui mantenim llaços històrics i culturalsde gran abast. També l’establiment d’aquest diàleg representa unaoportunitat per l’aparició d’actituds solidàries i plantejaments críticsi per la creació de nous espais compartits que ajudin a un apropamentefectiu de les societats civils dels països de la conca mediterrània.La generació d’espais de diàleg pot permetre entendre millor desdel Nord els processos endògens de modernització de les societatsdel sud de la Mediterrània, i sensibilitzar-nos sobre la necessitat derespectar-los sense caure en la temptació del dirigisme polític, quecondueix a relacions de tipus neocolonial. Els canvis polítics als paï-sos del Sud i l’Est de la Mediterrània només poden ser estables sivenen des de l’interior d’aquestes societats i sense la interferènciadels països del Nord.Cal per últim sensibilitzar també sobre els riscos del model de libe-ralització econòmica, que tot promovent la sacralització del lliuremercat acaba esdevenint una eina de perpetuació del colonialismeeconòmic. La denúncia d’aquesta situació i la recerca de fórmulesmés harmòniques i sostenibles d’intercanvi econòmic en l’àmbit dela Mediterrània, preferentment en el marc de l’economia solidària ila promoció del comerç just i la sobirania alimentària, van constituirtambé un dels objectius centrals de les jornades.
  20. 20. 19Aquesta trobada, continuació de les que va tenir lloc al novembredel 2005, va representar un segon pas d’un viatge molt més llarg queimpliqui les entitats que hi van participar o hi van donar suport id’altres que es puguin anar incorporant en un futur a la xarxa. Unaxarxa que impulsi el diàleg entre les societats civils de les dues ban-des de la Mediterrània, però també entre entitats de països del sudamb sensibilitats polítiques, culturals i religioses diferents.
  21. 21. 20Obertura i presentació de les jornadesInauguren les jornades el president de Sodepau i un representantde l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans com a entitatfinançadora. Els altres organismes finançadores (Agència Catalanade Cooperació i Diputació de Barcelona) van excusar l’assistència al’acte d’inauguració.En Josep Maria Navarro, antropòleg i professor de l’Escola Uni-versitària de Treball Social de Barcelona (EUTSB) i presidentde SODEPAU, exposa els diferents marcs de diàleg impulsats perSODEPAU al llarg de la seva existència, des de la Conferència Euro-mediterrània del 1995 fins al FSMed i les jornades del novembre de2005 a l’IEMed. Aquesta línia de treball es planteja no només perdonar resposta als problemes de la Mediterrània a nivell intel·lectual,també per intercanviar idees, crear xarxa i proposar iniciatives con-juntes.En Xavier Badia, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau idels Drets Humans, comenta breument que des del departamentpromouen la complementarietat i mecanismes de col·laboraciófructífera entre l’Administració i la societat civil. Si cadascú troba elseu paper i desenvolupa el seu treball sense manipulacions el resultatpot ser molt positiu. Anuncia també la imminent entrada en fun-cionament de l’Institut Català Internacional per la Pau, i agraeix laqualitat dels ponents convidats i el fet que s’hagi realitzat un treballconjunt i d’enxarxament entre diverses entitats, malgrat els diferentsenfocaments metodològics, pel reforçament que comporta de la so-cietat civil i del teixit associatiu, que condueix a una major demo-cratització, foment del diàleg, i estableix les bases per a la promocióde la cultura de pau.
  22. 22. 21Per últim en Alfonso Carlos Bolados, Director de la «Bibliotecadel Islam Contemporáneo» d’Edicions Bellaterra, introdueix laperspectiva històrica de les relacions entre Europa i el món islàmic.El segle XIX representa un punt d’inflexió en aquesta relació, ambl’esfondrament de l’imperi Otomà (que culmina amb la I GuerraMundial) i l’efervescència a Europa del liberalisme de caràcter posi-tivista que ofereix la base per a l’expansió colonial europea. El 1918,amb els acords Sykes-Piccot, tot el món àrab queda repartit entre elsimperis europeus. Com a herència del colonialisme tenim la sub-sistència de mecanismes de control polític, econòmic i social, i unavisió «orientalista» del món àrab i musulmà al que es veu com a«enemic», i s’associa islamisme amb terrorisme o creixement demo-gràfic amb immigració. La Mediterrània és un dels principals marcsd’aquestes interaccions, en les que cal promoure el diàleg i superarel plantejament essencialista del xoc de civilitzacions.
  23. 23. Primera taula:Anàlisi de la situació econòmica,social i de drets humans al sud i est de la mediterrània
  24. 24. 24Omar BenderraAntic president de la Banca pública d’Algèria i Consultor econòmici membre del Centre of North African Studies-CambridgeSituació i perspectives dels intercanvis MediterranisExisteix un fort contrast, que no fa més que accentuar-se, entre les ri-bes Nord i Sud de la Mediterrània, tant en termes de renda, redistri-bució i mecanismes d’harmonització monetària i financera com de lesestructures polítiques i d’integració regional. En el cas de Turquia, elsòlid creixement econòmic es veu amenaçat per la inestabilitat política,mentre que al Pròxim Orient plana constantment l’amenaça endèmicade la guerra. La posició d’Europa en el terreny comercial s’està veienterosionada pels nous actors emergents (Xina, Índia, Rússia, Brasil, ...),i sobre tot per la creixent influència nord-americana a la Mediterrània,especialment al Pròxim Orient. El model actual de relacions econòmi-ques en l’espai euromediterrani està estancat, a causa de la guerra i delsrègims autoritaris recolzats per les «democràcies» europees. També el do-mini dels actors financers privats internacionals sobre els poders públicsés un element clau per comprendre aquest estancament de la situació.Per que es produeixi una nova alternativa viable de desenvolupamentcal alliberar les capacitats socials dels països MEDA i assolir la pau alPròxim Orient.Ponència enviada per n’Omar Benderra
  25. 25. 25El context econòmic general de la regióLa situació actual està caracteritzada per un contrast accentuat i cadacop més ampli entre les ribes nord i sud de la Mediterrània.1. El Nord: Unió Europea lGaudeix d’estabilitat política i d’un sistema parlamentari in-qüestionat i que funciona gairebé sense limitacions. El ParlamentEuropeu existeix tot i que el seu poder real sigui poc concret iestigui encara avui supeditat al poder dels Estats. lDisposa de mecanismes econòmics regionals dins de la Comis-sió sobre qüestions estratègiques: comerç, política monetària, se-guretat energètica, migracions, grans polítiques sectorials, etc. lDisposa d’ingressos elevats, presenta desigualtats de riquesa re-lativament petites malgrat que amb una tendència creixent elsdarrers anys. S’observa un estancament relatiu del creixement alspaïsos de la «Vella Europa» (Itàlia, França) i un fort dinamismeals de la «Nova Europa» (Espanya, Portugal, i països de l’Est) lRegistra un estancament relatiu dels recursos fiscals destinats àla redistribució.2. El Nord «encara no UE» (essencialment Turquia) es caracteritza per: lUna evolució difícil del sistema polític sota pressions internes(militarisme, creixement dels nacionalismes) i externes propíciesa la inestabilitat (conflictes del Pròxim Orient, difícil negociacióamb la UE). lUna bona salut econòmica i creixement regular dels ingressosamenaçats pels mateixos conflictes.3. El Sud pateix, de Teheran a Rabat, grans tensions i turbulènciespolítiques. Un enfocament del què és aparentment més simple almés complex: lEls poders al Magrib no poden arriscar-se a l’obertura democràti-ca, a un parlamentarisme representatiu, sense ser escombrats. És el
  26. 26. 26mateix que ocorre a Egipte. L’interès dels Estats Units –i d’Europa–passa avui dia pel manteniment d’aquest status quo amb règimstotalitaris sense suport popular. lÉs precisament en aquesta feblesa política que se situa la font delfracàs econòmic, ja que aquests països no disposen de recursosfinancers ni d’aportacions de capital, malgrat que s’ha produïtuna millora de les relacions d’intercanvi comercial -especialmentd’aquells països exportadors de recursos energètics-. Dit d’altramanera el problema no radica en les limitacions de tresoreria, ésestructural. La seva natura és doncs política. lDe Teheran a Tel-Aviv, passant per Beirut el futur del conjuntdels països mediterranis està determinat per la guerra en curs ol’amenaça de guerra.4. L’economia d’aquesta part del món, pel fet mateix de l’estat en-dèmic de guerra, no pot construir-se de forma duradora al preude sacrificar les capacitats humanes reals i la relativa tranquil·litatfinancera.5. Les crisis socials són encara més pronunciades. Dues generacions,a Israel, així com als països àrabs i l’Iran, no coneixen més quesituacions de conflicte. El post conflicte és totalment incert. Lesfortes pressions migratòries es poden amplificar encara més.En l’àmbit de l’estructura dels intercanvis econòmics i de la sevaevolució, la posició d’Europa en relació a la riba sud s’ha erosionatnotablement:Les importacions de productes industrials fabricats a l’Àsia, Rús-sia i el Pròxim Orient són cada vegada més competitius.Elsbénsiserveisd’altatecnologiaenelsquèEuropadisposad’unavan-tatge competitiu són poc consumits per les economies estancades.Els mercats públics tenen cada vegada més tendència a repercutiren països emergents (Xina, Índia, Brasil…), fenomen amplificatper les grans possibilitats de corrupció.•••
  27. 27. 27El model actualAquest model és vigent des de la desaparició de la URSS, essencial-ment formalitzat pel què es coneix com a «Procés de Barcelona».Més enllà de les proclamacions d’intencions, aquest partenariateuromediterrani no és altra cosa que l’expressió d’una voluntat dedesregulació impulsada des de la UE, ella mateixa fundada sobrel’observança rigorosa dels principis del consens de Washington.El funcionament inoperant d’aquest model no convenç ningú. Hiha absència de desenvolupament.1. Aquest model no ha permès desenvolupar els mercats regionals niincrementar el dinamisme dels intercanvis entre els països medite-rranis. La proximitat permet mantenir el mínim, sense més, perònomés permet marginalment l’evolució positiva d’aquesta situació.2. És cada vegada menys efectiu que no pas la pressió exercida avuidia pels Estats Units pel control de l’energia i la competència delsgrans països emergents, que es fa fora d’aquestes pràctiques i potarribar a eliminar els petits avantatges de la proximitat.3. En definitiva, cal destacar clarament que el model Europa-Me-diterrània no resisteix pas la comparació amb altres regions quehan tingut resultats econòmics molt més positius (Àsia, AmèricaLlatina, Rússia…).Cap a una alternativa de desenvolupament?1. Sense mesures resoltes d’emergència de les capacitats socials i laconstrucció de les capacitats estatals legítimes a nivell nacional iregional, hi ha poques possibilitats que les economies i els merca-ts es desenvolupin i que es posin en funcionament les dinàmiquesd’intercanvi.2. L’alliberament de les capacitats socials es veu obstaculitzada perla violència dels sistemes polítics, alimentada per l’estat de guerrareal o larvada. La jerarquia de les limitacions no pot ser ignorada.
  28. 28. 28És necessari i primordial aconseguir abans una pau justa al PròximOrient. Les evidències demostren que no és precisament el camíque se segueix actualment sota els auspicis dels neocons nord-americans.3. Si la pau aparegués a l’horitzó, l’evolució econòmica mundialdicta avui la via a seguir: l un mercat regional estructurat sobre la base d’un acord polític procurant que hi hagués garanties suficients per a tots els Estats. l Europa hauria d’abandonar el seu discurs mecànic i repetitiu deliberalització forçada per reproduir a la riba sud i est de la Medi terrània els mecanismes que va posar en marxa per construir-se ella mateixa econòmicament, l proteccions transitòries reforçades pel sector agrícola, l polítiques energètiques comunes, l estabilitat monetària sostinguda per mecanismes de garantia dels equilibris, l suport a polítiques de grans infraestructures, l polítiques regionals de redistribució.ConclusióS’ha d’evocar la idea encara poc factible d’una Unió Mediterràniasobre el model de la UE. Aquesta proposta va ser introduïda perla nova administració francesa. Des d’aleshores aquesta iniciativacondueix inevitablement a la mateixa condició prèvia i el mateixqüestionament. Mentre el problema colonial que planteja Israelal Pròxim Orient no se solventi, és il·lusori esperar altra cosa queno siguin accions esporàdiques embolcallades dins el discurs de «l’apropament pragmàtic » que dissimuli més malament que bé laincapacitat -impossibilitat- genèrica de concebre una solució cohe-rent. Si per les necessitats purament formals de l’exercici deixem debanda la qüestió de la pau al Pròxim Orient, es plantegen un seguit
  29. 29. 29de qüestions que poden dibuixar un marc prou clar de la problemà-tica d’un fracàs anunciat. En efecte, al voltant de quins principis po-dem pretendre fer confluir economies tan diferenciades i desiguals,i comunitats tan diferents? És realista esperar un espai polític comúper països que presenten sistemes tan divergents? És realista iniciarprocessos voluntaristes sense l’adhesió de les societats? Són qüestio-ns que queden per a la reflexió i el debat.
  30. 30. 30Abbas Ibrahim ZahreddineInvestigador i doctorant en relacions internacionals i desenvolupa-ment–Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador regionaldel fòrum ARDIDesenvolupament Humà Àrab:per una millor comprensió i una cooperació més eficaçLa qüestió del desenvolupament humà als països del sud i l’est de la Me-diterrània és de gran importància per comprendre els factors que condi-cionen el marc de relacions entre Europa i els seus veïns. De fet la Me-diterrània, que tradicionalment havia representat un nexe, una via decomunicació i trobada entre els pobles riberencs, ha esdevingut avui diauna frontera que separa dues regions amb nivells de desenvolupamenti riquesa molt diferenciats, amb les implicacions que això comportatant pel què fa al fenomen migratori i de relacions humanes com en elsprocessos d’intercanvi comercial, econòmic i de cooperació. En aquestaponència s’analitza amb un cert deteniment el dret al desenvolupamentals països àrabs i el seu accés als recursos naturals i benes públics, i pro-posa als agents de cooperació al desenvolupament reflexions urgents envista de noves formes de col·laboració i de cooperació internacional.Elaborat en base al PowerPoint presentat per l’autorabbas.ibrahim@campus.uab.ca
  31. 31. 31Centrarem aquesta ponència en el desenvolupament humà als paï-sos àrabs: avantatges, problemes, vista general del desenvolupamenthumà, drets al desenvolupament, visions, diàleg euroàrab i reflexio-ns estratègiques per a una cooperació millor. Cal abans de res definirel marc geogràfic al que ens referirem, i que comprèn els 22 païsosmembres de la Lliga Àrab, que ocupen una extensió de gairebé 14milions de quilòmetres quadrats i una població propera als 300 mi-lions d’habitants.Els països àrabs presenten una gran heterogeneïtat i disparitat pelquè fa a la demografia, l’esperança de vida, el nivell de riquesa idesenvolupament econòmic, la renda per càpita, el nivell educatiude la població, l’alfabetització, i altres variables que es considerenper mesurar l’índex de desenvolupament humà. D’altra banda, si bécomparteixen molts elements unificadors com la llengua, la religiói un sistema de creences majoritari, i altres formes d’expressió de lacultura i les tradicions, hi ha també diferències derivades dels dife-rents substrats culturals previs a la islamització, i de les estructurespolítiques i culturals posteriors a aquest procés històric, especial-ment i de forma més recent del colonialisme europeu.MOROCCOALGERIAMAURITANIATUNISIALEBANONPALESTINELIBYAEGYPTSUDANDJIBOUTIYEMENSAUDIARABIAJORDANIIRAQSYRIAKUWAITBAHRAINQATARUAEOMANISOMALIACOMOROSThe Arab World
  32. 32. 32I. Potencialitats del desenvolupament humà als països àrabsCom a bloc regional, cal destacar el rol estratègic fonamental quejuguen els països àrabs i el seu enorme potencial per al desenvolu-pament:1. Cruïlles estratègiquesLa posició de frontissa del Mashrek i del Magrib sobre les vies terres-tres, marítimes i aèries que enllacen Europa i la conca mediterràniaamb l’Àfrica, l’Àsia i l’oceà Índic, és vital per a les capacitats comer-cials i militars. L’estret estratègic de Gibraltar, el Canal de Sicília i elCanal de Suez, formen part, al llarg d’aquestes vies i juntament ambels estrets estratègics de Bab El Mandab o d’Ormuz, dels punts sen-sibles de tot dispositiu de seguretat centrat sobre el Pròxim Orient.2. Centres d’origen i diversitat agrícolaEls mes importants centres d’origen i de diversitat biològica delmón estan ubicats a les regions tropicals, subtropicals i mediterrà-nies del planeta i estan relacionades amb els llocs on hi va havermajor desenvolupament de l’agricultura. Segon la classificació deVavilov, hi ha 8 genocentres principals i secundaris en els quals vansorgir la majoria dels vegetals que es consumeixen a nivell mundial.Com a exemple: el BLAT. Fa aproximadament 10.000 anys aquestaherba constituïa la dieta bàsica dels grups de caçadors que habitavenMesopotàmia i les conques d’Al Dijla (Tigris) i Al Furat (Èufrates)al Pròxim Orient, àrea que es denomina comunament l’Arc Fèrtil.La quantitat de gra que la gent podia obtenir d’aquesta herba elsva permetre formar petites aglomeracions urbanes sedentàries, mar-cant així l’inici de l’agricultura moderna.3. Recursos en aigua i conques hidrogràfiquesEl potencial hídric dels països àrabs també els converteix en una po-tència agrícola, especialment a la regió del Creixent Fèrtil (valls delTigris i l’Èufrates, el Jordà i la vall de la Bekaa, etc.), al Nil, la conca
  33. 33. 33del llac Txad i la regió d’Oued Draa fronterera entre el Marroc iAlgèria. L’aigua al món àrab és d’ordre existencial. Un context queha cridat des de l’antiguitat a les gestions de preocupacions i delsconflictes, però exigeix avui més que mai mesures immediates permitigar la sequera, la contaminació i el creixement espectacular deles necessitats, tot això en vista de la gestió integrada dels recursoshídrics àrabs.4. Civilitzacions , cultures i llocs santsEl Món Àrab i el Mediterrani són un laboratori consagrat des del’antiguitat (Gairebé 3000 aC) per experimentar el Xoc de les cultures(contactes i intercanvis) de les tres religions monoteistes. Es tractadel bressol de grans civilitzacions, regnes i imperis, amb aportacionsfonamentals a la cultura, l’agricultura, el coneixement, la innovació,l’ensenyament, etc.). També a aquesta regió i àrees pròximes s’hitroben els llocs sants que es troben urbi i orbi i que són concebutsper a intercanvis, un diàleg cultural i producció de la diversitat.Dins d’aquest nou ordre mundial en què vivim avui dia, trobema aquesta regió del món les dues grans escoles de pensament: unasobre el pensament únic i una altra sobre el pensament crític, lliurei complex que tracta de mantenir les particularitats d’aquesta regióhumana de diàleg sociocultural, sociopolític i socioeconòmic.5. Llengua àrab i dialectesL’àrabcol·loquial o vulgar és parlat com a llengua materna per mésde 170 milions de persones, sent entesa també pels musulmans que. La llengua àrab pertany a la branca semítica meridional de la família afroasiàtica. La litera-tura àrab es pot dividir a grans rasos: 1. Àrab Clàssic abans de l’Islam; 2. Àrab Clàssic desprésde l’aparició de l’Islam (Al Corà, el primer text literari escrit en àrab clàssic, «llengua ritual»dels musulmans i també a la llengua de l’ensenyament i l’administració); 3. Àrab ClàssicNormatiu («llengua culta» del món islàmic, llengua de l’ensenyament i l’administració, adop-tat també per minories religioses, com a jueus i cristians); 4. Àrab Modern Normatiu (mitjàlingüístic a les qüestions de la vida moderna. La Marca del Pan-Arabisme).Font: www.arabespanol.org «El Origen del Idioma Árabe».
  34. 34. 34l’utilitzen com a llengua corànica. A les regions on es parla la llenguaàrab es dóna la peculiaritat de la diglòssia. Se’n refereix al fet queuna mateixa llengua té dues varietats bàsiques que conviuen una alcostat de l’altra (usar àrab col·loquial per a la vida quotidiana i àrabmodern normatiu a l’escola), realitzant cada una funcions diferents.Probablement aquest és un fenomen lingüístic universal, encara queen el cas de l’àrab és un fet que actua d’aglutinador. Generalment,l’àrab modern normatiu és utilitzat en texts escrits, sermons, tesisuniversitàries, discursos polítics, resolucions polítiques, programesde notícies, mentre que el col·loquial s’usa amb la família i amics,encara que també a les mesquites, alguns programes de ràdio, teatrei televisió. L’àrab modern normatiu és la marca del Pan-Arabisme.A través dels mitjans de comunicació ha tingut àmplia influènciasobre el públic i és la llengua oficial a tots els països àrabs. Entrealguns dialectes de l’àrab hi ha un alt grau d’inintel·ligibilitat, comentre el marroquí, el libanès i l’iraquià. En general, reben el mateixnom de les grans àrees geogràfiques que el parlen, així es classificacom a nord-africà, egipci, i del golf pèrsic.6. Petroli, energia i medi ambientGairebé el 70% de les reserves mundials de petroli i 40 % de gas na-tural identificades es troben al subsòl de països àrabs, en un arc queva del mar Caspi al Golf Pèrsic i a algunes regions del nord d’Àfrica.El món àrab exporta 16 milions de barrils per dia (gairebé un 25%de la producció mundial), mentre que representa només el 5% de lapoblació mundial. Les possibilitats que això representa per al pro-grés i benestar de la població si la riquesa es distribuís són enormes.De fet els països àrabs exporten més de 4 vegades la quantitat queconsumeixen, tot i que sembla que al Magrib encara hi pot haverreserves importants no explorades. D’altra banda els Estats Units,Europa i el Japó acaparen els 2/3 del consum mundial, mentre quenomés disposen del 6% de les reserves.
  35. 35. 35Strategic Ellipce. Fuente: www.bgr.bund.deCOUNTRIES WITH NATURAL GAS RESERVES 1 trill. m31 to 5 trill. m3 5 to qo trill. m3 20 trill. m3Strategic ellipsewith about 70% world oil reservesand about 40% of world natural gas reservesCOUNTRIES WITH OIL RESERVES 1 bill. t1 to 10 bill. t 10 to 20 bill. t 20 bill. tStrategic ellipsewith about 70% world oil reservesand about 65% of world natural gas reserves
  36. 36. 36II. ¿ Benedicció o maledicció?Aquestes 6 potencialitats pel desenvolupament ¿són una benediccióo una maledicció?. En la mesura que si bé ofereixen gran possibili-tats i oportunitats de desenvolupament al poble àrab i els seus veïns,desperten a la vegada l’interès i l’intervencionisme de les grans po-tències per controlar les dinàmiques polítiques regionals, prioritzantels seus interessos econòmics, estratègics i geoestratègics abans queel co-desenvolupament social i humà dels àrabs i els seus veïns.1. Guerres, ocupacions i conflictesÉs una de les regions més estratègiques del món i de la geopolíticamundial des de l’antiguitat. Ha tingut sempre en la seva història unaimportància militar major i s’hi han desenvolupat batalles cèlebres,des de la dels grecs i dels perses a Marató a l’antiguitat, fins la batalladels Dardanels durant la Primera Guerra mundial o d’El Alameinal desert egipci durant la Segona Guerra mundial. «És difícil, tan-mateix, determinar quina d’aquestes tres característiques de la regió(cruïlles estratègiques, llocs sants, petroli) influeix més en la inesta-bilitat en el qual es troba el Món Àrab» (G. Corm), especialment desde l’expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte el 1798 i l’explosió dela rivalitat imperialista franco-anglesa per al control de la regió.Avui, diversos conflictes de llarga durada són vius a diversos paï-sos àrabs: Sàhara Magribí, Sudan (a tres regions diferents del país),Líban, Iraq, Palestina, Somàlia o Algèria. Són exemples de com lessituacions de violència destrueixen el teixit social, el diàleg social iels recursos materials necessaris per implementar polítiques efectivesque afavoreixin el desenvolupament humà.Les arrels d’aquests conflictes són diverses, però acostumen a tenir encomú l’herència deixada pel colonialisme, el control de recursos ener-gètics, la fragilitat de les estructures estatals o la perpetuació d’uneselits polítiques autoritàries. L’existència d’interessos geoestratègics de
  37. 37. 37les grans potències a la regió pel control de recursos energètics i deles rutes comercials afegeix un element més d’inestabilitat, amb in-gerències militars en molts casos i la introducció de factors exògensa la regió que determinen les seves possibilitats de desenvolupamentsense considerar la millora del benestar de la població.Avui dia tenim un «marc internacional» on es dóna molta impor-tància al factor cultural i religiós per sobre de les consideracionspolítiques dels conflictes. A més les limitacions democràtiques quepresenta el sistema de Nacions Unides no permeten aplicar unmateix criteri per a tots els països, creant greuges comparatius queen el cas del conflicte àrabo-israelià ha donat un grau importantd’impunitat a Israel i ha generat als països àrabs un sentiment defrustració i desconfiança envers a la comunitat internacional, davantla seva incapacitat de fer acomplir les resolucions del Consell deSeguretat que vinculen l’estat d’Israel. Hi ha problemes evidents deconstrucció de confiança amb Occident, malgrat iniciatives com:• Mecanismes bilaterals de caràcter regional impulsats per la UnióEuropea amb el sud i est de la Mediterrània. Des de la políti-ca global mediterrània (1973), la política mediterrània renovada(1992), partenariat euromediterrani (1995), fins a la política eu-ropea de veïnatge (2003).• Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de Nacions Unides(2000).• «Middle East Partnership Initiative» (2001) dels Estats Unitsd’Amèrica. Cal finalment no oblidar la influència d’altres potèn-cies regionals.Cal destacar també l’impacte negatiu dels plans d’ajustamentimposats pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional,l’Organització Mundial del Comerç i altres organismes financersinternacionals sobre les poblacions rurals. Finalment podem identi-ficar com a causes internes d’aquest bloqueig del desenvolupament
  38. 38. 38la generalització de la «cultura de la dependència» als països àrabs, lainsuficient col·laboració entre ells, la poca eficàcia dels mecanismesd’inter i d´intra cooperació, i la ja esmentada manca d’innovació,modernització, diversificació econòmica i l’obsolescència de les es-tructures sociopolítiques i econòmiques.III. El Desenvolupament Humà Àrab: una vista de conjuntEn aquest apartat podem observar l’heterogeneïtat i els diferentsnivells de desenvolupament i riquesa als països àrabs.Països Menys DesenvolupatsPIB/càpita 825 US$(2004)Païsosd’ingressosmitjos-baixosPIB/càpitade826a3255US$(2004)Països d’ingressos mitjos-altsPIB/càpita de 3256 a 10065US$ (2004)Somàlia (IDH 0.221)2Jordània (IDH 0.773)Líban (IDH 0.772)Tunísia (IDH 0.766)Algèria (IDH 0.733)Palestina (IDH 0.731)Síria (IDH 0.724)Egipte (IDH 0.708)Marroc (IDH 0.646)Iraq (IDH 0.567)3Illes Comores (IDH 0.561)Mauritània (IDH 0.550)Sudan (IDH 0.526)Djibouti (IDH 0.516)Iemen (IDH 0.508)Kuwait (IDH 0.891)Qatar (IDH 0.875)Emirats Àrabs Units(IDH 0.868)Bahrein (IDH 0.866)Líbia (IDH 0.818)Oman (IDH 0.814)Aràbia Saudita (IDH 0.812) 2. Últimes dades disponibles de l’any 19933. Últimes dades disponibles de l’any 1999
  39. 39. 39Malgrat aquests indicadors que situen els països àrabs en una franjade IDH mig, hi ha un seguit de dinàmiques que ens permeten com-prendre que se situen molt per sota de les seves possibilitats reals dedesenvolupament:• La taxa de creixement anual en el conjunt dels països és nomésdel 0.5%. Això vol dir que un ciutadà àrab necessita 140 anys perdoblar els seus ingressos, mentre que a altres regions del món aixòs’assoleix en un període de 10 anys.• 13 països àrabs estan per sota del llindar de la pobresa hídrica, ésa dir, tenen accés a menys de 1000 metres cúbics d’aigua a l’any.• Deficiència de capacitats productives en matèria de nutrició i salut.• La superfície de terra cultivable per càpita ha davallat de 0,4 hec-tàrees el 1970 a 0,25 hectàrees el 1998• Més de 10 milions d’aturats en el conjunt del bloc regional• Greu crisi en matèria de vivenda i d’ordenació del territori a les grans ciu-tats,acausadelafortapressiódemogràficaial’intensprocésd’èxoderuralIV. Bases per a un desenvolupament humà àrabCom a elements definitoris d’un desenvolupament humà que res-pongui a les necessitats dels països àrabs cal aprofundir en els se-güents punts:• Reformes estructurals a nivell de les institucions insuficientmentadaptades a la realitat canviant de la globalització.• Pau, Seguretat i Estabilitat política, com a condicions sine quanon per a construir unes bases materials i humanes sòlides per aldesenvolupament.• Millorar les capacitats productives dels àrabs, el model de desen-volupament dels quals en molts casos actualment respon a legiti-mar la posició d’aquells que ocupen els espais de poder a l’Estat,més que a assolir el desenvolupament econòmic del país, generant
  40. 40. 40economies rendistes poc competitives i excessivament dependentsde l’exportació dels recursos energètics.• Cooperació i integració àrab, per identificar i fer front de formacoordinada a través de polítiques comunes a les problemàtiquesde les societats àrabs.• Aprofitar les oportunitats i els beneficis que poden oferir els pro-cessos de regionalització i globalització per a una millor integraciódels països àrabs i la seva modernització.D’altra banda podem distingir tres línies estratègiques definides pelsInformes Regionals sobre el Desenvolupament Humà Àrab en eltreball per avançar cap al desenvolupament (Regional Bureau forthe Arab States del Programa de Nacions Unides per al Desenvolu-pament, entre 2002 i 2005).1. Societat del Coneixement: cal que des dels països àrabs es pro-mogui la recerca i l’adopció d’inversions en tecnologia i formacióper part de les empreses, amb l’objectiu de reduir la dependènciarespecte a Occident en aquest àmbit clau pel desenvolupament.També s’han de prendre mesures per evitar la fuita de cervells ide capital humà cap a països amb salaris més alts o més mitjansper a la investigació, i revisar els models de propietat. Per crearun context favorable a la societat del coneixement cal una sèriede garanties que actualment no sempre es donen als països àrabs:llibertat d’opinió i d’associació, universalitzar l’educació de qua-litat, oferir formació continuada , etc.2. Llibertats: cal avançar en la democratització i el pluralisme polític,religiós i cultural, afavorir els processos de diàleg i resolució pacíficade conflictes, enfortir el teixit social independent dels poders públicsi reduir la vulnerabilitat del món àrab davant: a) l’agressió externa dela seva sobirania; b) l’opressió interna que des de molts dels règimsàrabs s’exerceix sobre las persones, la societat civil i la comunitat; ic) la «interdicció» provinent dels moviments religiosos radicals.
  41. 41. 413. Dona: Les dones representen més del 50% de la població delspaïsos àrabs, i per tant són un sector de població que cal tenirnecessàriament en compte per a qualsevol procés de desenvolu-pament. S’han de preveure polítiques de gènere i desenvolupa-ment amb pressupost per a implementar-les que afavoreixin laparticipació política i social de la dona, que ofereixin una igualtatreal d’oportunitats i que facilitin més el seu accés a la formació,l’educació de qualitat i el mercat laboral.V. Reflexions sobre les Polítiques nacionalsal desenvolupament, l’educació al desenvolupamenti la cooperació al desenvolupamentCal doncs una reflexió profunda al sud sobre la coherència del quèdiem i el què fem en la definició de les polítiques i les iniciativesnacionals de desenvolupament humà, l’accés a la informació, el pro-cés de debat i de mobilització (local/provincial/nacional/estatal), larepresentació social i la comunicació social. Tot això en vista d’unaCultura del Diàleg.L’educació al desenvolupament és una tasca fonamental per crear-neles condicions prèvies que garanteixin l’èxit de les polítiques orien-tades a assolir-lo. El conjunt de la societat del nord ha de perce-bre els avantatges que implica un model de creixement equilibratsocial, econòmica i mediambientalment al sud, i estar disposadaa fer determinades renúncies al seu interès sectorial o particularque impliquin pràctiques contràries a l’ètica i la sostenibilitat. Enmatèria d’educació, doncs, s’ha de treballar sobre les realitats delsrecursos estratègics i energètics i els conflictes existents, sobre lacolonització i la post-colonització, sobre els deutes i els models de«Stateless Approach», sobre les privatitzacions, la transferència detecnologia i la propietat intel·lectual, sobre els impediments per ala creació d’una integració econòmica i cooperació sud-sud, sobre
  42. 42. 42el proteccionisme i el «Dumping» en matèria de comerç agro-ali-mentari, sobre el «comerç de la fam al món», sobre la societat deproducció i consum, sobre les llacunes i crisis de la democràcia i ladespolitització, sobre la vergonya de les desigualtats nord, est i sud,sobre la « mundialització del terror », sobre el suport als règims au-toritaris, sobre la venda d’armes, sobre el debilitament de NacionsUnides i la reforma de les institucions multilaterals, sobre la lluitacontra la islamofòbia i altres formes d’exclusió etc. Tot això en vistad’una Cultura de la Sostenibilitat en paral·lel a la trilogia: llibertat,igualtat i fraternitatFinalment també cal reflexionar amb deteniment sobre l’AjutOficial al Desenvolupament (AOD): la relació AOD i el deute;la protecció social i la seguretat; la governança econòmica delsrecursos naturals; el caràcter de sentit únic, accions aïllades i mo-dels de «Reciprocity Approach» amb el «SWAP Approach»; la utilitatde la AOD, la seva eficàcia, harmonització i alineament; el llistatDAC (Plans directors, línies estratègiques, objectius estratègics,mecanismes, les agències de desenvolupament); el paper de lesONGs i del «Public Private Partnership», etc. en vista d´una Cul-tura d’Interdependència.«TENIM i PODEM evitar que el Mediterrani es converteixi enun corredor d’inestabilitat i misèria (slum belt) on la norma sigui eldesequilibri creixent i la pobresa galopant»«TENIM i PODEM evitar que el Mediterrani es converteix encamp de batalla dels fonamentalismes confrontats amb les seves se-qüeles de violència i terrorisme»•
  43. 43. 43Khadija RiadiPresidenta de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)Situació actual dels drets humans, econòmics i socials:el cas del MarrocMalgrat els avenços assolits en la defensa dels drets humans a partir del1989 (alliberament de presos polítics, inclusió a la Constitució marro-quina del reconeixement de la Declaració Universal dels DDHH, etc.),l’agenda sobre els drets humans al Marroc s’ha centrat en el respecteals drets més bàsics, atesa la seva urgència, en detriment de l’atencióprestada als drets econòmics, socials i culturals que també s’han vistvulnerats, per exemple, amb l’aplicació dels plans estructurals imposatspel organismes internacionals al Marroc. Aquests drets emergents estanadquirint, en tot cas, cada cop més importància en la lluita pels dretshumans al Marroc. Paral·lelament s’està produint un procés de presade consciència creixent al Marroc, amb un treball sistemàtic amb sec-tors de població amb un alt grau de potencial multiplicador (professo-rat i estudiants universitaris) sobre la necessitat de reclamar i defensaraquests drets. Sense pretendre fer una avaluació completa de la situaciódels drets econòmics, socials i culturals al Marroc ni una anàlisi críti-ca del paper que ha jugat el moviment dels drets humans en la lluitaper aquests drets, aquesta participació proposa una aproximació sobreles principals característiques de la situació actual d’aquests drets alMarroc i sobre el lloc que ocupa, i el que hauria d’ocupar, el movimentmarroquí dels drets humans dins les dinàmiques esmentades, amb el casconcret de l’AMDH.En base a l’article enviat per na Khadija Riadii apunts presos per diversos assistents
  44. 44. 44Els drets econòmics i socials al Marroc,estat de la qüestió i paper del moviment dels drets humansper a la seva posada en marxa.Al Marroc, l’Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH)és l’organització històrica en la defensa dels drets humans en aquestpaís. La repressió política i les greus violacions dels drets humansque ha conegut Marroc des dels anys 60 fins l’actualitat, caracterit-zat per desaparicions forçades, detencions arbitràries, tortures, exili,etc., van forçar l’AMDH a centrar la major part de les seves accionsen la defensa dels drets humans en un sentit estricte, com la denún-cia de les violacions de què eren objecte i el suport a les víctimes.El context polític dels darrers anys ha afavorit una evolució com-plementària en el treball dels drets humans en el camp de la sevapromoció i la sensibilització. Ha permès nous espais de llibertatd’expressió i d’acció, que l’han portat a definir una estratègia que escaracteritza: d’una banda, per la línia d’intentar aclarir les responsa-bilitats polítiques i criminals d’aquesta repressió i terror exercit desdel poder envers el poble marroquí durant decennis; i d’altra banda,la d’exercir una permanent campanya de promoció i sensibilitzacióentre la població marroquina, entre els joves especialment, sobre elsvalors dels drets humans, per diferents mitjans. Aquesta estratègiaestà dirigida a impedir una possible repetició del què va passar elsdarrers anys (estratègia de prevenció), i també dirigida a que qual-sevol vulneració dels valors dels drets humans que es produeixi al’actualitat sigui repudiada, denunciada i perseguida des de totes lesinstàncies polítiques, socials, judicials i públiques del país (estratègiade denúncia).Al mateix temps, aquesta nova situació ha permès treballar més pro-fundament en els altres valors dels DDHH que durant la dictadurade Hassan II havien passat a un segon pla en l’agenda de treball delsdrets humans, com la defensa dels drets dels emigrants, la defensa
  45. 45. 45dels drets socials, la defensa dels drets col·lectius i identitaris, la de-fensa dels drets de la dona marroquina, etc.Així després d’un estudi realitzat durant els anys 2003 i 2004 entreels joves estudiants i entre el professorat de col·legis i instituts enrelació als seus coneixements sobre els drets humans i en relacióa la seva opinió sobre ells en el cas que la tinguessin, el resultatva ser que una majoria aclaparadora d’alumnes i també de profes-sors, o no valoraven com important la qüestió dels drets humans,o la consideraven com una problemàtica importada de l’estranger ialiena als sentiments de la població, cultura i identitat musulmanamarroquina. Fet el diagnòstic, un equip de membres de l’AMDHrelacionats amb el món de l’ensenyament, va dissenyar un projecteper a la promoció dels drets humans, econòmics, socials i culturalsentre el sector de l’ensenyament per tot el país, denominat ProjectePrometeo y Averroes, Universitat dels Drets Econòmics i Socials.El Marroc va ratificar el pacte internacional sobre els drets econò-mics, socials i culturals el 1976, a la vegada que el pacte pels drets ci-vils i polítics. Per tant totes les fites que s’han assolit, gràcies a les llui-tes pels drets humans al Marroc, es refereixen essencialment els dretscivils i polítics, malgrat el seu caràcter parcial i la seva fragilitat.Els assoliments més importants concerneixen en particular:l’alliberament dels detinguts polítics entre 1989 i 1994, la inscripcióel 1992 al preàmbul de la constitució del compromís del Marroc derespectar els drets humans tal com estan reconeguts universalment,la millora de les lleis sobre la detenció provisional, la ratificació perpart del Marroc l’any 1993 de les convencions internacionals sobrela tortura, l’eliminació de totes les formes de discriminació sobre lesdones, els drets dels infants …etc.Els drets econòmics i socials han conegut durant el mateix períodeun deteriorament remarcable a conseqüència dels resultats del pro-
  46. 46. 46grama d’ajustament estructural implementat per l’Estat marroquídes del 1983 que estava basat en la privatització del sector públic,la disminució del paper econòmic de l’Estat, l’abandonament de lesseves obligacions socials, etc.Efectivament, els drets econòmics socials i culturals segueixen sentels «cosins pobres» dels drets humans. Hi ha un enorme dèficit enla seva implementació. Les tendències econòmiques internacionalscondueixen els Estats a desentendre’s envers aquests drets.Cal recordar sobre aquest punt que el moviment mundial dels dretshumans ha relegat en segon terme, durant un llarg període, la lluitapels drets econòmics, socials i culturals. La pròpia història del naixe-ment del pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturalsel 1966 explica en part aquesta priorització. Però la responsabilitatd’aquest moviment en el retard és innegable.Els debats actuals sobre aquest tema i els esforços engegats pel mo-viment dels drets humans en l’àmbit dels drets econòmics i socialsmostren una presa de consciència d’aquest moviment sobre la qües-tió. Però queda un llarg treball per fer per què aquesta presa de cons-ciència trobi els mecanismes adequats per l’acompliment d’aquestanova missió del moviment pels drets humans amb eficàcia i eficièn-cia davant els diferents desafiaments a que haurà de fer front perassolir els resultats plantejats.
  47. 47. Segona taula:Europa i el Món Arabomusulmà
  48. 48. 48Jean Robert HenryDirector de Recerca a l’IREMAM a Aix en Provence i especialista enrelacions mediterràniesL’espai humà mediterrani i els nous escenaris euro-mediterranisHi ha una sèrie d’efectes contradictoris en la construcció d’Europa sobreles seves relacions amb la Mediterrània. Terreny d’emergència de lesideologies universalistes, Europa està construint amb èxit la seva unitat,a l’hora projecta una zona de lliure-intercanvi a la Mediterrània peròa la vegada busca instal·lar-hi una frontera identitària de base etnore-ligiosa mitjançant la qual certes persones voldrien definir Europa com ano musulmana, intentant que l’Islam esdevingui així un enemic idealportador d’alteritat essencial tant a l’exterior com a l’interior d’Europa(sota la forma de les immigrades i immigrats). La política anomenadade seguretat i del tancament de fronteres desemboca així a una crisidel procés euromediterrani, i el procés de Barcelona inaugura així undivorci entre l’espai econòmic europeu i el seu espai humà.Les institucions oficials intenten superar-la desenvolupant una Medi-terrània virtual pel «diàleg intercultural» i multiplicant congressos icol·loquis, però aquesta deriva culturalista afecta successivament les re-lacions entre Europa i els països musulmans, ja que consolida l’esquemade diferències essencials entre les civilitzacions sota bases etnoconfessio-nals, fet que deforma molt les realitats històriques i humanes. Tanma-teix, l’impacte de les migracions clandestines provinents del sud i de l’estde la Mediterrània posa en nous termes la qüestió de la façana medite-rrània d’Europa i imposa «el retorn de les dones i homes» als paràmetresque han de tenir en compte els polítics.Article de Jean Robert Henry;publicat a Qantara N°62, «Orient Occident: relectures»
  49. 49. 49L’Islam, frontera imaginada de la nova EuropaLa clivella Orient-Occident ressorgeix avui dia en els termes arcaicsque semblen manllevats de la dècada dels 20 o de finals del segleXIX. El debat actual no seria altra cosa que un rebot de la llargahistòria que oposa els habitants de les dues ribes de la Mediterràniades de l’aparició de l’Islam. Altres veuen més aviat la confrontaciófutura amb l’Orient musulmà com l’efecte d’una ideologia islamistade conquesta del món modern per tots els mitjans, incloent el terro-risme. D’aquesta manera, s’omet un factor important i ben actualde la reinvenció de la clivella Occident-Orient com és el paper de ladinàmica europea.Sembla que avui dia molts europeus perceben l’Islam com unaalteritat de l’exterior i de l’interior: fa la funció de nova fronterad’Europa, mentre que a Europa mateixa, els musulmans són per-cebuts o designats com «altres» per essència. Aquest accent posatsobre l’alteritat externa i interna de l’Islam no és totalment inèdita,però era molt més tènue els primers anys de la descolonització. Desde la caiguda del mur de Berlín i el reforçament de la UE, amb lesampliacions cap a l’Est, la relació amb el Sud ocupa un lloc creixenten el debat sobre la natura i el futur del projecte europeu.És evident que la construcció d’Europa com espai de pau, de pros-peritat i de benestar exerceix un efecte a la vegada atractiu i deses-tabilitzador sobre les societats veïnes. Però el problema s’ha agreujatpel fet que els fonaments del projecte europeu van canviar desprésde Maastricht: l’objectiu no és només instaurar una pau durableen una Europa arruïnada per l’enfrontament dels nacionalismes iel menyspreu dels Drets de l’Home, sinó construir una identitatcomuna. D’universalista i humanista, les competències del projecteeuropeu tendeix a esdevenir identitari. Aquest canvi afecta la relacióde la Unió Europea amb els seus veïns meridionals, convertint-lomés contradictori que en els seus orígens. Avui dia, la Mediterrània
  50. 50. 50constitueix simultàniament per Europa una regió perifèrica, queconsidera com el seu perllongament natural, i una frontera identi-tària, humana i cultural.La invenció d’Europa com espai humà contribueix efectivament aaprofundir la frontera i l’alteritat a la Mediterrània: l’extensió delprojecte europeu a criteris polítics, de seguretat i culturals produeixun efecte de tancament enfront d’un món islamo-mediterrani mar-cat cada vegada més pel segell d’una alteritat radical. La pseudo-lò-gica geogràfica obre el camí al desplegament de criteris «culturals»:religiosos, ètnics, és a dir bio-culturals, de diferenciació entre «ells» i«nosaltres». Com s’ha demostrat amb els debats sobre la Constituciói sobre l’adhesió de Turquia, una visió confosament etno-religiosade la identitat europea tendeix a imposar-se per definir en relació alSud i al món musulmà una Europa més blanca i cristiana dels quèha estat mai. Paradoxalment a la vegada les societats del Sud i l’Estde la Mediterrània, com les del Magrib, no havien estat mai tantbolcades cap a Europa, pels lligams sorgits de la immigració, per lespràctiques culturals i per l’atracció que genera el miratge europeu.La política mediterrània d’Europa reflecteix bé aquesta contradiccióentre obertura i tancament cap al sud, però sense aportar respostes al’alçada de la situació. Organitzant la lliure circulació de béns a la regiómediterrània mentre restringeix la de les persones, el Procés de Barce-lona, instaurat el 1995, ha consagrat el divorci entre espai econòmici espai humà, tot confiant en el diàleg cultural i la cooperació de lessocietats civils per atenuar els efectes. A l’interior d’aquesta visió vir-tual i estàtica de l’espai humà mediterrani, la mobilització del factorcultural és ambigu. El paper atribuït al diàleg cultural està hipertro-fiat, mentre que els seus efectes pràctics són insignificants: caldria unmite de reconciliació molt més fort que la referència a Andalusia pergestionar l’imaginari creuat de malentesos i de sospites que oposa ivincula a la vegada les poblacions riberenques de la Mediterrània.
  51. 51. 51D’altra banda, el postulat de la diferència cultural exerceix estrallsconsiderables a partir del moment que s’utilitza per justificar lesclivelles i la divisió de l’espai humà a la Mediterrània recolzant-se enarguments històrics i culturals als que ja no gosem recórrer en rela-ció a Europa. Reprodueix una visió caricaturesca de la relació entreles cultures i entre les religions, que s’ha estès els darrers dotze anys aescala mundial. Com va destacar al 2004 l’informe dels Savis sobreel diàleg dels pobles i les cultures, les nocions de diàleg i de xoc decultures tenen per característica comuna «essencialitzar» les culturesi finalment oposar-les, mentre que a la Mediterrània el problemaradica sobre tot en generar proximitat i implicacions culturals.La relació amb el món musulmà queda particularment afectadaper aquesta deriva. Una part important del discurs europeu sobrel’Islam està treballada des d’un punt de vista reduccionista que res-salta la clivella cultural entre Europa i els països que hi ha al sudde la Mediterrània, i subestima la complexitat i la diversitat de lessocietats musulmanes, les seves dinàmiques internes i els efectes dela seva relació amb el món exterior. Les instàncies europees s’hanvist temptades a solventar aquesta clivella amb noves fórmules. Peròla «política de veïnatge», que engloba l’associacionisme eurome-diterrani en un conjunt més bast, tal com ha estat ratificada pelsConsells Europeus no ha aconseguit superar el divorci entre l’espaieconomico-estratègic i l’espai humà. L’enfocament que se li dónacorrespon més al d’una gestió de seguretat de les fronteres d’Europa,que ha estat incapaç de crear un espai humà comú sobre el seu propimodel d’integració.La UE intenta convèncer els seus veïns de la bondat dels valors euro-peus, però les seves concessions no són gratuïtes, sinó que plantegencontrapartides. Se’ls demana ser com nosaltres, amb nosaltres, peròsobretot fora de casa nostra. Encara més greu, la idea de veïnatge acce-ntua la separació dels espais humans allà on l’associacionisme deixava
  52. 52. 52entreveure un espai comú virtual. Ens remet una visió etnoculturald’Europa, que oposa implícitament els veïns (categoria expressada) ila «família» europea (punt de partida mai mencionat que determinael discurs). Promoguda a l’estatus d’un referent identitari per si ma-teixa (més que «pàtria» o «nació»), aquesta «família» europea prensentit particularment en consideració amb els «veïns» musulmans.Però la relació amb l’islam no només té una funció de mirall od’organitzador extern del projecte europeu, sinó que també serveixde catalitzador i de vàlvula d’escapament a un malestar que es des-envolupa a l’interior de nombroses societats europees, amb o sensepassat colonial. Avui en dia, a manca d’una altra consciència de símateix, ser europeu és, d’entrada, no ser àrab, turc o musulmà, tanta l’interior com a l’exterior d’Europa. Es considera bo tot allò querevela la desconfiança respecte les minories musulmanes –d’origeno immigrades– a Europa. Això segueix aquest camí des dels atacsde l’11 de setembre del 2001. D’ara en endavant, tota ocasió seràutilitzada per a fer recaure sobre l’islam i els musulmans l’estigmad’alteritat essencial en relació amb els valors europeus (a França elsvalors «republicans»): debats sobre la memòria colonial, controvèr-sies teològiques, llei francesa del 2004, amb la seva extensió actuala la majoria de països europeus del debat francès sobre el vel; cri-sis de les banlieus a les ciutats franceses, etc. També varem poderveure, coincidint amb el referèndum sobre la Constitució Europea,com cinquanta parlamentaris donaven a conèixer al president de laRepública el seu rebuig a la idea de l’adhesió de Turquia a la UnióEuropea.Aquest doble ancoratge en l’alteritat externa i interna de l’Islampot arribar a forjar un «enemic ideal» (Jacques Semelin) pels euro-peus, privats de projecte i de referències ambicioses. Les respos-tes per evitar aquest risc no es poden reduir a la seguretat: abansd’excloure l’islam del nostre destí, allò que importa és reinventarun projecte comú capaç de reconèixer, com ja intuïa Jacques Ber-
  53. 53. 53que, la nostra dimensió islamo-mediterrània. I això no es fa nomésamb paraules, oposant un discurs a un altre, sinó que es necessitenaccions que assumeixin la proximitat humana amb les societats del’altra-Mediterrània.Més que qualsevol altra relació exterior, el veïnatge amb el mónmusulmà invita a Europa a escollir entre dos destins fonamental-ment diferents: una «Europa fortalesa», replegada en els seus valorsi les seves riqueses, o al contrari una «Europa sense ribes» (FrançoisPerroux) al servei d’una utopia universalista. El primer models’encarna avui en una política de seguretat comuna. Però és el segonmodel el que sembla més apte per administrar el futur de la Medi-terrània com un espai humà comú. Consisteix en pensar Europano tant com un replegament continental sinó com un regionalismeobert i dinàmic, i no veure-la com una finalitat identitària sinó comuna utopia portadora d’un procés universalista. És exactament elquè s’ha intentat amb la seva ampliació cap a l’Est. Per què no espersegueix aquest procés d’extensió progressiva d’un espai de pau,de tolerància, de prosperitat, de solidaritat i de voler viure conjun-tament amb el Sud, sense un enfocament imperial?La força del projecte europeu es basa en haver posat la política delpossible i dels petits passos al servei d’una utopia ambiciosa forjadades dels anys vint al voltant de «l’esperit europeu». I és precisamentaquesta utopia fundadora la que li manca avui en dia a la política me-diterrània d’Europa: no ofereix en matèria d’organització de l’espaihumà mediterrani cap altre horitzó que la pobra idea de «veïnatge»sense barreges, i postula l’existència de diferències culturals irreducti-bles. Aquesta filosofia implícita d’un apartheid controlat a la Medite-rrània no preveu un lloc de destí comú per les societats concernides.Un realisme a llarg termini demana una visió més audaç de les rela-cions euromediterrànies. Sabent que crisis com la de les migracio-ns «il·legals», però també la pressió de pràctiques individuals legals
  54. 54. 54com la doble nacionalitat poden ajudar a la utopia a obrir-se camí.En lloc de concebre la Mediterrània tan sols com un barri d’Europa,gestionat per socis desiguals com un annexe al sistema europeu, perquè no córrer el risc històric de convertir aquesta connexió ara perara mal estructurada en una veritable Unió euro-mediterrània? De-fensada avui dia per certs cercles i polítics (com D. Strauss-Kahn),aquesta perspectiva seria una aposta crucial per Europa, tant pel seupaper regional com per a la seva responsabilitat mundial.En el pla regional, l’horitzó d’una ampliació euromediterrània me-reix ser explorat per intentar pensar millor la pertinença comuna aun mateix espai humà. No es tracta d’»europeitzar» el Sud, sinó mésaviat de «re-mediterranitzar» Europa, de reconciliar-la amb les sevesarrels mediterrànies, tot abandonant la visió dels àrabs o els musul-mans com a usurpadors de l’herència antiga dels Europeus. Un esce-nari com aquest suposa vàries etapes: d’entrada allò que importa ésconvertir la Mediterrània en un espai de mobilitat de les persones. Ésamb aquesta condició, negligida en els acords d’associació, que des-prés serà possible de construir un espai comú de civilització, és a dir,amb els mateixos drets humans i socials per a tothom. Després no caldescartar l’evolució cap a un espai polític de ciutadania comuna.La utopia euromediterrània pot donar un sentit a les possibles me-sures que avui dia es poden emprendre, com l’ampliació del Conselld’Europa a la Mediterrània o el desenvolupament d’accions priori-tàries dirigides a la joventut, començant per l’extensió del programad’intercanvi universitari ERASMUS a l’espai mediterrani. Però lautopia euromediterrània pot ser també una forma més vàlida perinscriure el projecte europeu en l’universal. Actualment, actua coma base d’un model fecund de realització d’un espai regional de pau,prosperitat, solidaritat i benestar democràtic. I també es pot assu-mir, si descarta la temptació de replegament, com una forma de ges-tió política del procés de mundialització, per l’ampliació progressivade l’espai d’esperança que Europa ha sabut realitzar.
  55. 55. 55D’entrada és a la Mediterrània on Europa està en millors condicionsper implementar la seva visió universalista de solidaritats internacio-nals, i de forma destacada el repte d’humanitzar la mundialització.És aquí on més importa avui dia oposar-se a una visió d’antagonismeen les relacions amb el món arabomusulmà assumint i construintconcretament un espai humà comú, sobre el model d’allò que s’haconstruït a Europa.
  56. 56. 56Alí FayyadPresident del Centre Consultiu per Estudis i Documentació –CCSD-, professor de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Liba-nesa i autor del llibre «La crisi de l’estat àrab»Diàleg entre cultures:una visió des del Sud i l’Est de la MediterràniaL’eix fonamental del diàleg entre Europa i el món àrab s’ha de canali-tzar per les vies polítiques, un terreny on és més fàcil arribar a acordsi consensos. Cal defugir de discursos purament econòmics i dels criterisessencialistes basats en la religió o en identitats culturals, si bé és con-venient mantenir intercanvis i contactes en aquest terreny que ens en-riqueixin mútuament i ens permetin conèixer-nos millor. La imposiciód’un model relacional inspirat en el xoc de civilitzacions ha conduit alcreixement de les forces extremistes (a Occident l’extrema dreta i al mónmusulmà els salafistes), que retenen la població com a ostatges de lesseves accions i difonen el discurs de la por i la guerra. Aquesta situacióno convida precisament a l’optimisme.En base a apunts presos per diversos assistents
  57. 57. 57El problema entre Europa i els musulmans és de caire polític, nocultural, si bé les empremtes del colonialisme estan presents encaraactualment. El diàleg polític té a veure amb la relació de forces entreles dues parts, mentre que en el diàleg cultural això no és així. Eldiàleg cultural i religiós pot permetre explicar les posicions, eliminarles idees preconcebudes, i ser una eina de comprensió mútua, però nopot oferir resultats definitius en les interaccions socials, econòmiques ipolítiques donat el caràcter transcendental i essencialista de les creen-ces religioses i les identitats de tipus cultural. Els diàlegs intercultural ide civilitzacions proposats per l’Iran i represos per les Nacions Unidesamb l’apadrinament dels governs turc i espanyol són propostes his-tòriques que escapen als actors institucionals. El més important és eldiàleg polític, basat en l’apreciació de les forces en presència.Sovint quan des d’Europa s’analitzen les relacions amb el món àrabno es contemplen tots els factors que condicionen la situació actual,la qual cosa té com a resultat un punt de partida parcial centrat enels factors interns d’inestabilitat dels països àrabs. Les societats àrabssón efectivament inestables per tres raons entrellaçades, amb origena l’època colonial, que constitueixen un impàs històric:el conflicte àrab (ocupació de Palestina i més recentment de l’Iraq)el despotismel’absència d’un desenvolupament durableImportants sectors polítics de la Unió Europea ignoren el rol delsfactors externs en la crisi que viuen aquestes societats. El fenomenpolític que va originar el Partenariat Euromediterrani està ba-sat sobre el fet de no prioritzar els factors externs representats perl’ocupació i l’hegemonia, i centra per contra en l’esfera econòmicaels factors de debat polític. No es vol minimitzar la importància delfactor pobresa dins la inestabilitat, però aquest factor és insuficientper explicar la situació a la regió. Els protagonistes de l’11 de setem-bre no eren precisament pobres (molts pertanyien a medis socials•••
  58. 58. 58benestants). Cal fer front a les veritats de l’Orient Mitjà amb realis-me i responsabilitat. Totes les alternatives que cerquin instaurar unaestabilitat però que no considerin la causa palestina, les seves impli-cacions i conseqüències i l’ocupació per part d’Israel dels territorisàrabs són alternatives limitades i improductivesEn el context concret del Pròxim Orient el desafiament polític esconcreta principalment per una confrontació amb els Estats Unitsdes de l’11 de setembre de 2001, però que existia ja abans, deri-vada del suport que els Estats Units donen a Israel des del 1967, ide la seva voluntat de controlar tota la regió, manifestament ober-ta des de la guerra entre l’Iraq i l’Iran als anys 80. Des d’aquestpunt de vista, la situació actual s’agreuja cada vegada més, ja queatesa l’agressivitat dels Estats Units i del creixement de l’extremadreta a Europa s’alimenta un procés reactiu del discurs de l’odi enles societats del sud, que enforteix els grups salafistes més radicals,molts d’inspiració wahhabita com Al Qaeda. Les poblacions delSud se senten d’una banda víctimes de les polítiques neocolonialsd’Occident i de l’altre ostatges dels moviments extremistes basats enl’assumpció d’un discurs religiós-identitari que interpreta l’Islam deforma excloent i violenta.En aquesta situació es planteja la qüestió de saber on es troba la UnióEuropea. La UE està molt lligada a la seva política d’estabilitat regio-nal. Introdueix modificacions teòriques en el projecte del Gran OrientMitjà dels Estats Units, però els desenvolupaments reals a la regió elsdetermina l’estratègia americana. Des del vot de la resolució 15/59 al’ONU, l’estratègia europea no és independent de la dels Estats Units.Segons els acords del Partenariat Euromediterrani, la UE vol que elPròxim Orient esdevingui una regió desnuclearitzada, sense armes dedestrucció massiva. És sabut que Israel té armes de destrucció massiva,i això no ha estat obstacle per la signatura dels acords. Ans el contrari,Israel és tractat com una contrapart perfecta. Els acords del PartenariatEuromediterrani preveuen també la lluita contra el terrorisme. Però la
  59. 59. 59UE no ha condemnat mai l’ús per part d’Israel del terrorisme d’Estat.Per contra, des de fa 12 anys, totes les organitzacions palestines i liba-neses de resistència s’estan afegint a la llista europea d’organitzacionsterroristes, i la situació a Gaza o l’agressió israeliana contra el Líbanal 2006 són indicadors que ens permeten deduir que la situació alPròxim Orient és pitjor que fa 10 anys.El diàleg polític és el més decisiu, i per això cal que es doni un re-coneixement real a les forces polítiques i socials representatives i enpresència als països àrabs, incloent els partits islamistes, grans mar-ginats per part de la Unió Europea. Pel que fa al context regional alPròxim Orient, la política europea ha posat voluntat per solventar elconflicte israelo-palestí, però la voluntat és condició necessària peròno suficient. Els europeus no han vinculat la signatura de l’acorddel PEM amb Israel a cap tipus de pressió sobre aquest país perquèel poble palestí tingui reconeguts els drets bàsics, i perquè Israelaccepti i posi en pràctica les resolucions internacionals. L’estratègiaamericana i l’alineament europeu posen en dubte l’existència de fac-tors d’equilibri entre la part àrab i Israel. Aquest desequilibri en larelació de forces afavoreix, òbviament, Israel.Avui en dia estem immersos en un procés que no condueix a com-promisos que permetin restituir els seus drets legítims al poblepalestí ni el desenvolupament de les societats àrabs. Això implicael manteniment de la inestabilitat política, social i en matèria deseguretat, i comporta naturalment conseqüències sobre l’espai deseguretat europeu estant doncs en contradicció amb els acords delPartenariat Euromediterrani. Els països del sud de la mediterrànianecessiten que Europa es desmarqui de les posicions nord-ameri-canes i assumeixi la defensa de la legalitat internacional en relacióa l’ocupació de Palestina i l’Iraq. Pel què fa a les qüestions econò-miques, no són al cor de les confrontacions, i poden ser resoltes através del diàleg polític.
  60. 60. 60Nadia YassineLíder i portaveu del moviment «Justícia i Espiritualitat» del MarrocEls Moviments d’inspiració islàmica i la participació política:el cas del MarrocTot diàleg, com a alternativa a la guerra, ha d’estar basat en la veritatsense pors i ser transparent i sincer. Europa ha de jugar un rol de pondera-ció política i d’equilibri entre els Estats Units (amb el seu projecte de «NouPròxim Orient») i el sud de la Mediterrània. Cal destacar la importànciadels media en el món globalitzat, que accentua des de l’11 de setembreuna polarització maniqueista molt perillosa i promou una imatge falsadels musulmans com a terroristes, basada en un discurs essencialista.Ser islamista vol dir optar per referències que pertanyen a la cultura endò-gena dels països on es professa l’islam. L’islamisme representa una readap-tació a la modernitat, la democràcia i la mundialització; és un movimentviu, que no busca com es creu erròniament a Occident tancar les societatsmusulmanes en el passat. Vol tornar a les fonts per alliberar la societat ipoder fer front als reptes de la mundialització.Al Marroc, com la dinastia alauita té una legitimitat també religiosa, larepressió contra els islamistes pacífics ha estat més subtil que, per exemple,a Egipte. Davant la impossibilitat de comprar-los o integrar-los, Hassan IIva promoure altres moviments islamistes com el wahhabisme (de caire mésviolent), i finalment es va trobar una acomodació d’alguns sectors islamis-tes amb el poder amb l’emergència del PJD.S’aprofundeix en una ruptura entre el poder polític i la societat civil ical treballar un camp de diàleg entre Europa i el sud de la Mediterràniaa nivell de societats civils, per tal de superar les manipulacions mediàti-ques i desenvolupar l’esperit ciutadà.Article enviat per na Nadia Yassine
  61. 61. 61Introducció generalEs tracta d’abordar el tema de «l’islamisme i la participació po-lítica; exemple del Marroc» en el marc d’aquest seminari centraten l’estabilitat de l’espai mediterrani. La meva participació no con-sistirà doncs en una presentació exhaustiva del moviment que re-presento (Justícia i Espiritualitat), sinó en determinar més preci-sament els elements que intervenen en la seva disposició i aptitudper participar en un procés de partenariat benèfic per l’estabilitzaciód’aquesta regió. Està clar que des del dia 1 de les noves relacionsinternacionals, com en molts cercles s’anomena l’11 de setembre, elmón musulmà ha estat empès al centre d’un interès internacionalsovint malsà, a partir del moment en què està orientat pels gransmitjans de comunicació de masses que descaradament no abordenamb la profunditat necessària per a un coneixement correcte la rea-litat molt complexa del món araboislàmic. Des de la perspectivabinària desenvolupada per aquest enfocament superficial de fenò-mens complexes, s’han implantat un cert nombre d’indicadors i deparàmetres de mesura per definir l’eix del mal. Entre els paràmetresde mesura derivats d’aquest enfocament, que permeten catalogar elsmoviments anomenats islamistes, es troba la participació al poder.Els moviments anomenats islamistes són considerats com extremis-tes o moderats segons la seva actitud envers els poders locals. Aques-ta imatge és evidentment promoguda per obviar diversos factorsendògens i exògens de la història dels països musulmans.La Mediterrània o la necessitat d’un diàlegAgraeixo doncs als organitzadors d’aquestes jornades que ofereixinuna oportunitat per un veritable intercanvi permetent així superarla superficialitat que impera en matèria de coneixement del mónàrab i musulmà. Amb uns reptes polítics cada vegada més «calents» id’actualitat, és important recordar que el desafiament més gran que
  1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

    Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

×